Inés Arrimadas, Mónica Terribas, el tinter ple i el més calent és l’aigüera
8 gener 2018 per Enric Figueras
Vaig escoltar a la representant Inés Arrimadas en una recent entrevista a Catalunya Ràdio, efectuada per Mònica Terribas. Tot i les seves constants diatribes en contra dels independentistes i el Govern de la Generalitat de Catalunya -empresonats, exiliats, inhabilitats, castigats, multats, propietats embargades…- el tinter va quedar ple. Els independentistes que hi ha a Catalunya i arreu del món són persones normals que treballen per una causa que creuen és justa. Els milions de ciutadans que els voten també ho creuen així. Molts demòcrates ho pensen així. Els Estats Units d’Amèrica van ser fundats pels indis i pels emigrants independentistes. És bó i productiu treballar amb independentistes catalans perquè, així, s’aprenen moltes coses sobre Catalunya, immemorial nació catalana, sobre la democràcia i sobre una autonomia que vol ser veritable i no de pantomima i encotillada. Tot i que, ara, parlar d’autonomia sembla que ja no tingui sentit. Catalunya vol, pot i es mereix ser Estat. Per a tots els catalans que viuen i treballen a Catalunya. Sempre ha estat així, sense excepcions.
La Mònica i la Inés
Quan els independentistes governen i demanen un merescut i just sistema de finançament -no un que actua com a espoli fiscal-, ho fan tant per afavorir a les famílies i treballadors dels independentistes com pels que no ho són. I com que des del govern central i centralista només es respon amb recursos davant els tribunals i no amb el treball polític apropiat, als independentistes no els queda més remei que treballar amb la independència que milions de ciutadans voten i demanen. I com que, des del govern central i centralista, tampoc volen treballar per un referèndum constitucional i pactat, el conflicte continuarà fins que l’infern es congeli.
Ho fan tant per afavorir a les famílies i treballadors dels independentistes, com pels que no ho són. Sempre s’ha fet així sense cap distinció
Un quiròfan del Hospital de Can Ruti, obert a l’estiu
La xifra de 16.000 milions, un 8,5% del PIB català, que anualment surten dels impostos dels ciutadans de Catalunya i no tenen retorn per part del Govern central, afecta greument la sanitat pública catalana. El president Carles Puigdemont, exiliat a Brusel.les, i el vicepresident, Oriol Junqueras, tencat a la presó d’Estremera des del 2 de Novembre de 2017, ja demanaven continuament al president Rajoy obrir un diàleg i sessions de treball per parlar del finançament injust que afecta als ciutadans de Catalunya. De fet, es demana des de l’any 2006, a la llei orgànica de l’Estatut d’Autonomia, ratificat pel poble i després sentenciat. Catalunya paga i calla.
Ni el Partido Popular ni Ciudadanos són, en aquests moments, representacions polítiques capaços de comprendre, entendre i governar a Catalunya. No han entès res. I amb el desplegament d’aquest estrany article 155 que menysprea el valor, funcions, objecte i tasca d’una Constitució, no solucionaran res. El poder de governar neix de baix a dalt i no de dalt a baix.
Si. Van deixar molta tinta al tinter. Perquè, les actuacions dels inefables separadors no les van parlar, ni escriure amb tinta invisible. Actuació errònia i disparatada del senyor Rajoy i dels jerarques del Partido Popular, -any 2006 acció pròpia dels separadors- quan van endegar una campanya de recollida de signatures per tots els territoris de les nacions immemorials que formen Espanya, per instigar a signar contra la llei orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, ratificat pels ciutadans. Si, aquí va començar tot. Actuació errònia i disparatada del senyor Rajoy i dels jerarques del Partido Popular, quan van portar la llei orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, ratificat pel poble, al Tribunal Constitucional espanyol no renovat. Fins quatre anys més tard, l’any 2010, la pitjor de les sentències contra l’Estatut d’Autonomia.
Cas obert
Caso abierto
Open case
Sempre contra Catalunya, una obsessió dels separadors. Fins i tot, una altra campanya. En aquest cas va afectar a la lliure empresa, com va ser la campanya del Partido Popular contra la compra ‘d’Endesa’ -companyia procedent de l’antiga catalana ‘Fecsa’ i amb la gran majoria dels seus clients a Catalunya-, per part de Gas Natural. ‘Antes alemana que catalana’, cridaven ,i, finalment, ‘Antes italiana que catalana’. Actualment, un 70% ‘d’Endesa’ és propietat de la italiana ‘Enhel’.
La Voz de Galícia
El Gobierno y Gas Natural recurren la paralización de la opa sobre Endesa
El Constitucional admite el recurso del PP contra la ampliación de las atribuciones de la CNE El Ejecutivo insiste ante el Supremo en que su decisión no es lesiva para la competencia
Un furibund intervencionisme per part del president Rajoy i del Govern espanyol, contra una veritable autonomia de Catalunya: la facultat de governar-se per les pròpies lleis. L’anti autonomisme dels separadors que ens ha portat a la situació actual. Gairebé 30 lleis demanades per la societat civil a favor de la justícia social, els serveis socials, l’economia, els drets civils…, aprovades pel Parlament de Catalunya i que Rajoy i el seu govern del Partido Popular, han presentat recursos davant el Tribunal Constitucional. A Espanya, a diferència d’Europa, el diàleg, l’enteniment, les sessions de treball polític, la coalició per un millor servei als ciutadans, no existeixen. Només tribunals, tribunals i més tribunals. Que prop d’Europa i que lluny al mateix temps! Una enorme expansió funcionarial en lloc d’una necessària expansió empresarial. El deute d’Espanya: gairebé el 99% del PIB.
Autonomia de pantomima
Més tinta dins el tinter a l’entrevista amb la representant i cap de l’oposició, Inés Arrimadas. Catalunya aporta un escreix de recursos impositius a l’Estat espanyol (diferència entre el que Catalunya aporta amb impostos i el que rep en forma de serveis i infraestructures) d’un 8 per 100 del Producte Interior Brut de Catalunya segons la metodologia de càlcul del flux monetari (5 per 100 segons el criteri del flux del benefici). Aquest escreix, que Catalunya envia a Espanya cada any i que no torna -16.000 milions, un 8,5% del PIB català- procedents dels impostos dels ciutadans de la nació catalana i que no tornen ni en forma de serveis ni d’infraestructures, és d’una gran magnitud ja que equival aproximadament al 50% del pressupost de la Generalitat, i és un import equivalent al que destina a salut, ensenyament, benestar social, habitatge, cultura i seguretat.
Catalunya greument perjudicada en tots els sectors, per un dèficit fiscal com a conseqüència d’un finançament equivocat, pèssim i injust
Catalunya, immemorial nació catalana, ha de sortir constantment al carrer en defensa dels seus drets socials, econòmics i de justícia social. La nació, de les que formen la denominació Espanya, que més contribueix al PIB espanyol i la que menys rep. Per això passa tot el que està passant ,i, sense treball de solució per part de l’Estat central i centralista.
És evident que, tot això, una representant i cap de l’oposició, en aquest cas, Inés Arrimadas, ho ha de conèixer i oferir una resposta de solució no, només, de campanya electoral. També ha de conèixer que ja l’any 2012 el president Artur Mas, va anar a la Moncloa per trobar, mitjançant el diàleg i una possible tanda de sessions de treball, una solució justa per millorar el finançament de Catalunya. Altres vegades hi va tornar, altres vegades es van veure, però, sempre el mateix, un immobilisme total per part del president Rajoy. Con la puerta en las narices. L’any 2014 una altra vegada. Un altre president de la Generalitat, Carles Puigdemont, per intentar dialogar i trobar un camí de treball constructiu, circumstància normal a les democràcies europees. Immobilisme total per part del president Rajoy. Trobades posteriors. Intents i més intents de cridar al diáleg. Res de res. L’ofec econòmic i social que pateix Catalunya cada vegada s’eixampla més.
Ara, només 3 representants del Partido Popular al Parlament de Catalunya
El president Rajoy encara no ha entès res sobre la nació catalana
El Partit Popular de Xavier Garcia Albiol ha recollit en aquesta nit electoral del 21 de desembre del 2017 els pitjors resultats de la seva història a Catalunya. La formació conservadora, artífex de l’aplicació de l’article 155 que ha permès destituir el govern de Carles Puigdemont, ha baixat dels 11 diputats que va obtenir el 2015 a 3, xifra que no li permet tenir grup propi al Parlament. Dels 349.193 vots d’aleshores ha passat a 183.793 amb el 99,75% escrutat. El gran beneficiat del declivi del PP ha estat el guanyador de les eleccions, Ciutadans, que ha passat de 25 a 37 diputats.
El govern central i centralista de Madrid, no fa cas de res. Dóna la sensació de voler portar al govern de la Generalitat i a Catalunya cap a una situació límit. Gairebé 30 lleis aprovades pel Parlament de Catalunya i que el Partido Popular, com si repartís segells, porta al Tribunal Constitucional. Un menyspreu cap al Parlament de Catalunya i a milers de ciutadans que demanen als seus representants aquestes lleis socials. Un menyspreu cap a una veritable autonomia: la facultat de governar-se per les pròpies lleis. Catalunya és una nació immemorial. El Partido Popular i Ciudadanos no han entès res. El seu constant centralisme desaforat i un intervencionisme econòmic i en tots els camps, demostra que no han entès res sobre Catalunya. Si pretenen governar bé, amb justícia social, pau, estabilitat i equanimitat, hauran d’aprendre, si cal, a governar amb els independentistes.
Merkel i l’SPD acorden una reunió per discutir la tornada a una gran coalició de govern a Alemanya
Governar en coalició: entendre i viure la democràcia i la política al servei dels ciutadans
Ja ho crec que la senyora Angela Merkel governarà en coalició! Ja ho crec que a les democràcies i Estats federals europeus es governa en coalició! Ja ho crec que els ciutadans de les nacions i Estats federals que formen una Europa democràtica i progressista, no consentirien molts dels disbarats que succeeixen aquí. Com aquesta aplicació de l’article 155 que ha deixat a la Constitució espanyola, no apta per solucionar un conflicte i problema espanyol amb Catalunya iniciat l’any 2006 -Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya ratificada pel poble- i que cada vegada s’ha anat fent més gran. Representants polítics inhabilitats, multats, embargats. Representants polítics i d’entitats associatives tancats a la presó. Representants polítics i del Govern de la Generalitat de Catalunya, exiliats a Brussel.les…El tinter ple i el més calent és a l’aigüera.
A la presó des del 2 de Novembre de 2017
En la cárcel desde el 2 de Noviembre del 2017
In jail since November 2, 2017
Oriol Junqueras i Vies. Historiador i polític català, Vicepresident del Govern de Catalunya i titular del Departament d’Economia i Hisenda. Representant elegit pel poble, cessat pel president Rajoy, el Govern espanyol i el Senat, segons aplicació del 155 i que ja han recorregut diversos partits polítics i el Parlament de Catalunya, davant el Tribunal Constitucional
———————————————————————
El Deure i la Glòria
“Només una Amèrica que practiqui allò que predica sobre els drets d’igualtat i justícia social serà respectada per aquells que la seva elecció afecti al nostre futur” (President John F.Kennedy).
<<Finalment, crec que per ara ja ha d’estar més que aclarit el fet de que una nació no pot ser més forta a l’estranger del que és a casa. Només una Amèrica que practiqui allò que predica sobre els drets d’igualtat i justícia social serà respectada per aquells que la seva elecció afecti al nostre futur. Només una Amèrica que ha educat perfectament als seus ciutadans és capaç de resoldre els complexes problemes i percebre els ocults perills del món en que vivim. I només una Amèrica que està creixent i prosperant econòmicament podrà sostenir les grans defenses mundials de la llibertat alhora que demostra a tots els interessats les oportunitats del nostre sistema i societat…>> (President John F.Kennedy).
———————————————————————————————
La Terra en extinció
“És cert que no sabem del cert què va provocar que aquest animal morís de gana, però del que estem segurs és que si no reduïm les emissions de CO2, el gel marí continuarà desapareixent i molts altres ossos polars moriran de gana” (Paul Nicklen).
No cal explicar tantes vegades les coses sobre la supervivència de la Terra perquè s’entenguin. De vegades cal actuar. Quan el mur que hi ha davant no deixa escoltar ni veure res, cal tirar el mur a baix. Com el mur de Berlín. Ja ho crec que el van esfondrar! La gent l’enderrocava a cops de martell! I això ho han de fer els milions d’éssers humans que estimen la Terra, la naturalesa i la vida. La pròpia i la dels altres. La pròpia i la dels seus fills i néts. La de les futures generacions. Per sobre dels trilions de dòlars o euros de beneficis hi ha la conservació de la vida i de la Terra: el Planeta Blau. Menys CO2, més bicicletes, menys contaminació. A la Xina, 16 milions de bicicletes. Marco Polo, viatjava amb avió? La indústria és judici, inventar i intel.ligència, doncs, deixin de contaminar d’una vegada! En lloc de pensar amb tants i tants milions, bilions i trillons de diners, poden pensar que els éssers vius de la Terra han de respirar? De què serveix haver anat a les Universitats, a les famosíssimes Universitats i estudiar gran carreres, si en lloc de salvar la vida en el planeta Blau, aquesta vida pateix un ofec constant? En lloc de comprar i veure pujar tantes accions de les grans Borses mundials, comprin i facin pujar les accions per treballar a salvar la vida del planeta Terra, del planeta Blau. Ja ho deia el president John F.Kennedy: “Si una societat lliure no pot ajudar als seus molts pobres, tampoc podrà salvar als seus pocs rics”. I tant als uns com als altres ens ha tocat viure en un planeta Blau a salvar. Els que ara neixen a la Terra, fins quan podran respirar? I la força del vent a Catalunya, no veuen el que està passant? I als Estats Units d’Amèrica i a tantes parts del planeta?
———————————————————————
La frase
“Sostinc que qui infringeix una llei perquè la seva consciència la considera injusta, i accepta voluntàriament una pena de presó, per tal que s’aixequi la consciència social contra aquesta injustícia, fa gala, en realitat, d’un respecte superior pel dret.” (Martin Luther King).
“Sostengo que quien infringe una ley porque su conciencia la considera injusta, y acepta voluntariamente una pena de prisión, a fin de que se levante la conciencia social contra esa injusticia, hace gala, en realidad, de un respeto superior por el derecho.”(Martin Luther King).
“I argue that whoever violates a law because his conscience considers it unjust, and voluntarily accepts a prison sentence, in order to raise the social conscience against that injustice, shows, in reality, a superior respect for the law.(Martin Luther King).“
coolkylemacdonald.blogspot.com
———————————————————————
La cançó
———————————————————————