Cop d’estat, 20% del PIB, l’Estatut votat trossejat, diàleg zero, Catalunya cap al referèndum
22 juliol 2017 per Enric Figueras
Contra la violència
Paraula de moda: cop d’estat. És normal en una nació de nacions immemorials constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades i, on tants forats té un colador com cops d’estat, pronunciaments, rebel.lions i imposicions militars a Espanya. Es parla de 40 cops d’estat importants. Javier Fernández López porta anys estudiant la història militar en les seves diferents vessants: “En los últimos 200 años se han dado más de 500, algunos de ellos muy pequeños, que sólo consistieron en expresar una opinión, pero 40 fueron muy importantes”.
Catalunya, immemorial nació catalana, no organitza cap cop d’estat. No té exèrcit. És una nació d’acolliment, igualtat, pau, pactisme pel progrés social i econòmic i treball. Pateix un injust, nefast i insolidari sistema de finançament. Els cops d’estat han estat sempre contra Catalunya. Els seus ciutadans si que paguen impostos per l’exèrcit espanyol i per molts altres estaments. Cada any, 16.000 milions d’euros, un 8,5% del PIB català, surten de Catalunya i no tenen retorn per part del govern central, centralista, nacionalista espanyol i amb poder absolut del Partido Popular, que governa amb el suport del Partido Socialista Obrero Español -molt poc socialista i obrero- i Ciudadanos, de la qual formació política l’eurodiputada Carolina Punset: “acusa a Rivera de convertir a ‘Ciudadanos’ en una ‘veleta’ y una ‘marca blanca’ del Partido Popular”.
“El gran problema que patim es diu espoli fiscal”, exclama el president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont. I, anteriorment, ja va ser a dir-ho al president Rajoy a la Moncloa, una vegada i una altra, el president Artur Mas, actualment denunciat, acusat, jutjat, processat, castigat, multat i inhabilitat. Processos judicials en lloc de treball polític i democràtic, per resoldre el problema i conflicte entre Espanya i Catalunya, avivat a gran escala pel Partido Popular des de l’any 2006.
La dreta radical i autoritària, gens autonomista, mai ha sabut governar a Espanya. Sempre, conflicte rere conflicte. Ja ho repeteix una vegada i una altra -però no és escoltat- el rei Felip VI quan assumeix la diversidad territorial d’Espanya i reconeix el autogobierno de sus nacionalidades y regiones. Que no vol dir un autonomisme de pantomima amb una Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, retallat, legal, ratificat pels ciutadans de Catalunya i sentenciat i destrossat pel Tribunal Constitucional espanyol, no renovat, després de quatre anys de ser arrossegat, de forma injusta i innecessària, per part del Partido Popular. Una llei orgànica d’Estatut d’Autonomia, revisat pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovat pel Parlament de Catalunya, retallat i aprovat pel Congrés dels Diputats, el Senat, ratificat pel rei i referendat pel poble català, tal com estableix la Constitució.
L’estratègia electoral equivocada, errònia i irresponsable de governar contra Catalunya, representa el gran fracàs del Partido Popular que hauria d’obrir pas a dimissions urgents
publico.es
La vicepresidenta del Gobierno fue la encargada, junto a Federico Trillo, de presentar el recurso del PP contra el Estatut de Catalunya en el Tribunal Constitucional. Archivo EFE
De la manera en què es va actuar contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya -actitud separadora i de recollida de signatures- si que va ser un cop d’estat. Mai per mai el Partido Popular tenia que haver portat -podia haver portat- la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia -votat i referendat pel poble- al Tribunal Constitucional no renovat. Mai per mai el Tribunal Constitucional, pendent de renovació, tenia que haver acceptat a tràmit una Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya –votat i referendat pel poble i, quatre anys més tard, durament sentenciat. La pròpia Constitució espanyola i la Declaració Universal dels Drets Humans, amparan la votació del poble català. Aqui va començar el conflicte que cada vegada s’ha fet més gran i que, durant 11 anys -els del Partido Popular a l’oposició i els del govern del president Rajoy- no han fet res, absolutament res per tal d’organitzar unes sessions de treball polític -govern espanyol i el de la Generalitat- per aconseguir arribar a uns acords positius amb Catalunya, immemorial nació catalana, que ja genera un 19,03% del PIB global de les nacions que formen Espanya.
Set milions i mig de catalans esperaven i confiaven en aquestes sessions de treball i acords, però, l’actitud errònia de l’statu quo per part de Rajoy i el seu govern, és la causa de que més del 80% dels ciutadans de Catalunya vulguin, ara, votar en un referèndum. Encara hi ha temps per deixar enrere aquest statu quo a favor de l’Estat dominador, que el que pretén és mantenir l’ambigüitat sobre la situació del conflicte i problema espanyol amb Catalunya, de manera que s’evita explicitar i solventar els factors d’enfrontament que existeixen.
Pel que fa a que Catalunya va aportar el 19,03% del PIB espanyol -el màxim des del 2000-, destacats economistes expliquen en un document que “Espanya no ajuda a Catalunya ni amb serveis ni amb infraestructures, amb la qual cosa l’acció del govern espanyol dificulta la productivitat i competitivitat de l’economia catalana i de retruc les economies espanyola i europea, que veuen com l’Estat espanyol frena un dels seus principals motors econòmics”.
Si la Constitució, les lleis i l’actual Govern espanyol no ajuden a solucionar aquesta situació, és evident que cal la seva reforma i canvi. Fins i tot, si el president Rajoy representa una obstrucció en lloc d’un desencallament i via de solució, caldria que valorés la seva dimissió. Mentre, vacacions anul.lades per a tothom, en tant no es produeixi una actuació pròpia del que hauria de ser un estadista europeu del segle XXI: convocar l’obertura de sessions de treball entre Govern espanyol, Generalitat de Catalunya -que fa anys que ho demana- i Comissió Europea, per tal d’aconseguir una solució que sigui exemple de valors democràtics i de progrés.
CatalunyaReligio.cat
El cardenal Cañizares demana diàleg entre Catalunya i Espanya
Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals
El Parlament de Dinamarca demana a Espanya diàleg amb Catalunya
VilaWeb
L’expresident de la Generalitat Artur Mas ha demanat al futur Govern espanyol que aposti pel diàleg amb el Govern per “millorar el clima” entre les dues …
Artur Mas. Actualment denunciat, acusat, jutjat, processat, castigat, multat i inhabilitat. Diàleg? Mà estesa?
Puigdemont demana diàleg “sincer”
L’arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella, ha considerat aquest dimarts que les diferències entre el Govern de Catalunya i l’Executiu espanyol se solucionen amb diàleg i treballant “pel bé comú”, posant-lo per davant dels interessos personals i polítics. (El Nacional)
Demana “no desesperar” en el diàleg entre Catalunya i la resta d’Espanya
L’abat de Montserrat, Josep Maria Soler, ha afirmat aquest dimarts que veu el nou president de la Generalitat, Carles Puigdemont, com “una persona de diàleg que sap parlar amb altres persones amb diferent pensament” i opinió.
(Europa Press)
El Punt Avui
Forcadell ofereix diàleg fins al final
Reclama “una trucada” de Rajoy, que nega que hagi volgut negociar fins ara
La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, reclama al govern espanyol voluntat real de negociació perquè considera una estratègia de “maquillatge” l’anomenada “operació diàleg” tenint en compte que, en el seu cas, l’únic diàleg que ha existit ha estat “amb els tribunals”, en referència a la seva imputació i al fet que des que es va anunciar la suposada voluntat de diàleg “hi ha hagut més processos judicials que mai”.
CatDialeg
Duran demana intel•ligència i diàleg a Rajoy a la seva reunió a la Moncloa
El Periódico
Tutu defiende el derecho de autodeterminación y pide diálogo entre España y Catalunya
Foment llama al diálogo para reducir la “distancia” entre Catalunya y España
Altafaj pide en la CE que “de forma discreta” dé apoyo “a un diálogo político” en Catalunya
El Nacional
Foto: ACN
Barcelona. Lunes, 12 de septiembre de 2016
Última Hora
El Rey ha pedido a los parlamentarios reunidos en la solemne sesión de apertura de la XII legislatura el «diálogo y entendimiento» exigible a «cualquier régimen de libertades», un diálogo que, ha advertido, «debe ser sincero y leal» e impulsado por el «espíritu fraternal entre todos los españoles».
(seguirà)…
———————————————————–
El Deure i la Glòria
Actitud cap als negocis
<<En el grau en què vostès vulguin protegir els seus marges de beneficis -va dir el president als membres de la Cambra de Comerç dels Estats Units-, els nostres interessos són idèntics, ja que, al capdevall, nosaltres, en el govern nacional, disposem de gran part d’aquests beneficis. Pero els nostres interessos, aquí i a l’estranger, es trobaran en perill, d’acord amb el grau en què vostès vulguin elevar els seus preus per aconseguir aquests beneficis>>. (President John F.Kennedy, Cambra de Comerç dels Estats Units, Washington, D.C., 30 d’abril de 1962).
JFK addresses the United States Chamber of Commerce at Constitution Hall in Washington, D.C.
Wikipedia
Edificio de la Cámara de Comercio de Estados Unidos, ubicado en el No 1615 H Street, NW, en Washington, D.C.
<<Mai abans d’ara, en els cinquanta anys d’existència de la Cambra de Comerç, la seva dedicació a una vigorosa economia en l’interès nacional i internacional ha estat tant directa com avui. Aquesta Administració, els ho asseguro a vostès, comparteix la seva preocupació sobre el problema cost-beneficis que aclapara la indústria nord-americana. Desitgem la prosperitat; i en un sistema d’empresa lliure no hi pot haver prosperitat sense beneficis. Desitgem una economia creixent; i no pot existir aquest creixement sense la presència d’inversions inspirades i finançades pels beneficis…(President John F.Kennedy, Cambra de Comerç dels Estats Units, Washington, D.C., 30 d’abril de 1962).
————————————————————
Què és Catalunya. El naixement d’una nació
La consecució d’una sobirania catalana
La sobirania comtal nasqué, segons Ramon d’Abadal, per l’horror al buit polític: la debilitació i anul.lació del poder franc comportà una correlativa afirmació del poder comtal. Fou filla, doncs, ensems de causes passives i d’actuacions positives.
Hom pot trobar fàcilment supervivències visigòtiques en el decurs dels segles IX, X i XI, i encara més enllà, <<perquè aquesta supervivència existeix i, a més, és bàsica>>. És el mateix Ramon d’Abadal: <<Però no és més que supervivència. No és ja un element actiu que pugui animar reaccions vitals importants, que pugui ésser ferment de profunds moviments espirituals i polítics>>.
Així, <<la marxa dels comtes catalans cap a la sobirania no fou pas encoratjada pel visigotisme ni per cap altre sentiment nacional, que no existia. Fou ocasionada pel fet de la desintegració general del regne franc, creació superior a la mida del temps i per això mateix inviable i utòpica. Les circumstàncies ens lligaren al regne en el seu moment efímer de màxima esplendor, però a mesura que aquell regne anà desfent-se per pròpia consumpció, anà afermant-se cada vegada més el poder de les autoritats locals, que trobà concreció segons factors històrics, sovint ocasionals, en nuclis més o menys extensos, els principats, dels quals ens parlen els historiadors francesos; a casa nostra atomitzant-se en els comtats per manca d’un llaç superior de jerarquia en els moments precisos en què s’inicià l’acompliment de l’evolució.>> (Ulisses 11).
La frase
“Quan els governs tenen por de la gent, hi ha llibertat. Quan la gent té por del govern, hi ha tirania”
Thomas Jefferson
La cançó i el treball constant
————————————————————