Assemblea Nacional Catalana, Girona

(Imatge: augirona.blogspot.com)

Des que el ‘Partido Popular’, l’any 2006, va portar l’Estatut d’Autonomia de Catalunya al Tribunal Constitucional espanyol, no renovat, i des de la sentència quatre anys després, l’any 2010, l’anhel per el dret a decidir i l’independentisme a la nació catalana està creixent a marxes forçades. El govern central, centralista i nacionalista espanyol del ‘Partido Popular’, amb poder absolut, no para de cometre errors exorbitants que la història jutjarà amb severitat. Vàren ser els jerarques del ‘Partido Popular’, al portar la Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya ‘referendat’ pels ciutadans de Catalunya al Tribunal Constitucional, no renovat, els qui van rompre el diàleg amb Catalunya. Ells l’han de refer. És la seva responsabilitat. (Imatge: augirona.blogspot.com).

<<Són els catalans els que han de decidir si volen fer un referèndum>>. Isabelle Durant, vicepresidenta del Parlament Europeu.

Ho va expressar recentment la vicepresidenta del Parlament Europeu, Isabelle Durant. Va dir una altra cosa: “és important que els catalans puguin explicar-se en la seva llengua al Parlament Europeu” i va anunciar que votarà a favor de l’ús del català a l’Eurocambra. La política belga del grup dels Verds -‘El Punt Avui’, 17/3/12- va dir, també, una altra afirmació lògica, normal i democràtica: “cal donar suport i animar les regions que fan un esforç per mantenir serveis públics de qualitat” i va defensar rebaixar la pressió fiscal a les comunitats autònomes que presten més serveis amb objectiu de “repartir l’esforç per penalitzar el menys possible els ciutadans més fràgils”.

Són observacions clares relacionades cap a la pràctica d’una política racional i acertada. No formen part d’un esquema per perdre el temps, cosa molt pròpia d’una Espanya formada per nacions constretes i amargades i que roman en els darrers llocs del progrés europeu. Això és així perquè el govern centralista i nacionalista espanyol, amb poder absolut, del ‘Partido Popular’ frena, frena, frena i va enrere com els crancs. Però és Espanya qui es va situant a la cua. Cada dia la Comissió Europea, el Consell d’Europa i els organismes de govern de la Comunitat Europea, han de dir al govern espanyol com s’han de fer les coses i que esmeni tot allò que no fa bé. Els expedients oberts contra la manera d’actuar del govern espanyol i contra empreses públiques i privades, és notori i de notícia freqüent a la premsa.

Però, qui en són perjudicats són els ciutadans de les nacions d’Espanya en què per primer cop s’han superat els cinc milions de treballadors a l’atur. A Catalunya, 661.817 aturats i nombroses famílies ja es troben en una situació límit. A Catalunya ja es passa fam. El govern central no ho fa bé i això queda palès amb les dades de desocupació a l’Estat que el mes de febrer va ser de 5.040.222 persones, amb 59.444 parats més, el nivell més alt des que es va començar a comptabilitzar l’any 1996. El Decret, primer, i després la Llei de la Reforma Laboral no funciona i ha resultat ser una via per acomiadar més i més treballadors. Em moltíssims casos sense una justificació que pugui avalar un fet tant greu, com és el de deixar als treballadors sense feina.

Moltes d’aquestes empreses se’n van cap a l’estranger i, el que és un fet gravíssim, després exporten els seus productes cap a Espanya per vendrel’s a uns preus rebentats. Com que les bones empreses que romanen a les nacions d’Espanya i que actuen mitjançant un correcte i just treball empresarial, no poden vendre aquests productes a preus rebentats i veuen com baixa la seva producció, han d’acomiadar treballadors. Així l’atur es produeix pel mal fer empresarial com a conseqüència de dos actuacions que esfondren el país i les seves famílies: 5.040.222 treballadors a l’atur el mes de febrer. Per un costat quan practiquen la deslocalització, i per l’altre quan venen els seus productes en el país el qual han abandonat a uns preus tant baixos que castiguen a una correcte gestió empresarial i, de retruc, a milions de ciutadans i les seves famílies que van cap a l’atur.

Com és posible que el govern central espanyol permeti una cosa així? Com es pot deixar de banda allò votat i que expressa l’article 35 de la Constitució: <<Todos los españoles tienen el deber de trabajar y el derecho al trabajo, a la libre elección de profesión u oficio, a la promoción a través del trabajo y a una renumeración suficiente para satisfacer sus necesidades y las de su familia, sin que en ningún caso pueda hacerse descriminación por razón de sexo>>. Com podem veure i comprovar la reforma laboral portada a terme pel govern del president Rajoy, està renyida amb allò que expressa l’article 35 de la Constitució. Molts altres articles no estàn en consonància amb els temps actuals ni amb les aspiracions dels ciutadans de les nacions d’Espanya, principalment, dels 7,2 milions de catalans.

El balanç del primer any de la reforma laboral a Catalunya no podria ser més nefast. En lloc d’incentivar l’ocupació, la reforma ha disparat d’un 71% els expedients de regulació d’ocupació (ERO). El nombre de desocupats a Catalunya s’ha incrementat un 0,51% respecte al gener, en que ja es va registrar la xifra rècord de 661.817 aturats, i un 10,74% més respecte al mateix més del 2012, amb 23.228 parats més que fa un any. Estem parlant del dret al treball. Estem parlant de la dignitat de la persona humana i de milions de famílies. Davant d’aquesta situació és el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, qui s’ha de desvetllar perquè l’atur disminueixi cada dia més i romani reduït a zero. O, que en pensa fer de la seva majoria absoluta?

Isabelle Durant, la política belga del grup dels Verds-Aliança Lliure i vicepresidenta del Parlament Europeu

I amb relació a Catalunya, alguns dirigents europeus tenen clar que el topall de l’objectiu de dèficit pel 2013, situat en l’asfixiant 0,7% del PIB, s’hauria de relaxar. Així ho va explicar la vicepresidenta del Parlament Europeu, Isabelle Durant, que en una entrevista a l’agència de notícies ACN manté que s’hauria de rebaixar la pressió fiscal a les comunitats autònomes que presten més serveis per tal de “repartir l’esforç i per penalitzar el menys possible els ciutadans més fràgils”. La política belga del grup dels Verds-Aliança Lliure Europea va trobar inadmissible que serveis com ara l’educació o la sanitat es vegin ressentits per les mesures d’austeritat i va alertar que, si es continua en aquest camí, el remei de la crisi aconseguirà “agreujar la malaltia” i fins i tot “matar el malalt”. El que és pitjor per Catalunya i clama al cel, és que cada any surten de la nació catalana 18.000 milions d’euros -un 8% del PIB català- dels impostos dels seus ciutadans i no tenen retorn des del govern central. La manca de transparència fa que no es facin públiques les balances fiscals.

Pel que fa al procés català del ‘dret a decidir’, va insistir que “són els catalans els que han de decidir si volen fer un referèndum” i va anunciar que votarà a favor de l’ús del català a l’eurocambra perquè “és important que els catalans puguin explicar-se en la seva llengua al Parlament Europeu”.

També ho és i resulta incomprensible i inadmissible que no ho puguin fer, de manera normal i assossegada, en el Congrés i el Senat espanyols.

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreces de vídeo següents:jWsQ-OJP1Bg, v1tUX1O40GY

———————————————————————————————————–

El Deure i la Glòria

<<Sobretot, si hem de complir amb els nostres compromisos a l’estranger, hem d’augmentar les nostres exportacions. Els nostres homes de negoci han de mostrar-se conscients i competitius en el camp de l’exportació. Les nostres polítiques de tributació deuen fiblar la modernització de les nostres plantes industrials. Els preus i salaris deuen mantenir-se en harmonia amb la productivitat per sostenir l’equilibri dels preus…>>. (President John F.Kennedy, Segon Missatge de l’estat de la Unió, Washigton, D.C, 11 gener 1962).

<<El nostre objectiu deu ser el d’aconseguir un raonable equilibri en la nostra balança de pagaments. Amb la cooperació del Congrés, el comerç, el traball i els nostres principals aliats, aquest objectiu pot ser fàcilment assolit>>.

<<Continuarem atraient turistes estrangers i inversions al nostre país; continuarem buscant el que els nostres aliats augmentin aquí les seves compres militars, per ajudar així a les firmes americanes; seguirem recomanan que altres nacions afortunades ajudin a aquelles que no ho són tant; seguirem buscant lleis de tributació que no afavoreixin les inversions de capital nord-americà a altres nacions industrialitzades, i no cessarem en recomanar amb afany la coordinació de la política fiscal i monetària amb l’objectiu de desanimar i pertorbar als grans moviments de capital>>.

<<Sobretot, si hem de complir amb els nostres compromisos a l’estranger, devem augmentar les nostres exportacions. Els nostres homes de negocis han de mostrar-se conscients i competitius en el camp de l’exportació. Les nostres polítiques de tributació deuen fiblar la modernització de les nostres plantes industrials. Els nostres assoliments en el camp dels preus i salaris deuen mantenir-se en harmonia amb la productivitat per a sostenir l’equilibri dels preus. El nostre crèdit d’exportació i campanyes de promoció per les indústries nord-americanes deuen continuar augmentant…>>. (President John F. Kennedy, Segón Missatge de l’estat de la Unió, Washington, D.C., 11 gener 1962).

El vídeo

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent: uWvyseUw-LU,

———————————————————————————————————–

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Des de Nàpols, Alfons IV realitzà la seva política itàlica destinada a salvaguardar els interessos dels regnes catalans continentals davant França i a mantenir la influència a tota la Mediterrània. En aquest sentit, les pràctiques expansionistes del monarca tenien l’objectiu de controlar les línies comercials i fer front a la potència de Gènova, secular antagonista comercial dels Països Catalans. (Ulisses).

* LA PREGUNTA de la setmana.- Què va provocar l’amenaça turca?

* LA CITACIÓ de la setmana.- “La civilització és una carrera entre l’educació i la catàstrofe”. H.G. Wells. HG Wells broadcasting for the BBC in 1929. Photograph: BBC/Corbis

Herbert George Wells (Bromley, Kent, 21 de setembre de 1866 – Londres, 13 d’agost de 1946) fou un escriptor anglès molt conegut per les seves novel.les de ciència ficció, de les que es poden destacar: La guerra dels mons, L’home invisible, L’illa del doctor Moreau i La màquina del temps. Fou un escriptor polític prolífic que entrà per dret propi a la història de la literatura i que escrigué obres de gairebé tots els gèneres, incloent contes i obres que no són ficció. Era obertament socialista, i moltes de les seves obres contenen notables comentaris polítics i socials. (De Viquipèdia).

**********************************************************************************************

(Una versió)

<<Tots els catalans són una merda>> El director de ‘La Vanguardia’ imposat l’any 1939, Luis de Galinsoga, va interrompre el juny de 1959 un sermó en català en una església de Barcelona, cridant “¡Todos los catalanes son una mierda!” Aviat es va escampar una campanya de boicot contra el diari, amb una disminució de vendes, baixada de suscripcions i retirada de publicitat, així com unes accions al carrer, que vàren acabar amb la destitució de l’esmentat director.

Uns mesos més tard, el públic assistent a un recital de l’Orfeó Català, en el que hi eren presents alguns ministres, es va posar a cantar el ‘Cant de la senyera’ -que havia estat censurat del programa-, en senyal d’afirmació catalanista. Amb relació a aquests fets, Jordi Pujol i altres personalitats van ser sotmesos a un consell de guerra i comdemnats a varis anys de presó.

(Imatge: lordismo.blogspot.com)

(Versió actualitzada)

L’afer Galinsoga foren una sèrie d’esdeveniments que van tenir lloc a Barcelona entre el juny de 1959 i febrer de 1960, provocats pel director del diari ‘La Vanguardia’, Luis Martínez de Galinsoga, en proclamar en públic la frase <<tots els catalans són una merda>>. Galinsoga ja havia escrit en temps de la guerra un ‘Delenda est Cataluña’ (<<Catalunya ha de ser destruïda, anihilada>>) i havia publicat en ‘l’Heraldo de Aragón’ un al.legat contra el separatisme per falsejar el fet diferencial construint una cultura, tradició i llengua segons el patró fanfarró francès esqueixat de la tradició hispànica. El 1939 va ser nomenat director de ‘La Vanguardia Española’ pel Consell de Ministres.

(Imatge: www.fnff.es)

El 21 de juny de 1959, Galinsoga va assistir a una missa a l’església de Sant Ildefons de Barcelona. Durant el sermó predicat en català (la missa era en llatí) es va aixecar ostensiblement per dirigir-se a la sagristia. Davant d’un sacerdot que es trobava a la sagristia va protestar que el sermó es fes en català. El sacerdot li va explicar que els diumenges es feien sis misses en castellà i dues en català, tot i que la majoria de feligresos són de parla catalana. Galinsoga va respondre “pues diga al señor cura que él y todos sus feligreses son una mierda, i li va allargar una targeta de visita. Sortint de l’església va deixar anar todos los catalanes son una mierda.

L’endemà, el rector de Sant Ildefons, Narcís Saguer, va escriure a Galinsoga tornat-li la targeta i advertint-lo que probablement algú l’havia suplantat atacant la seva honorabilitat amb unes formes incorrectes i frases grolleres. Galinsoga va respondre confirmant que havia estat ell mateix i que trobava indignant i sorneguer que es prediqués en català.

Mossèn Narcís Saguer i Vilar, rector de la parròquia de Sant Ildefons, de Barcelona, des de l’any 1948 al 1968. (Imatge: comunitatdesantildefons.blogspot.com).

Carta que, l’endemà dels fets, mossèn Narcís Saguer va escriure a Luis Martínez de Galinsoga, director de ‘La Vanguardia Española’. (Imatge: comunitatdesantildefons.blogspot.com).

Un grup de joves catòlics, Cristians Catalans, liderats per Jordi Pujol i Soley, va organitzar al costat d’altres grups de similar ideologia una campanya contra ‘La Vanguardia Española’. Durant l’estiu es van donar a conèixer els fets repartint manifests clandestins sota el lema <<Dignitat contra xuleria>>. Alguns dels actes realitzats durant aquesta campanya van consistir en trencar exemplars del diari al carrer. Cap a final d’any la campanya havia provocat baixes de subscriptors i un descens de la publicitat. El comte de Godó, Carlos Godó Valls, va demanar la destitució de Galinsoga, però el Consell de Ministres no es va pronunciar.

Cap dels partits polítics, llavors a la clandestinitat, es va unir a la campanya, encara que sí que ho van fer a títol personal alguns dels seus militants. El gener de 1960 es van trencar els vidres de la seu de ‘La Vanguardia’ al carrer Pelai. El 19 de gener, intentant posar fi a les protestes, Galinsoga va escriure un editorial en el que negava que hagués pronunciat aquella frase i es definia com “amic de Cambó”. Els organitzadors de la campanya van contestar amb un text imprès que van llançar espectacularment des del quart pis del Liceu. La resposta popular no va ser l’esperada per Galinsoga i es van intensificar les protestes que van provocar que el diari perdés p

Pel diumenge 7 de febrer es va organitzar una manifestació de clàxons a la sortida del camp del Barça. Dies abans, el 5 de febrer, Galinsoga va ser destituït pel Consell de Ministres, sent substituït en la direcció de ‘La Vanguardia” per Manuel Aznar Zubigaray, avi del futur president del Govern pel Partido Popular, José María Aznar.

Aquesta “victòria” popular va enfortir l’oposició catalana al franquisme i va obligar a una visita de Franco a Barcelona, en el marc de l’anomenada <<Operación Cataluña” per mostrar una cara amable del règim als catalans. Tanmateix, la repressió existent va dur poc després a actes com els fets del Palau de la Música que ja al principi hem comentat. (De Viquipèdia).

El dictador Franco a Barcelona, amb comandaments militars i de Falange

En uns moments difícils i tràgics per la democràcia i la llibertat a Catalunya i a Espanya -nació de nacions-, molts ciutadans de la nació catalana vàren tenir el coratge suficient per lluitar mesos i mesos, fins a aconseguir la destitució del director de ‘La Vanguardia Española’, Luis Martínez de Galinsoga. Ciutadans que, en una vasta dictadura, tenien a la seva contra tots els aparells de l’Estat controlats i amb submissió absoluta al govern dictatorial del general Franco. Per Europa, Espanya no existia o, només, pels seus propis interessos. Però ja ho va pagar prou car amb l’esclat de la Segona Guerra Mundial provocada pel feixisme. Entre el juny de 1959 i febrer de 1960 -afer Galinsoga-, el poble català de Barcelona va aconseguir saltar el mur del poder absolut i dictatorial sota el lema <<Dignitat contra xuleria>>. Però va voler enviar al franquisme un missatge inequívoc: <<No n’hi ha prou amb la destitució de Galinsoga. Volem que el Govern sàpiga que tots els catalans estem disposats a lluitar pel total restabliment d’una vida normal a Catalunya, i que la vida normal vol dir, entre altres coses, escoles catalanes, premsa catalana i ús públic de l’idioma català. Sense tot això a Catalunya no hi ha normalitat sinó tirania>>.

I a fe de Déu que ho vàren aconseguir. Eren dones i homes valents, molt valents. I a fe de Déu que, avui més que mai, ho hem de defensar.

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: pU92-WYdpA0

———————————————————————————————————

El Deure i la Glòria

<<No conec la raó de que només  el 6 o el 7% de tota la costa atlàntica sigui de domini públic i la resta propietat de ciutadans privats i estigui prohibit el seu accés a molts milions dels nostres compatriotes>>. (President John F. Kennedy, 24 setembre 1963, discurs a Ohio (Oest).

El 24 de setembre de 1963 el president Kennedy va sortir per realitzar un viatge cap a l’Oest. <<Estem assolint els límits de les nostres necessitats fonamentals, d’aigua per beure, d’aire pur per a respirar, d’espais oberts per a disfrutar, de fonts d’energia abundant per fer la vida més fàcil… Hem pensat alguna vegada per què és tant petita la proporció de les nostres platjes que es troba disponible per l’ús públic, per què tantes de les nostres grans ciutats s’han desenvolupat sense parcs ni terrenys de joc, per què, tants dels nostres rius estàn contaminats, per què l’aire que respirem és tant impur, o per què s’ha permès avançar en l’erosió de la terra en una escala tant gran com en aquest estat de Pensilvania, i a Ohio, i així fins la costa oest?… No conec la raó de que només el 6 o el 7% de tota la costa atlàntica sigui de domini públic i la resta propietat de ciutadans privats i sigui prohibit el seu accés a molts milions dels nostres compatriotes>>. (President John F. Kennedy, 24 setembre 1963, discurs a Ohio (Oest).

El vídeo

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent:ftUwOFRrDz4

———————————————————————————————————–

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- La cort de Nàpols esdevingué ràpidament un focus de cultura humanista i s’imbuí ràpidament de l’esperit del ‘quatrocento’ itàlic. La seva fastuositat i volada cultural tenien expressió en les persones que envoltaven el monarca: el Panormita, Lorenzo Valla, Giovanni Pontaro, Bartolomeo Facio, Gianozzo Manetti; la cultura catalana es beneficià d’aquest patrocini reial: Andreu Febrer tingué càrrecs a Sicília; Joan Olzina, Arnau Fenolleda, Francesc Martorell, Jordi Català, Jordi de Sant Jordi, Ausiàs Marc, i altres van sojornar-hi. (Ulisses).

* LA PREGUNTA de la setmana.- Des de Nàpols, Alfons IV ‘el Magnànim’, de quina manera realitzà la seva política itàlica?

* LA CITACIÓ de la setmana.- “Cada poema constitueix un fracàs i, per això mateix, és un estímul per seguir escrivint.” José Hierro.

(Imatge: www.laalcazaba.org)

José Hierro del Real (Madrid, 3 d’abril 1922 – Madrid, 21 desembre 2002), conegut com José Hierro o Pepe Hierro, va ser un poeta espanyol. Pertany a l’anomenada primera generació de després de la guerra dins de l’anomenada poesia existencial.

***********************************************************************************

La Declaració Univesal dels Drets dels Animals va ser aprovada per la UNESCO (Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura) i per l’ONU (Organització de les Nacions Unides). Per els països que en són membres, no complir amb aquesta Declaració Universal, és un desprestigi mundial i manca de confiança internacional.

La representant d’ICV-EUiA al Congrés, Laia Ortiz, ho va declarar recentment amb relació a la ILP presentada a la cambra espanyola per declarar els toros bé d’interès cultural i, donada la trascendència d’aquesta declaració cara a la credibilitat nacional i internacional de les nacions d’Espanya, ho hem de repetir d’una manera més concreta. Ortiz creu que és una “aberració exaltar i promoure la violència i el maltractament d’animals”. La representant del poble va dir altres coses que també reproduirem. Estem convençuts que el partit polític que representa la senyora Laia Ortiz, es mereixia molts més vots dels obtinguts en les darreres eleccions nacionals, així com més representants. És d’esperar que això passi en una propera contesa electoral. La majoria absoluta del ‘Partido Popular’ porta cap a el poder absolut i això no és gens bo per la democràcia d’Espanya -nació de nacions- i l’europea. I més quan estem veient a cada moment que el Tribunal Constitucional espanyol, dicta sentències sempre en contra de Catalunya i a favor del ‘Partido Popular’. És evident -cada vegada a Europa es veu més clar- que l’autonomia de Catalunya és una farsa. No és estrany, doncs, que un 57% dels ciutadans de la nació catalana demanin votar a favor de la independència. Les actuacions del govern central del ‘Partido Popular’, centralista i nacionalista espanyol amb poder absolut, obren més i més la via independentista. Més aviat o més tard, la democràcia és imparable. Més aviat o més tard, 7,2 milions de catalans faran ús del seu dret a decidir.

Però, en aquest ‘post’ la protagonista principal és la representant d’ICV-EUiA al Congrés, Laia Ortiz i la ILP dels toros. Hi han fets i votacions com la de declarar les curses de braus ‘bé d’interès cultural’, que romanen ben retratats dintre la història d’Espanya i europea. I així ho va retratar Ortiz: <<la ILP servirà per rescatar amb diners públics una festa en decadència i deficitària i que farà que part dels recursos destinats a cultura serveixin per subvencionar la tortura als animals>>. El rotatiu ‘El Punt Avui’ explica les declaracions de la diputada d’ICV-EUiA: <<Ortiz va lamentar que en comptes de dedicar diners a educar en el respecte a la natura i els animals es facin iniciatives d’aquest tipus, que creu que suposen “un retrocés ètic i cultural” de la societat>>. Ara, com ha vist estupefacta gran part de la societat espanyola i tota l’europea, la iniciativa per declarar les curses de braus bé d’interès cultural ja és una llei aprovada per la majoria absoluta del ‘Partido Popular’.

D’aquesta manera Espanya -una tasa d’atur del 25,02% a finals del 2012- ha quedat ben retratada davant l’opinió pública europea i sobretot enfront de la Declaració Universal dels Drets dels Animals, aprovada per la UNESCO (Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura) i per l’ONU (Organització de les Nacions Unides). O és que Espanya, nació de nacions constretes i amargades, no pertany a la UNESCO i a l’ONU? Així, doncs, per el govern central espanyol del ‘Partido Popular’ és d’obligat compliment la Declaració Universal dels Drets dels Animals, on s’especifica clarament en els seus articles 2n. A) Tot animal té dret al respecte. B) L’ésser humà, com espècie animal, no té dret d’exterminar o explotar altres animals, ni violar aquest dret. L’ésser humà té l’obligació de posar els seus coneixements al servei dels animals. C) Tots els animals tenen dret a l’atenció, a ser cuidats i a la protecció per part de l’ésser humà.

(Imatge: elartedelaevolucion.blogspot.com)

Article. 3t. A) Cap animal serà sotmès a mals tractaments i es prohibeixen els actes cruels envers els animals. B) En cas que la mort de l’animal sigui necessària, aquesta ha de ser instantània, sense dolor i no ha de generar angoixa. Article. 10è. A) Cap animal ha de ser explotat per divertiment de l’ésser humà. B) Es prohibeixen els espectacles i exhibicions incompatibles amb la dignitat de l’animal. Article. 11è. Tot acte que provoqui la mort innecessària d’un animal és un crim contra la vida, és a dir un biocidi. Les escenes de violència en què els animals són víctimes han de ser prohibides en el cinema i la TV, a no ser que serveixin per mostrar els atemptats contra els drets dels animals.

En una veritable democràcia on l’educació, la instrucció, la ciéncia i la cultura són primordials per el desenvolupament del país, això s’entén molt bé. I mereix el respecte dels seus ciutadans. I si no és així, és que la democràcia trontolla per els quatre cantons i que cada vegada serà pitjor.

El grup parlamentàri d’ICV-EUiA ja va adreçar un escrit a la Mesa del Parlament de Catalunya perquè <<activi tots els mecanismes jurídics al seu abast fins arribar al TC per aturar aquest conflicte de competències davant d’una llei catalana, que, a més, emana de la voluntat directe de la ciutadania en ser fruit d’una ILP. L’Estat no té competències per declarar els toros bé d’interès cultural a Catalunya>>.  D’altra banda, Laia Ortiz, va considerar que Catalunya “no ha fet tots els deures” i va instar a continuar treballant per aconseguir també la prohibició de <<pràctiques igual aberrants com els correbous capllaçats i embolats que el govern continua promovent i facilitant>>.

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreces de vídeos següents: K6_RKB7OVF4,

hIdyeoJdIiQ : La paraula com a exaltació de la gran política, la bona política que el poble demana i la grandesa de la democràcia. La utilització de la paraula com insult és la baixesa més gran contra la gran política, la bona política, l’enteniment i la democràcia del govern del poble, per el poble i cap a el poble. Tots els respectes i suport per el Molt Honorable Presidente de la Generalitat de Catalunya, senyor Artur Mas.

***********************************************************************************************************************************************************

El Deure i la Glòria

<<…Altres països deuen fer el mateix per el camperol que no té terres, per el més que pobre habitant dels barris baixos de la ciutat, per l’indi oprimit. No és cosa fàcil desfer-se dels privilegis. Però fins que els interessos d’uns pocs cedeixin el pas a les necessitats de la nació, la promesa de progrés i modernització no serà res més que una frase buida, una frase de burla per a milions dels nostres ciutadans…>>. (President John F. Kennedy, Associació Interamericana de Premsa, Miami Beach (Florida), 18 novembre 1963).

<<…el principi de que tot ésser humà té dret a una vida decent per ell i a una vida millor per els seus fills. Això vol dir que devem continuar en la perfecció dels plans per el desenvolupament nacional, millorar les institucions i maquinària financera. Vol dir que cada nació deu estar disposta a realitzar sacrificis i a mobilitzar les seves propies fonts de riquesa en benefici del seu desenvolupament. També vol dir que els Estats Units d’Amèrica deuen de fer honor a la seva paraula de continuar amb la seva ajuda. He promès que es posaran en moviment totes les energies del meu Govern per complir aquesta promesa>>.

<<Al voler aconseguir un benestar econòmic, l’Aliança per el Progrés no dicta a cada nació la manera com ha d’organitzar la seva vida econòmica. Cada país és lliure de donar forma a les seves pròpies institucions econòmiques d’acord amb les seves necessitats nacionals i desitjos. Malgrat això, així com cap nació pot dir-li a una altra la forma com ha d’ordenar la seva economia, tampoc cap nació deu actuar dins de les seves propies fronteres de manera que violi els drets dels altres sota els principis acceptats per la llei internacional>>. (President John F. Kennedy, Associació Interamericana de Premsa, Miami Beach (Florida), 18 novembre 1963).

El vídeo

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent: UaKAoMLYL7k

———————————————————————————————————–

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Finalment, dugué Alfons IV a la corona de Nàpols, l’any 1442. A partir d’aquell moment , la cort reial catalano-aragonesa se situà, fins a la mort del sobirà, a Nàpols, mentre la reina Maria restava com a lloctinent del Principat i el germà del rei, Joan, com a lloctinent d’Aragó i de València. (Ulisses-11). El rei Alfons IV ‘el Magnànim’ de la corona catalano-aragonesa

* LA PREGUNTA de la setmana.- De quina manera la cort de Nàpols esdevingué ràpidament un focus de cultura humanista?

*   LA CITACIÓ de la setmana.- “El pensament ha de ser dur de cap i lleuger de peus”. Eugeni Trias.Eugenio Trias Sagnier (Barcelona, 31 agost 1942 – Barcelona, 10 febrer 2013). Filòsof català. Considerat, per bona part de la crítica, el pensador d’escriptura castellana més important des d’Ortega i Gasset. (Imatge: www.upf.edu/enoticies).

———————————————————————————————————–

(Imatge: pacma.es)

Article. 3r. A) Cap animal serà sotmès a mals tractaments i es prohibeixen els actes cruels envers els animals. B) En cas que la mort de l’animal sigui necessària, aquesta ha de ser instantània, sense dolor i no ha de generar angoixa. Article. 10è. A) Cap animal ha de ser explotat per divertiment de l’ésser humà. B) Es prohibeixen els espectacles i exhibicions incompatibles amb la dignitat de l’animal. Article. 11è. Tot acte que provoqui la mort innecessària d’un animal és un crim contra la vida, és a dir un biocidi. Article. 14è. A) Els organismes de protecció i salvaguarda dels animals han de ser representats a nivell governamental. B) Els drets de l’animal han de ser defensats per la llei com ho són els drets dels humans. (Declaració Universal dels Drets dels Animals, aprovada per la UNESCO -Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura- i per l’ONU -Organització de les Nacions Unides).

(Imatge: rivendel.wordpress.com)

La ILP dels toros, amb 550.000 signatures, té llum verda perqué la ‘fiesta’ sigui declarada com a ‘bé d’interès cultural. Ho va fer el Congrés de Diputats mitjançant 180 vots, els del ‘Partido Popular’ -centralista i nacionalista espanyol amb poder absolut- UPyD i UPN. El PSC i el PSOE si vàren abstendre (107) i CiU, ERC, ICV-EUiA i la resta (40) es van oposar a la tramitació. Ara, es tramitarà a la Comissió de Cultura del Congrés i un cop s’aprovi provocarà un enfrontament amb les competències de la Generalitat de Catalunya. O l’autonomia de la nació catalana, és una farsa? O l’Estat de les autonomies, és una gran mentida? O, 7,2 milions de ciutadans de Catalunya viuen enganyats? CiU ja ha advertit que el Govern defensarà la prohibició a Catalunya. I a la resta del territori espanyol, que fan al respecte?

La ILP dels toros, amb 550.000 signatures, sí; la ILP de TV3 al País Valencià, no; la tortura d’animals sí, el dret a la llibertat d’expressió, la informació, l’opinió i la cultura, no. TV3 que parla en l’idioma català, la llengua dels Països Catalans, no; la televisió en castellà, sí. Què fan en un calaix del Congrés de Diputats les més de 650.000 signatures dels ciutadans que han demanat la reobertura de les emissions en llengua catalana de TV3? Totes les nombroses i grans cadenes de televisió en llengua castellana es poden veure al País Valencià i, per què no una en català? Què passa amb el compliment de l’Article 20 de la Constitució Espanyola? <<…A expresar y difundir libremente los pensamientos, ideas y opiniones mediante la palabra, el escrito o cualquier otro medio de reproducción. Per TV3 al País Valencià, no? <<A la producción y creación literaria, artística, científica y técnica>>. Per TV3 al País Valencià, no? <<…A comunicar o recibir libremente información veraz por cualquier medio de difusión…>>. Al País Valencià, per part de TV3, no?. <<La ley regularà la organización y el control parlamentario de los medios de comunicación social dependientes del Estado o de cualquier ente público y garantizarà el acceso a dichos medios de los grupos sociales y políticos significativos, respetando el pluralismo de la sociedad y de las diversas lenguas de España…>>. La llengua en que s’expressa TV3 a la Comunitat Valenciana -per història, idioma i cultura forma part dels Països Catalans- no és una de les diverses llengües d’Espanya? El govern del ‘Partido Popular’, amb poder absolut, i el Tribunal Constitucional espanyol, protegeixen així les llengües minoritàries? Tanta nosa els fa la llengua de la mil.lenària nació catalana, parlada per 10 milions de persones?

Al País Valencià, l’oferta d’ensenyament en català “és insuficient” a secundària i en la formació professional. L’informe del comitè d’experts del Consell d’Europa, constata que “poques vegades un alumne ha estudiat en català durant tota l’etapa escolar”. Per això demana a les autoritats informació “sobre les mesures previstes per atendre la demanda de català a l’educació mitjana en el futur”. El document també exigeix que el sistema abrace també l’etapa universitària i que s’estenga per tot el territori i no sols sobre les zones catalanoparlants. A més, critica la implantació del model trilingüe obligatori, que ha suposat la desaparició del model d’immersió lingüística sorgit de la llei d’Ús i Ensenyament amb resultats més que notables, tal com constaten nombrosos informes. És per això que van fer tancar les antenes dels repetidors de TV3 del País Valencià?

Què fan en un calaix del Congrés de Diputats les més de 650.000 signatures dels ciutadans que han demanat la reobertura de les emissions en llengua catalana de TV3 a la Comunitat Valenciana? La ILP dels toros sí. Per què no la ILP de TV3?

Per la diputada d’ICV-EUiA al Congrés, Laia Ortiz, la ILP dels toros servirà per “rescatar amb diners públics una festa en decadència i deficitària” i que farà que part dels recursos destinats a cultura serveixin per “subvencionar la tortura dels animals”. Ortiz va lamentar que en comptes de dedicar diners a educar en el respecte a la natura i els animals es facin iniciatives d’aquest tipus, que creu que suposen “un retrocés ètic ètic  i cultural” de la societat.

Só un valencià del Nord.

———————————————————————————————————–

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:

UnQv7aWjYKI – Salutacions a Castelló de la Plana, lloc per visitar.

———————————————————————————————————-

El rotatiu francès de centre dreta ‘LE FIGARO’, fundat l’any 1826, és el diari més antic de França que encara està en circulació i que té la seva seu a París. Deu el seu nom al cèlebre personatge creat per Beaumarchais i per això, el lema del diari diu així: <<Sans la liberté de blâmer, il n’est point d’éloge flatteur>>. (Beaumarchais).

A ‘LE FIGARO’ del dilluns dia 18/02/13, el periodista francès i corresponsal a Espanya de Le Figaro i de Ràdio France, Mathieu de Taillac, escriu a primera plana del diari sota el títol <<La Couronne d’Espagne éclaboussée par un scandale>>:

MATHIEU DE TAILLAC

Madrid

ESPAGNE Cela faisait un an qu’il menaçait de lancer des ‘bombes atomiques’ contre la famille royale. Samedi, Diego Torres, l’ex-associé du gendre du roi, Inaki Urdangarin, est passé de la bravade aux actes. Convoqué par le juge qui l’a inculpé pour détournement de fonds aux còtés d’Urdangarin, Torres a visé plus haut: l’épouse de son associé, l’infante Cristina, mais aussi celle que la presse espagnole appelle pudiquement <<l’amie personelle>> du roi et jusqu’à…Juan Carlos lui-même!

Torres a dégainé les noms pour mieux ouvrir le parapluie. Selon ce professeur d’économie, la maison d’Espagne connaissait parfaitement la nature des affaires de l’institut Noos, la societé qu’il a dirigée avec le <<gendrissime>>. Vraies ou fausses, ces accusations jettent le trouble sur la couronne dont la stratégie, depuis le début de l’affaire, a consisté à prendre ses distances vis-à-vis d’Urdangarin.

<<Chaque opération de Noos était supervisée, chapeautée et contrôlée par le Palais de la Zarzuela>>. Diego Torres. (Fotografia: http://www.blogseitb.com)

De Cristina de Borbon, Torres fait une dirigeante active de Noos. <<Nous étions cinq à siéger au conseil d’administration>>, a-t-il déclaré au tribunal de Palma de Majorque. Cinq, autrement dit Torres, Urdangarin, leurs épouses respectives et le secrétaire personnel des infantes. Tous ont été inculpés par le juge…Tous, sauf la fille du roi, rappelle en creux l’ancien ami personnel d’Urdangarin.

Jusqu’à présent, le juge et le procureur ont considéré ne pas disposer d'<<éléments incriminant>> suffisamment Cristina. Toutefois, selon une source anonyme <<haut placée>> citée par le journal El Mundo, <<il serait logique d’inculper la fille du roi ou de la convoquer comme témoin, mais cela ne se fera pas car on risquerait de dynamiter le système>>. Un sondage du même quotidien fait apparaître qu’avant même de connaitre les dernières accusations de Torres, 84% des Espagnols souhaitaient que l’infante soit inculpée. <<Inaki me rapportait continuellement que l’infante était au courant et qu’elle lui avait fait tel ou tel commentaire>>, a insisté l’économiste. La stratégie d’Urdangarin était déjà d’accabler son ancien associé pour mieux se défendre, protéger son épouse et sa belle-famille: Torres répond par un retour à l’envoyeur.(Fotografia: http://www.europapress.es)

Le feu vert de la maison royale et ses <<bombes>> atteignent également le chef de l’État. Chaque opération de Noos était <<supervisée, chapeautée et contrôlée>> par le Palais de la Zarzuela, avance Torres. Plus précisément, il brandit un sponsor qu’aurait aidé à obtenir le roi Juan Carlos. Il cite également une réunion à la Zarzuela entre le maire de Valence, la présidente de la région, Urdangarin et lui-même, au cours de laquelle les associés auraient convaincu les élus de subventionner leur projet Valencia Summit, un forum sportif dans la ville méditerranéenne. <<Nous n’avons commis aucun délit, la preuve, tout ce que nous faisions recevait le feu vert de la maison royale>>, a-t-il ironisé.

Torres n’a pas résisté aux coups bas. Celui de mentionner Corinna zu Sayn-Wittgenstein, une quadragénaire allemande à laquelle la presse attribue une relation extraconjugale avec le roi. Ou celui de choisir, parmi les 200 e-mails présentés au tribunal, ceux où Urdangarin se livre à des plaisanteries grivoises sur sa virilité. Le duc de Palma -titre qu’a reçu Urdangarin lors de son mariage- sera écouté à son tour par le juge le 23 fébrier. Accablé et ridiculisé par Torres, il a déjà perdu le procès médiatique et populaire. (Mathieu de Taillac, Periodista corresponsal a Espanya de ‘LE FIGARO’ i de Ràdio France, Madrid, 18 de febrer 2013).

Aquest escrit periodístic  és en versió original no subtitulada i obre la seva entrada a tots els lectors coneixedors de l’idioma francès. Des dels anys cinquanta fins a finals dels seixanta -faix referència a un temps viscut- recordo que era aquesta llengua estrangera la que s’ensenyava a les acadèmies i centres docents. Molts ensenyants donaven classes a les seves cases amb caràcter particular. El francès era, en aquells anys, la llengua estrangera imperant o oficial. El castellà era la grandiosa, l’oficial, la imposada. Imposició i obligació. L’idioma català provinent de la mil.lenària història de la nació catalana i del conjunt dels Països Catalans -la Catalunya Nord, tant estimada pel poble català-, parlat per més de deu milions de persones, ni s’ensenyava ni existia per part de la dictadura militar del general Franco. Encara, avui dia, la llengua catalana és maltractada i menyspreada a les denominades Comunitats Autònomes governades pel ‘Partido Popular’ i que per raons d’història, llengua i cultura formen part dels Països Catalans. En l’actualitat, a la nació catalana s’ensenya el català i el castellà.

Pel que fa a l’actual situació política, social, del dificultós desenvolupament de la democràcia, de la confiança i prestigi internacional d’Espanya -nació de nacions constretes i amargades-, cal plantejar-se de manera seriosa i eficaç tres qüestions fonamentals: la consulta popular a 7,2 milions de catalans perquè la nació catalana pugui desenvolupar el seu propi Estat, la dimissió del president del govern central, centralista i nacionalista espanyol, Mariano Rajoy i l’abdicació del rei. No hi ha cap dubte que la gran majoria de ciutadans de les nacions d’Espanya, volen un canvi net i pelat. Prou, prou i prou de conceptes històrics. Més, més i més de realitat del present i de la vida actual i més, més, i més respecte per la democràcia i la dignitat de la família de l’home i la dona. Més, més i més respecte per la democràcia i la dignitat de la família de la dona i l’home. Prou paràlisi i vagabunderia històrica; més i millor eficàcia en la resolució de les exigències humanes del present.

———————————————————————————————————-

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:1RRwRSGI79M

———————————————————————————————————-

El Deure i la Glòria

<<L’ànima de la presidència és, per tant, l’elecció informada, prudent i resolta i el secret de l’empresa presidencial s’ha de buscar en l’examen de la forma en que es prenen les decisions presidencials…>>. (President John F.Kennedy, La Casa Blanca, Washington, D.C., 23 setembre 1963).

(Imatge: http://jorgeamarante.obolog.com)

<<La Presidència és el centre del joc de pressions, interessos i idees de la nació, i el despatx presidencial és el vèrtex al que tots els elements de decisió nacional són atrets de manera irresistible. I és misteriosa perquè l’esència de la decisió roman en última instància impenetable per el observador, i sovint, per suposat, per el mateix que decideix>>.

<<Però encara que el procés de la decisió presidencial sigui obscur, la seva necessitat és absolutament evident. Governar, com els savis vàren dir, és elegir. Lincoln va fer notar que no podem escapar a la història. És igualment cert que no podem evitar elegir. I per un president americà, l’elecció està replena de responsabilitats peculiars i intimidants per la seguretat i el benestar de la nació. Un President deu elegir entre persones, entre mesures, entre mètodes. La seva elecció ajuda a determinar les decisions de la seva presidència, la seva prioritat en la vida nacional, i la manera i èxit de la seva execució. L’ànima de la presidència és, per tant, l’elecció informada, prudent i resolta i el secret de l’empresa presidencial s’ha de buscar en l’examen de la manera en que es prenen les decisions presidencials…>>. (President John F. Kennedy, La Casa Blanca, Washington, D.C., 23 setembre 1963).

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent: 2B5WmdWGJco

———————————————————————————————————-

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Pacificada Sardenya, l’objectiu del monarca Alfons IV ‘el Magnànim’, fou el regne de Nàpols. Ja en els anys 1421-23, el rei català intentà d’apoderar-se’n, però fracassà i no fou fins a la mort de la reina Joana II (1435) que es desfermà la lluita de les potències mediterrànies per empararse del tron napolità. Els catalans, els angevins, el regne de França i els estats itàlics -Santa Seu, Milà, Florència, Venècia, Gènova- intervingueren en la llarga lluita militar i diplomàtica que, finalment, dugué Alfons IV a la corona de Nàpols, l’any 1442. (Ulisses 11).

* LA PREGUNTA de la setmana.- A partir d’aquell moment, on es situà la cort reial catalano-aragonesa?

* LA CITACIÓ de la setmana.- “La història és un desplegament d’equivocacions”. Barbara Tuchman. Barbara Wertheim Tuchman (Nova York, 30 de gener de 1912 – 6 de febrer de 1989), va ser una historiadora estadounidenca, periodista i escriptora.

———————————————————————————————————–

Nota.- Els lectors dels BLOGS del rotatiu EL PUNT AVUI que tinguin a bé  participar en ‘la pregunta de la setmana’, ens plaurà fer-lis a les mans uns bolígrafas de ‘LA CAIXA’.

———————————————————————————————————–

En les eleccions Bill Clinton és recordat per haver usat  la frase <<És l’economia, estúpid>>, per criticar el president George Bush, pare, durant la campanya electoral.

Decàleg

1.- Confiança en les nostres pròpies forces: creurenos-ho. 2. Colaboració públic-privada: projecte comú. 3. Comunicació a nivell internacional: explotar els nostres punts forts. 4. Reformes fiscals que fomentin la creació d’empreses, tan per emprenedors com per inversors. 5. Eficiència de l’administració. 6. Infraestructures i serveis de primera qualitat. 7. Talent i cultura de l’esforç: educació, instrucció, desde FP fins el visat científic. 8. Productivitat. 9. Canvi d’orientació del sector financer: involucrar-se més en la creació d’empreses. 10. Visió global i internacional: emprendre per a abordar mercats globals. 11. No a la corrupció, sí a Silicon Valley. 12. Més suport de les empreses als emprenedors. 12. Més dedicació i suport a l’economia per part del govern central i dels governs de les nacions d’Espanya.

<<És l’economia, estúpid>> (Bill Clinton a George Bush, pare)

(Foto: http://blog.cuvitt .com)

———————————————————————————————————–

El Deure i la Glòria

<<…La cursa continuarà -la cursa entre els qui volen un món monolític i els qui creuen en la diversitat- però deuria ser una cursa de lideratges i responsabilitats en lloc de destrucció; una carrera de consecucions en lloc d’intimidació…>>. (President John F. Kennedy, Assemblea General de les Nacions Unides, Nova York, 20 setembre 1963).

<<…Perquè nosaltres creiem que la veritat és més forta que l’error, i que la llibertat preval sobre la coacció. I en la cursa per una vida millor, el món sencer hi sortiria guanyant… Mai fins ara l’home ha tingut tal capacitat per controlar el seu propi medi ambient, per acabar amb la fam i la set, per vèncer la pobresa i la malaltia, per desterrar l’analfebetisme i la misèria humana escampada a gran escala. Tenim el poder per fer d’aquesta la millor generació de la humanitat en la història del món -o de fer que sigui l’última…Perquè al renunciar el món a la cursa d’armament, deu florir la de les idees- i aquesta competició deu ser tant completa i tant justa com sigui possible. Allò que les Nacions Unides han fet en el passat és menys important que les tasques que ens esperen en el futur…>>.

<<Habitants d’aquest planeta: ocupem el nostre lloc en aquesta assemblea de nacions. I vegem si nosaltres, en la nostra pròpia època, podem portar el món cap a una pau justa i duradora>>. (President John F. Kennedy, Assemblea General de les Nacions Unides, Nova York, 20 setembre 1963).

El vídeo

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent: 0rpG2ZM1vi0

———————————————————————————————————–

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- El triomf del governador general del Principat, Galceran de Requesens, i dels buscaires, que implantaren la reforma del municipi en un sentit més democràtic, fou efímer i la represa del poder per l’oligarquia urbana resultà un fet el 1462. Ací, s’ha de situar la resistència del ‘Sindicat dels Tres Estaments’, que aleshores ja actuava fora de la llei, en el denominat complot de Sant Maties i la repressió organitzada per la Biga en el preludi de la guerra civil, de la qual el conflicte barceloní i el problema remença comptaven com a causes. (Ulisses, 11).

* LA PREGUNTA de la setmana.- El control de les rutes comercials mediterrànies era part indestriable de la política clarament expansionista de la corona catalano-aragonesa. Pacificada Sardenya, quin fou l’objectiu del monarca Alfons IV ‘el Magnànim’?

* LA CITACIÓ de la setmana.- “Còmplice és qui t’ajuda a ser com ets”. Joan Fuster.

———————————————————————————————————–

Ja n’hi ha prou! Cap govern que es venta de pertànyer a un conjunt d’Estats europeus democràtics; cap partit que demana el vot del poble i aquest li dóna majoria absoluta per governar, cap govern, amb poder absolut, que presumeix de romandre al servei del poble; cap governant que constantment pronúncia les paraules ‘España’ i ‘españoles’, pot acceptar l’impediment d’unes actuacions davant el Congrés tant democràtiques, necessàries i imprescindibles. Són unes actuacions encaminades cap a la salvaguarda de la democràcia, la restauració de la confiança dels ciutadans de les nacions d’Espanya en els seus representants polítics i la fortalesa de la confiança internacional. Imposar la majoria al Congrés per tal d’evitar-ho, és un camí equivocat que només porta sospites, dubtes, recels, manca de confiança i més pedregam damunt la democràcia.

Constitueix un fet gravíssim i que de cap manera el poble hauria d’acceptar, que el ‘Partido Popular’ hagi imposat la seva majoria a la Mesa del Congrés per rebutjar la petició que havia fet el PSOE, l’Esquerra Plural i el Grup Mixt -representants de la sobirania del poble- i també per tancar la porta a la creació d’una comissió d’investigació sobre l’amnistia fiscal i la possibilitat que s’hi acollís l’extresorer del PP, Luis Bárcenas. També, el ‘Partido Popular’, va vetar la compareixença extraordinària del president del govern espanyol al Congrés per donar explicacions sobre el suposat cas de finançament irregular del seu partit. A més, també han rebutjat una altra petició de compareixença de Rajoy per donar explicacions sobre les dades de l’atur: 4.833.700 treballadors sense feina, 21-12-2011, any en el que Mariano Rajoy va jurar el càrrec davant del rei, i 5.965.400 treballadors a l’atur a finals del 2012. D’una taxa del 21,5% al 25,02% en un any. Incompliment molt greu de l’article 35 de la Constitució Espanyola: <<Todos los españoles tienen el deber de trabajar y el derecho al trabajo, a la libre elección de profesión u oficio, a la promoción a través del trabajo y a una renumeración suficiente para satisfacer sus necesidades y las de su familia, sin que en ningún caso pueda hacerse discriminación por razón de sexo>>. Molt parlar de Constitució ‘intocable’ per anar contra la plena autonomia i autogovern de Catalunya -nació catalana-, molt parlar de Constitució ‘intocable’ per anar contra la consulta pel dret a decidir de 7.200.000 ciutadans de Catalunya, però, res a parlar de l’article 35 de la Constitució i dels Drets Humans.

Les denúncies i investigacions del cas Bárcenas portades al Congrés, ajudarien a fer recobrar al poble el mínim de confiança en la possibilitat de que aquest es pugui defensar quan el vulguin fer burla. Faria abortar les temptatives d’establir un poder personal. Podria provar que la democràcia -qualsevol que sigui el sistema social i econòmic en el que funcioni, per detestable que sigui aquest sistema, inclús- es pugui defensar i protegir als ciutadans contra els abusos del poder. Podria demostrar -si es portés al Congrés mitjançant una comissió d’investigació, fins a les últimes conseqüències-, que la llibertat de premsa, amb tots els seus hipotètics riscs, és absolutament indispensable si es vol que els ciutadans es trobin protegits davant el poder. Podria recordar que no hi ha llibertats assegurades si la gent -la premsa, els polítics, els electors- no estan sempre alerta i que cap democràcia es troba assegurada contra els paranys dels qui volen minvar-la. Podria provar per la pràctica que l’existència de partits polítics, amb les seves rivalitats, és indispensable per impedir els abusos de poder.

Aquesta comissió d’investigació demanada per el PSOE, l’Esquerra Plural i el Grup Mixt i que hauria d’estar formada per congressistes representants de tots els grups polítics de la Cambra, podria posar en tota rellevància allò que gairebé oblidem: que un factor essencial de la democràcia i la llibertat és la possibilitat per part dels ciutadans d’acomiadar, de destituir als qui deurien servir-los i, en lloc d’això, tracten de servir-se d’ells. Molta atenció: l’enorme poder del dret que té el poble a acomiadar els polítics, s’hauria de fer ben patent i exemplar a les properes eleccions. No ho oblidem mai per mai.

En tota forta i veritable democràcia la comissió d’investigació en el Congrés, hauria de ser demanada i acceptada per tots els grups polítics sense excepció. Si no és així, la premsa que ha de buscar la veritat i dir-la haurà de fer més i més pressió fins aconseguir aquesta democràtica actuació que cal facin els congressistes. Els ciutadans així ho esperen, Europa també.

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar les adreces de vídeo següents: En defensa de la democràcia i dels drets humans:  DJmuokpN_aU. Coratge , fermesa i valor polític en defensa dels ciutadans: sut4fl-YRbA.

————————————————————————————-

El poble de Catalunya té <<caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà>>. Sempre l’ha tingut, el segueix tenint i sempre, sempre el tindrà, diguin el que diguin a Castella.

La Democràcia

————————————————————————————

El Deure i la Glòria

<<És impossible aconseguir un veritable progrés mentre milions de persones es troben mancades d’oportunitats i altres obliden les seves obligacions>>. (President John F. Kennedy, Associació Interamericana de Premsa, Miami Beach (Florida), 18 novembre 1963).

<<El poble nord-americà es donarà perfecte compta de les enormes dimensions de la tasca per el fet de que desenes de milions dels seus veïns del sud viuen en la més absoluta pobresa, amb ingressos inferiors als cent dòlars anuals; que en la majoria d’aquests països llatinoamericans l’índex de vida no sobrepassa els cinquanta anys d’edat; que la meitat dels nens estàn mancats d’escoles; que gairebé la meitat dels adults no saben llegir ni escriure; que desenes de milions d’habitants de les ciutats viuen en condicions realment intolerables; que més milions d’éssers humans que viuen en zones rurals pateixen malalties fàcilment curables sense esperança de rebre tractament mèdic adequat; que en vastes zones, homes i dones pateixen fam mentre nosaltres poseïm les necessàries eines científiques per a procurar-nos tots els aliments que necessitem. Les dures realitats de la pobresa i la injustícia social no cediran davant les promeses i els bons desitjos…>>. (President John F. Kennedy, Associació Interamericana de Premsa, Miami Beach (Florida), 18 novembre 1963).

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent:538zuQmdpGo

———————————————————————————————————–

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- El domini de la situació pel governador Galceran de Requesens, en detriment de la influència de la reina Maria, lloctinent del rei Alfons, evità greus agitacions populars, que el rei temia no pas sense raó, bo i recordant la del 1437, a la mateixa Barcelona, o la dels forans mallorquins, encara no ben sufocada. Precisament, en aquesta darrera circumstància, el poble barceloní s’havia manifestat contra l’autoritat municipal quan els consellers de la Biga volgueren trametre la galera de guàrdia a Mallorca en ajut de la Ciutat contra els pagesos. (Ulisses, 11).

* LA PREGUNTA de la setmana.- Per què fou efímer el triomf del governador general?

* LA CITACIÓ de la setmana.- “Qui vol interessar als altres els ha de provocar”. Salvador Dalí.

Salvador Dali

(Free Stock Photo HD)

———————————————————————————————————————————————————————————————————————

Quan el 21 de desembre del 2011 l’actual president del govern espanyol, Mariano Rajoy, va jurar el càrrec davant el rei, Espanya -nació de nacions, tant si es vol com si no es vol- sobresortia en els mapes internacionals per una xifra grossa i esfereïdora: 4.833.700 treballadors a l’atur, persones i famílies sense feina. Un any després, l’augment és de dimensions gegantines: 5.965.400 persones a l’atur, famílies senceres amb tots els maldecaps i sofriments que tot això comporta. Els qui gaudeixen d’una feina segura i mai han estat a l’atur, no poden entendre la magnitud de la tragèdia. A jutjar per tot el que veiem, tampoc ho entén el govern central i centralista del ‘Partido Popular’. Empaperar la península Ibèrica de decrets llei és una cosa, i l’altra, viure i veure com a la teva família tothom roman a l’atur un mes rere l’altre, un any rere l’altre…i el vaixell, sense rumb, cada vegada més ple. Sempre a pitjor. Sempre esperant l’estiu que ja no serveix de res, o de ben poc. A quin altre territori europeu succeeix una cosa així?Atur i atur jovenil

(Fotografia: http://tasadeparo.com)

Perquè, és clar, estem parlant d’un augment de 1.131.700 persones cap a l’atur en el període d’un any. D’una taxa d’un 21,5% quan Rajoy va iniciar el seu mandat -21-12-2011-, al 25,02% d’atur al desembre del 2012. I segueix en ascens. No veuen que aquesta situació no pot continuar! Algú o alguns hauran de plegar. Cal un canvi immediat en el govern central, centralista i nacionalista espanyol del ‘Partido Popular’. Si no s’en veuen amb cor, pleguin home! Deixin que siguin les nacions d’Espanya i unes veritables autonomies -amb la facultat de governar-se per les seves pròpies lleis i amb totes les competències- fortes, competitives, amb superació i aglutinadores d’intel.ligència, esforç, treball i de les capacitats de la persona humana. Que siguin generadores de la confiança cap a Espanya i el conjunt del que haurien de ser Estats. Relacions Exteriors i Defensa les úniques competències del govern central, així com Secretaries de les més importants activitats econòmiques i socials del país, per ajudar i no per imposar. El govern central, centralista i nacionalista espanyol del ‘Partido Popular’, amb poder absolut, haurà de comprendre i acceptar que l’Estat ha de romandre al servei dels ciutadans i no els ciutadans al servei de l’Estat. També, que la supèrbia és un dels set pecats capitals.

Quan Catalunya, la nació catalana, vol ser Estat, demana que vol ser Estat i aquesta demanda clama a Déu -Massachusetts, Califòrnia, Washington, Nebraska…, ens donen milers de voltes i fem pena perquè volem-, està demanant més responsabilitat, més feina, més competències, més autogovern per avançar amb llibertat cap a un major progrés social i econòmic. La resposta del govern central del ‘Partido Popular’ és més intervencionisme i més invasió de competències. Ofegar encara més la nació catalana. Buidar de contingut i sense cap obligació l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Ho veiem cada dia en enfrontaments constants de l’Administració central amb el govern de la Generalitat. Una autèntica vergonya europea. Anar enrere com els crancs. Retornar al segle anterior. Com és possible que es pugui fer això a una Catalunya, que és la seu de l’indústria espanyola i un dels districtes industrials més importants d’Europa?

Ho deien no fa pas gaire els del ‘The Wall Street Journal’: <<Espanya no es reformarà i s’ha de donar veu als catalans, que són víctimes d’espoli fiscal i de discriminació per part de Madrid>>. El periodista Raymond Zhong va estar contundent en el seu article al rotatiu nord-americà, i es va mostrar partidari del Govern de la Generalitat en relació al compliment dels objectius de dèficit exigits pel govern espanyol. Zhong també va responsabilitzar Rajoy d’ofegar les Comunitats Autònomes, utilitzant-les per no realitzar les pròpies reformes. ‘The Wall Street Journal’ va criticar el model centralista espanyol: <<Els catalans coneixen de primera mà que a Espanya, tots els camins, inclosos els de llarga velocitat, passen per Madrid>>. I va passar revista a les inversions en infraestructures de l’Estat, que té <<més aeroports internacionals i més quilòmetres d’autopistes que cap altre país a l’Europa continental>> i només és superat en trens d’alta velocitat per la Xina.

Apunta el rotatiu nord-americà que <<els catalans tenen motius per a queixar-se. La reducció de les aportacions de l’Estat a les autonomies per sortir millor a la fotografia, una discriminació constant a les inversions i recursos que dedica a Catalunya, entre altres, que fan que el sentiment independentista català creixi cada cop més>>. Actualment és del 57%. El resultat? Catalunya és la seu de l’indústria espanyola i un dels districtes industrials més importants d’Europa. Tanmateix, cada any des del 1986, un 8% del PIB del territori català surt cap a l’Estat i no té retorn. La xifra de 16.000 milions d’euros procedents dels imposts dels ciutadans de la nació catalana per ésser redistribuïda o passar per Madrid.

Més recessió i més atur

(Fotografia: http://financialred.com)

I tornant a la xacra de l’atur, ja està bé home! No s’en donen vergonya! Ja n’hi ha prou! de que el capitalisme salvatge es surti sempre amb la seva. Ja n’hi ha prou! de que la maleïda corrupció es surti sempre amb la seva. Ja n’hi ha prou! de la barreja d’actuacions de  grans empreses amb la mala política. Els polítics que romanen al poder, quan tindran la valentia i el coratge per defensar i ajudar al poble?

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar les adreces de vídeo següents: Empreses responsables i exemplars: 0u_Vu68Xu8o. Coratge i valentia per defensar al poble, als ciutadans, als electors: SicFn8rqPPE.

———————————————————————————————————–

El Deure i la Glòria

<<Basem la nostra esperança comuna en un millor futur sobre l’Aliança per el Progrés. Aquesta esperança es sosté en que existeixi un hemisferi  on cada ésser humà tingui allò suficient per a menjar i oportunitat de treballar; on cada nen pugui estudiar i cada família trobi un refugi decent…>> (President John F. Kennedy, Associació Interamericana de Premsa, Miami Beach (Florida), 18 novembre 1963).

Dures realitats de pobresa i injustícia social

<<Tenim l’esperança d’assolir un hemisferi en el que tots els homes i dones, des del negre americà fins l’indi de la planúria, pugui alliberar-se dels lligams de la injustícia social, lliures de seguir el camí que ells mateixos elegeixin, lliures per participar en els fruits del progrés. És una esperança per aconseguir un hemisferi de nacions en el que cada poble pugui confiar en la força de la seva pròpia independència; en el que cada nació es dediqui abastament a la llibertat dels seus ciutadans i s’uneixi amb totes les altres nacions de l’Oest en una associació basada en la força nacional i en la comú dedicació a la llibertat. Doncs tots compartim una herència comuna. I si la idea de la comunitat atlàntica ha de tenir algun significat, deu incloure també a les nacions de l’Amèrica Llatina>>.

<<El compliment d’aquestes esperances no és una tasca fàcil. És important, doncs, que el poble dels Estats Units, damunt del qual recau una gran responsabilitat, es doni compte de quan enorme és aquesta feina>>. (President John F. Kennedy, Associació Interamericana de Premsa, Miami Beach (Florida), 18 novembre 1963).

El vídeo

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent: OsdomV7giC0

———————————————————————————————————-

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Alfons ‘el Magnànim’, mogut pel seu conseller Galceran de Requesens, governador general del Principat, afavorí la constitució, en el municipi de Barcelona, d’un partit que aplegà els contraris a l’oligarquia que detentava el poder municipal i que componia la gabella de la Biga.

L’aliança de Requesens amb el grup reformador de la Busca es materialitzà, el 1452, en la creació de l’anomenat <<Sindicat dels Tres Estaments i Poble de Barcelona>>, continuador, en certa manera, del de l’any 1386 i integrat per un centenar de representants dels mercaders, artistes i menestrals. La Busca propugnava, principalment, la devaluació de la moneda, l’adopció de mesures proteccionistes, així com el sanejament de l’administració municipal. Notem que el sindicat buscaire fou paral.lel i contemporani del sindicat de remences, també creat amb anuència reial.

* LA PREGUNTA de la setmana.- El domini de la situació per part del governador general, Galceran de Requesens, que va evitar?

* LA CITACIÓ de la setmana.- “L’únic lloc on l’èxit ve abans del treball és al diccionari”. Vidal Sassoon.

———————————————————————————————————–

La lluita dels ciutadans de Catalunya a favor de la llibertat i d’una veritable democràcia

El Parlament de Catalunya va obrir formalment el procés per a l’exercici del dret a decidir. Amb el reconeixement, solemne, que el poble de Catalunya té “caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà” per determinar el seu futur, la cambra catalana va inaugurar la legislatura de la consulta. Això serveix per molt president Rajoy. És la veu dels ciutadans de Catalunya. És la veu de la democràcia.

La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaria, va advertir recentment que l’executiu estatal actuarà amb la llei i la Constitució contra les aspiracions sobiranistes de la nació catalana. La resposta del portaveu republicà al Congrés, Alfred Bosch, -diari El Punt Avui 12/1/13-, va ser que el govern del ‘Partido Popular’ “confon la Constitució amb l’Inquisició” amb l’objectiu de “castigar, amenaçar i censurar”.

El problema espanyol és que, després de tants anys de dictadures militars, i de redactar una Constitució vigilada sota l’amenaça de la garrotada i de la por, -intent d’un altre miserable cop d’estat-, encara hi ha governs centralistes i nacionalistes espanyols que viuen ancorats en el pitjor anacronisme del segle XX. Espanya, formada per nacions constretes i amargades, unes autonomies ‘inventades’ que són ‘regiones’ i que mai havien desenvolupat un Estatut d’Autonomia -a Catalunya és el tercer i encara l’Estat central l’incompleix- no pot trobar el seu lloc al costat de les nacions modernes, progressistes i avançades. La xifra de 6 milions de treballadors sense feina, a l’atur, n’és una prova evident. Una altra demostració n’és que l’emigració de l’Estat espanyol va créixer més d’un 21% el 2012.

Un total de 54.912 ciutadans de l’Estat van anar a l’estranger durant els primers nou mesos de l’any passat. A més, des del gener del 2011, han emigrat d’Espanya un total de 927.890 persones, de les quals 117.523 eren espanyoles i 810.367 eren estrangeres. Per gènere, la majoria d’emigrants han estat homes, amb 542.724 casos, davant les 385.166 dones que han deixat el país des del gener del 2011. Molt greu. Espanya, nació de nacions, està perdent una de les més grans forces de l’avenç i evolució de la humanitat: el desenvolupament dels coneixements, la força, la creativitat i el treball de l’ésser humà. Si això mateix succeís als Estats Units d’Amèrica deixarien de ser qui són. Deixarien de ser una gran nació gràcies als Estats federals que la formen i al patriotisme, en tots els camps, dels ciutadans que formen aquests Estats.

En el fons és una qüestió de la grandesa de la democràcia i la llibertat, i al seu desenvolupament continuat en tots els camps de la convivència ciutadana. I en aquest punt, certament, la Constitució ha de ser un camí, no un mur infranquejable. Ja ho va dir el portaveu republicà al Congrés, Alfred Bosch: <<La Constitució va ser concebuda com una casa de llibertats i no com una gàbia de càstig. Ha de permetre desenvolupar les llibertats i permetre votar. Que la Constitució sigui interpretada per evitar una votació democràtica, és una anomalia>>.

És, evidentment, el cas nacional i internacional de la nació catalana que ha iniciat de forma democràtica exemplar, els preparatius per una futura consulta als ciutadans de Catalunya que viuen i treballen a la seva terra, perquè la nació catalana sigui Estat i pugui desenvolupar plenament la facultat de governar-se per les seves pròpies lleis i no per les imposades pel govern central, centralista i nacionalista espanyol del ‘Partido Popular’, amb poder absolut. Com l’Estat de Massachusetts, o el de California, o el d’Illinois, o el de la Florida que són Estat propi dintre els Estats Units d’Amèrica. I no com en el cas de Catalunya que, com en els vergonyosos moments actuals, aquesta autonomia dirigida i de gestoria, de pèssima fabricació espanyola, és una farsa. Sempre, en tot moment, a cada instant i a instàncies i recursos del ‘Partido Popular’, les continuades garrotades del Tribunal Constitucional espanyol. Per aquest motiu, en aquests moments, un 57% dels ciutadans de Catalunya votarien ‘sí’ a la independència. Per això fa tanta por que el poble s’expressi mitjançant les urnes? Per això fa tanta por la veritable democràcia?

El portaveu d’ERC al Congrés, Alfred Bosch, ho va explicar d’aquesta manera: <<Si la gent vol votar, la gent votarà, digui el que digui l’actual llei. No pot ser que votar sigui il.legal. Si les lleis diuen que votar el futur polític és il.legal, s’han de canviar les lleis, s’ha de canviar la legislació i per això estan els legisladors>>. Mentrestant, 16.000 milions d’euros surten cada any procedents dels imposts dels ciutadans de Catalunya -un 8% del PIB català- i no tenen retorn des del govern central. Un brutal espoli fiscal en l’Europa del segle XXI. I a sobre, Catalunya es veu obligada a demanar diners al ‘fons de liquiditat’ del govern espanyol a un interès del 6%. I a sobre el govern central del ‘Partido Popular’ porta davant el Tribunal Constitucional espanyol -una vegada i una altra, no saben fer res més- l’euro per recepta que els ciutadans de la nació catalana pagaven sense cap problema i com a estimació a la seva pàtria, per ajudar les escanyades finances de la Generalitat de Catalunya. No fan ni deixen fer. No existeix cap dubte de que cada vegada és més clar dels qui tenen una gran responsabilitat en el desastre de 6 milions de treballadors sense feina, a l’atur, a Espanya nació de nacions constretes i amargades.

<<Creiem que a tot el món -en l’Europa Oriental com en l’Occidental, en l’Àfrica del Sud com en la del Nord, en les velles nacions com en les noves- el poble deu ser lliure, ha de ser lliure per escollir el seu propi futur, sense discriminació ni coacció, sense subversió ni coerció…>>. (President John F. Kennedy, Assemblea General de les Nacions Unides, Nova York, 20 setembre 1963).

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar les adreces de vídeo següents: 2JjU0bcv2HY, 2jqGsVyNnTI (La Llei del Poble i per el Poble, no contra el poble i la democràcia).

———————————————————————————- ————————

El Deure i la Glòria

<<Creiem que a tot el món -a l’Europa Oriental com a l’Occidental, a l’Àfrica del Sud com a la del Nord, tant a les velles nacions com a les noves- el poble ha de ser lliure per escollir el seu propi futur, sense descriminació ni coacció, sense subversió ni coerció…>>. (President John F. Kennedy, Assemblea General de les Nacions Unides, Nova York, 20 setembre 1963).

*********************

<<El món no ha sortir de la fosquedat. Les allargades ombres del conflicte i la crisi encara ens envolten… La meva presència avui aquí no és una senyal de crisi, sinó de confiança…Creiem que a tot el món -a Europa Oriental com a l’Occidental, a Àfrica del Sud com a la del Nord, tant a les velles nacions com a les noves- el poble ha de ser lliure per escollir el seu propi futur, sense descriminació ni coacció, sense subversió ni coerció…Per què els Estats Units i l’Unió Soviètica, en preparar-se per tals…expedicions es veuen envoltats en la immensa duplicitat de despeses, d’investigació i de construcció? Deuríem esbrinar si els científics i astronautes dels nostres dos països -per suposat que també els de tot el món- poden treballar junts en la conquesta de l’espai, enviant a la Lluna algun dia d’aquesta dècada, no els representants d’una sola nació, sinó els de tots els nostres països… La carrera continuarà -la carrera entre els qui volen un món monolític i els qui creuen en la diversitat- però deuria de ser una carrera de lideratge i responsabilitats en lloc de destrucció; una carrera de consecucions en lloc d’intimidació. Parlant en nom dels Estats Units d’Amèrica, dono la benvinguda a tal competició. Perquè nosaltres creiem que la veritat és més forta que l’equivocació, i que la llibertat prevaleix sobre la coacció…>>. (President John F. Kennedy, Assemblea General de les Nacions Unides, Nova York, 20 setembre 1963).

El vídeo

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent: reXOuq2a4Vs

———————————————————————————————————

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- La repressió de l’exèrcit del rei Joan I contra els partits <<dels grossos e dels altres>> i contra els saquejadors inaugurà una etapa d’estabilitat que se sostingué fins a una nova fase de conflictes, a mitjan segle XV, centrats en l’enfrontament de la Busca i la Biga, a Barcelona, i també a Girona i algunes ciutats senyorívoles, on el problema ha estat menys estudiat, com ara Tarragona, la Seu d’Urgell, Sant Joan de les Abadesses. (Ulisses).

* LA PREGUNTA de la setmana.- A què ens referim quan parlem de La Busca i la Biga?

* LA CITACIÓ de la setmana.- “L’erotisme és l’aprovació de la vida fins a la mort”. Georges Bataille.

———————————————————————————————————-

David Cameron, Primer Ministre del Regne Unit i Àlex Salmond, Ministre Principal d’Escòcia: sobirania i democràcia racional i exemplar enfront dels qui parlen de ‘separatisme radical’.

Als republicans catalans i d’altres de les nacions d’Espanya -els Estats Units d’Amèrica són una república federal i també la república constitueix el cos polític de nacions com França i Alemanya, entre moltes altres-, que vàren votar, dotats del raciocini de la raó sota l’empara de la llibertat i la democràcia, els franquistes colpistes i feixistes -amb la força bruta, però sense la raó- els qualificaven de ‘rojos separatistes’. Com un llamp en el cervell ho he pensat quan llegeixo en el diari El Punt Avui (27/12/12), que la líder del PP de Catalunya, Alícia Sánchez Camacho, va afirmar que el president català, Artur Mas, ha configurat un govern de “separatistes i radicals” que busquen la “confrontació” i “no representen tots els catalans”. Hi ho va reblar carregant sobre l’esquena de Francesc Homs un sac de sorra molt pesant: “Mas ha posat a Homs al capdavant de la conselleria de Presidència i Afers Estrangers, una persona que -al seu entendre- és el ‘responsable’ i ‘ideòleg’ de la ‘confrontació’ amb Espanya i de la ‘provocació permanent’.

És cert que no tots els ciutadans de la nació catalana aspiren a fer ús del dret a decidir o de l’acció per la qual un poble decideix lliurament el seu futur polític -el dret dels pobles a l’autodeterminació-, o gaudir d’un Estat propi que és la màxima aspiració racional d’una gran nació com és Catalunya, però, el que si és cert, és que l’any 2011 un 45,4% de ciutadans estarien a favor d’una consulta independentista i l’any 2012 la xifra es situava en el 57%. A mesura que l’atac del ‘Partido Popular’ contra l’històric nacionalisme català és cada cop més fort -estratègia equivocada i de mediocritat absoluta-, els índex i les ànsies de l’independentisme o del dret a decidir cap a un Estat propi, són cada vegada més forts. El govern central i centralista espanyol, amb poder absolut, del ‘Partido Popular’, hauria de considerar aquesta històrica i permanent situació de forma molt més seriosa i amb una profitosa política de diàleg i de pau. No de confrontació permanent utilitzant el Tribunal Constitucional espanyol que sempre falla contra Catalunya.

Per a Sánchez Camacho, el nou govern de Catalunya té un perfil “separatista” amb polítics “radicals”, objectiu del qual, va dir, “no és treure a Catalunya de la crisi sinó d’Espanya”. No, no i no!, l’independentisme més radical del segle XXI va començar quan els jerarques del ‘Partido Popular’ a l’oposició -any 2006-, vàren portar davant el Tribunal Constitucional espanyol, no renovat, la Reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, Llei Orgànica d’obligat compliment i la Primera Llei de Catalunya. Aquí va començar la irresponsabilitat, la provocació permanent, la confrontació i el separatisme radical. No per part de Catalunya ja que la Reforma de l’Estatut era democràcia, moderació, responsabilitat, diàleg, parlamentarisme i tendir ponts; sinó per part del ‘Partido Popular’ que va fer al contrari. I en lloc d’esmenar aquell error descomunal, el PP ha seguit un sender tortuós que ha complicat més les coses i que la gran majoria dels votants espanyols que els hi van atorgar majoria absoluta, no hi estarien d’acord. Ho veurem a les properes generals. Voldria recordar que el text de Reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya va ser revisat pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovat pel Parlament, ‘retallat’ i aprovat pel Congrés, el Senat, sancionat pel rei i referendat!!! per els ciutadans de Catalunya. Amb anterioritat, la campanya de recollida de signatures arreu d’Espanya contra l’Estatut -molta gent deia que signaven per anar contra Catalunya-, el boicot contra els productes catalans i després de 4 anys -2010- la patacada d’una innecessària, injusta i reotractiva sentència que ens ha portat als moments actuals. Això si que va ser una ‘provocació absurda’.

Alícia Sánchez-Camacho va declarar en una entrevista a ‘El Matí de Catalunya Ràdio’ -Manel Fuentes-, uns dies abans de les darreres eleccions autonòmiques, que parlaria amb el president Rajoy perquè la contribució dels imposts dels ciutadans de Catalunya a la resta de l’Estat fos d’un 4% del PIB català en lloc del 8% actual.

Sánchez-Camacho, va expressar els seus dubtes sobre la “capacitat” del nou govern per treure Catalunya de la crisi, va denunciar a més que el president català “no prediqui amb l’exemple” en augmentar el nombre de conselleries mentre demana “sacrificis” als catalans. El nou govern d’Artur Mas, que està format per dotze consellers -cinc d’ells nous- davant els onze de l’anterior, i en el qual Francesc Homs guanya pes com a conseller de Presidència i Afers Estrangers, Joana Ortega es manté com a vicepresidenta i Felip Puig canvia la cartera d’Interior per la d’Empresa i Ocupació. En aquest sentit, si parlem de “sacrificis” -tal com diu la dirigent popular-, cal tenir ben present la llosa que té al damunt el progrés social i econòmic de la nació catalana: 16.000 milions d’euros que surten cada any dels imposts dels ciutadans de Catalunya -un 8% del PIB català- i que no tenen retorn des del govern central i centralista del ‘Partido Popular’. Un brutal espoli fiscal. Per què no fan públiques les balances fiscals? Això no es pot recórrer davant el Tribunal Constitucional espanyol?

“És el govern (autonòmic) més car d’Espanya”, va afegir Sánchez-Camacho, que va recordar que altres comunitats autònomes tenen entre 7 o 9 conselleries. Què diu ara dona! No veu que Catalunya és una nació? Constreta i amargada pel govern central, centralista i nacionalista espanyol del ‘Partido Popular’, amb poder absolut, però és una gran nació que necessita d’una Administració forta i eficaç. “Més car d’Espanya?” Què no veu l’índex de funcionaris d’altres ‘regiones’ i comunitats autònomes ‘inventades’? A Extremadura hi ha el 23,3% de funcionaris sobre la seva població ocupada, a Castilla León un 16,6%, a Castilla la Mancha un 15,7% i Andalucia amb un 15,6%. València amb un 10,3% de funcionaris sobre la seva població ocupada, a continuació segueix el País Basc, La Rioja, Murcia, Galícia i Madrid. El 18% de funcionaris pertànyen a l’administració central. ‘Catalunya, tot i les seves nombroses i importants competències, és la comunitat autònoma i nació amb menys funcionaris, un 8,3%. Això sí, 16.000 milions d’euros surten cada any dels imposts dels ciutadans de Catalunya, un 8% del PIB català, i que no tenen retorn des del govern central.

Per cert, la presidenta del PP de Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, va declarar en una entrevista a ‘El Matí de Catalunya Ràdio’ -Manel Fuentes-, uns dies abans de les darreres eleccions autonòmiques, que parlaria amb el president Rajoy perquè la contribució dels imposts dels ciutadans de Catalunya, fos d’un 4% del PIB català i no del 8%. Això és el que ja es demanava, l’any 2006, en la Reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya ‘referendada’ pels ciutadans de la nació catalana. I per això el ‘Partido Popular’, a l’oposició, va portar l’Estatut davant el Tribunal Constitucional espanyol, no renovat? Set anys perduts, un creixement enorme de l’independentisme i les relacions entre Catalunya i Espanya, tant i tant malmeses. Valga’m Déu!

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: v1tUX1O40GY

———————————————————————————————————–

El Deure i la Glòria

<<La nostra elecció més pràctica no consisteix en decidir-nos entre un dèficit de reducció d’imposts i un excedent pressupostari. Està entre dues classes de dèficits: un dèficit crònic, d’inèrcia, com a resultat no desitjable d’inadequats ingressos i economia restringida, o un dèficit temporal de transició resultant d’una reducció d’imposts triada a ajudar a l’economia, augmentar les rendes públiques i aconseguir -i crec que això es pot fer- un futur excedent pressupostari. El primer tipus de dèficit és senyal de debilitat i malbaratament. El segon marca una inversió per el futur>>. (President John F. Kennedy, Club Econòmic de Nova York, Nova York, 14 desembre 1962).

President John F. Kennedy On Crutches(Fotografia: Everett.jpg)

*****************

Per evitar el dèficit

<<La nostra veritable elecció no ha de ser entre la reducció d’imposts, per una banda, i l’evitació de grans dèficits federals per l’altra. Resulta evidentment clar, sense que importi quin partit estigui en el poder, mentre la nostra seguretat nacional precisi anar augmentant poc a poc, el fet de que una economia engavanyada per índexs d’imposts restrictius mai produirà suficients ingressos per equilibrar el nostre pressupost, a l’igual que tampoc produirà suficients llocs de treball ni suficients beneficis. Amb tota seguretat la lliçó de la darrera dècada que els dèficits del pressupost no són causats per optimistes malbaratadors, sinó més bé per un lent creixement econòmic i periòdiques recessions, fins al punt de que cada nova recessió sembla assentar un nou precedent pel que fa a ultrapassar tots els dèficits pressupostaris.>> (President John F. Kennedy, Club Econòmic de Nova York, Nova York, 14 desembre 1962).

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent: GZVnxoxmTGs

———————————————————————————-El naixement d’una nació. Què és Catalunya

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- L’estiu de 1391 fou tràgic per a quasi totes les jueries dels Països Catalans, que foren atacades i destruïdes per la multitud, sense que les autoritats ho poguessin aturar. En rigor, constituí una derivació de les tensions internes d’una societat sobreexplotada i regida per una política de grandesa militar. (Ulisses).

* LA PREGUNTA de la setmana.- La repressió de l’exèrcit del rei Joan I, què va portar?

* LA CITACIÓ de la setmana.- “Escric per explicar la diferència”. Tahar Ben Jellún.

———————————————————————————————————-