Envinats

Un altre Envinats i amics. El tercer. I com els anteriors, una nit memorable de tast sincer, distès i amable amb cellerers i apassionats del vi. Aquest cop tornàvem a casa, a la nostra DO Empordà per tastar vins de les varietats Garnatxa i Carinyena, més conegudes a la terra de tramuntana per Lledoner i Carinyana. (veure fotos)

Des d’Envinats sempre hem defensat la importància que cada zona expressi la seva identitat per mitjà del seu terrer, del seu clima, però també i sobretot, per la vinificació marcada per les seves varietats autòctones. I és que tant la garnatxa com la carinyena, mediterrànies per excel·lència, s’adapten a la perfecció a aquest clima sec i ventós de les comarques gironines. Tant en terrenys d’esquistos i pissarres com en els argilosos, sorrencs o granítics, ambdues creixen i hi pateixen des de fa moltes dècades – algunes centenàries- per donar gotims i produccions reduïdes que més tard proveiran una magnífica concentració i profunditat en els vins que se’n faci. En mans d’uns viticultors que generació rera generació conserven la tradició vinícola de l’Empordà, i saben barrejar-la amb la innovació i modernitat enològica que els permet la seva formació i joventut, el cupatge resultant d’aquests factors acaba esdevenint excel·lent i donant lloc a grans vins.

Després d’una breu introducció dels Envinats, la nit va començar amb el tast dels vins blancs de cada celler. En primer lloc, en Josep Serra de La Vinyeta, ens va presentar el seu celler, explicant-nos la seva història i filosofia de treball que des de l’any 2006 porten a terme a Mollet de Peralada per obtenir vins tan coneguts com l’Heus, el Llavors, el Puntiapart, el MigMig o el Sol. En Josep ens va explicar en què han estat treballant darrerament: El Projecte Microvins. Un projecte centrat en el treball de les carinyenes que passat l’estiu sortiran al mercat : Microvins blanc 2011, una carinyena blanca 100% madurada lleugerament sobre les seves mares, de groc pàlid, amb una marcada mineralitat i aromes de flor blanca i fruits secs. Interessant i original.

Tot seguit, vam continuar amb el Celler Arché-Pagès. Amb el seu caràcter planer i divertit habitual, en Bonfill Arché ens va explicar com estan treballant ells les garnatxes i les carinyenes a Capmany. Ens va presentar Cartesius Blanc 2011. Una interessant garnatxa blanca 100% amb 6 mesos de bóta amb les seves mares. De color groc pàlid amb alguns reflexes verdosos i certa llàgrima en copa. Lleugerament alcohòlic, fresc, flor blanca i records de fruits secs i un pas per boca àgil i agradable. Una aposta clara d’en Bonfill per una varietat que s’adapta perfectament a l’Empordà i que en aquesta segona anyada demostra ja la feina ben feta.

Tot seguit, va ser el torn del Celler Martí Fabra. Per un petit problema de salut, en Joan Fabra no va poder assistir personalment a fer la seva presentació, però si va tenir l’amabilitat d’enviar-nos el seu Masia Carreras Blanc 2010 per oferir-lo al tast. És aquest un vi molt consolidat i emblemàtic a l’Empordà. Amb el seu característic cupatge centrat en la carinyena blanca i roja i, en menor proporció, garnatxa blanca entre altres, és un dels grans blancs de la DO. Groc palla amb reflexes daurats, gras i de llàgrima viva, és complexe en nas. Predominen els cítrics, la pinya i la fruita blanca madura. Els seus 12 mesos de bóta li aporten un fons confitat i de fumats, de mantega i fina pastisseria. És llaminer i ofereix un llarg postgust. Any rera any, Martí Fabra ens premia amb aquest vi. Indubtablement, un dels millors blancs de l’Empordà.

Vam encetar els negres amb el Bonfill 2007. El primer vi del Celler Arché-Pagès. Un cupatge de garnatxa negra (73%) i carinyena (21%) amb una mica de cabernet sauvignon (6%) que, segons ens va explicar el mateix Bonfill, en les properes anyades desapareixerà per estar únicament composat de les dues varietats autòctones. Es tracta d’un dels vins més autèntics de l’Empordà. Sincer. Rústic, però conservant l’elegància. Fruita negra madura, prunes en un llit de balsàmics. Més d’un any de fusta ben integrada. Llarg en boca. Amb tanins poderosos però polits. Un molt bon vi.

A continuació, en Josep Serra de Lavinyeta ens donava a tastar el Microvins Negre 2010. Un interessant monovarietal de carinyena que ja en aquesta seva primera anyada demostra el seu potencial. Amb pocs mesos en bóta usada de torrat mig, en Josep ens explicà que amb aquest vi intenta mantenir en tot moment la fruita viva de la samsó i evitar emmascarar-la més del compte pels efectes de la fusta. Roig rubí amb voraviu violaci, efectivament s’hi identifica fruita roja, records de pruna i certes notes de balsàmics. Un vi que juntament amb la varietat blanca forma part del Projecte Microvins i sortirà al mercat passat aquest estiu. Caldrà estar pendents de la seva evolució perquè prometen i molt.

La prova que l’Empordà és una terra de vins amb un potencial latent immens són els vins com Camí de Cormes 2007 del Celler Roig-Parals. Si la seva anterior anyada ja va impressionar i va escalar posicions al capdamunt de les guies de vins situant-se entre els millors de l’Empordà, aquesta anyada sembla mantenir l’excel.lència. La Mariona Parals ens va explicar els diferents terrers i vins que produeixen al seu Celler de Mollet de Peralada. Un celler de caire familiar, on la carinyena de les seves finques centenàries dóna un rendiment molt baix oferint una gran concentració resultant. El resultat és aquest Camí de Cormes 2007 que, tot i necessitar una bona estona per obrir-se i demostrar els seus atributs, ens ofereix una carinyena d’alta concentració. Profunda i molt mineral. Picota de capa mitja-alta, amb una fruita negra madura, poderosa, carnosa i una fusta ben integrada, ofereix uns tanins rodons, sense arestes. Llarg i saborós. Una magnífica carinyena.

Ja a la recta final del tast, la Carme Casacuberta del Celler Vinyes d’Olivardots ens va oferir un interessantíssim exercici : El tast dels seus 2 monovarietals de carinyena de la col·lecció Vd’O : el Vd’O 1.08 i el Vd’O 2.08. La singularitat és deguda a que ambdós vins comparteixen varietat i procediment de vinificació, però es diferencien pel terrer de les vinyes d’on procedeixen els seus gotims. En el cas del 1.08, el terreny és de pissarres i esquistos, mentre que pel 2.08 és sorrenc i argilós. El tast conjunt de les dues carinyenes va permetre constatar de forma evident la importància del terrer en l’elaboració dels vins. Mentre el 1.08 es presenta com un vi més potent, viu amb arestes fruit de la seva mineralitat, l’altra és més subtil, elegant i tot i mantenir una bona concentració, més rodó i polit. En paraules de la Carme, el 1.08 és més primitiu, més masculí (!) i el 2.08 expressa més femenitat, més sensualitat. Fantastics vins de col·leccio que caldra seguir molt atentament, fruit d’una molt bona i acurada feina.

Una gran nit que els Cellers i Envinats vam gaudir d’alló més compartint la nostra passió amb el més important : els nostres amics.