Govern central i Generalitat: Inici d’una comissió de treball, ja!
10 desembre 2016 per Enric Figueras
No hi ha dubte que cal borrón y cuenta nueva. ‘Creu i ratlla’ com es diu en la llengua de la nació catalana. Molt antiga nació nascuda l’any 986 i, que encara avui dia, segle XXI, ha de lluitar per la seva supervivència. Això no li passa a la nació castellana, per això no ho volen comprendre. Mirin les actituds constants del govern central, centralista, nacionalista espanyol i amb poder absolut del Partido Popular, gràcies al Partido Socialista Obrero Español o a una part d’ell i, a Ciudadanos. Però, quins ciudadanos, aquells que creuen en una història real que determina que Espanya és una nació de nacions immemorials avui constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades? O als 7.508.106 habitants de la nació catalana que ara ja si que veuen que sense la independència, Catalunya mai podrà gaudir d’una veritable autonomia: la facultat de governar-se per les pròpies lleis i no continuar fent el ridícul davant els dos grans hemisferis. Tanta por els fa que els ciutadans de la nació catalana vagin a votar pel seu futur polític i de progrés?
La cotilla ofega Catalunya, que ja no pot esperar més. Cal una reforma de la Constitució
Abans de la ecatombe del recurs del Partido Popular, davant el Tribunal Constitucional espanyol, no renovat, de la Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, ratificada pels seus ciutadans, i sentenciada quatre anys després pel Tribunal Constitucional. Abans dels quatre anys del govern intervencionista -en extrem -del Partido Popular tot això no passava. Tant menyspreu i, fins i tot, de vegades dóna la sensació d’odi, que senten per la immemorial nació catalana i la seva llengua? Tant mensypreu senten perquè aquesta antiga i progressista nació d’Europa, desitja una veritable autonomia? Tant menyspreu perquè aquesta antiga nació d’Europa aspira a formar part d’una nació de nacions federals, i ser ella mateixa Estat federal com a els Estats Units d’Amèrica? No veuen que les nacions immemorials que formen Espanya, són bressol del federalisme? Tanta por els fa dialogar i treballar sobre les aspiracions democràtiques d’una nació que aporta el 19% al PIB espanyol i la xifra de 16.000 milions d’euros, cada any, -un 8,5% del PIB català- procedents dels impostos dels ciutadans de Catalunya, i que no tenen retorn per part del govern central del Partido Popular, amb el suport del Partido Socialista Obrero Español i de Ciudadanos? El principal problema és <<l’espoli fiscal>>, ha dit el president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont.
“El principal problema és l’espoli fiscal. Hem de gestionar els recursos i no les engrunes d’un impost autonòmic”
( President Carles Puigdemont)
“L’Estat espanyol és responsable d’un forat de més del doble del que representen les Comunitats” (Carles Puigdemont)
“El ‘Partido Popular’ no ha complert amb la reforma del sistema de finançament, que s’havia de revisar el 2014” (Pere Aragonès, secretari d’Economia)
“Els territoris només poden registrar un 16% del dèficit quan, en canvi, representen el 30% de la despesa” (Pere Aragonès)
“Llepar els impostos dels catalans i centrifugar la despesa” (Carles Puigdemont)
“Si els molesta com gestiona Catalunya, que ens doni la capacitat de recaptar tots els impostos” (Carles Puigdemont)
“Cataluña, de todos los territorios del Estado español, es en este momento, más de treinta años después de instaurar la democracia, el que tiene menos dotación de infraestructura. Es el que más contribuye al PIB, y por tanto al crecimiento econòmico, y el que tiene menos dotación de infraestructura pública.” (Artur Mas).
La xifra de 126 incidències pendents de reparació per part d’Adif causen els retards crònics de Renfe a Catalunya. Ho va explicar TV3 que va tenir accés als punts amb limitació de velocitat temporals, els efectes de les quals milers d’usuaris pateixen diàriament. El conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Josep Rull, reclama el “traspàs” dels trens, vies i estacions. “Volem ser responsables de les nostres decisions, no ostatges de les decisions dels altres”.
La Plataforma Trens Dignes Ebre-Priorat es va manifestar ahir a l’estació de L’Aldea-Amposta per protestar contra el mal servei de Renfe i Adif a la …
Trenta lleis catalanes empantanegades al Tribunal Constitucional espanyol. Les 23 demandes per ajudar al creixement econòmic i de justícia social que l’anterior president de la Generalitat, Artur Mas, va fer entrega a la Moncloa al president Rajoy fa més d’un any i deu mesos. Encara no se sap res?
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va presentar al president Rajoy -fa 8 mesos-, un altre document amb 46 demandes al govern espanyol i un llistat del que el govern català considera que són incompliments per part de l’executiu espanyol. Encara no se sap res?
La senyora Soraya Sáenz de Santamaría, vicepresidenta del Govern espanyol, ministra d’Administracions Territorials i que en l’actualitat estrena despatx a la seu de la delegació del Govern espanyol a Barcelona, capital de la nació catalana, podria explicar als ciutadans de la Catalunya pagadora, l’evolució de les demandes presentades per dos presidents de la Generalitat al president del Govern espanyol, Mariano Rajoy. Diàleg, sessions de treball, solucionar els problemes polítics és una manera de guanyar-se el cobrament de sous molt elevats i puntuals. Ah! i el referèndum per la independència.
Federico Trillo (centro) y Soraya Sáenz de Santamaría presentan el recurso en el Constitucional. CLAUDIO ALVAREZ
L’Estatut d’Autonomia, encara pendent
Sempre contra Catalunya. Any 2006. Recurs contra la Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya ratificat pel poble (nació catalana), davant el Tribunal Constitucional espanyol, no renovat. Aquí va començar tot. Aquí empezó todo. La senyora Soraya Sáenz de Santamaría està preparada per solucionar el conflicte iniciat l’any 2006?
És evident, públic i notori que cal un president espanyol disposat, preparat, dialogant, innovador, progressista, dels temps actuals i amb coratge per saber comprendre i atendre les aspiracions de 7.508.106 habitants de la nació catalana, fundada l’any 986.
Quina classe de unidad de España és aquesta que es reclama cada any, cada mes, cada setmana, cada dia, cada hora, cada minut, cada segon, en una prèdica constant i més pròpia d’una estratègia electoral? Quina classe d’unitat és aquesta que en ple segle XXI es vol mantenir per la força? Es vol perseguir i castigar als independentistes demòcrates, però, i als separadors contumaços que no cessen en la seva fustigació?
“Afrontar el problema amb política i democràcia”
————————————————————
El Deure i la Glòria
El passat és el present
La qüestió moral de la igualtat de drets per els ciutadans de qualsevol color
<<Però hi han altres mesures necessàries que només el Congrés pot proporcionar i que han de ser proporcionades en aquesta sessió. El vell còdi de llei equitativa sota el qual vivim exigeix posar remei a tot mal; però, en massa comunitats, en massa lloc del país, s’infligeixen ofenses als negres que la llei no pot remeiar. Llevat que el Congrés actuï, el seu únic remei està al carrer.>>(President John F.Kennedy, discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 11 juny 1963).
El Confidencial
Treballadors emigrants als EUA
<<També demano al Congrés que autoritzi al Govern federal per participar més directament en aquells mandats judicials encaminats a suprimir la segregació en l’educació pública. Hem tingut èxit en persuadir a molts districtes perquè realitzin la integració voluntariament. Dotzenes d’ells han admès als negres sense la menor violència. Avui dia un negre està assistint a una institució subvencionada estatalment en cada un dels nostres cinquanta Estats; però l’avanç en aquest sentit és molt lent.>> (President John F.Kennedy, discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 11 juny 1963).
Emigrants: Responsables de la grandesa dels Estats Units d’Amèrica
Emigrants: Responsible for the greatness of the United States of America
———————————————————–
ART*******7
Execrable persecució, violació, racisme i violència. Menys armes i més educació
L’últim tren de Gun Hill
Last Train from Gun Hill
John Sturges
Director
Happy Birthday Sir Kirk Douglas!
Thank you for your movies
Health!
Kirk Douglas
Anthony Quinn
Pel.lícula estatunidenca dirigida per John Sturges i estrenada l’any 1959
Una dona índia torna al seu poble amb el seu fill, blanc, després de passar uns dies amb la seva família, en el camí es troben amb dos texans que els molesten. Després d’uns forcejaments i després de marcar la cara d’un dels agressors amb el seu fuet s’inicia una persecució. Finalment el carro bolca i mare i fill queden a mercè dels seus perseguidors, el noi aconsegueix fugir en el cavall d’un dels texans però la seva mare no.
El noi arriba al poble en el que el seu pare (Kirk Douglas) és xèrif i el condueix a on s’ha produït l’atac. Matt Morgan arriba només a temps de recollir el cadàver violat a la seva dona. Quan torna a casa descobreix que la cadira de muntar del cavall que va agafar el seu fill li és coneguda. La cadira pertany a Craig Belden un home que va ser el seu millor amic en el passat i al qual, fins i tot, li deu la vida.
Morgan viatja a Gun Hill on viu Belden per preguntar per què un dels assassins de la seva dona tenia la seva cadira de muntar. En arribar a la ciutat descobreix que Belden és el cacic local i controla tot el que passa a Gun Hill i també descobreix que un dels assassins de la seva dona és el fill del seu antic amic.
.jpg)
Morgan vol portar els criminals davant la justícia però té tota una ciutat en contra, malgrat tot aconsegueix capturar Rick Belden. Ara només ha d’aguantar sis hores al lloc fins a l’arribada de l’últim tren, si l’agafen abans morirà si perd el tren també morirà. (De Viquipèdia).
<<Belden (Anthony Quinn) se sent culpable, sap que no ha educat bé al seu fill perquè mai ha aconseguit connectar amb ell>>
El film es pot catalogar amb l’etiqueta que va posar de moda molts anys després Sense perdó: <<Western crepuscular>>. Els protagonistes han deixat enrere el temps de l’aventura i tenen la vida establerta, llavors arriba la tragèdia i ho posa tot cap per avall. Morgan veu com li arrabassen la seva dona i no un desconegut sinó el fill del seu millor amic. Belden, que va perdre la seva dona anys enrere i va criar el seu fill sol, veu com li volen prendre l’únic que li queda.
El Acorazado Cinéfilo – Le Cuirassé Cinéphile
El personatge d’Anthony Quinn es veu obligat a triar entre la vida del seu fill o la del seu millor, i únic, amic. Belden se sent culpable, sap que no ha educat bé al seu fill perquè mai ha aconseguit connectar amb ell i ara ha comès una atrocitat, malgrat tot, no té altra opció que protegir-lo.
Durant tota la pel.lícula, l’espectador es debat entre els dos protagonistes per comprendre els motius de tots dos i sabent que, acabi com acabi, la solució no serà feliç. (De Viquipèdia).
Direcció: John Sturges
Protagonistes: Kirk Douglas, Anthony Quinn, Carolyn Jones, Earl Holliman…
Producció: Hal B. Wallis
Guió: James Poe, basat en una història Les Crutchfield
Música: Dimitri Tiomkin
Fotografia: Charles B. Lang Jr.
Muntatge: Warren Low
Ara, vegin la pel.lícula!