Aquest cap de setmana, amb en Carles, l’Helena i la Bibiana hem pogut degustar un dels millors blancs catalans que hem tastat darrerament : Kyrie 2005 del Celler Costers de Ciurana, més conegut com Clos de l’Obac. Des de la nostra visita al Priorat per la Fira del Vi de Falset que tenÃem pendent aquesta ampolla i ja patÃem !
D’aquest blanc fet amb filosofia de negre (fermentat en bóta i criat durant 6 mesos en roure francès nou), se’n poden dir moltes coses. En copa, és daurat i força gras. Al nas, fruita blanca, pell de préssec i tons cÃtrics conjuntats amb atmetlles, mantega i reposteria. Llarg de gust, amb un bon equilibri entre acidesa i dolçor.
Després del Kyrie, i per treure’ns una petita decepció que vam tenir amb el pinot noir de Les masies de Poblet, vam decidir tastar un pinot noir com cal, de la Borgonya. Vam beure un Nicolas Potel Santenay Clos de Tavannes 1r cru 2002, de Côte d’Or. Un tÃpic pinot noir, potser amb una mica massa de fusta, però amb la fruita roja madura, compota de gerds i records de cola que trobo sempre a aquesta varietat. En obrir-lo, el vam trobar molt tancat. Estava clar que és d’aquells vins que cal donar-los una estona per tal que s’oxigenin i obrin tots els seus aromes. Aixà ho vam fer i va millorar molt.
Per acabar, un Champagne dels clà ssics : Moët & Chandon brut imperial. Una altra expressió de pinot noir. Molt bo. Divertit l’exercici d’olorar i trobar les semblances i diferències d’ambdós pinots.
