El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/enricfigueras
  • Inici

La nova frontera

Dietari dels ideals possibles

Articles
Comentaris

A les portes de l’infern…,ho permetrem?

12 novembre 2011 per Enric Figueras

 

Des que els jerarques del ‘Partido Popular’ vàren llançar la primera Llei de Catalunya, l’Estatut d’Autonomia, al Tribunal Constitucional espanyol, caducat i amb continues recusacions, la demanda per la independència de la nació catalana, mai havia crescut tant com ara. I cada dia va en augment.

  El candidat del PP, Mariano Rajoy, a Catalunya diu una cosa i a fora una altra. En campanya electoral discurseja sobre el que vol fer, però, tothom ho sap, desprès, quan governi, anirà cap a un altre rumb. Són situacions pròpies d’una democràcia de baixa qualitat i d’uns polítics incapaços, temorosos de presentar-se a unes veritables primàries i que el poble pugui decidir entre varis candidats. És l’anomenament a dit per part dels partits polítics, un tancament total, propi de l’estil totalitàri dels governants espanyols i, una vegada a La Moncloa, deixar al poble de banda. Això sí, les elits funcionarials, financeres i empresarials dels grans negocis, aquests ben a prop i en posició de firmes davant seu. Les quantioses dinerades pel finançament de les campanyes electorals, són favors a retornar i, per cert, quan podrà publicar la premsa els noms dels grans grups econòmics que hi contribueixen? I les quantitats que hi aporten?En tota democràcia que no sigui de pandereta, el poble té tot el dret a conèixer-ho ja que si desprès el govern concedeix determinades prebendes i concessions-, moltes vegades en detriment del mateix poble- la justícia hauria d’actuar en conseqüència. Mai per mai s’ha de tolerar ni consentir que els polítics facin burla del poble. Publiquin les llistes, ja!

   Tampoc el candidat del ‘Partido Popular’ hauria de fer burla de la bona fe i aspiracions dels ciutadans de Catalunya, quan compareix davant la nació catalana a demanar el vot. Ha perdut la memòria el senyor Rajoy? Doncs que mengi cues de pansa! Tornarem a recordar fets tant gravíssims contra la democràcia i l’autonomia de Catalunya. La miserable campanya -a tota Espanya- i recollida de signatures contra l’Estatut d’Autonomia. Molta gent deia que “firmaba contra Cataluña”. D’aquesta manera es posava Espanya contra la nació catalana, però, en realitat, el que es va fer i es continua fent és el maleït enfrontament entre les dues Espanyes, exemple d’un endarreriment polític i social impropi d’una Europa moderna i progressista. Tot i a ser revisat -l’Estatut d’Autonomia- pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovat pel Parlament, retallat a Madrid i aprovat pel Congrés de Diputats i el Senat, sancionat pel rei d’Espanya i ‘referendat’ pel poble català, els jerarques del ‘Partido Popular’ vàren presentar recurs davant el Tribunal Constitucional espanyol, caducat i, seguint aquest exemple, també ho van fer autonomies que són beneficiàries -ningú ho és amb Catalunya- de la solidaritat del poble català, i el ‘Defensor del Pueblo Español’. Sempre hem cregut, avui més que mai, que els catalans no som espanyols. De la campanya ‘nacional’ contra l’Estatut, al boicot contra els productes catalans. I una altra. Impedir la compra d’Endesa -la gran majoria de clients són a Catalunya- per part de Gas Natural i així, formar un grup més fort dintre les nacions d’Espanya. ‘Antes alemana que catalana’, i, ves per on, ara resulta que és italiana i de l’òrbita Berlusconi. Es tracta d’ofegar, d’una manera o una altra, la força empresarial de Catalunya. Quatre anys per enllestir la sentència contra l’Estatut desprès de fortes pressions i recusacions dels jutges per part del PP. L’oposició en països normals no governa, a Espanya -diferent i pitjor-, vol governar a cops de martell del TC. És el totalitarisme de la dreta radical espanyola. No saben perdre ni governar.

Pitjor que durant l’aprovació de l’Estatut de 1932. Espanya va enrere com els crancs. 

  No n’hi havia prou amb l’Estatut al TC que també hi han portat la Llei d’Educació i la del Cinema i altres, aprovades pel Parlament de Catalunya. En realitat del que es tracta és impedir que la nació catalana es pugui governar per les seves pròpies lleis, és a dir, autonomia zero. El que volen imposar és el centralisme franquista mitjançant les lleis de Castella i l’endarreriment de l’Espanya radial. Tampoc poden suportar la llengua catalana i, per això, la volen fer desaparèixer dels Països Catalans i aquests també. Volen esborrar els noms catalans i substituir-los per castellans, com va fer el franquisme. El que passa a Maó n’és un exemple, així com l’expulsió de TV3 del País Valencià. Volen imposar el castellà a les escoles de la nació catalana i, d’aquesta manera, ofegar l’idioma català i la immersió lingüística reconeguda per la Constitució. Saben molt bé que totes les nenes i nens de Catalunya aprenen el català i el castellà. Això ho demostren les proves de selectivitat amb bones notes per a les dues llengües, tot sovint, més altes les de castellà. La superioritat i pressió del castellà són enormes. A Catalunya els més importants mitjans de comunicació són en castellà; de cada cent pel.lícules amb prou feines tres són en català. La majoria d’emigrants parlen en castellà, tot i l’esforç que fan molts per aprendre la nostra llengua i integrar-se com a ciutadans de la nació catalana. En aquests moments Catalunya pateix importants retallades en els serveis públics, les més doloroses en sanitat i educació. Molts professionals i ciutadans passen per una situació d’angoixa, frustació i desànim. Ningú ho passa tant malament com els treballadors a l’atur -600.000 a Catalunya-, els joves que no troben feina i les seves famílies. I tot això mentre Catalunya pateix un espoli fiscal únic al món: 60 milions d’euros diaris, 22.000 milions d’euros anuals, un escandalós 10 per cent del PIB català. I encara el candidat del ‘Partido Popular’, Mariano Rajoy, demana el vot dels ciutadans de Catalunya, dels quals, sempre han menyspreat les seves aspiracions i autonomia política. La Generalitat els va demanar la retirada del recurs contra l’Estatut referendat pel poble català, no ho vàren voler fer. Dos milions de catalans es vàren manifestar a Barcelona per rebutjar la sentència contra l’Estatut d’Autonomia i reafirmar que Catalunya és una nació. També ho vàren fer a les principals ciutats catalanes i a l’estranger. No va ser una manifestació de franc.

   Si el ‘Partido Popular’, sense romandre al govern espanyol, ha causat repetides i greus encamellades a Catalunya, què no faran quan governin amb poder absolut? Davant les eleccions del 20-N, i per tot el que hem experimentat en el transcurs dels darrers anys, la nació catalana està a les portes de l’infern. Tots units, permetrem que aquestes portes s’obrin o es tenquin per sempre? El vot és la força per empènyer endavant la grandesa de la nostra mil.lenària nació.  

                                            …el 20-N, per Catalunya! Endavant!

————————————————————————————-

El vídeo

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: XXwVRY-oexI

————————————————————————————-

El deure i la glòria

  

  En el camp enemic la gent escoltava, llegia, es commovia i a vegades fins i tot s’espantava, però vàren preferir baladrejar la seva sorpresa perquè el president Kennedy convidava a la seva presa de possessió, en gran majoria, a escriptors, artistes i científics com Hemingway, Faulkner, Steinbeck, Pearl Buck, William Inge, Arthur Miller, Thorton Wilder, Tenessee Williams, John Hersey, Robert Frost, Saint John Perse, Alexander Calder, Stuart Davis, Edward Hopper, Ludwigmies Van der Rohe, Eero Saarinen, Paul Hindemith, Igor Stravinsky, Leonard Bernstein, Fritz Reiner, Eugene Ormandy, i només a un periodista, Walter Lippman. La frase “ja no queda ningú a Harvard” es va convertir en una dita popular quan es va fer pública la llista de l’equip del president. Però alguns només van riure a mitges. Durant els mesos següents, Amèrica, anestesiada per els vuit anys del mandat del president Eisenhower, es va despertar per a descobrir que contaven amb un president que, a més de cor, tenia cervell.

————————————————————————————-

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Aprofitament dels recursos naturals de l’illa de Sardenya -plata, sal, blat-, constitució d’un centre d’absorció de productes catalans, explotació de les terres de l’interior. Aquest conjunt de mòbils féu que la idea de conquesta aglutinés, com assenyala Joaquim Nadal, entorn de Jaume II (1291-1327) -que hi veia uns recursos complementaris a l’erari reial-, un complex d’interessos representatius dels sectors mercantils de Barcelona i també de la noblesa catalana, cobejosa d’ampliar els seus dominis. (Ulisses).

   LA PREGUNTA de la setmana.- De quin lloc i any va sortir una expedició militar cap a l’illa de Sardenya?

   EL LEMA de la setmana.- “M’agrada la festa que no obliga els amics, l’endemà al matí, a mirar-se avergonyits”. Ernest Thomas Walton.

————————————————————————————-

 

Comparteix això:

  • Click to share on Twitter (Opens in new window)
  • Click to share on Facebook (Opens in new window)

Related

Afegit a Catalunya cap a una Nova Frontera. | Etiquetes "Partido Popular", aspiracions, burla, campanyes, centralisme, cervell..., comunicació, DEMOCRÀCIA, dit, emigrants, Endesa, ESPANYA, espanyols, espoli, EUROPA, franquisme, frustació, grandesa, Hemingway, l'Estatut, llengua, llistes, memòria, nació, oposició, POBLE, portes, prebendes, President Kennedy, primàries, recurs, referendat..., rumb, Sardenya, selectivitat, sentència, solidaritat, totalitarisme, units, vot | No hi ha comentaris



Els comentaris estan tancats.

  • Arxiu

    • abril 2021 (1)
    • març 2021 (2)
    • febrer 2021 (3)
    • gener 2021 (2)
    • desembre 2020 (2)
    • novembre 2020 (3)
    • octubre 2020 (1)
    • setembre 2020 (2)
    • agost 2020 (1)
    • juliol 2020 (2)
    • juny 2020 (1)
    • maig 2020 (2)
    • abril 2020 (1)
    • març 2020 (2)
    • febrer 2020 (2)
    • gener 2020 (1)
    • desembre 2019 (1)
    • novembre 2019 (2)
    • octubre 2019 (1)
    • setembre 2019 (2)
    • agost 2019 (2)
    • juliol 2019 (2)
    • juny 2019 (1)
    • maig 2019 (3)
    • abril 2019 (2)
    • març 2019 (3)
    • febrer 2019 (1)
    • gener 2019 (2)
    • desembre 2018 (2)
    • novembre 2018 (1)
    • octubre 2018 (2)
    • setembre 2018 (1)
    • agost 2018 (1)
    • juliol 2018 (1)
    • juny 2018 (1)
    • maig 2018 (2)
    • març 2018 (2)
    • febrer 2018 (2)
    • gener 2018 (1)
    • desembre 2017 (2)
    • novembre 2017 (2)
    • octubre 2017 (1)
    • setembre 2017 (1)
    • agost 2017 (1)
    • juliol 2017 (1)
    • juny 2017 (2)
    • maig 2017 (1)
    • abril 2017 (1)
    • març 2017 (1)
    • febrer 2017 (2)
    • gener 2017 (1)
    • desembre 2016 (2)
    • novembre 2016 (2)
    • octubre 2016 (2)
    • setembre 2016 (2)
    • agost 2016 (1)
    • juliol 2016 (2)
    • juny 2016 (2)
    • maig 2016 (1)
    • abril 2016 (2)
    • març 2016 (2)
    • febrer 2016 (2)
    • gener 2016 (3)
    • desembre 2015 (3)
    • novembre 2015 (3)
    • octubre 2015 (2)
    • setembre 2015 (3)
    • agost 2015 (3)
    • juliol 2015 (2)
    • juny 2015 (3)
    • maig 2015 (3)
    • abril 2015 (4)
    • març 2015 (1)
    • febrer 2015 (1)
    • gener 2015 (5)
    • desembre 2014 (3)
    • novembre 2014 (5)
    • octubre 2014 (4)
    • setembre 2014 (4)
    • agost 2014 (4)
    • juliol 2014 (5)
    • juny 2014 (4)
    • maig 2014 (3)
    • abril 2014 (4)
    • març 2014 (5)
    • febrer 2014 (3)
    • gener 2014 (4)
    • desembre 2013 (4)
    • novembre 2013 (5)
    • octubre 2013 (4)
    • setembre 2013 (4)
    • agost 2013 (5)
    • juliol 2013 (4)
    • juny 2013 (5)
    • maig 2013 (4)
    • abril 2013 (5)
    • març 2013 (5)
    • febrer 2013 (4)
    • gener 2013 (4)
    • desembre 2012 (5)
    • novembre 2012 (4)
    • octubre 2012 (4)
    • setembre 2012 (5)
    • agost 2012 (4)
    • juliol 2012 (4)
    • juny 2012 (5)
    • maig 2012 (4)
    • abril 2012 (4)
    • març 2012 (5)
    • febrer 2012 (4)
    • gener 2012 (4)
    • desembre 2011 (5)
    • novembre 2011 (4)
    • octubre 2011 (6)
    • setembre 2011 (5)
    • agost 2011 (4)
    • juliol 2011 (5)
    • juny 2011 (4)
    • maig 2011 (4)
    • abril 2011 (5)
    • març 2011 (4)
    • febrer 2011 (5)
    • gener 2011 (5)
    • desembre 2010 (5)
    • novembre 2010 (5)
    • octubre 2010 (4)
    • setembre 2010 (3)
    • agost 2010 (4)
    • juliol 2010 (5)
    • juny 2010 (3)
    • maig 2010 (3)
    • abril 2010 (3)
    • març 2010 (3)
    • febrer 2010 (2)
    • gener 2010 (3)
    • desembre 2009 (3)
    • novembre 2009 (3)
    • octubre 2009 (4)
    • setembre 2009 (5)
    • agost 2009 (5)
    • juliol 2009 (4)
    • juny 2009 (3)
    • maig 2009 (2)
    • març 2009 (1)
  • Categories

    • CANVI CLIMÀTIC (2)
    • Catalunya cap a una Nova Frontera. (61)
    • DEMOCRÀCIA (4)
    • dignitat (4)
    • Doble objectiu (3)
    • EDUCACIÓ (19)
    • General (122)
    • JFK (20)
    • JUSTÍCIA SOCIAL (38)
    • llibertat (4)
    • natura i paisatge (16)
    • Palamós (8)
    • Respostes als lectors dels BLOGS del diari "EL PUNT". (7)
    • SALUT (3)
    • salvar la democràcia (29)
    • sempre contra Catalunya (92)
    • TRAMES DE CORRUPCIÓ (4)
    • Un país educat i net (1)
    • Variant-autovia de la Bisbal (1)
    • Watergate (8)
  • Pàgines

      • "Meta"

        • Entra
        • Vàlid XHTML
        • XFN
        • WordPress

      Tema: MistyLook by Sadish. WPMU Theme pack by WPMU-DEV.