Carles Domingo, primer estudiant que ha aconseguit obtenir un 10 de nota global en la selectivitat. De l’Escola Pia de Vilanova i la Geltrú diu que: “Més que estudiar moltes hores, moltes tardes, és posar molta atenció a classe. I tenir interès. Res més”. (Foto: Oriol Duran – www.elpuntavui.cat).

La immersió lingüística de l’escola de la nació catalana, segueix cap a amunt. És qüestió de no perdre el temps i d’anar junts, mestres, professors, alumnes, pares… Perquè, la democràcia és això. No, aprovar 7 lleis d’Educació fetes a Madrid -d’ençà el retorn de la democràcia usurpada fins ara- i que són un galimaties, sinó, la Llei d’Educació de Catalunya que és una nació mil.lenària i que ha de fer les coses, tot, tot i tot, molt ben fet. ‘Super’ consensuat, ‘super’ parlat i ‘super’ dialogat. Manera d’actuar que els dirigents del govern central i ‘regionales’ del ‘Partido Popular’ no saben practicar.

Vegin, sinó, la quantitat de decrets llei imposats per una majoria absoluta, que s’ha transformat en poder absolut i autoritarisme. Els resultats i pel que fa a l’ensenyament de la llengua catalana -protegida per la Constitució-, ha provocat un enrenou i malestar considerable -vagues de fam incloses- en els territoris dels Països Catalans -història, llengua i cultura- governats amb poder absolut pel ‘Partido Popular’ i que, com el govern central, emeten decrets llei com aquell que pasta ‘rosquilles’ amb la finalitat de deixar el model constitucional de la immersió lingüística en via morta. Cras error, perquè el seu èxit és rotund. Es creuen que manaran per sempre?

Totes les lleis que s’imposen sense diàleg ni consens -mitjançant decrets- són efímeres i un mal servei al país i a la democràcia. La Llei d’Educació vigent a Finlàndia -la millor d’Europa- van estar 6 anys per a la seva elaboració i consens. No es va pensar en idees d’actituds polítiques ni en campanyes electorals; es va pensar a favor de la democràcia i del servei cap a l’interès públic.

Èxit rotund de la immersió lingüística: Rècord de 323 joves que han obtingut més d’un 9 en la prova d’accés i, per primer cop, un únic 10 de nota global, el de l’estudiant Carles Domingo.

Ho explica Virtudes Pérez a el rotatiu ‘El Punt Avui’: Any de rècords en les proves d’accés a la universitat d’aquest any a Catalunya. Per primer cop un estudiant ha aconseguit obtenir un 10 de nota global, això vol dir ni una fallada en totes les assignatures obligatòries, i també s’ha superat el llistó existent fins ara quant al nombre d’estudiants que han obtingut una nota igual o superior a 9. Aquest curs han estat 323 joves, 176 noies i 147 nois, els que rebran les distincions que atorga el govern el 21 de juliol a Barcelona.

L’estudiant 10 és Carles Domingo Enrich, de 17 anys, que ha cursat el batxillerat científic a l’Escola Pia de Vilanova i la Geltrú amb un 9,95 de nota mitjana. Alguns dels seus raonaments en declaracions davant la premsa: “Més que estudiar moltes hores, moltes tardes, és posar molta atenció a classe. I tenir interès. Res més”. “No sóc estrany. No quadro en la imatge estereotipada del típic ‘empollón’. Faig el que toca i ja està.” “L’exemple i el suport dels pares és fonamental. Molts cops m’han guiat a l’hora d’escollir”.

 

Les puntuacions de les dues llengües demostren que l’objectiu que els alumnes acabin l’ESO amb una “total equivalència” entre les dues llengües ja es compleix al final de la primària.

  Els ciutadans de la Catalunya pagadora, mostren el seu suport a l’escola catalana i a la immersió lingüística. La Llei d’Educació catalana assegura que tots els nens acaben la secundària competents en català i en castellà. Revolució, malestar i desànim als Països Catalans -llengua, història i cultura- pels ‘decrets llei’ del ‘Partido Popular’ en contra de la immersió lingüística constitucional i l’escola en català. Ara, tots els ciutadans de la nació catalana volen expressar el seu sagrat i democràtic dret a decidir i anar a votar a la consulta del 9-N. (Imatge: ampaipse.wordpress.com).

 

Notable increment de resultats

 

Els resultats de les proves de les competències bàsiques dels estudiants de sisè de primària han millorat respecte de l’any passat en les quatre matèries avaluades: llengua catalana, llengua castellana, anglés i matemàtiques. Així, en llengua catalana s’ha passat dels 71,1 punts de l’any passat a 75,5; en llengua castellana, de 73 punts a 75,4, i en anglès, de 73 a 75,1 punts. La pujada més notable s’ha donat en matemàtiques, en què s’ha passat dels 76,3 punts de l’any passat a 81.

 

Beneficis de la immersió lingüística a l’hora d’aprendre correctament tant el català com el castellà.

Les puntuacions de les dues llengües demostren que l’0bjectiu que els alumnes acabin l’ESO amb una total equivalència entre les dues llengües que ja es compleix al final de la primària. Ho va remarcar Irene Rigau, Consellera d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, “l’alumne que és bo en català, és bo en castellà. El que no és bo, no ho és per un problema lingüístic, sinó d’aprenentatge”.

En lloc d’ajudar i afavorir l’interès públic, continuades encamellades del govern central, centralista, nacionalista espanyol i amb poder absolut del ‘Partido Popular’, a Catalunya.

La campanya del govern Rajoy i del ministre Wert contra l’escola catalana i la immersió lingüística, així, com els governs del ‘Partido Popular’ dels Països Catalans -història, llengua i cultura- deixarà una taca negra a l’història  de l’ensenyament d’Espanya, nació de nacions constretes i amargades. Mai per mai un país que vol ser democràtic, just, modern i progressista es pot governar en continuats ‘decrets llei’. Això enfonsa la moral dels ciutadans d’un país, que volen creure en el seu esforç personal i col.lectiu per anar cap a endavat i no refiar-se sempre del ‘papà Estat’. Els dirigents del ‘Partido Popular’ no governaran pas sempre.

Des de l’any 2006 en que Federico Trillo i  Soraya Sáenz de Santamaría van presentar recurs contra  l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, retallat, aprovat, ratificat i referendat, davant el Tribunal Constitucional no renovat, la situació entre Catalunya i Espanya és ja insostenible. Molt mal exemple davant Europa. 

Pel que fa a la llengua catalana -també hi ha l’espoli fiscal-, no és només la llei de llengües d’Aragó -que hi diu el Tribunal Constitucional?-, amb l’absurditat de canviar-li la denominació pel llarg nom que deriva en l’acrònim Lapao, sinó també la llei de la funció pública del govern balear, que fulmina el català com a requisit per treballar a l’administració, i el decret de llengües del mateix José Ramón Bauzá, que posa fi a la immersió lingüística constitucional a les Illes.

I a València que des de la seva arribada al càrrec, el 2011, Alberto Fabra ha aplicat polítiques de menyspreu a la llengua i d’agressió al català. Però la seva croada anticatalanista també ha tingut episodis com ara el tancament de les emissions de TV3 i Catalunya Ràdio al País Valencià, així, com fer tancar RTVV. On és la llibertat d’expressió i difusió que estableix la Constitució?

 Una imatge europa del segle XXI? Vergonya, senyors, vergonya!

(Foto: José Cuéllar – www.elpuntavui.cat)

La llengua catalana no és només l’obsessió de Rudi, Bauzá i Fabra, convertits en alumnes avantatjats d’un ‘Partido Popular’ que en aquesta legislatura ha obert una esquerda amb la llei orgànica de millora de la qualitat de l’educació (LOQME), més coneguda com la llei Wert, és una norma estatal feta i aprovada mirant a Catalunya. El seu promotor, el ministre d’Educació i Cultura, José Ignacio Wert, ho va dir clarament al Congrés dels Diputats: “El nostre interès és espanyolitzar els nens catalans” perquè “se sentin tan orgullosos de ser catalans com de ser espanyols”.

 

El rei Joan Carles al president Mariano Rajoy:

“Això d’espanyolitzar els catalans del pobre Wert…Ja li he dit que està molt mal fet, el que ha fet”. (politica.elpais.com). (Imatge: www.elperiodico.com).

Ho veurem per la Diada Nacional de Catalunya de l’11 de Setembre. Ho veurem a la lliure expressió dels ciutadans de Catalunya, pel sagrat i democràtic dret a decidir de la consulta del 9 de Novembre, Sant Teodor. Ho veurem a les eleccions autonòmiques i a les generals. Els ciutadans, el poble, la democràcia tenen la paraula i la clau del futur de la nació catalana.

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:

http://youtu.be/z_zrseWggJM

————————————————————————————————————

 

El Deure i la Glòria

 

<<…govern, del poble, pel poble, i per el poble…>>

Abraham Lincoln

(Gettysburg, 1863)

Actitud envers els negocis

<<…devem evitar la inflació, modernitzar la indústria nord-americana i millorar la nostra posició en els mercats muncials…>>. (President John F.Kennedy, Cambra de Comerç dels Estats Units, Washington, D.C., 30 abril 1962).

  (Imatge: www.npr.org)

 

El president Kennedy va intentar fermament, i amb éxit general, desde l’inici de la seva Administració, sostenir el front contra la inflació.

<<…No vull significar amb això que ens hàgim apartat dels mercats mundials, o que els hàgim perdut, ja que les nostres exportacions de productes, que arriben a la xifra de vint mil milions de dòlars, indiquen que això no ha succeït. I els nostres preus han millorat en els dos o tres darrers anys. Però si hem d’enfrontar-nos amb l’escapada de l’or, d’una o altra forma devem eliminar el dèficit de la nostra balança de pagaments i continuar, al menys així ho crec jo, amb la reducció de les nostres àmplies obligacions internacionals; devem evitar la inflació, modernitzar la indústria nord-americana i millorar la nostra posició en els mercats mundials…>>. (President John F.Kennedy, Cambra de Comerç dels Estats Units, Washington, D.C., 30 abril 1962).

 

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:

http://youtu.be/z6njUgNYpyI

 

 

————————————————————————————

El naixement d’una nació. Què és

Catalunya

 

 

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- A València, l’estiu de 1521, hom arribà a l’encontre armat. D’una banda, les mainades dels senyors, dotades de cavalleria i assistides per homes del Principat, per castellans, precedides per una força de xoc integrada pels seus vassalls sarraïns. D’una altra, les forces ciutadanes, exclusivament d’infanteria. No obstant qualque victòria agermanada, com la de Gandia, del 25 de juliol, que obligà l’exèrcit del lloctinent i dels nobles a retirar-se i fer-se a la mar per Dénia, el balanç final fou negatiu per a les germanies. La derrota d’Almenara, el dia 18, havia presentat la caiguda dels revoltats del nord valencià i la interrupció dels contactes amb el Principat, i la capitulació d’Oriola, del dia 30 d’agost, representà la pèrdua de les contrades meridionals. El 19 d’octubre, caigué València. (Ulisses, 11).

Ajuntament de Gandia

(Imatge: www.gandia.org)

 

* LA PREGUNTA.- A Mallorca, els agermanats, se sostingueren?

 

* LA CITACIÓ.- “No hi ha més que una vida; per tant, és perfecta”. Paul Eluard.

 

 Paul Éluard was a French poet, and one of the founders of the Surrealist movement. (Imatge: www.myfrenchlife.org).

 

————————————————————————————

Els colors del món

 

<<Camalat>>, <<Camelot>>

 

L’emplaçament més acceptat de la llegendària cort del rei Artur -‘Camelot’- i avalat en part per testimonis arqueològics, és Cadbury Castle, a Sormerset. Aquesta localitat, amb el seu castell originari (les restes d’un turó fortificat), es trova prop de Queen Camel. Segons escrits de John Leland, antiquari en el temps del rei Enric VIII, els habitants del lloc anomenaven <<Camalt>> al turó i a la seva fortalesa.

 

Cadbury Castle – Somerset

(Imatge: en.wikipedia.org)

També s’ha pretès que el riu Cam, que transita prop d’allà, va ser escenari de la batalla de Camlann, última contesa del rei Artur i sobre la qual fan referència els ‘Annales Cambriae’, escrits per Nennius, historiador britànic del segle IX.

Es diu que uns camperols van desenterrar en certa ocasió gran quantitat d’esquelets en un enterrament a l’oest de Cadbury Castle. Semblava com si en temps remots s’hagués lliurat alguna batalla en aquell lloc.

Existeix la llegenda de que Artur no va morir en aquella batalla: es va recuperar de la seva ferida i tornarà a regnar en una edat d’or. 

El rei Artur

(Imatge: www.phistoria.net)

 

***********************************************