Arxiu per a desembre, 2009
[youtube]ZhdN8c_CYsA[/youtube]
El Centre de Prediccions Climàtiques dels Estats Units, depenent de l’Agència Nacional Atmosfèrica i Oceànica (NOOA) ha advertit que el fenomen conegut com El Niño es va intensificar durant els mesos d’octubre i novembre i es calcula que continuarà fins la primavera del 2010. Aquest enfortiment és fruit de les anomalies que s’estan registrant en la temperatura de la superfície del mar a les zones est i central de l’oceà Pacífic, on les aigües són entre 0,5 i 2 graus més calentes del normal.
La distorsió que provoca El Niño s’escampa per tot el planeta. Segons les previsions d’aquests experts entre desembre i febrer el fenomen provocarà un augment de les precipitacions sobre el Pacífic central i una sequera forta a la zona d’Indonèsia. Es possible que es produeixi un escalfament a l’extrem oriental del Pacífic equatorial durant els pròxims mesos amb el potencial de produir un augment en la precipitació en sectors del Perú i l’Equador, segons la NOOA. Als Estats Units, per exemple, es preveu que les precipitacions siguin més abundants de l’habitual al sud del país i per sota del normal al nord-oest del Pacífic, Ohio i Tennessee. Als estats del nord dels EUA les temperatures estaran per damunt de la mitjana i en els del sud-est nord-americà, per sota.
[youtube]6BCoBGdvyiQ[/youtube]
A Noruega, fa uns dies, l’aparició al cel d’un objecte que avançava en espiral deixant una estela blava al darrera va fer pensar a més d’un en l’aparició d’un ovni. I a més coincidia amb la visita que el president dels Estats Units va fer a Oslo per a recollir el premi Nobel de la Pau. El tema, però, es va resoldre ràpidament perquè el Ministeri de Defensa rus es va afanyar a afirmar que el què s’havia vist al cel norueg era un míssil balístic intercontinental Bulavà que havia tingut un problema tècnic. Els míssils intercontinentals han d’arribar a la part alta de l’atmosfera per aprofitar la disminució de la força de la gravetat i poder recórrer grans distàncies. A baixa altura un míssil intercontinental necessitaria una quantitat enorme de combustible. Els Bulavà estan pensats per ser llançats des dels submarins russos d’última generació i tenen una versió terrestre, els Tòpol. El seu nom tècnic és R30 3M30 Bulavà-30, però l’OTAN els té batejats com SS-NX-30 i en els tractats internacionals apareix com a RSM-56.
El desenvolupament d’aquests nous míssils per Rússia és bàsic per a mantenir una certa igualtat de forces amb els Estats Units. Ells asseguren que durant els pròxims cinquanta anys però això, i sobretot en tecnologia militar, és molt difícil de dir. Segons els militars soviètics els Bulavà i els Tòpol són capaços de burlar tots els sistemes de defensa fins ara coneguts i, tal com s’ha demostrat estan totalment operatius.
El Bulavà està basat en el disseny del (SS-27) Tòpol, però és més sofisticat i té un abast efectiu de 10.000 quilòmetres. Quan s’acosta al blanc, pot realitzar maniobres evasives per no ser abatut, llançant senyals per a que altres míssils contra-míssils no impactin amb ell. La seva càrrega nuclear està totalment protegida contra danys físics perquè pot sobreviure a una explosió nuclear a menys d’un quilòmetre de distància. Amb un pes aproximat de 30 tones les versions actuals poden portar sis caps nuclears però ben aviat en podran portar deu. Una màquina tan sofisticada necessita una acurada posta a punt i els fracassos són freqüents. L’ovni de Noruega va ser un Bulavà amb un problema a la tercera fase del coet. Sense direcció, el míssil va començar a girar en espiral deixant rere seu un fum blau. Però no no eren extraterrestres…
[youtube]OJx36OuvaUI[/youtube]
El Centre Alemany de Càlcul Climàtic (DKRZ) acaba de posar en funcionament el «Blizzard», un supercomputador destinat a calcular futurs canvis climàtics i fins i tot predir tota mena de fenomens meteorològics catastròfics. Només als Estats Units hi ha un ordinador comparable al Blizzard, que està instal·lat a Hamburg. Pesa 35 tones i utilitza 8.448 microprocessadors, gràcies a ells aquest supercomputador assoleix una velocitat de 158 teraflops per segon -cada teraflop és un bilió d’operacions en coma flotant per segon-. És 60 vegades més ràpid que l’anterior ordinador que tenia el centre i 20.000 vegades més ràpid que l’ordinador amb el qual està llegint aquest bloc.
Però per calcular els canvis climàtics i analitzar la meteorologia no només fa falta rapidesa, sinó també una base de dades important per poder fer comparacions respecte comportaments atmosfèrics anteriors. El Blizzard té una capacitat d’emmagatzemament de 60 petabytes -un petabyte és una unitat d’arxivament d’informació el símbol del qual és el PB, i equival a 250 bits o a 1015 bytes-. Per fer-nos una idea del què això significa hauríem de tenir 13 milions dels DVDs actuals per a guardar-hi tota aquesta informació.
La majoria de dades que s’estan utilitzant a la cimera de Copenhaguen provenen del DKRZ que, amb el nou supercomputador, podrà oferir ben aviat models climàtics de gran resolució i predir amb precisió evolucions meteorològiques. El Blizzard calcula canvis als oceans i a l’atmosfera, però també el comportament dels gels, la terra i els boscos. Tot pel mòdic preu de 35 milions d’euros.
[youtube]neabrVhkSK8[/youtube]
Una mica de sal a la ma, un trago de tequila i una mossegada a una llimona és un ritual mexicà que té fama universal. Si mai han begut tequila o altres licors mexicans han de saber que es produeixen a partir de la fermentació i destil·lació d’una planta, l’agave (agave americana), que en català s’anomena atzavara o pita. La pita és una enorme planta de la família dels cactus, de grans fulles que tenen punxes i que creix enmig del desert. De la pita se n’extreu un licor de color blanc anomenat genèricament mezcal. El tequila és mezcal, però no tots els mezcals són tequila. Només el mezcal que surt de la pita blava, que es troba a la plana de Jalisco es converteix en tequila. Per anomenar-se tequila, la beguda ha d’estar elaborada a Mèxic i tenir almenys un 51% de pita blava, encara que els millors tequiles contenen el 100% d’agave. El tequila és un mestissatge entre la pita autòctona i els processos de destil·lació que els espanyols van portar a Mèxic. Es va començar a fabricar el segle XVI però durant dos segles els espanyols la van prohibir perquè preferien comercialitzar els vins i licors que es fabricaven a Espanya. El gran salt en la producció de tequila va venir a través del cinema mexicà i de les seves col·laboracions amb Hollywood que li va obrir les portes dels EUA.
Però el següent gran salt de la planta de la que es fa el tequila pot estar en el terreny dels biocombustibles i d’altres utilitats. A Guadalajara es va fer fa unes setmanes un fòrum sobre la pita i el seu aprofitament amb la intenció d’aprofitar i reutilitzar la planta de pita. La producció del tequila es fa a partir de la pinya de la pita i de la planta i el seu líquid se n’aprofita molt poc, quan l’atzavara té potencial per a produir més de quaranta productes, entre ells bioplàstics, sucres, cel·lulosa, ceres, àcids grassos o fibra. Rica en sucres, la pita pot general etanol, i rica en greixos, biodièsel. L’estat de Jalisco té una sobreproducció de 250 milions de pites, això significa uns 15 milions de tones potencials de biomassa. La producció de tequila és petita i les destil·leries no compren tota la producció de pita que hi ha al mercat. Buscar-li una sortida com la dels biocombustibles és una idea que entusiasma als seus productors que tarden set anys a veure com una planta de pita fa la pinya de la qual se n’extreu el suc per a convertir-se en un potent tequila.
[youtube]SFSXxXKoEZg[/youtube]
Aquest mes s’ha fundat a Saragossa la Xarxa Temàtica en Ciències Cognitives (RETECOG). És una unió d’esforços de diverses universitats de l’Estat espanyol. Per primer cop s’han reunit experts en enginyeria, neurociències, psicologia i filosofia en una societat pluridisciplinar per investigar i simular els fenomens mentals. La comprensió del funcionament del cervell permetrà en el futur la seva aplicació en processos electrònics. El ventall on es podrà intervenir és amplíssim. Des de millorar la seguretat en el transport a crear robots més sofisticats. En neurociència la investigació busca millorar els sistemes de neurorehabilitació i rehabilitació d’aparells motors utilitzant sistemes en tres dimensions i a conèixer l’evolució dels pacients en estat de coma o vegetatius i altres processos de millora de la salut basats en els coneixements dels processos cognitius de cada persona.
En resum, si s’aconsegueix saber exactament com funciona la ment es podran crear màquines capaces de pensar com humans a l’hora de prendre una decisió. Però també es podran millorar els sistemes educatius perquè es podrà determinar exactament la manera en què es va recollint informació i la ment la processa.
[youtube]mfljDjB6Jkg[/youtube]
El 3 de desembre de 1984 a la regió índia de Bhopal una fabrica de pesticides propietat de l’empresa nord-americana Union Carbide -adquirida posteriorment per Dow Chemical– va tenir una fuita. Unes quaranta tones d’isocianat de metil es van escampar a l’atmosfera per una zona habitada per mig milió de persones. L’accident es va produir durant les tasques de neteja i manteniment de la planta. Aigua, cristalls de clorur sòdic, restes metàl·liques i altres impureses van entrar en contacte amb el gas emmagatzemat provocant una reacció exotèrmica que va fer esclatar les vàlvules de seguretat dels tancs i va permetre la sortida del gas. Un cop a l’atmosfera l’isocianat de metil es va començar a descompondre en altres gasos, especialment el letal cianur d’hidrogen. Es calcula que unes 8.000 persones van morir els primers dies de la fuita tòxica i unes 12.000 més van morir com a conseqüència directa de la catàstrofe. Unes 150.000 persones en van patir greus seqüeles. La planta química va ser abandonada després de l’accident, però els tòxics continuen presents a la zona afectada.
Actualment 30.000 persones continuen bevent aigua contaminada 25 anys després de l’accident, segons un estudi de l’associació britànica Bhopal Medical Appeal. El problema és que els tòxics que es van escapar han contaminat un dels principals aqüífers de la zona amb agents cancerosos. L’estudi ha provat, a més, que les concentracions d’alguns productes tòxics estan augmentant. El sistema municipal de subministrament d’aigua no dóna prou quantitat per a una població en augment i aquesta ha de recórrer als pous per beure.
[youtube]1l-2dJxY5R0[/youtube]
Entre els mites que rodegen els telèfons mòbils hi ha el de que poden causar una explosió quan s’està posant gasolina al cotxe, o que les microradiacions són capaces de fer crispetes. Són mites que s’han demostrat falsos -podeu veure el vídeo adjunt-, però n’hi ha que són més preocupants. Tots els que fem servir mòbils sabem que s’escalfen si funcionen durant una bona estona i que una conversa llarga amb l’aparell a l’orella provoca incomoditats. Fins i tot s’ha suggerit que una exposició continuada a les ones dels mòbils pot acabar provocant càncer en el cervell. Però un estudi de científics escandinaus publicat a la revista Journal of the National Cancer Institute ho desmenteix.
No es coneix cap mecanisme biològic que relacioni les dues coses i no s’ha trobat cap vinculació amb un ús continuat del cel·lular en períodes entre cinc i deu anys. La investigació l’han fet des de l’Institut d’Epidemiologia del Càncer de Dinamarca en col·laboració amb científics de Suècia, Noruega i Finlàndia i s’ha centrat en estudiar les taxes anuals d’incidència de glioma i meningioma entre adults més grans de vint anys en els quatre països. En total una mostra de quasi seixanta mil individus d’edats compreses entre els 20 i els 79 anys als que se’ls va diagnosticar un tumor cerebral entre el 1974 i el 2003, entre una població de 16 milions de persones adultes. I què revela l’estudi? Doncs que les taxes d’incidència de càncer cerebral es van mantenir estables durant aquest període, sense que l’aparició generalitzada dels mòbils a meitat dels anys noranta en provoqués cap modificació. Sobretot és important en el període que va del 1998 al 2003 no va presentar cap diferència respecte al període anterior. Això vol dir que no hi ha cap relació entre mòbils i tumors cerebrals? Els autors de l’estudi són prudents i només s’atreveixen a dir que potser el període necessari per a notar els efectes és més llarg o, fins i tot, que el grup de població estudiat sigui massa petit. En tot cas és un alleugerament per a molts que tenim el mòbil com a eina de treball… Perdoneu que tinc una trucada.
[youtube]NhYRgp4qmi4[/youtube]
Els humans coneixem ja millor l’espai exterior de la Terra que la majoria de zones abissals dels oceans, on s’hi van descobrint noves espècies desconegudes. Les raons que el fons del mar sigui tan desconegut és per l’alta tecnologia necessària per aguantar les pressions que s’hi produeixen. Si al nivell del mar hi ha una atmosfera, cada 10 metres que ens enfonsem s’hi ha de sumar una atmosfera més. Així a 100 metres de fondària una persona ha d’aguantar 11 kg/cm², en el límit de la seva resistència. Però amb batiscafs es pot baixar molt més avall.
Ara, investigadors de nou institucions científiques espanyoles treballen en les noves tecnologies robòtiques i instrumentals que poden contribuir a millorar el coneixement del fons marí. El Ministeri de Ciència i Tecnologia i el govern de Múrcia estan promovent el futur Observatori Oceanogràfic Costaner que se situarà prop de Cartagena. Aquesta infraestructura té un pressupost inicial de 600.000 euros. De moment ja han reunit els millors experts espanyols en tecnologia oceanogràfica i robòtica subaquàtica per a contrastar coneixements i quines són les millors tecnologies per aplicar en l’exploració del fons marí.
[youtube]-jxDcvLlcbQ[/youtube]
L’aerolínia holandesa KLM va realitzar el mes passat en un vol domèstic el primer vol de passatgers alimentat amb biocombustible. L’aerolínia ha assegurat que ha demostrat que és possible que els avions volin normalment amb combustibles menys contaminants i ha reptat governs, indústries i a la societat a treballar per afavorir l’ús de biocarburants també en l’aviació.
El combustible que ha utilitzat KLM és el querosè d’origen orgànic i va permetre realitzar un vol d’una hora de durada. Entre els passatgers hi havia la ministra holandesa d’Economia, Maria van der Hoeven. L’aerolínia holandesa està investigant l’ús de bioquerosè des del 2007 i pretén accelerar el procés d’introducció de biocombustibles a l’aeronàutica a través de la creació d’un consorci, SkyEnergy, per investigar aquests nous carburants.
[youtube]yKkyLKYamUo[/youtube]
La revista The Lancet ha repassat les accions que són fàcilment realitzables i que poden ajudar a lluitar contra l’escalfament global i, alhora, millorar la salut de la gent. Els consells són diversos i van des de buscar l’eficiència energètica a les llars, a la reducció del consum de carn. La revista mèdica considera que aquests són els aspectes que s’han de començar a debatre a la cimera de Copenhaguen. Entre els exemples que posa The Lancet hi ha un estudi de l’Escola d’Higiene i Medicina Tropical de Londres que assegura que si es combinessin l’aïllament tèrmic dels edificis, la ventilació, el canvi de combustibles fòssils per biocombustibles i la conscienciació ciutadana s’evitarian al Regne Unit 5.500 morts prematures cada any i l’emissió a l’atmosfera de 41 megatones de diòxid de carboni.
Però hi ha d’altres efectes de què suposaria fer alguna acció concreta en països com l’Índia, on si s’instal·lessin en un termini de 10 anys 150 milions de forns solars no contaminants -que valen 50 euros cadascun- es reduirien en 240.000 les morts de menors a causa de problemes respiratoris i en 1,8 milions les morts d’adults per problemes cardíacs i pulmonars. També la revista assegura que l’ús de la bicicleta sempre ajudaria més tan a tenir salut com a contaminar menys. Si a les grans ciutats es caminés més i s’anés més en bicicleta els beneficis sobre la salut dels ciutadans serien enormes. A Londres, per exemple, una mesura així aplicada ara significaria pel 2030 que s’haurien reduït entre un 10%-19% els casos de mals coronaris isquèmics; del 10%-18% els ictus cerebrals; entre un 7%-8% els problemes de demència i del 12%-13% els càncers de mama.
Els autors de l’informe asseguren que països en vies de desenvolupament tindrien significatives millores de la salut dels seus ciutadans si es reduís el consum de carbó per a produir electricitat. Una reducció de l’ús de carbó d’entre el 30% i el 50% abans del 2030 suposaria 93.000 morts prematures anuals menys a l’Índia; 57.000 menys a la Xina i 5.000 menys als països de la UE. The Lancet també defensa retallar un 30% el consum mundial de carn per a reduir l’impacte d’una indústria que genera entre el 10% i el 12% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle i el consum de greixos saturats, responsables de moltes malalties cardiovasculars del primer món.