Artur Mas (CiU), Manuela de Madre (PSC) i Josep Lluís Carod Rovira (ERC) en la defensa, l’any 2005, del projecte de reforma del III Estatut d’Autonomia de Catalunya. La primera llei catalana i el més gran instrument de diàleg, conversa, enteniment i progrés amb el govern de l’Estat. Però, un Estatut sentenciat. Sempre contra Catalunya! (Imatge: www.fetatarragona.cat).

Cada vegada que la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, fa declaracions a la premsa -compareixença del Consell de Ministres- amb relació a les justes i democràtiques aspiracions dels ciutadans de Catalunya pel que fa a anar a votar el 9 de novembre, tot es complica més i més. Embolicar i enredar la troca sense aturador. Això ja ve de lluny. Concretament des de l’any 2006 en el que la política castellano-lleonesa, després secretaria executiva de Política Autonòmica i Local del ‘Partido Popular’, va portar junt amb don Federico Trillo-Figueroa i Martínez Conde, Diputat del Congrés i Comissionat per noranta-vuit Diputats del Grup Parlamentari Popular, vàren interposar recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei Orgànica de reforma del III Estatut d’Autonomia de Catalunya.

Camí sense retorn

(Imatge: blogs.elpunt.cat)

Recurs injust i innecessari contra l’Estatut d’una nació mil.lenària i pagadora que pateix, cada any, un espoli fiscal de 18.000 milions d’euros -un 8,5% del PIB català- procedents dels imposts dels ciutadans de Catalunya i que no tenen retorn per part del Govern central espanyol. Per què des de l’any 2008 -amb les dades utilitzades del 2005-, no s’han tornat a publicar les Balances fiscals de les Comunitats Autònomes amb el sector públic estatal? Recurs injust i innecessari contra la Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia el qual projecte havia estat revisat i retallat pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovat pel Parlament, debatut, retallat i aprovat pel Congrés de Diputats i el Senat; sancionat pel rei i referendat pels ciutadans de Catalunya. Posteriorment el Govern de la Generalitat ha demanat i reclamat moltes vegades diàleg i converses per arribar a un acord sobre el tracte fiscal injust que pateix Catalunya, però, sempre s’ha trobat amb la porta clavada als nassos. I no només això, sinó amb un menyspreu constant vers una veritable autonomia: la facultat de governar-se per les seves pròpies lleis.

 

 

No s’ha volgut escoltar el clam del poble de la nació catalana. No es vol escoltar el clam del poble de la nació catalana. Sempre contra Catalunya. Manca de diàleg, raciocini i enteniment. Una equivocació rere l’altra per part del Govern d’Espanya, nació de nacions constretes i amargades. (Imatge: blocs.mesvilaweb.cat).

 

El president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, així com nombrosos dirigents polítics i de la societat civil; ciutadans tant d’Espanya -nació de nacions- com de Catalunya, Europa i el món, demanen i reclamen l’inici de converses i diàleg per part de l’Estat espanyol. Però, amb relació a aquesta demanda, el mutis és absolut. Recentment, Artur Mas, va llançar al president espanyol, Mariano Rajoy, des de l’hemicicle del Parlament, el “posi dia i hora” que ja altres vegades se l’hi ha demanat. Però d’acord amb la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, -tot ho complica-, el “dia i l’hora” pertanyen a un passat que no tornarà: “Hi havia un dia i una hora assenyalats per parlar àmpliament i amb llum i taquígrafs, i van ser el dimarts 8 d’abril des de les quatre de la tarda fins a les onze de la nit, aquell era el moment en que Mas devia haber comparegut”.

Una empresa cap a el crac

(Imatge: www.libertaddigital.com)

 

Aquesta deu ser l’opinió de Sáenz de Santamaría, però, la realitat és que Artur Mas, l’any 2005,  ja va acudir al Congrés de Diputats, de Madrid, per defensar el text per la reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya a l’inici del debat sobre la presa en consideració del projecte de llei orgànica. Artur Mas (CiU), Manuela de Madre (PSC) i Josep Lluís Carod Rovira (ERC), vàren defensar la gran obertura de diàleg que representa l’Estatut i mitjançant les converses entre l’Estat i la Generalitat que, de manera periòdica, defineix el mateix Estatut d’Autonomia. Ni una sola vegada, des de l’arribada del president Rajoy a la Moncloa, s’ha celebrat cap reunió dels governs central i català. I no és per manca de voluntat política i de progrés per part de la Generalitat que en diverses circumstàncies ja ho ha demanat. Aquell 2 de novembre del 2005, el després president del Congrés, Manuel Marín, va obrir el debat amb una benvinguda en català als tres representants del Parlament autonòmic que van anar a defensar el projecte.

I el president Artur Mas ha acudit a la Moncloa i a Madrid en diverses ocasions. També s’han trobat a Barcelona amb el president Rajoy. Però en una recent compareixença del Consell de Ministres, segons informació del rotatiu ‘El Punt Avui’,  en què pilotant un torn abreujat de preguntes va aconseguir evitar el cas Bárcenas en favor del plet català, Sáenz de Santamaría va deixar clar que Rajoy no mourà un dit per obrir el diàleg: “Crida l’atenció que l’endemà de la seva incompareixença sol.liciti una reunió per debatre el que precisament es va debatre en absència seva la vigília”, va reprotxar a Mas la vicepresidenta. No, no, no és això senyora vicepresidenta. La dreta radical, conservadora, que mira sempre enrere i és incapaç de treballar per una solució a favor del conflicte creat entre Catalunya i Espanya, mai ha sabut governar ni fer el mínim esforç per comprendre la realitat de la nació catalana. En una empresa privada ja fa temps que haurien estat acomiadats. Com a governants, el poble i la democràcia els acomiadaran a les properes eleccions generals. Tot ho han complicat. A diferència d’Europa, Espanya, nació de nacions, va cap a enrere com els crancs i, sobre tot, en els aconseguiments socials que tant l’hi van costar guanyar.

Jordi Turull (CiU), Marta Rovira (ERC) i Joan Herrera (ICV-EUiA), representants del poble i del Parlament de Catalunya, ja van anar al Congrés de Diputats, de Madrid, el dimarts 8 d’abril de les quatre de la tarda a les onze de la nit per a defensar la consulta sobre el futur polític, econòmic, social i ser Estat que volen els ciutadans de Catalunya -un 90%. Poder expressar el 9 de novembre, Sant Teodor, el seu sagrat i democràtic dret a decidir mitjançant les urnes. Tampoc ningú els va voler entendre. El president Mas ja ha anat Madrid i jan en van… En una veritable democràcia té tot el dret a poder anar a la Moncloa i dialogar, parlar amb el president Rajoy. Però no per perdre el temps amb pretextos de Constitucions, lleis i normatives d’altres segles que a l’hora de la veritat no serveixen per a res, sinó amb el compromís d’un diàleg, converses i reunions a banda i banda  -no tancar-se en banda- entre representants del Govern central i de la Generalitat. Guanyar-se el sou altíssim que cobren puntualment i sense atur, amb resultats i objectius de progrés i no dels errors de segles passats.

El portaveu de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, destaca que el president espanyol, Mariano Rajoy, va desaprofitar en el Congrés “l’ocasió d’obrir una porta” i subratlla que s’ha de continuar negociant per “anar cap a endavant”, en cap cas per “mantenir l’statu quo actual” i “encara menys per fer marxa enrere”. També ho diu el ‘Financial Times’ un dels rotatius més importants i influents del món: “Més que liderar la seva gent, Artur Mas està sent liderat pel poble, i Rajoy l’ha arraconat entre l’espasa i la paret a l’insistir que la constitució post-Franco, que consagra la indissoluble unitat d’Espanya, és immutable”. El rotatiu assegura que d’acord amb les enquestes, els catalans prefereixen “més autogovern, incloent més autonomia fiscal, però aniran per sí sols si l’única alternativa és ‘l’status quo’ que el govern Rajoy està reduint”.

 

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:http://youtu.be/ky2mof8JDDc

 

***********************************************************************************************

   

El Deure i la Glòria

 

<<…govern, del poble, pel poble, i per al poble…>>

 

Abraham Lincoln

(Gettysburg, 1863)

 

<<Unes quantes empreses gegantines han decidit augmentar els seus preus menyspreant olímpicament les seves responsabilitats públiques>>.

 

<<El cost de les principals primeres matèries, carbó i ferralla també ha cedit, i per una indústria que generalment sempre ha operat a menys de les dos terceres parts de la seva capacitat el seu índex de beneficis és normal i s’espera que ascendeixi notablement aquest any. Evidentment, la seva sort ha estat molt superior a la de cent mil obrers siderúrgics que en aquests darrers tres anys s’han quedat sense feina. Els dividends de la indústria de l’acer han excedit dels sis-cents milions de dòlars en cada un dels cinc anys anteriors, i els guanys aconseguits en el primer trimestre d’aquest any, segons el <<Wall Street Journal>>, s’han estimat, en el dia 28 de febrer, com les més altas de tota la història de la indústria de l’acer>>. (President John F.Kennedy, Conferència de Premsa, 11 abril 1962).

 

 

(Imatge: www.artnet.com)

 

<<Resumint: en un moment en el que podien explorar la manera d’obtenir més eficiència en els seus mètodes i millors preus, reduïnt els preus en aquesta indústria al reconèixer públicament costs més baixos, els seus contractes de treball extraordinàriament bons, la seva competició a l’estranger i el seu augment en la producció i en beneficis que s’espera aquest any, unes quantes empreses gegantines han decidit augmentar els seus preus menyspreant olímpicament les seves responsabilitats públiques.

La Sttelworkers Union (Sindicat de l’acer) pot sentir-se orgullosa d’haver obrat d’acord amb les seves responsabilitats en aquest acord i, així mateix, aquest Govern té també les seves responsabilitats, amb les quals, per suposat, intentem complir per damunt de tot>>. (President John F.Kennedy, Conferència de Premsa, 11 abril 1962).

 

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden puntejar les adreces de vídeo següents: http://youtu.be/fEMUodE3HEg, http://youtu.be/tpaiy5jr9sk

 

**********************************************************************************************

 

Adolfo Suárez: l’esperança d’una Espanya pluralista i europea de ple dret

 

 

<<Arias no debe seguir>>

 

Revistes i periòdics, en el decurs dels tres darrers mesos, havien demanat des de les seves primeres pàgines la substitució del president. <<Arias lo para todo>> -resumia ‘Cambio 16’. Des de la Presidència del Govern s’havia respost congelant la publicitat paraestatal i amenaçant amb severes mesures de tipus tributari. Els periòdics oficials responien a la campanya anti Arias dient que el president devia seguir en el seu lloc. Però en realitat el seu cos ja havia estat ofert als lleons.

Arias Navarro i Adolfo Suárez

(Imatge: www.diariorc.com)

<<Unmitigated desaster>> 

 

Arnaud de Borchgrave, a ‘Newsweek’, havia posat en llavis del rei la intenció de prescindir d’Arias. Per Juan Carlos, Arias era un desastre sense pal.liatius (unmitigated desaster). El globus sonda, desmentit només a mitja veu, no va aconseguir que Arias entengués la jugada. Desitjós de seguir en el poder, incapaç de dimitir, no va saber rellevar al rei del pesat deure de cessar-lo. Per això, Arias va passar a l’equador dels seus cinc anys d’una manera sarcàtica: Es van celebrar els dos anys i mig de la seva designació, i els ministres li van regalar una festa per celebrar-ho. Es va brindar pel futur. Però minuts abans, el president havia estat cridat a una audiència de tràmit en el Palau d’Orient; el rei el va citar per el dia següent. Entraria cap del Govern i sortiria marquès d’Arias Navarro i Grande d’Espanya. (1976 Preterito Imperfecto- Difusora Internacional, S.A).

 

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: http://youtu.be/dM7OZmbb0dY

 

**********************************************************************************************

Els colors del món

 

Els pops són perillosos

 

 

Giant Pacific Octopus

(imatge: www.dreamstime.com)

 

La idea de que els pops capturen amb els seus tentacles als qui es submergeixen en el mar és producte d’una ficció sense fonament. Tot i que es dóna el fet de que algun pop subjecti amb els seus tentacles a un banyista, a penes es coneixen casos dè que algú hagi sofert danys en conseqüència. E.G. Boulenger, ex-director de l’aquari del parc zoològic de Londres, afirma que n’hi ha prou amb prémer fort en el cap i el cos d’un pop per obligar a l’animal a deixar anar la seva presa.

Tot i que el pop de les profunditats marines, que es troba a la costa d’Alaska, pot arribar a mesurar 9,70 metres des d’un extrem a l’altre dels seus tentacles, la majoria de les espècies són molt menors. Una d’elles, que es troba junt a Sri Lanka (antic Ceilan), mesura menys de cinc centímetres.

En les rares ocasions en que alguns banyistes han estat mossegats per la morruda boca d’un pop, que pot injectar verí, les conseqüències no han passat del surt i d’una lleugera inflor. 

 

 

Atac d’un pop gegant

 

(Imatge: www.europapress.es/foto: David Malvestuto/Youtube)

 

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent: http://youtu.be/4ZOAEE0Nxws

 

***********************************************************************************************