<<Voldria ésser a tot arreu i no em moc mai de casa. Ho voldria abassegar tot i en realitat tot m’és indiferent. Voldria tenir diners, i a la primera dificultat torno enrera. Voldria, voldria… Voldria què? Amb aquest temperament, ¿què podré fer en la vida? ¿Faré alguna cosa més que enraonar, passar, badar, deliberar, fugir? Em passa el mateix que aquest llauner de Palafrugell que un dia em deia:

-¿Sap el que faig quan no em puc girar de feina, quan m’estiren per tots cantons? Donc aral’hi diré: me’n vaig a dormir…>>. (Josep Pla, El quadern gris, Un dietari, Editorial Destino, Mas Pla (Palafrugell), octubre 1965). 

(Imatge: borraelhumodetufrente.blogspot.com)

El periodista i escriptor Josep Pla amb el president Josep Tarradellas

(Imatge: benvinguts.wordpress.com)

“15 de novembre.- Plou. Vaig a l’enterrament de la senyora G. Amb l’aigua, els vidres, els arbres, els teulats, els carrers tenen lluïssors vives. Se senten caure les grosses gotes de pluja, suspeses als branquillons sobre els paraigües de la comitiva. Els capellans tenen una veu enrogallada i trèmula. La senyora G. ha mort de càncer. Tenia les galtes fresques i rosades, com pomes del ciri, estava grassoneta. Al costat meu, un senyor diu a un altre: “Era una senyora tan enraonada, feia tan bona vida…!”

El poeta italià Gabriele D’Anunzio s’ha convertit en la gran ‘vedette’ de la política internacional. S’ha instal.lat a Fiume amb quatre aventurers i crida nit i dia com un esperitats: ‘La fiamma è bella…la fiamma è bella…Perfectament.

Tinc una escassa capacitat per a comprendre la política. Sospito que la política internacional és inintel.ligible excepte per als qui la fan- i encara hauríem de veure-ho. La politiqueta interior és la cosa més adotzenada i vulgar que hom pot arribar a imaginar. No he comprès mai l’interès que entre la gent susciten els polítics, el que hom sol anomenar el valor humà dels polítics. En qualsevol altre estament, hi ha gent de més valor. Les reunions públiques, els mítings, m’avorreixen. Fujo de les aglomeracions humanes. Els fenòmens d’adulació col.lectius m’exasperen.

La cosa més fina que he llegit sobre política es troba en les “Converses” de Goethe i Eckermann. Eckermann: “Napoleó degué posseir un poder de seducció excepcional, ja que tots els homes se li col.locaven immediatament al costat amb entusiasme i es deixaven dirigir per ell”. Goethe: “Sens dubte, la seva personalitat era superior. Però la raó principal del seu poder d’atracció consistia en això: que els homes estaven segurs d’aconseguir els seus fins guiats per ell. Per això se li adherien, com s’adhereixen a tot aquell que els infon una creença anàloga. Els actors s’adhereixen a un director nou quan creuen que els donarà bons papers. És una història vella, que es repeteix perennement: la naturalesa humana és així. Ningú no serveix a un altre perquè sí; però, si creu que servint-lo es serveix a si mateix, llavors ho fa de gust. Napoleó coneixia perfectament els homes i sabia treure de llurs febleses el partit convenient”.

(Imatge: blocs.lescorts.cc)

Ara, tornant als udols telegràfics de D’Annunzio, penso en una frase de Goethe sobre la religió que diu: “Religió que raona, religió morta”. Política de crits, política morta. La darrera il.lustració escandalosa de la frase de Goethe en el camp de la religió és Renan. L’última il.lustració de la frase aplicada a la política és aquest poeta. Aquests crits un dia o l’altre es pagaran.

A mitjanit vaig, amb uns quants amics, a menjar botifarra de perol a l’horta d’Enric Frigola. Vénen Octavi, germà d’Enric, Gori, etc.

Els carrers són plens de fang. Fa lluna. Fa vent. Del porxo de l’horta es veuen, tocades per la llum de la lluna, les geomètriques feixes de conreu. Ordre de la terra. Les capces de bròquil tenen un color rosat exquisit. A l’entrada, les eines de pagès, molt ben posades: els mànecs de les aixades tenen una lluentor brunyida. La llum elèctrica toca els forcs d’alls i cebes penjats del sostre i n’irisa els tels. A tot arreu es nota una descuidada netedat perfecta, agradabilíssima.

Enric Frigola sap fer torrades. Diu que n’aprengué a Nova York, en els fogons de gas. Després de les botifarres ens ofereix unes peres d’hivern, uns raïms fresquíssims- com la neu. No hi ha res més agradable que menjar fred tenint l’esquena tocada per la llar, calenta. Gori menja i beu amb la seva solemnitat habitual i després es nega a discutir qualsevol aspecte de les coses del moment.

-Ja està bé- diu -. Tot el que existeix està bé. No tinc absolutament res a dir. Fumem!

Frigola, amb la seva monòtona ironia freda, parla una hora seguida, fumant nerviosament cigarrets, de l’Antic Testament. Sempre necessitat de la compensació ideal, Gori entra en un procés d’enervament i acaba per declarar que l’Antic Testament és sobretot un llibre per a cavalls, mules i muls. Jo no diria tant. A mi em sembla una imatge terrible, permanentment viva, de la vida.

Ens separem tardíssim, irreconciliats fatalment”.

(Josep Pla, El quadern gris, Un dietari, Editorial Destino, Mas Pla (Palafrugell), octubre 1965).

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: http://youtu.be/RKb2pweA-js

********************************************************************************** 

El Deure i la Glòria

<<Han transcorregut cent anys des que el president Lincoln va alliberar els esclaus, i, tanmateix, els seus descendents, els seus néts i besnéts encara no són homes lliures; encara no s’han alliberat de les lligadures de la injustícia; encara no s’han alliberat de l’opressió social i econòmica, i aquesta nació, amb totes les seves esperances i fanfarronades, no serà enterament lliure fins que tots els seus ciutadans siguin lliures…>>. (President John F. Kennedy, Discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 11 juny 1963).

(Imatge: www.theatlantic.com)

<<Prediquem la llibertat per tot el món perquè en realitat estimem la llibertat, i estimem la llibertat aquí a casa nostra; però, serem capaços de dir al món o dir-nos els uns als altres que aquesta és una terra d’homes lliures excepte pels negres?, serem capaços de dir al món que manquem de ciutadans de segona classe excepte els negres?, podrem fer ostentació de que aquí no existeixen sistemes de castes o classes, que no tenim ‘ghettos’, ni raça dominant amb relació als negres?>>.

<<No és suficient donar  la culpa a altres i dir sempre que aquest és un problema d’un sector del país, o simplement deplorar el fets que succeeixen. S’acosta un gran canvi, i la nostra tasca, la nostra obligació consisteix en aconseguir que aquest canvi o revolució sigui pacífic i constructiu per a tots>>. 

<<Aquells que no fan res conviden tant a la violència com a la vergonya. Aquells que actuen amb valentia són els que reconeixen la realitat d’uns drets>>. (President John F. Kennedy, Discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 11 juny 1963).

 (Imatge: revcom.us)

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:http://youtu.be/WIgUaYGTjYk

*****************************************************************************************

 El naixement d’una nació. Què és Catalunya

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Si prenem l’humanisme com una constant cultural, la seva descripció pot començar amb els orígens mateixos de la cultura a les terres de parla catalana i acabar als nostres dies. Antoni Rubió i Lluch, (Valladolid, 1856-Barcelona, 1937) ja parlava, en efecte, de ‘la sombra augusta de Roma’ i de ‘l’espíritu latino’ en terra catalana, des de sant Pacià a Jaume I passant per l’abat Oliba. I, saltant els segles XIV-XVII, que són els que pròpiament hom descriu en parlar d’humanisme, també, també podríem descobrir-ne indicis darrera l’erudició dels il.lustrats del segle XVIII o dels neoclàssics i encara més d’alguns sectors de la Renaixensa. De la Reinaxença, s’enllaçaria amb els precursors dels noucentistes i per aquest camí arribaríem fins abans d’ahir. I és que l’estudi de l’humanisme també pot portar com a títol <<la permanència dels clàssics de la cultura catalana>>. (Ulisses, 11).

* LA PREGUNTA.- Un altre dels grans problemes de l’humanisme és que una definició del terme tampoc no ens ajuda a centrar-nos històricament, per què?

* LA CITACIÓ.- “Tot és droga per a qui escull viure a l’altre costat”. Henri Michaux. 

(imatge: schabrieres.wordpress.com)

*****************************************************************************************

Els colors del món

 (Imatge: www.teinteresa.es)

 La devastació i crucifixió humana -la naturalesa contra la humanitat- causada pel tifó de Filipines, posa en evidència la descaradura i la roïndad dels grans poders governamentals que amb vergoyant submissió als faraònics poders econòmics, fan cas omís de les actuals conseqüències del canvi climàtic, permanent destructor de la Terra i dels seus habitants. Molta verborrea i compromisos sense complir, mentre milers d’éssers humans i les seves famílies són esborrats de la capa de la Terra a causa de les terribles envestides del canvi climàtic. Ja no fa falta que vinguin malvats i cruels extraterrestres a envair i destruir la Terra, la seva aniquilació la fem possible i la consentim tots plegats. Avui, Filipines, demà…

El vídeo

 Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent:http://youtu.be/nbX-0-LQrrk

***********************************************

Cameron i Salmond signen l’acord sobre el referèndum de la independència d’Escòcia, que es celebrarà el 18 de setembre del 2014. Guanyar-se el sou cada mes treballant amb raciocini, enteniment, intel.ligència i cultura polítiques, a favor de la llibertat, la democràcia i les aspiracions pel dret a decidir de milions dels seus ciutadans. (Imatge: es.mashpedia.com).

Catorze mesos després de l’anunci solemne a Edimburg d’un referèndum d’independència per Escòcia, la consulta impulsada pel govern nacionalista tenia des d’octubre la carta de naturalesa legal (transferència temporal per part del Parlament britànic). Es coneixia ja la redacció de la pregunta (degudament esmenada per la Comissió Electoral britànica), així com els arguments en favor i en contra d’ambdós blocs polítics. (Imatge: factorinternacional.com).

Un exemple de llibertat, democràcia responsabilitat política i respecte cap a les aspiracions del dret a decidir dels ciutadans escocesos i europeus. Tot un exemple per Espanya. (Imatge: eldiariodecaracas.com).

Com sempre, la secretària general del ‘Partido Popular’, Maria Dolores de Cospedal, intenta fer posar el mitjó a l’inrevés. Però, per a tots els mitjons, siguin del color que siguin, i que porten estampada la ‘D’ de demòcrata i democràcia, als seus usuaris ja els hi està bé portar-los ben posats.

Les seves paraules després de la recent reunió del comitè executiu del ‘Partido Popular’, fan referència a que el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, va posar de manifest que tant l’executiu com el seu partit “estan disposats a parlar” i a “dialogar d’allò que s’hagi de dialogar però sempre respectant la Constitució i les lleis”.”Són altres els que no volen parlar. Volen imposar el seu criteri i els seus eslògans sense cap mena de diàleg”, va subrallar de Cospedal.

Ja ho crec que ho fan ràpid quan els interessa canviar la Constitució i les lleis! El poder absolut és la senda que porta cap a una dictadura constitucional. “Respectant sempre la Constitució i les lleis”. Ja es va veure de quina manera el ‘Partido Popular’, va respectar la Llei Orgànica -d’obligat compliment- de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Revisat i retallat pel Consell Consultiu de la Generalitat; aprovat pel Parlament de Catalunya; retallat i aprovat pel Congrés i el Senat; sancionat pel rei i ‘referendat’ pels ciutadans de la nació catalana. Així, amb un menyspreu absolut cap a les aspiracions d’aquests ciutadans i la representivitat democràctica tant del Parlament i la Generalitat, com del Congrés i el Senat que van aprovar l’esmentada Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, la van portar d’una manera injusta i innecessària davant el Tribunal Constitucional, no renovat. I tot, després d’una vasta campanya nacionalista espanyola de recollida de signatures i eslògans en contra de l’Estatut, però, que en realitat, es va transformar en una vasta campanya contra Catalunya i els seus productes comercials. Augmentar i convertir en continuada i sempre permanent, l’aversió apassionada, angoixosa i obsessiva del nacionalisme espanyol contra Catalunya. Tot al contrari del que, des de sempre, la nació catalana havia demostrat cap a Espanya, nació de nacions. Ara, això ha canviat des de l’arribada al poder de la dreta radical, conservadora, centralista i nacionalista espanyola representada pel ‘Partido Popular’. A més fòbia contra Catalunya, més vots per aquest partit. Ja veuen el resultat: un 80% dels ciutadans de Catalunya demanen poder anar a votar per fer ús democràtic i europeu del seu dret a decidir. Ja han dit prou. La dreta que mai ha sabut governar a Espanya, només aporta una successió de conflictes i creixent malestar. El tracte rebut per la Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, és respectar les lleis?

La Constitució en el seu article tercer, ampara i protegeix les llengües que, endemés del castellà, es parlen a Espanya: català, gallec i basc. El continuat mal tracte i canvi de lleis contra la protecció i supervivència de la llengua catalana a les Comunitats Autònomes governades, amb poder absolut, pel ‘Partido Popular’, vol dir respectar la Constitució? El català està en el punt de mira del PP. No és només la llei de llengües d’Aragó, amb l’absurditat de canviar-li la denominació pel llarg nom que deriva en l’acrònim Lapao, -es comença per canviar el nom d’una llengua i s’acaba en una dictadura- sinó també la llei de la funció pública del govern balear, que elimina el català com a requisit per treballar a l’administració -<<nada se opone a que los poderes públicos prescriban, en el ámbito de sus respectivas competencias, el conocimiento de ambas lenguas para acceder a determinadas plazas de funcionario o que, en general, se considere como un mérito entre otros el nivel de conocimiento de las mismas>> (Constitució), i el decret de llengües del mateix José Ramón Bauzá, que pretén posar fi a la immersió lingüística a les illes. Tot en contra del que, en el seu article tercer, estableix la Constitució. Això és respectar-la?

“Són altres els que no volen parlar. Volen imposar el seu criteri i els seus eslògans sense cap mena de diàleg”, va subrallar de Cospedal. Qui és que vol imposar, entre altres normes i lleis centralistes, la LOQME, norma estatal més coneguda com la llei Wert, per damunt de tothom? Tot Espanya hi està en contra. Per posar un exemple, la Llei d’Educació aprovada pel Parlament de Finlàndia, la millor d’Europa, van estar 6 anys per la seva discussió i elaboració. És de caràcter permanent i es va aconseguir mitjançant les aportacions i el beneplàcit de tothom. Només es pot modificar per qüestions d’introducció a l’ensenyament de les noves tecnologies. Un bon exemple de democràcia europea.

I pel que fa a “voler imposar criteris i eslògans” en tenim un que demostra el gran desconeixement de la realitat de l’ensenyament a Catalunya. Ho va dir el ministre d’Educació i Cultura, José Ignacio Wert, al Congrés dels Diputats: “El nostre interès és espanyolitzar els nens catalans” perquè “se sentin tan orgullosos de ser catalans com de ser espanyols”. Mai hi havia hagut a Catalunya cap problema en aquest aspecte, fins que, l’any 2006, el ‘Partido Popular’ va portar l’Estatut d’Autonomia de Catalunya davant el Tribunal Constitucional, no renovat, i des que aquest partit va començar a governar amb poder absolut i sempre amb normes estatals fetes i aprovades amb un ull mirant a Catalunya. Sempre en contra de la seva autonomia constitucional i estatuària, i amb un permanent ofec econòmic. És això respectar la Constitució de les autonomies?

L’article 20 de la Constitució Espanyola que fa referència als drets d’expressió: <<A expresar y difundir libremente los pensamientos, ideas y opiniones mediante la palabra, el escrito o cualquier otro medio de reproducción. A comunicar o recibir libremente información veraz por cualquier medio de difusión…>>. Es respecta a València -País Valencià- la Constitució pel que fa referència als drets d’expressió, davant la prohibició de les emissions de TV3 i, fins i tot, ara, voler tancar la RTVV? On és això que diu la senyora de Cospedal de que tant l’executiu com el seu partit “estan disposats a parlar i a dialogar”?

El permanent discurs de l’expresident del Govern espanyol, José María Aznar, -qui l’ha votat?- discursejat des del nacionalisme espanyol més ranci, agressiu, amenaçador i totalitari -el nacionalisme espanyol és el bo i els altres són malvats i perversos perquè defensen els seus drets mitjançant el diàleg, el respecte, la pau, la llibertat i la democràcia-, és un exemple de que tant l’executiu com el ‘Partido Popular’ “estan disposats a parlar i a dialogar”? Qui són els que volen imposar el seu criteri i els seus eslògans sense cap mena de diàleg? Per cert, qui va donar l’ordre de portar l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, retallat, aprovat, sancionat i ‘referendat’ davant el Tribunal Constitucional, no renovat? Qui ha tancat tantes vegades la porta del diàleg al president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas?  

*****************************************************************************************

El Deure i la Glòria

<<Això no és un problema que únicament es limiti a un sector del país. Les dificultats inherents a la segregació existeixen a cada ciutat i a cada Estat de la Unió, provocant a moltes ciutats una corrent de descontent que amenaça a la seguretat pública. Ni tampoc aquest problema ha de ser forçosament tema de discussió partidista en una època de crisi domèstica. Els homes i dones de bona voluntat, els homes i dones generosos sabran unir-se malgrat les diferències o de partit. I tampoc es tracta aqui d’un problema legal o legislatiu. És molt millor solucionar aquests assumptes davant els tribunals que en els carrers, i és cert que es necessiten lleis per aquest i molts altres problemes. Però també és evident que les lleis no poden fer que l’home vegi les coses correctament>>. (President John F. Kennedy, Discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 11 juny 1963).

(Imatge: www.art.com)

<<En primer lloc, ens enfrontem amb un tema o problema profundament moral. És tant antic com les Escriptures i tant clar com la Constitució americana>>.

<<El problema radica en si tots els nord-americans han de gaudir de drets i oportunitats iguals, i en si anem a tractar als nostres conciutadans nord-americans com ens agradaria a nosaltres ser tractats. Si un nord-americà, perquè la seva pell és obscura, no pot esmorzar en un restaurant obert al públic; si no pot enviar als seus fills a la millor escola pública; si no pot votar a favor de funcionaris públics que representin els seus interessos; si no pot gaudir de la vida lliure i agradable que tots volem, ¿ A qui de nosaltres agradaria canviar de color de la pell i posar-se en el seu lloc? ¿ A qui d’entre tots nosaltres s’acontentaria amb rebre només recomanacions de paciència? (President John F.Kennedy, Discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 11 juny 1963).

(Imatge: o5racismo.blogs…)

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:http://youtu.be/zZwmoVYEwV4

*******************************************************************************

 El naixement d’una nació. Què és Catalunya

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Els conceptes generals d’humanisme i Renaixement volen dir a hores d’ara una cosa ben diferent per a cada branca de la investigació històrica i gairebé una cosa ben diferent per a cada historiador de la cultura: en qualsevol cas, aquell bell i lluminós renaixement que sorgia de les boires confuses i tèrboles dels segles mitjans, tal com el van teoritzar Burckhardt i l’escola historicista alemanya, s’ha esborrat com el rostre humà dibuixat a la sorra de foucaultiana memòria. Ara bé, si hem de parlar d’aquests temes, el més sensat és refugiar-nos en un concepte ample i còmode d’humanisme i Renaixement; un que proposi, per exemple, uns motius i unes constants dintre una mena de continuïtat cultural que podria anar del segle XIV al segle XVII; de Petrarca a Goethe, del Cisma d’Occident a la Revolució Industrial -amb el benentès que es tracta d’un recer provisional i no d’una veritat establerta. (Ulisses, 11).

* LA PREGUNTA.- Quins són els criteris generals operatius que ens han de permetre parlar d’humanisme en la cultura catalana?

* LA CITACIÓ.- “L’art, quan és bo, és sempre entreteniment”. Bertold Brecht.

(Imatge: anidabar.wordpress.com)

*****************************************************************************************

Els colors del món

 John F. Kennedy, president dels EUA; el cap de l’FBI, Edgar Hoover i el fiscal general, Robert F. Kennedy en el decurs d’un acte a La Casa Blanca. (Imatge: elespejodelaargentina.com).

Qüestions per Edward Snowden, WikiLeaks i The Washington Post.

* Cinc dies abans de l’assassinat del president Kennedy, l’oficina de l’FBI de Nova Orleans, va rebre un tèlex avisant que es preparava un atemptat contra el president durant el cap de setmana a Dallas (Texas). L’FBI no va transmetre aquesta advertència al Servei Secret ni a altres autoritats. Poc després de l’assassinat, el missatge de tèlex va desaparèixer de l’arxiu de l’oficina de l’FBI de Nova Orleans. (Jim Garrison, Fiscal de Districte de Nova Orleans).

Quina explicació hi donen Edward Snowden, WikiLeaks i The Washington Post? Thank you very much.

***********************************************

Al Excmo. Sr. D. Mariano Rajoy Brey, Presidente, Gobierno de España, Palacio de la Moncloa, Madrid.

Apreciado Presidente:

Es conocida la voluntad de autogobierno del pueblo catalán, reiteradamente ejercida o reclamada a lo largo de los siglos. En el último periodo democrático, iniciado a finales del siglo pasado, dicha voluntad de autogobierno fue canalizada inicialmente a través del Estatuto de Autonomía de 1979.

El Parlamento catalán aprobó en 2005 una nueva propuesta de Estatuto de Autonomía, que fue posteriormente asumida en 2006 primero por las Cortes Generales i finalmente en referéndum por el pueblo de Catalunya. Mi implicación personal, aún sin responsabilidades de gobierno en ese momento, para facilitar un nuevo encaje de Catalunya en España, durante la negociación, es de sobras conocida.

La sentencia posterior del Tribunal Constitucional diluyó y en gran parte anuló la voluntad democrática de los catalanes expresada en las urnas, y evidenció la imposibilidad de continuar desarrollando la capacidad de autogobierno de Catalunya por la vía transitada hasta ese momento.

Más recientemente, durante la pasada legislatura, la negativa a cualquier tipo de negociación en referencia a la propuesta de Pacto Fiscal, promovida por el Govern de la Generalitat y aprobada por una muy amplia mayoría del Parlament de Catalunya, evidenció, una vez más, la incapacidad de dar respuesta por parte de las instituciones del Estado a las propuestas presentadas desde Catalunya.

Esta situación de bloqueo y la manifestación más numerosa de la historia llevada a cabo en Catalunya el pasado 11 de septiembre, me llevaron a la conclusión de la convocatoria de elecciones anticipadas para que el pueblo de Catalunya decidiera libremente y democráticamente su futuro político.

Las últimas elecciones al Parlament de Catalunya dieron como resultado un amplio apoyo popular, con una muy elevada participación, la más elevada de la historia en este tipo de elecciones, a aquellas distintas fuerzas políticas que presentaban en su programa electoral la necesidad de ejercer el derecho a decidir.

El Parlament de Catalunya ha manifestado en diversas ocasiones durante la presente legislatura, y a través de mayorías cualificadas, el apoyo al derecho a decidir de los catalanes, y ha establecido el mandato del diálogo y la negociación con el Gobierno de España con el fin de llevarlo a cabo mediante una consulta democrática. La reciente constitución del Pacte Nacional pel Dret a Decidir evidenció, asimismo, el amplio apoyo del que también goza este planteamiento entre instituciones, agentes económicos y sociales, y sociedad civil en toda Catalunya.

El Consejo Asesor para la Transición Nacional, organismo del que se ha dotado el Gobierno de la Generalitat y del que forman parte destacadas personalidades, argumenta en su primer informe la existencia de vías legales que posibilitan llevar a cabo la consulta. En la medida que se trata de un informe que juzgo de alta calidad y de contenido muy interesante, creo oportuno hacérselo llegar dentro de unos pocos días.

Es por todo lo expuesto que entiendo que se dan las condiciones favorables para plantear la celebración de una consulta en Catalunya: amplio apoyo ciudadano y parlamentario, voluntad de diálogo y negociación y existencia de vías legales para llevarla a cabo.

Entiendo que cuando se dan todas estas circunstancias, fruto seguramente de toda la trayectoria histórica que le describia al principio de este escrito, es deber de los responsables públicos y gubernamentales forjar la voluntad política que permita dar respuesta a la legítima, pacífica, democrática y mayoritaria aspiración de la sociedad, en nuestro caso, la catalana.

En nuestro último encuentro le planteé la necesidad de una respuesta política a la demanda de democracia del pueblo de Catalunya. Hoy se la reitero por escrito, con el mismo espíritu de diálogo y negociación de nuestro último encuentro.

Soy consciente de su posición contraria a la celebración de la consulta, tal como me la manifestó en aquel encuentro. Sin embargo, entiendo que de la misma forma que otros países -también de la UE- encuentran vías para solucionar democráticamente y legalmente este tipo de retos y de realidades, España no debería ser la excepción en sentido contrario.

En consecuencia, le planteo nuevamente la necesidad de abortar el diálogo y la negociación, que permitan de forma pactada la celebración de una consulta al pueblo catalán, en el plazo más breve posible, con los marcos legales que establezcamos.

Cordialmente,

Artur Mas

Barcelona, 26 de julio de 2013

(Imatge: www.abc.es)

Pèrdua de temps

Tot el que sigui intentar dialogar amb el Govern central de Madrid , centralista, nacionalista espanyol i amb una malaguanyada majoria absoluta, és perdre el temps. Romanen en un altre segle, però, encara més enrere. El seu concepte de democrácia no és el que avui impera a Europa. Tampoc el de nació i el d’autonomia. Tot el que el ‘Partido Popular’, des de l’any 2006, està provocant a Catalunya i als ciutadans de Catalunya, no ho podran oblidar mai per mai. Escoltin bé, un 80 per cent d’aquests ciutadans demanen, ara, poder anar a votar perquè comptar vots és més fàcil, normal i de raciocini que comptar manifestants. I perquè votar és propi d’una veritable democràcia. En una societat lliure, aquells que posseeixen el poder de governar, forçosament han de respondre a aquells que posseeixen el dret a votar. 

No poden suportar l’autonomia constitucional i estatuària de Catalunya, i, que una veritable autonomia és la facultat de governar-se per les seves pròpies lleis.

Barcelona, capital de la nació catalana. Diada Nacional de Catalunya. Les justes aspiracions dels ciutadans de Catalunya són expressades una vegade més mitjançant la presència pacífica i el testimoni de la democràcia. Els 7.500.000 ciutadans de Catalunya -el dret a votar de les nacions lliures, tard o aviat, o podran manifestar- estàn indignats amb el tracte que reben per part del Govern central espanyol del ‘Partido Popular’. No només és l’espoli fiscal, amb la xifra de 18.000 milions d’euros -un 8% del PIB català- que surten dels imposts dels ciutadans de Catalunya i no tenen retorn per part del Govern central, és la ingerència continuada en contra de la protecció de la llengua catalana i de les lleis que emanen del Parlament de Catalunya, provinents del desenvolupament de l’Estatut d’Autonomia. La radicalitat del nacionalisme espanyol que es creu  únic i veritable, està prestant un pèssim servei a Espanya, nació de nacions constretes i amargades. L’enderrariment del país és una constant de cada dia.

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: http://youtu.be/nI_zyZ2A1YE

*****************************************************************************************

El Deure i la Glòria

<<Deu ser possible que tots els consumidors nord-americans, sigui quin sigui el seu color, rebin igual tracte i servei en llocs públics tals com restaurants, teatres i establiments, sense que s’els obligui a manifestar-se als carrers, i així mateix deu ser possible que els nord-americans de qualsevol color es registrin i votin en unes eleccions lliures sense por a interferències i represàlies>>. (President John F. Kennedy, discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 11 juny 1963).

Octubre 1963. L’última llei signada pel president Kennedy. Novembre 1963. Assassinat, magnicidi, complot a Dallas (Texas). 

FILE – In this Oct. 31. 1963 file photo, President Jonh F. Kennedy signs a bill authorizing $329 milion for mental health programs at the White House in Washington. The Community Mental Health Act, the last legislation that Kennedy signed, aimed to build 1,500 mental health centers so those with mental ilínesses could be treated while living at home, rather than being kept in state institutions. It brouhgt positive changes, but was never fully funded. Former U.S. Rep. Patrick Kennedy will host a conference on Oct. 24, 2013 in Boston, to mark the 50th anniversary of the act, and formulate an agenda to continue improving mental health care. (AP Photo/Bill Allen, File). (www.knoxnews.com).

<<Deu ser possible, en resum, que tot nord-americà disfruti dels privilegis de ser-ho sense distinció de raça o color. Cada nord-americà deu tenir dret a ser tractat com desitjaria ser tractat, com hom desitjaria que els seus fills fossin tractats. Però aquest no és el cas>>.

<<El nodrissó negre nascut avui a Nord-Amèrica, fent cas omís del sector nacional d’on neixi, disposa d’un cinquanta per cent de probabilitats de finalitzar la segona ensenyança si el comparem amb un nen blanc nascut en el mateix lloc i el mateix dia; una tercera part de probabilitats de finalitzar l’ensenyament superior; una tercera part de convertir-se en un veritable professional; dues vegades més les probabilitats de convertir-se en un individu sense treball; set vegades més les oportunitats en contra d’arribar a guanyar algun dia deu mil dòlars a l’any; una vida que serà set anys més curta, i la perspectiva de guanyar durant tota aquesta vida la meitat d’allò que pot guanyar l’home blanc>>. (President John F. Kennedy, discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 11 juny 1963).

 <<Cada vegada que una persona defensa un ideal, actúa per millorar la sort d’altres; o lluita contra una injustícia, transmet una ona d’esperança>>. (Robert F. Kennedy, va ser Fiscal General, després Senador per Nova York  i candidat demòcrata a la presidència dels EUA).

El vídeo

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent:http://youtu.be/JN3DgiE95Qs

*******************************************************************************************

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- El comerç mediterrani, que havia fet la riquesa dels catalans medievals, era en perillosa ruïna. Hi eren en regressió no tan sols els catalans. D’ençà del 1504, la pirateria turco-berber hi espaordia els cristians. Gènova i Venècia s’hi mantenien, com fos. Però els catalans no tenien iniciativa per defensar-se ni defensar llur comerç. L’any 1535, mentre esperaven passivament, i en va, la protecció de les galeres imperials -de llur emperador, Carles I-, féu arribada a Barcelona el primer vaixell anglès, dada demostrativa que Anglaterra, també com fos, gosava introduir-se a la Mediterrània. (Ulisses, 11).

* LA PREGUNTA.- Els conceptes generals d’humanisme i Renaixement volen dir a hores d’ara una cosa ben diferent per a cada branca de la investigació?

* LA CITACIÓ.- “Penso en la música com un menú. No puc menjar el mateix cada dia”. Carlos Santana.   (Imatge: hitpredictor.wordpress.com)

*******************************************************************************************

Els colors del món

(Imatges: www.JFK-online.com)

Qüestions per Edward Snowden, WikiLeaks i The Washington Post:

Aproximadament una hora abans de l’arribada de la comitiva del president Kennedy, Jack Ruby, l’home que després va matar a Lee H. Oswald, va ser vist en el monticle d’herba acompanyant a un home que portava un rifle en una maleta. La declaració de Julia Ann Mercer, testimoni d’aquests fets, va ser alterada per l’FBI perquè semblés que ella no va poguer identificar Ruby com a l’home en qüestió. La manipulació fraudulenta no ha estat jamai corroborada o desmentida pel Govern ferderal. Per què?

(Imatge: siberstudios.tv)

************************************************************* 

El país dels “cromos” i on de les subvencions permanents en diuen solidaritat.

(Imatge: todocoleccion.net)

No pensa canviar “cromos” amb Catalunya. Ho va dir el president Rajoy. No, no i no. No és això, president del Govern espanyol i del ‘Partido Popular’. La nació catalana no vol “cromos”, ja té totes les col.leccions fetes. Si el senyor Rajoy es refereix al desastrós finançament que pateix Catalunya, cal fer avinent que el seu veritable qualificatiu és el d’espoli fiscal. No es tracta d’una col.lecció de “cromos”, tot i que, en català, -llengua molt i molt difícil que a Espanya no es comprèn-, també s’en diuen “cromos” igual que en castellà. Sí, espoliar fiscalment Catalunya perquè difícilment es pot anomenar d’una altra manera, el fet de que, cada any, 18.000 milions d’euros -un 8,5% del PIB català- surtin dels imposts dels ciutadans de Catalunya i no tinguin retorn per part del Govern central. Parlant clar i català, això es tradueix en un ofec per Catalunya que ja ha demanat, una i altra vegada, un nou model de finançament. No, la Generalitat de Catalunya mai ha dit que no vulgui ser solidària.

Els Deu Manaments, USA 1956, Director i Productor: Cecil B. De Mille. També, col.lecció de “cromos”. Cap allà tornem.

Però, aquestes aspiracions, entren per una orella i surten per l’altra. Es fan el desentès. Tot al contrari d’escoltar amb totes les seves orelles, que és el que si fa el Govern del ‘Partido Popular’ quan les demandes provenen d’altres ‘regiones’. Millor no parlar d’autonomia, perquè, que vol dir ‘autonomia’ a Espanya, nació de nacions constretes i amargades? Escoltin, la nació catalana -ja ho veiem des de l’any 2006- ja s’ha cansat d’explicar, parlar i parlamentar. Ara, el que demanen milions de ciutadans de Catalunya, com a en tota veritable democràcia, és poder fer ús del seu sagrat dret a decidir. Poder anar a votar com a ciutadans, membres d’una Europa unida i formada per Estats lliures.

Per a tots els benvolguts demòcrates la qüestió és molt clara. Es tracta de la ciència política, de la llibertat, de la democràcia, del raciocini i enteniment dintre la fàbrica de l’obrerisme de la política que no té vagues, atur i amb uns “convenis” molt favorables. Una qüestió molt clara davant la gran evidència de que en una societat lliure, aquells que posseeixen el poder de governar, forçosament han de respondre a aquells que posseeixen el dret a votar.

Segons que informa l’ACN, mitjançant el rotatiu ‘El Punt Avui’, el president del Govern espanyol i del PP, Mariano Rajoy, va voler tranquilitzar els barons del seu partit -per damunt de tot, vots són vots- i els va garantir que no pensa canviar “cromos” amb Catalunya. Segons va explicar a la sortida de la reunió el vicepresident del Senat, Juan José Lucas, Rajoy ho ha assegurat durant la seva intervenció en el Comitè Executiu Nacional, en el qual també va garantir que “no té acords amb ningú”.

No calen gaires acords quan, cada any, surten 18 mil milions d’euros dels imposts dels ciutadans de Catalunya i que no tenen retorn des del govern central, per anar cap a les 12 ‘regiones’ -el ‘Partido Popular’ és més regionalista que autonomista- que reben més diners dels que aporten. De les 17 Comunitats Autònomes, 12 reben més del que aporten. Només, només 5 aporten més del que reben. Què és això, una “costumbre”? Les obligacions, són iguals per a tothom? Tants diners els hi sobren a algunes ‘regiones’ governades pel ‘Partido Popular’, que han rebaixat imposts mentre Catalunya pateix un ofec econòmic? De què parlem, de solidaritat o de subvencions permanents?

(Imatge: esquerracalella)

Catalunya no vol ni demana “cromos”, volia i ha demanat una i altra vegada, un finançament just i raonable. Ara, els ciutadans de Catalunya demanen la independència. No poden esperar més. La democràcia i les urnes ho hauran de demostrar. Milions de ciutadans de Catalunya ho demostren cada dia.

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar les adreces de vídeo següents:http://youtu.be/DvNuREcY9m8 – http://youtu.be/SicFn8rqPPE 

Enfonsar la Llei de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a les persones en situació de dependència i a les famílies d’Espanya, nació de nacions, és un acte cruel i d’una roïndad indescriptible. Es pensen que en nom d’aquest maleït poder absolut, poden fer el que vulguin senyors del ‘Partido Popular’? Quin cras error va ser donar-lis la majoria absoluta!

********************************************************************************

Quan a l’expresident del Govern espanyol, José María Aznar (PP), i als dirigents del ‘Partido Popular’ els hi va interessar i convenir el diàleg, ja ho crec! que es van afanyar a establir una política d’enteniment i raciocini polític amb la Generalitat de Catalunya. Presumir d’estadista només a estones, no és un bon servei a Espanya, nació de nacions. El Parlament i la Generalitat, així com milions de ciutadans de Catalunya, ja han demanat el diàleg. Si no ve del Govern espanyol, haurà de venir per intervenció de la Comissió Europea i del Parlament d’Europa. (Imatge: www.abc.es). 

La fundació FAES que presideix l’expresident del govern espanyol, José María Aznar, i que rep fons públics del Ministeri de Cultura -competència estatal duplicada, tota vegada que les Comunitats Autònomes ja tenen les competències en cultura, però, sense diners, com és el cas de Catalunya ofegada-, i també fons del Ministeri d’Afers Estrangers i subvencions d’altres Administracions Públiques, ha advertit recentment a la revista que edita que els “desafiaments” a l’ordre constitucional han de ser “resistits” i “vençuts”.

(Imatge: elmundo.es)

Mai a Catalunya, tant per part del president de la Generalitat, el Parlament, partits polítics o altres institucions, s’han manifestat amb aquest llenguatge propi del terrror i de la por. No és un llenguatge procedent de la democràcia ni dels països que formen la Comunitat Europea. Més bé, procedeix d’arrels dictatorials i de retorn al passat. D’abans de la democràcia que tant va costar aconseguir. El senyor Aznar, quan es refereix a la nació catalana -un 80% dels seus ciutadans demanen fer ús del seu dret a decidir i poder anar a votar-, també parla amb aquest to agressiu i amenaçador. Tots els diaris en van plens. 

Després si i ara no? Qui va donar l’ordre, l’any 2006, de portar la Llei Orgànica, d’obligat compliment, de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya al Tribunal Constitucional, no renovat? Una Reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya revisada i retallada pel Consell Consultiu de la Generalitat; aprovada pel Parlament de Catalunya; el Congrés de Diputats, que també la va retallar, i el Senat; sancionada pel rei i ‘referendat’ pels ciutadans de Catalunya. Anys 2006 – 2010, quatre anys per emetre sentències i la sentència. Tanta humiliació i menyspreu pels ciutadans de Catalunya que van referendar la seva primera Llei? (Imatge: quiron.wordpress). 

A les democràcies europees, no es parla de la forma que ho fa l’expresident del govern espanyol quan es refereix als moments en que viuen Catalunya i Espanya, nació de nacions constretes i amargades. Entre altres qüestions, perquè cal donar exemple dintre els afers de la política que es desenvolupen a Espanya. Exemple dintre les institucions polítiques. Exemple dintre els partits polítics i, exemple, pel que fa als drets polítics. No en va la política és la ciència i art de governar, que tracta de l’organització i de l’administració d’un Estat en els seus afers interiors i exteriors.

En el cas de Catalunya, ja l’any 2006 va presentar la Reforma del seu Estatut d’Autonomia; més tard, va demanar un pacte fiscal; també ha demanat, com a ‘pagadora’ que és, un nou model més just de finançament; ha demanat, també, poder ser Estat i, finalment, com que a Espanya, nació de nacions constretes i amargades, la política no és, malauradament, ciència i art de governar, els ciutadans de la nació catalana demanen -ha quedat demostrat que de manera massiva- poder fer ús del seu dret a decidir i poder anar a votar.

(Imatge: www.vebidoo.de)

(Imatge: finestro.wordpress.com)

Parlar, dialogar, reunir-se; tornar a parlar, més diàleg, celebrar sessions de treball; el raciocini, l’enteniment…En els abundants emoluments de final de mes, no hi entra la feina pel do de la parla? 

Quan el senyor Aznar, el Dia de la Hispanitat, va dir en conversa amb els periodistes que havia assistit a l’acte “per defensar la democràcia, la unitat d’Espanya i la monarquia constitucional”, hauria de tenir molt present que el dret a votar en unes eleccions lliures és el dret més poderós i inapreciable del món, i no deu negar-se a ningú que així ho demana. En una societat lliure, aquells que posseeixen el poder de governar, forçosament han de respondre a aquells que posseeixen el dret a votar. Això és defensar la democràcia.

Pel que fa a la unitat d’Espanya, no és un camí recomenable ni acceptable, que quan una Autonomia de nacionalitat històrica i nació, com és Catalunya, veu que la Llei Orgànica -aprovada, sancionada i referendada- del seu Estatut d’Autonomia, és duta al Tribunal Constitucional, no renovat, és un fet gravíssim en contra de la mateixa existència i supervivència constitucional de l’autonomia de Catalunya -Mancomunitat, 1914 i primer Estatut, 1932- i que no ve a fomentar, precisament, aquesta ‘unitat d’Espanya’, tot i que Catalunya ha estat sempre la primera pel que fa a la solidaritat i que actualment ha esdevingut injusta i abusiva.

Ja que José María Aznar no ho diu, ho recordarem una altra vegada i amb relació a la ‘defensa de la democràcia’ i la ‘unitat d’Espanya’. Any 2006. Any en el que els dirigents del ‘Partido Popular’, de forma innecessària, injusta i tant poc democràtica, van portar la Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya -revisat i retallat pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovat pel Parlament, retallat i aprovat pel Congrés i el Senat, sancionat pel rei i ‘referendat’ pels ciutadans de Catalunya- al Tribunal Constitucional, no renovat. Error polític d’una gravetat extraordinària. Avui, transcorreguts vuit anys, veiem les conseqüències. Qui va donar l’ordre de portar la Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, al Tribunal Constitucional, no renovat? 

Ara, amb el seu Estatut d’Autonomia -primera Llei de Catalunya- ‘referendat’ i després sentenciat -quatre anys per emetre una sentència, entre vàries (2006-2010)-, ara, després de passar menyspreu i humiliació, els ciutadans de Catalunya demanen -de manera democràtica i exemplar- poder anar a votar. Així ho va demanar al president Mariano Rajoy, el president Artur Mas, en una carta amb data 26 de juliol del 2013.

I no es tracta només del tractament a empentes que es va fer i es fa a l’Estatut d’Autonomia, és també a les lleis aprovades pel Parlament autonòmic de Catalunya i que el ‘Partido Popular’ hi presenta recurs davant el Tribunal Constitucional, on sempre el resultat és desfavorable a Catalunya. Lleis com la d’Educació que ha aconseguit que el fracàs escolar començi a minvar; la del Cinema, que demana una projecció més justa pel que fa al nombre de pel.lícules en llengua catalana i que actualment només és d’un 3%; la Llei d’Horaris Comercials que protegeix al treballador, davant la imposició d’horaris salvatges en contra del treballador, de la vida familiar i de la dignitat de la persona. També protegeix als petits botiguers i comerciants de proximitat, que donen vida als pobles i barris de les ciutats i amb tant d’arrel a Catalunya. La continua empenta contra la protecció de la llengua catalana amparada per la Constitució, així com el gallec i l’euskera.

Els ciutadans de Catalunya demanen poder fer ús del seu democràtic dret a decidir. Poder anar a votar. El Govern central, centralista i nacionalista espanyol del ‘Partido Popular’, hauria de tenir molt present que el dret a votar en unes eleccions lliures és el dret més poderós i inapreciable del món, i no deu negar-se a ningú que així ho demana. En una societat lliure, aquells que posseeixen el poder de governar, forçosament han de respondre a aquells que posseeixen el dret a votar. Això és defensar la democràcia.

Aquestes i altres lleis aprovades pel Parlament de Catalunya, d’acord amb l’Estatut i el que ha de ser una veritable autonomia: la facultat de governar-se per les seves pròpies lleis. No una autonomia de farsa, de fireta i de per riure. Per això lluita la nació catalana i en contra de la pretensió del ‘Partido Popular’, centralista i nacionalista espanyol i amb poder absolut, de voler suprimir l’Estat de les Autonomies, constitucional. Així ho està fent amb Catalunya a base d’un continuat ofec econòmic que impedeixi el seu creixement i desenvolupament autonòmic. Ho demostra la xifra de 18.000 milions d’euros -un 8,5% del PIB català- que, cada any, surten dels imposts dels ciutadans de la nació catalana i que no tenen retorn per part del Govern central del ‘Partido Popular’. Un espoli fiscal que unes democràtiques, transparents i veritables balances fiscals, hauran de demostrar. Unes balances fiscals “no cocinadas”, com va dir el president, Ignacio González, de la Comunitat Autònoma ‘pagadora’ com és la de Madrid.

Pel tractament que des de l’any 2006 -després a l’oposició- i que des de que governa, amb poder absolut, el ‘Partido Popular’ dóna a Catalunya, no és precisament una forma de raciocini i d’enteniment polític per fomentar això que el senyor Aznar anomena “la unitat d’Espanya”.

Si vostès m’ho permeten, només uns paràgrafs de l’article de l’enginyer Joaquim Coello i Brofau, en el rotatiu ‘El Punt Avui’:

<<El projecte nacional plantejat a “l’Espanya invertebrada” d’Ortega és d’arrel, de tesi i de sentiment castellans: abstracte, centralista i uniformista. Aquesta és l’essència del nacionalisme espanyol il.lustrat. La visió de José Antonio Primo de Rivera, que ha inspirat l’ideari del franquisme, parteix del més absolut immobilisme: la pàtria ni canvia ni evoluciona per la voluntat dels ciutadans; està per sobre d’ells. Aquest ideari envaeix la consciència de les persones i en limita la llibertat. Converteix els ciutadans en camarades o traïdors en la tradició del feixisme i el comunisme>>.

<<La resta del nacionalisme espanyol és conservadorisme ranci per preservar privilegis o voluntat de domini utilitzant el caciquisme i la força de l’Església per controlar les consciències i limitar la llibertat dels individus, pel que fa a principis trascendents que per ser-ho escapen de la racionalitat. El nacionalisme català és proper, real, historicista i pluralista, tal com va ser definit per Jaume Vicens Vives a ‘Notícia de Catalunya’. Són dos nacionalismes, antagònics: l’un des del pessimisme, del passat, i l’altre des de l’optimisme, del futur, de la mateixa manera que les visions d’Espanya d’Unamuno i Maragall són contradictòries, malgrat el respecte mutu que els personatges es professaven>>.

<<El que volen ser els uns i els altres, catalans i espanyols, és diferent i volen fer-ho també de diferent manera. Els uns, a través de l’atracció i la diversitat; Catalunya sempre ha estat terra de pas. I els altres, des de la submissió i la uniformitat; és l’essència de Castella, aïllada amb les seves veritats absolutes, que ha conformat el nacionalisme espanyol i ha determinat l’Estat que l’encarna. La Transició va ser un profund i temporal canvi, però passat el temps el nacionalisme espanyol torna al mateix lloc on sempre ha estat. Constatada aquesta estructura diferenciada, s’ha d’acceptar que hi ha raó o per a la separació o per a la integració de manera diferent a la practicada en els darrers tres segles amb voluntat de domini dels uns, acceptada amb més o menys resistència pels altres. Les diferències són de fons>>.

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar les adreces de vídeo següents: http://youtu.be/GNrVOCcefkk

******************************************************************************** 

El Deure i la Glòria

<<Aquesta tarda, rere una sèrie d’amenaces i declaracions de desafiament, es va requerir la presència de la Guàrdia Nacional d’Alabama a la Universitat d’aquest mateix Estat perquè es complís la final i inequívoca ordre del tribunal de justícia del districte nort d’Alabama. Aquesta ordre exigia l’admissió a les aules de la Universitat de dos joves residents d’Alabama; dos joves perfectament qualificats pel seu ingrés, però que, pel que sembla, han tingut la “desgràcia” de néixer negres>>. (President John F.Kennedy, Discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 11 juny 1963).

(Imatge: www.aarp.org)

<<El fet de que fossin admesos de manera pacífica en els terrenys de la Universitat es deu en bona part a la conducta dels estudiants de la Universitat d’Alabama, que van saber fer front a les seves responsabilitats en forma realment constructiva>>.

<<Espero que tot nord-americà, visqui on visqui, es pari un moment a fer examen de consciència sobre aquests i altres semblants incidents. Aquesta nació va ser fundada per homes de moltes nacions i de diferent formació. I es va fundar en el principi de que tots els homes han estat creats iguals i que els drets de cada home disminueixen cada vegada que els drets d’un altre són amenaçats>>.

<<Avui dia estem entestats en una lluita a escala mundial per promoure i protegir els drets de tothom que desitja ser lliure, i quan els nord-americans són enviats a Vietnam o a Berlín no demanem que ho facin només els blancs. Per tant, ha de ser possible que tots els estudiants nord-americans, qualsevol que sigui el seu color, assisteixin en els cursos d’ensenyament donats per qualsevol institució pública sense necessitat de que els protegeixin les tropes…>>. (President John F. Kennedy, Discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 11 juny 1963).

(Continuarà en el proper ‘post’).

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar les adreces de vídeo següents: http://youtu.be/7BEhKgoA86U  

********************************************************************************************

•  
  

  El naixement d’una nació. Què és Catalunya

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- A València, on l’onada regressiva féu sentir-se amb un cert retard, prosperà, vers el 1489, una política de préstecs a la corona -per a la Guerra de Granada, per a les campanyes itàliques, expedicions africanes, etc.-, que contribuí, així mateix, a fer de la ciutat un petit món de rendistes i provocar l’endeutament del municipi, rere la inflació censalista, agreujada per la manca creixent de formalitat en el reembossament dels préstecs de part de la corona. El 1506, Barcelona encara construí galeres per compte del rei per a la conquesta de Tunis. No gaire temps a venir, la política mediterranista dels Habsburg es basaria  en la força financera i naval de Gènova. El 1510, Barcelona encara celebrà els èxits de l’expedició militar del rei a Alger, Tlemcen i Trípoli, en què també hi participà la ciutat de Mallorca. Barcelonins i mallorquins col.laboraren encara en l’expedició per recobrar Bugia. Són exemples de persistència de l’interès per la Mediterrània. (Ulisses, 11).

* LA PREGUNTA.- El comerç mediterrani, que havia fet la riquesa dels catalans medievals, per què era en perillosa ruïna?

* LA CITACIÓ.- “La possessió d’un llibre es converteix en el substitut de la seva lectura”. Anthony Burgess.(Imatge: www.theguardian.com)

**********************************************************************************

Els colors del món

(Imatge: www.noticiasdealava.com)

 La Llei de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a les persones en situació de dependència i a les famílies d’Espanya, més coneguda com la llei de dependència, amb els diners congelats i engegada a rodar. Sanitat, serveis socials, pensions, educació, investigació i recerca, cultura…amb les asignacions econòmiques més baixes d’Europa, engegades a rodar. És la gran diferència entre un govern de dretes, radical i conservador amb retorn al passat, i un govern d’esquerres progressista que va crear, entre altres aspiracions del poble, aquesta llei de la dependència. Busquin les diferències.

I mentre els sous dels treballadors baixen, i l’atur continua, continua i continua, el nombre de milionaris ha crescut a Espanya el 13,2%. Ja ho veuen, n’hi ha que sempre es surten amb la seva.

*************************************************

Qui governa Espanya?

(Imatge: www.periodistadigital.com)

La secretaria general del ‘Partido Popular’, María Dolores de Cospedal, hauria de voler entendre millor les coses. Posar-hi una mica més d’esforç democràtic i polític, propi del segle XXI. Dóna la sensació, pel continuat martelleig de les seves paraules, que la seva manera de veure els problemes de l’Espanya actual -nació de nacions constretes i amargades- roman més a prop dels temps de l’autoritarisme -tant freqüent en la penosa història d’Espanya- que dels temps actuals, dintre d’una Europa democràtica i progressista. Cada vegada que és refereix a Catalunya i al president de la Generalitat, atia encara més les aspiracions dels ciutadans de la nació catalana pel dret a decidir, mitjançant poder anar a votar, així com els favorables a la independència de Catalunya. El seu nombre no ha parat de créixer des de l’any 2006, any en el que els dirigents del ‘Partido Popular’, de forma innecessària, injusta i tant poc democràtica, van portar la Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya -revisat i retallat pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovat pel Parlament, retallat i aprovat pel Congrés i el Senat, sancionat pel rei i ‘referendat’ pels ciutadans de Catalunya- al Tribunal Constitucional, no renovat. Error polític d’una gravetat extraordinària. Avui, transcorreguts vuit anys, veiem les conseqüències. Una pregunta: Qui va donar l’ordre de portar la Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, al Tribunal Constitucional, no renovat?

Ara, amb el seu Estatut d’Autonomia -primera llei de Catalunya- referendat i després sentenciat -quatre anys per emetre una sentència, entre vàries (2006-2010)-, ara, després de passar menyspreu i humiliació, els ciutadans de Catalunya demanen -de manera democràtica i exemplar- poder anar a votar. Així ho va demanar al president Mariano Rajoy, el president Artur Mas, en una carta amb data 26 de juliol del 2013. El dret a votar en unes eleccions lliures és el dret més poderós i inapreciable del món, i que no deu negar-se a ningú. És propi de la grandesa política de la democràcia, ja que el canvi i l’evolució han de venir de la voluntat dels ciutadans.

Ho escriu en el diari ‘El Punt Avui’, l’enginyer Joaquim Coello i Brufau: <<…la resta del nacionalisme espanyol és conservadorisme ranci per preservar privilegis o voluntat de domini utilitzant el caciquisme i la força de l’Església per controlar les consciències i limitar la llibertat dels individus, pel que fa a principis trascendents que per ser-ho escapen de la racionalitat. El nacionalisme català és proper, real, historicista i pluralista, tal com va ser definit per Jaume Vicens Vives a ‘Notícies de Catalunya’. Són dos nacionalismes, antagònics: l’un des del pessimisme, del passat, i l’altre des de l’optimisme, del futur, de la mateixa manera que les visions d’Espanya d’Unamuno i Maragall són contradictòries, malgrat el respecte mutu que els personatges es professaven>>.

<<El que volen ser els uns i els altres, catalans i espanyols, és diferent i volen fer-ho també de diferent manera. Els uns, a través de l’atracció i la diversitat; Catalunya sempre ha estat terra de pas. I els altres, des de la submissió i la uniformitat; és l’essència de Castella, aïllada amb les seves veritats absolutes, que han conformat el nacionalisme espanyol i ha determinat l’Estat que l’encarna. La Transició va ser un profund i temporal canvi, però passat el temps el nacionalisme espanyol torna al mateix lloc on sempre ha estat. Constatada aquesta estructura diferenciada, s’ha d’acceptar que hi ha raó o per a la separació o per a la integració de manera diferent a la practicada en els darrers tres segles amb voluntat de domini dels uns, acceptada amb més o menys resistència pels altres. Les diferències són de fons>>.

Des d’aquesta acostumada voluntat de domini la secretària general del PP, Maria Dolores de Cospedal, va afirmar recentment que Catalunya “no mereix un govern que només parli de fronteres”, i ha emplaçat la Generalitat a presentar un “full de ruta econòmica” amb uns pressuposts “creïbles” i ha advocat per “la unitat des de la pluralitat”. Pel que fa a les “fronteres”, segons que explica el rotatiu ‘El Punt Avui’, el president de la Generalitat, Artur Mas, ho va dir molt clar: <<No volem posar fronteres enlloc, avui dia no n’hi ha a Europa, no volem ni barallar-nos, ni separar-nos de manera traumàtica, ni res d’això. El que vol molta gent a Catalunya és emancipar-se”. El president català ha insistit que durant aquest procés d’emancipació no es vol barallar amb ningú, “ni establir fronteres, ni tampoc construir murs”. Simplement, ha precisat, <<pensem que amb un projecte propi, podrem viure millor>>, com qui s’emancipa, té una casa pròpia i podrà viure millor, ha indicat.

El President de la Generalitat de Catalunya

<<No volem posar fronteres enlloc, avui dia no n’hi ha a Europa, no volem ni barallar-nos, ni separar-nos de manera traumàtica, ni res d’això. El que vol molta gent a Catalunya és emancipar-se. Pensem que amb un projecte propi, podrem viure millor>>. (President Artur Mas, Consistori de Vilalba Sasserra, 28 setembre 2013).

(Imatge: www.zoomnews.es)

En una intervenció davant la junta directiva del “Partido Popular’ de Castella-la Manxa, María Dolores de Cospedal va emplaçar la Generalitat a presentar un “full de ruta econòmica” amb uns pressuposts “creïbles”. Què pretén, què la Generalitat de Catalunya confeccioni uns pressuposts en fals? I com es pot presentar un “full de ruta econòmica”, davant la xifra injusta i abusiva de 18.000 milions d’euros que surten cada any dels imposts dels ciutadans de Catalunya -un 8,5% del PIB català- i no tenen retorn per part del Govern central i centralista del ‘Partido Popular’? Per què el Govern central no fa públiques unes “creïbles” balances fiscals?

L’aeroport de Ciudad Real, car i innecessàri. Més de 1.000 milions d’euros dilapidats. La seva capacitat era per més de 2 milions de passatgers a l’any. Des de l’abril del 2012 roman tancat i inactiu. Ni vols, ni passatgers, ni ocupació. L’Aeroport Central Ciudad Real, es conegut ara com ‘l’aeroport fantasma”. (Imatge: www.vuelosfera.com).

Mentre, la inversió del govern central a Catalunya ha baixat de 4.670 milions el 2009, que ja era una xifra irrisòria, injusta, insuficient i discriminatòria llavors i, s’ha reduït fins als insultants 944 milions del 2014. Cada any surten dels imposts dels ciutadans de Catalunya, 18.000 milions d’euros -un 8% del PIB català- i no tenen retorn des del Govern central. A on van a parar aquests 18.000 milions? La Comissió Europea i el Parlament Europeu, poden permetre aquest espoli fiscal? Veuen, entre altres raons, per què els ciutadans de la nació catalana volen fer ús del seu democràtic dret a decidir i anar a votar?  

S’ha arribat a la situació injusta d’una solidaritat permanent -‘es costumbre’- i abusiva sense cap límit que està perjudicant de forma greu el creixement econòmic i social de Catalunya. I sinó, per què creuen que s’ha arribat a la situació actual? Per l’ofec econòmic a que s’està sometent Catalunya i per la pressió constant del ‘Partido Popular’ en contra del desenvolupament d’una veritable autonomia. Actualment, un 80 per cent dels ciutadans de la nació catalana demanen fer ús del dret a decidir i poder anar a votar.

Pel que fa a l’emplaçament de la Generalitat de Catalunya, per part de la senyora María Dolores de Cospedal, a presentar un “full de ruta econòmica”, Catalunya és ‘pagadora’, és a dir, aporta molts més diners dels que rep. Aquest “full de ruta econòmica”, l’han demanat a les 12 Comunitats Autònomes o ‘regiones’ -el ‘Partido Popular és més regionalista que autonomista-, que reben molts més diners dels que aporten? Com és possible que de les 17 Comunitats, 12 rebin més del que aporten? Només 5 aporten més del que reben i encara, com és el cas de Catalunya, aquesta ‘solidaritat’ que ja ha arribat un moment que és abusiva, perjudica greument als ciutadans ‘pagadors’ de Catalunya. Està bé que siguem solidaris, però, fins el punt d’esfondrar als qui treballen de manera desesperada per ser ‘pagadors’ en lloc de ‘rebedors’? El Govern central i els de les 12 Comunitats que reben més del que aporten, tenen el deure i l’obligació de marcar-se els “fulls de ruta econòmica” que calguin per sortir, el més aviat possible, d’aquest inacceptable desequilibri econòmic. Si no és així, experts de la Comissió Europea hauran d’intervenir.

Un desequilibri econòmic inacceptable. Les Comunitats que reben més del que aporten, han presentat el seu respectiu “full de ruta econòmica”  que parla De Cospedal? (Imatge: ibrigou.wordpress.com).

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar les adreces de vídeo següents:http://youtu.be/v1tUX1O40GY, http://youtu.be/pPx57gNeCqU -Ajudar, servir, defensar, estimar al poble; no, no, i no contra el poble.

********************************************************************************************

El Deure i la Glòria

<<Durant uns dies, a principis del mes de maig del 1963, Birmingham va ser l’escenari d’uns disturbis que van commoure la nació i al món sencer. Els negres, es van manifestar de manera pacífica mitjançant unes ben organitzades desfilades en el que així mateix hi participaven molts nens, protestant contra la indignitat i la desigualtat a que eren sotmesos; les autoritats van fer servir gossos policies i mànegues d’incendis per dissoldre aquestes manifestacions>>. (Allan Nevins, 1964).

Day 9 Birmingham Campaign, maig 1963

 (Imatge: www.docstoc.com)

Blcks’struggle in Birmingham

(Imatge: yeyeolade.wordpress.com)

(Imatge: www.taringa.net)

Xoc racial a Birmingham (Alabama)

<<Em complau molt notar el progrés realitzat per negres i blancs per posar fi a una lletja situació a Birmingham (Alabama). Vaig manifestar d’una forma molt clara, en el moment en el que em vaig fer càrrec de la presidència, que faria servir tots els mitjans possibles per a protegir els drets humans i mantenir la llei d’aquest país. Mitjançant la persuasió i la negociació, i, quan cregui que aquests dos mitjans han fracassat, mitjançant demandes judicials i intervenció dels tribunals, hem intentat fer front a les nostres responsabilitats en aquest difícil terreny sempre que les ordres dels tribunals federals han estat ignorades o violades. Hem dedicat tot el poder del Govern federal a assegurar el respecte i l’obediència a les decisions dels tribunals de justícia i a les lleis d’aquesta nació>>.

<A la ciutat de Birmingham (Alabama), fa algun temps, el Departament de Justícia va portar a terme una una investigació per comprovar l’existència de discriminació en el camp electoral. I, conseqüentment, va donar suport a un atac en el Tribunal Suprem, contra les pràctiques segregacionistes de la ciutat. Per afegidura, hem estat testimonis de l’actual controvèrsia entaulada per descobrir qualsevulla violació dels drets civils federals o d’una altra classe d’estatuts. En absència de tal violació, hem dirigit els nostres esforços perquè ambdues parts es posin d’acord de manera pacífica i posin fi d’una vegada per totes els abusos que fins ara han estat essent objecte els ciutadans negres d’aquella comunitat>>. (President John F.Kennedy, Conferència de premsa, la Casa Blanca, Washington, D.C., 8 maig 1963).

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar les adreces de vídeo següents:http://youtu.be/1qYFG8NdPr0, http://youtu.be/Oehry1JC9Rk

********************************************************************************************

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Fins a l’any 1525, l’activitat comercial dels Països Catalans romangué en la seva llangor. Les xifres del dret de peatge de Barcelona no recuperaren mai els nivells més baixos del segle XIV. Els vells noms lligats al gran comerç medieval -Fivaller, Marimon, Gualbes…- es convertiren en capdavanters d’una oligarquia urbana, replegada dins les seves ciutats, que va dedicar-se a viure, principalment, de les rendes tretes de les propietats rurals que havia adquirit en el transcurs conjuntural finisecular, o bé tendí a constituir-se en institució -les matrícules de mercaders: Barcelona (1479), Perpinyà (1480)…-, en bastió tancat socialment i econòmicament, conservador, inoperant. Tant a Barcelona com a València, el comerç tendí a fer-se monopoli d’estrangers, especialment de comerciants genovesos. (Ulisses, 11).

* LA PREGUNTA.- A València, on l’onada regressiva féu sentir-se amb un cert retard, què va prosperar l’any 1489?

Pàgina de ‘Tirant lo Blanc’, novel.la escrita pel valencià Joanot Martorell i editada per primera vegada a València l’any 1940. (Imatge: ca.wikipedia.org).

* LA CITACIÓ.- “L’esdevenidor és el que està més enllà de la mà estesa”. Louis Aragon. (www.rugusavay.com)

*********************************************************************************************

Els colors del món

Govern central, centralista i nacionalista espanyol del ‘Partido Popular’, amb poder absolut; conexió rompuda amb Catalunya des de l’any 2006. La nació catalana ja forma part d’una altra galàxia. (Imatge: discovermagazin.com).

*********************************************************************************************

Carles Mateu, a Almenara (Plana Baixa): <<Em condemnen per parlar valencià>>. (Imatge: N.Soriano – www.levante-emv.com).

Començarem fent esment d’alguns titulars de la premsa: “Milers de persones reclamen la retirada de la pena de presó al conductor condemnat per parlar català”. Una altra: “Després que un jutjat de Castelló li donara la raó, l’Audiència de Castelló ha revocat la resolució i el condemna a 6 mesos de presó”. El tercer titular: “El seu cas ha sigut denunciat a Europa i al Congrés espanyol”. El titular següent, pertany a aquest ‘post’ de ‘La Nova Frontera’: “Es comença per eliminar el nom de la llengua catalana i també el de l’aragonès per els acrònims Lapao i Lapapip -llei de llengües d’Aragó- i s’acaba en una dictadura”. Són informacions que part de la premsa mostra cada dia als ciutadans -la premsa ha de ser servidora de la veritat, ja que sense un públic ben informat, la democràcia no pot funcionar.

El català està en el punt d’atac i de fer la vida impossible a la llengua catalana per part dels governs centralistes, nacionalistes castellans, amb poder absolut del ‘Partido Popular’ dels Països Catalans -història, llengua i cultura-, al País Valencià, l’Aragó i ses Illes Balears. No és només la llei de llengües d’Aragó, amb l’absurditat de canviar-li la denominació pel llarg nom que deriva en l’acrònim Lapao, sinó també la llei de la funció pública del govern balear, que pretén colpir l’idioma català com a requisit per treballar a l’administració, i el decret de llengües del mateix José Ramón Bauzá, que intenta posar fi a la immersió lingüística a les Illes. I contra la Constitució escrita. A fe de Déu que mai per mai ho aconseguiran. Gràcies, moltes gràcies, ciutadans de ses Illes Balears que defenseu la sagrada llengua dels vostres pares i dels vostres avis. Dels nostres pares i avis. L’idioma del passat, del present i del futur. Sou un país ‘pagador’, que, com Catalunya, pagueu més del que rebeu. És indigne que funcionaris als qui vosaltres pagueu el sou mitjançant els vostres imposts, vos tractin d’aquesta manera. Ho veiem cada dia a la premsa; tot Europa ho veu. 

Ja ho va dir José María Becana, senador del PSOE per Aragó: “Actuen a l’estil de la vella ideologia rància franquista que a Espanya només ha d’existir una llengua”. Doncs, vés per on! A Espanya, nació de nacions, hi han, a més del castellà; el català, el basc (l’euskera) i el gallec. Tots tres amb els mateixos drets i respecte que la llengua castellana, però, amb una protecció especial tal com proclama la Constitución en el seu article tercer: <<La cooficialidad de las demás lenguas españolas lo es con respecto a todos los poderes públicos radicados en el territorio autonómico, sin exclusión de los órganos dependientes de la Administración Central y de otras instituciones estatales en sentido estricto>>. <<En los territorios dotados de un Estatuto de cooficialidad lingüística el uso de los particulares de cualquier lengua oficial tiene efectivamente plena validez jurídica en las relaciones que mantengan con cualquier poder público radicado en dicho territorio, siendo el derecho de las personas al uso de una lengua oficial un derecho fundado en la Constitución y el respectivo Estatuto de Autonomia>>.

<<La instauración por el art. 3.2 de la Constitución de la cooficialidad de las respectivas lenguas españolas en determinadas Comunidades Autónomas tiene consecuencias para todos los poderes públicos en dichas Comunidades, y en primer término el derecho de los ciudadanos a usar cualquiera de las dos lenguas ante cualquier administración en la Comunidad respectiva con plena eficacia jurídica>>. <<Nada se opone a que los poderes públicos prescriban, en el ámbito de sus respectivas competencias, el conocimiento de ambas lenguas para acceder a determinadas plazas de funcionario o que, en general, se considere como mérito entre otros el nivel de conocimiento de las mismas>>. <<El régimen de cooficialidad lingüística establecido por la Constitución y los Estatutos de Autonomía presupone no solo la coexistencia sino la convivencia de amabas lenguas cooficiales>>. <<Los poderes públicos deben garantizar, en sus respectivos ámbitos de competencia el derecho de todos a no ser discriminados por el uso de una de lenguas oficiales en la Comunidad Autónoma>>.

<<Milers de persones reclamen la retirada de la pena de presó al conductor condemnat per parlar català>>

(Imatge: www.ara.cat)

Ho explica l’ACN mitjançant el rotatiu ‘El Punt Avui’ que vora 7.000 persones han signat a través de la plataforma Change.org. la petició al síndic de greuges per a exigir que retiren la pena de presó al veí d’Almenara (Plana Baixa), condemnat per desobediència per haver parlat en valencià durant un control rutinari. Els fets van ocórrer el desembre quan, segons el denunciat, va defensar el seu dret a parlar en valencià davant la Guàrdia Civil. Assenyala que això li va comportar denúncies per no dur el cinturó, el jupetí reflector i per negar-se a sotmetre’s al control d’alcoholèmia. A més, els agents el van denunciar per desobediència a l’autoritat. Després que un jutjat de Castelló li donara la raó, l’Audiència de Castelló ha revocat la resolució i el condemna a 6 mesos de presó.

<<Parle en castellà, que estem a Espanya>>

Presentació del llibre ‘En cristiano. Policia i Guàrdia Civil contra la llengua catalana’. (Imatge: www.totsantcugat.cat).

Segons la versió dels fets per part del denunciat, Carles Mateu, un dels guàrdies civils li hauria exigit “parle en castellà, que estem a Espanya”. Mateu manifesta que es va sentir agredit i va continuar parlant en valencià, atés que se sentia en el seu dret de fer-ho. La Guàrdia Civil li va etzibar que arribaria a casa sense carnet. Mateu assegura que les tres denúncies són falses. El conductor va ser denunciat per no dur el cinturó de seguretat, el jupetí reflector i per haver-se negar a sotmetre’s a un control d’alcoholèmia. Les denúncies sumen 1.000 euros de sanció i la retirada dels 12 punts del carnet de conduir. A més d’una denúncia per desobediència a l’autoritat, va estar retingut durant 3 hores.

El jutjat de primera instància de Castelló havia absolt el denunciat pel delicte de desobediència, pel qual es demanaven 9 mesos, però l’Audiència de Castelló ha revocat aquesta resolució i ha confirmat una pena de presó de 6 mesos. Els jutges consideren que el fet de parlar en català va ser una estratègia per demorar el control d’alcoholèmia, que va resultar negatiu, segons el conductor.

El cas ha sigut dut a la Unió Europea per part d’alguns parlamentaris catalans i bascos en una pregunta parlamentària. Al Congrés espanyol, diputats com Joan Tardà, d’ERC, o Joan Baldoví, de Compromís, han denunciat el cas. Change.org té com a objectiu aconseguir 10.000 signatures per presentar-les al síndic de greuges valencià per exigir que es retire aquesta condemna.

Vergonya, senyors, vergonya! A Catalunya, que forma part de les nacions d’Espanya constretes i amargades, quan una persona de parla castellana diu que no entén el català, immediatament el ciutadà de Catalunya canvia de llengua i parla en castellà. Ho fa per respecte, consideració, un ampli nivell cultural, educació, tolerància, i estimació per les llengües que es parlen a Espanya, nació de nacions. Tots els ciutadans de Catalunya coneixen i parlen la llengua castellana. Tots els joves quan finalitzen els seus estudis coneixen i parlen en català i en castellà. Està demostrat que a les proves de selectivitat els alumnes treuen notes més elevades en castellà. Només un 3 per cent de les pel.lícules que es veuen als cinemes de Catalunya, són en llengua catalana, enfront la força del castellà al cinema, emissores de ràdio, televisions, premsa, revistes…La xifra de 500 milions de persones que en el món parlen el castellà, davant els 10 milions que en els Països Catalans  -història, llengua i cultura- parlen la llengua catalana, demostra i fa lògic i natural l’esforç de protecció per una llengua mil.lenària que es tant digna i mereixedora de respecte com la castellana. Lluitar per defensar i protegir la nostra llengua materna, de la mare, és la vida i la manera de viure dels ciutadans honests i honorables que estimen la seva terra.

(Imatge: mondellibresmossencinto.blogspot.com)

A Catalunya, a la nació catalana, mai ningú ha perseguit i anat en contra de la llengua i cultura castellanes, que es mereixen tot el respecte i admiració. Tot el que està fent el Govern central i autonòmics del ‘Partido Popular’, centralista i nacionalista castellà, amb poder absolut i en contra de la protecció de la llengua catalana, és propi de la fòbia, roïndat i menyspreu contra la llengua catalana. Mai en gairebé 35 anys de democràcia, havia passat el greu conflicte que s’està desenvolupant actualment atiat pel ‘Partido Popular’. I en contra de la Constitució que protegeix les altres llengües que, endemés del castellà, es parlen a les nacions d’Espanya. És així, és d’aquesta manera com el ‘Partido Popular’ ha aconseguit els vots de la majoria i poder absoluts? És així, és d’aquesta manera com pensa aconseguir els vots a les pròximes eleccions generals?  

Amb “500 años de historia” i la “nación más antigua de Europa”-ho diuen els jerarques del ‘Partido Popular’- encara a Espanya, nació de nacions, no han après a respectar les llengües diferents al castellà? 

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar les adreces de vídeo següents:http://youtu.be/yZ7jrsFh5Fo  –  http://youtu.be/UYGdMa6etto

*********************************************************************************************

El Deure i la Glòria

<<En aquesta i altres formes, el Govern federal continuarà estimulant i donant suport a totes les accions legals dels Estats i comunitats per assegurar al públic en general l’accés a llocs que abans eren reservats exclusivament als blancs. No es pot permetre el luxe de fer menys que això en un país la qual Constitució <<no distingueix colors>>, un país sense castes o classes entre els seus ciutadans>>. (President John F.Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington D.C., 28 febrer 1963). 

Segregació racial als EUA

(Imatge: aquimero.blogspot.com)

President Kennedy hears of the assassination of Patrice Lumumba, February, 1961. Estate of Jacques Lowe, 1961. (Imatge: theguardian.com)

<<Els parcs nacionals, boscs i altres llocs d’esbarjo i escampament, així com el districte del Stadium de Columbia, es troben oberts a tothom sense distinció de color. S’estan celebrant a més en tots aquells hotels i restaurants que no practiquen la segregació, reunions apadrinades pel Govern federal; reunions en les que parlen constantment persones anomenades pel mateix Govern. El Departament de Justícia ha demanat al Tribunal Suprem que anuli les sentències dictades contra aquells negres detinguts per pretendre ser admesos en llocs on abans es practicava la segregació, i que així mateix es faci complir la llei mitjançant els seus agents per protegir a aquelles persones que tracten de suprimir la segregació en els seus mitjans de transport.>>

<<En aquesta i altres formes, el Govern federal seguirà estimulant i donant suport a totes les accions legals dels Estats i comunitats per assegurar al públic en general l’accés a llocs que abans eren reservats exclusivament als blancs. No es pot permetre el luxe de fer menys que això un país la qual Constitució <<no distingueix colors>>, un país sense castes o classes entre els seus ciutadans.>> (President John F.Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, D.C., 28 febrer 1963). 

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: http://youtu.be/e74vD3duynw

*******************************************************************************************

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Factors no pas endògens d’aquesta regressió econòmica foren, probablement, certs aspectes de la política dels Reis Catòlics, entre els quals la persecució dels conversos religiosos, que causà una sagnia important, duta a terme per mitjà de la nova inquisició, d’encuny castellà, introduïda a les terres catalanes entre 1482 i 1488. La majoria de conversos a la religió catòlica, o cristians nous, componien un cos urbà especialitzat en el comerç i llur persecució determinà un nombre seriós d’autoexilis -unes 600 famílies només a Barcelona- i la consecutiva fugida de capitals, sense comptar la sistemàtica confiscació de tot altre bé dels declarats <<heretges>>. L’emigració, l’expulsió dels cristians nous suposà, comsevulla, la liquidació d’un valuós corpus urbà mercantil. (Ulisses, 11).

* LA PREGUNTA.- Fins quin any l’activitat comercial dels Països Catalans romangué en la seva llangor?

* LA CITACIÓ.-  “El que queda de tots els viatges és el perfum d’una rosa marcida”. Eugeni Trias.

*********************************************************************************

Els colors del món

 “Cataluña es lo que los catalanes quieran que sea”. Felipe de Borbón y Grecia, Príncipe de España, Parlament de Catalunya, 21 abril 1990. (Imatge: www.abc.es).

************************************************************** 

El militant falangista José Antonio Girón de Velasco i el dictador general Francisco Franco.

Tot amuntegat sobre la taula. Des del Govern central del ‘Partido Popular’, centralista, nacionalista espanyol, dreta radical i amb poder absolut, fa mans i mànigues per fer retornar Espanya, nació de nacions, cap a l’endarreriment i aïllament del franquisme. Economia, sanitat, educació, investigació, treball, pensions, Llei de la Dependència, cultura, serveis socials, llengües que es parlen a Espanya, relació amb la nació catalana, l’Estatut de Catalunya, democràcia, Autonomies…tot, tot i tot amb un conflicte constant, malestar continuat i d’endarreriment. El poder absolut és un pèssim aliat per governar amb justícia, grandesa, pluralitat i intel.ligència. De les 17 Comunitats Autònomes, nacions o les que es consideren ‘regiones’, només 5 aporten més del que reben. Totes les altres reben més del que aporten. Això representa un fracàs econòmic d’envergadura. Això representa un desequilibri econòmic que perjudica als qui es preocupen, treballen i lluiten cada dia pel progrés i la justícia social. Menys funcionaris i més emprenedors. La xifra de 18.000 milions d’euros -un 8,5% del PIB català- que surten cada any dels imposts dels ciutadans de Catalunya i no tenen retorn des del Govern central, evidencien un espoli fiscal que la nació catalana, sense pressupost, no pot suportar. El Govern de la Generalitat ha demanat parlar una i altra vegada. L’any 2006 va presentar la Reforma de l’Estatut d’Autonomia, va ser retallat, aprovat, sancionat, convertit en Llei Orgànica i ‘referendat’ pels ciutadans de Catalunya. El president de la Generalitat ha viatjat a Madrid, una i altra vegada. Ha demanat el pacte fiscal, una i altra vegada. Ha demanat un tracte fiscal més just, una i altra vegada. Ha demanat poder disposar dels recuros que genera. Sempre resposta negativa per part del Govern central del ‘Partido Popular’. Ni tant sols parlar, dialogar. Mentre aquest s’entesta a recular cap a el franquisme, ja veuen els resultats. A Espanya, nació de nacions, l’hi aniria molt millor caminar junt amb l’obertura, l’inconformisme i esperit progressista de Catalunya, que no amb l’absolutisme, immobilisme i aïllament de Castella. (Imatge: www.elcorreogallego.es).

No és un cas tancat. Per la seva trascendència és, hauria de ser, més obert que mai. Amb dos fiscals, un jutge i un Comitè especial d’investigació en el Congrés i el Senat -votat-, amb la finalitat d’investigar tot allò relatiu al ‘cas Bárcenas’ i, endemés, formuli recomenacions de lleis que tendeixin a evitar qualsevulla pràctica electoral perniciosa i de corrupció.

Aquest Comitè especial d’investigació i que ja han demanat vàries vegades els partits de l’oposició, hauria de rebre del Congrés i del Senat poders per citar i emplaçar. Els testimonis davant d’ell haurien de ser sota jurament, de manera que qui menteixi es veurà subjecte a una acusació de perjuri, si es comprova la seva mentida. Per suposat, amb col.laboració de la justícia mitjançant un jutge i dos fiscals com a membres del Comitè. Les audiències haurien de ser públiques i transmeses per la premsa, ràdio i televisió. O no parlen, parlen i parlen de transparència? Per què els representants del ‘Partido Popular’ s’hi oposen a l’establiment -per elecció- d’aquest Comitè especial?

El poble, el carrer, la premsa, en va ple de comentaris i tot tipus d’expressions que fan molt mal a la política i a la democràcia. I sense aquesta, un país no podrà funcionar mai amb la plenitud i el progrés que desitjen aconseguir i viure, la gran majoria dels seus ciutadans. Hi tenen tot el dret. Per això tenen tot el dret a saber que ha passat i passa amb el ‘cas Bárcenas’. Claretat i transparència sense màcula alguna. És el fons veritable de la raó, el seny, l’enteniment. Les raons de peu de banc o raons foradades, no són compatibles amb la manera de viure a l’Europa democràtica de la modernitat i del progrés. Ni molt menys per la convivència dels ciutadans d’aquesta nació de nacions que és Espanya. De dintre i de fora perquè aquesta ciutadans, desitjen sortir cap a Europa i el món amb el cap ben alt no exempts d’amor propi.

També és Europa que voldria veure un aclariment total i fins al final del ‘cas Bárcenas’. Aquesta Comunitat i Comissió europees, totes les seves institucions, la premsa, amb els quals representants polítics s’assenta tot sovint el president del Govern espanyol i del ‘Partido Popular’, Mariano Rajoy, i que amb ell veuen la representació del prestigi polític, democràtic, social, econòmic i de la convivència que hauria de gaudir, en tot moment, Espanya nació de nacions. No només el que nosaltres creiem que hi ha o, hauria d’haver-hi, sinó el que els altres ens veuen i ens jutjen.

 Sabia o es podia imaginar la representant Rosa Díez, que el president Rajoy no contestaria les seves preguntes? Si és així, per què les va plantejar davant el Congrés de Diputats, el Senat i de tots els ciutadans? Aquestes grans institucions representatives del poble i de la dignitat de la política, no es mereixen escoltar les respostes oportunes? (Imatge: www.elmundo.es).

Amb referència al ‘cas Bárcenas’ -cas obert-, hi han pendents unes preguntes molt importants fetes al president del Govern espanyol, Mariano Rajoy. Hi ho són no només per aclarir i descabdellar aquest maleït embull, en atenció a la demanda de justícia i transparència democràtica, sinó per raó de la persona que va plantejar les preguntes -20-, i del lloc on, una a una, van ser pronunciades: el Congrés de Diputats i el Senat. Temples de la democràcia i de representació dels pobles de les nacions d’Espanya. Resulta increïble que les preguntes de la representant i diputada, Rosa Díez, portaveu d’UPiD -aviat farà 2 mesos que va ser demanada la seva contestació- encara no hagin estat contestades pel president Rajoy. No caldria ni recordar, però, ho hem de fer, que els abundants emoluments dels funcionaris polítics -aquests si s’haurien de retallar- s’abonen puntualment el primer de cada mes. I que l’Estat està al servei dels ciutadans i no aquests al servei de l’Estat.

Aquestes són les preguntes:

1.- ¿Puede usted afirmar que no hay contabilidad B en el Partido Popular?

2.- ¿Puede usted afirmar que ni usted ni nadie de la cúpula del PP y/o del Gobierno cobraron sobresueldos con cargo al PP? Caso contrario, ¿puede usted afirmar que los sobresueldos respetaron en todo momento la Ley de incompatibilidades?

3.- ¿Por qué contrató el PP al exsenador Bárcenas 8 días después de que éste renunciara con “carácter definitivo” a ser tesorero por su implicación en el caso Gürtel? (el 16 de abril de 2010, según la vida laboral de Bárcenas en la SS)? ¿Qué puesto desempeñó? 

4.- ¿Por qué el Partido Popular siguió pagando los abogados (hasta diciembre de 2012, 338.571 euros) a una persona que renunció a ser tesorero por su implicación en un importante caso de corrupción política y ya no era ni siquiera militante de la formación?

5.- ¿Le parece correcto que un partido político -máxime con responsabilidades de gobierno- simule contratos, como reconoció abiertamente Dolores de Cospedal? ¿Piensa depurar responsabilidades internas por un fraude como es la simulación contractual?

6.- Algunos de los destinatarios del dinero que figuran en la contabilidad han reconocido la veracidad de los apuntes. Ud. mismo dijo en su día que “todo es falso, salvo algunas cosas”.¿Cuáles son ciertos y cuáles no?

7.- ¿Se reunió usted con el Sr. Bárcenas y con el Sr. Arenas tras hacerse públicos los primeros indicios que relacionaban al Sr. Bárcenas con la financiación ilegal de su partido?

8.- ¿Tuvo usted conocimiento de que diferentes empresarios acudían a la calle Génova a hacer donaciones económicas en efectivo? ¿Puede usted afirmar que esa información es falsa?

9.- ¿Tuvo usted conocimiento de que se había destruido el libro de visitas de la calle Génova? ¿Ha exigido explicaciones a quien dio la orden de destruirlo? ¿Por qué mintió la dirección del PP afirmando que la Ley de Protección de datos exige la destrucción mensual de esos libros? ¿Ha exigido usted responsabilidades a quien mintió al respecto?

10.- ¿Puede usted afirmar que ni conoció ni dio el visto bueno a esas donaciones anotadas por el tesorero designado por usted en el 2008?

11.- ¿Puede usted afirmar que sus campañas electorales del 2004, 2008 y 2011 no fueron financiadas en parte con dinero negro del Partido Popular?

12.- ¿Es cierto que el Sr. Bárcenas le llamó a usted por teléfono el 10 de mayo de 2012 y le pidió que facilitara que su esposa, Rosa Iglesias, accediera privadamente cuando fue a declarar en la Audiencia Nacional?

13.- ¿Tiene relación esa supuesta llamada con el hecho de que la Sra. Iglesias fuera recogida en su domicilio por un inspector de la policía que le acompañó a esa primera cita en la Audiencia Nacional y le facilitó el acceso privado al despacho del Juez Ruz?

14.- ¿En qué fecha y a través de qué medio tuvo conocimiento el Gobierno y usted mismo del resultado de la Comisión rogatoria de las cuentas de Luis Bárcenas?

15.- ¿Conocía usted el resultado de la comisión rogatoria cuando el 18 de enero de 2013 le mandó un mensaje telefónico a Luis Bárcenas que decía: “Luis lo entiendo. Se fuerte. Mañana te llamaré. Un abrazo”.

16.- ¿Por qué mantuvo usted la comunicación personal con el Sr. Bárcenas cuando éste ya estaba imputado por su presunta relación con un caso de corrupción política y financiación ilegal del Partido Popular y se conocían sus cuentas en Suiza?

17.- ¿Puso usted en conocimiento del juez los requerimientos del Sr. Bárcenas por si constituyeran un delito de incitación a manipular la justicia o intento de soborno?

18.- ¿Tuvo usted conocimiento de las supuestas reuniones celebradas en el mes de diciembre entre Luis Bárcenas y destacados responsables de la Oficina Nacional de Investigación del Fraude quienes le habrían asesorado sobre como acogerse a la amnistía fiscal?

19.- ¿Es cierto, como se establece en uno de los mensajes que intercambió con Luis Bárcenas, que fue usted mismo quien dio instrucciones para que mantuviera un despacho y una secretaria en la sede del PP de la calle Génova tras haberse apartado, supuestamente, del Partido Popular?

20.- ¿Por qué mintió al asegurar el 25 de enero de 2013 en una entrevista en Punto Radio al afirmar que no recordaba cuanto tiempo llevaba sin hablar con Bárcenas? (Le había enviado un mensaje desde su teléfono personal tan solo siete dias antes).

21.- ¿Per què el ‘Partido Popular’ va entregar inservibles els dos ordenadors de Bárcenas, que els hi havia demanat el jutge instructor Ruz? (pregunta no feta per Rosa Díez per tractar-se d’un fet posterior).

<<Las cuentas secretas del extesorero del PP Luis Bárcenas dejan al descubierto los pagos realizados al Partido Popular que apuntan a la supuesta financiación ilegal del partido. En los extractos que publica el diario El País figuran las donaciones que empresas realizaron al partido y las salidas en forma de pagos periódicos a miembros de la cúpula del PP. Unas anotaciones que demostrarían la contabilidad B que administraba Bárcenas: la cara oculta de un partido que tras la publicación de las cuentas huele más que nunca a podrido>>. (Público.es). (Imatge: www.publico.es).

La diputada i representant, Rosa Díez, va exigir al president Rajoy que “assumeigi la seva responsabilitat” i digui “tota la veritat” perqué fins ara -el va acusar- “ha negat els fets per amagar els seus errors o per minimitzar-los”. La qüestió, gravíssima, és que després de dos mesos Rajoy encara no ha contestat a aquestes preguntes. Té temps, des de Castella, d’encoratjar i donar suport a lleis, normatives i reglaments que fan recular Espanya, nació de nacions, als anys del franquisme, principalment, pel que fa a les tres llengües que, endemés de la castellana existeixen a Espanya: català, basc, i gallec. Tot a favor del castellà i, d’una manera agressiva, roïna i amb manifesta fòbia, en contra de l’ensenyament i protecció de la llengua catalana com veiem que està passant a ses Illes Balears, País Valencià i a l’Aragó. L’ofegament de l’immersió lingüística que tant èxit ha demostrat a nivell europeu, tant per l’aprenentatge de la llengua catalana com la castellana. El govern central del president Mariano Rajoy, centralista, nacionalista espanyol i amb poder absolut, no para d’atiar conflictes i malestar entre les nacions que formen Espanya principalment als Països Catalans agermanats per raó d’història, llengua i cultura. Conflictes i malestar propis de dictadures. Es comença per eliminar el nom de la llengua catalana a l’Aragó i, s’acaba en una dictadura.

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar les adreces de vídeo següent:http://youtu.be/VmJauh-Fa7I, http://youtu.be/wkx72jFdHfE (solidaritat amb l’ensenyament de ses Illes)

**********************************************************************************

El Deure i la Glòria

<<No hi ha cap acte que sigui més contrari a l’esperit de la nostra democràcia i Constitució, que el problema del negre que només busca un tractament igual al dels altres éssers humans, i no existeix res més inhumà que impedir a aquest ciutadà l’entrada a restaurants, hotels, teatres, zones d’esbarjo i altres llocs públics>>. (President John F. Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, D.C., 28 febrer 1963).

 (Imatge: www.mundoeducacao.com)

(Imatge: atghana.wordpress.com)

 Vot, educació, ocupació justa i altres drets

<<Onsevulga que ha estat possible, aquesta Administració ha lluitat durament contra tals actes. El 1961, el Departament de Justícia i la comissió de Comerç Interestatal van adoptar mesures que foren coronades per l’èxit, per acabar amb la discriminació racial en els ferrocarrils i autobusos. El 1962, els quinze aeroports que encara practicaven la segregació van ser persuadits per que canviessin d’actitud. Tretze d’ells ho van fer de manera voluntària, i només dos ho van haver de fer davant la imminent intervenció del Departament de Justícia. Com a resultat de totes aquestes mesures, podem dir que la sistemètica segregació en tots els mitjans de transport interestatal han desaparegut virtualment. No hi ha dubte de que seguiran donant-se casos aïllats de segregació racial en restaurants, hotels, etc., però confio en que ben aviat les autoritats s’encarregaran de fer-los desaparèixer>>. (President John F. Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, D.C., 28 febrer 1963). 

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent: http://youtu.be/YhgVvjrGH-Y

*********************************************************************************************

 El naixement d’una nació. Què és Catalunya

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- El conflicte civil de 1462-1472 – o guerra contra Joan II- contemplà la fallida de la Taula de Canvi de Barcelona (1468) i comportà la pèrdua dels comtats de Rosselló i Cerdanya, només recuperats operosament del rei de França l’any 1493. Una altra conseqüència, emperò d’una importància interna, en fou la paralització del comerç entre Barcelona i Nàpols per Mallorca, a benefici, sortosament, de la ruta València-Nàpols. En aquest punt, la historiografia sol insistir, a més, en l’arribada a València de capitals i energies humanes fugitives de la conflagració civil. (Ulisses 11).

* LA PREGUNTA.- Certs aspectes de la política dels Reis Catòlics, van ajudar a aquesta regressió econòmica? 

* LA CITACIÓ.- “Com més poder té un personatge, més caricaturesc es torna”. Lindsay Anderson.(Imatge: www.allposters.com)

**********************************************************************************

Els colors del món

L’expresident del Parlament i exconseller Joan Rigol (UDC) ha redactat per encàrrec del president de la Generalitat, Artur Mas, un document que constati el suport  social que té ‘el dret a decidir’ entre la majoria de les entitats cíviques de Catalunya. Dos preguntes: una, es podria ampliar aquesta constatació del ‘derecho a decidir’ cap a algunes importants entitats cíviques d’Espanya, nació de nacions? La segona pregunta, podria el senyor Rigol anar a parlar amb el president Mariano Rajoy? (Imatge: catalunyapress.cat).

*************************************************

(Imatge: www.elpuntavui.cat)

El Tempir d’Elx ha fet pública la denúncia i s’ha solidaritzat amb la víctima d’aquest nou tracte vexatori vers la llengua catalana/valenciana. La mateixa associació ha reclamat a les autoritats públiques estatals i valencianes que “adopten les mesures necessàries per a que no es tornen produir-se fets d’aquesta mena, que cada vegada són més habituals no sols a Elx, sinó a altres pobles i ciutats valencianes”. Defensar les arrels d’història, cultura i llengua es mantenir fort i viu l’esperit de la grandesa dels pobles que estimen la llibertat i la democràcia. 

(Imatge: in.directe.cat)

A Espanya, nació de nacions, no només existeix la llengua castellana, parlada en el món per 500 milions de persones, protegida i amb important suport econòmic per part del govern central, centralista i nacionalista espanyol del ‘Partido Popular’, amb poder absolut. També hi ha el català, parlat per 10 milions de persones; el gallec i el basc que es mereixen el mateix respecte i consideració que el castellà, o més, ja que són llengües minoritàries que cal protegir. A Catalunya, els diaris més importants són en llengua castellana, també la ràdio i les televisions. El cinema gairebé tot és en castellà. A les escoles, col.legis, instituts, universitats, els alumnes aprenen en català i en castellà. Fins i tot a la selectivitat les notes en castellà són més elevades. Finalitzen els seus estudis dominant aquestes llengües i altres. A els Països Catalans -història, llengua i cultura- els governs del ‘Partido Popular’, amb poder absolut, menyspreen i fan tot el que poden per fer desaparèixer de les institucions i centres escolars la llengua catalana. Ja veiem -tot Europa ho veu- el que està passant a l’Aragó, ses Illes Balears i València on, fins i tot, han prohibit el dret constitucional d’expressió d’una televisió modèlica i exemplar com és TV3.

Trenta cinc anys de democràcia no serveixen per a res. Espanya, nació de nacions, fa marxa enrere com els crancs. En tots els aspectes del progrés. És un fet de cada dia, que els actuals dirigents polítics de l’Estat únic -segles enrere dels Estats Units de Nord-Amèrica- i amb poder absolut, del ‘Partido Popular’ s’ho haurien de mirar molt a prop. Podria ser que a les pròximes eleccions generals, ho veiessin més clar. Així hauria de passar davant la desastrosa política del Govern central, centralista i nacionalista espanyol del ‘Partido Popular’.

No només -gravíssim- per mantenir la taxa d’atur més elevada dels països de la Comunitat Europea, sinó -entre altres desgavells-, aconseguir que Catalunya mitjançant una pressió injusta i desencertada que mai s’havia donat en els anys de democràcia, doni passos de gegant cap a la independència o aconsegueixi ser un Estat propi com a nació mil.lenària que és. Si els dirigents polítics del ‘Partido Popular’ hi posen tant empeny, els ciutadans de Catalunya no els poden defraudar. Precisament per això, un 80% demanen anar a votar fent ús del dret a la llibertat i a la democràcia dels pobles.

Aquesta pressió injusta i equivocada vers Catalunya, segueix. I, d’una manera ferotge, contra la llengua catalana. Un cas més i que proliferen arreu dels Països Catalans -història, llengua i cultura- des que el ‘Partido Popular’ governa. Embolica que fa fort! Tant i tant difícil resulta per la dreta conservadora, aprendre a governar Espanya! Ara, un advocat d’Elx denuncia un policia nacional per discriminació lingüística. Encara estem així! No se’n donen vergonya! Però, quina classe de ‘democràcia’ és aquesta! Escoltin, la Llei Orgànica 4/2010, de 20 de maig, del Règim disciplinari del Cos Nacional de Policia estableix en l’article 7 el següent: <<Es considera falta molt greu tota actuació que supose discriminació per raó d’origen, racial o ètnic, religió o conviccions, discapacitat, edat, orientació sexual, llengua, opinió, lloc de naixement, veïnatge, o qualsevol altra condició o circumstància personal o social”.

(Imatge: masmediadiario.blogspot.com)

Ho explica Daniel Betoret en el rotatiu ‘El Punt Avui’. <<Elx ha estat escenari d’un nou cas de discriminació lingüística aquesta setmana quan l’advocat Francisco Cortell volia presentar una denuncia davant la policia nacional per un cas de pedofilia. L’agent que l’atenia li va exigir que parlés en espanyol i li va etzibar, en un “to fatxenda”, segons el mateix relata, “sabe que es esto?” -assenyalant l’escut de la policia que duia al pit-, “esto es Espanya”>>.

L’advocat, víctima d’aquest nou cas de discriminació, -informa Daniel Betoret- va demanar ser atès en valencià, però el van adreçar a la policia local d’Elx i en demanar el llibre de reclamacions, el policia li va respondre que “no n’hi havia”. Davant s’aquesta situació, Cortell, va demanar a l’agent que s’identifiques i aquest li va donar el número de placa, encara que sense acreditar-lo físicament. Davant d’aquesta situació, Francisco Cortell va decidir presentar una queixa mitjançant el correu electrònic i també una denúncia al web de la policia nacional.

Els fets es van desencadenar després que la víctima detectés un arxiu de contingut pedòfil inserit a una pel.lícula que s’havia descarregat el seu fill. <<Cortell es va posar en contacte amb la policia nacional que li va aconsellar que anés a la comissaria a presentar la denúncia, en un primer moment no va tenir cap problema per expressar-se en valencià, però va ser quan li van demanar, via correu electrònic que tornés a personar-se a la comissaria per a presentar la denúncia formalment quan va trobar-se a un nou agent que es va negar a atendre’l en valencià, li va exigir que parlés en espanyol i li va recriminar que parlés en valencià perquè “esto es España”.

L’associació il.licitana per la llengua, El Tempir, ha estat qui ha difós aquest nou cas de descriminació lingüística a la capital del Baix Vinalopó i s’ha volgut solidaritzar amb la víctima d’aquest tracte vexatori i ha volgut recordar que, la Llei Orgànica 4/2010, de 20 de maig, del Règim disciplinari del Cos Nacional de Policia estableix en l’article 7 el següent: “Es considera falta molt greu tota actuació que supose discriminació per raó d’origen, racial o ètnic, religió o conviccions, discapacitat, edat, orientació sexual, llengua, opinió, lloc de naixement, veïnatge, o qualsevol altra condició o circumstància personal o social”. La mateixa associació ha reclamat a les autoritats públiques estatals i valencianes que “adopten les mesures necessàries per a que no es tornen produir-se fets d’aquesta mena, que cada vegada són més habituals no sols a Elx, sinó a altres pobles i ciutats valencianes”.

No només a “altres pobles i ciutats valencianes”, també està passant a Catalunya, ses Illes Balears i a l’Aragó. Es tracta de funcionaris -els ciutadans els hi paguen el sou- que ignoren o volen ignorar algunes Lleis Orgàniques d’obligat compiment o, fins i tot, la mateixa Constitució quan diu en el seu Article tercer: <<La Constitució accepta la pluralitat de les llengües espanyoles i els hi reconeix el caràcter de llengües oficials: una és el castellà com a llengua oficial de l’Estat, i les altres -català/valencià, gallec i euskera-, en les seves respectives Comunitats autònomes, d’acord amb els seus Estatuts. Encara més, la Constitució considera que aquestes modalitats lingüístiques (llengües) són “un patrimoni cultural que deu ser objecte d’especial respecte i protecció”>>.

Els centres espanyols d’ensenyament de funcionaris, ja siguin de la policia nacional, guàrdia civil, exèrcit, justícia, etcètera…ja els hi expliquen això? Saben que a Espanya, nació de nacions, a més de la llengua castellana hi conviuen altres llengües no menys importants que el castellà? O és que encara hem de recordar i viure l’estil de la vella ideologia rància franquista que a Espanya només ha d’existir una llengua? S’ha de plantejar aquest conflicte a Europa on també existeixen països amb diferents llengües, com és el cas de Suïssa, entre altres, on hi conviuen quatre idiomes sense cap problema ni menyspreu? Com és que tots aquests conflictes greus, i altres que afecten a les llengües de les nacions d’Espanya, proliferen i augmenten des que governa el ‘Partido Popular’?  

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar les adreçes de vídeo següents:http://youtu.be/Th48JXKgz1I, http://youtu.be/hOOUaHhcSpk (no permete’m que ens separin la nostra estimada llengua).

***********************************************************************************************

El Deure i la Glòria

<<La discriminació racial en els llocs de treball és especialment injuriosa tant per les seves víctimes com perjudicial per l’economia nacional. Porta com a resultat un enorme malbaratament d’energies humanes, i a la vegada crea seriosos problemes comunitaris. És endemés oposada al principi democràtic de que no es pot negar a cap home o dona treball apropiat a la seva capacitat a causa de la seva raça, credo o ascendència>>. (President John F. Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, D.C., 28 febrer 1963). 

El President John F.Kennedy amb el Dr. Benjamin Mayes que va ser mentor i pare espiritual del reverend Martin Luther King,(Jr). Mayes s’havia reunit amb Mahatma Gandhi. (Imatge: www.scetv.org.)

<<El comitè del president per l’Oportunitat d’Igualtat de Col.locació, reorganitzat per ordre executiva a inicis del 1961, sota la immediata direcció del vicepresident Johnson, ha adoptat significatives mesures per eliminar la discriminació racial entre aquells sectors que treballen pel Govern. Centenars de companyies, que equivalen aproximadament a uns disset milions de llocs de treball, han convingut en suprimir les pràctiques discriminatòries que fins ara eren normes en tots els contractes de treball. Cent quatre grans empreses, incloent als patrons més poderosos del país, han signat acords per portar a cap un eficaç atac a la discriminació en las col.locacions; i cent disset sindicats, representant el vuitanta i cinc per cent dels membres afiliats a l’AFL-CIO, han signat també acords semblants amb el comitè. És principi democràtic que, a cap home o dona, se li pot negar treball adequat segons la seva capacitat a causa de la seva raça, credo o ascendència>>. (President John F. Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, D.C., 28 febrer 1963).

El vídeo

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent: http://youtu.be/rXxugvJ0xcA

———————————————————————————————————– 

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- La historiografia dels darrers anys ha intentat de situar correctament l’empremta de la discriminació jurídica en la decadència econòmica catalana. El país ja no posseïa aquella banca puixant ni la sòlida indústria drapera que havien explicat l’esplendor del gran comerç i de l’imperi mediterrani medievals. El declivi demogràfic posat de manifest a partir del 1348, la crisi social encavalcada entre els segles XIV i XV, la guerra civil de 1462-1472 i l’esmentada guerra de les Germanies expliquen millor la feblesa econòmica de la fase en qüestió, certament, que no pas una clàusula jurídica prohibitiva, que no pas l’existència del monopoli comercial americà de Sevilla (1503). (Ulisses 11).

La Revolta de les Germanies va ser una rebel.lió armada que es va produir en el Regne de València i a les Illes Balears ben entrat el segle XVI, durant el regnat de Carles I. ‘La Pau de les Germanies’, oli sobre llenç, per Marcelino Unceta. (aa.wikipedia.org).

* LA PREGUNTA.- Què va contemplar el conflicte civil de 1462-1472 -o Guerra contra Joan II?

* LA CITACIÓ.- “Només la comunicació té caràcter diví”. Octavio Paz.

(Imatge: noticias.universia.net)

***********************************************************************************************

Els colors del món

 Catalunya és una gran nació amb 1.000 anys de comunitat d’història, de costums, d’institucions, d’estructura econòmica, de cultura i de llengua, un sentit d’homogeneïtat i de diferència respecte a la resta de comunitats humanes, i una voluntat d’organització i de participació en un projecte polític que pretén arribar a l’autogovern i a la independència política. Per aquesta gran raó, per aquest motiu i en nom de l’enteniment i la democràcia, la nació catalana té tot el dret de que la seva bandera oneji entre les de la Comunitat Europea. Tot el dret de pertànyer a les institucions europees. Perquè sempre ha estat una avançada de l’europeisme, no per força, sinó per vocació.  (Imatge: www.paises.net).

***********************************************************************************************

Les portes tancades per les justes i democràtiques aspiracions dels ciutadans de Catalunya. Les portes tancades a qualsevol moviment d’enteniment i diàleg. Les portes tancades a les aspiracions de milions de ciutadans de la nació catalana que, de manera pacífica, democràtica i exemplar, es manifesten i donen la cara per demanar poder votar. Pel dret a decidir. Perquè formen part d’una mil.lenària i gran nació ‘pagadora’ que sempre ha donat suport i respectat Espanya, nació de nacions. Ara, Catalunya té tot el dret a decidir. Cada vegada, Europa i el món, es pregunten què passa a Espanya on el Govern central del ‘Partido Popular’, no permet que 7 milions de ciutadans que volen votar no ho puguin fer. Com escriu l’enginyer, Joaquim Coello i Brufau, en el rotatiu ‘El Punt Avui’: <<…el que volen ser els uns i els altres, catalans i espanyols, és diferent i volen fer-ho també de diferent manera. Els uns, a través de l’atracció i la diversitat; Catalunya sempre ha estat terra de pas. I els altres, des de la submissió i la uniformitat; és l’essència de Castella, aïllada amb les seves veritats absolutes, que ha conformat el nacionalisme espanyol i ha determinat l’Estat que l’encarna. La Transició va ser un profund i temporal canvi, però passat el temps el nacionalisme espanyol torna al mateix lloc on sempre ha estat. Constatada aquesta estructura diferenciada, s’ha d’acceptar que hi ha raó o per a la separació o per a la integració de manera diferent a la practicada en els darrers tres segles amb voluntat de domini dels uns, acceptada amb més o menys resistència pels altres. Les diferències són de fons…>>. Les portes tancades, però, ben obertes de bat a bat per un espoli fiscal de 18.000 milions d’euros -un 8,5% del PIB català- que surten dels imposts dels ciutadans de Catalunya i que no tenen retorn des del Govern central, centralista i nacionalista espanyol, amb poder absolut, del ‘Partido Popular’. (Imatge: www.20 minutos.es).

Durant la recent clausura de l’Escola d’Estiu del ‘Partido Popular’, la secretària general del partit, María Dolores de Cospedal, va instar a “si alguns volen canviar la Constitució que vagin de cara. La Constitució i les normes jurídiques són de tots i tots defensem que tenim una gran nació, la més antiga d’Europa i en aquesta gran nació decidim sobre ella tots els espanyols”.

El Govern de la Generalitat de Catalunya -òrgan del govern autònom, lluny d’una veritable autonomia i servidora del més gran nombre de ciutadans de la nació catalana-, sempre ha anat, va, i seguirà anant de cara. Així ho ha demostrat en els anteriors Estatuts d’Autonomia, destrossats per les dictadures militars espanyoles del nacionalisme únic espanyol, -500 anys d’història i d’ofegament de les nacions d’Espanya, constretes i amargades. En lloc de democràcia, llibertat i progressisme: autoritarisme i totalitarisme. I, per damunt de tot, l’atac injust, innecessari i roí contra la Reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de l’any 2006. Llei Orgànica d’obligat compliment. La primera i més important Llei de la nació catalana.

De cara va anar la Generalitat de Catalunya durant la redacció de la Reforma de l’Estatut. A ningú es va tancar la porta. Revisat pel Consell Consultiu de la Generalitat; debatut i aprovat pel Parlament de Catalunya; presentat i defensat a Madrid -de cara- per Manuela de Madre (PSC), Josep Lluís Carod Rovira (ERC) i Artur Mas (CiU), va ser debatut i retallat a la Comissió Constitucional del Congrés. Aprovat per aquesta Cambra, el Senat i sancionat pel rei, va ser referendat -de cara- pels ciutadans de Catalunya. Tot i així, el ‘Partido Popular’, representant de la dreta radical i el conservadorisme nacionalista espanyol més obtús, que mai ha sabut governar Espanya -nació de nacions-, va cometre l’error polític gravíssim i de colpiment contra la democràcia -l’Estatut va ser referendat-, de portar la Llei Orgànica d’obligat compliment al Tribunal Constitucional, no renovat. Aquest fet, tant penós, va donar molts vots al ‘Partido Popular’ provinents d’espanyols mal informats, submissos i callats; però, com diu una expressió castellana: <<Quien siembra vientos recoge tempestades>>. Tot i que ara veiem, com existeix fòbia i odi -atiats- contra Catalunya i la llengua catalana. No és estrany, doncs, l’auge del dret a decidir que demanen els ciutadans de la nació catalana. Poder anar a votar.

Any 2006. La vicepresidenta del PSC, Manuela de Madre; el president d’ERC, Josep Lluís Carod-Rovira, el president de CiU, Artur Mas, es donen la mà després de l’aprovació del preàmbul i del text complet de la Reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, en la segona reunió de la Comissió Constitucional del Congrés. Portar-lo al Tribunal Constitucional, no renovat, per part del ‘Partido Popular’, ens ha portat a la situació actual: un 55% dels ciutadans de Catalunya demanen votar pel dret a decidir. Espanya, nació de nacions, i Europa esperen que el Govern central del ‘Partido Popular’ aporti ben aviat una solució política i intel.ligent. (Imatge: www.diariodenavarra.es).

De l’any 2006 al 2010, quatre anys d’esmicolar l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, aprovat, referendat i sancionat pel rei. Quatre anys de sentències. Aquesta sí, aquesta no. A veure quina serà la pitjor! Any 2013, ja veuen el resultat. Milions de catalans surten al carrer per proclamar -van de cara i amb democràcia- les justes aspiracions del poble i demanen poder anar a votar. Europa, el món, contemplen amb estupor a Espanya, nació de nacions.

Un pas equivocat. Un error polític d’envergadura i que no s’ha volgut fer res per la seva rectificació. Una decisió injusta en contra de la nació catalana. Federico Trillo i Soraya Sáenz de Santamaria (PP), (sempre la senyora Soraya), en el Registre General del Tribunal Constitucional, en el moment de la presentació del recurs contra la primera Llei de Catalunya, la Reforma de l’Estatut d’Autonomia, Llei Orgànica d’obligat compliment, sancionada pel rei, ‘referendada’ pels ciutadans de Catalunya. Aquest és el principal motiu de l’actual situació en la que un 55% d’aquests ciutadans demanen poder votar pel dret a decidir. (Imatge: elpais.com). 

La secretaria general del ‘Partido Popular’, Maria Dolores de Cospedal, que cobra més de 240.000 euros l’any, -quans n’hi han com ella, per això Espanya és el país europeu campió en retallades en sanitat, educació, serveis socials, les noves pensions restaran un 28% de poder adquisitiu, Llei de Dependència, deute i infraestructures a Catalunya, investigació, recerca…-, va assenyalar que el seu partit i el govern espanyol treballaran “per la recuperació econòmica i la creació de llocs de treball”. Escoltin, aquest és el gran credo del govern de la Generalitat de Catalunya i dels ciutadans de la nació catalana. Sempre ha estat així! Mirin els números de les exportacions. Ho confirma la xifra de 18.000 milions d’euros -un 8,5% del PIB català- que cada any surten dels imposts dels ciutadans de Catalunya, i no tenen retorn per part del govern central i centralista del ‘Partido Popular’, amb poder absolut. Es pensa la senyora de Cospedal que aquests 18.000 milions cauen del cel?

La senyora de Cospedal parla de “recuperació econòmica”. Mirin, de les 17 Comunitats Autònomes, 12 reben més del que aporten i les altres 5, ‘pagadores’, aporten més del que reben. Els seus ciutadans en són sabedors d’això? És un greu i injust desequilibri econòmic i social, únic a Europa. Això no pot continuar d’aquesta manera! Quins Plans d’Expansió i Recuperació Econòmica per aquestes autonomies o ‘regiones’ -els del ‘Partido Popular’ són més regionalistes que autonomistes-, han elaborat el govern central en col.laboració amb aquestes Comunitats? Han fet públiques les balances fiscals i les desviacions econòmiques que s’hi produeixen? Quines són les seves despeses i els seus ingressos? Quines són les promocions econòmiques que realitzen cada any? Per què aquest enorme número de funcionaris? Per què reben més del que aporten? Què fan per sortir d’aquest desequilibri econòmic?

No hi ha cap dubte de que si Espanya, nació de nacions, es governés des de la Generalitat de Catalunya com a servidora de la més àmplia extensió de ciutadans -generalitat-, el conjunt de les nacions que formen Espanya -Estats- serien les primeres del món. 

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: http://youtu.be/380-cM4N8hw

***********************************************************************************************

Els colors del món

Oriol Junqueras (ERC) entrega la declaració de Renda a l’Agència Tributària Catalana. La xifra de 1.600.000 ciutadans de Catalunya van participar a la Via Catalana per la independència. Quans ciutadans de Catalunya van fer entrega de la seva declaració de Renda a l’Agència Tributària catalana?  (Imatge: www.europapress.cat).

***********************************************************************************************

El Deure i la Glòria

<<Un intent de registrar als negres com a electors va donar motiu a varis actes de violència el 1962, a Geòrgia i Mississipí; però, així i tot, també es van aconseguir progressos en l’esmentat terreny. El temperament militant de la raça, la determinació d’homes i dones que no s’acovardien davant les multes ni davant la presó, així com la ferma direcció demostrada per homes com Martin Luther King (fill), van demostrar que s’havia iniciat una veritable revolució, i que l’Administració del president Kennedy estava disposada a donar-hi suport>>. (Allan Nevins). 

<<El dret a votar en unes eleccions lliures nord-americanes és el dret més poderós i inapreciable del món, i no deu negar-se a ningú a causa de la seva raça o color>>. (President John F. Kennedy). (Imatge: www.aarp.org).

Una llarga llista

<<L’Administració Kennedy va redactar una llarga llista de negres capaços per ocupar alts càrrecs. Convertia a George L. Weaver en secretari Adjunt de Treball; a Robert C. Weaver, en cap de l’Agència Federal de Financiació de Vivendes; a Thurgood Marshall en un dels jutges del Tribunal d’Apel.lacions (Segon Circuit); a Carl Rowan en ajudant adjunt del secretari d’Estat, i a Andrew Hatcher en secretari de Premsa del president Kennedy. A l’estiu de 1962, la convenció anyal de la NAACP (Associació Nacional per el Progrés de la Gent de Color), organització que donava suport entusiàstic a les mesures adoptades per el president Kennedy, va recomanar a aquesta <<valenta i decidida reacció>> en el treball que en tal terreny encara quedava per realitzar>>. (Allan Nevins). 

Wilma Rudolph “La gasela negra”, convidada a la Casa Blanca amb el president John F. Kennedy i el vicepresident Lyndon B. Johnson. (www.vitaminasparaelexito.com).

***********************************************************************************************

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Avui se sap que les exclusions jurídiques -que responien simplement a l’interès de la Corona hispànica de controlar, per a les seves finances, les arribades de metall- només afectaren aquells països mancats de capitals i forces socials en grau de superar l’obstacle feble del tràfic privilegiat. Finalment, genovesos, alemanys i d’altres van trencar-lo per via de llur competència en el gran joc de l’economia. Hi hagué, certament, exclusió jurídica. Però va ésser la feblesa de l’economia autòctona allò que convertí l’exclusió jurídica, i no pas a l’inrevés, en l’obstacle econòmic. (Ulisses 11).

* LA PREGUNTA.- De quina manera la historiografia dels darrers anys ha intentat de situar correctament l’empremta de la discriminació jurídica en la decadència econòmica catalana?

* LA CITACIÓ.- “L’art de la creació és més antic que el de matar”. Andrei A. Voznesensky. 

(Imatge: www.russia-ic.com)

***************************************************************