Sí, precisament cap allà on un invencible naufragi, any 1588, va engollir a una gran flota espanyola, l’anomenada <<Grande i Felicísima Armada>> -‘l’Armada Invencible’, segons un terme d’origen anglés-, i on les turbulentes condicions meteorològiques en el mar van portar cap al naufragi 35 vaixells dels 122 que vàren penetrar al Canal de la Mànega. Tanmateix, 87 naus, unes tres quartes parts, van tornar cap a Espanya sense haver complert la seva missió de derrotar les forçes angleses.

La Girona era un dels 122 vaixells que composaven l’Armada Invencible que Espanya va enviar contra Anglaterra. (Imatge: es.gizmodo.com).

 

Sí, miri cap al nord, “més enllà de la mar”, president Rajoy, li ha dit l’Agència Bloomberg LP, fundada l’any 1981 per Michael Bloomberg (anterior alcalde de Nova York) i que representa el principal servei d’informació econòmica a escala mundial. Sí, miri cap a al nord, president Rajoy, per no cometre un altre error com van fer, l’any 2006, amb l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, ‘referendat’ pel poble, i que el ‘Partido Popular’ vàren portar, de manera injusta, innecessària i escassament democràtica, devant el Tribunal Constitucional espanyol, no renovat. L’agència Bloomberg -així ho explica el rotatiu ‘El Punt Avui’- considera un error no deixar votar els catalans com ho van fer els escocesos i aplana el camí a Rajoy “per evitar una espiral potencial de desobediència civil o fins i tot violència”. És evident que no, per part de la democràcia i participació exemplar dels ciutadans de la nació catalana que demanen poder fer ús del seu sagrat i democràtic dret a decidir i anar a votar a la consulta -no referèndum! no referèndum! no referèndum! president espanyol Rajoy, el proper dia 9 de novembre, Sant Teodor.

Bloomberg critica la prohibició de la consulta als ciutadans de Catalunya

(Imatge: www.directe.cat)

Bloomberg, en el seu editorial publicat i dirigit al món econòmic i financer de tot el món, aconsella al dirigent popular que miri cap al nord, “més enllà de la mar”; que prengui nota de David Cameron, i que negocïi amb Catalunya per dotar-la de més autonomia i “més control dels propis impostos”. Bloomberg hi insisteix: “Hauria d’estar obert també a una reforma constitucional que hauria de descentralitzar els poders…”

El contundent editorial de l’agència d’informació econòmica Bloomberg sobre els errors comesos pel govern espanyol en relació a la consulta no es pas una excepció.

(Imatge: www.catnouestat.cat)

Tot al contrari del que fa l’Administració del president Rajoy que ha provocat un enfrontament amb Catalunya, mai vist des de la recuperació de la democràcia fa 38 anys i després dels 40 anys de la dictadura franquista i feixista del general Franco. Abans, però, també va haver-hi anteriors dictadures. Això provoca actuacions provinents d’unes arrels autoritàries i de poder absolut -dreta radical, un centralisme que de cap manera pot quadrar amb l’autonomisme constitucional, nacionalisme espanyol extrem i un intervencionisme sobre el desenvolupament autonòmic injust i innecessari creat per ofegar les aspiracions dels ciutadans de la nació catalana i del Govern de la Generalitat de Catalunya. Les conseqüències -només ens trobem en el seu inici- a la vista estan.

En el decurs de la darrera visita del president Artur Mas a La Moncloa (dia 30 de juliol) i ja en van…, va fer entrega a Mariano Rajoy de 23 demandes, la majoria d’ordre econòmic. El president espanyol tenia una mínima oportunitat de fer, almenys, un gest de bona voluntat de cara a Catalunya. Podria haver atès alguna de les 23 demandes i demostrar que el procès de la consulta no té per qué comportar cap càstig a la població catalana. Un any més, els pressupostos generals de l’Estat castiguen Catalunya, la situen a la cua de la inversió per càpita i percentualment fins i tot baixen respecte a l’any passat. Així, es passa d’una inversió equivalent al 9,6% del PIB al 9,5%, el percentatge més baix dels últims 17 anys. Cal ressaltar que l’Estatut d’Autonomia fixava que la inversió per el període 2008-2014 havia de ser l’equivalent al pes del PIB de Catalunya en el conjunt de l’Estat, que és de gairebé el 19%, una previsió que només es va complir els tres primers anys. És, doncs, exactament la meitat, i lluny del percentatge de pes poblacional, que és del 15%.

 Només un fet econòmic descoratjador i perjudicial pel poble estalviador i l’inversionisme empresarial progressista. Tot just les crítiques i consideracions de l’agència Bloomberg sobre el govern del ‘Partido Popular’, la Borsa espanyola va registrar la seva segona major caiguda anyal i cedeix la cota dels 10.000 punts. Davant d’una situació com aquesta cal pensar en les pròximes eleccions autonòmiques i generals, en les quals el poble té la facultat d’acomiadar a uns polítics i elegir a uns altres. En aquest sentit, podríem recordar la frase: ‘the economy, stupid’. <<L’economia, estùpid>>. Va ser una frase molt utilitzada en la política estadounidenca durant la campanya electoral de Bill Clinton en 1992 contra George H.W. Bush (pare), que el va portar a convertir-se en president dels Estats d’Units. Després la frase es va popularitzar com <<és l’economia, estùpid>> i l’estructura de la mateixa ha estat utilitzada per destacar els més diversos aspectes que es consideren essencials.

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:

 

v1tUX1O40GY

 

(noves Balances Fiscals -molt criticades- publicades el 2014)

——————————

 El Deure i la Glòria

 

<<…govern, del poble, pel poble, i per al poble…>>

Abraham Lincoln

(Gettysburg, 1863)

 

<<En resum, tant els Estats Units i els seus aliats com la Unió Soviètica i els seus, tenim mutu i profund interès en que arribi a regnar una autèntica pau i en que es pari aquesta absurda carrera d’armaments. Un acord per aquest fi servirà tant als interessos soviètics com a els nostres, i, fins i tot, les nacions més hostils han d’acceptar i mantenir les obligacions inherents als tractats, perquè això redundarà en benefici dels seus propis interessos>>. (President John F.Kennedy, Universitat Americana, Washington, D.C., 10 juny 1963).

(Imatge: www.lac.ox.ac.uk)

 El president dels Estats Units, John Fitzgerald Kennedy, i el president de Colòmbia, Alberto Llera Camargo, a Colòmbia l’any 1961. A la placa es destaca ‘La Alianza para el Progreso’ per ajudar al desenvolupament social i econòmic de les famílies, de les persones. Per ajudar a la pau i no a la guerra.                                         (Imatge: www.ariadnatucma.com.ar).

 

Pau, Paz, Peace

 

<<…Així, doncs, no tenquem els ulls davant les nostres diferències, i prestem atenció als nostres interessos comuns i als mitjans més idonis mitjançant els quals es puguin resoldre tals diferències. I si ara mateix no les podem resoldre, almenys podrem ajudar a que el món es senti segur al mig de les seves divergències. Doncs en un anàlisi final, el nostre enllaç bàsic i comú és que tots habitem en aquest mateix planeta; tots respirem el mateix aire; tots desitjem el millor pel futur dels nostres fills. I tots som mortals>>. (President John F.Kennedy, Universitat Americana, Washington, D.C., 10 juny 1963).

El vídeo

Si tenen a bé, poden veure els vídeos següents:

LrJ6Q5avdRc

Vigorós, democràtic, transparent i  responsable control del Senat en nom del poble dels Estats Units d’Amèrica

Mv7LrnGglGE

———————————————————-

<<Una nació de

nacions amb una vella vocació federal>>

 

-España es una comunidad de pueblos, una nación compleja, una nación de naciones formadas por varios pueblos, ninguno de los cuales es más ni menos español que los restantes…Españolas son igualmente todas las lenguas que se hablan en España, y caso de hacer algún distingo tendríamos que afirmar que el vascuence es la más española de todas porque se hablaba en la península antes que ninguna otra.

Euskadi

(Imatge: aberriberri.com)

 

Nationalfeiertag von Katalonien

(Imatge: lleureioci.wordpress.com)

 

Bandera de Galícia

(Imatge: confidencial.e-noticies.es)

Bandera d’Andalusia

(Imatge: elpuertoactualidad.es)

-Si hay alguna nación en el mundo llamada a ser políticamente en forma federal, ninguna más que España…El federalismo es la forma política que los pueblos de España venían construyendo pacíficamente a lo largo de la historia… La tradición federal española es viejísima, como también es desgraciadamente vieja, aunque importada, la tradición imperial – unitaria-romano-visigòtica-trastámara-austroborbónica-falangista. (Anselmo Carretero, federalista castellano, ‘Cuadernos para el Diálogo).

El PSOE i el PSC diuen que cal canviar la Constitució per arribar a un Estat federal, (com a Europa i els Estats Units d’Amèrica),  què fan per aconseguir-ho?

Estats Units d’Amèrica nació d’Estats federals que també són Estat. Taxa d’atur: 6,1%. Taxa d’atur a Espanya: 24,5%. (Imatge: www.enciclopedia.cat)

 

———————————————————-

 Art*******7

 

‘Notorius’

 

Cary Grant and Ingrid Bergman in ‘Notorius’ (1946). Directed buy Alfred Hitchcock. (Imatge: en.wikipedia.org). 

‘Notorius’ és una pel.lícula estatunidenca dirigida per Alfred Hitchcock i estrenada l’any 1946, protagonitzada per Ingrid Bergman i Cary Grant.

Va estar nominada a l’Oscar al millor guió original (Ben Hecht) i al millor actor secundari (Claude Rains), així com al Gran Premi del Festival de Canes (Alfred Hitchcock).

Alfred Hitchcock

(Imatge: semioticas1.blogspot.com)

 

Argument

Alicia Huberman es fa famosa quan el seu pare, un espia nazi, és condemnat per traïció als Estats Units després de la Segona Guerra Mundial. Poc després, ella dóna una festa en la qual apareix un atractiu estrany anomenat Devlin. Després d’un enfrontament d’enginy i temperament, Devlin revela a Alícia que ell és en realitat un agent de la CIA estatunidenc i li demana que l’ajudi a atrapar el cervell dels nazis Alexander Sebastian. Atès que s’ha enamorat perdudament de l’atractiu agent, Alicia accedeix i es guanya la simpatia de Sebastian. Però a mesura que es va implicant més i més en la seva tasca, Alicia s’adona que està posant la seva vida en perill.(De Viquipèdia).

Direcció: Alfred Hitchcock. Guió: Ben Hecht. Música: Roy Webb. Fotografia: Ted Tetzlaff. Muntatge: Theron Warth. Protagonistes: Ingrid Bergman, Cary Grant, Claude Rains.

 

El vídeo

Si tenen a bé, poden veure els vídeos següents:

 

n0wFV6D3-2E

u3MJjoQivRM

 

6OQZeoYBFdY

 

B1dc9Y614Ao

 

PD6N93bWpuA

 

B6w-mPky7WE

 

CMtOj4y0SlE

 

jsaFQYOSXTo

***********************************************