Tres directors d’instituts expedientats i suspesos de sou i feina. Els de l’IES ‘Pasqual Calbó i Caldés’, el del ‘Joan Ramis i Ramis’ i el del ‘Cap de Llevant’, de Maó. Rafel Andreu, director del primer dels instituts esmentats: “La conselleria no ha aconseguit allò que volia i per això ens ha expedientat”. Ara, petició dirigida a Joana Maria Camps, Consellera d’Educació de les Illes Balears: <<Demanam que els tres directors de Maó puguin ser a les aules>>, per part del Marc Unitari Menorca. (Imatge: www.change.org).

Segueix la fòbia contra la llengua catalana en el conjunt dels Països Catalans -llengua, història i cultura-, governats amb poder absolut pel ‘Partido Popular’. És com una revenja contra la llengua materna i de casa nostra, mil.lenària, que jamai els hi ha fet cap mal. Ni molt menys a l’extensa i poderosa llengua castellana que sempre s’ha ensenyat, conviscut i compartit amb la catalana, arreu de Catalunya -nació catalana- i dels Països Catalans. Tots els joves finalitzen els seus estudis dominant el català i el castellà, fins i tot a la selectivitat es treuen millors notes en llengua castellana. Ciutadans que s’han mesclat per compartir vides, llengües, aspiracions, cultures i progrés. A Catalunya, amb igualtat d’oportunitats per a tothom. Des del curt inici d’una democràcia molt mal tractada, mai havia succeït el que està passant des del començament del govern central del ‘Partido Popular’, centralista i nacionalista espanyol amb poder absolut.

Es comença per fets vergonyants com eliminar el nom de dues llengües mil.lenàries -el català i l’aragonès- que són pròpies d’Aragó, per els acrònims ‘Lapao’ i ‘Lapapip’, i s’acaba en una dictadura. Ja veuen el que està passant a les Illes Balears. Increïble, transcorreguts gairebé trenta cinc anys de democràcia i d’allò que vol raonar l’enteniment i estableix la Constitució: <<…las demás lenguas españolas serán también oficiales en las respectivas Comunidades Autónomas de acuerdo con sus Estatutos. La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que serà objeto de especial respeto y protección>>. Doncs, com es pot entendre en tota veritable democràcia, que a les Illes Balears, Països Catalans, -història, llengua i cultura- el govern del ‘Partido Popular’, hagi expedientat i castigat a professors i directors d’instituts? Ara resulta que es castiga per respectar i voler protegir la llengua catalana a ses Illes? S’haurà de fer quan ja sigui una llengua extingida? No els cau la cara de vergonya d’expedientar i castigar a professors, davant dels seus alumnes de totes les famílies i dels ciutadans europeus? Com es pot fer aquest atropellament a ciutadans de ses Illes que, amb els seus imposts, fan possible que la Comunitat Autònoma de les Illes Balears sigui ‘pagadora’ i que aporti més del que rep?

Rafel Andreu és director i professor de l’IES Pasqual Calbó i Cadés. Reprovat -s’instrueix expedient disciplinari- perquè no va voler aplicar el decret de llengües de Bauzà (‘Partido Popular’). Amb l’expedient, tant ell com els directors dels instituts Joan Ramis i Ramis i Cap de Llevant van ser suspesos de sou i feina, per bé que d’entrada tan sols afectava el càrrec de director. La mesura ha desfermat les queixes de tota la comunitat educativa, que podria començar el curs amb una vaga indefinida si la situació no varia. Andreu explica a Vila Web que a les aules hi ha malestar i tristor, i insisteix que es va limitar a respectar la decisió del consell escolar, que, com el de la majoria de les Illes, és contrari al decret del Tractament Integrat de Llengües (TIL).

Segueixen i s’escampen les protestes contra la política educativa del Govern del ‘Partido Popular’ a les Illes Balears (Països Catalans per història, llengua, cultura i esperit de germanor i de progrés). Assemblea de Docents reunits a Manacor. Prou a les retallades en educació i de la llengua catalana en perill d’extinció a ses Illes. Com es pot fer això als ciutadans d’una Comunitat Autònoma ‘pagadora’ -hauria de ser Estat-, que aporta més del que rep, davant 12 ‘regiones’ que reben més del que aporten? Això és equilibri social i econòmic? (Imatge: ultimahora.es).  

Les sancions contra vosaltres tres -ho va preguntar Vicent Partal (Vila Web) al director Rafel Andreu- ha desfermat una onada de suport i indignació. Quin ambient es viu entre els docents?  “Pels comentaris que m’arriben dels companys i les infinites mostres de suport per tots els mitjans, diria que hi ha malestar i tristor. Malestar perquè aquest conflicte que s’ha creat és una situació molt desagradable, i intenten imposar unes coses contra allò que és pedagògicament acceptable. I tristor per haver de fer feina en aquestes condicions, i això és lamentable. Perquè l’educació necessita un component d’il.lusió addicional i amb aquest conflicte tothom està trist”.

Per quins motius no vau voler aplicar el decret? “Això no és ben bé així. Nosaltres complim ordres, i per això ens han obert un expedient disciplinari. La conselleria no ha aconseguit el seu objectiu, i inexplicablement ha obert expedient als tres primers directors que van contestar-li amb la resposta del consell escolar. Qui decideix modificar el projecte del Tractament Integral de Llengües són els consells escolars, que en són els òrgans competents. És això que ha passat a totes les illes: quan els directors reben el requeriment per a aplicar el projecte, convoquen la comissió pedagògica i el consell escolar, i aquests són els òrgans que troben que els projectes no s’han de modificar, sinó que s’han de deixar com estaven”.

Quines són les raons del consell escolar per a aposar-se al TIL, doncs? “El decret establia que s’incloguessin més matèries en anglès i més matèries en castellà. Sobre incloure més matèries en anglès, bàsicament es considera que ni els alumnes ni els professors no estan preparats. A més, pel que fa als professors, ja s’havien publicat les adjudicacions, i per tant no s’hi veia sentit, a tot plegat. En definitiva, els consells escolars trobaven que es podia aplicar l’article 20 del decret, que permet als centres de fer un projecte amb una assignatura en anglès i una en castellà”.

L’Assemblea de Docents supera les 4.000 signatures i podrà convocar la vaga de forma oficial. (Imatge: www.arabalears.cat).

Creieu que el decret és un perjudici per al català a les Illes? “Per prudència, no puc opinar. Tinc un expedient obert. Com a director, no valoraré aquesta situació. Qui ho ha de fer és el consell escolar, i ja ho ha fet”.

Quants instituts han pres la mateixa decisió que el vostre? “Tots els que s’ha pogut reunir fins ara: A Menorca gairebé tots, i a Mallorca, una cinquantena”.

Sembla que hi ha un rebuig majoritari al decret, que ha creat força malestar a la comunitat educativa… “La Federació de pares i mares, la patronal de l’escola concertada i privada, sindicats, partits, i els consells escolars que s’han reunit, particularment de Menorca: tots s’han manifestat contraris a modificar  el projecte per a incloure més matèries en anglès i castellà, tal com pretén la conselleria”. (Aquestes són algunes de les preguntes i respostes de l’entrevista que Vicent Partal (Vila Web), va plantejar a Rafel Andreu, director i professor de l’IES Pasqual Calbó i Caldés, de Maó).

LA FRASE: “L’agressió contra el català no es pot compartimentar. No agredeixen ‘el català de…’, sinó el català. El de tots. I van amb la idea de fer-ho a tot arreu, sense cap prevenció…”(Vicent Partal, Vila Web, http:www.vilaweb.cat).

El vídeo

   Si tenen a bé, poden puntejar les adreces de vídeo següents: http://youtu.be/7NdRviK6WS0, 

                                                                                                           http://youtu.be/AoBrtgKcvA0

***********************************************************************************************

El Deure i la Glòria

<<…el segon defecte d’aquestes lleis és el seu fracàs al tractar específicament amb les formes més comunes d’abús de judici per part dels funcionaris que dirigeixen les eleccions locals i que no tracten a tots els sol.licitants per igual…>>. (President John F. Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, D.C., 28 febrer 1963).

(Imatge: www.biografiasyvidas.com)

(Imatge: mauricioislas.fotogratis.es)

El president Kennedy i el reverend Martin L. King: la lluita pel vot, educació, ocupació justa i altres drets.

 

<<…l’any passat es van aixecar objeccions a una proposició d’esmena de la llei que intentava accelerar el compliment del dret a votar restant una important part d’autoritat als funcionaris encarregats de l’elecció que empraven el seu judici particular per excloure als negres. Una indicació de la magnitud d’aquest problema ens la mostra la recent enquesta realitzada en dos-cents comptats on menys del quince per cent dels negres en edat d’emetre el seu vot estan registrats com electors. I això no pot continuar així per més temps. Per tant, recomano una legislació que tracti de solucionar aquest problema de les demores judicials i de l’abús administratiu. La màxima legal: <<Justícia retardada és justícia negada>>, és de manera dramàtica aplicable en aquests casos…>>. (President John F. Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, D.C., 28 febrer 1963).

El vídeo

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent:http://youtu.be/eup-Ae_PFgo

**************************************************

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- La primera fase de l’economia moderna dels Països Catalans transcorregué peniblement, mancada d’horitzons i marcada per una llangor intensa de l’activitat comercial, que tenia origen en la crisi general de la baixa edat mitjana i era agreujada, a la segona  dècada del segle XVI, per la guerra de les Germanies. De no gaire ençà, se solia adduir, per explicar no sols aquesta llangor comercial, sinó la decadència económica mateixa dels catalans, un altre factor, a saber, la pretesa exclusió del Regne d’Aragó -i, doncs, dels catalans- del comerç amb Amèrica. (Ulisses 11).

* LA PREGUNTA.- Avui se sap que aquestes exclusions jurídiques, a que responien?

* LA CITACIÓ.- “La veritable vida no és més que l’adquisició continuada de consciència”. Gil Bejes Sampao. 

************************************************************************************

  Els colors del món

 

<<I have nothing to offer but blood and toil, tears and sweat”: <<No tinc res que oferir sinó sang, esforç, llàgrimes i suor”. Sir Winston Churchill, primer ministre britànic, Parlament del Regne Unit, 13 maig 1940. (Imatge: englishclass.jp).

El Molt Honorable senyor Artur Mas, President de la Generalitat de Catalunya, demanarà als ciutadans de la nació catalana sang, més esforç del que fan, llàgrimes i més suor de la que vessen, pagant un 8,5% del PIB català en imposts al Govern central, de Madrid, i no tenen retorn a Catalunya? Demanarà sang, esforç, llàgrimes i suor, davant les  justes aspiracions del poble català pel dret a decidir i poder votar amb democràcia i llibertat? (Imatge:www.heraldo.es).

***********************************************************************************************

(Imatge: reflexionsencatala.blogspot.com)

El feixisme franquista va fer pintar aquestes imatges a moltes façanes de les llars de la nació catalana. La llengua totalment perseguida. ‘Polacos’, ‘habla cristiano’… Els mestres, exiliats, condemnats, castigats. 

El fracàs de l’Estat espanyol  -Espanya és una nació de nacions, amb Estats no reconeguts ni acceptats-, arriba a proporcions mai vistes amb el govern del ‘Partido Popular’, centralista, nacionalista espanyol i amb poder absolut. El període de gairebé 35 anys de democràcia -molt mal tractada- , roman al dessota dels 40 de dictadura militar franquista i de les altres anteriors dictadures tant freqüents, imposades per els corruptes menyspreadors de la llibertat, la democràcia i l’enteniment entre les persones humanes.

Aquest fracàs es veu en les diferents figures d’uns cavallets que van donant voltes i més voltes…, unes imatges que no transmeten riures, sinó, llàgrimes i descoratjament. Vegem-les. Parlem-ne sense embuts ni privilegis. És propi de governs d’arrels autoritàries i amb poder absolut. Fets vergonyants com el d’eliminar el nom de dues llengües mil.lenàries -el català i l’aragonès- que són pròpies d’Aragó. No ho fan pas amb el gallec i el basc. Ja ho crec que no!

(Imatge: sapeira.blogspot.com)

Ho remarcava recentment el diputat de la Chunta Aragonesista, la CHA, Chesús Yuste, erigit en portaveu dels signants de la impugnació registrada davant el Constitucional: “L’aragonès i el català són dues llengües mil.lenàries que són pròpies d’Aragó i que tenim l’obligació de protegir”. Segons que explica el rotatiu “El Punt Avui’, Yuste va explicar que la base sobre la qual se sustenta el recurs és que els drets bàsics dels ciutadans “no poden rebaixar-se del mínim en el qual estan situats”. És a dir, que no pot haver-hi marxa enrere en matèria de drets constitucionals. El recurs apel.la així a l’ara derogada llei de llengües del 2009, aprovada fa quatre anys gràcies al suport del PSOE i de la CHA. Aquella norma només declarava oficial el castellà, però reconeixia que el català i l’aragonès són llengües “pròpies i històriques” d’Aragó.

Tot aquest embolic ocasionat pel govern de dretes, radical i conservador del ‘Partido Popular’ -la dreta conservadora i radical, mai ha sabut governar Espanya-, prové de la denominació ‘Lapao’ i ‘Lapapip’ que donaria argument per una pel.lícula de comèdia francesa i que, actualment, emplenen de gom a gom els cinemes de Perpinyà, de la Catalunya Nord. Els ho explicarem. <<La “llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental”, la denominació que es va inventar el PP i el PAR per al català dins de la llengua d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó, ja és al Tribunal Constitucional. Un grup de 63 diputats del Congrés, del PSOE, IU-ICV-CHA, CiU i ERC, van recórrer contra la normativa que va aprovar el mes de maig passat el govern aragonès, encapçalat per la popular Luisa Fernanda Rudi, que elimina el nom del català i també el de l’aragonès, el qual passa a dir-se “llengua aragonesa pròpia del Pirineu i del Prepirineu”. Són les conegudes pels seus acrònims Lapao i Lapapip>>. 

Defensors de la democràcia, l’educació, la cultura i de les llengües de les nacions que formen Espanya. Un total de 63 diputats del PSOE, IU-ICV-CHA, CiU i ERC han presentat davant el Tribunal Constitucional, un recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei de Llengües de la comunitat aragonesa que elimina el nom del català i també de l’aragonés, dues llengües mil.lenàries. Quina vergonya per Espanya, nació de nacions, aquesta fòbia i menyspreu per les llengües que la formen! Quina manca de democràcia, cultura i educació! (Imatge: www.diarioprogressista.es).

Valga’m Déu! Com es pot embolicar la troca d’aquesta manera. No veuen que aquesta normativa no respecta la carta magna i que retalla drets! Ja ho va dir el senador del PSOE per Aragó, José Maria Becana: “Actuen a l’estil de la vella ideologia rància franquista que a Espanya només ha d’existir una llengua”.

Es comença eliminant el nom del català i l’aragonès -dues llengües mil.lenàries- i s’acaba en una dictadura. El diputat al Congrés per ERC, Alfred Bosch, senyala cap a l’Europa democràtica i progressista quan fa rerpresent que “el Constitucional és el primer pas per, després, recórrer a Europa”. Per la seva part el diputat de la Chunta Aragonesista (CHA), Chesús Yuste, va denunciar que el govern espanyol “no s’atreveix a dir les llengües pel seu nom”, una actitud que ha provocat que sigui la “riota” de tothom. Les burles als acrònims -Lapao i Lapapip- han estat una constant des que l’executiu d’Aragó va revelar la nova i sorprenent denominació del català, igual que les crítiques d’entitats lingüístiques i culturals i partits que censuren que els populars, en els diferents territoris on governen, estan obsessionats a esborrar el català. Segons que informa ‘El Punt Avui’ a més de Yuste, a la presentació del recurs també hi van assistir el senador socialista d’Aragó, José Maria Becana; el president de la CHA, José Luis Soro, i el coordinador general d’IU a Aragó, Adolfo Barrena, tots ells molt crítics amb la llei de llengües. Becana recordava que la normativa impulsada pel govern de Rudi no té suport acadèmic, universitari, ni tampoc de la Reial Acadèmia Espanyola, la RAE.

Tot plegat, una evidència entre altres, de la fòbia del govern central, centralista i nacionalista espanyol del ‘Partido Popular’, amb poder absolut, en contra de la llengua catalana. Pel que fa al govern aragonès, origen de tot l’enrenou, valdria més la seva dedicació a un Pla Autonòmic de Progrés i d’Expansió Econòmica mitjançant el qual, aquella ‘región’, -el ‘Partido Popular’ és més regionalista que autonomista- deixés de formar part de les 12 Comunitats Autònomes que reben més del que aporten. Només 5 aporten més del que reben i això no pot continuar de cap manera. Però, és clar, si cada any surten dels imposts dels ciutadans de Catalunya, 18.000 milions -un 8,5% del PIB català- que no tenen retorn per part del govern central, i se’n van cap a les 12 Comunitats que reben més del que aporten, per què cal fer cap esforç de progrés econòmic per part d’aquestes ‘regiones’? Si la nació catalana ja paga, per què esforçar-se? I a sobre, a l’Aragó, eliminen el nom de català de la llengua catalana, i a Extremadura baixen els imposts. I a sobre, van construint aeroports sense avions; línies de tren i autopistes duplicades deficitàries; més obres a les ambaixades; despesa funcionarial faraònica; ministeris amb competències duplicades; el poder financer i empresarial fa el que li dóna la gana; casos de corrupció a dojo…

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreces de vídeo següents: http://youtu.be/kGAEUfK25so – http://youtu.be/xeZoHvWIV0Q

***********************************************************************************************

El Deure i la Glòria

Fi de la discriminació federal de les vivendes

<<Amb l’objecte d’ajudar als departaments i agències a portar a la pràctica la fi de la discriminació federal de vivendes i a coordinar els seus esforços, he creat el Comitè del President per la igualtat d’oportunitats de la vivenda. No és equitatiu ni humà el que es negui als nord-americans els beneficis d’habitar vivendes posseïdes per el Govern federal, o finançades mitjançant ajuda federal, tenint en compte simplement la raça, color, credo o l’origen nacional>>. (President John F. Kennedy, Conferència de Premsa, 20 de novembre 1962).

Rev. Martin Luther King and other civil rights leaders meet with President John F. Kennedy on August 28, 1963 at the White House. (Imatge: www.mundoesclavo.com). 

<<M’agradaria també anunciar que avui he signat una Ordre Executiva dirigida a tots els departaments i organismes federals perquè prenguin les mesures necessàries, a fi que impedeixin la discriminació en la venda o lloguer de mitjans d’allotjament posseïts o administrats per el Govern federal, vivendes construïdes o venudes com a resultat de crèdits o concessions realitzades pel Govern federal, i allotjaments que es puguin obtenir a través de programes de renovació urbana o del desenvolupament i reforma dels suburbis dirigida per organismes federals>>.

<<Amb relació als ja existents mitjans d’allotjament construïts o comprats com a resultat de crèdits directes del Govern federal o com a resultat del programa de Renovació Urbana, he ordenat a l’agència de vivendes i altres organismes adequats que emprin els seus bons oficis en promoure i estimular l’abandó de les pràctiques de descriminació que ara puguin existir en tal terreny…>>. (President John F. Kennedy, Conferència de Premsa, 20 novembre 1962).

El vídeo

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent:http://youtu.be/4cSrvqYKQH8

***********************************************************************************************

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

 

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- En general, la Corona catalano-aragonesa davant el Cisma d’Occident fou partidària del papa d’Avinyó enfront del de Roma. Pere III intentà de mantenir-se neutral, però el seu successor, Joan I, reafirmà el seu suport al papa avinyonès, sobretot quan fou elegit l’aragonès Luna, amb el nom de Benet XIII. En ser deposat (1416), el papa Luna es retirà a Peníscola (Baix Maestrat), on morí el 1422 sense haver acceptat la seva deposició. (Ulisses 11).

* LA PREGUNTA de la setmana.- Com transcorregué la primera fase de l’economia dels Països Catalans?

* LA CITACIÓ.- “Només s’és feliç en la proporció en què es dóna”. Louis Bromfield.(Imatge: www.browsebiography.com)  

***********************************************************************************************

Els colors del món

 

Armes químiques a la Primera Guerra Mundial. L’ésser humà neix criminal i assassí o l’hi fan tornar? (Imatge:www.taringa.net).

*************************************************************** 

El coordinador d’ICV, Joan Herrera, creu que ara cal “una gran mobilització, una gran moguda, una gran consciència ciutadana”. I per això ha considerat que la moció de censura “ha d’anar acompanyada d’una mobilització al carrer, per obrir una nova etapa, per la corrupció, per la necessitat de girar full i la necessitat d’un canvi en les polítiques, per no seguir fil per randa el camí de Grècia”. (Imatge: www.naciodigital.cat).

Cada vegada es veu més clar. Els partits que haurien de governar no disposen dels vots necessàris per poguer-ho fer, i aquells que les urnes els hi vessen de paperetes ho fan tant malament com saben. És el cas d’ICV el qual coordinador, Joan Herrera, va assegurar recentment que després d’escoltar el president espanyol, Mariano Rajoy, hi ha més motius per presentar una moció de censura. Herrera considera que Rajoy “va tornar a mentir i no es pot tolerar”, i que això mereix que polítics i ciutadans “facin tot el possible” per “obrir una nova etapa”. És per això que per acompanyar la moció ha cridat els ciutadans a “mobilitzar-se al carrer” i forçar unes eleccions generals.

Estem veient en el decurs de mesos i mesos l’anomenat ‘cas Bárcenas’, un cop molt dur a la ja de baixa qualitat de la democràcia espanyola i al prestigi internacional d’Espanya nació de nacions constretes i amargades. I no és només el ‘cas Bárcenas’. El cas de la nació catalana és un exemple ben clar, penós i lamentable. Una pressió per part del ‘Partido Popular’, econòmica, social i en contra de la seva autonomia inaguantables, que dura des de l’any 2006. Quina decisió tant innecessària, inútil, provocadora i de manca d’intel.ligència política, la de portar la Llei Orgànica de Reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, r e f e r e n d a d a!!! pels seus ciutadans, al Tribunal Constitucional espanyol, no renovat!!! Ara, un 70% d’aquests ciutadans votaria a favor de la independència de Catalunya. Fins a aquest punt ens ha portat la dreta nacionalista espanyola conservadora i radical.

I no és només el ‘cas Bárcenas’. És l’enfonsament de la classe mitjana de les nacions d’Espanya, carregada d’imposts fins la bandera. Al seu voltant, un enorme frau fiscal. No és només el ‘cas Bárcenas’, pel qual encara ara no ha presentat la seva dimissió cap dirigent del ‘Partido Popular’ -quina classe de democràcia és aquesta? És també el gegantí nombre de persones a l’atur: fins el 27,16% en el primer trimestre del 2013, batent el rècord en més de 6.200.000 aturats, mentre cada treballador espanyol realitza una mitjana de 3,7 hores extres a la setmana, gairebé la meitat d’elles sense retribució. De cap manera es pot sustentar l’economia només amb construcció i turisme. Vol dir que ho han entès bé això, senyors del govern amb poder absolut?

No és només el ‘cas Bárcenas’. De les 17 autonomies, 12 reben més del que aporten. Només 5, aporten més del que reben, entre elles Catalunya víctima d’un espoli fiscal de 18.000 milions d’euros que cada any surten dels imposts dels seus ciutadans i no tenen retorn per part del govern central i centralista del ‘Partido Popular’. Un 8,5% del PIB català. Quin projecte o pla especials s’ha presentat per aconseguir l’equilibri econòmic d’aquestes comunitats que reben més del que aporten? Per què passa això?

Mentrestant Espanya segueix figurant entre els països europeus en recessió, al costat d’Itàlia, Holanda, i Xipre. Fins i tot, Portugal, figura entre els països en creixement. El comissari d’Afers Econòmics, Olli Rehn, recorda a Espanya que la seva taxa d’atur és “inacceptablement alta, sobretot per als joves”.

Tota la trama del ‘cas Bárcenas’ és només la punta d’un iceberg d’una mala pràctica política, econòmica i financera que perjudica la recuperació d’Espanya, nació de nacions. És per això que el coordinador d’ICV, Joan Herrera, crida els ciutadans a “mobilitzar-se al carrer” i forçar unes eleccions generals per tal “d’obrir una nova etapa”.

Segons que informa l’ACN en el rotatiu ‘El Punt Avui’, Joan Herrera, afirma que “no es pot tolerar la mentida en un govern. Toca que Rajoy plegui, que dimiteixi, que es convoquin eleccions i que s’obri una nova etapa”. Després de la compareixença del president espanyol al Congrés sobre el cas Bárcenas, aquest és el plantajament que fa Joan Herrera. I és que, ara és més necessària “una articulació política per posar sobre la taula una moció de censura que digui que ja hi ha prou de mentides, que els que demanen esforços siguin els que tenen imputats a les llistes o que accedeixin a finançament irregular del partit, perquè són actituds intolerables”.

Al seu entendre, les “mentides provades” que atribueix a Rajoy durant la seva compareixença són la gota que ha fet vessar el got. Per això, Herrera planteja aquesta moció de censura “amb un únic punt al programa de govern: convocatòria d’eleccions”, desautoritzant així l’opció del PSOE de formar un nou executiu “tecnocràtic” amb un altre president del PP. “La moció evidenciaria la sensibilitat per part del Parlament. Tenim un president que no compleix amb el seu programa, que aplica un programa econòmic que significa un empitjorament de les condicions econòmiques i de la vida de la gent, i a això se suma una actitud clarament corrupta. Què més hem d’esperar? Si no és ara, quan?”, va sentenciar Herrera.

La frase: <<No crec que hi hagi ningú, a hores d’ara, que no desitji que aquests fets s’aclareixin. Existeixen indicis per continuar la investigació del cas Bárcenas fins al final, amb la finalitat de desenredar la possible existència de fets delictius”. (Eduardo Torres-Dulce, fiscal general de l’Estat, Logroño, 7 febrer 2013).

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar les adreces de vídeo següents:http://youtu.be/YW-sQumB5Xc,  http://youtu.be/Q7pYxnNUYkU (Exemples de valor en la política i de servei al poble).

***********************************************************************************************

  

 

El Deure i la Glòria

<<Quina classe de criteri, quina classe de resposta podem esperar d’un ciutadà que ha assistit a l’escola menys de cinc anys…, i tenim en aquest país més de vuit milions de joves que hi han anat menys d’aquest temps? Com a resultat, quasi no saben escriure ni llegir, o realitzar elementals operacions d’aritmètica. Són analfabets en aquest país ric i constitueixen el núcli del nostre atur obrer…>>. (President John F. Kennedy, Universitat estatal de San Diego, San Diego (Califòrnia), 6 juny 1963).

 

(Imatge: www.historyplace.com)

<<Avui dia un de cada tres estudiants de cinquè grau abandonen els seus estudis de segona ensenyança i només dos de cada deu es graduaran en el col.legi. Mentrestant, necessitem mes homes i dones ben instruïts i menys mà d’obra sense qualificar. Hi han milions de llocs de treball als que en els pròxims set anys hi podran arribar els homes i dones joves que estiguin dotats d’una bona instrucció. La demanda serà aclaparadora i haurà milions de persones sense feina que es mostrin mancats d’instrucció perquè les noves màquines i la tecnologia els necessitaran moltíssim menys que en aquests moments. Aquesta combinació d’un tremend augment de població dels nostres joves, de menys necessitat d’obrers o personal sense qualificar i de menys treball apte per a gent poc instruïda, constitueix un dels més greus problemes domèstics amb els quals s’enfrontarà en els pròxims deu anys>>.

<<Dels nord-americans que compten divuit anys d’edat o més, passen de vint-i-tres milions els que posseeixen menys de vuit anys d’ensenyança i un poc més de vuit milions tenen menys de cinc anys. Quina classe de criteri, quina classe de resposta podem esperar d’un ciutadà que ha assistit a l’escola menys de cinc anys…, i tenim en aquest país més de vuit milions de joves que han anat a l’escola menys d’aquest temps? Com a resultat, quasi no saben escriure ni llegir, o realitzar elementals operacions d’aritmètica>>.

<<Són analfabets en aquest país ric i constitueixen el núcli del nostre atur obrer. No saben escriure una carta per sol.licitar una feina; repeteixo que, de vegades, quasi no sabeni llegir. Un de cada deu treballadors que hagi abandonat els seus estudis elementals està sense feina en comparació amb un de cada cinquanta graduats en col.legis…>>. (President John F. Kennedy, Universitat estatal de San Diego. San Diego (Califòrnia), 6 juny 1963).

El vídeo

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent: http://youtu.be/aW1AvvIGz3o

***********************************************************************************************

 El naixement d’una nació. Què és Catalunya

 

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Tot i que la depressió cultural dels segles XVI i XVII és un fenomen complex, que no s’explica sols per la incidència que hi tingué la inquisició, és indiscutible que l’acció repressiva d’aquesta propicià l’extensió dels hàbits culturals grisos, mediocres i sucursalistes que sotmeteren els Països Catalans fins a la renaixença. (Ulisses 11).

* LA PREGUNTA de la setmana.- De quin papa fou partidària la Corona catalano-aragonesa davant el Cisma d’Occident?

*  LA CITACIÓ.- “Res és més nociu per a la creativitat que el furor de la inspiració”. Umberto Eco.   

(Imatge: www.papelenblanco.com)

***********************************************************************************************

Els colors del món

L’holocaust. Segle XXI, crims contra la humanitat. Passivitat i roïndat davant la bogeria criminal. (Imatge: www.huffingtonpost.it).

<<…De quina classe de pau parlo? Quina classe de pau busquem? No una Pax Americana imposada al món mitjançant les armes nord-americanes. No la pau de la tomba o la seguretat de l’esclau. Parlo de la pau veritable, de la classe de pau que ajuda als homes i a les nacions a desenvolupar-se, a tenir esperances i a construir una vida millor per els seus fills…; no una pau que sigui exclusiva dels  americans, sinó una pau per a tots els homes i dones; no una pau que únicament regni en el nostre temps, sinó una pau per sempre, una pau duradora…>>. (President John F. Kennedy, Universitat Americana, Washington, D.C., 10 juny 1963).

**************************************************

 

Abraham Lincoln’s letter to his Son’s Teacher

(Imatge: www.ajithkumar.cc)

Seria d’una maduresa política dels ciutadans de les nacions d’Espanya, creure amb allò que una vegada va dir Abraham Lincoln: <<És possible enganyar a alguns tot el temps, és possible enganyar a tots per un temps, però no és possible enganyar a tothom tot el temps>>.

Les paraules del títol d’aquest ‘post’, -cal esmentar també les altres- del fiscal general de l’Estat, Eduardo Torres-Dulce, van ser pronunciades fa set mesos -febrer- durant un acte a Logroño. N’hi ha d’altres: “existeixen indicis per continuar la investigació del ‘cas Bárcenas’ fins al final, amb la finalitat de desenredar la possible existència de fets delictius”.

Desprès dels mesos transcorreguts, desprès de l’intervenció ‘forçada’ del president Rajoy davant el Congrés -va ser necessària l’anunciament d’una moció de censura per part de l’oposició- i, desprès de les constants investigacions i informacions que part de la premsa mostra cada dia als ciutadans -la premsa ha de ser servidora de la veritat, ja que sense un públic ben informat, la democràcia no pot funcionar- desprès de tot això i de la indignació de la gent, dóna la sensació que la justícia no actua amb la celeritat i contundència que exigeix l’anomenat ‘cas Bárcenas’. La seva gravetat fa trontollar la democràcia, la transparència i el prestigi d’Espanya, nació de nacions, dintre i fora del país.

(Imatge: www.teinteresa.es)

 

En aquest camí cap a la pretensió de l’aclariment de tota la veritat, resulta d’una desviació increïble i que fa l’encamellada, el fet de que els representants del ‘Partido Popular’ en el Congrés -poder absolut- s’oposin a l’establiment d’un Comitè especial d’investigació -votat-, amb la finalitat d’investigar tot allò relatiu al ‘cas Bárcenas’ i formuli recomanacions de lleis que tendeixin a evitar qualsevulla pràctica electoral perniciosa i de corrupció.

Aquest Comitè especial d’investigació i que ja han demanat vàries vegades els partits de l’oposició, hauria de rebre del Congrés i del Senat poders per citar i emplaçar. Els testimonis davant d’ell haurien de ser sota jurament, de manera que qui menteixi es veurà subjecte a una acusació de perjuri, si es comprova la seva mentida. Per suposat, amb col.laboració de la justícia mitjançant un jutge i dos fiscals com a membres del Comitè. Les audiències haurien de ser públiques i transmeses per la premsa, ràdio i televisió. O no es parla de transparència? Per què els representants del ‘Partido Popular’ s’hi oposen?

El fiscal general de l’Estat va afegir que no creia que “hi hagués ningú, a hores d’ara, que no desitji que aquests fets s’aclareixin per el bé de tots els implicats, el propi Estat de dret, la necessitat de que existeixi una confiança en l’Administració de Justícia i la classe política”. Davant la denúncia i investigació fins al final del ‘cas Bárcenas’, hi voldria afegir una missió essencial i múltiple:

Aquella que faci recobrar al poble el mínim de confiança en la possibilitat de que es pot defensar quan es volen burlar d’ell. Hauria de fer avortar els intents de l’establiment d’un poder personal. Hauria de provar que la democràcia -qualsevol que sigui el sistema social i econòmic en el qual funcioni, fins i tot, per detestable que sigui aquest sistema-, pot defensar-se i protegir als ciutadans contra els abusos del poder. Hauria de demostrar una investigació fins al final -Comitè especial en el Congrés- que la llibertat de premsa, amb tots els seus hipotètics riscs, és absolutament indispensable si es vol que els ciutadans es trovin protegits enfront del poder. Hauria de recordar que no hi han llibertats assegurades si la gent -la premsa, els polítics, els electors- no roman sempre alerta i que cap democràcia es troba assegurada contra els paranys dels qui pretenen minvar-la. Hauria de provar per la pràctica que l’existència de partits polítics, amb les seves rivalitats, és indispensable per impedir els abusos de poder.

 Desprestigi als ulls de tothom

(Imatge: www.lavanguardia.com)

 

Aquesta investigació fins al final, hauria de posar en relleu quelcom que s’oblida: que un factor essencial de la democràcia i de la llibertat és la possibilitat que tenen els ciutadans d’acomiadar, de destituir a tots aquells que deurien servir-los i, en lloc d’això, tracten de servir-se d’ells. Quans dirigents del ‘Partido Popular’ implicats en el ‘cas Bárcenas’ han presentat la seva dimissió? Resulta inacceptable en tota veritable democràcia, que no ho facin de forma immediata, si no és així, a les pròximes eleccions legislatives el poble els ho tindrà ben present. De totes maneres, cal l’establiment d’un Comitè d’investigació en el Congrés.

Seria d’una maduresa política dels ciutadans de les nacions d’Espanya, creure amb allò que una vegada va dir Abraham Lincoln: <<És possible enganyar a alguns tot el temps, és possible enganyar a tots per un temps, però no és possible enganyar a tothom tot el temps>>.

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreces de vídeo següents: http://youtu.be/Wm5gJNGVFs8, http://youtu.be/mcyi4Ifxggg

*********************************************************************************************

El Deure i la Glòria

<<La responsabilitat acompanya als privilegis. Robert Frost va dir: “Els camins es separen en el bosc, i jo/Jo vaig escollir el menys freqüentat./Y allí hi ha hagut la diferència”.

(Imatge: motivatorcoach.com)

 

(Imatge: jfk 50.blogspot.com)

<<A Amèrica solíem honorar a homes de grans realitzacions. Però avui aquesta Universitat i aquest país honoren a un home la qual contribució no es va dirigir a la nostra grandesa sinó al nostre esperit; no a les nostres creences polítiques sinó a la nostra perspicàcia, no a la nostra pròpia estimació, sinó a la nostra pròpia comprensió. A l’honorar Robert Frost honorem a les més profundes fonts de la nostra fortalesa nacional. Aquesta fortalesa té moltes formes i les més evidents no són sempre les més significatives. Els homes que creen poder contribueixen de forma indispensable a la grandesa de la nació, però els homes que interroguen al poder realitzen la mateixa contribució, especialment quan aquest interrogant és desinteressat, perquè ells determinen si nosaltres fem ús del poder o el poder ens utilitza a nosaltres…Mentre el poder estret l’àrea de l’interès humà, la poesia l’hi recorda la riquesa i la diversitat de la seva existència. Mentre el poder corromp, la poesia neteja…>>. (President John F.Kennedy, Universitat Amherst, Estat de Massachusetts, 26 octubre 1963).

El vídeo

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent: http://youtu.be/xvzsujC26_8

———————————————————————————————————-

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior. Una traducció de la ‘Bíblia’ a llengua catalana, del 1478, obra de Bonifaci Ferrer, en fou objecte tal de persecució que no se’n conserva, avui, ni un sol exemplar. L’Índex de llibres prohibits’ inclogué, en 1559, obres de l’erasmista Frederic Furió i Ceriol (València, 1527-Valladolid, 1592) i àdhuc de Sant Francesc de Borja; el 1564, l’obra filosòfica de Ramon Llull; el 1583, la d’Arnau de Vilanova, la de Lluís Vives; etc. D’ençà del 1550, l’erasmisme va ésser pràcticament proscrit. i confós amb el luteranisme, durament perseguit; hom va identificar-hi humanistes com Pere Joan Oliver (m. 1553), llatinista i hel.lenista, Joan Gelida (València, vers 1489-Bordeus, 1551), Joan Martí Població o l’esmentat Lluís Vives, tots empesos devers l’exili). (Ulisses 11).

* LA PREGUNTA de la setmana.- ¿El sant ofici, va sotmetre als Països Catalans?

* LA CITACIÓ.- “La meitat de la bellesa depèn del paisatge i l’altra meitat, de l’home que el mira”. Lyn Yutang.

 

(Imatge: fannyjemwong.wordpress.com)

**********************************************************************************

Els colors del món

‘Testimoni de càrrec’, les pel.lícules absents que, de veritat, fan estimar i viure el cinema fet art, en majúscules. 

(Imatge: www.elseptimoarte.net)

*************************************************

La representant i portaveu d’UP i D (Unió, Progrés i Democràcia), Rosa Díez, en el moment de plantejar en el si del Congrés espanyol, les 20 preguntes dirigides al president Mariano Rajoy (Partido Popular). La contestació a totes i cadascuna d’aquestes preguntes -quan això es produeixi- no només serà un acte de respecte a la grandesa i dignitat d’un Parlament en una nació de nacions com és Espanya, sinó també, una dignificació de la transparència que ha d’imperar en tota veritable democràcia.(Imatges: www.hechosdehoy.com – www.aliciaredel.blogs).

Una pregunta més: Qui és el fiscal encarregat del cas Bárcenas? Si la seva missió és representar i defensar judicialment els interessos de l’Estat i de la cosa pública, la pregunta és, qui és el fiscal encarregat del cas Bárcenas? En tota veritable democràcia -màxim respecte als ciutadans, no només a l’hora de demanar-lis el vot i que paguin més imposts-, la justícia, mitjançant el fiscal, ha de tibar la corda i tocar la corda sensible a tots els presumptes implicats en el cas Bárcenas. Dirigents polítics i empresarials.

És necessari que el Congrés i el Senat reaccionin, que no permetin que la Constitució -cas Bárcenas- quedi reduïda en un vulgar tros de paper. Cal, també, un jutge i dos fiscals especials ardits que no s’esporuguin davant la Moncloa. Si això passés, després si que la gent sentiria desconfiança, menyspreu, escepticisme, cinisme davant les seves institucions. I amb l’escepticisme de la gent podria existir la possibilitat de destruir les seves llibertats sense que poguessin reaccionar. Han de ser, doncs, la premsa, el Congrés i el Senat, i la justícia, els salvadors de la llibertat del poble, mentre que aquest no ha de deixar, de cap manera, que facin burla d’ell. Ni per la terrible calor i humitat d’aquest mes d’agost, ni per les vacances.

Un president o un govern, si és el cas, poden abusar del poder, poden encobrir, poden obstruir la justícia, pot tractar de convertir-se en un <<dictador constitucional>>. Tot això és possible. Allò que no és possible és que es surti amb la seva. L’intent sí. L’èxit, no. Perquè aquí estan la premsa per descobrir, el Congrés i el Senat per investigar, la justícia per castigar.

Sí que en el Congrés i el Senat -els partits de l’oposició ja ho han demanat-, es voti l’establiment d’un Comitè especial per investigar el cas Bárcenas i formuli recomanacions de lleis encaminades a evitar possibles actes de corrupció i qualsevol pràctica electoral perniciosa. Aquest Comitè especial hauria de rebre del Congrés i del Senat, poders per citar i emplaçar. Els testimonis davant d’ell haurien de ser sota jurament, de manera que qui menteixi hauria de ser objecte d’una acusació de perjuri, si es comprova la seva mentida.

De moment, la representant i portaveu d’UP i D (Unió, Progrés i Democràcia), en el Congrés de Diputats, Rosa Díez, ja ha fet 20 preguntes al president Mariano Rajoy. Preguntes que, en tota veritable democràcia i des d’un profund respecte cap a el Congrés i el Senat, haurien de ser plantejades -aquestes i altres- des del si d’un Comitè especial d’investigació. Els partits de l’oposició -fent costat al poble- ja ho han demanat. Ara, la resposta urgent ha de provenir del ‘Partido Popular’. En el nom de la democràcia i la transparència.

No es pot governar a Espanya, nació de nacions, amb el pes del cas Bárcenas al darrere. Ni sense contestar, sota jurament, les preguntes següents:

La representant en el Congrés de Diputats d’Espanya, Rosa Díez, pregunta en seu parlamentària al president del Govern espanyol, Mariano Rajoy.

1.- ¿Puede usted afirmar que no hay contabilidad B en el Partido Popular?

2.- ¿Puede usted afirmar que ni usted ni nadie de la cúpula del PP y/o del Gobierno cobraron sobresueldos con cargo al PP? Caso contrario, ¿puede usted afirmar que los sobresueldos respetaron en todo momento la Ley de Incompatibilidades?

3.- ¿Por què contrató el PP al exsenador Bárcenas 8 días después de que éste renunciara con “carácter definitivo” a ser tesorero por su implicación en el caso Gürtel? (el 16 de abril de 2010, según la vida laboral de Bárcenas en la SS? ¿Qué puesto desempeñó?

4.- ¿Por qué el Partido Popular siguió pagando los abogados (hasta diciembre de 2012, 338.571 euros) a una persona que renunció a ser tesorero por su implicación en un importante caso de corrupción política y ya no era ni siquiera militante de la formación?

5.- ¿Le parece correcto que un partido político -máxime con responsabilidades de gobierno- simule contratos, como reconoció abiertamente Dolores de Cospedal? ¿Piensa depurar responsabilidades internas por un fraude como es la simulación contractual?

6.- Algunos de los destinatarios del dinero que figuran en la contabilidad de Bárcenas han reconocido la veracidad de los apuntes. Ud. mismo dijo en su día que “todo es falso, salvo algunas cosas”. ¿Cuáles son ciertos y cuáles no?

7.- ¿Se reunió usted con el Sr. Bárcenas y con el Sr. Arenas tras hacerse públicos los primeros indicios que relacionaban al Sr. Bárcenas con la financiación ilegal de su partido?

8.- ¿Tuvo usted conocimiento de que diferentes empresarios acudían a la calle Génova a hacer donaciones económicas en efectivo? ¿Puede usted afirmar que esa información es falsa?

9.- ¿Tuvo usted conocimiento de que se había destruído el libro de visitas de la calle Génova? ¿Ha exigido explicaciones a quien dio la orden de destruirlo? ¿Por qué mintió la dirección del PP afirmando que la Ley de Protección de datos exige la destrucción mensual de esos libros? ¿Ha exigido usted responsabilidades a quien mintió al respecto?

10.- ¿Puede usted afirmar que ni conoció ni dio el visto bueno a esas donaciones anotadas por el tesorero designado por usted en el 2008?

11.- ¿Puede usted afirmar que sus campañas electorales del 2004, 2008 y 2011 no fueron financiadas en parte con dinero negro del Partido Popular?

12.- ¿Es cierto que el Sr. Bárcenas le llamó a usted por teléfono el 10 de mayo de 2012 y le pidió que facilitara que su esposa, Rosa Iglesias, accediera privadamente cuando fue a declarar en la Audiencia Nacional?

13.- ¿Tiene relación esa supuesta llamada con el hecho de que la Sra. Iglesias fuera recogida en su domicilio por un inspector de la policía que le acompañó a esa primera cita en la Audiencia Nacional y le facilitó el acceso privado al despacho del Juez Ruz?

14.- ¿En qué fecha y a través de qué medio tuvo conocimiento el Gobierno y usted mismo del resultado de la Comisión rogatoria de las cuentas de Luis Bárcenas?

15.- ¿Conocía usted el resultado de la comisión rogatoria cuando el 18 de enero de 2013 le mandó un mensaje telefónico a Luis Bárcenas que decía: “Luis lo entiendo. Se fuerte. Un abrazo”.

16.- ¿Por qué mantuvo usted la comunicación personal con el Sr. Bárcenas cuando éste ya estaba imputado por su presunta relación con un caso de corrupción política y financiación ilegal del Partido Popular y se conocían sus cuentas en Suiza?

17.- ¿Puso usted en conocimiento del juez los requerimientos del Sr. Bárcenas por si constituyeran un delito de incitación a manipular la justicia o intento de soborno?

18.- ¿Tuvo usted conocimiento de las supuestas reuniones celebradas en el mes de diciembre entre Luis Bárcenas y destacados responsables de la Oficina Nacional de Investigación del Fraude quienes le habrían asesorado sobre como acogerse a la amnistía fiscal?

19.- ¿Es cierto, como se establece en uno de los mensajes que intercambió con Luis Bárcenas, que fue usted mismo quien dio instrucciones para que mantuviera un despacho y una secretaria en la sede del PP de la calle Génova tras haberse apartado, supuestamente, del Partido Popular?

20.- ¿Por qué mintió al asegurar el 25 de enero de 2013 en una entrevista en Punto Radio al afirmar que no recordaba cuanto tiempo llevaba sin hablar con Bárcenas? (Le había enviado un mensaje desde su teléfono personal tan solo siete dias antes).

¿Totes aquestes preguntes i les que calguin, seran contestades en el si d’un Comitè especial del Congrés, o es faran ‘oidos sordos’ per part d’un poder que ja titlla en l’absolutisme?

 ‘The Economist’

(Imatge: www.cuartopoder.es)

 El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar les adreces de vídeo següents:http://youtu.be/YVJQrt2HDsI – http://youtu.be/04Ip1uEjfnw

 

***********************************************************************************************

El Deure i la Glòria

<<Tals fets, i es podria prolongar aquesta llista indefinidament, demostren que els nens nord-americans d’avui dia no gaudeixen d’una igualtat d’oportunitats docents degut principalment a dues raons: una és l’econòmica i l’altra la racial>>. (President John F. Kennedy, Universitat estatal de San Diego, San Diego (Califòrnia), 6 juny 1963).  

 

 

(Imatge: commons.wikimedia.org)

<<Si la nostra nació ha d’assolir l’objectiu de proporcionar a cada nen nord-americà una justa oportunitat -perquè un nen sense educar arriba a ser un pare sense educació, que a la vegada donarà al país un altre nen sense educar- devem actuar ràpidament en ambdós terrenys, i així mateix devem reconèixer que la segregació i les deficiències en l’educació ocasionen greus desavantatges a una gran part de la població. És estúpid, com molt bé vostès ja saben en aquest Estat de Califòrnia, dir que aquestes coses són d’un altre Estat. Res d’això; és cosa de tota la nació, de tot el nostre país. Aquests joves sense educar, tant nois com noies, no saben sobre límits estatals, i venen a l’Oest de la mateixa manera que van al Nord o cap a l’Est. Són conciutadans vostres i ciutadans d’aquest país>>. (President John F. Kennedy, Universitat estatal de San Diego, San Diego (Califòrnia), 6 juny 1963).

El vídeo

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent: http://youtu.be/wJyb9R_TL8M

***********************************************************************************************

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Entre 1550 i 1700, els processos inquisitorials afectaren principalment els moriscs de València (2744 processos), els jueus de Mallorca (205), els herètics i luterans de Barcelona (1400), els acusats de delictes sexuals (453 del tribunal de Barcelona, 379 del de València, 180 de Ciutat de Mallorca). En aitals 150 anys, els processos inquisitorials representaren un 18% del total dels processos judicials catalans -trets els nord-catalans incoats a partir del Tractat dels Pirineus. El major nombre de processos es degué produir, emperò, abans de 1550, durant la primera època d’implantació inquisitorial. (Ulisses 11).

* LA PREGUNTA de la setmana.- Quina va ser la incidència del sant ofici en la cultura autòctona? 

* LA CITACIÓ de la setmana.- “Les potències juguen a la ruleta russa amb la humanitat”. Bernard Lown.(Imatge: bernardlown.org)

***********************************************************************************************

Els colors del món

 

 Lee Harvey Oswald, l’home de palla

(Imatge: www.constantinereport.com)

Pregunta a  ‘The Washington Post’, ‘Wikileaks’ i Edward Snowden:

* En el dia de la seva detenció, Lee Oswald va ser sotmès a la prova de nitrat, el qual resultat va indicar que no havia disparat un rifle en les vint-i-quatre hores anteriors. Per què aquest fet va ser mantingut en secret pel Govern federal i per la policia de Dallas durant deu mesos? (Fiscal Jim Garrison, de la Fiscalia de Districte de Nova Orleans).

*********************************************************************************************

Poder absolut. Retorn al passat. Tot al revés de l’Europa democràtica i progressista.

(Imatge: forum.rojadirecta.es)

La negativa per part dels representants del poble en el Congrés i el Senat, de no voler establir un Comitè especial -elegit- per tal d’investigar, citar i emplaçar a totes aquelles persones presumptivament implicades en l’anomenat cas Bárcenas -presumpte finançament irregular del ‘Partido Popular’ i entrega de sobres amb diners a dirigents d’aquest partit per part d’empreses- posa en evidència davant el poble de les nacions d’Espanya, que es vol llançar terra sobre l’assumpte, fer creure que aquí no ha passat res, i tractar de conservar allò que queda de confiança en el sistema. Els ciutadans d’aquest país -els quals hauran d’anar a votar a les properes eleccions generals i els seus vots els hi seran demanats pels dirigents del ‘Partido Popular’-, no haurien de tolerar que no s’els digui la veritat perquè l’escepticisme sobre les institucions és molt profund.

Aquest Comitè especial hauria de rebre del Congrés i del Senat poders per citar i emplaçar. Els testimonis davant d’ell haurien d’ésser sota jurament, de manera que qui menteixi es veurà subjecte a una acusació de perjuri, si es comprova la seva mentida. A qui fa tanta por l’actuació democràtica i transparent del Congrés i del Senat que és la que demanen, esperen i desitjen els seus representants? Si els polítics i el Congrés no reflexen la realitat del carrer, aleshores l’escepticisme públic es convertirà en cinisme i els polítics no tindran res a fer, no gaudiran de cap prestigi, ningú s’els prendrà de debó.

Cal reaccionar. Els partits de l’oposició, amb el PSOE al davant, ja van demanar l’establiment d’un Comitè especial per a l’investigació, fins al final, del cas Bárcenas. Els dirigents del ‘Partido Popular’ amb majoria i poder absoluts, s’hi van negar. Per què? En lloc de posar-se d’acord amb l’oposició i tirar cap a endavant el Comitè, s’hi van oposar, per què? Tanta por tenen a la transparència i a la democràcia? El poble vol saber que ha passat. És el seu dret. I arriba un moment en el que es cansa de tantes mentides i manipulació.

 

Els ciutadans d’Espanya, nació de nacions, ja han passat de l’enciclopèdia del tercer grau. El poble vol saber que ha passat. És el seu dret. I arriba un moment en el que es cansa de tantes mentides i manipulació. (Imatge: pepeolivercabrera.blogspot.com).

Una lliçó que a Espanya -nació de nacions- haurien d’aprendre els polítics, però que deurien aprendre també els qui parlen amb menyspreu de llibertats i de democràcia formals -com si això fos poc-, és la del enorme poder del dret a acomiadar als governants que té el poble. En les properes eleccions legislatives cal que els ciutadans ho tinguin ben present. Per altra banda, els partits de l’oposició haurien d’informar i pressionar als votants del ‘Partido Popular’, mitjançant intervencions públiques, perquè demanin als dirigents del seu partit que no s’hi oposin i col.laborin a l’establiment d’un Comitè especial en el Congrés, per investigar, citar i emplaçar a testimonis sota jurament implicats en el gravíssim cas Bárcenas. Descabdellar el cabdell fins al final.

O, no és voler anar contra la corrupció que roman escrit en el programa electoral del ‘Partido Popular’? Doncs ara és el moment de desenvolupar aquesta pràctica que, en tota veritable i respectada democràcia, el poble exigeix.

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar les adreces de vídeo següents: http://youtu.be/VfXF3wtK3qs, http://youtu.be/SicFn8rqPPE 

***********************************************************************************************

El Deure i la Glòria

<<La primera pregunta i la més important és: ¿Tenen tots els nois i noies nord-americans oportunitat per desenvolupar els seus talents? Tots no tenim igual talent, però tots nosaltres devem disposar de la mateixa oportunitat per desenvolupar-lo en major o menor grau. Permeteu-me que faci referència a uns fets concrets per demostrar-vos que no, que no existeixen tals oportunitats>>. (President John F. Kennedy, Universitat estatal de San Diego, San Diego (Califòrnia), 6 juny 1963).

 

 (Imatge: picclick.com)

 

<<En aquest afortunat Estat de Califòrnia, el terme mig de despeses corrents per un noi o una noia en les escoles públiques és d’uns cinc-cents quinze dòlars, però a l’Estat de Mississipí és de dos-cents trenta dòlars. La mitjana de sous per els professors de Califòrnia és d’uns set mil dòlars, mentre que a Mississipí és de tres mil sis-cents dòlars>>.

<<Quasi les tres quartes parts de la població jove i blanca dels Estats Units s’han graduat en la segona ensenyança, però només unes dos cinquenes parts de la nostra població no blanca ha pogut fer el mateix. En alguns Estats gairebé el quaranta per cent de la població de color ha finalitzat els seus quatre o cinc anys de col.legi. En un Estat nord-americà més del trenta per cent dels edificis de les escoles públiques tenen més de quaranta anys d’antiguitat. En un altre només un quatre per cent d’aquest temps>>. (President John F. Kennedy, Universitat estatal de San Diego, San Diego (Califòrnia), 6 juny 1963).

El vídeo

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent: http://youtu.be/UvVHn7Mphv4

***********************************************************************************************

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Els catalans no acceptaran mai, en tot el decurs dels segles XVI, XVII, XVIII, la inquisició. No se celebraren unes soles corts que no en denunciessin greuges seriosos. Per llur part, en qualsevulla vicissitud revolucionària, els inquisidors sempre formaren a favor del poder establert: prengueren partit contra els agermanats del 1520, contra els revolucionaris del 1640 -la inquisició fou treta de Barcelona entre 1640 i 1652-, contra la resistència catalana de la Guerra de Successió. (Ulisses 11).

* LA PREGUNTA de la setmana.- Els processos inquisitorials a qui afectaren principalment?

* LA CITACIÓ de la setmana.- “Interpretar no és crear, és comunicar”. Zubin Mehta.   (Imatge: www.firenzetoday.it)

***********************************************************************************************

 Els colors del món

 

Oh que perro!

A Espanya, nació de nacions, hi ha el ‘Valley of the Officials’, per aquest motiu de les 17 Comunitats Autònomes i ‘regiones’, 12 reben més del que aporten -vergonya, senyors, vergonya!!!- i 5, aporten més del que reben, entre elles Catalunya que pateix un espoli fiscal de 18.000 milions d’euros que, cada any, surten dels imposts dels ciutadans de la nació catalana i no tenen retorn per part del govern central, centralista i nacionalista espanyol del ‘Partido Popular’, amb poder absolut. A més, Catalunya, com a conseqüència d’aquest ofec no pot desenvolupar el seu creixement econòmic i social i el poble català és víctima d’unes retallades roïnes en sanitat, educació, serveis socials, cultura…

Als Estats Units d’Amèrica no existeix el ‘Valley of the Officials’, però, hi ha el ‘Silicon Valley’. Per aquest motiu és la nació de nacions -Estats federals- capdavantera del món, en democràcia, llibertat, economia, recerca, investigació… El Govern federal està per ajudar, no per ofegar. Aquest mes d’agost es llança per tot el territori dels Estats Units el primer canal dedicat en exclusiva als gossos, ‘DogTv’, que funcionarà les 24 hores del dia els 7 dies de la setmana, amb una programació només per a ells. Ja s’havia provat a San Diego (Califòrnia) i va ser un gran éxit. La Companyia que ha tingut aquesta peculiar idea és ‘DirectTv’ i el seu cost serà de 4,99 dòlars als mes. És una qüestió d’emprenedors i de suport de les grans empreses a oferir suport econòmic a aquests emprenedors i emprenedores i crear llocs de treball; treure persones de l’atur. No més diners pels polítics i l’estament funcionarial governamental, sinó per crear més llocs de treball. No ho veuen això, home! (Imatge: ohqueperro.blog…).

***********************************************************************************************

 

 El president Rajoy ha de donar explicacions a prop del cas Bárcenas, no <<cuando lo considere oportuno>>, sinó el més aviat possible perquè així ho demanden els ciutadans. I no només la ‘seva versió’ sobre uns fets tant gravíssims, sinó, la veritat, tota la veritat i res més que la veritat. O és que només es compta amb els ciutadans a l’hora de demanar el seu vot? (Imatge: noticias.lainformacion.com).

El cap de l’oposició, Alfredo Pérez Rubalcaba (PSOE).

El poble no es pot creure de cap manera que, “aquí no ha pasado nada”. Tant el partit del govern, com els de l’oposició, s’haurien de posar d’acord en  l’establiment d’un Comitè especial format per membres elegits del Congrés i del Senat, per descabdellar fins al final el cabdell del cas Bárcenas. Estem parlant del prestígi polític de les nacions d’Espanya. Ras i clar: fer net. (Imatge: www.teinteresa.es).

Quan es parla de l’anomenada “marca Espanya” s’hauria d’entendre per part del govern central, primer, que es tracta de la marca de les nacions d’Espanya, -diguel-hi diferents regnes- existents des de temps immemorial. Arrabassats, perseguits, oprimits…, unes nacions constretes i amargades, però, vives més que mai. Sempre, malgrat tot, han existit, existeixen i existiran. No només una per damunt de les altres. No només Castella, sinó també Catalunya i Aragó, Andalusia, València, País Basc, Navarra, Galícia…, van formar els seus regnes i els seus furs. 

Són una base històrica de la llibertat, la democràcia i la dignitat humana d’existir. Antany, eren regnes, avui, -dintre l’avenç i el perfecccionament dels anys-, haurien d’ésser Estats federals dintre una Espanya que també és Estat. No, autonomies de nyigui-nyogui, sinó, veritables Estats federals propulsats mitjançant la lliure iniciativa cap a el progrés, i un rebuig vers la mediocritat i l’enderrariment del centralisme i poder absolut del govern central del ‘Partido Popular’, que tot ho enreda i embardissa.

No, marca Espanya, sí, marca nacions d’Espanya. Perquè hi són per més que es vulgui fer veure que no. I si hem de repetir el concepte de nació, ho farem fins que l’infern es congeli: <<Conjunt de persones que tenen una comunitat d’història, de costums, d’institucions, d’estructura econòmica, de cultura i sovint de llengua, un sentit d’homogeneïtat i de diferència respecte a la resta de comunitats humanes, i una voluntat d’organització i de participació en un projecte polític que pretén arribar a l’autogovern i a la independència política>>. A tall d’exemple: Catalunya.

I dit això sobre la ‘marca Espanya’ i el concepte de nació, són gravíssims una sèrie de fets interminables com el cas Bárcenas. I no només pel seu clar perjudici en contra d’aquesta marca, sinó, també, en contra de la dignitat dels pobles de les nacions d’Espanya. En perjudici de la democràcia, la transparència i d’un Estat al servei dels ciutadans i no aquests al servei de l’Estat. El president Rajoy ha de donar explicacions, a prop del cas Bárcenas, no <<cuando lo considere oportuno>>, sinó el més aviat possible perquè així ho demanden els ciutadans. I no només la ‘seva versió’, sinó, la veritat, tota la veritat i res més que la veritat. O és que només es compta amb ells a l’hora de demanar el seu vot?

Explicacions que per un màxim respecte a la democràcia, a la transparència i als ciutadans, no només s’haurien de donar davant un ple del Congrés i a pocs dies de les vacances, sinó davant un Comitè especial format per congressistes elegits i presidit per un senador i un diputat. Aquest Comitè hauria d’investigar tot allò relatiu a les pràctiques electorals que fan referència al cas Bárcenas, i formular recomanacions de lleis que tendeixin a evitar qualsevol pràctica electoral perniciosa. El Comitè especial rep del Congrés i del Senat, poders per citar i emplaçar. Els testimonis davant d’ell seran sota jurament, de manera que, qui menteixi es veurà subjecte a una acusació de perjuri, si es comprova la seva mentida. Perquè la mesura que així hauria de prendre’s, és d’una gravetat que no escapa a ningú.

Els polítics senten -perquè ells romanen més a prop dels electors que el president-, que existeix un profund escepticisme en el país respecte a les institucions polítiques. I ells, és clar, són a la vegada criatures i creadors d’aquestes institucions; per ells la confiança en el Congrés, en la presidència, en la justícia, és tant important com la veritat ho és per un periodista. No es tracta d’herois en defensa de la democràcia, sinó de polítics que haurien de veure amenaçada la mateixa base de la seva professió, o sigui, la confiança del poble en la política.

Precisament, per no fotre el camp davant el cas Bárcenas i voler fer creure als ciutadans que, “aquí no ha pasado nada”, el president Rajoy hauria de demanar al Congrés i al Senat, l’establiment d’un Comitè especial per descabdellar fins al final el cabdell del cas Bárcenas. L’oposició i la premsa també ho haurien de demanar, sense parar. 

 

(Imatge: política.e_noticies.es)

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: http://youtu.be/4dYUVRqxUd4

*********************************************************************************************

El Deure i la Glòria

 <<Cap país pot progressar, cap societat lliure pot sostenir-se a menys que disposi d’uns ciutadans ben educats de la qual mentalitat i sentiments els permeti prendre part en les complicades decisions que s’exigeixen no només al president i al Congrés, sinó també a tots els ciutadans que estan al servei del mateix Govern>>. (President John F. Kennedy, Universitat de San Diego, Califòrnia, 6 juny 1963).

President John F. Kennedy at the White House with students from Nigeria, Pakistan, Iran, Colombia, Morocco, and other countries who came to the United States to study at American colleges and universities in 1961. (AP/WideWorld Photos).

<<Estic segur de que els graduats d’aquest col.legi reconèixen que l’esforç del poble de Califòrnia que governa la legislatura, les comunitats locals, la facultat…, que aquest esforç concentrat per educar els joves ciutadans d’aquest Estat no s’ha dut a terme simplement per atorgar als graduats d’aquesta escola una avantatge econòmica en la seva lluita per la vida. Evidentment hi ha un propòsit molt més alt i és l’esperança de que vosaltres vos poseu al servei de l’educació; que poseu de relleu les qualitats que la societat s’ha esforçat per desenvolupar en vosaltres; que actueu en el nivell de la comunitat, en l’Estat, en el nacional o en l’internacional, contribuint en el manteniment de la llibertat i de la pau, així com en la seguretat del nostre país i de tots aquells països associats amb el nostre en l’època més crítica>>. (President John F. Kennedy, Universitat estatal de San Diego, San Diego (Califòrnia), 6 juny 1963).

El vídeo

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent: http://youtu.be/2cLas2kKkog

*********************************************************************************************

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

 

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- En 1482, la inquisició era establerta a València i a Saragossa; a Barcelona, el 1484, i a les Illes, el 1488; el 1487, a Sicília; el 1492, a Sardenya, sempre amb aferrissades oposicions, fetes sentir, sobretot, a través de les corts de 1484-1488 i del 1510. Del 1507 al 1516, la Corona tingué un inquisidor propi i d’aleshores endavant hagué de compartir un <<inquisidor general>> amb el regne de Castella. (Ulisses 11).

* LA PREGUNTA de la setmana.- Els catalans, van acceptar la inquisició?

* LA CITACIÓ de la setmana.- “Se’n diu experiència d’una cadena d’errors”. Enrique Jardiel Porcela. 

*********************************************************************************************

Els colors del món

 

Carica papaya o fruita bomba: <<el fruit de la bona salut>>. (Imatge: cuantas.net). 

*********************************************************************************************

El cas Watergate és un dels més grans escàndol polítics del segle XX als Estats Units. (Imatge: journalderichelieu.blogspot.com).

Abans de ser objecte <<d’impeachment>>, és a dir, el mecanisme per el qual als Estats Units el president pugui ser investigat pel Comitè Judicial de la Cambra de Representants i, si és el cas, posteriorment processat per la justícia i el Senat i, així, no quedi per damunt de la justícia, el president Nixon va ser forçat, davant la seva gravíssima implicació en el cas Watergate, a presentar la dimissió. La grandesa de la presidència es va veure plena d’embrutiment per una corrupció sense límits. Una situació inimaginable de paranoia presidencial que el va portar, no només cap a l’abús de poder, sinó, cap a una corruptela política de dimensions gegantines.

Deu anys després de l’assassinat de John F. Kennedy -el president més estimat pel poble nord-americà-, els ciutadans i la premsa van quedar primer estupefactes i desorientats; després indignats, fastiguejats i emprenyats; per, finalment, clamar en demanda d’una justícia que aconseguís fer fora de la Casa Blanca i processés a aquell president corrupte. La premsa valenta i lliure, la Cambra de Representants, el Senat i el poder judicial; republicans -Nixon era republicà- i demòcrates, tots units, a favor de la democràcia, la llibertat i la transparència, així ho van fer possible. Va ser necessàri sense cap classe de por ser fidels al poble nord-americà, no burlar-se d’ell. Per aquest motiu, van descabdellar el cabdell fins el final. Qui té por de desencabdellar el capdell? Nixon, Richard Milhous, president US, va ser el primer mandatari nord-americà que, per abús de poder i corrupció, va dimitir del seu càrrec.

 (Imatge: blog.audiolibrosespanol.com)

Watergate va ser un cas polític. A part dels assumptes relativament marginals dels imposts i de les obres de millora a càrrec dels contribuents de les seves cases de Califòrnia i Florida, tots els altres actes que es van imputar al president Nixon, són de caràcter polític. Els actes en si mateixos, certament, són de tipus penal, dels que castiga el Codi, però la finalitat dels mateixos, les seves motivacions, el context en el que es van cometre, són polítics.

N’hi ha prou en veure la llista d’aquests actes, sobre els quals va haver de decidir el Comitè de la Cambra de Representants, per considerar-los motiu de processament, per adonar-se’n de que Watergate és un assumpte polític. Heus aquí la llista, tal com la van donar les agències de premsa a mitjan juny de 1974:

Els actes del cas Watergate: Descabdellar el cabdell fins el final

1.- Pla per instal.lar micròfons a les oficines del Partit Demòcrata de l’edifici Watergate.

2.- Destrucció de les proves relacionades amb aquest acte.

3.- Pagament de suborns i promeses de clemència als set acusats d’espiar el cuarter general demòcrata.

4.- Intent d’implicar a la CIA en l’encobriment d’aquesta acció.

5.- Decisió de cometre perjuri davant el jurat d’acusació i durant el judici.

6.- Participació d’alts funcionaris en l’encobriment.

7.- Acomiadament d’Archibald Cox, primer investigador especial de l’escàndol Watergate, després de violar els compromisos contrets en el seu nomenament.

8.- Negativa inicial a facilitar les cintes magnetofòniques demandades per via judicial.

9.- Els 18 minuts i mitg de silenci en la cinta del 20 de juny de 1972.

10.- Possible frau criminal en relació al pagament d’imposts corresponents al període de 1970-73 per part de Nixon.

11.- Contractació del sabotejador professional Donald Segretti amb la finalitat de que salpiqués amb bromes pesades la campanya electoral dels demòcrates i l’encobriment de les seves activitats.

12.- Activitats il.legals d’espionatge per part del Comitè per a la reelecció del president Nixon.

13.- La creació de la <<brigada de fontaners>> de la Casa Blanca i la seva entrada a l’oficina del metge Lewis Fielding, psiquiatre de Daniel Ellsberg.

14.- Oferiment d’un alt càrrec al jutge encarregat del judici d’Ellsberg, acusat de procurar-se i lliurar al <<New York Times>> els denominats <<documents del Pentàgon>>.

15.- Acceptar contribucions electorals a canvi de concedir places d’ambaixador.

16.- Acceptar contribucions dels productors lleters a canvi de reduir les quotes d’importació i augmentar el preu de la llet.

17.- Commutació de sentències a aquells presoners que van donar suport a Nixon per la reelecció.

18.- Utilització de l’oficina del fisc per amenaçar als <<enemics>> de la Casa Blanca i recompensar els amics.

19.- Permetre la fusió de vàries corporacions a canvi de contribucions electorals.

20.- Utilització del Departament de Justícia per silenciar les crítiques dels mitjans de comunicació.

21.- Retirada del càrrec aixecat contra la companyia ITT per estar violant la llei ‘anti-trust’, a canvi d’una important ajuda econòmica a la convenció nacional republicana del 1972.

22.- Petició i recepció d’una aportació de 200.000 dòlars al financer fugitiu Robert Vesco.

Hi ha quelcom , aqui, fora de les excepcions ja esmentades i la de que l’any 1972 Nixon va regalar a la seva esposa un anell de diamants amb diners procedents del Comitè de reelecció, que no sigui polític? És, doncs, un assumpte polític, en el sentit noble de la paraula, per innobles que siguin aquests actes. No polític de politiqueria de partit, malgrat a que Nixon voldria fer creure que és simplement resultat de l’odi que l’hi tenen els seus “enemics”. És polític perquè el complexe d’actes que qualifiquem, per abreviar, Watergate tenia un objectiu polític: establir les bases del poder personal, transformar el sistema nord-americà, sense modificar la Constitució, en un sistema en el qual l’abús de poder, per part de l’Executiu, fos cosa normal i acceptada.

La premsa, el Congrés i la justícia

<<Si el Congrés no hagués reaccionat, si hagués deixat que la Constitució quedés reduïda a un vulgar tros de paper, si el jutge Sirica i dos fiscals especials valents s’haguessin acovardit davant la Casa Blanca, després sí que la gent sentiria desconfiança, menyspreu, escepticisme, cinisme davant les seves institucions. I amb l’escepticisme de la gent hagués vingut la possibilitat de destruir les seves llibertats sense poguer reaccionar>>.

Woodward & Bernstein – Washington Post (Imatge: phobos.ramapo.edu). La premsa lliure i valenta va actuar fins al final

Watergate Hearings. El Senat, el Congrés i la Justícia, van romandre al costat del poble fins al final. (Imatge: www.answers.com).

<<Han estat, doncs, la premsa, el Congrés i la justícia, els qui han salvat les llibertats de la gent i els qui han donat als ciutadans la confiança que Nixon i la seva Casa Blanca, havien destruït>>.

<<Un president pot abusar del poder, pot encobrir, pot obstruir la justícia, pot tractar de convertir-se en un “dictador constitucional”. Tot això és possible. Aquesta possibilitat ja va ser prevista per els qui fa 180 anys van redactar la Constitució>>.

<<Allò que no és possible és que es surti amb la seva. L’intent, sí. L’èxit, no. Perquè aquí estan la premsa per destapar, el Congrés per investigar, ‘l’impeachment” per castigar>>. (Víctor Alba).

A Espanya, nació de nacions, la premsa no destapa fins a les últimes conseqüències tot allò que ha de destapar i descobrir; el Congrés i el Senat no investiguen res; la justícia és molt i molt lenta, poruga, no avança i <<justícia retardada és justícia denegada>>.

Quina classe de democràcia hi ha a Espanya -nació de nacions- que no dimiteix ningú?  Fins quan el poble espanyol consentirà que es burlin d’ell d’aquesta manera? Espanya és la riota d’Europa.

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar les adreces de vídeo següents:http://youtu.be/_T1aTug3tyE, http://youtu.be/OYiE_D6G_eI

*********************************************************************************************

  El naixement d’una nació. Què és Catalunya

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- En 1481, Ferran II sol.licità de Roma l’establiment en els seus dominis d’una <<inquisició>> o tribunal eclesiàstico-civil, destinat a perseguir l’heretgia judaïtzant en defensa de la unitat religiosa, considerada aleshores un aspecte fonamental de la unitat política, segons el model de sant ofici o inquisició castellana i en substitució de l’antiga inquisició catalano-aragonesa, originària del segle XIII i que depenia de l’ordre dominicà. (Ulisses 11).

* LA PREGUNTA de la setmana.- A quins llocs va ser establerta la inquisició?

* LA CITACIÓ de la setmana.- “Els diners són millors que la pobresa, encara que només sigui per raons financers”. Woody Allen.

********************************************************************************************

Els colors del món

  Només turisme. La pretensió del turisme com a activitat econòmica ‘única’: el desastre, la ruïna i cap a 6 milions de persones a l’atur en una Espanya -nació de nacions- amb 12 Comunitats Autònomes i ‘regiones’ que reben més del que aporten, enfront de només 5 que aporten més del que reben. Un retard i deficiència que ens porta, no  cap a el segle XXI, sinó cap a el XX. (Imatge: www.greenpeace.org).

*********************************************************************************************

El Deure i la Glòria

<<Fa dos mil cinc-cents anys, el poeta grec Alceo va establir el principi que millor defineix la grandesa de Xicago: <<No són les cases ben ensostrades -va escriure-, ni les pedres de les parets ben edificades, no; ni els canals dels molls allò que fa la ciutat…, sinó els homes i les dones que són capaços de fer ús de les seves oportunitats>>. (President John F. Kennedy, esmorzar cívic a Xicago (Illinois), 23 març 1963). 

 

Getty Images (blogs. independent.co).

<<Necessitem amb tota urgència un programa d’oportunitats d’ocupació per la joventut, un programa que faciliti a la gent jove formació i experiència en el treball en lloc de vagar pels carrers, sense treballar i sense esperança de fer-ho algun dia. Necessitem accelerar els nostres esforços per anar en ajuda de les zones deprimides i formar professionalment als aturats d’aquelles àrees on la depressió és crònica, i accelerar els nostres esforços també per donar més seguretat als nostres ancians, millorar les nostres vivendes i les nostres indústries del transport  i, per suposat, acabar d’una vegada i per sempre amb la carrera de la discriminació de raçes en l’educació i en l’ocupació, que, sens dubte, ajuda a incrementar l’atur crònic dels grups minoritaris…>>. (President John F. Kennedy, esmorzar cívic a Xicago (Illinois), 23 març 1963). 

El vídeo

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent: http://youtu.be/XjHcNhcahv4

**********************************************************************************

 

La dreta conservadora i radical espanyola, centralista i nacionalista, amb poder absolut, mai ha sabut governar a Espanya, nació de nacions.  Sempre -la història per testimoni- ha acabat en un desastre i amb un retrocés econòmic i social. (Imatge: criticcoosdigital.blogspot.com). 

Intrusió, en aquest cas, autonòmica. Tot i que, per Catalunya, aquestes intrusions procedents de l’Estat central, centralista i nacionalista espanyol, són constants. Recentment, el president Rajoy, va fer unes declaracions que causen estupor. Conèixer els diferents territoris que formen una nació de nacions com és Espanya, i més en aquests moments Catalunya, hauria de ser assignatura obligada per poder optar a la presidència del país. Si es dóna el cas, és clar, d’una acció de govern que tingui a la intel.ligència com a principal valor afegit de la seva actuació. Aquest valor afegit que a Espanya tant li manca per deixar de ser la darrera de la classe europea al costat de Grècia i Portugal. Ja està bé, home! Però, és que…, quan Espanya es decidirà a baixar de la nuvolada?

Mentre mandataris i dirigents del “Partido Popular” blasmen continuament contra la nació catalana i les democràtiques aspiracions dels seus ciutadans, el Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, recórrer Brasil acompanyat d’una cinquantena d’empresaris per tal d’aconseguir més inversions, un augment dels llocs de treball, més producció i millor productivitat, augment de les exportacions i d’un consum assenyat. No en va Catalunya és una Comunitat Autònoma i nació pagadora, davant les dotze Comunitats Autònomes o ‘regiones’ -de les disset existents- que reben més del que aporten. Un desequilibri econòmic que perjudica greument Espanya i Europa. Quines mesures pensa adoptar l’Administració del president Rajoy, pel que fa a la correcció d’aquest desequilibri nefast d’aquests dotze territoris que reben més del que aporten, davant només cinc que aporten més del que reben? No veuen que això no pot ser de cap manera!

Com pot dir el president Rajoy que caldria suprimir serveis meteorològics sense dir quins? Cada vegada que el govern central del ‘Partido Popular’ volen treure competències autonòmiques -drets estatuaris i constitucionals-, qui ha de rebre és l’autonomia centenària de Catalunya. No la poden suportar. Això sí, 18.000 milions d’euros -un 8% del PIB català- surten cada any dels imposts dels ciutadans de Catalunya i no tenen retorn per part del govern central. Això sí ho poden suportar. Doncs la nació catalana, no, i ja veuen on s’ha arribat com a conseqüència de tals incompliments.

Ara li toca el torn al gairebé centenari -92 anys- Servei Meteorològic de Catalunya. Pioners a Europa i que després de molt esforç, treball d’investigació, participació en projectes internacionals, va arribar a ser destruït pel feixisme franquista i que, avui dia, figura en els primers llocs d’Europa. Per altra banda, és molt ben considerat i estimat pels ciutadans de Catalunya. És el nostre Servei Meteorològic. No ho sap això el president Rajoy? O és que a Espanya la lliure iniciativa ja no compta per res?

Escoltin, estem parlant de 92 anys d’esforç i de treball. No de no fer i, endemés, de no deixar fer res. Creiem en una Catalunya nació que està en marxa, una Catalunya nació respectada per totes les nacions, per amics i enemics, fent, treballant, intentant; una Catalunya nació forta en un món en pau.

Creiem en la història i en el valor i coratge dels nostres avantpassats. El 31 de març de 1921, el Consell Permanent de la Mancomunitat de Catalunya va aprovar el Decret que establia la creació del Servei Meteorològic de Catalunya, i Eduard Fontserè en va ser nomenat director. La Mancomunitat va assumir les despeses de funcionament i instal.lació, i el Servei va quedar sota la dependència científica de l’Institut d’Estudis Catalans. La seu del Servei ocupava el pis superior de l’edifici del rellotge de l’Escola Industrial. Des d’allà, recollia i tractava tant la informació subministrada pels observadors voluntaris com la informació rebuda de l’Estat Espanyol i els organismes internacionals que arribaven a través de la telegrafia sense fils. Ho sap això el president del govern espanyol, Mariano Rajoy?

Eduard Fontserè va assistir, en representació de l’SMC, a diverses Conferències Internacionals de Directors de Serveis Meteorològics com a membre del màxim organisme rector de l’Organització Meteorològica Internacional, la Conferència de Directors. Des de l’any 1922, l’SMC va elaborar una previsió diària del temps que es donava a conèixer en els edificis públics i les centrals comarcals de la Mancomunitat. Des de l’any 1927, es va retransmetre la informació del temps a través de Radio Barcelona. Ho sap això el president del govern espanyol, Mariano Rajoy?

(Imatge: www20.gencat.cat)

Durant els seus 17 anys d’existència, l’antic Servei va donar un impuls extraordinari a la meteorologia, i, amb alguns dels seus treballs, de gran valor científic, va adquirir un important prestigi internacional. Entre els seus treballs de ressó fora de casa nostra destaquen la participació en l’elaboració de l’Atlas internacional dels núvols i dels estats del cel, la contribució a l’Any Polar Internacional (1932-33) amb la creació de dos observatoris d’alta muntanya a Sant Jeroni (Montserrat) i el Turó de l’Home (Montseny), i el disseny del pluviògraf Jardí. L’any 1939, però, l’SMC va ser suprimit i els seus arxius i dependències requisats. Ho sap això el president del govern espanyol, Mariano Rajoy?

A la reunió de l’any 1921 del Comitè Meteorològic Internacional a Londres, va crear novament la Comissió Internacional per a l’Estudi dels Núvols. L’objectiu de la Comissió era elaborar un nou atles internacional que substituís a l’antic de Hildebrandsson et al. (1896). A Catalunya existia una tradició científica d’estudi dels núvols i l’SMC disposava d’un servei adscrit, sufragat totalment per la Fundació Concepció Rabell, per als estudis nefològics. Els estudis de la Comissió van avançar ràpidament amb una participació intensa de l’SMC. Els treballs arribaren al punt de definir el nou Atles Internacional; però no es disposava de fons per a la seva edició. Davant d’aquesta situació, a la reunió del Comitè Meteorològic Internacional de Viena, l’any 1926, la Institució Patxot oferí fer-se càrrec del cost de l’edició. Així, els treballs continuaren amb celeritat i l’any 1929 es va fer a Barcelona la darrera reunió de treball de la Comissió Internacional per a l’Estudi dels Núvols, fent-la coincidir amb una Exposició Internacional de Núvols. L’any 1930 es publicaren les edicions reduïdes de l’Atles Internacional dels Núvols en francès, anglès, alemany (llengües oficials de l’OMI) i català. L’any 1935 es va publicar la versió completa en català. De les 175 fotografies que composen el volum, 26 pertanyen a la col.lecció de la Fundació Concepció Rabell. (Història.meteo.cat). (Imatge: www20.gencat.cat).

 

 Posteriorment, l’Estatut d’autonomia de 1979, recollint la llarga tradició metereològica de Catalunya, va atribuir a la Generalitat, en el seu article 9.15, competència exclusiva sobre l’SMC sens perjudici del que disposa l’article 149.1.20 de la Constitució. Responent a aquest punt de l’Estatut, l’any 1996 el Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya va crear el Servei de Meteorología de Catalunya com a òrgan administratiu adscrit a la Direcció General de Qualitat Ambiental del aleshores Departament de Medi Ambient. Ho sap això el president del govern espanyol, Mariano Rajoy?

Els arxius de l’antic SMC van ser retornats a la Generalitat l’any 1983. Anys més tard, aquest fons, que conté dades meteorològiques, documents administratius, correspondència i abundant documentació gràfica, va ser catalogat i des de l’any 2003 es conserva i és a disposició del públic a la Cartoteca de l’Institut Cartogràfic de Catalunya. L’aprovació de la Llei 15/2001, de 14 de novembre, de meteorologia, va suposar el restabliment del Servei Meteorològic de Catalunya com a entitat amb personalitat jurídica pròpia. L’article 144.5 de l’Estatut d’autonomia de 2006, donant continuïtat a les lleis anteriors, esmenta que correspon a la Generalitat l’establiment d’un servei meteorològic propi, indicant a continuació altres competències de la Generalitat en matèria de meteorologia. Ho sap això el president del govern espanyol, Mariano Rajoy?

En aquests moments en que a la nació catalana es pot conèixer i estudiar la seva pròpia història, és bo que puguem explicar la del Servei Meteorològic de Catalunya aprovat l’any 1921. Així ho hem fet, també, en els dos ‘posts’ anteriors. Forma part d’un dels pilars de les estructures d’Estat i de nació. Per aquest motiu als jerarques del ‘Partido Popular’ els hi fa tanta nosa. No només el Servei Meteorològic, sinó totes les altres competències estatuàries i constitucionals que a Catalunya es desenvolupen. Per això és una autonomia. És a dir,  la facultat de governar-se per les seves pròpies lleis. I els del ‘Partido Popular’, centralistes, autoritaris, amb poder absolut i nacionalistes espanyols, això no ho poden suportar. La dreta espanyola, radical, conservadora i absolutista, mai ha sabut governar a Espanya i sempre que ho fa, el desastre està assegurat. Des que, l’any 2006, els del ‘Partido Popular’ van portar la Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, d’obligat compliment, r e f e r e n d a t!!! pels ciutadans de Catalunya, al Tribunal Constitucional espanyol, no renovat, el deteriorament de les relacions amb Catalunya ha estat i és aclaparador. Cada dia que passa i davant el fatal immobilisme, tant poc democràtic del ‘Partido Popular’, el clam independentista dels ciutadans de Catalunya és més gran. El PP no ho podria fer pitxor. És d’esperar que a les properes eleccions legislatives espanyoles, els votants no donin la majoria absoluta i el poder absolut al ‘Partido Popular’. Amb els seus governants, ‘España, no va bien’.

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: http://youtu.be/2cydtYIxRZs

**********************************************************************************

 El Deure i la Glòria

<<Uns catorze milions de nord-americans van patir atur parcial durant l’any 1962, i els vint-i-vuit per cent dels aturats de l’any passat van romandre sense treballar quinze setmanes o més. El quinze per cent no ho van poguen fer durant sis mesos o quelcom més. Em sembla que aquesta nació es mereix quelcom millor que tot això…>>. (President John F. Kennedy, esmorzar cívic a Xicago (Illinois), 23 març 1963).

 President John F.Kennedy and his son, John F.Kennedy, Jr. Celebrating Father’s Day. (Imatge: www.geni.com)

<<…La reducció d’imposts, en si mateixa, no donarà feina als no qualificats o portarà la indústria cap a una zona deprimida, i la reducció d’imposts, per tant, tampoc és l’únic programa que hem de portar a la pràctica. Necessitem millorar urgentment les nostres escoles i col.legis, reduir el nombre dels nois i noies que es veuen obligats a abandonar els seus estudis, reduir el nombre d’obrers sense qualificar, mantenir apartats als joves del mercat laboral fins que estiguin ben preparats per ocupar els llocs de treball que imposa l’automatització…>>. (President John F. Kennedy, esmorzar cívic a Xicago (Illinois), 23 març 1963).

El vídeo

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent: http://youtu.be/1yRR08eqoLo – Cara a cara amb la premsa lliure i democràtica; sense farsa i sense comèdia en una gran nació d’Estats lliures. El poble nord-americà creu amb la seva premsa.

*********************************************************************************************

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

 

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- La complicació del conflicte amb l’agitació dels estaments inferiors de la Ciutat motivà que Alfons ‘El Magnànim’ enviés a l’illa un exèrcit de mercenaris italians, els ‘saccomanni’, comandats per Francesc d’Erill, ben aviats victoriós a Inca i organitzador d’un càstig exemplar: execucions, pagament de deutes i de la meitat del sou de les tropes, indemnitzacions als ciutadans i recatxats, pagament a la corona d’una multa de 150.000 lliures, etc. Amb uns tals mètodes fou sofocada la revolta, que fou segellada amb l’execució del principal cabdill, Ballester, el gener de 1457. La lluita i la repressió reblaren la penúria de les viles. (Ulisses 11).

* LA PREGUNTA de la setmana.- En 1481, Ferran II que va sol.licitar de Roma?

* LA CITACIÓ de la setmana.- “Els científics no persegueixen la veritat, és la veritat que els persegueix a ells”. Karl Schlechta.Karl Schlechta (Imatge: Kleine Zeitung)

*********************************************************************************************

Els colors del món

El recent ‘Concert per la Llibertat’, al Camp Nou. Les xifres: 90.000 persones van viure en directe l’històric esdeveniment; 525 autobusos van venir d’arreu de Catalunya per assistir al festival; 60 grups van passar  per l’escenari del Camp Nou; 14 entitats han estat darrere de l’organització. El mosaic va cristal.litzar amb rotunditat, amb més de 130.000 braços aixecant les cartolines que conformaven el lema escollit, ‘Freedom Catalonia 2014’. Òmnium Cultural ha estat el cap visible. (Imatge: videos.lavanguardia.com).

**********************************************************************************  

Del Blog ‘La Gota Fría’: “Meteorología: La destrucció del Servei Meteorològic de Catalunya”, n’he extret uns textos en versió original que fan referència a uns moments molt trists pel Servei Meteorològic català i que van ocórrer l’any 1939 quan l’SMC va ser suprimit i els seus arxius i dependències requisats. De la barbàrie del feixisme franquista en roman prova històrica en contra de la ciència, la investigació i la cultura, en els fets que tot seguit es relaten, però, per damunt de tot, l’odi contra Catalunya i el seu progrés tècnic, humanístic, econòmic i social. La costum de martiritzar la nació catalana endemés d’un espoli fiscal, que fa caure la cara de vergonya a una nació de nacions que es considera democràtica i europea.

<<Hola a todos, un momento histórico que siempre me ha interesado de la meteorología en Catalunya, es el referido a lo acontecido con los archivos y material pertenecientes al Servei Meteorològic de Catalunya y que presuntamente fueron sustraídos, deportados o destruidos por las llamadas en su día ‘fuerzas de ocupación’. Las opiniones que he oído no coinciden plenamente con la afirmación de que todo fue trasladado a Madrid, a pesar de que hay más que indicios de que fue así>>.

<<Hace pocos días encontré casualmente el libro dedicado a Eduard Fontserè titulado ‘Relació de Fets’ publicado por la Fundació Salvador Vives Casajuana, és su autor Josep Iglesias y se publicó en 1983>>.

<<El capítulo enunciado arriba aporta luz sobre el asunto. Publicaré más aspectos de lo acontecido. La información deberá ser contrastada con otras publicaciones dependientes de la meteorología estatal. También tengo algún libro sobre lo acontecido aunque el tema es tratado desde otra perspectiva>>.

<<Entro pues ya de lleno en la reproducción íntegra traducida del catalán de lo publicado en el artículo que cito arriba>>.

Eduard Fontserè – Relació de Fets – (Imatge: todocoleccion.net)

“Patxot y Jubert, desde el extranjero, ante los bombardeos a que estaba sometida Barcelona por los aviones del general Franco, intentaron proteger del peligro el material nefológico -estudio de la evolución y movimiento de las nubes-, de la Fundación Concepción Rabell depositado en el Servei Meteorològic de Catalunya. La Generalitat concedió fácilmente la extradición, la cual después fue confirmada por el Gobierno de la República. El valioso archivo quedó a disposición del presidente de la Organización Meteorológica Mundial, el profesor Hesselberg, de Noruega. Pero las dificultades inherentes al estado de guerra, la censura y el caos imperante, retrasaron fatalmente la expedición”.

“Una mañana, un avión franquista voló por encima de la Universidad Industrial y lanzó dos bombas. La primera cayó sobre el edificio de dos torres, en donde estaba la Escuela de Ingenieros. En una de las dos torres estaba instalado el Servei Meteorològic de Catalunya. La bomba atravesó dos plantas, pero afectó muy poco a las oficinas del Servei. Los radiotelegrafistas rápidamente se tiraron al suelo y el resto de personal buscó cobijo en los lugares más idóneos. La segunda bomba cayó sobre el edificio central y no quedó ni un sólo cristal entero. Delante del temor de que el hecho se repitiera, Fontserè ordenó el traslado de todo el material fotográfico y las libretas donde estaban los datos relacionados con los clixés impresionados, así como las anotaciones nefológicas que durante 17 años habían anotado cada dos horas, es decir, el fondo Fundació Rabell al Observatorio Fabra, donde se suponía que contarían con una mayor seguridad. El número de clixés de 13×18 cms., con soporte de vidrio, pasaba de 4.000 y los impresionados en teodolitos fotográficos pasaban de 2.000>>.

Bombardeig de Barcelona, 1939. (Imatge: iberianature.com)

“El 26 de enero de 1939, con las tropas de ocupación del general Franco, entró en Barcelona un funcionario del Servicio Metereológico Nacional, que a su vez era teniente del ejército vencedor. El mismo día y acompañado por soldados armados, penetró en el local del Servei Meteorològic de Catalunya, y obligó a abandonar el lugar al personal presente, con la prohibición de llevarse cualquier elemento, ni tan sólo sus efectos personales, y a golpes de culata de sus fusiles, los soldados destruyeron todos los aparatos, vitrinas y muebles y a continuación incautaron el archivo y la biblioteca, y días más tarde se lo llevaron todo con la documentación-registro en camiones rumbo a Madrid. Acudieron también al Observatorio Fabra a incautarse de los clixés de nubes de la Fundació Rabell, los cuales cargaron también en camiones y se los llevaron a la capital de España. Los elementos que realizaron la destrucción de material de las instalaciones del Servei Meteorològic de Catalunya manifestaron que cumplían órdenes superiores. Aquellos que las daban satisfacían -al fin- su venganza contra una institución científica modélica que había sabido ganarse la acogida de las màximas corporaciones idóneas universales.”

Hasta aquí el texto original publicado en el libro ‘Eduard Fontserè – Relació de Fets’. (La Gota Fria: “Meteorología: La destrucció del Servei Meteorològic de Catalunya”). 

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:http://youtu.be/qwuLNFOewKA

————————————————————————————————————

El Deure i la Glòria

<<No vull que es digui de nosaltres allò que T.S. Elliot va dir d’uns altres fa alguns anys: <<Eren gent decent. Els seus únics monuments: La carretera d’asfalt i un miler de pilotes de golf perdudes>>. (President John F. Kennedy, discurs a Filadèlfia, 30 octubre 1963).

President John F. Kennedy adresses the AmVets convention by phone on Aug. 23, 1962, in the Oval Office of the White House. (Robert Knudsen/John F. Kennedy Presidential Library and Museum). (abcnews.go.com).

<<…Deixeu que repeteixi les paraules amb les quals resumia el meu punt de vista sobre Amèrica fa tres anys: Crec en una Amèrica que està en marxa, una Amèrica respectada per totes les nacions, per amics i enemics, una Amèrica que s’està movent, fent, treballant, intentant; una Amèrica forta en un món en pau. Aquest era el meu credo després i aquest és el meu credo ara…>>.

<<…Amb aquestes paraules tancava un discurs històric dintre el nostre partit el gran americà Claude Bowers fa 35 anys, durant la 28 campanya:

“Ara és el moment de l’acció/Aparteu tot pensament de facció/A part de la vergonya vacil.lant, no hi ha mentida en l’home/Deixem que respongui pel seu nom. Passeu llista”. (President John F. Kennedy, discurs a Filadèlfia, 30 octubre 1963).

El vídeo

Si teniu a bé, podeu veure el vídeo següent: http://youtu.be/-RupNaKbwH8

————————————————————————————————————

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

 * LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Un cop, però, dominada la revolta, el governador Berenguer d’Oms, amb aquiescència reial, puní els forans amb una imposició de 2000 lliures anuals en senyal de servitud. Aquesta mesura i l’execució de dos cabdills provocaren una segona insurrecció, que obtingué una victòria militar i encerclà de nou la capital, on un grup de menestrals col.laborà amb els forans. (Ulisses 11).

*  LA PREGUNTA de la setmana.- Què va fer el rei Alfons ‘el Magnànim’?

*  LA CITACIÓ de la setmana.- “No m’interessa la meta, sinó el camí”. Esperanza Roy.

Esperanza Roy en ‘La novia de medianoche’, 1997. (Imatge: cortedigital.es)

***********************************************************************************************

Els colors del món

Els dies 13 i 14 de juliol Palamós acull la prestigiosa Copa del Món de Triatló.

Aquesta destacada activitat esportiva convocarà a la nostra vila les primeres figures mundials d’aquest esport en una prova que serà transmesa per televisió a 55 països d’arreu del món amb un públic potencial de 110 milions d’espectadors, i en què Palamós i la Costa Brava projectaran arreu el seu territori, el paisatge i la cultura. (Per a més informació: Policia Local, T 972 602 077. Oficina de Turisme, T 972 600 500, www.palamos.cat/triatlo).

***********************************************************************************************