Posts Tagged ‘espai’
[youtube]oSQ2LJmAEsU[/youtube]
La NASA ha ajornat les dues últimes missions del programa del transbordador espacial fins els mesos de novembre i febrer a causa dels retards en la preparació de la càrrega final de recanvis per a l’Estació Espacial Internacional. El “Discovery” farà el seu últim viatge a la ISS l’1 de novembre i l'”Endeavour”, que transporta el detector de partícules Alpha Magnetic Spectrometer, que volarà a l’espai el 26 de febrer. La missió del transbordador Endeavour serà la 134 i última del programa.
La NASA tenia previst retirar tots els seus transbordadors abans de final del 2010, bàsicament pel seu alt cost. El govern de Barack Obama està pressionant perquè el Congrés dels EUA aprovi un controvertit pla per enviar astronautes en naus espacials comercials, cosa que permetria a la NASA desenvolupar coets més grans i les tecnologies necessàries per a futures missions a asteroides, a la Lluna i a Mart.
[youtube]oFr82MluXCs[/youtube]
La Terra està amenaçada per prop de 7.000 objectes espacials que poden algun dia impactar amb ella, segons l’informe del director de l’Institut d’Astronomia de Rússia, Boris Shústov. Segons l’informe 6.960 d’aquests objectes perillos són bàsicament asteroides d’almenys cent metres de diàmetre. La resta són asteroides d’una mida inferior i per tant de perillositat més baixa i els cometes només són 84. Les diferents administracions espacials tenen previstes missions per a estudiar millor aquests objectes.
I tot i que pel·lícules com Armageddon proposen solucions per a desviar la trajectòria d’un asteroide que anés en una trajectòria de xoc amb la Terra, el cert és que no hi ha, ara per ara, mètodes prou segurs per a evitar l’impacte. La proposta de fer esclatar un asteroide amb una bomba atòmica podria ser perillosa sinó es desvia la seva trajectòria o si la roca espacial es fragmenta en diversos trossos més grans, que després si serien impossibles de controlar.
Si us sembla que la probabilitat que un asteroide xoqui amb la Terra es baixa, la NASA publica una llista dels objectes espacials que passen pràcticament a diari a uns pocs milers de quilòmetres del planeta, alguns de gran volum i enorme perillositat.
[youtube]yvC59g5X5Wk[/youtube]
L’Agència d’Exploració Aeroespacial del Japó (JAXA) ha recuperat sense grans danys en el desert australià de Woomera la càpsula de la missió Hayabusa, que ha tornat a la Terra després d’un viatge de set anys a l’asteroide Itokawa. L’aparell es va localitzar en una zona militar australiana portant dins seu les primeres mostres d’un asteroide recollides a l’espai exterior.
La càpsula estava dissenyada per resistir l’entrada a l’atmosfera terrestre, sense problemes. Durant el seu viatge la sonda ha fet un recorregut de 4.000 milions de quilòmetres i ha hagut de superar nombrosos entrebancs. Els seus motors de xenó van fallar i es va perdre el contacte amb ella durant tres mesos. Tot i que les anàlisi del seu material han començat d’immediat, les conclusions d’aquests estudis tardaren un any en acabar-se.
La missió de la sonda Haiabusa, de 510 quilos de pes, va començar el maig del 2003 i es va ajornar el seu retorn fins que no es van poder arreglar els problemes tècnics. Durant el seu viatge la Hayabusa va estar dos mesos fent observacions científiques sobre la composició mineral, altura i reflex de la llum solar a l’Itokawa, fins que el novembre del 2005 va aterrar sobre el asteroide en una missió extremadament complicada. La sonda va estar sobre la superfície de l’asteroide durant mitja hora. El material recollit per la sonda d’exploració espacial ajudarà a entendre la formació dels planetes del sistema solar ara fa 4.500 milions d’anys.
[youtube]Ah2NPfGR4dA&feature=related[/youtube]
L’empresa privada SpaceX acaba de provar amb èxit el llançament del coet Falcon 9 des de Cap Canaveral. El coet en qüestió no és un joguet. Té una altura de 47 metres i va portar a l’espai una càrrega de prova, que simulava la càpsula Dragon, i que en el futur podrà transportar quatre astronautes o càrregues cap a l’Estació Espacial Internacional (ISS). Nou minuts després de ser llançat el coet va aconseguir situar-se en òrbita.
La privatització parcial de l’espai serà un fet a mig termini. Les administracions no volen destinar-hi tants recursos i els governs pretenen que siguin empreses privades que se n’encarreguin d’anar i tornar de l’espai. I aquest futur potser està més a prop del què puguem imaginar. De moment, la càpsula Dragon, de 3,6 metres de diàmetre, encara no disposa de l’escut tèrmic que permet tornar a l’atmosfera terrestre amb garanties, però ja ha recollit informació sobre la seva posada en òrbita.
En el futur i quan s’hagi enllestit el coet, aquest podrà transportar fins a la ISS o d’altres complexos espacials fins a sis tones de materials i subministraments. La NASA ja va signar el 2008 un contracte amb SpaceX pel qual pagarà 1.600 milions de dòlars per dotze vols del Falcon 9 a la ISS. Una misèria perquè aquesta quantitat no cobreix ni una missió dels actuals transbordadors.
[youtube]SWTJuy6LZQM&feature=related[/youtube]
La càpsula de descens de la nau russa Soyuz TMA-17, amb el rus Oleg Kótov; el nord-americà Timothy Creamer i el japonès Soichi Noguchi a bord ha aterrat a les estepes del Kazakhstan. Els tres astronautes que han tornat a al Terra han estat 163 dies a l’espai dins l’Estació Espacial Internacional (ISS). Les naus russes seran les que portaran tot el pes dels viatges a l’ISS a partir de l’any vinent i fins que la NASA no tingui preparat el seu nou coet que ha de substituir els transbordadors que ja porten 30 anys a l’esquena i que es jubilen.
Els aterratges de les naus russes són força més violents i es fan a les estepes del Kazakhstan, diguem que perquè hi ha prou terreny per aterrar sense xocar contra cases ni muntanyes. Aquesta vegada, però, les autoritats del país han demanat als russos que canviessin la zona d’aterratge perquè els camps de conreu que serveixen habitualment per al retorn de les naus estaven recent sembrats. Alguns aterratges anteriors van produir incendis a l’estepa provocats per culpa dels retropropulsors que s’encenen quan la càpsula Soyuz està a punt de tocar a terra. Aquests incendis no es poden controlar de forma immediata i a vegades cremen tot el camp on ha aterrat.
[youtube]sGPZndcbnz4&feature=related[/youtube]
Per commemorar el 350è aniversari de la Royal Society britànica la missió STS-132 de la NASA que està realitzant el transbordador espacial Atlantis ha portat a l’espai un tros del pomer que va inspirar a Isaac Newton el desenvolupament de la teoria de la gravetat quan una poma li va caure sobre el cap. El tros de fusta ha estat confiat a l’astronauta britànic Piers Sellers. L’astronauta també ha portat a l’espai un retrat del cèlebre científic que va ser el primer en demostrar les lleis naturals que governen el moviment de la Terra i que comparteixen els cossos celestes.
Newton, després que una poma impactés sobre el seu cap mentre estava sota l’arbre, es va preguntar perquè el fruit baixava sempre de forma perpendicular al desprendre’s de la branca. Això va ser el preludi del descobriment de la Llei de la Gravetat que diu: «Tot objecte a l’Univers que tingui massa exerceix una atracció gravitatòria sobre qualsevol altre objecte amb massa, independentment de la distància que els separa.»
[youtube]Fi4-HDtCPwk[/youtube]
L’empresa de projectes espacials NASP, de Logronyo (La Rioja), ha desenvolupat un sistema de propulsió per a microsatèl·lits o microaeronaus de nova generació, basat en l’utilització de plasma i combustible no contaminant, que fins ara no s’havia utilitzat en els llançaments a l’espai. Un dels socis fundadors d’aquesta companyia Emilio Remírez, explica que aquest sistema basat en la propulsió electromagnètica està pensat per llançar microsatèl·lits d’entre 1 a 5 quilos, però que es pot adaptar a microaeronaus de fins a cent quilos.
L’avantatge més important és que el sistema permet reduir i minimitzar el pes total del microsatèl·lit i, per tant, de la missió. Posar un quilogram de satèl·lit en òrbita pot costar en aquests moments uns 44.000 euros, per això els esforços principals de les companyies aeroespacials se centra actualment en crear satèl·lits el més petits possible per a reduir la despesa al màxim. Cada quilogram estalviat en el pes total de la càrrega significa un quilo menys que el coet propulsor ha de situar en òrbita.
I segurament en el futur aquesta tendència a la miniaturització dels satèl·lits també s’acabarà aplicant als mateixos coets propulsors, encara que això és molt més complex perquè vèncer la gravetat de la Terra per arribar a l’òrbita obliga a aconseguir una velocitat d’11,4 Km/sg, cosa que requereix una quantitat molt gran de combustible que la nau llançadora ha de transportar per anar-la utilitzant gradualment fins arribar a l’òrbita.
[youtube]bXNH7whveGk[/youtube]
L’Estació Espacial Internacional (ISS) és una de les obres d’enginyeria humana més importants del món. La inversió multimilionària que s’hi ha fet es compensa perquè les investigacions que s’hi poden fer amb una situació de microgravetat no es troben a cap més lloc. Entre aquests experiments els ocupants de la ISS n’han començat un amb llavors d’una de les plantes tropicals que pot ser una solució per la fabricació de biocombustibles a partir de vegetals no comestibles. Les llavors són de l’arbust jatropha curcas, una planta semiperenne de la família de les Euforbiàcies que creix principalment a Mèxic i l’Amèrica Central. Pot viure en zones àrides i les seves llavors poden contenir entre un 27 i un 40 per cent d’oli que es pot utilitzar per a fer biodièsel.
I que fan a la ISS amb llavors de jatropha? Doncs determinar si la microgravetat de l’espai accelera el creixement de les plantes. Amb els experiments es volen trobar fórmules per augmentar-ne el seu conreu per a ús comercial en millorar algunes de les seves característiques com l’estructura cel·lular, el creixement i desenvolupament. O sigui donar un valor afegit a la planta.
Les llavors de jatropha van arribar a la ISS en la missió STS-130 del transbordador Endeavour del mes de febrer passat. Anaven dins uns envasos que contenien nutrients i vitamines i tornaran a la a la Terra en la missió STS-131 del Discovery que està prevista pel mes d’abril. Un cop a Terra les llavors de jatropha que hauran passat un parell de mesos a l’espai es portaran al Centre d’Educació o Investigacions Tropicals de la Universitat de Florida on hi ha les llavors bessones i així poder comprovar la diferència de creixement que han tingut unes i altres.
[youtube]2dK6_2t-mxg[/youtube]
Científics japonesos han descobert un tub de lava, de 80 metres de profunditat, a la Lluna que podria ser el lloc idoni per a establir una futura colònia espacial lunar. La revista Geophysical Reasearch Letters ha publicat un estudi dirigit per Junichi Haruyama, de l’agència espacial japonesa (JAXA), realitzat a partir de les dades enviades per la sonda Selene que orbita la Lluna. El tub de la va en qüestió és un forat provocat per un col·lapse de lava que s’hauria produït fa milers de milions d’anys, quan la Lluna tenia activitat volcànica. Els científics creuen que la Lluna té una antigüetat de 4.000 milions d’anys, una mica menys que l’edat de la Terra (4.500 milions d’anys).
Gràcies als recents descobriments d’aigua i gel a la Lluna, ara ja està clar que els astronautes podran viatjar-hi i quedar-s’hi per períodes perllongats. El principal problema, però, és que sense la protecció d’una atmosfera com la terrestre, els astronautes estarien massa exposats a la radiació i als micrometeorits que impacten directament contra la superfície lunar. Per això, una cova natural en la superfície de la Lluna sembla el lloc més adient per als futurs colonitzadors. De fet, els primers humans que van trepitjar la Terra també van tenir els seus habitatges a les coves.
[youtube]MKbw9P-PIqM&feature=related[/youtube]
Soil Moisture and Ocean Salinity (SMOS) -Humitat del Sòl i Salinitat de l’Oceà- és el nom d’un satèl·lit franco-espanyol llançat aquesta setmana i que ja orbita a 760 quilòmetres d’altura sobre la superfície terrestre. El satèl·lit forma part del ampli programa de l’Agència Espacial Europea (ESA) per entendre millor les transformacions del planeta. Concretament l’SMOS és el segon d’una sèrie de sis del programa Planeta Viu i es dedica específicament a estudiar la salinitat dels oceans i la humitat del sòl terrestre per poder predir l’evolució del canvi climàtic.
L’estudi de les corrents oceàniques i la seva evolució és clau per saber què pot passar en el futur. Els moviments d’enormes rius per dintre els mars oscil·la i varia en funció de la salinitat i la temperatura de l’aigua. Aquesta ruta interoceànica serveix perquè les aigües més calentes es refredin i contribueixin a suavitzar les temperatures, sobretot a l’est d’Amèrica del Nord i a l’Europa Occidental. Però l’augment de la temperatura global està provocant alteracions en aquestes corrents que comencen a alterar el clima de l’Atlàntic Nord. La missió SMOS ha costat 300 milions d’euros, barata si es tenen en compte els paràmetres habituals de les missions aeronàutiques. L’ESA té un pressupost de 10.000 milions d’euros per cinc anys.
L’Agència Espacial Europea ha dividit les seves missions de control de la Terra en dues categories: Nucli i Oportunitat. La primera missió Nucli va començar el mes de maig passat amb el llançament del satèl·lit GOCE, concebut per a el·laborar un mapa en tres dimensions de les variacions del camp magnètic de la Terra. L’SMOS és la segona missió… i així fins a sis o vuit. L’ESA està planejant ampliar en dues més les missions d’observació de la Terra i està acceptant propostes de científics dels 18 estats membres de l’Agència per presentar projectes a un concurs en el qual se seleccionarà un nou projecte que, si tot surt segons els plans, s’enlairarà el 2018.