Envinats

De tots es sabut que poques coses son tants plaents com el fet de gaudir del vi en bona companyia. Aquest passat dimecres 30 de novembre, els Envinats, fent honor a aquesta premisa, vàrem dur a terme una activitat que feia temps que teniem ganes d’organitzar: reunir a amics i seguidors en un tast social i gaudir tots junts d’una bona selecció de vins, bona companyia i excel·lents converses. (Veure fotos)

El lloc escollit va ser el Restaurant-Vinoteca La Fundició de Girona. Un espai ideal per dur a terme aquests tipus d’events, on es respira cultura de vi pels quatre costats i on un personal atent i professional ens va fer sentir com a casa.

La trobada va començar amb una petita introducció d’en Dani, on va explicar a grans trets les activitats que duem a terme des del grup: tastos periòdics del grup i d’altres, visites a cellers, cursos de tast, etc..  promovent sempre la cultura del vi.

Tot seguit, de la mà d’en Carles, vàrem iniciar el tast, amb la selecció de sis vins: dos blancs i quatre negres, tots ells de la DO Empordà, exceptuant un negre de la DOQ Priorat.

Els vins foren :

• Oliver Conti Treyu 2010
• Blanc dels Aspres 2009
• Mas Oller Pur 2010
• Peralada Finca La Garriga 2007
• Destrankis 2010
• Coma Fredosa 2008

El primer en omplir les nostres copes va ser el Treyu, del celler Oliver Conti, de Capmany, anyada 2010. Un blanc jove que a nosaltres sempre ens ha sorprès per ser un vi que combina a la perfecció el cos i estructura de la Macabeu, amb les aromes fruitoses i florals de la Gewürztraminer. De color groc pàl·lid i brillant, amb reflexes verdosos, presentava aromes de fruita madura dolça i fresca, cítrics i pinya. A la boca sorprenen la seva potència i estructura que s’integren de manera perfecte amb la fruita, amb excel·lent persistència final.

El següent vi que tastavem arribava amb una grata sorpresa per a tothom: era en David Molas, propietari del celler Vinyes dels Aspres, de Cantallops, qui presentava el seu fantàstic Blanc dels Aspres, anyada 2009. En David va acceptar de bon grat la nostra invitació a la trobada i el nostre desig que fos ell mateix qui presentés el seu vi, que per a nosaltres, modestament, es un dels dos millors blancs que s’elaboren a l’Empordà. Va ser molt agradable i enriquidor sentir d’en David les explicacions pertinents envers al treball que es realitza a la vinya i els processos en l’elaboració del vi, a partir de la varietat per excel·lència de la nostra terra, la Garnatxa blanca, fermentant durant 15 dies en botes de roure allier i que posteriorment reposa amb les seves mares durant 7 mesos, aconseguint d’aquesta manera donar al vi un cos i estructura fantàstics, conservant totes les virtuts de la varietat. De color groc pàl·lid pujat a palla amb reflexes verdosos, aspecte untuós i brillant. Aromes complexes de fruita blanca d’ós, préssec, amb records molt agradables d’herbes de bosc. A la boca presenta un recorregut cremós i suau, tornen la fruita blanca i els tocs herbacis, acabant amb una molt bona persistència que ens deixa amb ganes de seguir-lo gaudint. Un blanc de capçalera! De nou des d’aquestes notes, moltes gràcies David!

Es l’hora dels vins negres! I el primer d’ells es el Mas Oller Pur, anyada 2010, del celler Mas Oller, de Torrent. Un vi jove amb criança de 3 mesos en botes de roure francès, cupatge de Syrah (50%), Garnatxa (30%) i Cabernet sauvignon (20%). Projecte que neix de la mà del celler Can Ràfols dels Caus del Penedès, que des de la seva aparació ha obtingut una allau d’elogis per part d’entesos i aficionats. De color cirera tapat i tons violacis, presenta aromes de fruita vermella i negra, tinta, amb lleugers torrats i records de vainilla propis del seu breu pas per la fusta. Boca amb recorregut molt agradable i fresc, amb subtils tons amargants de la curta criança, i fruita que embolcalla tot el paladar.

Tot seguit vàrem seleccionar un vi que la gran majoria dels assistents ja coneixia, i que no per això deixa de ser, per a nosaltres, el més clar representant a l’hora de mostrar les excel·lents virtuts de les nostrades Carinyenes (Samsó). Ens referim al Finca La Garriga, del celler Castell de Perelada, anyada 2007. Una fantàstica Samsó, provinent de ceps de més de 50 anys de la finca del mateix nom, situada a Mollet de Perelada, amb criança de 16 mesos en botes de roure americà, que va enamorar a tots. Vi de color cirera molt tapat amb ribet robí. Aromes excel·lents de fruita vermella i negra de bosc, mores, notes d’espècies, pebre, torrefactes, tanins madurs i suaus. Boca carnosa i melosa, amb bona potencia però fresc i elegant a l’hora, amb molt bon encaix de la fruita i el torrat del roure i llarga persistència. Carinyena fantàstica!

Tot seguit vàrem deixar per un moment l’Empordà, per traslladar-nos al Priorat i els seus paisatges de costers de llicorella, d’on seleccionem un vi que a nosaltres ens va meravellar des del primer dia. Tastat per primera vegada a Torroja del Priorat, d’on prové, en un tast a cegues, on com podeu imaginar, els sentits s’aguditzen inconscientment de manera extrema, juntament amb 26 vins més; i per a nosaltres va ser indiscutiblement el número 1, per davant de vins de molt més renom i preu. Ens referim al Destrankis, del celler Aixalà-Alcait, de Torroja del Priorat, elaborat amb cupatge de les tradicionals varietats Prioratines: Garnatxa (80%) i Carinyena (20%) i criança de 9 mesos en botes de roure francès i americà. Ens hagués agradat molt poder presentar la collita 2009 per poder mostrar tot el potencial d’aquest enorme vi, però malauradament es troba ja esgotada, i tot i que sabíem que l’anyada 2010 seria encara prematura, avisats fins i tot pel mateix celler, no vàrem poder resistir la temptació de presentar-lo. De color cirera tapat, tons violacis i llàgrima densa. Aromes de fruita vermella de bosc, herbes i espècies d’excel·lent complexitat, amb els torrats de la fusta encara per polir i encaixar, i alguns tocs sulfurosos en algunes ampolles. A la boca potencia i calidesa desbocades, encara per domar, però mostrant un potencial fruitós i una cremositat que donaran molt d’aquí a pocs mesos. Sens dubte prematur, peró no deixarem passar l’oportunitat de tastar-lo de nou d’aquí a 6 mesos, per què segur que cumplirà les espectatives envers la collita anterior.

I per acabar el tast, una primicia per a tothom: un vi que havíem pogut tastar a l’avançada (veure post del tast del 26/10/11) i que ens va agradar de tal manera que vàrem voler seleccionar-lo per aquesta nit, tot i que encara no es trobava al mercat, i que gràcies a les gestions efectuades pels amics de La Fundició, hem pogut presentar i gaudir. Es tracta del Coma Fredosa, anyada 2008, del celler Hugas de Batlle, de Colera. Cupatge de Cabernet sauvignon (55%) i Garnatxa (45%). De color cirera fosc impenetrable i tonalitats violàcies, d’aparença untuosa i llàgrima densa. Aromes de fantàstica complexitat: fruita confitada (melmelada de maduixa), terra càlida, mineralitat que et deixa sense paraules, records de torrats i vainilla, pebre. A la boca es presenta potent i embolcallant, omplint-la sense mesura, amb tanins potents però no agressius, fruita madura i una frescor mineral excel·lent, allargant el seu final de manera espectacular. Com va dir un dels assistents: ‘es com tenir dins la copa la tramuntana, la pissarra, els matolls escapçats pel vent’. El Cap de Creus dins d’una ampolla!!

Tot plegat un vespre molt agradable que estem segurs, Envinats i amics, vam gaudir d’allò més i amb ganes de repetir-ho ben aviat !

Ara que venen festes i segurament tindrem alguns (o molts) dinars familiars, és bon moment per anar pensant en maridar els plats d’aquests àpats.

Una bona opció és pensar en els nostres escumosos, i no només a l’hora de les postres com encara hi ha massa costum de fer. La riquesa i varietat dels nostres caves permeten tenir-los en compte per acompanyar una gran varietat de plats i propostes.

Un dels caves que us volem proposar és el Mestres Visol Reserva particular 2006. Un cava brut nature de les tradicionals varietats de macabeu, xarel·lo i parellada que recull la selecció del millor del Celler Mestres, un celler familiar de Sant Sadurní d’Anoia amb més 600 anys d’història !

Groc palla en copa amb alguns reflexes verdosos, amb les seves fines i elegants bombolles aporta la frescor i lleugera acidesa del cava tradicional amb tocs de fina rebosteria provinents de la seva estada en bóta (de 3 a 6 mesos) i dels seus 3 anys de repòs en ampolla. Un tipus de plat que pensem li escau d’allò més és un arròs de peix o marisc. La seva riquesa de cítrics i pastisseria complementa perfectament sense emmascarar la subtilesa d’un llamàntol o d’un rap. També una pasta fresca amb cloïsses, o fins i tot un foie poden ser idees interessants. Evidentment, prendre’l tot sol, és també un plaer a tenir en compte per tastar com es mereix aquest bon cava.

Bona feina Mestres !

Si voleu tastar un Rioja amb una gran relació qualitat-preu que manté la tradició afegint-se als nous aires d’aquesta DOQ, no dubteu a apuntar-vos el Finca La Emperatriz Crianza 2008, de Bodegas La Emperatriz.

Un vi que és fidel al tempranillo, però que l’arrodoneix amb garnatxa i viura. Sí, viura, una varietat blanca. Una tècnica aquesta de posar un xic d’una varietat blanca als negres que permet donar-los un punt de frescor i lleugera dolçor i que darrerament estem trobant a diferentes DOs catalanes i espanyoles.

Aquest criança es presenta picota de capa alta en copa. Amb una fruita madura, pruna i molts tocs de torrats i vainilla provinents dels seus 14 mesos de bóta. És molt agradable i senzill de veure, amb un pas per boca força rodó, sense arestes.

Un vi que agradarà a tothom per la seva sinceritat de plantejaments, i per proposar una combinació de fruita i criança molt ben aconseguida. Per qualsevol àpat i ocasió i a més a un preu immillorable (8-10€).

Seguir cada nova anyada d’un gran vi com és el Clos Adrien del Celler Terra Remota és una de les feines que més agrada a tot aficionat al tast de vins.

Picant l’ullet cap al Roine, amb la seva proposta diferent dins la DO Empordà, com és la d’apostar per vins on la Syrah és la protagonista, Clos Adrien 2008 es presenta novament elegantíssim. Roig picota de capa mitja-alta i amb voraviu violeta fosc, sorpren per uns aromes molt florals (violetes)  i de fruita vermella, lleuger cacau i torrats tot plegat amb un fons de terra humida i records de cendres. Respecte l’anyada 2006 que vam tastar fa un temps, la diferència més destacable d’aquesta anyada és aquest nas tan floral que ens ofereix. Segurament l’evolució en ampolla la matisarà, deixant pas a d’altres aromes que guanyaran terreny i li donaran més profunditat i maduresa. De tota manera, tot i que la seva guarda durant un parell d’anys pot ser interessant, és ara mateix un vi molt agradable i llest ja per al seu consum.

Un vi a seguir i que us captivarà als que el descobriu per la seva floralitat i elegància.

Sempre ve de gust tastar novetats i sobretot quan són tant especials com aquest Gran Clot dels Oms Dolç de Fred 2010 del Celler Finca Ca N’Estella.

Un vi dolç que vol diferenciar-se de l’estàndard d’eiswein o vi de gel instal·lat al mercat des de ja fa un temps, el celler familiar Finca Ca N’Estella presenta la tercera anyada d’un nou vi inspirat en aquest tipus d’elaboracions. Contrariament als vins de gel que són elaborats amb varietats blanques, aquest és un vi rosat. El Clot dels Oms Dolç de Fred Rosat 2010 s’ha elaborat a partir de raïms de Merlot que Finca Ca N’Estella conrea a la vinya de la seva propietat, situada a Sant Esteve Sesrovires, a uns 185 m. d’altitud –una de les subzones amb més potencial qualitatiu de la DO Penedès. El treball a la vinya ha estat fonamental per assegurar l’excel·lent maduració dels raïms: des de la selecció del sector de vinya més apta per a aquest tipus de vi, passant per la poda curta per regular la producció dels ceps, fins a un necessari desfullat de tardor per evitar botrytis.

Vermell intens amb reflexes ataronjats, d’aspecte brillant i de capa mitja, llisca per la copa deixant l’anunci d’un nas llaminer, on les notes de pebrot vermell escalivat i delicats fruits vermells delaten un sorprès merlot que s’ha vist convertit en deliciosa gominola. En boca, destaca la seva esperada dolçor i un punt de frescor deixant un postgust lleugerement llarg.

Un vi divertit, molt engrescador que val la pena deixeu que us captivi acompanyant, per exemple, un formatge fresc, un bon mató o, si sou més agosarats, fins i tot un camembert.

Interessant i valenta proposta del Celler Finca Ca N’Estella.

Aquesta vegada de la mà d’en Toni, ens endinsem en els vins ecològics, o més ben dit en els vins procedents d’agricultura ecològica. Vins produïts i elaborats amb l’objectiu d’obtenir un producte de màxima qualitat i a la vegada ser respectuosos amb el medi ambient, eliminant l’utilització de productes com ara els adobs químics, plaguicides o herbicides, i substituint-los per productes naturals com ara els adobs orgànics, que proveeixen al cep de tots els nutrients necessaris. (veure fotos)

Aquests vins podreu indentificar-los per portar adherida l’etiqueta del CCPAE (Consell Català de la Producció Agrària Ecològica), organisme depenent del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, encarregat de realitzar el control i la certificació dels productes obtinguts ecològicament.

Ara que ja sabem a grans trets el que es un vi de producció ecològica, anem a veure amb detall la seva proposta:

Comencem amb un vi de la DO Penedès, el Syrah Col·lecció, anyada 2007, del celler Albet i Noya, grans defensors d’aquesta manera d’entendre i treballar la vinya. Elaborat com el seu propi nom indica únicament amb la varietat Syrah i amb una criança de 14 mesos en botes de roure francès i americà, presenta un color cirera molt tapat amb ribet robí. El nas identifica aromes de fruita molt madura i dolça, amb lleugers torrats de la criança. A la boca es mostra potent però fresc a l’hora, amb bona astringència, retornant els records de fruita madura.

Tot seguit tastem el Laudum Nature Petit Verdot, del celler Bocopa, DO Alacant, anyada 2006, varietal de Petit Verdot i criança de 4 mesos en botes de roure francès. De color cirera tapat amb ribet teula. Aromes complexes que recorden herbes aromàtiques de bosc, pega dolça, menta. Boca molt dolça i golosa, sense perdre potència i estructura.

Li toca el torn al Moma, anyada 2007, del celler Bodegas Los Frailes, DO Valencia. Elaborat amb les varietats Monastrell (50%) i Marselan (50%) i criança de 15 mesos en botes de roure. De color cirera amb tonalitats violàcies, brillant i elegant. Aromes complexes de fruita vermella, balsàmics i torrats, apareixen també herbes aromàtiques. A la boca es presenta untuós i embolcallant, suau però també potent, fruitós i molt fresc, amb un postgust llarg i elegant. Molt mediterrani. Excel·lent.

Seguim a la mateixa DO Valencia i el mateix celler, i tastem el Trilogía, anyada 2007. Cupatge de Monastrell (70%), Cabernet Sauvignon (20%) i Ull de Llebre (10%), amb criança de 12 mesos en botes de roure. De color cirera molt tapat, brillant i net. Aromes de fruita madura amb tocs minerals i balsàmics, records de pebre i notes torrades. Boca elegant i untuosa, amb fruita madura i final llarg i persistent.

No ens movem de la DO Valencia i tastem Los Pinos 0%, del celler Bodegas Los Pinos, anyada 2010. Cupatge de Monastrell, Garnatxa i Syrah. De color cirera intens i ribet violaci. Aromes poc expressius de fruita de bosc i records de sofre gens agradables. Boca amb poca fruita, inexpressiu. Segurament vam topar amb l’ampolla “tonta” i no ens va fer gens el pes. Però com diem sempre, tots els vins mereixen una segona oportunitat!

Per anar acabant amb els vins ecològics, tornem al Penedès per tastar el Mas Petit de Parés Baltà, anyada 2008, del celler Parés Baltà. Cupatge de Cabernet Sauvignon i Garnatxa, i criança de 7 mesos en botes de roure francès. Color cirera de capa mitja amb ribet robí. Aromes de fruita vermella integrats en torrats suaus i records lleugers de vainilla. Boca suau, sense arestes, amb tanins plans i fruita vermella.

I com a punt final de la trobada, ens apartem dels vins procedents d’agricultura ecològica per endinsar-nos a l’Empordà i en les novetats que es presenten a la nostra DO. N’havíem sentit a parlar i teníem ganes de tastar-lo: El Coma Fredosa, del celler Hugas de Batlle, anyada 2008. Cupatge de Cabernet Sauvignon (55%) i Garnatxa (45%). Celler situat a Colera, al cor del Cap de Creus, on els sòls de pissarra transmeten al vi una meravellosa i característica mineralitat. De color cirera fosc impenetrable i tonalitats violàcies, d’aparença untuosa i llàgrima densa. Aromes de fantàstica complexitat: fruita confitada (melmelada de maduixa), terra càlida i mineral, records de torrats i vainilla, pebre. A la boca entra potent i embolcallant, omplint-la sense mesura. Tanins potents però no agressius, amb fruita madura i una frescor mineral excel·lent, allargant el seu final de manera excepcional. Un vi amb un potencial i recorregut que caldrà seguir.

Els propers 19 i 20 de novembre, Terra Remota obra les seves portes i convida el públic a conèixer el celler amb una visita guiada pels seus propietaris.

15/11/11. Conèixer un celler a través d’una visita guiada per la propietat és un privilegi. Ningú com qui ha ideat un projecte pot transmetre la passió que l’ha dut a fer-lo realitat. A Terra Remota, en Marc i l’Emma Bournazeau ho fan cada any, amb la celebració de les Jornades de Portes Obertes, una oportunitat única a l’abast de qui vulgui apropar-se a aquest preciós racó de l’Alt Empordà.

En aquesta ocasió, les Jornades de Portes Obertes de Terra Remota es celebraran el proper cap de setmana, dissabte 19 i diumenge 20 de novembre; dos dies en els quals en Marc i l’Emma Bournazeau guiaran personalment els seus convidats a través de les vinyes i el celler, i comentaran els vins que elaboren. Terra Remota ofereix a més a més la possibilitat de quedar-se a dinar al mateix celler, i una temptadora promoció de compra per als assistents (per la compra de 3 ampolles de vi, Terra Remota regala la de menor import).

Un dels incentius d’aquesta edició de les Jornades és la presentació en primícia de la nova anyada 2009 del seu vi Camino, un negre que, des que se’n va elaborar la primera anyada (que va ser la 2006 i va sortir al mercat el 2008) ha generat entusiasme de crítica i públic. Serà l’ocasió per a una primera presa de contacte amb el públic, ja que Camino 2009 encara trigarà un temps a presentar-se oficialment.

Ja tornem a ser novembre i arriba novament el Tasta Porrera !

Aquest dissabte 12 de novembre a les 11h no us perdeu la possibilitat de tastar tots els vins del poble de Porrera en una diada única a la plaça de la vila, on també podreu degustar alguns plats de la cuina local.

Ens veiem al Tasta !!!

Més informació : www.cellersdeporrera.com
(Descarregueu-vos el programa)

Parlant estrictament en clau vinícola, podríem dir que la regió francesa del Llenguadoc-Rosselló es comparable a la regió castellana de ‘La Mancha’, zona on, curiosament, es concentra la gran part de la vinya de tota França i on no fa massa temps, l’important era l’elaboració de vins a granel sense que la seva qualitat treiés la son als seus productors. Penseu que els propis francesos qualificaven els vins produïts en aquesta regió com a “vins de merde” (no crec necessària la seva traducció).

Però com en tot, arriba un moment en que algunes persones es proposen canviar les tendències, i es així com apareixen nous cellers disposats a jugar la carta de la qualitat i a competir amb les grans i prestigioses zones vinícoles franceses (Bordeus, Borgonya, Alsàcia………).

Una d’aquestes persones es l’Hervé Bizeul, un apassionat del vi que ja en la seva joventut destacava com un gran entès i que s’ha convertit avui dia en un seguit i prestigiós comentarista de vins i gastronomia. Juntament amb la seva dona, l’any 1998 crea el Domaine Clos des Fées, apostant per l’elaboració de vins de qualitat al tipus dels vins de garatge, aconseguint vins amb molta personalitat.

Un bon exemple de la qualitat dels vins de la zona, es precisament un dels vins elaborats per l’Hervé. Es tracta de Les Sorcières 2010. Un vi que elabora amb garnatxes i carinyenes de vinyes velles d’entre 40 i 80 anys, complementades amb vinyes joves de syrah, provinents totes elles dels terroirs argilosos i calcaris del seu Domaine situat a la petita població de Vingrau, i que passen per una criança sobre lies de 8 mesos en dipòsits d’acer inoxidable.

Les Sorcières 2010 es un vi que es mostra amb una coloració de cirera intensa i opaca, amb reflexes violetes, d’aspecte oliós i elegantíssim. Al nas aporta aromes de fruita de bosc vermella (mòres, gerds), records d’herbes aromàtiques i florals, amb apunts subtils de làctics i mantega. El seu pas per boca es molt sedós, vellutat i elegant, potser massa dolç (escassa acidesa), on tornen la fruita vermella i la frescor silvestre per acabar amb una fina amargor que aconsegueix que el vi es mantingui en el nostre paladar.

Un magnífic vi, bona prova del bon fer dels nostres veïns de l’altra banda del Pirineu, del que cal tenir en compte la seva escassa capacitat d’envelliment, demanant a crits un consum ràpid.

Deia aquell que si ens aixequem ben d’hora, ben d’hora i treballem fort, som imparables…(+)

Doncs bé. Això mateix també ho podríem aplicar a l’Idus 2006 del Celler VallLlach. Quan tot un poble com Porrera on es respira vi per tots els seus carrers, amb viticultors que porten tota una vida fent i vivint vi, que n’han passat de tots colors i es disposa d’un terreny i vinyes de carinyena i garnatxa únics, treballats durament des de fa molts anys, el resultat és inevitable : un gran vi.

I és que ser treballador i generós dóna sempre bons fruits. La filosofia de VallLlach de fer un vi composat de les aportacions dels diferents trossos del poble, a banda de ser justa amb qui realment treballa la terra, és intel·ligent. Produccions petites de vinyes velles que potser no veurien la llum per poc volum i poca viabilitat econòmica se sumen per fer novament cert allò que el tot és sempre millor que la suma de les parts.

L’Idus 2006 és un vi complexe, fruit d’aquest cupatge tan especial on predominen les eternes carinyenes i garnatxes minerals i la participació en menor mesura de merlot, syrah i cabernet per arrodonir-lo. Roig picota brillant de capa alta en copa, té un nas potent i feréstec, on la fruita vermella molt madura es baralla amb notes minerals i d’herbes cobert tot per un fons de balsàmics i torrats ben integrats. El seu pas per boca és lleuger tot i la seva densitat, deixant un postgust llarg recordant una lleugera amargor de xocolata negra. En comparació amb l’Embruix, es nota un vi més profund, amb una complexitat força més alta deguda segurament al seu cupatge que no pot ser tant controlat, però essent un clar representant del vi de poble de Porrera.

Un gran vi per anar seguint cada any i, com Porrera i VallLlach, imparable.