L’endarreriment, l’estancament i el fracàs de l’immobilisme carpetovetònic, empenyen cap el referèndum
28 juny 2017 per Enric Figueras
La democràcia és votar quan tot un poble
ho demana
Rompre Espanya! criden els separadors. Ho fan des de l’any 2006 quan es va empènyer la massacre injusta i autoritària de la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya ratificat pels ciutadans, al Tribunal Constitucional espanyol no renovat. Un Estatut legal portat davant el Tribunal Constitucional per part del Partido Popular i sentenciat quatre anys més tard. Un milió i mig de ciutadans de Catalunya al carrer. Ara, després d’onze anys d’aquest fet catastròfic i separador, ho pateixen totes les nacions immemorials que formen la denominació Espanya. Són aquestes nacions representades com Estat, les que han de decidir -dret a decidir- quin poder limitat atorguen al govern central i no a l’inrevés. Com a immemorials ja tenen una gran voluntat i capacitat per fer-ho i decidir -dret a decidir- per elles mateixes. Ja n’hi ha prou de la mediocritat dels centralismes ineficaços. La nació catalana que ja aporta més del 19% del PIB espanyol, ha estat empesa cap a un referèndum d’independència degut a l’intervencionisme ofegador del govern del Partido Popular –injust i insolidari dèficit fiscal- i el menyspreu cap a una veritable autonomia amb representants del poble català querellats, jutjats, processats, castigats, multats, inhabilitats…per treballar mitjançant la política a trobar solucions justes, davant el problema i conflicte espanyol amb Catalunya iniciat l’any 2006. Quin gran i greu error polític! Quina injustícia! Quina confrontació i enfrontament! Quin extremisme i radicalisme! Quina manca de concòrdia! recórrer els territoris de les nacions que formen Espanya, demanant signatures i més signatures -estratègia electoral- en contra de la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya ratificat pels seus ciutadans.
Davant de tot això, on eren i on són “la moderación, la tranquilidad, la concordia y las buenas formas…” per les que, ara, advoca el president Rajoy? On eren i on són “para rebajar la tensión” y favorecer “la mesura, la moderación i el entendimiento” per les que ara advoca el president Rajoy?
Treball per aconseguir resolucions polítiques i democràtiques, no processos judicials a representants catalans en lloc de desenvolupar la tasca política i remunerada
Catalunya, immemorial nació catalana, sense l’Estatut legal d’Autonomia i llei orgànica, ratificat pel poble i sense cap opció de diàleg, converses, sessions de treball polític i, només intervencionisme autonòmic i inhabilitacions dels seus representants, treballa per un referèndum legal, democràtic, integrador de les nacions immemorials que formen la denominació Espanya, aclaridor i que ofereixi resposta a les necessitats i aspiracions d’un veritable autogovern als 7.500.000 ciutadans de Catalunya
Rompre Espanya! Cop d’estat! diuen des de la capital de la nació castellana. El del general Franco, és clar! Quaranta anys de dictadura; quaranta de democràcia. Rara ella. Empat. Zero i tornar a començar. Catalunya: a l’exili! Per demanar una autonomia real, justa i veritable. Per demanar un finançament just i solidari. Per poder treballar perquè a Catalunya la salut, l’ensenyament i els serveis socials estiguin al mateix nivell que a Europa. Però aquest dèficit fiscal ho fa impossible. Catalunya aporta ja més del 19% al PIB espanyol i és la penúltima comunitat en rebre recursos del sistema de finançament.
Què sap la dreta radical de tot això! Res. Fracàs absolut. Dreta radical, centralista, separadora, nacionalista espanyola, i amb poder absolut, que mai ha sabut governar Espanya. Només estratègia electoral. Els milionaris, més milionaris; els pobres, més pobres i marginats. A la nació catalana, milions de ciutadans ho denuncien units. Cada dia, malgrat les impugnacions del Partido Popular i de Ciudadanos -intervencionisme retrògad-, davant el Tribunal Constitucional espanyol.
Recollida de signatures contra l’Estatut legal i llei orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, Aznar, Rajoy, Trillo, Sáenz de Santamaría, Tribunal Constitucional no renovat… Enrere, enrere i més enrere. Cap als anys seixanta del franquisme. Inestabilitat econòmica i social. Adolfo Suárez, president, unificador i menyspreador de l’immobilisme carpetovetònic.
Rajoy advoca ara -no l’any 2006-, per “rebajar la tensión” y favorecer “la mesura y la moderación” en la vida política. Per “la moderación, la tranquilidad, la concordia, el entendimiento, y “porque es lo que quieren la mayoría de los españoles, que están por la moderación”. Sobretot tots aquells milions de ciutadans de les nacions d’Espanya que van ser impulsats a signar contra la l’Estatut legal i Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. “Signar contra Catalunya”, deien. Signatures que més tard serien vots a favor del candidat Rajoy.
Ara, Rajoy, reclama “respeto y buenas maneras” front a “la retórica de la confrontación y el enfrentamiento”. Rajoy demanda “dejar de lado el extremismo, el radicalismo, el griterío y la falta de concordia y la crispación…” Des de l’any 2012 que el després president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, -avui querellat, acusat, jutjat, processat, castigat, multat, inhabilitat, així com altres representants catalans-, va anar a la Moncloa així com en altres ocasions posteriors, encara és l’hora que la Generalitat de Catalunya espera i reclama l’inici d’unes sessions de treball polític i no judicial amb el Govern de Madrid, per tractar sobre el problema i conflicte espanyol amb Catalunya i, d’aquesta manera, “rebajar la tensión” y favorecer “la mesura y la moderación” en la vida política y facilitar “el entendimiento” tal com demana el president Rajoy. Els ciutadans de Catalunya, immemorial nació catalana, ho demanen des de l’any 2006. I des de l’any 2012. I del 2013. I del 2014. I del 2015. I del 2016. Després d’onze anys de demanar-ho, ja veuen el resultat. Un sol i únic camí: referèndum i democràcia. És la resposta als inefables separadors.
“La mà estesa al president Puigdemont”, diu el Govern espanyol, però, no convoca el dia, l’hora i el lloc per l’inici de converses i sessions de treball amb el govern de la Generalitat de Catalunya
La mà estesa?
Directe!
RTVE.es
Espanya nació de nacions immemorials constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades. El ‘Partido Popular’, que governa amb el suport del ‘Partido Socialista Obrero Español’ i ‘Ciudadanos’, on porten Espanya?
—————————————————————————————————————————
El Deure i la Glòria
Actitud cap als negocis
<<Desitgem la prosperitat; i en un sistema d’empresa lliure ho hi pot haver prosperitat sense beneficis. Desitgem una economia creixent; i no pot existir aquest creixement sense la presència d’inversions inspirades i finançades per els beneficis…>>. (President John F.Kennedy, Cambra de Comerç dels Estats Units, Washington, D.C., 30 abril 1962).
<<No vull significar amb això que ens hàgim apartat dels mercats mundials, o que els hàgim perdut, ja que les nostres exportacions de productes, que arriben a la xifra de vint mil milions de dòlars, indiquen que això no ha passat. I els nostres preus han millorat en els dos o tres últims anys. Però si hem d’enfrontar-nos amb la fuita de l’or, d’una o altra forma hem d’eliminar el dèficit en la nostra balança de pagaments i continuar, almenys així ho crec jo, amb la reducció de les nostres extenses obligacions internacionals; hem d’evitar la inflació, modernitzar la indústria nord-americana i millorar la nostra posició en els mercats mundials>>. (President John F.Kennedy, Cambra de Comerç dels Estats Units, Washington, D.C., 30 abril 1962).
allposters.com
<<Mai abans d’ara, en els cinquanta anys d’existència de la Cambra de Comerç, la seva dedicació a una vigorosa economia en l’interès nacional i internacional ha estat tant directa com avui. Aquesta Administració, l’hi asseguro a vostès, comparteix la seva preocupació sobre el problema cost-beneficis que aclapara la indústria nord-americana. Desitgem la prosperitat; i en un sistema d’empresa lliure no hi pot haver prosperitat sense beneficis. Desitgem una economia creixent; i no pot existir aquest creixement sense la presència d’inversions inspirades i finançades pels beneficis…>>. (President John F.Kennedy, Cambra de Comerç dels Estats Units, Washington, D.C., 30 abril 1962).
Yes to Kennedy; Not Trump
—————————————————————————————————————————
La veritat, tota la veritat i res més que la veritat
Afogament de la llengua catalana des de l’any 1715
Drowning of the Catalan language since 1715
“Nunca fue la nuestra lengua de imposición sino de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo por voluntat libérrima el idioma de Cervantes.” (Rei Joan Carles I, discurs de lliurament dels premis Cervantes, any 2001).
Remarquem que, amb l’expressió “la nuestra”, el rei de tots els espanyols es referia, és clar, a la llengua castellana. No eren seves, doncs, les altres llengües de l’Estat? (Revista Presència – rotatiu El Punt Avui)
1837
“Ninguno hable palabra que no sea en castellano”
Una sortija de metal
Edicte del Govern Superior Polític de les Balears del 22 de febrer de 1837
I continuava: “Cada maestro o maestra tendrá una sortija de metal, que el lunes entregará a uno de sus discípulos, advirtiendo a los demás que dentro del umbral de la escuela ninguno hable palabra que no sea en castellano, so pena de que oyéndola aquel que tiene la sortija, se la entregará en el momento y el culpable no podrá negarse a recibirla; pero con el bien entendido de que en oyendo este en el mismo local que otro condiscípulo incurre en la misma falta, tendrá acción a pasarle el anillo, y este a otro en caso igual, y así sucesivamente durante la semana hasta la tarde del sábado, en que a la hora señalada aquel en cuyo poder se encuentre el anillo sufra la pena, que en los primeros ensayos será muy leve; pero que se irà aumentando así como se irá ampliando el local de la prohibición, a proporción de la mayor facilidad que los alumnos vayan adquiriendo de expresarse en castellano, y para conseguirlo mas pronto convendrá también señalar a los mas adelantados algun privilegio, tal como el de no recibir la sortija los lunes, ó ser juez en los pleitos que naturalmente se suscitaran sobre la identidad o dialecto de la palabra en disputa.”
Si els mestres segueixen aquestes instruccions, faran mérits: “El zelo mejor entendido de los maestros en plantear y sostener esta medida tan sebcilla y el adelantamiento de sus discípulos será un mérito particular para unos y otros y un objetivo especial de exámen en la visita anual que pasaré a todas las escuelas de la provincia; y para perpetuo recuerdo y observancia de esta disposición se conservará fijo en el interior de las escuelas el presente edicto.” (Revista Pesència – rotatiu El Punt Avui).
La frase
Horizonte Kultural – WordPress.com
Colors
Foto: Ramon Prats
Des de la platja de la Fosca, en l’elevació del promontori de més enrere, un crepuscle d’inici del dia dóna lluminositat a les pedres de gairebé 750 anys, de l’antiga fortalesa medieval de Sant Esteve de Mar. El castell fou construït sobre una vila romana que, al seu torn, segurament fou construïda sobre un assentament iber. Els primers documents que el citen daten del segle XIII, quan Arnau sa Bruguera, primer alcalde de Palamós, el comprà a la Seu de Girona el 1277 en nom del rei Pere el Gran; pertanyia a la parròquia de Santa Eugènia de Vila-romà (avui Sant Joan de Palamós). L’objectiu era fundar-hi la vila i port reial, constituint així l’origen de Palamós.
Vista exterior del castillo de Sant Esteve de Mar. Imagen: Jordi Gili
————————————————————————————————————————-