El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/envinats
Articles
Comentaris

Una de les coses més interessants que té el món del vi és que, algunes vegades, molt de tant en tant, és troba una joia. Un vi que et captiva, t’emociona i et sorprèn per la seva expressivitat i autenticitat que apareix de forma inesperada. És el que em va passar fa un any amb Roig Parals Camí de Cormes : una magnífica samsó (o carinyena) de vinyes centenàries (més de 115 anys !) que la família Roig Parals té a Mollet de Peralada, Empordà.

Després de tastar-lo altres vegades i confirmar la primera bona impressió que havia tingut, avui he pogut comprovar l’evolució d’aquest monovarietal en les seves tres darreres anyades, 2005, 2006 i 2007 (abans de finals de 2012 tindrem la de 2008). El tast l’hem fet al restaurant Can Bach de Sant Feliu de Boada, de la mà de la Mariona Parals, propietària del celler juntament amb el seu marit Santi i que (miraculosament) compagina la feina del restaurant amb el treball al celler i a les vinyes.

En la seva primera anyada, 2005, el vi encara no tenia com a nom Camí de Cormes (antic camí francès de la zona de Mollet) i portava el nom del mateix celler. Aquell any fou escàs en pluges a la zona i la collita fou bona. Amb un cupatge que ja incloïa la samsó centenària conjuntament amb d’altres i un 15% de merlot, aquest vi roman vigorós i en plena forma. De color roig picota amb llengua lleugerament taronjada, es presenta amb un nas ple de fruita vermella molt madura, pruna i records d’escalivada confitada. Rodó, polit pels anys d’ampolla. Molt bon vi.

L’anyada 2006 ja es presenta amb un 100% de carinyena. Un any també d’escassa pluviometria, més que l’anterior, o una verema més tardana, podria ser la causa de les notes més madures que es perceben a aquesta anyada. Es manté el roig picota, de capa mitja i la fruita negra és ben present, tot i que més confitada. És més intens i concentrat i també es nota una mica més alcohòlic que l’any anterior. Un molt bon vi. Magnífica samsó.

I en la darrera anyada fins a data d’avui, la 2007, és on apareix al meu entendre el millor potencial d’aquest vi. La fruita vermella és ben viva, fresca. Amb uns lleugers refilets de vainilla, tot i tenir unes certes notes astringents que li confereixen unes petites arestes que segurament més ampolla llimarà, és el més seré, complet i consistent dels tres. Un fet que cel·lebro i que demostra la feina ben feta pel celler en aquest vi i que permet intuir una evolució encara millor en aquesta excel·lent carinyena.

Un magnífic representant de les grans carinyenes que a la DO Empordà s’estan treballant i que seguirem amb molt interès.