La nova frontera

      El cardenal-arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez   Sistach                                 

  (Fotografia apareguda a Clerical Whispers)

 El suport d’una alta jerarquia de l’Església catòlica  com és el del cardenal-arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, (El Punt Avui, 09/12/12) a l’actual model lingüístic de l’escola catalana, és molt important. És un fet constatat a Europa i en el món que, tal com va assegurar el cardenal-arquebisbe, l’esmentat model evita la segregació escolar, afavoreix la cohesió social i aconsegueix bon coneixement del castellà i català. Això només pot negar-ho la incultura total o un odi exacerbat contra la nació catalana o/i aconseguir més vots dels espanyols -es creuen tot el que diu el president Rajoy- per obtenir més poder absolut que, per ara, no l’hi ha servit de res important ni positiu de cara al progrés econòmic i social de les nacions d’Espanya. 

   Després de 29 anys d’aplicació del programa d’immersió lingüística, amparat per la Constitució, el coneixement de l’espanyol dels alumnes catalans és superior al que tenen els alumnes de comunitats monolingües. Com ha dit, en català i en castellà, el cardenal-arquebisbe de Barcelona, “evita la segregació escolar, afavoreix la cohesió social i aconsegueix bon coneixement del castellà i català”. Amb aquesta opinió, Martínez Sistach se suma a les manifestacions en la mateixa línea realitzades per la Fundació Escola Cristiana o el bisbe de Girona a favor del model d’immersió lingüística en català i que el proper any complirà 30 anys.

   El model d’immersió lingüística que s’aplica a Catalunya des de fa 30 anys ha donat uns excel.lents resultats tant pel que fa al domini del català com del castellà per part dels alumnes, però sobretot ha donat uns excel.lents resultats com a eina de cohesió social al nostre país. A Catalunya -que ho sàpiguen i ho saben tots els votants del ‘Partido Popular’ que l’hi han donat poder absolut-, no existeix cap conflicte lingüístic, malgrat algunes institucions i partits polítics vulguin fer creure el contrari. A la nació catalana, el català i el castellà conviuen amb plena normalitat.

   La ‘ignorància’ del ministre espanyol d’Educació, José Ignacio Wert, sobre el model català d’educació és patètica i impròpia d’un ministre d’un Estat europeu. La Unió Europea hauria d’intervenir immediatament ja que a Espanya -nació de nacions constretes i amargades- aquestes actuacions centralistes del nacionalisme espanyol del ‘Partido Popular’, amb poder absolut, originen malestar, inestabilitat i manca de confiança. Aquest anar sempre contra Catalunya, sempre contra la nació catalana, sempre contra els Països Catalans no és normal en una democràcia europea. I això representa entorpir el desenvolupament económic i social de Catalunya, en perjudici d’Espanya i d’Europa. No és gens estrany que, en aquests moments, entre el 51% i el 57% dels ciutadans de Catalunya votarien a favor de la independència.

         Sàpiguen els espanyols, mal informats per columnistes que no en saben res sobre la realitat de Catalunya i, fins i tot, aquells que la transgredeixen, que l’escola catalana també ensenya castellà i els nois i noies que surten als 16 anys o quan els avaluen als 14 anys de castellà treuen una nota per sobre de la mitjana del conjunt de l’Estat espanyol. Tal com va dir el president Artur Mas, “no hi ha tema” i que “l’escola catalana seguirà funcionant com està funcionant”, tot i que va reconèixer que “si algun dèficit” té el model català és que cal millorar en l’educació del conjunt de llengües, a part del castellà, en altres idiomes. A Catalunya tots els escolars acaben el cicle obligatori amb una competència més que suficient en català i en espanyol. És un bon sistema educatiu que compta amb l’aval científic de la Unesco. La Comissió Europea ho va recomanar a altres països amb realitats lingüístiques similars a les de Catalunya i que té l’aval del Tribunal Constitucional en sentència del 1995.

   El que pretén, doncs, el ministre d’Educació, José Ignacio Wert, amb aquests canvis que preveu l’avantprojecte de llei Orgànica de la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE) -molt poc de millora, moltes retallades, molt d’anar sempre contra Catalunya i contra l’educació pública d’Espanya -nació de nacions- és, tal com ha dit el govern català, una reforma encoberta de la Constitució. Tot plegat una situació molt greu que posa a la democràcia espanyola damunt d’uns terrenys pantanosos. El rei haurà de romandre molt atent. Europa haurà de restar molt atenta. 

El rei i el ministre d’Educació i Cultura 

En un país europeu, demòcrata i competitiu, José Ignacio Wert, ministre espanyol d’Educació i Cultura, ja hauria d’haver presentat la dimissió. Però a Espanya, nació de nacions constretes i amargades, l’europeisme, la democràcia i la competitivitat, romanen bastant soterrades per idees retrògades com les exposades pel senyor Wert: “espanyolitzar els nens catalans per permetre que els estudiants a Catalunya sentin el mateix orgull de sentir-se catalans que espanyols”. Aquest és l’objectiu de la ‘Lomce’, llei Orgànica de la Millora de la Qualitat Educativa, quan sigui aprovada mitjançant el poder absolut del ‘Partido Popular’? 

    Per la millora de la qualitat educativa i pública, són necessaris més recursos econòmics i menys retallades vergonyoses que ens han portat als darrers llocs d’Europa. A la nació catalana, l’educació i l’ensenyament són un mecanisme social per formar persones autònomes, ben preparades, solidàries i lliures.

   Escoltin, i els més de 5 milions de treballadors sense feina a Espanya.  S’en recorden senyors del govern del ‘Partido Popular’?

———————————————————————————-

 El vídeo

       Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:aLA_stPQuTg

       L’escola catalana també ensenya castellà i els nois i noies que surten als 16 anys o quan els avaluen als 14 anys de castellà treuen una nota per sobre de la mitjana del conjunt de l’Estat espanyol.

———————————————————————————————————-

 El Deure i la Glòria

“Tot i que els joves d’avui dia romanen a l’escola més temps que el que hi vàren estar els seus pares, l’índex de nois i noies que no estudien -quatre de cada deu-, és massa alt, al mateix temps que disminueixen les oportunitats de treball per els obrers sense qualificar…” (President John F. Kennedy, esmorzar cívic, Chicago (Illinois), 23 març 1963).

     <<Ja els treballadors amb menys de vint-i-cinc anys d’edat, encara que constitueixen menys de la quinta part de tota la nostra mà d’obra, formen la tercera part del nostre contingent de treballadors a l’atur. El darrer any, l’índex d’atur per els homes de vint-i-cinc anys o una mica més era de quatre coma quatre per cent.  Però per aquells que comptaven entre vint i vint-i-quatre anys, l’índex era del nou per cent, i per els de catorze a dinou pujava ja a un tretze per cent. Encara que la juventut d’avui dia roman a l’escola més temps que el que hi vàren estar els seus pares, l’índex de nois i noies que no estudien -quatre de cada deu-, és massa alt, al mateix temps que disminueixen les oportunitats de treball per els obrers sense qualificar en les factories, mines, granges, ferrocarrils, en la construcció i en els serveis. Endemés, l’índex d’atur és sempre més alt entre els no qualificats>>. (President John F. Kennedy, esmorzar cívic, Chicago (Illinois), 23 març 1963).

   Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent:TdszWpTBLTQ

———————————————————————————————————-

   El naixement d’una nació. Què és Catalunya

   * LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Del 1333 “lo mal any primer”, i sobretot del seguit d’epidèmies que culminaren en la ‘Pesta Negra’, del 1348, fins a la fi de l’edat mitjana, transcorregué un període arduós i de crisi pregona que afectà tot l’Occident i que se significà, dins els territoris catalans, per l’esfondrament demogràfic i per un creixent malestar social que menà, vers la segona meitat del segle XV, a l’exacerbació del problema remença, a l’esclat dels forans, a la guerra civil. (Ulisses, 11).

   * LA PREGUNTA de la setmana.- Vers 1365-1370, de quina manera es veié reduïda la població?

   * LA CITACIÓ de la setmana.- “Escriure és l’ofici més solitari del món”. Bil Adler.

———————————————————————————————————-