Θ   Flota a l’espai a uns 400 quilòmetres de la Terra i dins la capa de la termosfera. L’espectacle va més enllà de la realitat meravellosa de la visió de l’espai i de la Terra. El blau ressalta i encisa. Els astronautes en donen fe i així ho transmeten i expliquen. Però, avui per avui, tot i que l’home va arribar a la Lluna degut a l’impuls del mateix home, no és per agafar un taxi o un òmnibus i exclamar “a la Lluna si us plau”! o “cap a l’espai i compte amb els asteroides”! Tampoc, fa dos mil anys a Galilea, Jesús no anava a predicar amb bicicleta.

   L’Estació Espacial Internacional allà es troba plantificada, sobre la Terra, els núvols i els seus mars. I un personatge terrenal molt  important i estimat hi va fer estada per uns moments en el seu viatge cap a la incalculable immensitat de l’Univers celestial. ‘I have a dream’ (Tinc un somni) va exclamar, l’any 1963, el reverend Martin Luther King Jr. I el somni nostre, ara, és de que el personatge molt important i senzill que va descansar uns moments a l’Estació Espacial Internacional, era el Papa Francesc en el seu llarg viatge cap a l’eternitat. Un somni que hem tingut.

   Debilitar a l’Església Catòlica i el cristianisme

   I en aquest mateix somni li hem recordat i fet present al Papa Francesc que a Catalunya, immemorial nació catalana, hi manquen sacerdots, molts sacerdots de l’Església Catòlica per predicar la paraula de Déu. Viure la seva paraula i els seus fets exemplars, és l’ensenyament del cristianisme fundat per Jesús de Natzaret. La manca de sacerdots fa que l’Església Catòlica perdi fidels, principalment els joves, i debiliti la força del cristianisme.

   Un exemple que el tenim molt a prop, tot i que ni ha molts més, és el que vam explicar al Papa Francesc -tot ha estat un somni d’un problema real-, durant la seva fugaç estada a l’Estació Espacial Internacional. Una estada de pas en la qual nosaltres, en somni, també hi érem. 

   Vuit esglésies i un prevere

   I el cas és el del prevere, ministre de Déu, ministre de l’Església i que ha de portar la parròquia de Santa Maria del Mar, de Palamós; la parròquia de Santa Eugència de Vila-romà, de Sant Joan de Palamós; la parròquia de Sant Martí, de Calonge; la parròquia de Sant Antoni de Calonge; parròquia de Sant Mateu, de Vall-llobrega; capella de Santa Maria de la Fosca (Palamós); ermita de Santa Maria de Bell-lloc (Palamós) i l’ermita del Monestir de Santa Maria del Collet o del Mar, de Calonge-Sant Antoni. Vuit esglésies que ha de fer-se càrrec un prevere -altres situacions com aquesta en molts llocs de Catalunya- amb tots els serveis litúrgics que això representa i especial atenció amb l’enfortiment de la fe mitjançant el catolicisme i cristianisme. 

La senyal del Papa Francesc

 

   El Papa Francesc ens va mirar i fer una senyal amb la mà, alhora que el somni va deixar de ser-ho i el Papa va desaparèixer cap a la grandiositat de l’espai i el temps. Vam moure les mans per acomiadar-lo i, tot seguit, vàrem interpretar la seva senyal la qual ens deia que el seu successor s’haurà d’encarregar urgentment d’aquesta situació que tant debilita el cristianisme en la seu de l’Església Catòlica: la manca de sacerdots al servei de les parròquies, un repte que el catolicisme i el Vaticà no poden postergar ‘In sæcula sæculorum’.

(Foto: Ramon Prats – Palamós)

La fe i l’eternitat tenen els seus camins

 

———————————————————————-

      EL DEURE I LA GLÒRIA

 

PER EVITAR EL DÈFICIT

PARA EVITAR EL DÉFICIT

TO AVOID THE DEFICIT

<<Repeteixo: la nostra elecció més pràctica no rau a decidir-nos entre un dèficit de reducció d’impostos i un excedent pressupostari. Està entre dues classes de dèficits: un dèficit crònic, d’inèrcia, com a resultat no desitjable d’inadequats ingressos i economia restringida, o un dèficit temporal de transició resultant d’una reducció d’impostos designada a ajudar l’economia, augmentar les rendes públiques i aconseguir -i crec que es pot fer- un futur excedent pressupostat. El primer tipus de dèficit és senyal de feblesa i malbaratament. El segon reflecteix una inversió per al futur>>.

(President John F.Kennedy, Club Econòmic de Nova York, Nova York, 14 de desembre de 1962).

 

♥   Els dirigents xinesos, que són els mandataris principals -poder absolut-, han proclamat que no importaran més pel.lícules d’en John Wayne, James Stuart, Marlon Brando, Elizabeth Taylor, Katharine Hepburn, Rod Steiger o Kevin Costner…entre moltíssims altres d’abans i d’ara. Tots, ja es veu, del gran cinema nord-americà. Romanen tan enfadats amb el conflictiu president Trump (pronunciation Trom) que, fins i tot, ja no volen veure més a l’artista Kevin Spacey i altres, a la gran pantalla o a la més petita. En aquest cas es tracta del cinema, indústria que mou milions i milions de dòlars, però, que no oblidi el senyor Trump que podria passar amb les exportacions nord-americanes a la Xina de les oleaginoses, els cereals, el petroli i el gas entre altres com els avions Boeing.

   Parlant més d’aigua que de whisky recordem el film ‘The River’ (1984), dirigida per Mark Rydell i protagonitzada per Sissy Spacek, Mel Gibson i Scott Glenn. Immensitat d’aigua que desborda un riu de l’est de Tennessee i causa moments difícils degut a les inundacions i altres tragèdies humanes. Hi ha moments, fins i tot, en els que l’aigua surt de la pantalla i sembla que vessa per tots els costats.

   Als Estats Units (desunits) d’Amèrica els sobre l’aigua. A Catalunya, immemorial nació catalana, en falta. Hi ha hagut moments preocupants, de pànic,  i el futur és d’escassetat d’aigua. Aquí no és la Vall del Tennessee. Amb 20 milions de turistes o més que podrien arribar enguany a Catalunya, i, els 8 milions d’habitants, quan durarà l’aigua desprès de l’estiu? Així, el senyor Trump estarà content i ens vendrà aigua, a quin preu? Al de Wall Street? Trump, pot ser, podrà vendre aigua a Catalunya, però no avions Boeing a la Xina. Ni tampoc les pel.lícules de la Barbra Streisand.

La Xina no importarà, entre altres productes, pel.lícules americanes. L’aigua és un element a exportar i importar i sense aquesta no hi ha vida. La desgràcia del joc malèvol dels arancels de Trump, si segueix amb aquesta bogeria, podria provocar una guerra mundial. 

———————————————————————-

EL DEURE I LA GLÒRIA

PER EVITAR EL DÈFICIT

PARA EVITAR EL DÉFICIT

TO AVOID THE DEFICIT

<<En resum, és una veritat paradògica que els impostos siguin avui excessivament alts i els ingressos per contribucions siguin massa baixos, així com que la manera més sana d’elevar els ingressos de l’erari sigui reduir ara els impostos. L’experiència a certs països europeus aconsella això. I la pròpia experiència d’aquest país amb la reducció d’impostos efectuada l’any 1954 també ho aconsella. I la raó és que només una total supressió de l’atur obrer és la que pot equilibrar el pressupost, i la reducció d’impostos el que pot fer transitable aquest camí cap a una ocupació total. El propòsit de reduir ara els impostos no és incórrer en un altre dèficit, sinó aconseguir una economia més pròspera que doni lloc a un excedent al pressupost.>>

 

(President John F.Kennedy, Club Econòmic de Nova York, Nova York, 14 de desembre de 1962).

“In short, it is a paradoxical truth that taxes are too high today and tax revenues too low, so the healthiest way to raise revenue is to cut taxes now. The experience of certain European countries suggests this. And this country’s own experience with the tax cuts made in 1954 also suggests it. The reason is that only a complete elimination of unemployment can balance the budget, and tax cuts can make the road to full employment possible. The purpose of cutting taxes now is not to run another deficit, but to achieve a more prosperous economy that will result in a budget surplus.”

 

(President John F. Kennedy, Economic Club of New York, New York, December 14, 1962)

 

———————————————————————-

LA FRASE

“No em quedo només amb el teatre o el cinema; necessito de tots dos. El teatre és el país de l’actor i el cinema, el del director. Jo he estat ciutadà de tots dos.”

“No me quedo sólo con el teatro o el cine; necesito de los dos. El teatro es el país del actor y el cine, el del director. Yo he sido ciudadano de ambos.”

 

“I’m not just about theater or film; I need both. Theater is the country of the actor, and film is the country of the director. I’ve been a citizen of both.”

 

Charlton Heston

 

 

 

———————————————————————

I LA GRAN ORQUESTRA…ABSENT

   Absents, per exemple, dels Festival de Música de Cap Roig, a Calella de Palafrugell, que, enguany, celebra els seus ’25 Anys’ i amb la Caixa de Pensions ‘la Caixa’ -Obra Social- al seu costat.  L’any 2007, el diari britànic The Independent el va posicionar segon en una llista dels 10 millors festivals d’estiu. La 17a edició, celebrada el 2017, va batre el rècord d’assistència amb 46.316 espectadors, els quals van exhaurir les entrades de 20 dels 27 concerts programats. Hauria estat bé, amb motiu d’aquests ’25 Anys’, l’actuació d’una orquestra de corda i de vent amb la interpretació de música immortal com ‘El somni d’una nit d’estiu’, de Mendelssohn. Hagués estat un colofó de plata i una  presència de la gran música immortal, tan absent en els festivals de música d’estiu de Catalunya, immemorial nació catalana. Música, Art i Cultura, importants.

——————————————————————————————— 

 

¢ Estiguessis on estiguessis, assegut, passejant, caminant o on estiguis en aquests moments, fins i tot els ocells (‘Els ocells’) (‘Los pájaros) (The Birds) d’Alfred Hitchcock’s (1963), han sentit parlar de Donald Trump (pronunciació ‘trom’), Daniel Alves o sobre els aranzels -retorn al segle XIX- imposats de manera dictatorial per l’actual president dels Estats Units -desunits- d’Amèrica. Els ocells en parlen, però, ja no sobrevolen l’espai aeri de Nord-Amèrica tot i que han d’efectuar un itinerari considerable per evitar-ho. També, els ocells, eviten sobrevolar la Franja de Gaza i Ucraïna degut a la guerra cruel que els EUA permeten. El somni americà el contemplen de lluny, molt de lluny. Es va diluint de forma ràpida sota l’autoritarisme del senyor Trump. Ens recorda aquella frase: “I love capitalism, making money of the afforts of others! (M’encanta el capitalisme, fent diners amb els esforços dels altres!).

         Però sembla que, com els ocells parlants i vigilants de Hitchcock, la seva presència i predicació constant sobre Trump, Daniel Alves i aranzels, pretenen fer oblidar tempestes causades per humans com la denominada ‘operación Cataluña’, durant el govern del ‘Partido Popular’, és a dir, llançar-hi terra a sobre per amagar-ho tot el que ha estat descobert i queda per esbrinar durant les comissions d’investigació  del Congrés dels Diputats i donat el respecte que es mereixen tals comissions. El que allà s’escolta i es contempla representa una vergonya massa grossa que ensorra l’estat de dret institucional, la democràcia i la dignitat de les persones. S’espera i es desitja, doncs, una actuació contundent dels fiscals.

   Un cas obert que avergonyeix a l’Estat espanyol i que mostra, una vegada més, el tracte colonialista cap a Catalunya, immemorial nació catalana. A algú pot estranyar l’independentisme?

   

 

———————————————————————-

EL DEURE I LA GLÒRIA

 

PER EVITAR EL DÈFICIT PRESSUPOSTARI

PARA EVITAR EL DÉFICIT PRESUPUESTARIO

TO AVOID THE DEFICIT BUDGETARY

(JFK)

 

<<…La nostra veritable elecció no ha de ser feta entre la reducció d’impostos, d’una banda, i l’evitació de grans dèficits federals de l’altra. És evidentment clar, sense que importi quin partit estigui al poder, mentre la nostra seguretat nacional necessiti anar augmentant a poc a poc, el fet que una economia embarassada per índexs d’impostos restrictius mai no produirà prou ingressos per equilibrar el nostre pressupost, igual que tampoc produirà prou llocs de treball ni prou beneficis. Segurament la lliçó de l’última dècada demostra que els dèficits del pressupost no són causats per optimistes malbaratadors, sinó més aviat per un lent creixement econòmic i periòdiques recessions, fins al punt que cada nova recessió sembla asseure un nou precedent quant a depassar tots els dèficits pressupostaris>>.

(President John F.Kennedy, Club Econòmic de Nova York, Nova York, 14 de desembre de 1962).

“…Our real choice must not be between tax cuts, on the one hand, and the avoidance of large federal deficits, on the other. It is patently clear, regardless of which party is in power, that as long as our national security needs to be gradually increased, an economy burdened by restrictive tax rates will never produce enough revenue to balance our budget, just as it will never produce enough jobs or enough profits. Surely the lesson of the last decade shows that budget deficits are not caused by spendthrift optimists, but rather by slow economic growth and periodic recessions, to the point that each new recession seems to set a new precedent for exceeding all budget deficits.”

 

(President John F. Kennedy, Economic Club of New York, New York, December 14, 1962)

 

———————————————————————-

LA FRASE

  

“Avançar en una professió difícil requereix una fe indestructible en un mateix. Per això, algunes persones amb un talent mediocre, però amb una gran empenta interior, arriben molt més lluny que els que tenen un talent molt superior.”

 

 

“Avanzar en una profesión difícil requiere una fe inquebrantable en uno mismo. Por eso, algunas personas con un talento mediocre, pero con un gran empuje interior, llegan mucho más lejos que quienes tienen un talento muy superior.”

 

 

“Advancing in a difficult profession requires unwavering self-belief. That’s why some people with mediocre talent, but great inner drive, go much further than those with far superior talent.”

ArtPhotoLimited

Sophia Loren

(filmant)

———————————————————————-

 

 

 

 

ℵ   És l’inici i el camí cap al desenvolupament humà, social i económic. Sobretot les millores de les condicions de vida. Un pont que condueix cap a la vall del progrés, és a dir, el contrari d’aquella vall sense color, en blanc i negre, de la pel.lícula ‘¡Qué verde era mi valle! ‘Que verda era la meva vall!’ (1941) dirigida per John Ford i protagonitzada per Walter Pidgeon i Maureen O’Hara. Va ser nominada a 10 oscars dels quals en va obtenir 5. El millor oscar, però, el sentiment, l’estimació, l’ensenyança i l’amor vers la família unida, en aquest cas nombrosa, que viuen els Morgan. Miners tots a Gal.les. Besavis, avis, pares, fills. Les duríssimes condicions de treball, els sous cada vegada més reduïts obliguen a plantar cara als amos, circumstància que el pare sempre fidel a l’empresa, no hi està d’acord. Arriba el moment en que els fills decideixen emigrar cap a New York State que té totes les competències en llibertat i progrés per poder viure i assolir el ‘somni americà’. També ho van fer els pares del president Trump.

   Una nació sense autonomia

 

   Catalunya, tot i ser una gran nació, no té la competència de la llibertat per desenvolupar una veritable autonomia. Aquesta que pot desenvolupar les pròpies lleis, governar-se per les pròpies lleis i ser tractada com una nació amb totes les competències que necessita, demana i pot desplegar. Sense recels, desconfiança, enganys i negatives per part de l’Estat central, centralista i nacionalista espanyol i, també, com no, la contra de sempre del ‘Partido Popular’ enemics superbs de Catalunya i dels catalans. Proves i testimonis irrefutables existeixen. De fet, Catalunya no té l’Estatut d’Autonomia que el poble va votar, degut a la pèssima actuació política del ‘Partido Popular’ i que augmenta l’independentisme.

   Obstacles inexistents quan Catalunya contribueix amb el 20 per cent del PIB espanyol i una aportació, cada any, de 22.000 M Euros que els catalans paguen amb els seus impostos a l’administració estatal però que ja no tornen. Catalunya aporta el 19,2% de tots els ingressos espanyols i rep només el 13,6% de les despeses. D’aquesta manera s’altera la posició dins de la classificació de renda per càpita de les comunitats autònomes ja que un cop feta la redistribució dels recursos, Catalunya nació passa de la primera posició a nivell espanyol (inclós País Basc i Navarra) a la desena, molt al darrere d’algunes comunitats les quals Catalunya ajuda a finançar.

L’ofegador dèficit fiscal

   Aquest escreix, que Catalunya envia a Espanya i que no retorna en forma de serveis i d’infraestructures, és d’una gran magnitud ja que equival aproximadament al 50% del pressupost de la Generalitat, i és un import equivalent al que destina a salut, ensenyament, benestar social, habitatge, cultura i seguretat. 

   El dèfifit fiscal, el més alt en 20 anys, segons el Govern: 22.000 milions d’Euros els diners que els ciutadans de Catalunya aporten a l’Estat i que ja no tornen suposen el 10% del PIB.

Actituds pròpies del colonialisme

   Sense competències en llibertat Catalunya, immemorial nació catalana, ofegada per constants actituds pròpies del colonialisme, representants presos polítics i exiliats polítics a Europa, com el 130è President de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, no li queda altre camí que la independència. Tot i així, amb responsabilitat, coratge i valentia, Catalunya treballa per més competències i fa possible la governabilitat a Espanya nació de nacions no reconegudes ni acceptades, però que mostren el bressol – negat- del federalisme.

   Mentre els ciutadans de la metròpoli disfruten de tota classe de trens i xarxes amplíssimes, innecessàries amb  estacions milionàries  i deficitàries, els ciutadans de Catalunya no poden ni viatjar amb tren.

Més de 7100 milions d’Euros d’inversió total a rodalies de Madrid

 

 

L’origen de tot. Escoltar Catalunya a l’hora de pagar, però, després, el diàleg i les seves justes reivindicacions a les escombraries. Els estranya l’independentisme?

 

———————————————————————

EL DEURE I LA GLÒRIA

<<Sé que alguns de vosaltres heu patit la discriminació en aquest país. Però els suplico que em creguin quan els dic que aquest no és el desig de la majoria dels nord-americans que compartim el ressentiment i amargor de vosaltres, i que tractem de posar fi a aquestes pràctiques per sempre, no només pel que fa als nostres visitants, sinó també als nostres propis ciutadans.>>

JFK

<<I know that some of you have suffered discrimination in this country. But I beg you to believe me when I tell you that this is not the wish of the majority of Americans, who share your resentment and bitterness, and who seek to put an end to such practices forever, not only with regard to our visitors, but also to our own citizens.>>

(President John F. Kennedy, United Nations, New York, N.Y., 20 de setiembre de 1963)

 

<<Espero que no siguem només nosaltres, sinó totes les altres nacions multiracials les que tinguin en compte aquestes normes d’equitat i de justícia. Ens oposem a tota mena de separació i opressió humanes. No advoquem pels drets dels africans negres per expulsar els africans blancs. La nostra preocupació és el dret de tots els homes a gaudir de la mateixa protecció sota la llei; i, atès que els drets humans són indivisibles, aquesta Organització no pot romandre apartada de banda quan s’abusa d’aquests drets i són objecte de negligència per algun Estat membre.>>

(President John F.Kennedy, United Nations, Nova York, N.Y., 20 de setembre de 1963).

 

“I hope that not only we, but all other multiracial nations will heed these standards of equity and justice. We oppose all forms of human separation and oppression. We do not advocate the rights of black Africans in order to expel white Africans. Our concern is the right of all people to enjoy equal protection under the law; and, since human rights are indivisible, this Organization cannot stand aside when those rights are abused and neglected by any Member State.”

(President John F. Kennedy, United Nations, New York, NY, September 20, 1963)

 

 

———————————————————————-

LA FRASE

“Continuo sent una sola cosa -i només una cosa- i això és;un pallasso. Em posa en un pla molt superior al de qualsevol polític.”

“Sigo siendo una sola cosa -y sólo una cosa- y eso es; un payaso. Me pone en un plano muy superior al de cualquier político.”

“I’m still one thing—and only one thing—and that’s it: a clown. It puts me on a much higher plane than any politician.”

 

Charles Chaplin

 

———————————————————————-

   

∂ La denominada intel.ligència artificial -robòtica- del present i del futur, permetrà ximpleries com els programes de la televisió escombraries? La cridòria histèrica Montoya! Montoya!, hi tindrà cabuda a la robòtica que anomenen intel.ligent? Com la cridòria embogida Trump! Trump!, l’exterminador de la democràcia i la llibertat als Estats Units (desunits) d’Amèrica.

   És visible que tant cadenes de televisió com alguns presentadors, fan tot el que poden per fastiguejar i avorrir a espectadors i contribuents que només són considerats a l’hora de comptar els ‘rànquings’ d’audiències. Perquè és clar, només importa aconseguir més publicitat repetitiva i de llarga durada. Poc importen la cultura, l’educació, la història, les arts i el prestigi de les famílies i del país. I més en uns moments en que una de les nacions federals del món, com els EUA i amb grans valors referenciats, està retrocedint cap a l’edat de pedra com a conseqüència d’una bogeria presidencial que, fins i tot, atempta contra l’empresa i mercat lliures.

Amics o enemics?

 

Foto: Business Insider España

 

——————————————————————————-

EL DEURE I LA GLÒRIA

<<I, finalment, portar a la pràctica un altre programa d’amplitud mundial relacionat amb la productivitat agrícola i distribució alimentària, similar al programa del nostre país, anomenat ‘Aliments per a la Pau’, podria proporcionar a tots els nens del món sencer els aliments que necessiten>>. (JFK)

<<Finally, implementing another world-wide program related to agricultural productivity and food distribution, similar to our country’s program, called ‘Food for Peace,’ could provide all the children of the world with the food they need.>> (JFK)

<<Un centre mundial de comunicacions sanitàries, sota la direcció de l’Organització Mundial de la Salut, podria advertir la presència d’epidèmies i aconsellar sobre els efectes adversos de certes drogues, així com transmetre els resultats de nous experiments i descobriments nous. Centres regionals de recerca podrien facilitar l’avenç dels nostres coneixements mèdics i formar nous científics i metges per a noves nacions. Un sistema conjunt de satèl·lits podria proporcionar comunicació i informació sobre el temps a tots els racons de la Terra. Un programa de conversa i amplitud mundial podria protegir les reserves de boscos i caça que avui dia corren un perill d’extinció total; millorar la collita d’aliments dels nostres oceans i impedir la contaminació de l’aire i les aigües com a conseqüència de la pol·lució nuclear i industrial>>.

(President John F.Kennedy, Nacions Unides, Nova York, N.Y., 20 de setembre de 1963)

<<A global health communications center, under the direction of the World Health Organization, could warn of epidemics and advise on the adverse effects of certain drugs, as well as transmit the results of new experiments and new discoveries. Regional research centers could facilitate the advancement of our medical knowledge and train new scientists and physicians for new nations. A joint satellite system could provide communication and weather information to every corner of the Earth. A world-wide conversation program could protect forest and game reserves now in complete danger of extinction; improve the food harvesting of our oceans; and prevent air and water pollution from nuclear and industrial pollution>>.

(President John F.Kennedy, Nacions Unides, Nova York, N.Y., 20 de setembre de 1963)

<<I, finalment, portar a la pràctica un altre programa d’amplitud mundial relacionat amb la productivitat agrícola i distribució alimentària, similar al programa del nostre país, anomenat Aliments per a la Pau, podria proporcionar a tots els nens del món sencer els aliments que necessiten>>.

(President John F.Kernnedy, Nacions Unides, Nova York, N.Y., 20 de setembre de 1963).

<<And finally, the implementation of another world-wide program related to agricultural productivity and food distribution, similar to our own program, called ‘Food for Peace,’ could provide all the children of the world with the food they need.>>

(President John F. Kernnedy, United Nations, New York, N.Y., September 20, 1963).

 

——————————————————————————–

LA FRASE

 

“Vaig ser condemnadament afortunat per convertir-me en actor. Actuar, per mi, és posar-me una màscara. La pitjor tortura que em pot passar és no tenir una màscara després d’amagar-me.”

 

 

“Fui condenadamente afortunado por convertirme en actor. Actuar, para mí, es ponerme una máscara. La peor tortura que puede sucederme es no tener una máscara tras la que ocultarme.”

 

 

“I was damned lucky to become an actor. Acting for me is putting on a mask. The worst torture that can happen to me is not having a mask to hide behind.”

Henry Fonda 

 

——————————————————————————-

La vida és bella i més amb la música

 

   Es comença a fer pública la informació sobre festivals i concerts de l’estiu. Músics, cantants i balladors molt renombrats. Sempre, però, els mateixos musicals, sons, cantants, estils i decorats. 

   En el món dels estudis de música i els seus professors i intèrprets, ja coneixen l’esforç per aprendre el violí, però, és la seva gran expressió melòdica i musical que obre els cors i l’entusiasme del públic. Escoltar el violí en una nit d’estiu és romandre meravellat sota la Lluna i les estrelles. L’absència del violí treu valor i esperit musical a aquests festivals d’estiu.

 

——————————————————————————–

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

†   O, un president hostil. Una mica o força de tot. Trump, que segons la Constitució dels EUA -si no la canvia- disposa de quatre anys com a president, ja no pot tornar-se a presentar a unes eleccions presidencials i fa tot el que pot per governar mitjançant un totalitarisme radical. Ell voldria ser recordat i estimat com el President John F.Kennedy -l’expresident millor valorat pels estatunidencs, amb un 90% d’aprovació-, però, per ara, és la seva antítesi. I, precisament, qui molt ha ajudat Trump a assolir la presidència ha estat un Kennedy. Robert F.Kennedy Jr., advocat ambientalista i polític ha estat confirmat recentment pel Senat com a secretari de Salut i Serveis Humans dels Estats Units. El nebot del President John F.Kennedy i fill del senador Robert F.Kennedy, es va presentar a les primàries presidencials (2024) com a ‘independent’, perquè el Partit Demòcrata el va martiritzar, arraconar i menysprear.

   El suport de Trump a Netanyahu podria significar la continuació d’una guerra per continuar colonitzant Palestina i augmentar el nombre de morts. Més de 46.000. Pel que fa a Ucraïna, atacada, envaïda i més llenya al foc. I el continuar terroritzar i menyspreu cap els immigrants que, per cert, els pares del senyor Trump ho eren procedents d’Alemanya. Ara, als Estats Units (desunits) d’América, els fills d’immigrants són separats dels seus pares.

“la gran herència”    

   ‘Una Nació d’immigrants’ (A Nation of Immigrants) és un dels llibres escrits pel President Kennedy. Va ser publicat l’any 1964 -després del seu assassinat- i tracta sobre la immigració als EUA. “El president Kennedy es va referir a la nostra història com a descendència de famílies emigrants, immigrants que van arribar aquí i van aconseguir una vida millor, i la va denominar “la gran herència”. Així que només vull dir que persones com vostès que han vingut de tot el món i van arribar al cim són veritablement allò que fa que els Estats Units d’Amèrica siguin grandiosos”.

   ‘L’Aliança pel Progrés’ i el ‘Cos de la Pau’ impulsats per l’Administració Kennedy, van ajudar al desenvolupament econòmic, treball, progrés i vida de moltes famílies de l’Amèrica Llatina així com la cultura, la sanitat, l’educació i la Pau.

L’ordre no complerta per acabar amb l’horror del Vietnam

   Kennedy va deixar la pell per evitar una guerra mundial -‘Kennedy’s cuban missile triumph’- i havia signat el mes d’octubre de 1963 -un mes abans del seu assassinat-, una Ordre Executiva que disposava la sortida de mil efectius americans del Vietnam abans d’acabar l’any, i la marxa de la totalitat de les forces el 1965. Kennedy va ser assassinat a finals de Novembre de 1963, perquè aquesta ordre no es complís. La seva mort -una vida inacabada-, no va evitar l’arribada de l’home a la Lluna abans de finalitzar la dècada dels anys seixanta. Aquest fet i l’exploració de l’espai impulsats per Kennedy, van fer possible l’avenç extraordinari de la ciència, la indústria i la tecnologia, la investigació, la medicina…

   La pau que proposa el president Trump és una ‘Pax Americana’ imposada per la força, i la Pau ha de ser veritable i duradora. No la pau de l’esclau.

Radio Duna

 

——————————————————————————–

LA FRASE

 

“Em casaria una altra vegada si trobés un home que tingués 15 milions de dòlars, signi donar-me la meitat i em garanteixi que estarà mort en un any”.

 

 

“Me casaría otra vez si encontrara a un hombre que tuviera 15 millones de dólares, firme darme la mitad y me garantice que va a estar muerto en un año”.

 

“I would marry again if I found a man who had $15 million, agreed to give me half of it and guaranteed he would be dead within a year.”

——————————————————————————–

 

 

 

 

 

 

 

 

⊥   “Som el grup econòmic més gran del mercat, que afecta i és afectat per quasi totes les decisions econòmiques, públiques i privades, però també és l’únic grup important que, sovint, els seus punts de vista no són escoltats”.

   Ho deia el 15 de març de 1962, l’aleshores president John Fitgerald Kennedy, en el seu discurs davant el Congrés dels Estats Units d’Amèrica. I afegia: “ser consumidor, per definició, ens inclou a tots”.

   Aquest discurs de Kennedy -sempre volent defensar i protegir, fins a les últimes conseqüències, els drets de les famílies dels Estats Units i del món-, va ser determinant per elegir la data de celebració del ‘Dia Mundial dels Drets del Consumidor’ que se celebra des de l’any 1983.

   El dia 9 d’abril de 1985, l’Assemblea General de les Nacions Unides, aprovava les directrius per a la ‘Protecció dels Consumidors’, que dotava els seus drets de reconeixement i legitimitat internacional.

Preus i càstig

 

   Durant les Festes de Nadal a Espanya, a Catalunya nació i a l’estil americà -Black Friday (‘divendres negre’), que no té res a veure amb la tradicional diada familiar que es celebra als Estats Units d’Amèrica, les vendes arreu es van intcrementar un 6,3% i un 11% les compres ‘online’ respecte al Nadal de 2023. Tothom content. Menys els consumidors que amb el considerable augment dels preus del mes de gener, s’han vist amb les butxaques escurades, frustrats, deutors, arruïnats i, per moltíssims d’ells, el somni truncat del dret humà a poder comprar o llogar un pis. Tot i que la mateixa Constitució axí ho estableix. La seva fidelitat, compromís i bon cor amb el consum nadalenc no s’ha vist correspost ni premiat. Més aviat castigat.

   La inflació provocada per la injustificable augment de molts preus, ho enfonsarà tot. Sous, pensions i bitllets de banc romanen amb el seu valor reduït. Cent euros ja no són 100 euros, són 56 euros. I esperin el que ve amb els preus del llum, el gas i la gasolina!

 

——————————————————————————–

LA FRASE

 

“La vida és com una muntanya russa, gaudeix del viatge.”

 

“La vida es como una montaña rusa, disfruta del viaje”

 

“Life is like a roller coaster, enjoy the ride”

 

 

Anthony Quinn

 

——————————————————————————–

Prélude nº 1 

Do Majeur

J.S. Bach

   “Pleguem, ara, després de molts anys, però, segurament tornarem més endevant”. Ho explicava a la ràdio humana -no artificial- un membre d’un conegut conjunt músical. És una manera de desaparèixer per un temps determinat i tornar a l’escenari amb més vitalitat i èxit. Ho han fet i ho fan diversos grups per motius determinats, però, no deixa de ser una costum freqüent. “Marxem, ja tornarem!” Pot ser han de preparar un nou repertori de temes nous en uns festivals de música tan repetitius, sorollosos i sense hora ni dia per acabar. N’hi ha que duren setmanes.

   Johann Sebastian Bach, mai va deixar de compondre i tocar durant la seva vida. Mai va poder dir “me’n vaig, ja tornaré”. Va néixer per la música i fins que va morir per la música sense parar. Ell i la seva família. Johann Sebastian Bach, membre de la família de músics més extraordinària de la història, amb 120 músics. La seva fecunda obra és considerada una de les màximes expressions de la música universal.

 

——————————————————————————–

 

 

 

 

 

 

 

 

   

   

Φ   La catàstrofe climatològica ocorreguda al País Valencià, nació, -inundacions i  destrucció fora de la vida racional- és un avís contundent i que no exclou una altra repetició. És una constant a diferents llocs del planeta. Està vist i comprovat que aquests fenòmens atmosfèrics actuen com a conseqüència del canvi climàtic, provocat pels accessos dels habitants de la Terra, l’augment de les temperatures i, que es poden repetir. No se sap quan i a on -toqui a qui toqui-, però, tornarà a caure i a arrasar la vida humana.

   Els extraterrestres, que hi són, s’ho miren amb incredulitat i es pregunten, com pot ser que els terrestres humans s’aboquin cap a un suïcidi col.lectiu? La desaparició del planeta Terra, té adeptes?

Meteoròlegs i polítics

 

   Les causes a la vista estan. Encara que els alumnes de Secundària no sàpiguen parlar al pati  dels instituts l’idioma de la nació catalana -per ells és una llengua muda-, sí saben les causes d’aquests esclats tempestuosos. Pot ser alguns d’aquests estudiants sentin la vocació de voler ser meteoròlegs, així, doncs, hauran d’estudiar-ho, saber descobrir-ho, investigar-ho, explicar-ho, seguir-ho i, sobretot, avisar-ho amb antelació, temps suficient i responsabilitat. Dels meteoròlegs i dels polítics governants que deuen romandre en contacte permanent, com passa als Estats federals dels Estats Units d’Amèrica que també són Estat, davant dels freqüents esclats tempestuosos provocats per un clima turmentat per un sobreescalfament global. Diguin la veritat encara que hagin d’espantar i terroritzar als ciutadans. La vida de milers d’ells recau en una preventiva i adequada actuació.

Les causes a la vista estan i cada vegada pitjor

 

   La conca mediterrània s’ha consolidat com el principal aeroport (‘hub’) turístic global i va registrar 269 milions d’arribades de turistes internacionals només el 2018. Catalunya va acollir 15,6 milions de turistes estrangers el 2023 el triple de la seva població. Per cada tona de diòxid de carboni que emet un vol transatlàntic, s’és responsable de la desaparició d’almenys sis metres quadrats de gel a l’Àrtic. És un disbarat irracional. 

   Si la situació d’extermini del planeta Terra segueix d’aquesta manera, el suïcidi col.lectiu serà, més aviat o més tard, imminent. Pobres les futures generacions! L’excessiva i catastròfica mobilitat com a conseqüència d’un turisme de masses excessiu i de ramat -criden a més i més turistes- porta a situacions com la del País Valencià en una conca mediterrània que ja no pot suportar més. 

   Del Carib al País Valencià

   Els terribles gasos contaminants i el sobreescalfament provoquen que els núvols es formin i una quantitat enorme d’aigua associada amb un vent fortíssim comença a treballar, seguint baixant i apropant-se a terra. El centre de transformació és relativament prim però està envoltat per un nombre molt gran de núvols addicionals que són els que importen més aigua. Sempre sol passar al Carib, però, certament, no al País Valencià que va tenir molt mala sort i on els polítics governants no van actuar amb l’antelació, celeritat i rigor necessaris.

Foto: ‘Las Provincias’

La tempesta al País Valencià

La tempesta al País Valencià

 

Los Ángeles (Califòrnia), descens als inferns

 

No cal que el senyor Trump i els seus amics creguin o no en el canvi climàtic, el canvi ja és aquí

 

It is not necessary for Mr. Trump to believe in climate change or not, change is already here

 

——————————————————————————–

EL DEURE I LA GLÒRIA

 

<<Mitjançant legislació i acció administrativa, mitjançant compromisos legals i morals, aquest Govern ha emprès un determinat esforç per desempallegar la nostra nació de la descriminació que ha corroït el país durant tant de temps…, a l’educació, als habitatges, a els transports, a les feines, al servei civil i als llocs d’esbarjo o de servei públic>>.

(JFK)

<<By legislation and administrative action, by legal and moral commitments, this Administration has undertaken a determined effort to rid our nation of the discrimination that has long plagued the country… in education, in housing, in transportation, in employment, in civil service, and in places of recreation or public service.>>

(JFK)

<<Però l’home no viu només de pa, i els membres d’aquesta organització estan obligats per la seva Carta a promoure i respectar els drets humans. Aquests drets no són respectats quan un monjo budista és expulsat de la seva pagoda; quan es tanca una sinagoga; quan una església protestant no pot obrir una missió; quan un cardenal es veu obligat a amagar-se, o quan es bombardeja una església plena de fidels. Els Estats Units d’Amèrica s’oposen a la discriminació i persecució per motius de religió i raça, i així mateix s’oposen la gent a tots els racons del món, fins i tot a la nostra pròpia nació. Estem treballant per corregir els errors existents a la nostra pròpia pàtria>>.

(President John F.Kennedy, Nacions Unides, Nova York, N.Y., 20 de setembre de 1963).

<<But man does not live by bread alone, and the members of this organization are bound by its Charter to promote and respect human rights. These rights are not respected when a Buddhist monk is expelled from his pagoda; when a synagogue is closed; when a Protestant church is prevented from opening a mission; when a cardinal is forced into hiding; or when a church full of worshippers is bombed. The United States of America opposes discrimination and persecution on the basis of religion and race, and so do people in every corner of the world, including in our own nation. We are working to correct the wrongs that exist in our own homeland.>>

(President John F. Kennedy, United Nations, New York, N.Y., September 20, 1963).

 

——————————————————————————–

LA FRASE

 

“Actuar és fàcil. Només t’has de saber el paper i no ensopegar amb els mobles”

“Actuar es fácil. Sólo tienes que saberte el papel y no tropezar con los muebles”

 

“Acting is easy. You just have to know your part and not trip over the furniture”

A TRIP DOWN MEMORY LANE

Spencer Tracy

 

——————————————————————————–

 

 

 

Ω   Al Parc Central de Nova York conviuen més de 400 varietats d’arbres. La seva extensió és gran, és clar. La imatge, molt fotografiada, és la de ciutadans nord-americans abraçant aquells arbres amb tota la seva força i bona voluntat. Escolten la seva veu i el seu respirar. Connecten ambdues vides. Són imatges que apareixen tot sovint als diaris, revistes, principalment, als ‘The New York Times’ i ‘The Washington Post’ i a les pel.lícules rodades a Nova York, moltes del director Woody Allen.

   Pensant amb això i amb aquella vida que enalteix la natura del planeta blau i verd, entristeix el fet de que a Palamós – conjunt important de la Costa Brava-, s’hagin d’eliminar -segons expliquen- la quantitat de 133 arbres degut a les obres del Passeig del Mar. És una constant a l’arbrat de la Costa Brava tan maltractada per la tala de milers d’arbres. ‘SOS Costa Brava’ ho denuncia i actua per evitar, a tants llocs, aquesta catàstrofe. A poblacions com Llançà, Pau, Cadaqués, Platja de Pals, Begur, Palafrugell, Palamós, Santa Cristina d’Aro, Tossa de Mar, Lloret de Mar-Blanes, no són llocs partidaris de Robin Hood pel que fa a protegir i salvar la natura i el paisatge de la Costa Brava.

   Diuen, en el cas de Palamós, que en plantaran de nous, però, mentre, sense la seva companyia i una calor més insuportable i perjudicial. Hi ha llocs que abracen els arbres, en altres, els arrasen. Més estimació per la natura i el paisatge que ja hi existien, que ja hi eren, i fora l’especulació urbanística de tants llocs de la Costa Brava.

(Foto: Secret NYC)

 

——————————————————————————–

EL DEURE I LA GLÒRIA

 

“Ens ensenyen que hem de culpar els nostres pares, germans, l’escola, els mestres, però mai nosaltres. La culpa mai no és nostra. Però sempre és culpa nostra perquè si volem canviar hem de fer l’esforç”.

 

“Nos enseñan que debemos culpar a nuestros padres, hermanos, a la escuela, a los maestros, pero nunca a nosotros. La culpa nunca es nuestra. Pero siempre es culpa nuestra, porque si queremos cambiar debemos hacer el esfuerzo”.

 

“They teach us that we must blame our parents, our brothers, the school, the teachers, but never ourselves. The fault is never ours. But it is always our fault, because if we want to change we must make the effort”.

 Katharine Hepburn

 

——————————————————————————

ELS ALTRES INSTRUMENTS I LA CULTURA

   Amb els denominats ‘botellons’ -aquests de Barcelona per Nadal- i que tant es queixen els veïns per la pertorbació del silenci i descans de la nit, haurien de ser substituïts pel so dels altres instruments amb el violí a l’avançada. Parlem de cultura i no de l’esvalotar dels ‘botellons’. La cultura de la música i que, com deia Plató, “l’educació ha de començar amb la gimnàstica i la música. La gimnàstica per formar el cos, i la música per formar l’ànima. <<La música és la medicina de l’ànima”, deia Plató. Més música, més cultura, més educació i que ningú trobi a faltar els ‘botellons’. Música immortal i no efímer.

——————————————————————————–

 

 

 

 

 

≥   La vergonyosa situació política actual ‘d’assatjament i enderroc’ contra el President del Govern espanyol, Pedro Sánchez i la seva família, em fa venir a la memòria ‘La caza’ aquella pel.lícula espanyola de l’any 1966 dirigida per Carlos Saura, amb guió escrit per ell mateix i Angelino Fons. Després d’aquesta pel.lícula, Saura va començar a ser considerat com un dels directors més importants del cinema espanyol.

   La caça de l’home. La caça del president. Fa mesos, setmanes, dies, que Madrid ja és un Estat independent. Van per lliure. El terrible ‘dumping’ fiscal que practiquen, insolidari total. Prediquen contra el nacionalisme, però, ells són practicants de l’ofegador nacionalisme espanyol. Els importa un comí la vida, el que pensen i volen d’una política exemplar i la seva fe en un futur de gran democràcia i progressisme. Espanya no és el ‘cortijo del señorito’ ni el ‘fes-me riure d’Europa’. No és Espanya, nació de nacions, perquè Espanya no és -mai no ho serà-, Madrid. Tampoc Catalunya (sempre contra Catalunya!, l’incompliment de la Llei d’Amnistia, l’espoli fiscal propi d’una colònia…), mai no serà Espanya.

   Ni amb representants presos polítics, ni amb exiliats polítics perpetus. Ni amb la denominada ‘operación Cataluña’ del ‘Partido Popular’. Ni amb la caça vergonyosa, pròpia d’una dictadura, per part de la dreta, extrema dreta i l’ultradreta, del President del Govern espanyol, Pedro Sánchez, i la seva família. Es comença instant a signar per part del Partido Popular per tots els territoris d’Espanya, nació de nacions, contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, ratificat pel poble, i s’acaba en una dictadura. L’impossible encaix d’Espanya, nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades, amb Europa i l’impossible encaix de Catalunya amb Espanya. Contra la mediocritat de la catalanofòfia: la independència.

 

——————————————————————————

LA FRASE

“Quan els nazis varen venir a buscar als comunistes, vaig callar, perquè jo no era comunista”.

   “Quan varen empresonar als socialdemòcrates, vaig mantenir el silenci, perquè jo no era socialdemòcrata”.

“Quan vingueren a buscar als sindicalistes, no vaig protestar, perquè jo no era sindicalista”.

“Quan vingueren a buscar als jueus, no vaig dir res, perquè jo no era jueu”.

“Quan finalment en vingueres a buscar a mi, ja no hi havia ningú per poder protestar”.

Martin Niemöller

 

——————————————————————————-

ESCENES

——————————————————————————–

EL DEURE I LA GLÒRIA

 

<<Creiem que a tot el món – a Europa occidental i a l’oriental, a Àfrica del Sud i a la del Nord, a les velles nacions i a les noves-, la gent ha de gaudir de llibertat per triar el seu propi futur, sense discriminació o comandament arbitrari, sense coaccions o subversió>>.

(President John F.Kennedy)

 

<<We believe that throughout the world – in Western and Eastern Europe, in Southern and Northern Africa, in old nations and new – people should enjoy the freedom to choose their own future, without discrimination or arbitrary command, without coercion or subversion.>>

(President John F.Kennedy)

<<La lluita continuarà -la pugna entre aquells que veuen un món monolític i els que creuen en la diversitat-; però ha de ser una contesa de direcció i responsabilitat, en comptes de ser una batalla destructora; ha de ser una lluita d’èxits, en lloc de ser-ho d’intimidació. Parlant en nom dels Estats Units d’Amèrica, jo dono la benvinguda a aquesta contesa. Doncs creiem que la veritat és més forta que l’error, i que la llibertat és més suportable que la coacció. I a la pugna per un món millor, tot aquest món pot ser el guanyador.>>

(President John F.Kennedy)

<<The fight will continue – the struggle between those who see a monolithic world and those who believe in diversity-; but it must be a struggle for direction and responsibility, instead of being a destructive battle; it must be a struggle for achievements, instead of being one of intimidation. Speaking on behalf of the United States of America, I welcome such a fight. Well, we believe that truth is stronger than error, and that freedom is more bearable than coercion. And in the fight for a better world, all this world can be the winner.>>

(President John F.Kennedy)

 

——————————————————————————