blocs.gracianet.cat

Anem acabant amb el curt i algunes imatges d’aquest “Fèlix el gat i la oca dels ous d’or”.

“Catalunya pot ser el revulsiu per a la resta d’Espanya, perquè quan les coses ja no són sostenibles… no ho són; per tant, o bé s’arreglen o això es trenca.” (Jorge Verstrynge)

 

 

Deixin la hipocresia aparcada davant l’estàtua del Quixot -són molins de vent i no pas gegants- i proclamin la veritat, que tothom ja sap. No són la unitat d’Espanya, nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades, però, reals i existents des de temps immemorials. El ‘Partido Popular’, el ‘Partido Socialista Obrero Español’ i ‘Ciudadanos’ no les reconeixen ni les accepten. No veuen que els territoris que formen Espanya són el bressol del federalisme! Quina pena ser i no voler ser! Quina tristesa existir i ser invisible! Quina desgràcia conformar-se en ser sempre els darrers! Quina desídia oblidar formar part de nacions lliures i poderoses en altres temps, amb els seus furs. Són els ciutadans d’aquestes nacions d’Espanya mitjançant el federalisme qui les han de defensar i dignificar.

romualdo-maestre.blogspot.com

Espanya nació de nacions no reconegudes ni acceptades. Un gran error històric que cal esmenar i ho han de fer possible els ciutadans d’aquestes grans nacions constretes i amargades. Espanya nació de nacions és el bressol del federalisme. Molt i molt abans que els Estats Units d’Amèrica del Nord i  a Europa.

 

Ara, seguir a les últimes amb les dues estacions que queden: Grècia i Portugal. Les taules i seients dels Premis Nobel, sempre buides i els joves -força de les nacions- marxen i els investigadors també. Més de 5 milions de ciutadans sense feina, segons l’EPA, en el segon trimestre de 2015 i 2 milions que avui ja no cobren cap prestació. Mentre, a més de tants altres, el decret llei de Pobresa Energètica, de la Generalitat de Catalunya, continua des de fa 10 mesos al Tribunal Constitucional. El govern espanyol del ‘Partido Popular’, centralista, nacionalista espanyol i amb poder absolut, es pensa que guanyarà les eleccions generals del proper desembre?

 

lectoracorrent.blogspot.com

 

La lectora corrent: ‘Fuga’ de cervells? No, més aviat ‘exili’

Fuga2- Mapa dels investigadors espanyols a l’estranger

No és la unitat d’Espanya. No és la llei. Són els 16 mil milions -un 8,5% del PIB català- que cada any surten dels imposts dels ciutadans de la nació catalana i no tenen retorn per part del govern central i centralista del ‘Partido Popular’. No es tracta de la unitat d’Espanya. No es tracta de la llei. Prou crear confusionisme i enredar la troca. És la contribució de la nació catalana al PIB espanyol. Catalunya és i ha estat el màxim dominador de l’aportació de les autonomies al PIB: gairebé del 20%. “Catalunya, de todos los territorios del Estado español, es en este momento, más de treinta años después de instaurar la democracia, el que tiene menos dotación de infraestructura pública. Es el que más contribuye al PIB, y por tanto al crecimiento económico, y el que tiene menos dotación de infraestructura pública.” (Artur Mas a Mariano Rajoy).

Ho direm també en anglès: “Catalonia, in all territories of the Spanish State, it is at this time, more than thirty years later establish democracy, which has less strength provision of public infrastructure. It is the largest contributor to GDP, and therefore economic growth, and having less strength public infrastructure.” (Artur Mas a Mariano Rajoy).

No, no es tracta de la unitat d’Espanya. No, no es tracta de la llei. Embolica que fa fort! És l’aportació de la nació catalana a la seguretat social espanyola que té greus problemes. Faran falta reformes profundes i, encara així, les pensions no estan garantides. En el període 1995-2010 l’aportació a la seguretat social ha estat la següent:  Catalunya, saldo positiu de +24.774 milions d’euros. Resta d’Espanya, saldo negatiu de -86.332 milions d’euros. La Catalunya pagadora mai no ha deixat de ser solidària. No, no es tracta de la unitat d’Espanya. No, no es tracta de la llei.

 

 

 

 

www.elmundo.es

 

Rostres impenetrables

 

A les demandes d’Artur Mas durant quatre anys per tal d’iniciar un diàleg positiu i constructiu amb Rajoy i el seu govern, la resposta ha estat l’intervencionisme constant contra l’autonomia de la Catalunya pagadora. Pagar, callar i cada divendres al Tribunal Constitucional. Mai havia passat un embolic com aquest durant els 38 anys des de la instauració de la democràcia. Certament, si el ‘Partido Popular’ i ‘Ciudadanos’ guanyen les properes eleccions generals, el problema espanyol amb Catalunya es presenta irresoluble i d’endarreriment democràtic, econòmic i social.

Quan la nació catalana ha necessitat parlar, expressar-se, dialogar i manifestar les seves aspiracions, se li han tancat totes les portes. És més, es va dur a terme per part dels dirigents del ‘Partido Popular’ una encesa campanya, per tots els territoris de les nacions d’Espanya, en contra de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. El recurs del ‘Partido Popular’ -any 2006- contra la Llei Orgànica -‘de obligado cumplimiento’- de l’Estatut d’Autonomia, revisat pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovat pel Parlament de Catalunya, retallat i aprovat pel Congrés dels Diputats i el Senat, ratificat pel rei i ‘referendat’ pel poble de Catalunya. Llei Orgànica que, l’any 2006, el senyor Mariano Rajoy i els dirigents del ‘Partido Popular’ van portar -per estratègia electoral- al Tribunal Constitucional espanyol pendent de renovació. Quatre anys per redactar sentències i emetre sentència l’any 2010. L’any del 10-J. S’acorden?

 

 

baldana.blogspot.com

 

Gairebé 10 anys d’intervencionisme sobre l’autonomia de Catalunya -péssim servei a la democràcia- i el govern espanyol del ‘Partido Popular’, centralista, nacionalista espanyol i amb poder absolut , presidit per Mariano Rajoy, no ha tingut temps per convocar -entra en el sou- una comissió de treball entre Moncloa i Generalitat per analitzar i solucionar la problemàtica existent entre l’Estat espanyol i la nació catalana. La Comissió Europea i altres governs democràtics es fan creus davant la inexisténcia de diàleg zero i després del resultat de les darreres eleccions autonòmiques i plebiscitàries. La unitat d’Espanya -nació de nacions- i la llei són una excusa, un mur, una paret per l’immobilisme i la mediocritat política. El ‘Partido Socialista Obrero Español’ i ‘Ciudadanos’ es renten les mans davant aquest mal tracte a la democràcia.

retrobcn.com

  El president democràtic de la Generalitat de Catalunya -nació catalana- Lluís Companys i Jover,  és portat a judici el 14 d’octubre de 1940. 

Va ser afusellat el 15 d’octubre de 1940 a dos quarts de set de la matinada al fossar de Santa Eulàlia del castell de Montjuïc. Tenia 58 anys. L’últim que va cridar va ser “Per Catalunya!”

Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d’octubre de1940) fou un polític català d’ideologia catalanista i republicana. Primer president del Parlament de Catalunya(1932 – 1933), ministre del Govern Espanyol (segon semestre del 1933), president de la Generalitat de Catalunyarepublicana (1934 i 1936 – 1940) durant la Segona República Espanyola i president d’ERC (1933 – 1934). És l’únic president de govern elegit democràticament que ha mort executat.

 

 El dia de la mort del president, el 15 d’octubre de 1940, la repressió franquista a Catalunya havia executat 2.760 persones, des de l’entrada de les tropes feixistes a Barcelona el 26 de gener de 1939, en judicis sumaríssims sense cap mena de garanties processals, amb execucions directes o per falses acusacions. Posteriorment, Alemanya i França van demanar perdó per haver col·laborat en la detenció i deportació de Lluís Companys, mentre que la justícia espanyola es nega a declarar nul el seu judici. El juny de 2013 Esquerra Republicana de Catalunya es va querellar a l’Argentina contra l’Estat espanyol per demanar l’anul·lació del judici. (De viquipèdia).

ca.wikipedia.org

 

Lluís Companys i Jover

75 anys de l’afusellament (assassinat) del President legítim de la Generalitat de Catalunya

 

 

75 years of shooting (murder) the President of the Generalitat de Catalunya

 

——————————————————————————————————————————————————————————–

El Deure i la Glòria

 

 

“El coneixement és la millor inversió que es pot fer”

 

Abraham Lincoln

 

 

Les tasques de les Nacions Unides

 

“Sé que alguns de vostès han sofert la descriminació en aquest país. Però els suplico que em creguin quan els dic que aquest no és el desig de la majoria dels nord-americans, que compartim el resentiment i amargor de vostès, i que tractem de posar fi a tals pràctiques per sempre, no només en el que es refereix als nostres visitants, sinó també als nostres propis ciutadans”. (President John F.Kennedy, Nacions Unides, Nova York, N.Y., 20 setembre 1963.

 

 

otraclasedehistoria.wordpress.com

La reunión de “los 21” en Bogotá terminó con la firma del “Acta de Bogotá”, en la cual se recogen una serie de medidas para el mejoramiento económico de América Latina en el marco de la Operación Panamericana (OPA), ahora sabiendo que existían fondos que muy probablemente iban a ser destinados, desde Estados Unidos, para esos fines. La política proveniente de Norteamérica puede resumirse en “Ayúdense que los Ayudamos” y lo más ejemplificador de este nuevo lema es el establecimiento de un nuevo Organismo Económico-Social destinado a reforzar las relaciones hemisféricas, mejorar la situación económica de los países de América Latina y, como corolario, combatir los embates del comunismo internacional, con Cuba como el ejemplo más cercano.

 

 

Este nuevo organismo fue la Alianza para el Progreso, anunciada por el Presidente John Kennedy el 13 de marzo de 1961 en un discurso efectuado en la Casa Blanca, ante el cuerpo diplomático latinoamericano y algunos altos funcionarios del gobierno norteamericano. Los 500 millones de dólares aprobados por el congreso serían destinados a los primeros esfuerzos de la Alianza para el Progreso, creando un Fondo Interamericano de Desarrollo Social. En su discurso, el presidente Kennedy expuso diez puntos centrales que guiarían el accionar de la nueva Alianza para el Progreso en América Latina.

 

 

www.antifeixistes.org

 

 

www.aragirona.cat

 

Girona-Catalonia

Reclamen que 62 anys després de la Declaració Universal dels Drets Humans hi ha llocs on no s’han assolit

 

 

bocaaboca-maria.blogspot.com

 

Este blog nace de la necesidad de revisar y actualizar los Derechos Humanos. Aunque muchos nos consideramos portadores y defensores de los derechos humanos básicos lo cierto es que a menudo olvidamos su esencia y, miramos para otro lado o no nos damos cuenta cuando cada día estos Derechos no son respetados. Me gustaría recordarlos con ejemplos y si es posible ayudaros a reflexionar sobre ellos. Os invito a repasarlos juntos y a aportar vuestras sugerencias,experiencias y opiniones.

 

 

www.fetasantfeliu.cat

 

Valoracions de la PAH Sant Feliu sobre la mesura cautelar del Tribunal Europeu

El dret a l’habitatge i l’eradicació de la pobresa una qüestio de drets humans

 

www.piabosch.cat

 

 

www.codic.cat

 

xarxanet.org

Logo Institut de Drets Humans de Catalunya

allendemontreal.wordpress.com

 

Edward Kennedy was well-known in Chile. His staunch defense of human rights won him the admiration of many here during the Augusto Pinochet dictatorship …

 

www.caretas.com.pe

 

 

“Espere que no siguem només nosaltres, sinó totes les altres nacions multirracials les que tinguin en compte aquestes normes d’equitat i de justícia. Ens oposem a tota classe de separació i opressió humanes. No advoquem pels drets dels africans negres a fi d’expulsar als africans blancs. La nostra preocupació és el dret de tots els homes a disfrutar de la mateixa protecció sota la llei; i, ja que els drets humans són indivisibles, aquesta Organització no pot romandre apartada a un costat quan s’abusa d’aquests drets i són objecte de negligència per algun Estat membra de la mateixa”. (President John F.Kennedy, Nacions Unides, Nova York, N.Y., 20 setembre 1963).

 

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden veure el vídeos següents:

C0sUqBfAIB8

 

_y-6nXyJTgI

————————————————————————————–

La veritat, tota la veritat i res més que la veritat

 

 

“Nunca fue la nuestra lengua de imposición sino de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo por voluntat libérrima el idioma de Cervantes”. (rei Joan Carles I, discurs de lliurament dels premis Cervantes, any 2001).

 Remarquem que, amb l’expressió “la nuestra”, el rei de tots els espanyols es referia, és clar, a la llengua castellana. No eren seves, doncs, les altres llengües de l’Estat? (revista ‘Presència’ – rotatiu ‘El Punt Avui’).

 

1768

 

(Es va iniciar el 1715)

 

Reial cèdula d’Aranjuez

 

Durant el regnat de Carles III es va signar la reial cèdula signada a Aranjuez el 23 de juny de 1768 per la qual el castellà s’imposa a les escoles: “VII. Finalmente mando, que la enseñanza de primeras Letras, Latinidad, y Retórica se haga en lengua Castellana generalmente, donde quiera que no se practique, cuidando de su cumplimiento las Audiencias y Justicias respectivas, recomendándose tambien por el mi Consejo á los Diocesanos, Universidades, y Superiores Regulares para su exacta observancia, y diligencia en extender el idioma general de la Nación para su mayor armonía, y enlace recíproco.”

Francesc Ferrer i Gironès es pregunta qui va ser el responsable d’aquesta reial cèdula. I diu: “En aquella època no sembla pas que el rei Carles III portés personalment el timó de la governació de l’Estat. Per una banda, sabem que els ministres, cada u en el seu ram, eren amos gairebé absoluts. Per l’altra, sembla que Carles III també tenia d’altres preocupacions que li impossibilitaven el control minuciós del governament de l’Estat. L’exercici de la cacera li absorbia tota l’atenció i li feia oblidar tota altra ocupació.”

 

 

www.pedresdegirona.com

Francesc Ferrer, el maig de 1986. Fotografia gentilesa de Montserrat Pumarola

 

 

L’home fort era Pedro Pablo Abarca de Bolea, compte d’Aranda, que presidia el Consejo de Castilla. Era el càrrec més preminent després del rei i, a més militar, era dues vegades gran d’Espanya de primera classe.

 

 

es.wikipedia.org

Retrato del Conde de Aranda por José María Galván. Pedro Pablo Abarca de Bolea …

Entre els signants de la reial cèdula hi havia també un català: Jacint de Tudó i Alemany. Tudó havia nascut a Barcelona el 1717, en el si d’una família benestant. Es va doctorar en lleis i va ser alcalde major de Barcelona, un càrrec que en aquells moments era tecnicojurídic i de designació reial. El 1766 el comte d’Aranda el féu entrar en el Consejo de Castilla com a ministre. La seva filla Josefina era la famosa Pepita Tudó, amistançada amb Manuel de Godoy quan era primer ministre i favorit de la reina Maria Lluïsa.

Francesc Ferrer diu que l’aplicació pràctica de la reial cèdula de 1768 va ser portada a terme per tota mena d’autoritats, i a tots els territoris, fins a imposar-hi el castellà amb força exclusivitat. La resistència dels catalans, però, no va permetre que es consumés aquest terrible genocidi cultural.

Joan-Lluís Marfany explica: “La Reial Cèdula del 1768 i la Reial Provisió del 1771, que li donava força i precisió, van representar un canvi important, en la mesura en què el punt va quedar perfectament aclarit: l’ensenyament de les primeres lletres i de la gramàtica s’havia de fer en castellà. I sabem que, en molts casos, l’efecte va ser-ne fulminant. El Provincial dels escolapis va ordenar que, a partir del 15 de setembre d’aquell mateix any, <<en nuestras escuelas se enseñe desde el abc en lengua castellana>>. I, si hem de creure l’autor del <<Razonamiento sobre la importancia de la lengua española en el exercicio de las escuelas>> que va ser recitat per un alumne a l’acadèmia dels escolapis de Puigcerdà el 1780, el canvi de llengua en l’ensenyament de la llatinitat es va produir, en efecte, <<de repente>>. Però aquí també hem d’evitar de caure en l’error. Contra el que se sol dir, la Cèdula no prohibia l’ensenyament del català: prescrivia que l’ensenyament es fes en castellà.” (revista ‘PRESÈNCIA’ – rotatiu ‘EL PUNT AVUI’ – Girona – Catalonia).

 1940

 

 

 

blogdehistoriaderafa.wordpress.com