Corcat
12 maig 2012 per Enric Figueras
‘Las uvas de la ira’
Parlar de Bankia o de Caja Madrid és perdre el temps. Es tracta d’un sistema corcat que ve de molts anys enrere. Quan només es tractava de Caja Madrid ja es sabia que tot allò era un feu econòmic i de poder del ‘Partido Popular’. La premsa explicava tot sovint els enfrontaments entre mandataris de la ‘región’ castellana madrilenya i de l’anomenat ‘levante español’ per aconseguir més poder i financiació per projectes ‘radials’ i faraònics. Infraestructures innecessàries i amb dèficit sagnant. El ‘Partido Popular’ -això ja prové de l’estil del franquisme-, tot allò que toca ho espatlla. Els ciutadans de la nació catalana en tenim un exemple penós amb la sentència contra la Llei Orgànica de reforma de l’Estatut de Catalunya -el poder legislatiu es veu que no serveix per res- referendat pel poble català i que els jerarques del ‘Partido Popular’, de forma equivocada, injusta i totalitària, van portar davant el Tribunal Constitucional espanyol, caducat.
Però ja no només és des de la nació catalana que es denúncia el desastre del model centralista espanyol i la invasió constant de les competències de l’autonomia catalana, ha estat el rotatiu americà ‘The Wal Street Journal’ que, segons explica el diari El Punt Avui, ho fa de manera contundent: “Els catalans coneixen de primera mà que a Espanya, tots els camins, inclosos els de llarga velocitat, passen per Madrid”. Pel que fa a l’impuls centralitzador espanyol que ha titllat de “bogeria” i ha passat revista a les inversions en infraestructures de l’Estat, que té “més aeroports internacionals i més quilòmetres d’autopistes que cap altre país a l’Europa continental i només és superat en trens d’alta velocitat per la Xina”.
Però allò més greu que clama al cel i que hauria de ser investigat i penalitzat per part de la Comissió Europea, és que aquests aeroports internacionals, aquests quilòmetres d’autopistes i de trens d’alta velocitat innecessaris provoquen un dèficit enorme i immoral. Perquè alguns es lucrin amb quantitats desorbitants a costa dels impostos dels ciutadans i a més, aquests, pateixen roïnes retallades en sanitat, educació, serveis públics i socials, investigació i recerca…
Espoli fiscal i discriminació
‘The Wall Street Journal’ és clar i el periodista Raymond Zhong, no es vol deixar gairebé res al tinter: “Espanya no es reformarà” i s’ha de donar veu als catalans, que “són víctimes d’espoli fiscal i de discriminació per part de Madrid”. No parla de xifres, però, ja les coneixem: més de 16 mil milions d’euros que surten dels impostos dels ciutadans de Catalunya i no tornen. Un 9 per cent del PIB català.
‘Las uvas de la ira’
“I és que els catalans tenen motius per a queixar-se, ha apuntat el rotatiu americà (27/04/12). Per demostrar-ho ha argumentat diverses raons: la reducció de les aportacions de l’Estat a les autonomies per sortir millor a la fotografia, una discriminació constant a les inversions i recursos que dedica a Catalunya, entre altres, que fan que el sentiment independentista català creixi cada cop més”. Es parla d’un 40 per cent de la població. “El resultat? Catalunya és la seu de l’indústria espanyola i un dels districtes industrials més importants d’Europa. Tanmateix, cada any des del 1986, un 9 per cent del PIB del territori català deixa la regió per ésser redistribuïda o passar per Madrid“. Això provoca l’afogament i la paralització del progrés de Catalunya, així com les retallades més dures que no es practiquen a altres “regiones” de l’Estat espanyol i que reben molts diners procedents dels impostos dels ciutadans de Catalunya.
Encara més quilòmetres per trens d’alta velocitat i que cada quilòmetre costa 200.000 euros anuals? I tenen la barra de retallar sanitat i educació? I de no voler pagar el que deuen a Catalunya i que estableix la Llei Orgànica de l’Estatut que és d’obligat compliment?
De bogeria.
——————————————————————————————–
El vídeo
Si tenen a bé, poden puntejar les adreçes de vídeo següents: iGky0q2j_78 AOFDGXevF2o
——————————————————————————————–
El deure i la glòria
“Més llocs de treball amb estabilitat en l’ocupació, no menys llocs de treball amb salaris més alts” (JFK).
<<Aquesta Administració està observant atentament la possibilitat d’un augment general dels preus de l’acer. Em vaig oposar a tal augment l’any passat. També m’hi oposo ara…Allò que necessitem són més negocis a preus competitius, no menys negocis a preus més elevats…Jo prego la mateixa limitació al sindicat de treballadors de l’acer. Amb més de 100.000 obrers siderúrgics sense feina, allò que necessitem són més llocs de treball amb estabilitat en l’ocupació, no menys llocs de treball amb salaris més alts>>. ( La Casa Blanca, Washington, D.C., 11 d’abril 1963).
Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent: w4iQPwEEujk
—————————————————————————————————
El naixement d’una nació. Què és Catalunya
* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- L’any 1379, hom va integrar-hi una facultat de medicina a la universitat de Perpinyà per omplir, probablement, el buit que en aquesta disciplina havia originat la pèrdua de Montpeller. (Ulisses).
* LA PREGUNTA de la setmana.- Fins quan existí la universitat lleidetana?
* EL LEMA de la setmana.- “No hi ha res més pràctic que una bona teoria“.- Leonid Ílitx Brejnev.
Universitat de Perpinyà
—————————————————————————————————
—————————————————————————————————