‘Perversitat’,i, el fracàs total i absolut amb Catalunya del ‘Partido Popular’
31 agost 2014 per Enric Figueras
‘Perversitat’, de Fritz Lang
(Imatge: www.canaltcm.com)
‘Perversitat’, ‘Scarlet Street’ pel-lícula estatunidenca dirigida l’any 1945 per Fritz Lang. És un ‘remake’ de ‘La golfa’ que va realitzar Jean Renoir el 1931. El guionista, Dudley Nichols, va adaptar l’obra de Georges de la Fouchardière traslladant l’acció de París a Nova York. Sobre la pel.lícula, Gustau Moreno escriu que “és la crònica d’una humiliació terrible, així com dels processos psicològics que fan que les persones ens deixem autosuggestionar pels nostres desitjos. Cross (Edward G. Robinson) no veu que la noia s’està aprofitant descaradament de la seua bondat, de la mateixa manera que és incapaç de deixar la seua dona perquè ja s’ha acostumat a no viure sol….Potser l’escena més humiliant, en què més ens compadim del seu destí, és quan Christopher Cross discuteix amb Kitty i per calmar-la s’ofereix a pintar-li les ungles dels peus. Un pintor de quadres del seu talent, pintant les ungles d’una dona dolenta, que somriu sota el nas quan aconsegueix que Cross es posi de genolls, totalment rendit als seus peus. (De Viquipèdia).
Direcció: Fritz Lang. Guió: Dudley Nichols. Fotografia: Milton R. Krasner. Muntatge: Arthur Hilton. Protagonistes: Edward G. Robinson, Joan Bennet, Dan Duryea…
*******************
El fracàs total i absolut del ‘Partido Popular’, davant les aspiracions democràtiques de Catalunya
“Penso que aquest escenari no es produirà” va asseverar el portaveu del ‘Partido Popular’ al Congrés dels Diputats, Alfonso Alonso, en relació a la celebració per part dels 7.500.000 ciutadans de la nació catalana, de la consulta del proper dia 9 de novembre, Sant Teodor. No es tracta de la consulta del Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas. No es tracta de la consulta del partit polític ‘Convergència i Unió’. No es tracta de la consulta del representant Oriol Junqueras, ni, del partit polític ‘Esquerra Republicana de Catalunya’. No es tracta de la consulta del representant Joan Herrera, ni, del partit polític ‘Iniciativa per Catalunya Verds’, així, com altres representants de partits polítics prohibits no fa ni 40 anys per la dictadura del general Franco. Les dictadures, l’autoritarisme i el poder absolut són una tragèdia constant en la història d’Espanya nació de nacions constretes i amargades. El fet de la llibertat d’expressió i de la grandesa democràtica d’un dret humà com és l’anunciada consulta del 9-N a la Catalunya ‘pagadora’ -aporta molts més diners dels que rep i això és causa d’un greu ofec econòmic i social- correspon al desitg i aspiracions dels seus 7.500.000 ciutadans. Desitg i aspiracions del poble, no dels seus governants que no governaran pas sempre. Ah! i no es pensin, tampoc és la consulta de l’expresident Jordi Pujol; ell és un independentista més dels milions que la política intervencionista i antiautonomista del ‘Partido Popular’ ha aconseguit plantar a la nació catalana.
No, no, no es tracta pas de la consulta del president Artur Mas. Més que liderar la seva gent, Artur Mas està sent liderat pel poble.
(Imatge: www.directe.cat)
El senyor Alfonso Alonso insisteix en relació a la consulta en idees com que “no cap” en temes legals ni constitucionals. Ja ho crec que cap en temes legals i constitucionals! Així funcionen les veritables democràcies, no una democràcia a ‘l’espanyola’. Que quedi ben clar: Catalunya és una autonomia constitucional i, una veritable autonomia, -per això es traballa i es paguen molts imposts- és la facultat de governar-se per les seves pròpies lleis, així com la defensa dels principis de l’autonomia política i administrativa.
No, no, no es tracta de la seva consulta
(Imatge: www.eldiario.es)
Ben aviat, els ciutadans de Catalunya tindran una Llei de Consultes, el qual projecte ha estat revisat pel Consell de Garanties Estatuàries i que rebrà el suport majoritari del Parlament de Catalunya. És de desitjar que també l’actual Tribunal Constitucional, una vegada estudiada i revisada la Llei, farà el mateix. Que no passi, valga’m Déu!, com en les continuades sentències dels anys 2006 al 2010 amb el Tribunal Constitucional ‘no renovat’ i que va ser l’origen i la causa de la situació actual entre Catalunya, Espanya i després a l’oposició del ‘Partido Popular’ i, l’actual govern de dretes radical -la dreta mai ha sabut governar a Espanya-, centralista, nacionalista espanyol i amb poder absolut del ‘Partido Popular’. Ja ho va dir el prestigiós diari britànic i financer ‘Financial Times’: la Constitució espanyola “tenia prou flexibilitat” per acomodar els catalans “fins que el PP de Rajoy la va sabotejar el 2010, al persuadir els seus nominals al Tribunal Constitucional perquè retallessin parts de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya”. El rotatiu anglès assenyala que “articles idèntics” dels Estatuts de Balears o el País Valencià “no es van tocar”. “Això va disparar el separatisme català, fins llavors un moviment perifèric”. “Més que liderar la seva gent, Artur Mas està sent liderat pel poble, i Rajoy l’ha arraconat entre l’espasa i la paret a l’insistir que la constitució post-Franco, que consagra la indissoluble unitat d’Espanya, és immutable”, avisa el ‘Financial Times’. El rotatiu assegura que d’acord amb les enquestes, els catalans prefereixen “més autogovern, incloent més autonomia fiscal, però aniran per sí sols si l’única alternativa és ‘l’status quo’ que el govern Rajoy està reduint”.
Més clar encara. Segons el ‘Financial Times’, les coses “no havien d’anar així”. “Els polítics dels dos bàndols d’aquest creixent abisme han de convertir-se en homes d’Estat per evitar que el que és un problema d’arrel política es converteixi en un problema que amenaci el propi Estat”.
Ells sí volen anar a la consulta del proper 9 de novembre, Sant Teodor
Barcelona, vista aèria de la manifestació de la Diada del 2012
(Imatge: www.ara.cat – Cèlia Atset)
I no és ser home d’Estat, llançar una campanya per tot el territori d’Espanya, en contra del projecte de Reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya retallat pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovat pel Parlament de Catalunya, retallat i aprovat pel Congrés dels Diputats i el Senat, ratificat pel rei i ‘referendat’ pels ciutadans de Catalunya. Així, no és ser home d’Estat, una vegada convertit en Llei Orgànica d’obligat compliment, presentar recurs davant el Tribunal Constitucional ‘no renovat’. Tampoc es pot oblidar el boicot contra els productes catalans, que encara perdura en segons quins llocs.
Aznar signa, acompanyat d’Acebes i Aguirre, en la campanya del ‘Partido Popular’ contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Ara, transcorreguts 9 anys i com que les coses s’han fet ‘tant i tant bé’ per part del PP amb relació a Catalunya, 7.500.000 ciutadans de Catalunya volen anar a votar en la consulta del proper 9 de novembre. (Imatge: www.elmundo.es).
Abril 2006. Mariano Rajoy entrega, en el Congrés dels Diputats, les signatures contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Ara, 7.500.000 ciutadans de Catalunya volen anar a votar a la consulta del 9 de novembre. (Imatge: www.publico.es).
Quatre anys, del 2006 al 2010, per emetre una sentència i retallament de l’Estatut. Aquesta sí, aquesta no i, així, durant quatre anys. Va donar la sensació i milions de ciutadans de Catalunya encara així ho creuen, que formen part d’una classe inferior. Estatut ‘referendat’ i després ‘retallat’. Això sí, acceptats i bons per aportar cada any 16.000 milions d’euros -un 7,5% del PIB català- procedents dels imposts dels ciutadans de la nació catalana i que no tenen retorn per part del govern central. Un ofec econòmic i social evident. Això no correspon a una correcte política d’homes d’Estat.
Federico Trillo i Soraya Sáenz de Santamaria,en el Registre General del Tribunal Constitucional, on van presentar el recurs contra la Llei Orgànica d’obligat compliment de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Ara, transcorreguts nou anys, 7.500.000 ciutadans de Catalunya volen anar a votar a la consulta democràtica del 9 de novembre. (Imatge: elpais.com).
Però el pitjor de tot és que posteriorment al retallament de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i, un cop el ‘Partido Popular’ arribat al govern de Madrid, practiquen un intervencionisme ofegador en contra de l’autonomia de Catalunya, més retallades encara -injustícia social- si tenim en compte el 7,5% del PIB català que representen milions que ja surten i no tenen retorn; un atac sense precedents contra la immersió lingüística que tants bons resultats està donant per l’aprenentatge del català i del castellà, només cal veure els resultats de la selectivitat d’aquest any en la qual 323 joves han obtingut una nota igual o superior a 9; així com una involució constant contra les estructures econòmiques i socials de la nació catalana que és la que més aporta al total del PIB espanyol, gairebé un 20%.
Els dirigents del ‘Partido Popular’ s’han equivocat de manera força greu amb Catalunya i no han fet res per arribar al raciocini i a l’enteniment. Només amenaçar, amenaçar i més amenaçar. El resultat: 7.500.000 ciutadans volen anar a les urnes per contestar a dos preguntes en la consulta del proper 9 de Novembre, Sant Teodor: Volen que Catalunya sigui un Estat, i si ho volen, volen que aquest Estat sigui independent?
Dirigents del ‘Partido Popular’, més, més i més llenya al foc. Cap mostra, cap signe, cap esforç d’enteniment, entesa, avinença amb la mil.lenària nació catalana. Amb la Catalunya ‘pagadora’ que contribueix gairebé amb el 20% del PIB espanyol. (Imatge: www.publico.es).
La dreta radical mai ha sabut governar a Espanya
És evident que per a moltíssims ciutadans d’Espanya, Catalunya, Europa i el món, haver arribat a aquesta situació representa un fracàs tota i absolut pels dirigents i governants del ‘Partido Popular’. La dreta radical mai ha sabut governar a Espanya, nació de nacions constretes i amargades. Ho hauran de notar a les properes eleccions autonòmiques i generals.
El vídeo
Si tenen a bé, poden puntejar les adreces de vídeo següents:
VlA621hIEkQ
*********************************************************************************
El Deure i la Glòria
<<…govern, del poble, pel poble, i per el poble…>>
Abraham Lincoln
(Gettysburg, 1863)
Birmingham, Alabama, 1963
(Imatge: en.vikipedia.org)
(Imatge: reimaginerpe.org)
(Imatge: evresourcesite.wikispaces.com)
(Imatges: www.aurn.com)
(Imatges: www.vcdh.virginia.edu)
(Imatges: engineerofknowledge.blogspot.com)
(Imatges:abunchofgreenbananas.blogspot.com)
(Imatges: monroegallery.blogspot.com)
Ferguson, Missouri, 2014
(Imatges: www.elmundo.es)
(Imatges: noticias.terra.com)
(Imatges: www.telesurtv.net)
(Imatges: www.rtve.es)
(Imatges: www.milenio.com)
(Imatges: www.vivelohoy.com)
(Imatges: www.republica.com)
<<Han transcorregut cent anys des de que el president Lincoln va alliberar els esclaus, i, tanmateix, els seus descendents, els seus néts i besnéts encara no són homes lliures; encara no s’han alliberat dels lligaments de la injustícia; encara no s’han alliberat de l’opressió social i econòmica, i aquesta nació, amb totes les seves esperances i fanfarronades, no serà enterament lliure fins que tots els seus ciutadans siguin lliures…>> (President John F.Kennedy, discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington,D.C., 11 juny 1963).
(Imatge: plus.google.com)
(Imatge: www.aarp.org)
El vídeo
Si tenen a bé, poden puntejar les adreces de vídeo següent:
4cSrvqYKQH8
mUVetFq2nok
<<Americans, amics meus tots, aquest és un problema amb el qual ens haurem d’enfrontar en cada ciutat del Nord i del Sud. Avui hi ha negres que no treballen, que romanen aturats en nombre que supera en dos o tres vegades el dels blancs; hi han negres que manquen de la més elemental educació, negres que emigren cap a les grans ciutats, negres que no poden trobar on guanyar-se de forma decent un bocí de pa, negres joves, sense esperances, sense drets, sense poder entrar a menjar en un restaurant o asseure’s davant el taulell d’una cafeteria, ni entrar en un cinema o en un teatre; negres als quals s’els nega aixi mateix el dret a una educació decent o a ingressar en una Universitat de l’Estat per molt preparats que estiguin. Em sembla, amics meus, que aquest és un problema que ens concerneix a tots, no només a presidents, diputats o governadors, sinó a cada ciutadà dels Estats Units>>. (President John F.Kennedy, Discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 11 juny 1963).
***********************************************************************************************
El naixement d’una nació. Què és Catalunya
* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.-En primer lloc, <<volien justícia>>, és a dir, igualtat de tots els estaments davant la llei i davant les càrregues fiscals. El clam de justícia anava dirigit en especial contra el sistema impositiu municipal. L’ideòleg de la germania Joan Llorenç combatia perquè no existissin sinó imposicions justes i invocava Gènova com a model. El clam dels revoltats barcelonins era <<muyra el mal consell>> i el clam dels gironins , <<visca el rei, fora imposicions e muyra el mal consell>>; <<llibertat, llibertat i fora drets>> era el clam de Mallorca. Per endreçar les imposicions, calia fer part decisiva del govern. (Ulisses, 11).
Les Germanies foren tema capdal de la pintura d’història del s. XIX: Els agermanats rebuts pel cardenal Adrià d’Utrecht (1872), de Josep Benlliure i Gil. (Imatge: www.enciclopedia.cat).
* LA PREGUNTA.- Per què la paraula <<llibertat>> apareixia amb insistència en les reclamacions dels menestrals?
* LA CITACIÓ.- “El novel.lista és, sobretot, historiador de la consciència”. Frederic Raphael.
(Imatge: www.theomnivore.com)
***********************************************************************************************
Els colors del món
Els xinos consideren el més enllà com una nova vida pròspera i feliç. Per això, el color blanc gaudeix de general acceptació en els seus funerals.
(Imatge: www.santamuerteoraciones.com)
La mort es relaciona amb diferents colors en diferents països. A Occident, les persones endolades es vesteixen de negre. A Xina sempre s’ha acceptat el blanc perquè anuncia felicitat i prosperitat a l’altre món. Els gitanos solien cobrir-se de vermell en els funerals perquè simbolitza vida i energia. També els celtes vinculaven el vermell a la mort, però com a signe de desastre imminent. Els musulmans creuen que les ànimes dels justs adquireixen forma d’aus blanques. Aquesta idea es va escampar per Europa a l’Edat Mitjana, i durant segles els parents a un difunt es van vestir de blanc a Anglaterra abans de la introducció del negre.
Funeral budista a l’Índia
(Imatge: www.blogodisea.com)
***************************************************************