El Cirineu, el de la creu
25 setembre 2015 per Enric Figueras
27turmaceae.wordpress.com
Simão Cireneu/Cirineu
Simó de Cirene, ciutat del nord d’Àfrica que avui forma part de l’actual Líbia, va ser, la persona que va ajudar Jesús a portar la creu fins al Gòlgota, on a continuació seria crucificat. Per aquest motiu, el Cirineu, es recordat després de més de 2 mil anys.
L’actual president d’Espanya, nació de nacions constretes i amargades, Mariano Rajoy, del ‘Partido Popular’, serà recordat per excavar el forat més profund entre la nació catalana i les altres que formen Espanya. Forat des d’on la foscor més immensa no és petroli el que surt a dojo, sinó una explosió d’independentisme de Catalunya que s’estén per tots els pobles, viles i ciutats. Mai s’havia vist des de la restauració de la democràcia. No és ni ha estat només el ciutadà Artur Mas, no, no, no ho creguin això, degut a la més petita i escasa informació que s’ofereix als ciutadans i votants d’Espanya. És una enorme qüestió que han fet seva i que cada dia ho és més, milions de ciutadans de la Catalunya pagadora que reben molt menys del que aporten en imposts per part del govern central, centralista, nacionalista espanyol i amb poder absolut del ‘Partido Popular’. Milions de ciutadans catalans -tots aquells que viuen i treballen a la nació catalana procedents d’altres nacions d’Espanya i del món, que ja han dit prou. Quants i quants serveis públics allà són subvencionats i de franc i a Catalunya s’han de pagar? I encara més línies deficitàries de trens d’alta velocitat?
El menyspreu i fins i tot l’insult provinent d’alguns destacats ex-dirigents del ‘Partido Socialista Obrero Español’ -què han fet per la reinstauració de la llei orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya referendat pel poble de la nació catalana?-, així com d’actuals del ‘Partido Popular’ que només venen a Catalunya en el gran desembarc de les campanyes electorals. Això sí: un dèficit fiscal, cada any, de 16.ooo milions d’euros -un 8,6% del PIB català- que surten cap a Madrid dels imposts dels ciutadans de la nació catalana i que no tenen retorn per part del govern central. Un dèficit fiscal que està ofegant les infraestructures, els serveis socials i l’economia catalana. El més extravagant és que també perjudica seriosament l’economia espanyola ja que Catalunya és un important motor econòmic de les nacions existents i reals d’Espanya -no reconegudes ni acceptades-, a causa de l’endarreriment i mediocritat del centralisme que ofega l’autonomisme i la llibertat.
La llei orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, referendat pel poble, al Tribunal Constitucional no renovat -sentenciat- i encara pendent de reinstauració després de 10 anys
El recent viatge del president Rajoy a la nació catalana ha esdevingut, a l’hora de fer un balanç útil i productiu, en un no res. Un viatge a cap lloc. Una pérdua de temps tant pels parladors com pels escoltadors. Ja hi estem acostumats. Des de les seves prèdiques, l’any 2006, per els territoris de les nacions d’Espanya en contra de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i demanat signatures -4 milions i ja veuen pel que han servit-per després portar-la davant el Tribunal Constitucional no renovat. Sempre contra Catalunya! Un Estatut, la primera llei de la nació catalana, retallat, aprovat, ratificat pel rei i ‘referendat’ pels seus ciutadans. Quina classe de democràcia és aquesta que permet que un partit a l’oposició porti al Tribunal Constitucional una Llei Orgànica, ‘de obligado cumplimiento’, el qual projecte havia estat referendat pel poble? Com un Tribunal Constitucional no renovat l’admet a tràmit i, quatre anys més tard i, quatre anys més tard, emet una sentència entre vàries fins a sortir la pitjor? Els estranya, doncs, que la taxa d’independentisme a Catalunya sigui el novembre de l’any 2006 del 15’9% mentre que el setembre del 2014 -govern del ‘Partido Popular’ amb majoria absoluta i poder absolut- sigui del 83’8%?. Què esperen per presentar la seva dimissió?
elpais.com
Federico Trillo y Soraya Sáenz de Santamaría, en el Registro General del Tribunal COnstitucional, donde han presentado el recurso contra el Estatuto. / EFE
Després d’aquest gran desastre històric i vistes, 10 anys després, les seves gravíssimes conseqüències, la senyora María Soraya Sáenz de Santamaría Antón, encara forma part del govern central espanyol? A Madrid -nació castellana-, hi són per complicar i fer més enredades les qüestions polítiques com el problema espanyol amb Catalunya i perquè no trobin solució? Cal que intervingui el Vaticà? Cal que intervingui la Comissió Europea? Cal que intervinguin els Estats Units d’Amèrica?
El decret llei sobre pobresa energètica, de la Generalitat, al Tribunal Constitucional una altra vegada
En la seva prèdica durant una visita electoral a la nació catalana, el president Rajoy va proclamar que no pensa “deixar els catalans a l’estacada”. Doncs miri que bé! Què els va dir el president espanyol a les 895 famílies que s’havien acollit a les garanties ofertes per la llei catalana que prohibeix tallar la llum, l’aigua i el gas en temps de fred en casos de pobresa energètica? Més clar: El govern espanyol, que presideix Mariano Rajoy, va portar el decret llei sobre pobresa energètica de la Generalitat de Catalunya al Tribunal Constitucional -una altra vegada!-, segons el qual prohibeix tallar el subministrament de gas, electricitat i aigua durant els mesos de novembre a març, per impagament, a la gent sense recursos. I el Tribunal Constitucional en va suspendre cautelarment -fa nou mesos- i, per tant, de moment, queda sense efecte. En el mateix decret s’estableix com s’ha d’ajornar el deute que les famílies tenen amb les empreses i la possibilitat de satisfacer el deute pendent de manera íntegra o fraccionada entre l’abril i octubre següents.
blogs.elpunt.cat
El Decret de Llei sobre pobresa energètica de la Generalitat de Catalunya, al Tribunal Constitucional. (Imatge: cerdanyolainforma.com).
Què els va dir Rajoy a les 300.000 famílies catalanes, que no poden mantenir la llar a una temperatura adequada? Què els diu a les famílies de més de 272.000 llars on tots els seus membres estan a l’atur, de les quals 95.100 no perceben cap ingrés? Què els diu el senyor Rajoy a les famílies dels 16.008 desnonaments que es van produir a Catalunya l’any 2013, un 67% dels quals relacionats amb l’impagament del lloguer? Què els diu als ciutadans de Catalunya que reclamen justícia fiscal i un finançament just? Què els diu el president Rajoy als milions de ciutadans de la nació catalana que creuen en un Estat espanyol democràtic i en conseqüència demanen poder votar en un referèndum per elegir el futur del país que volen? Què els diu als ciutadans de la nació catalana que creuen en una veritable democràcia autonòmica que és la facultat de governar-se per les seves pròpies lleis?
m.noticiasdenavarra.com
A les democràcies pesa el diàleg i el vot de la gent. A les dictadures només el poder absolut d’uns quants
—————————————————————————————————————————————————-
El Deure i la Glòria
“Aquells que neguen la llibertat a altres no la mereixen per a si, i sota un Déu just no poden conservarla molt temps”
Abraham Lincoln
(Comtat de Hardin, Kentucky, 12 de febrer de 1809 – Washington DC, 15 d’abril de 1865) fou el 16è president dels Estats Units d’Amèrica, …
“L’esforç per millorar les condicions de la persona humana no és tasca d’uns pocs; és tasca de totes les nacions, actuant soles, en grups o a través de les Nacions Unides; doncs les epidèmies i la rapinya, la pol.lució, els perills de la mare Naturalesa i la fam dels nens són els enemics de cada país. La terra, el mar i l’aire han de ser preocupació de tota nació. I la ciència, la tecnologia i l’educació han de ser així mateix els aliats de cada país”. (President John F.Kennedy, Nacions Unides, Nova York, N.Y., 20 setembre 1963).
reflexionesdiarias.wordpress.com
Pau, Paz, Peace
“Mai com fins ara ha posseït l’home capacitat per controlar tan meravellosament bé les seves pròpies condicions de vida: acabar amb la fam i la set, dominar la pobresa i les malalties, acabar amb l’analfabetisme i suprimir la massiva misèria humana. Tenim l’oportunitat de fer que aquesta sigui la millor generació de tota la Història de la Humanitat, o fer que sigui l’última”. (President John F.Kennedy, Nacions Unides, Nova York, N.Y., 20 setembre 1963).
www.novabella.org
Además de señalar que la actual situación está “directamente relacionada con factores financieros y económicos”, Bergoglio agregó que “es también consecuencia de una crisis de convicciones y valores, incluidos los que son el fundamento de la vida internacional”.
¿El hambre en el mundo y la malnutrición se deben a la falta de alimentos como era en otros siglos? La realidad es que no, al contrario, …
A través de los años, la humanidad se ha visto amenazada por diversas pandemias que han provocado miles de muertes a nivel mundial
India ha detectado los primeros 12 casos de una variante de tuberculosis presuntamente incurable, lo que ha puesto en alerta a las autoridades sanitarias …
www.centrotampa.com
“…portar a terme un altre programa d’amplitud mundial relacionat amb la productivitat agrícola i distribució alimentària, similar al programa del nostre país, anomenat <<Aliments per la Pau>>, podria proporcionar a tots els nens del món sencer els aliments que necessiten…>>(President John F.Kennedy).
El vídeo
Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:
TnYTLqhrZEs
——————————————————————————————————————————————————————————-
Art*******7
Cinc Oscars per una contundent i contínua discussió matrimonial
Qui té por de Virginia Woolf?
Who’s Afraid of Virginia Woolf? és una pel.lícula nord-americana de 1966, dirigida per Mike Nichols, basada en l’obra teatral del mateix títol d’Edward Albee. Va guanyar cinc Oscar i nominada a altres vuit. Richard Burton i Elizabeth Taylor van interpretar els papers principals, Georges Segal i Sandy Dennis els secundaris. Amb gran èxit de públic en el moment de la seva estrena, va llançar a la fama a un jove realitzador que en 1967 reeditaria l’èxit de crítica i públic amb un altre clàssic, ‘El Graduado’.
Argument
‘George’ (Richard Burton) i ‘Martha’ (Elizabeth Taylor) són un matrimoni que s’odia a mort. Tots dos coneixen perfectament els punts dèbils de l’altre. George és un professor universitari alcohòlic i Martha és una dona frustrada i dominant, amb molt mal caràcter. Un diumenge a la matinada, Martha convida a un professor recentment arribat a la Universitat, Nick (George Segal) i a la seva dona, Honey (Sandy Dennis) a prendre una copa, iniciant-se un joc cruel.
Distincions
La pel.lícula va ser l’única nominada per els Premis Óscar a cada categoria a la que podia ser elegible (pel.lícula, actor, actriu, actor de repartiment, director, guió, direcció artística/decoració del set (blanc i negre), cinematografia (blanc i negre), so, disseny de vestidors (blanc i negre), (música i muntatge). (De Wikipèdia)
Repartiment
Direcció Mike Nichols, producció Ernest Lehman, Guió Ernest Lehman, Música Alex North, Fotografia Haskell Wexler, protagonistes Elizabeth Taylor, Richard Burton, George Segal, Sandy Dennis.
Richard Burton And Elizabeth Taylor Seen Here At Film Awards Where …
Richard Burton and Elizabeth Taylor seen here at film awards where Mrs. Taylor received her oscar from Lord Mountbatten. Liz Taylor and Richard Burton with …
El vídeo
Si tenen a bé, poden veure els vídeos següents:
ALFFamrhvqw
P3eowhYPEes
ch95p35pto0
hZEKQnMCze8
WWdK9nhQpE0
DZalpM9GNNk
mVJqEvb3m88
pNRGkAqjF34
ch95p35pto0
xWoAOohbr5M
yIswJUAGcqo