[youtube]dbkA7tfIkAI[/youtube]
L’Agència Espacial Europea (ESA) va posar en marxa el mes de novembre passat la missió Soil Moisture and Ocean Salinity (SMOS) que després d’uns mesos en òrbita calibrant els seus instruments ha començat a prendre imatges de la superfície de la Terra, que aportaran informació sobre les variacions globals de la humitat del terra i de la salinitat dels oceans. Això permetrà conèixer millor com funciona el cicle de l’aigua del nostre planeta.
El satèl·lit SMOS monitoritza de forma sistemàtica les variables de salinitat i humitat per entendre millor els processos d’intercanvi d’aigua entre la superfície de la terra i l’atmosfera, i de millorar els models climàtics i meteorològics. Les dades generades per aquesta missió tindran aplicació pràctica en àrees com l’agricultura i la gestió dels recursos hidrològics.
Fa pocs dies vaig poder entrevistar Adriano Camps, un dels enginyers de telecomunicacions de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) responsable de dissenyar part del sofisticat funcionament d’aquest satèl·lit. Em va explicar tota la feina feta des de mitjans dels anys noranta per a desenvolupar l’equipament del SMOS. Ho podran llegir en una entrevista que es publicarà aquesta setmana a El Punt.
L’SMOS pren imatges de la temperatura de brillantor, una mesura de radiació emesa per la superfície de la Terra. Aquestes imatges, però, requereixen una important tasca de processament per poder generar les dades finals sobre la humitat del sòl i la salinitat dels oceans. Les primeres imatges han donat molt bons resultats i es començaran a preparar per donar-los la màxima qualitat possible abans de passar-les als científics que hauran de treballar amb elles.
[youtube]KqW0hjxghO0[/youtube]
Les femelles dels mamífers generen generalment durant el part natural unes hormones que si no apareixen provoquen que la mare no cuidi a la cria. En el cas dels humans passa exactament el mateix, però les noves tècniques de parts quirúrgics fan que cada vegada les dones alliberin menys d’aquestes hormones que exciten l’instint maternal i se’ls hi hagi de subministrar artificialment. A Las Palmas de Gran Canària s’ha celebrat el Congrés Interatlàntic sobre Part i Investigació en Salut Primal que ha reunit un miler d’experts en obstetricia i ginecologia, dirigit per Michael Odent. Aquest ginecòleg francès, que és pioner en la promoció del part fisiològic i precursor de les banyeres de dilatació, ha denunciat que a tot el món occidental estan baixant el nombre de dones que donen a llum gràcies a l’alliberament d’hormones naturals, la més important de les quals és l’oxitocina, i que s’han generalitzat excessivament les cesàries. Odent assegura que aquesta generalització ha provocat que fins i tot a les dones que encara donen a llum per via vaginal se’ls hagi de subministrar un substitut farmacològic perquè puguin reproduir el que fan aquestes hormones naturals, batejades com ‘hormones de l’amor’, ja que a elles també els hi costa molt alliberar-les per no estar en un entorn adequat.
Odent explica que la majoria de dones pareixen amb un sèrum. amb oxitocina sintètica, que reemplaça l’oxitocina natural. Que aquestes dones no poden alliberar les endorfines, necessiten anestèsia epidural, i tot això fa que s’inhibeixi l’alliberament d’aquestes hormones naturals.
El més interessant del què diu aquest ginecòleg és que es pregunta que pot passar d’aquí poques generacions si tots els naixements es fan de forma artificial o si de cop aquestes hormones artificials deixen de tenir l’efecte desitjat. El fenomen és nou per la Humanitat i el seu desenvolupament futur, per tant, és tota una incògnita.
[youtube]CKhZsIlOCl0[/youtube]
Els governs tenen tendència a centralitzar les coses. Centralitzen la mateixa administració, les infraestructures de transport i fins i tot les d’energia. A l’Estat espanyol en tenim molts exemples. S’ha convertit l’aeroport de Barajas en un monstre infumable i s’ha de buscar un lloc per enterrar els residus atòmics de totes -sí, totes- les centrals nuclears. A Catalunya, el cas de la MAT -la línia de Molt Alta Tensió- en seria un exemple també. Ja fa temps que defenso que si cada municipi veies les fonts d’energia alternativa que té a l’abast -solar, eòlica, hidràulica, per les onades si està prop del mar o per biomassa si té boscos- la complexitat de donar energia es minimitzaria i, el que és millor, en cas de problemes, mai quedarien afectades milions de persones a la vegada.
Aquesta filosofia energètica més localista les administracions la veuen com ciència ficció, però a la pràctica ja hi ha empreses que tenen clar que el futur passa per aquí, per canviar models. Una empresa instal·lada al Silicon Valley, de Califòrnia, anomenada Bloom Energy porta vuit anys treballant en una nova font d’energia que ha presentat aquesta setmana. El Bloom Box permetrà fer-te energia segons les necessitats de cadascun i pinta molt i molt bé.
Què és el Bloom Box? Doncs un nou generador de pila de combustible que utilitza biocombustibles o gas per produir electricitat mitjançant un procés electroquímic que, segons els seus responsables permetrà a empreses i particulars generar la seva pròpia energia d’una forma neta i econòmica. A diferència de les cèl·lules d’hidrogen, aquest nou sistema utilitza materials molt més barats, és més eficient, és flexible i reversible perquè l’usuari pot emmagatzemar l’energia que no consumeix. El més interessant és l’eficiència perquè produeix el doble d’electricitat que d’altres sistemes generen amb la mateixa quantitat de combustible.
Com totes les novetats el problema de l’invent és el preu i també el volum. Més de 600.000 euros i les mides d’un cotxe petit no estan a l’abast de tothom i per ara sembla que només d’entrada pot estar a l’abast de les grans empreses. Bloom Energy insisteix que s’amortitza en un període d’entre 3 i 5 anys. Ho estan provant ja empreses com eBay i Coca-Cola, però el més interessant és que Google ha apostat molt fort per aquesta nova forma d’energia i ja té un generador de 400 kw en un dels seus edificis. Google, com totes les grans empreses d’informàtica tenen un consum elèctric molt important i amb la Bloom Box han cobert quasi tota la demanda de l’edifici en qüestió des de fa quasi dos anys.
Imaginen només pagar el mínim a la companyia elèctrica perquè només s’hauria d’estirar corrent en cas d’emergència? Segur que és el somni de molts de vostès. El problema, com sempre, és que l’energia necessita algun element per a generar-se, en aquest cas biocombustibles o gas. I això, clar pot tenir un efecte negatiu, si aquesta forma de generador es generalitza, perquè pot disparar-ne els preus. I també queda el dubte de la fiabilitat i durada de l’aparell. Si s’ha de canviar cada dos per tres, malament.
Però no es preocupin, aquesta innovadora empresa assegura que abans del 2020 els seus generadors tindran la mida d’un rajol i un preu de 2.300 euros cosa que convertirà cada habitatge en una potencial central elèctrica.
[youtube]G_SZU_SZMlU[/youtube]
Un iceberg gegantí de 54 quilòmetres de llarg i 5 d’ample ha col·lidit amb la plataforma de gel costanera de l’Antàrtida prop de l’estació polar alemanya Neumayer III. El bloc de gel té un gruix de 200 metres i el xoc va provocar una escletxa de dos quilòmetres de llarg a la plataforma de gel de l’Antàrtida. La col·lisió es va produir l’11 de febrer passat, va fer desprendre un tros de gel de 300 metres de llarg i 700 metres d’amplada de la plataforma gelada a la costa Antàrtida.
Els científics alemanys de l’estació Neumayer III, situada a uns deu quilòmetres del lloc del xoc van calcular que l’energia alliberada en el moment de l’impacte equivalia a la de cinc a deu tones d’explosiu convencional. L’iceberg gegant té el nom científic de B-15-K i era seguit des de feia temps. La sorpresa va ser que els càlculs sobre els que impactaria contra la costa gelada van fallar. L’iceberg inicialment es desplaçava quatre quilòmetres per dia, però en el moment del xoc la seva velocitat havia augmentat fins als 15 quilòmetres per dia.
El B-15-K és un fragment d’un iceberg encara més gran, el B-15, que amb una superfície d’11.000 quilòmetres quadrats es va desprendre el març del 2000 de la plataforma de gel de Ross, a 9.000 quilòmetres d’on està situada la base alemanya.
[youtube]X_IcKurt448[/youtube]
Investigadors britànics i finesos han identificat un gen que s’associa a un augment del 35% en la probabilitat d’haver de passar per un tractament d’ortodòncia als 30 anys. L’estudi l’han fet científics de l’Imperial College de Londres i les universitats de Bristol (Regne Unit) i d’Oulu (Finlàndia). El què s’ha comprovat és el següent: els dents de nadons amb certes variacions genètiques tendeixen a aparèixer més tard i són més susceptibles de requerir una ortodòncia. L’estudi ha estat publicat a la revista PLoS Genetics i ha analitzat el codi genètic de 6.000 individus dels quals existien dades des del seu desenvolupament fetal fins a l’edat adulta.
Així s’han pogut identificar cinc gens associats amb la sortida de les dents i el nombre de peces que el nen té quan compleix l’any de vida, entre els quals destaca un relacionat amb un major risc de tenir problemes dentals durant l’edat adulta. Això pot servir per a trobar innovacions en el tractament i la prevenció de problemes dentals congènits. Però el creixement de les dents no va al seu aire, els mateixos gens estan relacionats amb el desenvolupament del crani, les orelles, els dits de les mans i dels peus, el cor i la mandíbula.
[youtube]5RTp8BhQBVw&NR=1[/youtube]
Entre les paràmetres que s’utilitzen per a mesurar les contaminacions de les ciutats i la qualitat de l’aire no es tenen en compte les partícules ultrafines que emeten bàsicament els vehicles. El físic Sergio Rodríguez, investigador del Centre d’Investigació Atmosfèrica d’Izaña (Tenerife) i de la Universitat de Huelva, considera la legislació hauria d’establir també límits sobre les partícules ultrafines que hi ha a l’aire de les grans ciutats i que generalment són concentracions molt elevades. Les partícules ultrafines emeses pels vehicles estan formades, sobretot, per gotes d’àcid sulfúric, hidrocarburs condensats i sutge, el qual és potencialment cancerigen. Bàsicament es tracta de sofre procedent del carburant, restes de combustible i oli sense cremar, que no han patit una combustió completa.
Segons Sergio Rodríguez es té informació sobre l’origen de part d’aquestes partícules però que es desconeix, per exemple, la quantitat de gotes ultrafines d’àcid sulfúric que es pot formar amb els gasos d’escapament dels vehicles tot i que es creu que depèn molt de la situació atmosfèrica. També s’hauria d’avaluar l’efecte, en ciutats com Barcelona, l’impacte d’altres tipus d’emissions com les industrials i la dels vaixells.
Els efectes sobre la salut tampoc són del tot coneguts. Es considera que la fracció insoluble de les partícules ultrafines que arriben a la sang via inhalació poder fer de nucli de condensació de greixos que promouen el desenvolupament de l’arterioesclerosi. Se suposa que les partícules ultrafines es podrien associar a problemes cardiovasculars però s’ha d’investigar molt més.
[youtube]LRJhaX7dohQ[/youtube]
Una hora de migdiada pot fer a les persones més intel·ligents ja que aclareix la ment i millora la capacitat d’aprenentatge, segons un estudi de la Universitat de Berkeley. El professor de psicologia d’aquesta Universitat Mattew Walker explica que el son no només cura el malestar del cansament prolongat sinó que, a nivell neurocognitiu, et porta més enllà d’on estaves abans de fer la migdiada. Les conclusions de l’estudi reforcen la hipòtesi que el son facilita l’emmagatzemament de la memòria a curt termini i permet fer un buit a nova informació.
Per arribar a aquestes conclusions, es científics van agafar una mostra de 39 adults sans, que van ser dividits en dos grups, uns que feien la migdiada i un altres no. Durant un dia es va exposar aquestes persones a dos exercicis d’aprenentatge per posar a prova l’hipocamp, una regió del cervell que ajuda a emmagatzemar memòries sobre esdeveniments. Un dels exercicis es va fer al migdia i els resultats dels dos grups no van presentar grans diferències. A les dues de la tarda, només un dels grups va dormir noranta minuts i després tots van ser sotmesos a una segona ronda d’exercicis, on es va poder comprovar que els pitjors resultats corresponien als que no havien fet la migdiada.
Segons els científics que han fet l’estudi, restar moltes hores despert fa que la nostra ment funcioni a un ritme molt més lent. Passar la nit en vetlla redueix un 40% la capacitat d’iniciar noves activitats a causa de la paralització d’algunes zones del cervell durant el període de falta de son de la persona.
[youtube]GuXebNJpTm4[/youtube]
Un estudi dels científics del Programa de Seguretat Alimentària i Ambient de la Universitat de Stanford (Califòrnia), que s’ha presentat en la reunió anual de l’Associació Americana per a l’Avenç de les Ciències (AAAS) a San Diego, assegura que els pròxims anys l’escalfament global i el seu efecte sobre el clima tindran un impacte molt dur en el preus dels aliments i la fam al món. Però mentre per a uns les conseqüències seran devastadores per a d’altres el canvi els podrà donar molts beneficis.
Els experts prediuen que les temperatures més altes podrien reduir de manera considerable la producció de blat, arròs i blat de moro, ingredients bàsics en la dieta de milions de persones que subsisteixen amb uns ingressos de menys d’un dòlar per dia. Com que aquests aliments podran escassejar seran més cars i per tant això farà que augmenti la pobresa d’amplis sectors.
Per contra, l’alça de preus, farà que especialment els pagesos de molts països en vies de desenvolupament surtin de la pobresa, ja que conreen la seva pròpia terra i resultaran beneficiats de l’augment de preu dels productes que cultiven. Però això tindrà un impacte menor. La majoria de projeccions de futur deixen clar que l’increment del preu dels aliments anirà paral·lela a l’augment de la pobresa dels indigents que gasten la major part dels seus minsos ingressos en aquests aliments. Entre aquestes capes socials més desafavorides també hi hauran els treballadors rurals a sou i els pobres que viuen en les ciutats.
[youtube]ijU-80K1f_s[/youtube]
Un grup de paleontòlegs ha descobert que els peixos gegants que s’alimentaven filtrant l’aigua per capturar el plàcton van poblar els mars durant 100 milions d’anys, abans de desaparèixer en la gran extinció que va acabar amb els dinosaures. La trobada es va produir per casualitat gràcies a un antic fòssil guardat en un museu de Kansas que inicialment es pensava que pertanyia a una mena de peix espasa. Fins ara se sabia que aquesta mena de peixos filtradors de gran tamany havien ocupat els mars durant el Juràsic -fa uns 155 milions d’anys- però el que s’ha descobert és que van existir durant uns quants de milions anys més. Concretament fins els 65 milions d’anys, just quan es van extingir els dinosaures.
Aquest descobriment resolt el misteri que plantejava la desaparició durant cent milions d’anys dels registres fòssils d’animals marins que utilitzaven aquest sistema per alimentar-se. Un esglaó que faltava per enllaçar aquests monstres primitius amb els actuals. El tiburó balena actual, el tiburó pelegrí o la manta van evolucionar durant la primera part del període Cenozoic -entre 66 i 34 milions d’anys-. Alguns cetacis actuals, com les balenes, tenen plaques de barbes formades per centenars de làmines fibroses, que actuen com un garvell i filtren els aliments que conté l’aigua que ingereixen.
[youtube]_2KYU97y2L8&feature=related[/youtube]
El departament d’Agricultura i l’Armada dels Estats Units han signat un acord per fomentar l’ús de les energies renovables i potenciar l’eficiència energètica tant de la flota de guerra com en les instal·lacions a terra. L’acord forma part de l’estratègia del president dels EUA, Barack Obama, per començar a deixar de dependre del petroli. El primer objectiu és que l’Armada nord-americana tingui en compte criteris d’eficiència energètica alhora d’adjudicar contractes i es potenciarà també l’ús de biocarburants i electricitat.
A partir del 2012 els biocombustibles ompliran els dipòsits del què s’anomenarà Green Strike Group i a partir del 2016 de la Great Green Fleet, formades per tota mena de vaixells, aeronaus i altres vehicles de superfície. Pel 2015 està previst que sistemes elèctrics, híbrids i de flex-fuel (que poden utilitzar tant etanol com gasolina) redueixin el consum de combustibles fòssils a la meitat en la flota comercial de l’Armada, la que no es destina a combat. Pel 2020 les instal·lacions de terra hauran de funcionar amb un 50% d’energies renovables i que siguin autosuficients des del punt de vista energètic. Però també s’espera que els exèrcits de terra, mar i aire facin el mateix.
La raó d’apostar pels combustibles provinents de plantes no és només ecològica. El petroli tard o d’hora assolirà uns preus inaccessibles fins i tot per a la primera potència mundial. Els estrategues nord-americans preveuen que 3,8 litres de gasoil -un galó- puguin arribar a costar aviat 400 dòlars. I a més, dependre del petroli obliga a fer un gran esforç per protegir els pous -sovint en països conflictius-, les refineries i a tota una logística de transport altament arriscada. Els centres de producció de biocombustibles es poden instal·lar pràcticament a tot arreu escurçant despesa i distància a qualsevol zona de combat.
La notícia pot ser positiva o no. Tot dependrà d’on vulguin treure els nord-americans les quantitats enormes de biocombustibles. Si ho fan a partir de productes consumibles, com el blat de moro, les conseqüències poden ser un encariment del mateix en els mercats internacionals. Per això s’ha d’esperar que optin per fórmules més innovadores, a partir d’algues per exemple, que poden donar biocombustibles sense entorpir la cadena d’alimentació dels humans.