∏   A ses Illes Balears -Països Catalans- ‘Vox’ i el Partido Popular, volen treure la paraula ‘català’ del seu Estatut d’Autonomia votat, en el seu dia, pel poble. D’aquesta manera s’incompleix i es vilipendia la Constitució espanyola. És una tècnica del Partido Popular que ja va utilitzar quan van portar al Tribunal Constitucional espanyol la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, revisat pel Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya, retallat i aprovat pel Congrés dels Diputats, pel Senat, ratificat pel rei i votat pel poble.

   La qualificació de ‘lapao’ a la llengua catalana – Llei de Llengües d’Aragó- aprovada, en el seu dia, pel Partido Popular i que es parla a la Franja d’Aragó, posa en evidència aquesta tècnica de la destrucció que tanta raó dóna  a l’independentisme.

   Any 2006. L’instar a signar per tota Espanya contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, votat per un poble que manca de l’Estatut que va ratificar. ¡Firmar contra Catalunya! exclamaven davant la premsa. La recollida de signatures per part de l’expresident espanyol, Mariano Rajoy, del Partido Popular. Una gran irresponsabilitat política i l’inici del gran creixement de l’independentisme a Catalunya que ha portat a la situació actual.

   La creuada en contra de la llengua catalana, reviu imatges del franquisme i el feixisme. Una política sense seny es perdre el temps i diners públics. Burlar-se dels ciutadans que esperen de la política un gran, honest, útil, just, democràtic i protector servei públic.  

El català és una llengua indoeuropea descendent del llatí que forma part de la família de les llengües romàniques occidentals com el francès, l’occità, el retoromànic, el castellà, el gallec o el portuguès. A Catalunya, immemorial nació catalana, conviuen familiarment, ensenyament i socialment el castellà i el català. En la seva dura, penosa i castigada lluita per subsistir, mai a Catalunya i als Països Catalans s’ha perseguit la llengua castellana. Han conviscut i conviuen. El català sí que ha estat perseguit i es torna a fer.

——————————————————————————- 

Θ   El cas de Sandro Rosell, 39è president del Futbol Club Barcelona, podria arribar al despatx oval de la Casa Blanca. Les tres grans finestres situades darrere dels despatx del president dels Estats Units d’Amèrica, són la transmissió de la gran premsa, ràdio i televisió al món. Així ho va entendre John F.Kennedy.

L’FBI “molt enfadats”

   Ara, i amb relació al terrible, injust i penós camí recorregut de 2 anys de presó ‘preventiva’, Sandro Rosell va explicar a la programació de matí i tarda de RAC1 (08/04/2024) que l’FBI el va investigar per ordres de la policia patriòtica -durant el Govern del Partido Popular- i que l’excomisari Villarejo “és una víctima més” i accepta fer un cara a cara amb ell a ‘El món a RAC1’. Sembla, ara, que l’FBI estan molt enfadats de com es van desenvolupar les coses a Espanya. Seria hora de que el Govern espanyol donés explicacions sobre aquestes qüestions tan fosques -Operación Cataluña- per aclarir dubtes sobre la democràcia i l’estat de dret a Espanya. 

   Tampoc, la no renovació del Consell General del Poder Judicial, caducat des de fa 7 anys, ajuda a la democràcia i a l’estat de dret. Quantes vegades la Comissió i Parlament europeus han demanat i intervingut en aquesta renovació! També, aquesta manca de renovació del Consell General del Poder Judicial, causa una inseguretat ciutadana, jurídica, política, parlamentaria, legislativa i de bloqueig de nous càrrecs per a la modernització i eficàcia de la justícia en una nació de nacions com és Espanya. I no, no, no, l’Espanya dels representants presos polítics catalans, els representants polítics catalans exiliats a Europa, que cada dia que passa augmenta els seu número i ja són 11 els exiliats en aquests moments.

Recollida de signatures, “contra Cataluña”, deien

   Si a tota aquesta situació que ens recorda temps dictatorials, hi afegim causes inicials, continuades i actuals com va ser la recollida de signatures, l’instar a signar per part de l’expresident Mariano Rajoy ‘Partido Popular’, i per tot el territori format per nacions i ‘regiones’, contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, votat pel poble. Preguntats per la premsa els espanyols que van participar en la recollida de signatures deien ¡firmar contra Cataluña! Es tractava d’anar contra Catalunya. La Catalunya ‘pagadora’ que és la primera en aportar -22 mil millons d’Euros cada any- i la desena en rebre. El sempre contra Catalunya! que dóna molts vots i augmenta l’independentisme.

Retallat i destrossat, l’Estatut, no és el que el poble va votar

   Any 2006. Després de la gran recollida de signatures espanyoles contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, votat pel poble, i a instancies del Partido Popular, portar-lo al Tribunal Constitucional. Quatre anys de tragèdia abans d’emetre la pitjor de les sentències i com a conseqüència de la mala política del ¡siempre contra Cataluña! del Partido Popular. El màxim propulsor de l’enorme augment de l’independentisme a Catalunya i la seva utilització com a arma electoral.

La Valira

——————————————————————————–

EL DEURE I LA GLÒRIA

QUINA CLASSE DE PAU DESITGEM?

¿QUE CLASE DE PAZ DESEAMOS?

WHAT KIND OF PEACE DO WE WANT?

<<Per tant, hem de perseverar en la recerca de la pau, amb l’esperança de produir canvis constructius dins del bloc comunista, que a la seva vegada donin lloc a solucions que ara sembla que hem quedat molt allunyades de nosaltres. Hem de dirigir els nostres assumptes en tal forma com per als interessos dels comunistes portin a un acord de veritable pau. Sobre tot,  quan defensem els nostres propis interessos vitals, les potències nuclears han d’evitar a tota costa aquelles confrontacions que obligaran a un adversari a triar bé una humiliant retirada o repetir a una guerra nuclear. Adoptar aquest últim extrem en una era atómica només evidenciaria una bancarrota en la nostra política o un desig col·lectiu de mort per a tot el món>>.

(President John F.Kennedy, Universidad Americana, Washington, D.C., 10 de juny de 1963).

 Candidat indepenent, humanista, responsable i de grans valors polítics i socials, a les eleccions del Novembre de 2024 per a la presidència dels Estats Units d’Amèrica

——————————————————————————–

LA FRASE

“Ells no saben què signifiquen les cançons. Merda! ni jo mateix sé què signifiquen!”

“They don’t know what the songs mean. Shit! I don’t even know what they mean!”

Bob Dylan

Bob Dylan, circa 1965.

——————————————————————————–

LA SEVA TERRA VERDA, FREDA I EL VIOLÍ PER A TOTS

Anem cap a una altra dimensió de l’Art Musical que dóna pas al violí com instrument popular i obert cap a totes les tendències musicals. Avui ens acostem al ‘Country’ de les províncies marítimes del Canadà on s’estudia i es practica el violí. S’escolta, es balla i es canta. Aquí, també, pel que fa al ball ‘Country’, però, s’opta pels mateixos instruments musicals i concerts repetitius amb uns sorolls extremats i, sempre a hores intempestives!

—————————————————————————-   

Ψ   Ja no se’n recorden o ho fan veure que l’oblit és el remei pèssim. Cues de pansa, no, no, no, apartar-les! Utilitzar Catalunya, immemorial nació catalana, com a arma electoral. Sempre contra Catalunya! I, els del Partido Popular, són catedràtics en aquesta qüestió. Aquests, els del dictatorial ‘155’ -càstig provinent del colonialisme del segle XIX- pretenen recollir vots a Catalunya?  Que estrany! Quan la seva especialitat derivada de la mala política és instar a recollir signatures contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya votat pel poble. !Firmar contra Catalunya¡ Així ho exclamaven davant la premsa els signants. Contra Catalunya! Any 2006, el de la ignomínia d’utilitzar la nació catalana com a arma electoral. Més tard vindria el !a por ellos! Sempre contra la Catalunya ‘pagadora’ ofegada per l’espoli fiscal.

A on van a parar?

   Els 22 mil milions d’Euros -un 9,5% del PIB català- que cada any surten dels impostos dels ciutadans de Catalunya, se’n van cap a Madrid, i no tenen retorn per part del Govern central, centralista i nacionalista espanyol? Això provoca un considerable ofec econòmic i social a Catalunya que és la primera nació en aportar cap a Espanya i la desena en rebre. Una flagrant injustícia de l’actual finançament autonòmic que no els passa al País Basc i a Navarra.

   Infinitat de vegades el després Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, li va demanar a l’expresident del Govern espanyol, Mariano Rajoy, del Partido Popular, diàleg i sessions de treball, perquè Catalunya pogués salvar-se del seu mal finançament -gairebé 8 milions d’habitants- mitjançant un pacte fiscal. A jutjar pels esdeveniments posteriors, cada vegada amb més trepitjada colonialista, l’expresident del Govern espanyol, Mariano Rajoy, i el seu Govern del Partido Popular, no van intentar comprendre res, cap sessió de diàleg i treball, embolicar-ho tot cada vegada més, ignorar el progressiu i massiu malestar de la nació catalana, no fer cas de l’augment de l’independentisme…La pèssima i arrogant política del Partido Popular de tractar Catalunya, immemorial nació catalana, com a una colònia. No a un just pacte fiscal, però si a portar al Tribunal Constitucional més de 30 lleis aprovades pel Parlament de Catalunya. No a un just pacte fiscal, però si el ‘155’ per anul.lar l’autonomia. No a un just pacte fiscal, però si als representants presos polítics catalans. No a un just pacte fiscal, però si als representants exiliats polítics catalans que encara romanen exiliats. No a un just pacte fiscal, però si a la repressió que encara dura.

I ara volen els vots dels catalans?

   I ara, el Partido Popular, volen presentar-se a les eleccions del proper mes de maig a Catalunya i obtenir vots a cabassos. Per què? Pel sempre contra Catalunya que van començar a practicar des de l’any 2006 contra l’Estatut d’Autonomia? Per fer fora, eliminar i enterrar la llengua catalana -retorn a la dictadura franquista- com estan fent a marxes forçades a València i a les Illes Balears? 

El Nacional.cat

Al sempre contra Catalunya! s’imposa: independència!

——————————————————————————–

 EL DEURE I LA GLÒRIA

Quina classe de pau desitgem?

“Tots som mortals”

“Todos somos mortales”

“We are all mortal”

<<Així, doncs, no tanquem els ulls davant les nostres diferències, i parem atenció als nostres interessos comuns i als mitjans més idonis mitjançant els quals es puguin resoldre aquestes diferències.I si ara mateix no les podem resoldre, almenys podrem ajudar que el món se senti segur enmig de les seves divergències.Doncs en una anàlisi final, la nostra baula bàsica i comuna és que tots habitem en aquest mateix planeta;tots respirem el mateix aire;tots desitgem el millor per al futur dels nostres fills.I tots som mortals>>.

(President John F.Kennedy, Universitat Americana, Washington, DC, 10 de juny de 1963).

Robert Kennedy, Jr., candidat independent -eleccions 2024- a la presidència dels Estats Units d’Amèrica.

<<So, let us not close our eyes to our differences, and let us pay attention to our common interests and the most suitable means by which such differences can be resolved. And if we can’t solve them right now, at least we can help the world feel safe in the midst of its divergences. Well, in a final analysis, our basic and common link is that we all inhabit this same planet; We all breathe the same air; We all wish the best for our children’s future. And we are all mortal>>.

(President John F. Kennedy, American University, Washington, D.C., June 10, 1963).

——————————————————————————–

ℑ   <<Una guerra, avui o demà, si ens portés directament a l’ocupació de les armes nuclears, seria una guerra molt diferent de totes les altres que registra la Història. Un intercanvi nuclear a gran escala que durés uns seixanta minuts, o menys emprant les armes que avui dia existeixen, podria escombrar de la superfície de la Terra més de tres-cents milions de nord-americans, europeus i russos, així com un crescut nombre d’éssers humans que habiten a altres regions d’aquest planeta. I els supervivents, tal com va advertir el senyor Khrusxev als xinesos comunistes, «els supervivents envejaran els morts». Doncs heretarien un món tan devastat per les explosions, el foc i el verí, que avui dia ni tan sols som capaços de concebre tot el seu horror. Així doncs, procurem allunyar el món d’aquesta guerra. Aprofitem al màxim aquesta i les altres oportunitats per reduir la tensió, per disminuir aquesta tremenda carrera d’armes nuclears tan perillosa, i fem tot el que està de part nostra per evitar que el món sencer mori>>.

(President John F.Kennedy, Universitat Americana, Washington, DC, 10 de juny de 1963).

<<Aleshores, el nombre de nens i futurs fills d’aquests nens amb càncer als ossos, amb leucèmia a la sang o amb verí als pulmons, podria semblar petit en comparació dels perills naturals que aguaiten a la salut. Però aquest no és un risc natural per a la salut ni tampoc un tema estadístic. La pèrdua d’una vida humana o la deformació d’un nadó nounat, d’un nadó que pugui néixer després que tots els presents ens haguem anat, ha de ser motiu de preocupació per a tots nosaltres. Els nostres fills i néts no poden ser simples estadístiques davant de les quals haguem de mostrar-nos totalment indiferents >>.

President John F.Kennedy, Discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, DC, 26 de juliol de 1963.

<<So, the number of children and future children of these children with cancer in their bones, with leukemia in their blood or with poison in their lungs, could seem small compared to the natural dangers that threaten health. But this is not a natural health risk nor a statistical issue. The loss of a human life or the deformation of a newborn baby, a baby that may be born after all of us here are gone, should be a cause for concern for all of us. Our children and grandchildren cannot be simple statistics to which we must be totally indifferent.

President John F. Kennedy, Nationwide Televised Address, White House, Washington, D.C., July 26, 1963.

——————————————————————————–

LA FRASE

• “Quan es va constituir la Generalitat provisional tot Espanya va pensar que l’Estatut representava grans beneficis per a Catalunya i va iniciar-se una cursa esbojarrada d’ambició d’autogovern a la resta de països i regions de l’Estat”.

Swissinfo

Josep Tarradellas i Joan

Ex President de la Generalitat de Catalunya

President de la Generalitat de Catalunya a l’exili durant la dictadura franquista des de 1954 fins a la restauració de la Generalitat el 1980.

——————————————————————————–

JAZZ I VIOLÍ, CARRERA OBERTA

  ‘Eufòria’ per la bona música. No, a sempre amb els mateixos instruments, identiques cançons, els mateixos tons de bateries i els repetitius tons de veus. L’espectacle de sempre per aparèixer als platós de televisió i als mòbils. Música per a un dia, música perduda.

——————————————————————————–

⊗   En els temps civilitzats amb dictadors cruels, despietats i guerres terribles costa més volar en llibertat, si és un sol que ho vol fer, o pocs els que l’acompanyen. Però, si són milions resulta més fàcil travessar la barrera del so. La lliçó, veu, paraules i imatges dels que ho han fet, és un exemple que no morirà mai. No només per a les seves famílies, sinó per a tota la humanitat. Sabem qui són i els recordem.

   A ‘To kill a Mockingbird’, ‘Matar un rossinyol’, ‘Matar a un ruiseñor’, la senyora Harper Lee explica l’essència de la justícia i la llibertat, la dignitat de la persona humana i la pau. Considerat, sobretot, un cant a favor de la justícia i contra els prejudicis i el racisme. Tots els alumnes i estudiants l’haurien de llegir en català, castellà i anglès. I, per descomptat, veure la pel.lícula. Pares i mares! Aparqueu els mòbils infernals i mireu amb els vostres fills ‘Matar a un ruiseñor’. Llegiu el llibre. Mestres i professors! Feu el mateix.

   Llibre publicat l’any 1960 als Estats Units d’Amèrica mentre John F.Kennedy corria per tot el país en una interminable campanya electoral. Pel seu llibre, la senyora Lee va guanyar un ‘Premi Pulitzer’ i el director Robert Mulligan, en va fer una gran pel.lícula estrenada l’any 1962. Tres Oscar d’un total de 8 nominacions. També, totes les escoles dels EUA el van adoptar com a llibre principal de lectura considerat, sobretot, un cant a favor de la justícia i contra els prejudicis i el racisme.

Atticus, Tom i ‘Boo’ Radley

   Atticus Finch (Gregory Peck), el pare de família vidu que ha de donar exemple, abraçar i estimar als seus dos fills. Un gran advocat bo i just que, per petició del jutge, ha de defensar a un pare de família, negre, pobre, acusat de violació i que és innocent. Un advocat que defensa, fins a les últimes conseqüències, la justícia i la igualtat davant la llei. Com es podria matar un rossinyol, el cant més bell de la natura?

   Tom Robinson (Broch Peters), el negre bo, de cor generós, pare de família, disposat sempre a ajudar a tothom i vivint en un estat del sud dels EUA com el d’Alabama, tan difícil per a la vida dels negres. A Tom se l’acusa de la violació d’una noia blanca, però, és innocent. Com es podria matar un rossinyol, el cant més bell de la natura?

   Arthur ‘Boo’ Radley (Robert Duval), que viu amb el seu pare en una casa d’espant i tenebrosa. Són considerats els dolents del poble. Però, en realitat, ‘Boo’ Radley fa el bé i estima als fills de l’advocat Atticus. Els salva la vida. Com es podria matar  un rossinyol, el cant més bell de la natura?

Atticus Finch (Gregory Peck)

Arthur ‘Boo’ Radley (Robert Duval)

Tom Robinson (Brock Peters)

Com es podria matar un rossinyol, el cant més bell de la natura?

——————————————————————————–

∝   Les famílies treballadores o, sense feina, són les que ho han de patir i pagar. Els déus de la injustícia, encara manen? On és la justa economia provinent de la intel.ligència humana? Els habitants dels planetes cremats, apagats, morts, sense vida, no eren intel.ligents i compassius? No és per res , no. Només per constatar si amb fam, guerres i extermini de la Terra la vida humana pot continuar existint.

Cap a la cuneta

   I tot comença amb uns preus ofegadors que aparten a milers de famílies cap a la cuneta. Sí, extraterrestres, sigueu a la galàxia que sigueu, us ho expliquem. Mentre les grans corporacions bancàries, energètiques, alimentàries tripliquen els seus beneficis, multitud de famílies no poden retornar els crèdits hipotecaris i pagar els rebuts familiars, degut a la constant pujada dels tipus d’interès, ara el 4,5%. Economistes experimentats reflectien les seves opinions de que, ara, el tipus d’interès començarien a baixar, però, no. La fantasia la podem trobar als contes d’Andersen; no als bancs superiors i gens entranyables.

La senyora Lagarde ha dit que no

   La senyora Christine Lagarde, presidenta del mastodòntic Banc Central Europeu, ha dit que no, que ara no toca baixar els tipus d’interès i, així, deixa atemorides a milions de famílies treballadores. Famílies que no han estat elles les que han pujat els preus, sinó, uns altres que tripliquen els seus beneficis i deixen a les cunetes a milers dels seus conciutadans. Actuen com volen.

   No crec que la senyora Lagarde, amb uns emoluments de 428.000 Euros anuals, vagi en aquest mateix tren o, en un de rodalies. Més aviat circula en un tipus ‘l’Orient Express’, lluny de totes aquestes consideracions que tant fan patir a les desvalgudes economies familiars. Ja ho diem, Dickens.

——————————————————————————–

EL DEURE I LA GLÓRIA

QUINA CLASSE DE PAU DESITGEM?

¿QUE CLASE DE PAZ DESEAMOS?

WHAT KIND OF PEACE DO WE WANT?

<<En resum, tant els Estats Units i els seus aliats com la Unió Soviètica i els seus, tenim mutu i profund interès que arribi a regnar una autèntica pau i que s’aturi aquesta absurda carrera d’armaments. Un acord amb aquesta finalitat servirà tant als interessos soviètics com als nostres, i fins i tot les nacions més hostils han d’acceptar i mantenir les obligacions inherents als tractats, perquè això redundarà en benefici dels seus propis interessos.>>

 (President John F.Kennedy, Universitat Americana, Washington, DC, 10 de juny de 1963).

<<In short, both the United States and its allies, as well as the Soviet Union and its allies, have a mutual and deep interest in seeing genuine peace reign and stopping this absurd arms race. An agreement to this end will serve both Soviet and our interests, and even the most hostile nations must accept and maintain the obligations inherent in the treaties, because it will be in their own interests.>>

(President John F. Kennedy, American University, Washington, D.C., June 10, 1963).

——————————————————————————-

LA FRASE

“En un país on persisteixen tots els trets del colonialisme, on la multitud de la cultura respira i transpira amb porus europeus tant a les parts plàstiques com a la literatura, ha de ser així. Tot intent d’exaltació nacional és un procés de rebel·lia anticolonial i ha de disgustar les capes que tenaç i inconscientment preserven la dependència històrica.”

“En un país en que persisten todos los rasgos del colonialismo, en que la multitud de la cultura respira y transpira con poros europeos tanto en las partes plásticas como en la literatura, tiene que ser así. Todo intento de exaltación nacional es un proceso de rebeldía anticolonial y tiene que disgustar a las capas que tenaz e inconscientemente preservan la dependencia histórica.”

Pablo Neruda

Biografias y Vidas .com

——————————————————————————-

Þ   El senyor Carlos Cuerpo Caballero, de 43 anys, natural de Badajoz, és el nou ministre espanyol d’Economia, Comerç i Empresa. No forma part del grup dels que han estudiat a Harvard, però, ostenta títols destacats com Llicenciat en Economia per la Universitat d’Extremadura, Doctor en Economia per la Universitat Autònoma de Madrid i màster per la ‘London School of Economics. També ha exercit càrrecs importants i avançats. En definitiva, està preparat per ser -gener de 2025-, Secretari d’Economia del Govern dels EUA. Nació formada per estats federals lliures i que també són Estat. Allà no existeix això de les autonomies del ‘café para todos’, per això mateix, els EUA són els primers del món. Els més avançats i treballadors. Els que compten amb més premis Nobel i sense aquesta immensitat devastadora dels denominats ‘ponts festius’,  vacances interminables i rècords en absentisme laboral.

   Carlos Cuerpo es mereix un premi per haver estat nomenat ministre d’Economia que, amb el sou puntual i dietes, ja el tindrà. I més premis si treballa més del que ha de treballar i fa les coses més ben fetes de les que li toca fer-les. Que la llum del seu despatx, a Madrid, sigui la darrere que s’apagui de tots els altres ministeris. És a dir, responsabilitat ministerial i cap a l’economia. I deixi que Catalunya treballi amb llibertat! No tot és Madrid!

L’espoli fiscal, ofec econòmic i social de Catalunya 

   L’ enorme xifra de 22.000 mil milions d’Euros -un 9% del PIB català- que, cada any, surten dels impostos dels ciutadans de Catalunya, immemorial nació catalana, i no tenen retorn per part de l’Estat espanyol. Catalunya aporta un escreix de recursos impositius a l’Estat espanyol (diferència entre el que Catalunya aporta amb impostos i el que rep en forma de serveis i infraestructures). Ho sàpiga i ho solucioni senyor ministre!

   Aquest escreix, que Catalunya envia a Espanya cada any i que no retorna ni en forma de serveis ni d’infraestructures, és d’una gran magnitud ja que equival aproximadament al 50% del pressupost de la Generalitat, i és un import equivalent al que destina a salut, ensenyament, benestar social, habitatge, cultura i seguretat. Un ofec total. Mentre, 13 de les 17 Comunitats Autònomes -autònomes?- reben molt més del que aporten.

   L’espoli fiscal que pateix Catalunya, immemorial nació catalana, és una forta raó de l’independentisme.

   Ho sàpiga i ho solucioni senyor ministre!

——————————————————————————–

EL DEURE I LA GLÒRIA

Quina mena de pau desitgem?

¿Qué clase de paz deseamos?

What kind of peace do we want?

——————————————————————————–

♥   ‘L’últim pistoler’, any 1976, Don Siegel com a director. Situació: Estat de Nevada. L’última pel.lícula del llegendari actor John Wayne, ja malalt de càncer. L’última traïció, els últims trets…i una visió de les praderies del Vell Oest. Els poblets emblanquinats per la neu i per el vent dels deserts, els salons abarrotats de bevedors de whisky i de jugadors de pòquer, els ranxos de bestiar, les diligències, els duels,  la violència…tot un món canviant amb la figura incrustada i corpulenta del pistoler ‘defensor’ dels patidors de les injustícies, dels xèrifs i comissaris corruptes, dels atropellaments i cavalcador incansable del Vell Oest. L’escena final de la pel.lícula ‘L’últim pistoler’ i per què no recordar-ho l’últim got de whisky brindant per la seva última victòria: John Wayne, l’incansable cavalcador del Vell Oest. 

——————————————————————————–

♥ Els avis, principalment, sempre m’ho havien avisat així. O, també, l’altre refrany català que diu: <<les cabres, pels seus pecats, porten els genolls pelats>>. Era una costum quotidiana escoltar-los a casa. <<És que és un nen molt mogut>>, sentia dir. O aquell que em feia certa por, <<a aquest nen el dimoni el té agafat>> i que, ara, al recordar-ho, em fa pensar amb Russell Crowe a ‘L’exorcista del Papa’. Refranys familiars, avui, gairebé desapareguts com molts altres que feien rumiar, pensar i moure la matèria cerebral. Allò que alguns governants del món -apòstols de la guerra i la mort- tenen paralitzat: el cervell.

   Jugar al carrer era un divertiment indescriptible, ara, malauradament, els mòbils i el seu mal ús ho estan destrossant tot. Són l’exemple del ‘no persona’. El trencament de la convivència escolar i altres fets pitjors. Se’n parla per tot arreu i, per això mateix, erudits de tot el món en la matèria i del comportament humà i escolar, reclamen la no disposició dels mòbils fins per sobre dels 16 anys. Ho avisa el catedràtic de psicopatologia de la Universitat de Lleida, Anton Aluja quan explica que “l’ús problemàtic del telèfon intel.ligent pot contribuir a problemes i trastorns de conducta, especialment en adolescents” i, per tant, “cal prestar especial atenció a la prevenció en programes escolars”. Pares!

A mesura que es fan grans, evitar perdre la il·lusió per l’art, la lectura, el cinema, el paisatge, el jugar i compartir, les aventures, davant del bombardeig massiu irracional per l’ús i mal ús dels mòbils. El parany dels mòbils. Conviure en companyia per viure en llibertat i la felicitat en una Terra que, entre tots, cal respectar i estimar.

——————————————————————————–

∇   Escolto a la ràdio -tertúlia havia de ser- que uns diputats catalans entren en un restaurant de la capital del regne -de diferents regnes històrics poderosos, lliures, intel.ligents i de progrés, s’ha passat a un de sol forçat, mal avingut i conflictiu- i demanen per poder dinar. Assentats ja a un lloc els representants catalans parlen, i, valga’m Déu quin horror! Ho fan en català. En la seva llengua de naixement. Hi ho fan a Madrid! De la qual en diuen ‘città aperta e libera’. Tan punt senten parlar català, els de la taula del costat, com en el ‘Café de Rick’ de Casablanca, s’aixequen i demanen per canviar de lloc. És clar que en Rick (Humphrey Bogart) no hi era per poder solucionar, amb diplomàcia, la papereta. 

   Fanatisme? Catalanofòbia? O la Inquisició espanyola del segle XXI?

Monarquia constitucional i Estat federal

   A Bèlgica que acull als representants exiliats polítics catalans i degut als seus històrics conflictes territorials, van actuar amb treball polític, intel.ligència i responsabilitat d’Estat. Així, l’any 1994, tot i ser una monarquia constitucional, van modificar la Constitució per fer possible un Estat federal. Avui, Bèlgica, és una monarquia constitucional, el sobirà de la qual és Felip, el setè rei dels belgues. Aquest estat federal està integrat per sis entitats federals: tres regions (brussel-lesa, flamenca i valona) i tres comunitats (flamenca, francesa i alemanya).

  Els flamencs (58% de la població) a Flandes, al nord, i els francoparlants o valons (32%) a Valònia, al sud. La regió de Brussel.les-Capital, tot i que és oficialment bilingüe, és un enclavament majoritàriament francòfon dins de Flandes, i agrupa el 10% de la població. Hi ha una petita comunitat de parla alemanya a la Valònia oriental.

   La monarquia i estat federal de Bèlgica són un exemple de gran actuació política, davant l’històric i permanent conflicte territorial, cultural i de llengües que tan debilita a l’Estat espanyol, la pau i a la democràcia.

La imposició de la llengua única, la imposició del partit únic, el totalitarisme, la dictadura

—————————————————————————— 

EL DEURE I LA GLÒRIA

Quina mena de pau desitgem?

¿Qué clase de paz deseamos?

What kind of peace do we want?

President John F.Kennedy, el President màrtir

<<Cap Govern o sistema social és tan malvat com per arribar a pensar que el seu poble pugui no tenir virtuts. Com a nord-americans, pensem en el comunisme com una cosa que ens repugna a tots, com una cosa que nega tota dignitat i llibertat personal. Però encara hem d’admirar el poble rus pels seus èxits en els camps de la ciència i de l’espai exterior, en el desenvolupament cultural i econòmic, en la cultura i en molts actes d’indubtable valor>>.

(President John F.Kennedy, Universitat Americana, Washington, D.C. 10 de juny de 1963).

<<No government or social system is so evil as to think that its people may lack virtues. As Americans, we think of communism as something repugnant to all of us, as something that denies all personal dignity and freedom. But we still have to admire the Russian people for their many achievements in the fields of science and outer space, in cultural and economic development, in culture and in many acts of undoubted value.

(President John F. Kennedy, American University, Washington, D.C., June 10, 1963).

<<Entre els molts trets comuns als nostres dos pobles, cap no és més assenyalat que el nostre horror a la guerra. Com a cas únic entre les grans potències: mai no hem guerrejat entre nosaltres. I cap nació, en la història militar, no ha patit tant com la Unió Soviètica durant la Segona Guerra Mundial. Almenys, Rússia va perdre vint milions de vides. Incomptables milions de llars i granges van ser incendiats o saquejats. Un terç del territori de la nació, incloent-hi gairebé les dues terceres parts de les seves zones industrials, va quedar convertit en un veritable munt de ruïnes…, pèrdua equivalent a la devastació d’aquest país a l’est de Chicago.

(President John F.Kennedy, Universitat Americana, Washington, DC, 10 de juny de 1963).

——————————————————————————-

Quan el violí puja cap a les estrelles

   Als Estats Units d’Amèrica i en els concerts de ‘Jazz’, el violí destaca en lloc important. Manté una força especial en el conjunt del grup musical i comparteix el so, junt amb els altres instruments que no té perquè ser sempre els mateixos. Allà, el violí, aporta història, tradició i art musical. Aquí, el ‘Jazz’, aparta el violí i els violinistes. És sempre el mateix conjunt musical, els mateixos instruments i mancats de la força i  sentiment que aporta la veu del violí.

   Ho poden escoltar a l’enregistrament del concert que avui aportem dels Estats Units d’Amèrica. Allà ens hi trobem. Escoltin!

———————————————————————————————————-  

Nadals amb exiliats

   La denominació Espanya, parc temàtic i platja d’Europa, -sense aigua de pluja-, sempre vol donar exemples. La xifra de turistes estrangers a Espanya durant l’any actual és de 85 milions que visiten un país amb, fins fa poc, presos polítics catalans. Hi romanen encara els representants polítics catalans exiliats a Europa des de l’any 2017. L’exili, com a la Unió Soviètica, és un cruel i mal exemple. ‘Sempre contra Catalunya’, sempre contra la Catalunya pagadora ofegada com a conseqüència d’un insaciable espoli fiscal -22 mil milions que, cada any, surten dels impostos dels ciutadans de Catalunya i que no tenen retorn- ha portat a la situació actual. L’escandalosa situació de 13 comunitats autònomes, de les 17 existents, que reben molt més del que aporten i castiguen a les altres. Roman pendent una explicació per part d’aquestes comunitats i la voluntat de canviar l’injust sistema de finançament actual. Per Catalunya, immemorial nació catalana, i per tot el que es veu -sempre contra Catalunya-, la independència és el camí.

   La judicialització de la política iniciada per el nomenat i nefast  ‘155’ de l’expresident Mariano Rajoy (‘Partido Popular’), conseqüència de la situació actual.

———————————————————————————————————–