Judicis i més judicis polítics i penals als representants catalans, dèficit, desacceleració…
11 març 2017 per Enric Figueras
Mentre el gran moviment funcionarial dels recursos i més recursos del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, -mai havia passat en quaranta anys de democràcia a Espanya nació de nacions-, contra els acords exposats, parlats, escrits i provinents de l’expressió de les idees -no realitzats-, per part dels representants elegits pels ciutadans de la nació catalana -Parlament de Catalunya, democràcia, autonomia, (autonomia?), pau- presentats davant el Tribunal Constitucional espanyol: inestabilitat ciutadana, econòmica i social. Informes, assessors, caps de gabinet, advocats de l’Estat, fiscals, advocats defensors, jutges, escrivents…i tot aquest gran moviment caríssim de’actuacions sempre contra la nació catalana -milions de ciutadans així ho expressen i manifesten a cada moment al carrer-, el progrés econòmic i social i vida de les persones pateix una inestabilitat manifesta. Intranquil.litat, també.
Consell Comarcal de la Garrotxa
L’intervencionisme constant del govern central, centralista, nacionalista espanyol i amb poder absolut del Partido Popular amb el suport del Partido Socialista Obrero Español, escindit en dos grups, i Ciudadanos, sobre l’autonomia de la nació catalana -facultat de governar-se segons les pròpies lleis-, el Parlament i la Llei Orgànica –de obligado cumplimiento- de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya -mai havia passat en quaranta anys de democràcia a Espanya, nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades- milions de ciutadans de la Catalunya pagadora demanen la celebració d’un referèndum per la independència. El president Artur Mas ha demanat des dels Estats Units d’Amèrica -també ho fa des d’aquí- una entesa amb el govern espanyol.
Mentre tot això és present cada dia, la Comissió Europea empitjora fins al 3,5% el dèficit d’Espanya pel 2017 i alerta dels <<signes de desacceleració>>.
Mentre el govern espanyol del Partido Popular, centralista, nacionalista espanyol i amb poder absolut, pot governar amb el suport del Partido Socialista Obrero Espanyol, escindit en dos grups, i Ciudadanos, Brussel.les avisa que Espanya incomplirà els objectius de dèficit públics marcats per la Comissió Europea aquest any i el vinent. Les previsions econòmiques publicades per Brussel.les indiquen que, amb un dèficit del 3,5% pel 2017 i del 2,9% pel 2018, el govern espanyol es desviarà en quatre i set dècimes dels objectius marcats, que eren del 3,1% i el 2,2%, respectivament. No només es tracta del que avisa la Comissió Europea, es tracta del que afecta als ciutadans de les nacions immemorials que formen la denominació Espanya.
Com és possible que de les 17 Comunitats Autònomes -autònomes?- 10 Comunitats rebin més del que aporten(amb superàvit?) i les altres 7, aportin més del que reben (amb dèficit)? Aquest desequilibri econòmic i social perjudica a les Comunitats pagadores que pateixen un finançament injust. Perjudica, també, el creixement econòmic, el dèficit, la creació d’ocupació ( 19% d’atur), els salaris dels treballadors de les empreses, les pensions…Durant els 5 anys de govern del Partido Popular, s’han portat a terme treballs d’estudi -govern central, comunitat autònoma, universitats- sobre els motius perquè de les 17 Comunitats Autònomes, 10 reben més del que aporten? I la seva baixa productivitat? El Partido Popular no ho fa per motius electorals? I la responsabilitat dels governants que cobren sous enormes?
Expansión
Conseqüències d’un desequilibri econòmic i de productivitat, finançament injust i insolidari cap a les Comunitats Autònomes que aporten més del que reben. Catalunya en paga les conseqüències d’una manera molt greu. Roman molt mal finançada. Els ciutadans de la nació catalana diuen prou.
Milions de ciutadans de la nació catalana expressen la seva indignació davant l’immobilisme i equivocacions constants del president Mariano Rajoy
Lainformacion.com
Mas explica a Oxford el problema espanyol amb la nació catalana i demana una entesa amb el govern espanyol. Ho fa des de l’any 2012 i anteriorment mitjançant l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, legal i sentenciat.
El País Política
Artur Mas, durante una conferencia esta semana en Oxford.
Harvard Law School – Harvard University
Un gran desplegament de recursos per part del govern espanyol contra treball polític del Parlament de Catalunya, mentre la taxa d’inflacció interanual harmonitzada a Espanya es va situar al febrer en el 3%. En canvi, la inflació interanual de l’eurozona al febrer es va situar en l’1,2%. Hombre! Ja ho diuen a la Comissió Europea que a Espanya el nivell de desigualtat és el més alt i va en augment. Els rics més rics, els pobres més pobres. No veuen que aquesta taxa d’inflacció perjudica als pensionistes i als treballadors! Els uns, amb un augment miserable de les pensions del 0,25%, aboca als receptors a perdre poder adquisitiu. Els treballadors de les empreses, també, i amb salaris tan baixos que anul.len la força de la participació en la marxa de l’empresa i una millor productivitat. El salari mínim a les nacions que formen Espanya hauria d’estar a la mateixa alçada que els europeus.
Ja ho han avisat des de la Comissió Europea. A Espanya el nivell de desigualtat és el més alt i va en augment. Els rics més rics, els pobres més pobres. L’atur, segueix.
No ho sé com ho veuen vostès, ciutadans de les nacions immemorials que formen Espanya. Però, no seria millor que en lloc de tants recursos -sempre contra Catalunya- del president Rajoy al Tribunal Constitucional espanyol, s’hagués organitzat, ja l’any 2012, quan el president Mas va anar a La Moncloa, un programa de treball, converses i negociacions sobre els problemes, aspiracions i neguits que han expressat i expressen milions de ciutadans de la nació catalana pagadora i mal finançada?
——————————————————————————–
El Deure i la Glòria
Quan el President dels Estats Units d’Amèrica, escoltava i ajudava l’economia, la llibertat i la pau dels pobles del món
En quina mesura progressa l’Amèrica Llatina?
El president Kennedy va parlar en aquesta conferència sobre les dificultats de Brasil, que no havia adoptat les mesures antiinflacionistes, promeses en l’any 1961, quan la República va aconseguir nous préstecs. <<Crec que la situació és d’allò més penosa pels mateixos brasilers -va dir-, amb una inflació del cinquanta per cent…produïda en el curs d’un any>>. Després va afegir: <<Realment, no hi ha res que puguin fer els Estats Units per beneficiar al poble del Brasil, quan la situació del país és tan inestable com la situació fiscal i monetària que pateixen els brasilers>>. Aquest col.loqui va continuar. (Conferència de Premsa, 12 de desembre de 1962).
blogs.ua.es
Pregunta: Senyor president, això també té que veure amb l’Aliança pel Progrés? A part de les bones intencions expressades per diversos governs d’Amèrica Llatina, quins avenços s’han realitzat en l’àrea de les reformes polítiques, socials i econòmiques? I en segon lloc, existeix algun procediment mitjançant el qual aquestes reformes puguin valuarse aquí o a l’OEA?
President: Bé; com vostès ja saben, hi ha un pla a desenvolupar sota l’Aliança pel Progrés, l’anomenat <<Homes Prudents>>, que són els que analitzen i aproven els diferents passos que donem sota els auspicis de l’Aliança sense intentar de cap forma ser exclusius. Sé que s’han fet bones reformes a Veneçuela i a Colòmbia. De fet hem estat discutint a Xile, i el president ha descrit algunes de les mesures que Xile està adoptant ara amb respecte als problemes agraris i de tributació, cosa que ens promet resultats encara molt millors per un futur proper.
John F. Kennedy Presidential Library & Museum
AR7634-L. President John F. Kennedy with President of Chile, Jorge Alessandri Rodríguez
President John F. Kennedy walks with President of Chile, Jorge Alessandri Rodríguez, through the West Wing Lobby, following their meeting at the White House. Standing in back: U.S. State Department interpreter, Fernando van Reigersberg; Minister of Foreign Affairs of Chile, Carlos Martínez Sotomayor. Washington, D.C.
<<De manera que opino que, com vaig dir ahir en el meu brindis, encara que els problemes de l’Amèrica Llatina són tremends -falta de mitjans i excés de dependència d’un o dos articles de primera necessitat-, aquests governs, en molts casos, estan realitzant un decidit esforç sota fantàstiques dificultats. L’altre dia vam rebre la visita del president d’Hondures. El cinquanta-sis per cent dels habitants d’Hondures són analfabets. Aquests són problemes terriblement difícils. No crec que hàgim d’impacientar-nos, ja que tampoc nosaltres hem resolt tots els nostres problemes en vint-i-quatre hores>>.
Frondizi, Kennedy y el encuentro de Palm Beach
<<El presidente Kennedy siguió estas observaciones con vivo interés. La exposición sólo fue interrumpida en una ocasión. Habría transcurrido una media hora desde que se inició el diálogo cuando entró en el salón un alto oficial de la Fuerza Aérea norteamericana para anunciar que acababa de llegar de Washington el intérprete del Departamento de Estado, Don Barnes. Sin titubear, Kennedy le dijo que esperara afuera, ya que sus servicios no hacían falta. Después que el ayudante militar hubo partido, Kennedy aclaró: “Mejor es que continuemos como hasta ahora. Así no se entera la CIA de lo que hablamos”. Por mi parte, con toda la adrenalina en pleno funcionamiento, no tenía ningún cansancio y en cambio estaba fascinado con la conversación a la que tenía el privilegio de asistir>>.
<<Palm Beach debió haber sido un hito vital en la relación Estados Unidos-Argentina. Lamentablemente, el promisorio futuro que para nuestro país implicaban los compromisos asumidos por el presidente Kennedy no pudo concretarse. Los ultras no dejaron que ello sucediera y el reloj de la historia se detuvo para la Argentina>>.”
En el cas de Xile, tal i com el seu president va senyalar, el país depèn, com els passa a altres països llatinoamericans, d’un o dos articles de primera necessitat pel seu intercanvi amb productes estrangers. Els preus d’aquests articles de primera necessitat han baixat en els darrers tres o quatre anys. El preu de les primeres matèries que Colòmbia exporta, com així mateix ha manifestat en una altra conferència de Premsa, ha baixat més del que la nostra ajuda els ha proporcionat. Brasil depenia del seu cafè i el cafè ha baixat de preu, encara que esperem que els recents acords sobre el mercat d’aquest producte solucioni alguna cosa la situació.
Evidentment, estic molest, però crec que hem de donar-nos compte de que estem lluitant amb els problemes més difícils de la Història. (Conferència de Premsa, 12 desembre 1962).
————————————————————
Art*******7
La pel.lícula
Zorba el grec
Zorba the Greek
1964
Ple de vitalitat i il.lusió per la vida
Zorba el grec és una pel.lícula de 1964 basada en la novel.la ‘Alexis Zorba’ de Nikos Kazantzakis. Guanyà tres Oscars, a la millor actriu de repartiment (Lila Kedrova), a la millor direcció artística i a la millor fotografia. Fou candidata a uns altre quatre, a la millor pel.lícula, al millor director, al millor actor principal (Anthony Quinn) i al millor guió adaptat. (De Viquipèdia).
Pinterest • The world’s catalog of ideas
Basil (Alan Bates) és un estirat jove escriptor anglès de classe mitjana d’origen mig grec, criat a Gran Bretanya, que ha heretat una petita propietat a Creta. Tot viatjant cap allà, coneix Zorba (Anthony Quinn), un aventurer músic grec de mitjana edat ple de vitalitat i il.lusió per la vida. A mesura que Basil va coneixent-lo, s’adona de la vida tan insulsa que ha estat portant i aprèn de Zorba a gaudir de la seva existència. En arribats a Creta s’hostatgen a la pensió de la vídua francesa Madame Hortense (Lila Kedrova). També coneixeran la jove vídua del poble (Irene Papas), a qui els habitants del poble no deixen tornar-se a casar. (De Viquipèdia).
La música de la pel-lícula de Mikis Theodorakis, especialment la dansa final, una coreografia de Giorgos Provias anomenada Sirtaki, ha esdevingut un dels clixés populars de dansa grega tradicional (tot i que és una invenció per a la pel-lícula, refosa de diferents estils tradicionals).
1965: Oscar a la millor actriu secundària per Lila Kedrova.
1965: Oscar a la millor fotografia per Walter Lassally.
1965: Oscar a la millor direcció artística per Vassilis Photopulos.
Direcció: Michael Cacoyannis. Protagonistes: Anthony Quinn, Alan Bates, Irene Papas, Lila Kedrova, Sotiris Moustakas. Música: Mikis Theodorakis. Fotografia: Walter Lassally.
————————————————————-