Qui governa Espanya?

(Imatge: www.periodistadigital.com)

La secretaria general del ‘Partido Popular’, María Dolores de Cospedal, hauria de voler entendre millor les coses. Posar-hi una mica més d’esforç democràtic i polític, propi del segle XXI. Dóna la sensació, pel continuat martelleig de les seves paraules, que la seva manera de veure els problemes de l’Espanya actual -nació de nacions constretes i amargades- roman més a prop dels temps de l’autoritarisme -tant freqüent en la penosa història d’Espanya- que dels temps actuals, dintre d’una Europa democràtica i progressista. Cada vegada que és refereix a Catalunya i al president de la Generalitat, atia encara més les aspiracions dels ciutadans de la nació catalana pel dret a decidir, mitjançant poder anar a votar, així com els favorables a la independència de Catalunya. El seu nombre no ha parat de créixer des de l’any 2006, any en el que els dirigents del ‘Partido Popular’, de forma innecessària, injusta i tant poc democràtica, van portar la Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya -revisat i retallat pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovat pel Parlament, retallat i aprovat pel Congrés i el Senat, sancionat pel rei i ‘referendat’ pels ciutadans de Catalunya- al Tribunal Constitucional, no renovat. Error polític d’una gravetat extraordinària. Avui, transcorreguts vuit anys, veiem les conseqüències. Una pregunta: Qui va donar l’ordre de portar la Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, al Tribunal Constitucional, no renovat?

Ara, amb el seu Estatut d’Autonomia -primera llei de Catalunya- referendat i després sentenciat -quatre anys per emetre una sentència, entre vàries (2006-2010)-, ara, després de passar menyspreu i humiliació, els ciutadans de Catalunya demanen -de manera democràtica i exemplar- poder anar a votar. Així ho va demanar al president Mariano Rajoy, el president Artur Mas, en una carta amb data 26 de juliol del 2013. El dret a votar en unes eleccions lliures és el dret més poderós i inapreciable del món, i que no deu negar-se a ningú. És propi de la grandesa política de la democràcia, ja que el canvi i l’evolució han de venir de la voluntat dels ciutadans.

Ho escriu en el diari ‘El Punt Avui’, l’enginyer Joaquim Coello i Brufau: <<…la resta del nacionalisme espanyol és conservadorisme ranci per preservar privilegis o voluntat de domini utilitzant el caciquisme i la força de l’Església per controlar les consciències i limitar la llibertat dels individus, pel que fa a principis trascendents que per ser-ho escapen de la racionalitat. El nacionalisme català és proper, real, historicista i pluralista, tal com va ser definit per Jaume Vicens Vives a ‘Notícies de Catalunya’. Són dos nacionalismes, antagònics: l’un des del pessimisme, del passat, i l’altre des de l’optimisme, del futur, de la mateixa manera que les visions d’Espanya d’Unamuno i Maragall són contradictòries, malgrat el respecte mutu que els personatges es professaven>>.

<<El que volen ser els uns i els altres, catalans i espanyols, és diferent i volen fer-ho també de diferent manera. Els uns, a través de l’atracció i la diversitat; Catalunya sempre ha estat terra de pas. I els altres, des de la submissió i la uniformitat; és l’essència de Castella, aïllada amb les seves veritats absolutes, que han conformat el nacionalisme espanyol i ha determinat l’Estat que l’encarna. La Transició va ser un profund i temporal canvi, però passat el temps el nacionalisme espanyol torna al mateix lloc on sempre ha estat. Constatada aquesta estructura diferenciada, s’ha d’acceptar que hi ha raó o per a la separació o per a la integració de manera diferent a la practicada en els darrers tres segles amb voluntat de domini dels uns, acceptada amb més o menys resistència pels altres. Les diferències són de fons>>.

Des d’aquesta acostumada voluntat de domini la secretària general del PP, Maria Dolores de Cospedal, va afirmar recentment que Catalunya “no mereix un govern que només parli de fronteres”, i ha emplaçat la Generalitat a presentar un “full de ruta econòmica” amb uns pressuposts “creïbles” i ha advocat per “la unitat des de la pluralitat”. Pel que fa a les “fronteres”, segons que explica el rotatiu ‘El Punt Avui’, el president de la Generalitat, Artur Mas, ho va dir molt clar: <<No volem posar fronteres enlloc, avui dia no n’hi ha a Europa, no volem ni barallar-nos, ni separar-nos de manera traumàtica, ni res d’això. El que vol molta gent a Catalunya és emancipar-se”. El president català ha insistit que durant aquest procés d’emancipació no es vol barallar amb ningú, “ni establir fronteres, ni tampoc construir murs”. Simplement, ha precisat, <<pensem que amb un projecte propi, podrem viure millor>>, com qui s’emancipa, té una casa pròpia i podrà viure millor, ha indicat.

El President de la Generalitat de Catalunya

<<No volem posar fronteres enlloc, avui dia no n’hi ha a Europa, no volem ni barallar-nos, ni separar-nos de manera traumàtica, ni res d’això. El que vol molta gent a Catalunya és emancipar-se. Pensem que amb un projecte propi, podrem viure millor>>. (President Artur Mas, Consistori de Vilalba Sasserra, 28 setembre 2013).

(Imatge: www.zoomnews.es)

En una intervenció davant la junta directiva del “Partido Popular’ de Castella-la Manxa, María Dolores de Cospedal va emplaçar la Generalitat a presentar un “full de ruta econòmica” amb uns pressuposts “creïbles”. Què pretén, què la Generalitat de Catalunya confeccioni uns pressuposts en fals? I com es pot presentar un “full de ruta econòmica”, davant la xifra injusta i abusiva de 18.000 milions d’euros que surten cada any dels imposts dels ciutadans de Catalunya -un 8,5% del PIB català- i no tenen retorn per part del Govern central i centralista del ‘Partido Popular’? Per què el Govern central no fa públiques unes “creïbles” balances fiscals?

L’aeroport de Ciudad Real, car i innecessàri. Més de 1.000 milions d’euros dilapidats. La seva capacitat era per més de 2 milions de passatgers a l’any. Des de l’abril del 2012 roman tancat i inactiu. Ni vols, ni passatgers, ni ocupació. L’Aeroport Central Ciudad Real, es conegut ara com ‘l’aeroport fantasma”. (Imatge: www.vuelosfera.com).

Mentre, la inversió del govern central a Catalunya ha baixat de 4.670 milions el 2009, que ja era una xifra irrisòria, injusta, insuficient i discriminatòria llavors i, s’ha reduït fins als insultants 944 milions del 2014. Cada any surten dels imposts dels ciutadans de Catalunya, 18.000 milions d’euros -un 8% del PIB català- i no tenen retorn des del Govern central. A on van a parar aquests 18.000 milions? La Comissió Europea i el Parlament Europeu, poden permetre aquest espoli fiscal? Veuen, entre altres raons, per què els ciutadans de la nació catalana volen fer ús del seu democràtic dret a decidir i anar a votar?  

S’ha arribat a la situació injusta d’una solidaritat permanent -‘es costumbre’- i abusiva sense cap límit que està perjudicant de forma greu el creixement econòmic i social de Catalunya. I sinó, per què creuen que s’ha arribat a la situació actual? Per l’ofec econòmic a que s’està sometent Catalunya i per la pressió constant del ‘Partido Popular’ en contra del desenvolupament d’una veritable autonomia. Actualment, un 80 per cent dels ciutadans de la nació catalana demanen fer ús del dret a decidir i poder anar a votar.

Pel que fa a l’emplaçament de la Generalitat de Catalunya, per part de la senyora María Dolores de Cospedal, a presentar un “full de ruta econòmica”, Catalunya és ‘pagadora’, és a dir, aporta molts més diners dels que rep. Aquest “full de ruta econòmica”, l’han demanat a les 12 Comunitats Autònomes o ‘regiones’ -el ‘Partido Popular és més regionalista que autonomista-, que reben molts més diners dels que aporten? Com és possible que de les 17 Comunitats, 12 rebin més del que aporten? Només 5 aporten més del que reben i encara, com és el cas de Catalunya, aquesta ‘solidaritat’ que ja ha arribat un moment que és abusiva, perjudica greument als ciutadans ‘pagadors’ de Catalunya. Està bé que siguem solidaris, però, fins el punt d’esfondrar als qui treballen de manera desesperada per ser ‘pagadors’ en lloc de ‘rebedors’? El Govern central i els de les 12 Comunitats que reben més del que aporten, tenen el deure i l’obligació de marcar-se els “fulls de ruta econòmica” que calguin per sortir, el més aviat possible, d’aquest inacceptable desequilibri econòmic. Si no és així, experts de la Comissió Europea hauran d’intervenir.

Un desequilibri econòmic inacceptable. Les Comunitats que reben més del que aporten, han presentat el seu respectiu “full de ruta econòmica”  que parla De Cospedal? (Imatge: ibrigou.wordpress.com).

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar les adreces de vídeo següents:http://youtu.be/v1tUX1O40GY, http://youtu.be/pPx57gNeCqU -Ajudar, servir, defensar, estimar al poble; no, no, i no contra el poble.

********************************************************************************************

El Deure i la Glòria

<<Durant uns dies, a principis del mes de maig del 1963, Birmingham va ser l’escenari d’uns disturbis que van commoure la nació i al món sencer. Els negres, es van manifestar de manera pacífica mitjançant unes ben organitzades desfilades en el que així mateix hi participaven molts nens, protestant contra la indignitat i la desigualtat a que eren sotmesos; les autoritats van fer servir gossos policies i mànegues d’incendis per dissoldre aquestes manifestacions>>. (Allan Nevins, 1964).

Day 9 Birmingham Campaign, maig 1963

 (Imatge: www.docstoc.com)

Blcks’struggle in Birmingham

(Imatge: yeyeolade.wordpress.com)

(Imatge: www.taringa.net)

Xoc racial a Birmingham (Alabama)

<<Em complau molt notar el progrés realitzat per negres i blancs per posar fi a una lletja situació a Birmingham (Alabama). Vaig manifestar d’una forma molt clara, en el moment en el que em vaig fer càrrec de la presidència, que faria servir tots els mitjans possibles per a protegir els drets humans i mantenir la llei d’aquest país. Mitjançant la persuasió i la negociació, i, quan cregui que aquests dos mitjans han fracassat, mitjançant demandes judicials i intervenció dels tribunals, hem intentat fer front a les nostres responsabilitats en aquest difícil terreny sempre que les ordres dels tribunals federals han estat ignorades o violades. Hem dedicat tot el poder del Govern federal a assegurar el respecte i l’obediència a les decisions dels tribunals de justícia i a les lleis d’aquesta nació>>.

<A la ciutat de Birmingham (Alabama), fa algun temps, el Departament de Justícia va portar a terme una una investigació per comprovar l’existència de discriminació en el camp electoral. I, conseqüentment, va donar suport a un atac en el Tribunal Suprem, contra les pràctiques segregacionistes de la ciutat. Per afegidura, hem estat testimonis de l’actual controvèrsia entaulada per descobrir qualsevulla violació dels drets civils federals o d’una altra classe d’estatuts. En absència de tal violació, hem dirigit els nostres esforços perquè ambdues parts es posin d’acord de manera pacífica i posin fi d’una vegada per totes els abusos que fins ara han estat essent objecte els ciutadans negres d’aquella comunitat>>. (President John F.Kennedy, Conferència de premsa, la Casa Blanca, Washington, D.C., 8 maig 1963).

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar les adreces de vídeo següents:http://youtu.be/1qYFG8NdPr0, http://youtu.be/Oehry1JC9Rk

********************************************************************************************

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Fins a l’any 1525, l’activitat comercial dels Països Catalans romangué en la seva llangor. Les xifres del dret de peatge de Barcelona no recuperaren mai els nivells més baixos del segle XIV. Els vells noms lligats al gran comerç medieval -Fivaller, Marimon, Gualbes…- es convertiren en capdavanters d’una oligarquia urbana, replegada dins les seves ciutats, que va dedicar-se a viure, principalment, de les rendes tretes de les propietats rurals que havia adquirit en el transcurs conjuntural finisecular, o bé tendí a constituir-se en institució -les matrícules de mercaders: Barcelona (1479), Perpinyà (1480)…-, en bastió tancat socialment i econòmicament, conservador, inoperant. Tant a Barcelona com a València, el comerç tendí a fer-se monopoli d’estrangers, especialment de comerciants genovesos. (Ulisses, 11).

* LA PREGUNTA.- A València, on l’onada regressiva féu sentir-se amb un cert retard, què va prosperar l’any 1489?

Pàgina de ‘Tirant lo Blanc’, novel.la escrita pel valencià Joanot Martorell i editada per primera vegada a València l’any 1940. (Imatge: ca.wikipedia.org).

* LA CITACIÓ.- “L’esdevenidor és el que està més enllà de la mà estesa”. Louis Aragon. (www.rugusavay.com)

*********************************************************************************************

Els colors del món

Govern central, centralista i nacionalista espanyol del ‘Partido Popular’, amb poder absolut; conexió rompuda amb Catalunya des de l’any 2006. La nació catalana ja forma part d’una altra galàxia. (Imatge: discovermagazin.com).

*********************************************************************************************