Hitchcock, llàstima de Constitucional!, mediació zero, injustícia fiscal, desunió europea, dimissió útil
26 agost 2017 per Enric Figueras
La representant i vicesecretària d’estudis i programes del Partido Popular, Andrea Levy, va assegurar que “Catalunya viu una pel.lícula de terror protagonitzada per Puigdemont”. Encara és l’hora que el director Hitchcock o el seu successor, han d’oferir al president Puigdemont, un milió de dòlars pel seu paper en aquesta ‘pel.lícula’.
L’estratègia electoral de la por i de l’espantall , la fa servir Rajoy i el Partido Popular des de l’any 2006 en que es van dedicar -molt poca feina profitosa-, a la campanya de baixa utilitat i resultats que a la vista estan, de recollida de milions de signatures que més endavant es convertirien en vots per les generals -avançada campanya electoral-, contra la llei orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, immemorial nació catalana, per el desenvolupament d’una veritable autonomia. No una pantomima i una burla. La facultat de governar-se per les pròpies lleis. Lliçó de Secundària.
Pel desenvolupament d’una veritable autonomia: la facultat de governar-se per les pròpies lleis. No a una autonomia de pantomima i de burla. Més de 30 lleis socials i demanades pels ciutadans, empantanegades al Tribunal Constitucional pels recursos del Partido Popular. No fan ni deixen fer.
No només lleis imposades desde 700 quilòmetres de distància i on mai per mai s’han molestat en voler comprendre què és Catalunya. Només imposar i recaptar dels impostos dels ciutadans de Catalunya 16 mil milions d’euros cada any -un 8,5% del PIB català- i que no tenen retorn per part del govern central, centralista i nacionalista espanyol del Partido Popular. Un sistema de finançament nefast, injust i insolidari que pateixen els ciutadans de Catalunya i que manté el desequilibri econòmic injust dels subsidis eterns. Subvencions en lloc de productivitat. Quatre Comunitats autònomes -autònomes?-, aporten a l’Estat més del que reben. Totes les altres Comunitats reben més del que aporten. Las cuentas del Gran Capitán.
“balances fiscals”, de la política del secretisme a la de la confusió
Recollida de milions de signatures arreu dels territoris que formen les nacions d’Espanya, contra l’Estatut legal d’Autonomia de Catalunya. Firmem contra Catalunya! deien. Mentrestant, Catalunya aporta un escreix de recursos impositius a l’Estat espanyol (diferència entre el que Catalunya aporta amb impostos i el que rep en forma de serveis i infraestructures) d’un 8 per 100 del Producte Interior Brut de Catalunya segons la metodologia de càlcul del flux monetari ( 5 per 100 segons el criteri del flux del benefici). Aquest escreix, que Catalunya envia a Espanya cada any i que no retorna ni en forma de serveis ni d’infraestructures, és d’una gran magnitud ja que equival aproximadament al 50% del pressupost de la Generalitat, i és un import equivalent al que destina a salut, ensenyament, benestar social, habitatge, cultura i seguretat. La magnitud d’aquestes aportacions netes de fons té efectes negatius tant per a la població com per al desenvolupament de l’economia catalana.
La representant del Partido Popular, Andrea Levy, es va referir al procés d’independència català com una “pel.lícula de terror”. La pel.lícula de la por és la que dirigeix, des de l’any 2006, Rajoy i el Partido Popular quan van empènyer la llei orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya al Tribunal Constitucional espanyol pendent de renovació.
Manifestació a Barcelona, 10 juliol 2010, d’indignació i disconformitat amb la sentència del Tribunal Constitucional espanyol, pendent de renovació, contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia, ratificat pels ciutadans de Catalunya, immemorial nació catalana
Les sentències, després de quatre anys, contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya
“Un fallo más duro”
D’una manera o una altra i pel que veiem cada dia, el Tribunal Constitucional sempre falla a favor dels recursos de Rajoy i del govern del Partido Popular. El govern dels recursos i més recursos, el govern de la judicialització de la política, el govern de les inhabilitacions de representants i adversaris polítics elegits pels ciutadans de la nació catalana, per permetre que milions d’aquests ciutadans expressessin la seva opinió en el procés participatiu del 9 de novembre de 2014. Una consulta democràtica.
El Plural
Mariano Rajoy en un momento de confidencias con el antiguo militante de su partido y presidente del Constitucional, Pérez de los Cobos. EFE
Quina llàstima que el president Rajoy fes cas omís de la participació dels 2.305.390 ciutadans en el procés de participació del 9-N, queixosos del tracte rebut pel govern del Partido Popular des del seu inici de mandat i també des de l’any 2006. Una altra oportunitat perduda. Quina llàstima que el Tribunal Constitucional no fes de mediador entre el conflicte i problema espanyol entre Espanya i Catalunya i, retornés al president Rajoy tants recursos contra la Generalitat de Catalunya. Autonomia? Una altra oportunitat perduda. Si aquesta tasca de mediació s’hagués fet abans i es fes ara, el president Rajoy es veuria en la necessitat democràtica i política -tasca i esforç polític inclosos en els seus elevats emoluments- d’organitzar unes sessions de treball -les necessàries- entre el govern central i el de la Generalitat per solucionar el conflicte i problema espanyol amb Catalunya.
Scottish independence: David Cameron in referendum
Sessions de treball, democràcia, enteniment
Head to head: Mr Cameron (left) faced Salmond (right) across the negotiating table table, watched by Scottish Secretary Michael Moore (second left) and Deputy First Minister Nicola Sturgeon
Parlar, democràcia, acords, aspiracions, autonomia, finançament, enteniment
international.reagrupament.cat
Des de l’any 2006 -l’Estatut d’Autonomia legal i ratificat pel poble, al Tribunal Constitucional i sentenciat quatre anys després-, milions de ciutadans de la nació catalana esperaven aquestes sessions de treball i enteniment. Això va quedar reflectit en els resultats del procés participatiu del 9 de novembre de 2014. Rajoy no en va fer ni cas i, els resultats a la vista estan.
assembleadelpalau.blogspot.com
Ara.cat
Ciutadans fent cua per votar el 9-N
Els resultats del procés participatiu del 9 de novembre de 2014. Expressió dels ciutadans de la immemorial nació catalana. Una gran oportunitat per a prendre nota i parlar. Contesta del president Rajoy i del govern central, centralista, nacionalista espanyol i amb poder absolut del Partido Popular: Quatre representants del poble, entre ells el 129è president de la Generalitat de Catalunya, denunciats, acusats, jutjats, processats, castigats, inhabilitats, multats…Com en el cas de la llei orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, Un fallo más duro.
Llàstima de Tribunal Costitucional que no hi hagués i hagi empès al president Rajoy i al seu govern, a sentar-se a treballar mitjançant la política i no per la judicialització de la política. Llàstima de Tribunal Constitucional que ha renunciat a la mediació. Una altra oportunitat perduda. Catalunya, paga i calla!
La premsa internacional es fa ressò del judici a Mas, Rigau i Ortega
La representant i vicesecretària d’estudis i programes del Partido Popular, Andrea Levy, es va referir al procés d’independència català com una “pel.lícula de terror”. La pel.lícula de terror real -no del cinema fantàstic de Sitges- es va viure i es segueix vivint, quan el després cap de l’oposició, Mariano Rajoy, va empènyer la llei orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya al Tribunal Constitucional espanyol, pendent de renovació i el seu constant intervencionisme centralista sobre l’autonomia -autonomia?- de Catalunya.
Clam del poble a favor de la llei orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, revisat pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovat pel Parlament de Catalunya, retallat i aprovat pel Congrés dels Diputats, el Senat, ratificat pel rei i pels ciutadans de la nació catalana en un referèndum. Sentenciat quatre anys més tard pel Tribunal Constitucional pendent de renovació. Tot ha anat derivant cap a un proper referèndum per la independència de Catalunya. Així ho demanen milions de ciutadans
El presidente del Tribunal Constitucional, Francisco Pérez de los Cobos, a su llegada al acto de toma de posesión de los nuevos magistrados del TC. /
El Tribunal Constitucional niega que la vía judicial pueda resolver el «problema» catalán
Solo tres días después de que el Consejo de Europa haya advertido a Mariano Rajoy de que no ve positivo utilizar el Tribunal Constitucional (TC) para sancionar o suspender a cargos públicos, el presidente saliente de esa institución, Francisco Pérez de los Cobos, se despidió de su puesto con una recomendación al Gobierno: hay que dejar de apoyarse en ese tribunal para intentar resolver el “problema” catalán y se debe dialogar de manera “urgente”.
Vega de Seoane, al Estado, sobre Cataluña: “Además de dialogar hay que hacer algo”
Joana Ortega: “Es difícil dialogar cuando van aniquilando esa voluntad” | Hora 25 | Cadena SER
Joana Ortega: denunciada, acusada, jutjada, processada, castigada, inhabilitada, multada
Europa Press
Sor Lucía sobre la consulta catalana: “¿Qué hay de malo en que hagamos una consulta?”
La Vanguardia
El Rey pide “diálogo” con Catalunya y “no tener miedo” a una reforma constitucional
Munté ve “radicalización” de Rajoy con Catalunya y pregunta dónde está el diálogo
La Vanguardia
PP, PSOE y C’s evitan el diálogo sobre Catalunya en el Congreso
El representant Francesc Homs, diputat del Congrés dels Diputats, condemnat pel Tribunal Suprem a un any i un mes d’inhabilitació, una multa de 30 mil euros, pel procés participatiu (consulta popular), del 9 de novembre de 2014
Puigdemont resalta el respeto, diálogo y pacto como principios que fundamentan a Catalunya
Europa Press
CaixaBank insiste en el diálogo Catalunya-España y confía en que el acuerdo “llegará eventualmente”
Blogs – El Punt
Diálogo-Diàleg entre el govern espanyol del ‘Partido Popular’i la Generalitat de Catalunya, és urgent i necessàri. No més demora.
2010
1.5 millones de personas se manifiestan en Barcelona en defensa del Estatut.
Diccionari de campanya
mediació zero: el Tribunal Constitucional podia haver fet de mediador. Una gran oportunitat perduda. El Senat podia haver fet de mediador. Una oportunitat perduda. També el rei d’Espanya, nació de nacions immemorials, podia haver fet de mediador. Una oportunitat perduda. La Comissió Europea, el Consell d’Europa, també podien haver actuat de mediadors. Unes oportunitats perdudes.
desunió europea: Les institucions europees actuen i es mouen, quan ja és massa tard. Per què dorm Europa?
dimissió útil: la del president Rajoy i la del seu Govern, per la seva enorme i reiterada equivocació de governar contra Catalunya.
pel.lícula de terror: ‘Psicosi’, d’Alfred Hitchcock.
emaze.com
best gif yet of anthony perkins in the final scene of psycho alfred hitchcock 1960 the little twitch of the mouth seals it
la política:
Pinterest
————————————————————
El Deure i la Glòria
SobreCuriosidades.com
Discurs que el president Kennedy anava a pronunciar davant l’Ajuntament, Cos Legislatiu i Centre d’Investigació Graduada de Dallas, el 22 de novembre de 1963
Speech that President Kennedy was going to pronounce to give to the City Council, Legislative Branch and Dallas Graduate Research Center, November 22, 1963
“Sempre s’escoltaran sobre la Terra veus dissidents expressant oposició sense alternatives, trobant faltes i cap virtut, percebent tenebres per tot arreu, i cercant influència sense responsabilitat. Aquestes veus sempre seran inevitables”. (JFK).
“Voices will always be heard on the Earth dissenting voices expressing opposition without alternatives, finding faults and no virtue, perceiving darkness everywhere, and seeking influence without accountability.These voices will always be inevitable.” (JFK).
<<Em sento molt honrat acceptant aquesta invitació per presidir la junta anual de l’Ajuntament de Dallas, en unió del Cos Legislatiu d’aquesta ciutat, i molt satisfet també de tenir oportunitat de saludar al Centre d’Investigació Graduada del Sud-Oest.
És adequat que aquests dos símbols del progrés de Dallas s’uneixin en el patrocini d’aquesta reunió. Doncs, representen, així se m’ha dit, les millors qualitats d’hegemonia i cultura a aquesta ciutat…, i la prefectura i la cultura són indispensables l’una a l’altre. El progrés de la cultura depèn de la prefectura comunal en el seu suport polític i financer, i el producte d’aquesta cultura, al seu torn, és essencial a les esperances de la prefectura per un continuat progrés i prosperitat. No és una coincidència que aquelles comunitats que posseeixen el millor en quant es refereix a mitjans d’investigació, tendeixin a atreure a les noves i pròsperes indústries. Felicito a tots aquells de vostès que avui es troben aquí, a Dallas, i que han reconegut aquests fets bàsics, com així ho demostra la creació de l’únic i emprenedor Centre d’Investigació Graduada>>.
Dallas 1963 by Bill Minutaglio and Steven L. Davis
<<Aquest llaç d’unió entre la prefectura i la cultura no és essencial només a nivell comunitari. És encara més indispensable en els assumptes mundials. La ignorància i l’errònia informació poden perjudicar al progrés d’una ciutat o d’una empresa…, però poden, si se’els deixa florir en política estrangera, perjudicar a la seguretat d’aquest país. En un món aclaparat per problemes continus i complexes; en un món ple de decepcions i irritacions l’hegemonia nord-americana ha de guiar-se per les llums de la cultura i de la raó o, en cas contrari, aquells que confonen el retòric amb la realitat, i el plausible amb el possible, guanyaran ascendència popular amb els seus, pel que sembla, ràpides i simples solucions de tot problema mundial>>. (Discurs que el president John F. Kennedy anava a pronunciar davant l’Ajuntament, Cos Legislatiu i Centre d’Investigació Graduada de Dallas, el 22 de novembre de 1963).
Seguretat Social pública i universal per a tots els nord-americans. With cancer treatment included.
————————————————————————————————————————
La pel.lícula
Camins de glòria
Senderos de glòria
Paths of Glory
A França va ser prohibida fins l’any 1975
A Espanya va ser prohibida fins l’any 1986
Encara és prohibida a la gran pantalla?
“Las ejecuciones son un tónico para la división entera. Hay pocas cosas tan estimulantes y alentadoras como ver morir a otros”. (Frase de la pel.lícula ‘Camins de glòria).
Camins de glòria (títol original en anglès Paths of Glory) és una pel,lícula estatunidenca dirigida l’any 1957 per Stanley Kubrick. Encara que considerada una obra mestra del director, ha patit un llarg periple de prohibicions a tot el món pel seu contingut antimilitarista. Va ser prohibidaa França fins al 1975 i a Espanya fins al 1986.
cadacosasutiempo.blogspot.com
Argument
França, 1916, durant la Primera Guerra Mundial, el general Boulard ordena la captura d’una inexpugnable posició alemanya i encarrega aquesta tasca a l’ambiciós general Mireau. Aquest, al seu torn, ordena al coronel Dax que encapçali l’atac. La presa del turó resulta un infern, i el regiment torna a les seves posicions. L’alt comandament militar, irritat per la derrota, decideix castigar i donar exemple als soldats.
Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals
Kirk Douglas a “Camins de glòria”
Anàlisi
Títol clau dins del cinema antimilitarista, la pel.lícula transcorre en el context històric de la Primera Guerra Mundial, concretament l’any 1916, durant l’anomenat període de la “guerra de trinxeres” (a causa de l’estancament dels fronts). Podem considerar que l’acció se situa entre el setembre i l’octubre al front occidental, a la frontera entre França i Alemanya, (estabilitzada aleshores a uns 30 km de París), concretament prop de l’estratègica posició d’Agnoc.
TotsRucs
“Por Dios, tal vez lo consigamos, sabemos que es imposible conseguir la colina, pero tal vez sea posible conseguir la medalla”. (Frase de la pel.lícula ‘Camins de Glòria).
El general Mireau és el responsable del conjunt de trinxeres de la zona d’Agnoc, i per tant es fa càrrec d’uns 8.000 soldats. És per la gran responsabilitat que això representa que, quan el general Broulard li proposa conquerir el Turó de les Formigues, 0bjectiu que costaria gran quantitat de vides, refusa immediatament l’oferta. Finalment, però, i a causa de la seva corrupció i ambició pel poder, Mireau es deixarà temptar i acabarà accedint a l’empresa en el moment en què Broulard li ofereix a canvi un ascens fins a la posició de comandant de la Desena Divisió, càrrec que sempre havia somiat.
disonancias-zapata.blogspot.com
foto de senderos de gloria paths of glory
Kubrick aprofita aquesta adaptació d’una novel.la basada en fets reals per a criticar durament, en general, l’absurditat i cruesa de totes les guerres i, particularment, la corrupció i deshumanització dels alts càrrecs de l’exèrcit, la dura disciplina que imposen i la glòria implacable de la jerarquia militar.
Pero lejos de estar a salvo, les espera la ira y venganza del general, que ve alejarse su personal “sendero de gloria” y decide como escarmiento hacerles pasar un consejo de guerra
El quart llargmetratge de Stanley Kubrick no va tenir aparentment problemes als Estats Units. La preponderància d’idees dretanes fomentades des del poder pel general Eisenhower i materialitzades contra els intel.lectuals pel senador McCarthy no dificultaren l’estrena del film. Però, d’una manera sospitosament subtil, els grans circuits li van donar l’esquena i la restringida exhibició el van convertir en una empresa ruïnosa, amb números vermells absolutament irrecuperables. Kubrick anava a percentatge i va confessar que ni ell ni la resta de l’equip van cobrar mai un sol dòlar pel seu treball.
historiasdelceluloide.elcomercio.es
“Los soldados son como niños. Al igual que a una criatura quiere que su padre sepa mantenerse firme, las tropas quieren disciplina. Y una forma de mantener la disciplina es fusilar a un hombre de vez en cuando”. (Frase de la pel.lícula ‘Senderos de Gloria’).
Senderos de Gloria
artistas o guerreros – blogger
La pel.lícula se situa, en la filmografia del realitzador, al centre de la primera etapa, immediatament després d’Atracament perfecte i abans d’Espàrtac. En aquella època, Kubrick encara tenia problemes per a trobar finançament per a les seves pel.lícules, i va necessitar la intervenció de Kirk Douglas, molt interessat pel tema i per les possibilitats que li brindava el seu teòric paper, perquè la United Artists portés a terme el projecte.
YouTube
Senderos de Gloria
disonancias-zapata.blogspot.com
“Si esa orden era imposible, la única prueba que podían aportar eran sus cadáveres al fondo de las trincheras. El deber de los soldados es obedecer, aunque les conduzca a la muerte”. (Frase de la pel.lícula ‘Senderos de Glòria’).
Camins de glòria, basat en un relat de Humphrey Cobb, i en una línia semblant al fil posterior de Joseph Losey King & Country, es dedica a disseccionar els valors que conformen la mentalitat castrense, desvetllant el seu caràcter irracional. Tot això s’aconsegueix a través d’una narrativa que combina el sentit de la tensió amb una generosa emotivitat. (De Viquipèdia).
Repartiment
Kirk Douglas: el coronel Dax
Adolphe Menjou: el general Boulard
Ralp Meeker: Paris
George Macready: el general Mireau
Timothy Carey: Férol
Joseph Turkel: Arnaud
Wayne Morris
Richard Anderson: el comandant Saint-Auban
Susanne Christian
Producció: James B. Harris
Guió: Stanley Kubrick, Calder Willingham, Jim Thompson
Música: Gerald Fried
Fotografia: Georg Krause
Muntatge: Eva Kroll
Productora: Bryna Productions
Distribuïdora: United Artists
“Señorías del Jurado, encontrar culpables a estos hombres sería un crimen que les perseguiría hasta el dia de su muerte.” (Frase de la pel.lícula ‘Senderos de glòria’).
“Hay ocasiones en que me avergüenza ser un miembro de la raza humana. Y hoy es una de ellas”. (Frase de la pel.lícula ‘Senderos de Glòria’.
Stanley Kubrick, 1971
Based on truth (and lies). – WordPress.com
Stanley Kubrick while filming Eyes Wide Shut (1999)
Kirk Douglas como Espartaco (1960), de Kubrick
100 anys
Herois del cinema, de la vida, de la veritat
————————————————————
La frase
<<L’horitzó present i futur de Catalunya està marcat per aquesta paraula: referèndum. Per molts, és la clau que obre totes les portes, per d’altres, és el camí que tanca la porta del diàleg. El camí del diàleg l’ha tancat unilateralment el govern de l’Estat i totes les instàncies afins, polítiques i judicials, amb reiterats i humiliants cops de porta des de fa molts anys, i especialment des de la sentència de 2010 contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya…>> (Joaquim Nadal i Farreras, rotatiu ‘El Punt Avui’).
Joaquim Nadal, 1979
————————————————————
La cançó
————————————————————