Causes de la gran marxa cap a el 9-N i “espanyolitzar els nens catalans”
8 juny 2014 per Enric Figueras
(Aquest ‘post’ segueix de l’anterior)
<<L’abdicació del rei Juan Carlos de Borbó té relació directa amb el procés d’independència que va emprendre Catalunya fa uns quants anys? Lògicament, el monarca espanyol no ho va reconèixer ahir explícitament en el seu discurs. Però el calendari i el context polític donen pistes del pes que ha tingut en aquesta decisió l’auge de l’independentisme…>>. (Vicent Partal i Pere Cardús – La setmana de VilaWeb – El Punt Avui).
2006 – 2014
L’auge de l’independentisme dels ciutadans de Catalunya
(Imatge: blogs.elpunt.cat)
Les causes ja les sap tohom i per els qui així no es doni, el ‘Financial Times’, el ‘Herald Tribune’, ‘The New York Times’, ‘The Washington Post’ i molts altres rotatius europeus i mundials ho expliquen cada dia. Les causes cap a la gran marxa del 9-N -obrim parèntesi-, les podríem escriure a la pissarra d’aquesta manera: L’Estatut d’Autonomia ‘referendat’ i sentenciat, l’espoli fiscal i sense fer públiques -des de l’any 2008- les balances fiscals i l’enorme pressió del Govern central i centralista espanyol, amb poder absolut, del ‘Partido Popular’ en contra d’un desenvolupament just i de progrés de l’autonomia de la nació catalana.
Ho subratllin: els ciutadans de la Catalunya pagadora que van ‘referendar’ l’any 2006 l’Estatut, no volen una autonomia de ‘pantomima’ i menys quan Catalunya és ‘pagadora’. Un 8,5% del PIB català s’en va i no té retorn per part del govern central. Pateix un mal finançament, injust i retrògad així com un torpedinar constant en contra de l’autonomia constitucional, com a conseqüència d’una centralització de ‘l’any vuit’.
<<El nostre interès és espanyolitzar els nens catalans…>>
El català, llengua mil.lenària i protegida per la Constitució, està en el punt de mira del ‘Partido Popular’. No és només la llei de llengües d’Aragó, amb l’absurditat de canviar-li la denominació pel llarg nom que deriva en l’acrònim Lapao -què hi diu el Tribunal Constitucional?- sinó també la llei de la funció pública del govern balear, que fulmina el català com a requisit per treballar a l’administració, i el decret de llengües del mateix José Ramón Bauzá, que posa fi a la immersió lingüística a les Illes Balears. Això ha generat un malestar creixent dels ciutadans de ses Illes, fins i tot, amb vagues de fam.
I, a més, la llei Wert. La llengua catalana no és només l’obsessió de Rudi i Bauzá, convertits en alumnes avantatjats d’un ‘Partido Popular’ que en aquesta legislatura ha obert la disconformitat i protestes generalitzades amb la llei orgànica de millora de la qualitat de l’educació (LOQME), “que vol eliminar el català com a llengua vehicular a l’escola”. La LOQME, més coneguda com la llei Wert, és una norma estatal feta i aprovada amb un ull mirant a Catalunya. El seu promotor, el ministre d’Educació i Cultura, José Ignacio Wert, ho va dir clarament al Congrés dels Diputats: “El nostre interès és espanyolitzar els nens catalans” perquè “se sentin tan orgullosos de ser catalans com de ser espanyols”.
(Imatge: www.ara.cat)
El rei, després de les salutacions de rigor a l’inici de la desfilada amb motiu de la Hispanitat, ha pres pel braç el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i li ha demanat explicacions sobre la intenció “d’espanyolitzar catalans del pobre Wert”. Rajoy ha respost encongint-se d’espatlles.
La conversa encara ha continuat durant tres llargs minuts. Ni tan sols l’arribada de la reina ha tallat l’apart entre el cap de l’Estat i el president del govern espanyol. Només la irrupció del príncep Felip ha relaxat la situació per uns instants. La conversa entre el rei i Rajoy l’han captat les càmeres. Alguns mitjans, com ‘El País’ (http://politica.elpais.com), han anat més enllà i han afirmat, de la conversa, que el rei Joan Carles ha etzibat a Rajoy: “Això d’espanyolitzar els catalans del pobre Wert…Ja li he dit que està molt mal fet, el que ha fet”. (‘ARA’ Madrid).
(Imatge: www.elperiodico.cat)
Tots dos -el rei i el president del govern- van parlar de l’assumpte durant diversos minuts, una conversa en què tots dos van mostrar una cara seriosa i a la qual no van considerar oportú de sumar-se ni el ministre de Defensa, Pedro Morenés, ni tampoc la Reina Sofia, que en aquells moments era al seu costat.
Alguns mitjans de comunicació van voler veure una reprimenda del cap de l’Estat a Rajoy per l’actitud de Wert, un fet que va ser desmentit per un portaveu de la Zarzuela, que va assegurar que <<en cap cas>> Joan Carles va censurar el ministre davant el president del Govern. Aquesta font va assegurar que el principal objectiu tant del Rei com de l’hereu ahir era que es rebaixés la tensió del debat català.
(Imatge: www.ellahoy.es)
“Catalunya no és un problema”
El Príncep, al contrari que el Rei, sí que va voler parlar de l’ofensiva sobiranista. En un clar repartiment de papers entre el pare i l’Hereu, Felip va reflexionar sobre la velocitat que han pres els esdeveniments i el to de les declaracions polítiques, una bel.ligerància que entén, va dir, per les estratègies electorals.
L’Hereu, que té una relació especial amb la comunitat catalana a través de la Fundació Príncep de Girona, va assegurar que “Catalunya no és un problema”. Felip considera que una <<part>> dels catalans no està trobant una <<via>>per expressar la seva opinió i per això la majoria de les declaracions que surten de Barcelona van en una sola direcció. <<Confio més en la Catalunya real que en l’espuma que estem veient>>, va afegir abans de demanar a <<totes les institucions>> que ajudin a rebaixar les tensions. “La Corona seguirà fent el paper que hem fet sempre>>, va declarar el Príncep. (El Periódico).
(Imatge: www.ara.cat)
Ara, el rei Joan Carles I, ja ha abdicat a la Corona d’Espanya -nació de nacions-, mentre, el ministre espanyol d’Educació i Cultura, José Ignacio Wert, –“El nostre interès és espanyolitzar els nens catalans”, segueix en el càrrec.
Evidentment, les coses han canviat molt des que el Príncep Felip va fer aquestes declaracions i els catalans han trobat altres vies per expressar la seva opinió, tot i que, és la del seu sagrat i democràtic dret a decidir i anar a votar a la consulta del 9 de novembre, allò més demanat, volgut, desitjat, anhelat, dintre d’una veritable democràcia europea.
Mirin, el sistema escolar català i amb la seva immersió lingüística que fa més de 25 anys que funciona – elogiada per la Comissió Europea- és una organització pensada per formar ciutadans lliures, responsables, autònoms, solidaris i capaços de tirar endavant el seu país, ja sigui Catalunya o Espanya. Tothom estudia i aprèn en la llengua catalana i castellana; tots els estudiants finalitzen els seus estudis -s’ha de fer tot el possible perquè els acabin i progressin-, amb el domini de les dues llengües i les que facin falta. Avui dia, a qualssevulla aula de l’escola pública catalana, es senten parlar grans llengües del món. És una riquesa infinita i amb un gran valor de futur. Qui no voldria vendre una marca d’un producte, a ser possible de fabricació pròpia, a la Xina i parlant el seu idioma? A Catalunya no trobaran ni un sol català que no sàpiga el castellà. Afirmar el contrari és voler desconèixer la realitat catalana, avui de moda.
El vídeo
Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:
http://youtu.be/WW70gV10o80
***********************************************************************************************
El Deure i la Glòria
<<…govern, del poble, pel poble, i per al poble…>>
Abraham Lincoln
(Gettysburg, 1863)
Actitud envers els negocis
<<Com que la Cambra de Comerç dels Estats Units es va fundar en el mes d’abril anterior a l’elecció de Woodrow Wilson, aquesta reunió senyalava el seu quinquagèsim aniversari. <<En el grau en que vostès vulguin protegir els seus marges de beneficis -va dir el president Kennedy als membres de la Cambra de Comerç-, els nostres interessos són idèntics, ja que, després de tot, nosaltres, en el govern nacional, disposem de gran part d’aquests mateixos beneficis. Però els nostres interessos, aquí i a l’estranger, es trobaran en perill, d’acord amb el grau en que vostès vulguin elevar els seus preus per aconseguir tals beneficis>>. (President John F.Kennedy, Cambra de Comerç dels Estats Units, Washington, D.C., 30 abril 1962).
Any 1963, novembre 22, divendres pel matí. Esmorsar a la Cambra de Comerç de Fort Worth, Texas, ofert al president Kennedy i a la seva esposa Jacqueline Bouvier Kennedy. Al president només l’hi quedaven unes hores de vida a causa de la criminal conspiració i el vil i covard atemptat a Dallas (Texas).
(Imatge: documentalium.foroactivo.com)
Lady Bird Johnson, Lyndon Johnson, Jackie Kennedy
(www.taringa.net)
<<És fàcil acusar a una Administració de que és anticomercial o antiindustrial; però és molt més difícil demostrar com una Administració formada, així ho espero, per homes perfectament racionals, pugui esperar sobreviure sense la presència dels negocis, o com la nació pugui sobreviure a menys que el Govern, la indústria i tots els altres elements del nostre país apliquin els seus millors esforços en una atmosfera de confiança i comprensió i, també ho espero, d’íntima cooperació>>. (President John F.Kennedy, Cambra de Comerç dels Estats Units, Washington, D.C., 30 abril 1962).
El vídeo
Si tenen a bé, poden puntejar les adreces de vídeo següents: http://youtu.be/K-P3q1asRVQ
http://youtu.be/RxXISoFIoiI
***********************************************************************************************
La designació de Suárez
<<Con Suárez todo fue diferente. Fraga i Areilza, seguidos de Martín Gamero, cerraron la puerta dando un portazo…>>
(1976: Pretérito Imperfecto. Difusora Internacional, S.A.)
El rei Juan Carlos I i el president Adolfo Suárez, amb armilles salvavides tant necessàries en moments de gran tempesta.
(Imatge: www.huffingtonpost.es)
La designació de Suárez no resolia la crisi, la complicava. Formar govern, fins després, havia estat relativament fàcil. A penes es tenia notícia de que ningú hagués declinat l’honor de ser ministre. Amb Suárez tot va ser diferent. Fraga i Areilza, seguits de Martín Gamero, van tencar la porta donant una portada. No només van negar tota col.laboració al nou equip sinó que van posar de manifest la intervenció de la gran banca, i d’un sector de l’Opus Dei, en la gestació de la crisi. Les tres dimissions van alterar els suposts sobre els que s’havia plantejat l’operació i va semblar, per un moment, que Suárez no seria capaç de resoldre el problema. Moltes persones van ser cridades directa o indirectament a Castellana, 3. En el caos, fins i tot, alguns bromistes van aprofitar per incrementar la desfilada dels convocats amb algunes persones poc previngudes. Es va arribar a proporcionar una nota avisant del perill de que s’abusés de la bona fe d’aquells que es creien ministrables. Però van ser molts els qui també vàren dir que no: Fernando Àlvarez de Miranda, a qui s’oferia la cartera d’Educació i Ciència, va ser la peça més significativa d’aquell escaquer maleït, doncs no només va refusar la seva participació sinó que va posar condicions que eren inacceptables per Suárez. Va ser després quan el president va fiar la seva ànima a Alfonso Ossorio i aquest va resoldre la crisi organitzant un Govern de propagandistes catòlics, de delfins de la democràcia cristiana. (1976:Pretèrito Imperfecto. Difusora Internacional, S.A.)
El vídeo
Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent:
http://youtu.be/z-iCzMQ5zV8
************************************************************************************
Els colors del món
Una panna de gel de 260 quilòmetres quadrats es va separar d’un glacial al nord de Groelàndia. (www.diariocol.com.ar).
La vida no podria continuar
En les regions àrtiques es formen immenses pannes de gel que cobreixen la superfície de llacs i oceans. Actuen com aïllant; impedeixen que la congelació es propagui i protegeixin la vida. En efecte, no hi han éssers vivents damunt les moles gelades de cinc metres de gruix que suren sobre l’Àrtic, però sí a les aigües dessota.
