ℵ   L’odi contra Catalunya, immemorial nació catalana i els catalans, ve des de Madrid. També d’altres regiones d’Espanya. Es veu cada dia a molta premsa espanyola. És una malaltia crònica. No és una nota en un bloc. És una repressió constant que posa en evidència el colonialisme espanyol sobre Catalunya, representat per un cada any superior espoli fiscal. Els números intel.ligents no fallen i rucs els catalans per acceptar-ho. La xifra de 22 mil milions d’Euros – un 8’5% del PIB català- que, cada any, surten dels impostos dels ciutadans de Catalunya i no tenen retorn per part de l’Estat central, centralista i nacionalista espanyol. Això provoca un ofec econòmic i social d’envergadura.

Obsessió

   Enemics per sempre i sense convivència possible quan el Tribunal Suprem espanyol, tergiversa, canvia l’esperit i el sentit, modifica el que tothom sap que vol dir i busca acusacions que romanen fora de la realitat i de la Llei d’Amnistia, aprovada per majoria parlamentaria pels representants del poble del Congrés dels Diputats. Una obsessió, per part del Tribunal Suprem i alguns jutges, per presentar acusacions noves i inexistents com ja ha quedat demostrat que mai no van existir. La premsa catalana en parla extensament cada dia.

L’independentisme no és cap delicte

   Tampoc ho és preguntar al poble mitjançant un referèndum. Evidentment que la democràcia guanyarà si Espanya, de veritat, forma part d’una Europa lliure i democràtica i on l’independentisme no és cap delicte. En tot cas, l’independentisme català i la seva continuada repressió, és un fracàs vergonyós de l’Estat espanyol. L’Estat dels representants presos polítics catalans i dels exiliats polítics catalans a Europa. Seguint per aquest camí, la ‘Diada de l’Onze de Setembre’ de 2024, serà, sens dubte, un clam del poble català a favor de la independència i que, cada dia, des de Madrid, ens ho recorden amb tanta diligència repressiva. Retorn als anys XIX i XX a través del colonialisme actual.

Les firmes de la catàstrofe

   Enemics per sempre des de l’inici, l’any 2006, de tot el conflicte actual quan el candidat Mariano Rajoy, del Partido Popular, insta a totes les regiones d’Espanya a signar contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, votat pel poble. Un Estatut revisat pel Consell Consultiu de la Generalitat, retallat i aprovat pel Congrés dels Diputats i el Senat, ratificat pel rei i pels ciutadans de Catalunya als quals, més tard, se’ls va sostreure l’Estatut d’Autonomia que havien votat.

Catalunya i l’Estatut, com a arma electoral

   Enemics per sempre quan l’any 2010 -prop de les eleccions generals- el candidat Mariano Rajoy, del Partido Popular, –sempre Rajoy!- porta la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, al Tribunal Constitucional espanyol. El Partido Popular va fer mans i mànigues per aconseguir una majoria súper conservadora que deixés fet miques l’Estatut d’Autonomia de Catalunya que havia votat el poble.

   Evidentment, a Espanya, el candidat Rajoy del Partido Popular, va guanyar les eleccions generals. Una vegada més Catalunya i el seu Estatut d’Autonomia, utilitzats com a arma electoral. També, quan els convé, fan servir la llengua catalana per posar més llenya al foc. El Partido Popular va anar, ha anat i segeuix anant per molt mal camí. La seva pèssima i incomprensible política ha anat fent créixer l’independentisme. Del sempre contra Catalunya!  i del ¡A por ellos! Ja es veuen les conseqüències.

Catalunya, immemorial nació catalana, tractada com una colònia

——————————————————————————-

EL DEURE I LA GLÒRIA

ANUNCI DEL TRACTAT DE PROHIBICIÓ DE PROVES NUCLEARS 

<<No hi ha motiu per a complaences. Hem après en el passat que l’esperit d’un moment o un lloc pot desaparèixer i esfumar-se com el fum. Ens hem sentit defraudats més d’una vegada, i no tenim il·lusions que en el camí cap a la pau hi hagi ara dreceres importants. En molts punts, al voltant del globus, els comunistes prossegueixen els seus esforços per explotar la pobresa i la feblesa. La concentració d’armes convencionals i nuclears s’ha d’aturar com sigui>>.

(President John F.Kennedy, Discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, DC, 26 de juliol de 1963).

<<There is no reason for complacency. We have learned in the past that the spirit of a moment or place can disappear and vanish like smoke. We have been disappointed more than once, and we have no illusions that there are now any important shortcuts on the path to peace. In many places around the globe, communists continue their efforts to exploit poverty and weakness. Its concentration of conventional and nuclear weapons must be stopped at any cost>>.

(President John F. Kennedy, Nationwide Televised Address, White House, Washington, D.C., July 26, 1963)

<<Però ara, per primera vegada en molts anys, potser s’obri aquest corriol que condueix cap a la pau. Ningú no pot estar segur del que ens portarà el futur. Ningú no pot dir si ha arribat el moment d’una treva a la lluita. Però la Història i la nostra pròpia consciència ens jutjarà més durament si ara no fem un esforç per provar les nostres esperances mitjançant l’acció, i repeteixo que aquest és el moment de començar. Segons un vell proverbi xinès: “Un viatge de mil milles ha de començar mitjançant un sol pas”>>.

President John F.Kennedy, Discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, DC, 26 de juliol de 1963.

<<But now, for the first time in many years, that path that leads to peace may open. No one can be sure what the future will bring. No one can say whether the time has come for a truce in the fighting. But History and our own conscience will judge us more harshly if we do not now make an effort to test our hopes by action, and I repeat that now is the time to begin. According to an old Chinese proverb: “A journey of a thousand miles must begin with a single step.”

President John F. Kennedy, Nationwide Televised Address, White House, Washington, D.C., July 26, 1963.

L’ALTRE CANDIDAT

   Robert F.Kennedy Jr., fill del que va ser Fiscal General dels Estats Units i Senador per Nova York, Robert F.Kennedy, i nebot del President John F.Kennedy, participa des de primers d’any com a candidat independent a la campanya per a les presidencials del mes de novembre. Circumstància que ignora la premsa catalana, principalment ‘Catalunya Ràdio’ i ‘Rac1’, que només fan esment del candidats Biden i Trump. La campanya de Kennedy reforça la tasca del President dels Estats Units com a primer servidor públic i com a objectiu fonamental de romandre al costat del poble i de totes les famílies dels Estats Units d’Amèrica. Igual que el seu oncle i el seu pare, romandre en la defensa dels seus conciutadans, la justícia social, una gran sanitat pública, el progrés i la Pau. La seva voluntat i actuació de que la grandesa dels Estats Units d’Amèrica, ha de ser la grandesa de tots els nord-americans.   

   El dia del gran primer debat celebrat a Atlanta, i, des de Los Angeles, el candidat Robert Kennedy Jr., va defensar la seva política com a candidat presidencial veient i escoltant els candidats Biden i Trump. Kennedy no va ser convidat per la CNN a Atlanta, però, si que va defensar les seves aspiracions polítiques des de Los Angeles (Califòrnia).

——————————————————————————–

LA FRASE

“El món ha anat de tragèdia en tragèdia, d’horror en horror, però els éssers humans seguim existint, enamorant-nos i trobant alegria a la vida”.

 “El mundo ha ido de tragedia en tragedia, de horror en horror, pero los seres humanos seguimos existiendo, enamorándonos y hallando alegría en la vida”.

“The world has gone from tragedy to tragedy, from horror to horror, but human beings continue to exist, fall in love and find joy in life.”

Paul Auster

Kinótico

——————————————————————————-

Ï   Ho anomenen espectacle de les guerres actuals. Els senyors dictadors militars que les provoquen, ho contemplen com a festes de focs d’artifici ben resguardats en els seus palaus. S’ha vist, es veu que el complex militar industrial, proveïdor d’aquestes guerres, fabrica unes bombes denominades de ‘raïms’ que, quan cauen i esclaten s’escampen arreu. Es tracte de fabricar bombes que quan pugen, baixen i esclaten s’assembli a un espectacle de focs artificials que tot el món contempla horroritzat. Menys els que les llancen, còmplices dels senyors de la guerra, i que contemplen a tota pantalla i color els horrors de la tècnica de la destrucció. Milers i milers de nenes, nens, avis, dones, homes, famílies senceres assassinats de manera brutal.

   Res de la intervenció del cervell i conducta humans. Sense cervell, sense conducta, sense cap responsabilitat, sense compasió, només aniquilar per aniquilar mitjançant la tècnica de la destrucció. I mentre, els ciutadans paguen amb els seus impostos les armes que els governs compren al complex militar industrial. Vénen a lloc unes paraules del President John F.Kennedy, ferm impulsor de la Pau: <<Si hem d’obrir noves portes a la pau, si hem d’aprofitar aquesta oportunitat de progrés; si hem de ser tan audaços i perspicaços en el nostre control d’armaments com ho hem sigut en la seva invenció, llavors demostrem a tot el món situat en aquest costat de la muralla i al que viu a l’altre costat de la mateixa, que els Estats Units, que una Amèrica forta també desitja ardentment la pau>>.

El Jurista

——————————————————————————–

LA FRASE

• “Podem pensar en la llibertat no com el dret a fer allò que ens plagui, sinó com l’oportunitat de fer allò que és correcte”.

  • “Podemos pensar en la libertad no como el derecho a hacer lo que nos plazca, sino como la oportunidad de hacer lo que es correcto”.

   

  • “We can think of freedom not as the right to do as we please, but as the opportunity to do what is right.”

  • Peter Marshall

   

  

  

  Iberlibro (ES)

   

  Ralph Pierre LaCock, més conegut pel seu nom artístic Peter Marshall, és un antic presentador de jocs, personatge de televisió, ràdio, cantant i actor nord-americà. Va ser l’amfitrió original de The Hollywood Squares des de 1966 fins a 1981 i té gairebé cinquanta crèdits de televisió, pel·lícules i Broadway.

• —————————————————————————–

Més enllà de la música màquina de les ‘barraques’

   Un dels dos joves catalans amb més puntuació -10- en els darrers exàmens de la Selectivitat, domina tres instruments musicals. Moltíssims joves estan preparats per escoltar la gran música. És un gaudi, però, també, un acert de la intel.ligència. El panorama de concerts que bombardegen  a la joventut és desolador, ensordidor, inhòspit i desenfrenat. Fins a altes hores de la matinada i setmanes seguides se’ls empeny cap a una  cridòria musical i repetitiva. Enorme publicitat només cap a l’opció de la música artificial i que deu proporcionar grans beneficis econòmics. Pels cantors en cridar ja n’hi ha prou. Pels joves  “ja us direm el que heu d’escoltar” i sempre amb els mateixos instruments. Apartats de la cultura de la gran i bona música. A la joventut se la  té que considerar millor, és mereix més respecte. Passa quelcom per obrir una altra carpeta?

——————————————————————————–   ESCENES

   The Verdict (Veredicte final) és una pel.lícula nord-americana de 1982 dirigida per Sidney Lumet i protagonitzada per Paul Newman, Charlotte Rampling, James Mason y Jack Warden en els papers principals. Va aconseguir 5 nominacions a l’Oscar.

   Frank Galvin (Paul Newman) és un advocat de certa edat, i vingut a menys, que passa el temps bevent i realitzant petits treballs. Un antic soci, Mickey Morrissey (Jack Warden), li recorda un cas que encara no ha conclòs i en el que Galvin ja hi havia intervingut: el d’una negligència mèdica -un part en què la mare queda en estat de coma- comesa en un hospital públic pertanyent a l’Esglèsia Catòlica de Boston (Massachusetts).

   Galvin realitza un gran esforç per treballar de nou de manera professional, i esbrina que aquest cas podria guanyar-se en un judici a favor dels familiars de la víctima. A mesura que prepara el cas, rep ofertes per arreglar l’assumpte sense anar a judici; però Galvin està disposat a jugar-s’ho tot, per aconseguir una important indemnització pels familiars i refer-se com advocat.

   Però, la part contrària, -l’Esglèsia Catòlica de Boston-, dirigida per l’advocat Ed Concannon (James Mason), també està decidida a guanyar el cas sigui com sigui i està resolta a aconseguir-ho utilitzant fins i tot tota classe de mitjans bruts per això fins el punt fins i tot subornar a una ajudant seva, Laura Fischer (Charlotte Rampling). També el jutge està en contra de Frank Galvin i tot, finalment, dependrà del veredicte final.

——————————————————————————–

<<Però la pau no descansa exclusivament en cartes i convenis. Ha d’estar sempre present als cors i al pensament de tot el món. I en aquest món nostre, cap pacte, cap llei, cap tractat, ni cap organització no poden esperar mantenir aquesta pau sense l’ajuda i el bon desig de la gent>>.

 (President John F.Kennedy, Nacions Unides, Nova York, N.Y., 20 de setembre de 1963).

<<But peace does not rest exclusively on letters and agreements. It must always be present in the hearts and thoughts of everyone. And in this world of ours, no pact, no law, no treaty, nor any organization can hope to maintain that peace without the help and good will of the people.

(President John F. Kennedy, United Nations, New York, N.Y., September 20, 1963).

<<Així, doncs, no confiem exclusivament en els documents escrits. Lluitem, esforcem-nos per assolir la pau, per tenir desitjos de pau, per treballar en benefici de la pau, i que el cor i la ment de tots els nostres pobles desbordin voluntat de pau. Crec que ho podem fer. Crec que els problemes del destí humà no són fora de l’abast dels éssers humans>>.

(President John F.Kennedy, Nacions Unides, Nova York, N.Y., 20 de setembre de 1963).

Robert F.Kennedy Jr., candidat independent a les eleccions presidencials -Novembre 2024- dels Estats Units d’Amèrica. Nebot del President John F.Kennedy i fill del que va ser Fiscal General dels EUA i senador per Nova York, Robert F.Kennedy. L’actual president Joe Biden i l’anterior president Donald Trump, no són els únics candidats a la presidència dels EUA circumstància que, sembla, oblida i passa per alt la premsa catalana. Robert F.Kennedy Jr., fa campanya electoral des de l’inici de 2023, cap endavant! 

<<So, let us not rely exclusively on written documents. Let us fight, let us strive to achieve peace, to have a desire for peace, to work for the benefit of peace, and that the hearts and minds of all our peoples overflow with the will for peace. I think we can do it. I believe that the problems of human destiny are not beyond the reach of human beings.

(President John F. Kennedy, United Nations, New York, N.Y., September 20, 1963).

<<Fa dos anys vaig dir a aquesta institució que els Estats Units havien proposat i estaven disposats a signar un tractat de prohibició de proves nuclears. Avui aquest tractat ja ha estat signat. No posarà fi a la guerra. No suprimirà els conflictes bàsics. No assegurarà la llibertat per a tothom. Però pot ser una palanca, i Arquimedes, en explicar els principis de la palanca, sembla que va dir als seus amics: “Doneu-me un lloc on jo pugui recolzar-me i mouré el món”.

President John F.Kennedy, Nacions Unides, Nova York, N.Y., 20 de setembre de 1963.

Universidad de los Andes

Guerres nuclears: de quilotons a megatons

<<Two years ago I told this institution that the United States had proposed and was willing to sign a nuclear test ban treaty. Today this treaty has already been signed. It won’t end the war. It will not eliminate basic conflicts. It will not ensure freedom for everyone. But it can be a lever, and Archimedes, in explaining the principles of the lever, seems to have said to his friends: “Give me a place where I can lean and I will move the world.”

President John F. Kennedy, United Nations, New York, N.Y., September 20, 1963.

——————————————————————————–

ℑ

   Ho volen, pretenen sense èxit enfonsar-ho tot. Com que no poden governar tal com ells voldrien, que salti tot pels aires! Hi fan pensar a cada moment. Retrocés, autoritarisme, pronunciaments, sedició, rebel.lió militar, guerres civils i incivils, dictadures, presos polítics i exiliats. Un mal endèmic. La carta de presentació d’Espanya, nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades. La carta de presentació d’altres nacions de l’hemisferi occidental és el progrés humà i tecnològic, aquí, la deshumanització política i el conflicte permanent. Madrid és una mostra. No és bona escena per visitar ni pels tractats comercials. Injustícia política i sed de mal.

¡Firmar contra Catalunya! exclamaven

   Demanen vots a Catalunya, immemorial nació catalana, però, any 2006, insten a signar per tota Espanya contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, votat pel poble que manca de l’Estatut que va ratificar. ¡Firmar contra Catalunya! exclamaven davant la premsa. La recollida de signatures per part de l’expresident del Govern espanyol, Mariano Rajoy, del Partido Popular. Una gran irresponsabilitat política i l’inici del gran creixement de l’independentisme a Catalunya que ha portat a la situació actual. Mai han donat cap explicació i el caos de l’oposició ocasionat pel Partido Popular segueix vigent. Fins i tot, el tema ocupa planes del ‘The New York Times’ així com de tota la premsa europea. Mai han donat cap explicació.

“Más madera que es la guerra”, “Més fusta que és la guerra”

    I anar baixant més fusta pel riu de la gran cascada de la tragèdia. Portar la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya al Tribunal Constitucional espanyol, per part del Partido Popular, i perquè existia en aquest TC una majoria en contra de l’Estatut d’Autonomia. Sempre contra Catalunya! De l’any 2006 al 2010 quatre anys per dictar la pitjor sentència retalladora, i deixar Catalunya sense l’Estatut d’Autonomia que el poble havia votat. Mai han donat cap explicació. Augment de l’independentisme. El caos, encara avui.

   Catalunya, immemorial nació catalana, ofegada per un pèssim i injust finançament que porta a un cruel espoli fiscal. La xifra de 22 mil milions d’Euros -un 8,73% del PIB català- que, cada any, surten dels impostos dels ciutadans de Catalunya i no tenen retorn per part de l’Estat central, centralista i nacionalista espanyol. Els primers en pagar i la desena en rebre.

El demanat diàleg sobre el ‘pacte fiscal’, a les escombraries

   Artur Mas, expresident de la Generalitat de Catalunya, va parlar moltes vegades amb l’expresident espanyol Mariano Rajoy del Partido Popular per tal d’esmorteir els efectes del mal finançament de Catalunya. Mas li va proposar a Rajoy un ‘pacte fiscal’ mitjançant unes sessions de diàleg i treball que mai van tenir lloc. Res de res. Quan es tracta de la Catalunya pagadora, per què molestar-se?  El conflicte va anant creixent i posant en evidència l’espoli fiscal en una Catalunya nació que només compta a l’hora de pagar. El creixement de l’independentisme n’és una conseqüència. Per Madrid, però, Catalunya ha de ser tractada com una colònia.

   Així ho van demostrar els esdeveniments posteriors. Per un costat  la demanda del dret a decidir i de la llibertat d’un poble. Per l’altre, la repressió en tots els camps i mitjançant operacions encobertes que recorden a una  política colonialista. El Congrés dels Diputats, el Senat, l’anterior Govern del Partido Popular i l’actual hauran de respondre en nom de la democràcia, de l’estat de dret i pel seu prestigi internacional.

<<Més fusta que és la guerra!>> Més política pèssima, ignorant, venjativa i d’injustícia contra Catalunya que és la guerra!

——————————————————————————–

δ   Cinc dies després de la seva arribada al Regne de Ponto (veni) i quatre hores després de veure per primera vegada a Farnaces i al seu exèrcit (vidi), César ja l’havia derrotat (vici).

   Pedro Sánchez, també, després dels cinc dies de la seva reflexió nacional i internacional i abans de les eleccions catalanes, va desembarcar a Catalunya (veni), hores després va veure el camp de batalla electoral – Aragonès, Puigdemont, Junqueras i altres – (vidi), que el dia de les eleccions avançades i innecessàries, Illa-Sánchez ja els havien derrotat (vici). Primer acte, de moment, i en vindran molts més. El taló de l’escenari puja i baixa. El representant Puigdemont, comparat amb el president i candidat Joe Biden, és molt jove. La fe mou muntanyes.

Fuetades i desunió

   La desunió visceral i contumaç de l’independentisme polític ha provocat tal resultat electoral. Ni l’espoli fiscal quantificat en 22 mil milions d’Euros -un 8,73% del PIB català- que, cada any, surten dels impostos dels ciutadans de Catalunya i que no tenen retorn per part del Govern central, centralista i nacionalista espanyol, ni el patiment ciutadà constant degut a una xarxa de trens de rodalies propis del segle XIX, ni l’Estatut d’Autonomia vigent que no és el que el poble va votar, ni l’horror de les operacions encobertes pagades amb fons públics de la denominada operación Cataluña, ni el denominat ‘155’ exterminador de l’autonomia, ni els representants presos polítics, ni els exiliats polítics a Europa des de fa 8 anys, ni la immensa repressió, ni el colonialisme espanyol demostrat amb tots aquests fets i altres, fan esclatar la necessària unió política independentista que els ciutadans de Catalunya, immemorial nació catalana, han demostrat i demostren arreu del país. Tampoc aquesta mandrosa abstenció del 42% a les eleccions catalanes del 12M, contribueix a aquesta necessària unió de l’independentisme.

Fracàs de l’Estat espanyol

   També, l’independentisme, ens mostra el grandiós fracàs nacional i internacional de l’Estat espanyol i dels seus Governs que, per un autoritarisme de segles passats, impedeixen el desenvolupament d’un estat federal i consenteixen una nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades. I mentre, Catalunya paga, paga i paga. La primera en aportar i la desena a rebre.

Conversacion sobre Historia

——————————————————————————–

EL DEURE I LA GLÒRIA

Anunci del tractat de prohibició de proves nuclears

Anuncio del tratado de prohibición de pruebas nucleares

Nuclear Test Ban Treaty Announcement

<<Aquest tractat limitat de prohibició de proves nuclears, segons el nostre criteri més acurat, és més segur per als Estats Units que una limitada carrera d’armes nuclears. Per totes aquestes raons, tinc l’esperança que aquesta nació aviat aprovarà aquest tractat. Sens dubte donarà origen a un debat al Senat i a tot el país. La Constitució, sàviament, exigeix el consentiment i consell del Senat en tots els tractats, i aquesta consulta, en realitat, ja ha estat iniciada. Tot això es farà com cal. Un document que pugui assenyalar l’oportunitat històrica i constructiva que el món celebri un debat també històric i constructiu>>.

(President John F.Kennedy, Discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, DC, 26 de juliol de 1963).

<<This limited nuclear test ban treaty, in our most careful judgment, is safer for the United States than a limited nuclear arms race. For all these reasons, I am hopeful that this nation will soon approve this treaty. It will certainly give rise to a debate in the Senate and throughout the country. The Constitution wisely requires the consent and advice of the Senate in all treaties, and such consultation has, in fact, already been initiated. All this will be done as it should be. A document that can point out the historic and constructive opportunity for the world to hold a historic and constructive debate>>.

(President John F. Kennedy, Nationwide Televised Address, White House, Washington, D.C., July 26, 1963).

Robert F.Kennedy Jr., candidat independent a les eleccions de novembre de 2024 per a la presidència dels Estats Units d’Amèrica. És fill del que va ser Fiscal General dels Estats Units, senador per Nova York i candidat pel Partit Demòcrata a les eleccions presidencials de l’any 1968. També és nebot  del que va ser recordat i estimat president dels EUA (1961-1963), John F.Kennedy.

<<Així mateix, confio que tots vosaltres, els ciutadans d’aquest país, preneu part en aquest debat, perquè aquest tractat és per a tots. I particularment es relaciona amb els nostres fills i néts, en nom dels quals hem de discutir. Aquest debat implicarà la presència d’experts militars, polítics i científics, però no ha de quedar només a les mans. El dret i responsabilitat són de vosaltres>>.

(President John F.Kennedy, Discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, DC, 26 de juliol de 1963).

Diario AS

<<Likewise, I trust that all of you, the citizens of this country, will take part in that debate, because this treaty is for everyone. And it particularly relates to our children and grandchildren, on whose behalf we must argue. This debate will involve the presence of military, political and scientific experts, but it should not be left solely in their hands. The right and responsibility are yours>>.

(President John F. Kennedy, Nationwide Televised Address, White House, Washington, D.C., July 26, 1963).

——————————————————————————

∏   A ses Illes Balears -Països Catalans- ‘Vox’ i el Partido Popular, volen treure la paraula ‘català’ del seu Estatut d’Autonomia votat, en el seu dia, pel poble. D’aquesta manera s’incompleix i es vilipendia la Constitució espanyola. És una tècnica del Partido Popular que ja va utilitzar quan van portar al Tribunal Constitucional espanyol la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, revisat pel Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya, retallat i aprovat pel Congrés dels Diputats, pel Senat, ratificat pel rei i votat pel poble.

   La qualificació de ‘lapao’ a la llengua catalana – Llei de Llengües d’Aragó- aprovada, en el seu dia, pel Partido Popular i que es parla a la Franja d’Aragó, posa en evidència aquesta tècnica de la destrucció que tanta raó dóna  a l’independentisme.

   Any 2006. L’instar a signar per tota Espanya contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, votat per un poble que manca de l’Estatut que va ratificar. ¡Firmar contra Catalunya! exclamaven davant la premsa. La recollida de signatures per part de l’expresident espanyol, Mariano Rajoy, del Partido Popular. Una gran irresponsabilitat política i l’inici del gran creixement de l’independentisme a Catalunya que ha portat a la situació actual.

   La creuada en contra de la llengua catalana, reviu imatges del franquisme i el feixisme. Una política sense seny es perdre el temps i diners públics. Burlar-se dels ciutadans que esperen de la política un gran, honest, útil, just, democràtic i protector servei públic.  

El català és una llengua indoeuropea descendent del llatí que forma part de la família de les llengües romàniques occidentals com el francès, l’occità, el retoromànic, el castellà, el gallec o el portuguès. A Catalunya, immemorial nació catalana, conviuen familiarment, ensenyament i socialment el castellà i el català. En la seva dura, penosa i castigada lluita per subsistir, mai a Catalunya i als Països Catalans s’ha perseguit la llengua castellana. Han conviscut i conviuen. El català sí que ha estat perseguit i es torna a fer.

——————————————————————————- 

Θ   El cas de Sandro Rosell, 39è president del Futbol Club Barcelona, podria arribar al despatx oval de la Casa Blanca. Les tres grans finestres situades darrere dels despatx del president dels Estats Units d’Amèrica, són la transmissió de la gran premsa, ràdio i televisió al món. Així ho va entendre John F.Kennedy.

L’FBI “molt enfadats”

   Ara, i amb relació al terrible, injust i penós camí recorregut de 2 anys de presó ‘preventiva’, Sandro Rosell va explicar a la programació de matí i tarda de RAC1 (08/04/2024) que l’FBI el va investigar per ordres de la policia patriòtica -durant el Govern del Partido Popular- i que l’excomisari Villarejo “és una víctima més” i accepta fer un cara a cara amb ell a ‘El món a RAC1’. Sembla, ara, que l’FBI estan molt enfadats de com es van desenvolupar les coses a Espanya. Seria hora de que el Govern espanyol donés explicacions sobre aquestes qüestions tan fosques -Operación Cataluña- per aclarir dubtes sobre la democràcia i l’estat de dret a Espanya. 

   Tampoc, la no renovació del Consell General del Poder Judicial, caducat des de fa 7 anys, ajuda a la democràcia i a l’estat de dret. Quantes vegades la Comissió i Parlament europeus han demanat i intervingut en aquesta renovació! També, aquesta manca de renovació del Consell General del Poder Judicial, causa una inseguretat ciutadana, jurídica, política, parlamentaria, legislativa i de bloqueig de nous càrrecs per a la modernització i eficàcia de la justícia en una nació de nacions com és Espanya. I no, no, no, l’Espanya dels representants presos polítics catalans, els representants polítics catalans exiliats a Europa, que cada dia que passa augmenta els seu número i ja són 11 els exiliats en aquests moments.

Recollida de signatures, “contra Cataluña”, deien

   Si a tota aquesta situació que ens recorda temps dictatorials, hi afegim causes inicials, continuades i actuals com va ser la recollida de signatures, l’instar a signar per part de l’expresident Mariano Rajoy ‘Partido Popular’, i per tot el territori format per nacions i ‘regiones’, contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, votat pel poble. Preguntats per la premsa els espanyols que van participar en la recollida de signatures deien ¡firmar contra Cataluña! Es tractava d’anar contra Catalunya. La Catalunya ‘pagadora’ que és la primera en aportar -22 mil millons d’Euros cada any- i la desena en rebre. El sempre contra Catalunya! que dóna molts vots i augmenta l’independentisme.

Retallat i destrossat, l’Estatut, no és el que el poble va votar

   Any 2006. Després de la gran recollida de signatures espanyoles contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, votat pel poble, i a instancies del Partido Popular, portar-lo al Tribunal Constitucional. Quatre anys de tragèdia abans d’emetre la pitjor de les sentències i com a conseqüència de la mala política del ¡siempre contra Cataluña! del Partido Popular. El màxim propulsor de l’enorme augment de l’independentisme a Catalunya i la seva utilització com a arma electoral.

La Valira

——————————————————————————–

EL DEURE I LA GLÒRIA

QUINA CLASSE DE PAU DESITGEM?

¿QUE CLASE DE PAZ DESEAMOS?

WHAT KIND OF PEACE DO WE WANT?

<<Per tant, hem de perseverar en la recerca de la pau, amb l’esperança de produir canvis constructius dins del bloc comunista, que a la seva vegada donin lloc a solucions que ara sembla que hem quedat molt allunyades de nosaltres. Hem de dirigir els nostres assumptes en tal forma com per als interessos dels comunistes portin a un acord de veritable pau. Sobre tot,  quan defensem els nostres propis interessos vitals, les potències nuclears han d’evitar a tota costa aquelles confrontacions que obligaran a un adversari a triar bé una humiliant retirada o repetir a una guerra nuclear. Adoptar aquest últim extrem en una era atómica només evidenciaria una bancarrota en la nostra política o un desig col·lectiu de mort per a tot el món>>.

(President John F.Kennedy, Universidad Americana, Washington, D.C., 10 de juny de 1963).

 Candidat indepenent, humanista, responsable i de grans valors polítics i socials, a les eleccions del Novembre de 2024 per a la presidència dels Estats Units d’Amèrica

——————————————————————————–

LA FRASE

“Ells no saben què signifiquen les cançons. Merda! ni jo mateix sé què signifiquen!”

“They don’t know what the songs mean. Shit! I don’t even know what they mean!”

Bob Dylan

Bob Dylan, circa 1965.

——————————————————————————–

LA SEVA TERRA VERDA, FREDA I EL VIOLÍ PER A TOTS

Anem cap a una altra dimensió de l’Art Musical que dóna pas al violí com instrument popular i obert cap a totes les tendències musicals. Avui ens acostem al ‘Country’ de les províncies marítimes del Canadà on s’estudia i es practica el violí. S’escolta, es balla i es canta. Aquí, també, pel que fa al ball ‘Country’, però, s’opta pels mateixos instruments musicals i concerts repetitius amb uns sorolls extremats i, sempre a hores intempestives!

—————————————————————————-   

Ψ   Ja no se’n recorden o ho fan veure que l’oblit és el remei pèssim. Cues de pansa, no, no, no, apartar-les! Utilitzar Catalunya, immemorial nació catalana, com a arma electoral. Sempre contra Catalunya! I, els del Partido Popular, són catedràtics en aquesta qüestió. Aquests, els del dictatorial ‘155’ -càstig provinent del colonialisme del segle XIX- pretenen recollir vots a Catalunya?  Que estrany! Quan la seva especialitat derivada de la mala política és instar a recollir signatures contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya votat pel poble. !Firmar contra Catalunya¡ Així ho exclamaven davant la premsa els signants. Contra Catalunya! Any 2006, el de la ignomínia d’utilitzar la nació catalana com a arma electoral. Més tard vindria el !a por ellos! Sempre contra la Catalunya ‘pagadora’ ofegada per l’espoli fiscal.

A on van a parar?

   Els 22 mil milions d’Euros -un 9,5% del PIB català- que cada any surten dels impostos dels ciutadans de Catalunya, se’n van cap a Madrid, i no tenen retorn per part del Govern central, centralista i nacionalista espanyol? Això provoca un considerable ofec econòmic i social a Catalunya que és la primera nació en aportar cap a Espanya i la desena en rebre. Una flagrant injustícia de l’actual finançament autonòmic que no els passa al País Basc i a Navarra.

   Infinitat de vegades el després Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, li va demanar a l’expresident del Govern espanyol, Mariano Rajoy, del Partido Popular, diàleg i sessions de treball, perquè Catalunya pogués salvar-se del seu mal finançament -gairebé 8 milions d’habitants- mitjançant un pacte fiscal. A jutjar pels esdeveniments posteriors, cada vegada amb més trepitjada colonialista, l’expresident del Govern espanyol, Mariano Rajoy, i el seu Govern del Partido Popular, no van intentar comprendre res, cap sessió de diàleg i treball, embolicar-ho tot cada vegada més, ignorar el progressiu i massiu malestar de la nació catalana, no fer cas de l’augment de l’independentisme…La pèssima i arrogant política del Partido Popular de tractar Catalunya, immemorial nació catalana, com a una colònia. No a un just pacte fiscal, però si a portar al Tribunal Constitucional més de 30 lleis aprovades pel Parlament de Catalunya. No a un just pacte fiscal, però si el ‘155’ per anul.lar l’autonomia. No a un just pacte fiscal, però si als representants presos polítics catalans. No a un just pacte fiscal, però si als representants exiliats polítics catalans que encara romanen exiliats. No a un just pacte fiscal, però si a la repressió que encara dura.

I ara volen els vots dels catalans?

   I ara, el Partido Popular, volen presentar-se a les eleccions del proper mes de maig a Catalunya i obtenir vots a cabassos. Per què? Pel sempre contra Catalunya que van començar a practicar des de l’any 2006 contra l’Estatut d’Autonomia? Per fer fora, eliminar i enterrar la llengua catalana -retorn a la dictadura franquista- com estan fent a marxes forçades a València i a les Illes Balears? 

El Nacional.cat

Al sempre contra Catalunya! s’imposa: independència!

——————————————————————————–

 EL DEURE I LA GLÒRIA

Quina classe de pau desitgem?

“Tots som mortals”

“Todos somos mortales”

“We are all mortal”

<<Així, doncs, no tanquem els ulls davant les nostres diferències, i parem atenció als nostres interessos comuns i als mitjans més idonis mitjançant els quals es puguin resoldre aquestes diferències.I si ara mateix no les podem resoldre, almenys podrem ajudar que el món se senti segur enmig de les seves divergències.Doncs en una anàlisi final, la nostra baula bàsica i comuna és que tots habitem en aquest mateix planeta;tots respirem el mateix aire;tots desitgem el millor per al futur dels nostres fills.I tots som mortals>>.

(President John F.Kennedy, Universitat Americana, Washington, DC, 10 de juny de 1963).

Robert Kennedy, Jr., candidat independent -eleccions 2024- a la presidència dels Estats Units d’Amèrica.

<<So, let us not close our eyes to our differences, and let us pay attention to our common interests and the most suitable means by which such differences can be resolved. And if we can’t solve them right now, at least we can help the world feel safe in the midst of its divergences. Well, in a final analysis, our basic and common link is that we all inhabit this same planet; We all breathe the same air; We all wish the best for our children’s future. And we are all mortal>>.

(President John F. Kennedy, American University, Washington, D.C., June 10, 1963).

——————————————————————————–

ℑ   <<Una guerra, avui o demà, si ens portés directament a l’ocupació de les armes nuclears, seria una guerra molt diferent de totes les altres que registra la Història. Un intercanvi nuclear a gran escala que durés uns seixanta minuts, o menys emprant les armes que avui dia existeixen, podria escombrar de la superfície de la Terra més de tres-cents milions de nord-americans, europeus i russos, així com un crescut nombre d’éssers humans que habiten a altres regions d’aquest planeta. I els supervivents, tal com va advertir el senyor Khrusxev als xinesos comunistes, «els supervivents envejaran els morts». Doncs heretarien un món tan devastat per les explosions, el foc i el verí, que avui dia ni tan sols som capaços de concebre tot el seu horror. Així doncs, procurem allunyar el món d’aquesta guerra. Aprofitem al màxim aquesta i les altres oportunitats per reduir la tensió, per disminuir aquesta tremenda carrera d’armes nuclears tan perillosa, i fem tot el que està de part nostra per evitar que el món sencer mori>>.

(President John F.Kennedy, Universitat Americana, Washington, DC, 10 de juny de 1963).

<<Aleshores, el nombre de nens i futurs fills d’aquests nens amb càncer als ossos, amb leucèmia a la sang o amb verí als pulmons, podria semblar petit en comparació dels perills naturals que aguaiten a la salut. Però aquest no és un risc natural per a la salut ni tampoc un tema estadístic. La pèrdua d’una vida humana o la deformació d’un nadó nounat, d’un nadó que pugui néixer després que tots els presents ens haguem anat, ha de ser motiu de preocupació per a tots nosaltres. Els nostres fills i néts no poden ser simples estadístiques davant de les quals haguem de mostrar-nos totalment indiferents >>.

President John F.Kennedy, Discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, DC, 26 de juliol de 1963.

<<So, the number of children and future children of these children with cancer in their bones, with leukemia in their blood or with poison in their lungs, could seem small compared to the natural dangers that threaten health. But this is not a natural health risk nor a statistical issue. The loss of a human life or the deformation of a newborn baby, a baby that may be born after all of us here are gone, should be a cause for concern for all of us. Our children and grandchildren cannot be simple statistics to which we must be totally indifferent.

President John F. Kennedy, Nationwide Televised Address, White House, Washington, D.C., July 26, 1963.

——————————————————————————–

LA FRASE

• “Quan es va constituir la Generalitat provisional tot Espanya va pensar que l’Estatut representava grans beneficis per a Catalunya i va iniciar-se una cursa esbojarrada d’ambició d’autogovern a la resta de països i regions de l’Estat”.

Swissinfo

Josep Tarradellas i Joan

Ex President de la Generalitat de Catalunya

President de la Generalitat de Catalunya a l’exili durant la dictadura franquista des de 1954 fins a la restauració de la Generalitat el 1980.

——————————————————————————–

JAZZ I VIOLÍ, CARRERA OBERTA

  ‘Eufòria’ per la bona música. No, a sempre amb els mateixos instruments, identiques cançons, els mateixos tons de bateries i els repetitius tons de veus. L’espectacle de sempre per aparèixer als platós de televisió i als mòbils. Música per a un dia, música perduda.

——————————————————————————–

⊗   En els temps civilitzats amb dictadors cruels, despietats i guerres terribles costa més volar en llibertat, si és un sol que ho vol fer, o pocs els que l’acompanyen. Però, si són milions resulta més fàcil travessar la barrera del so. La lliçó, veu, paraules i imatges dels que ho han fet, és un exemple que no morirà mai. No només per a les seves famílies, sinó per a tota la humanitat. Sabem qui són i els recordem.

   A ‘To kill a Mockingbird’, ‘Matar un rossinyol’, ‘Matar a un ruiseñor’, la senyora Harper Lee explica l’essència de la justícia i la llibertat, la dignitat de la persona humana i la pau. Considerat, sobretot, un cant a favor de la justícia i contra els prejudicis i el racisme. Tots els alumnes i estudiants l’haurien de llegir en català, castellà i anglès. I, per descomptat, veure la pel.lícula. Pares i mares! Aparqueu els mòbils infernals i mireu amb els vostres fills ‘Matar a un ruiseñor’. Llegiu el llibre. Mestres i professors! Feu el mateix.

   Llibre publicat l’any 1960 als Estats Units d’Amèrica mentre John F.Kennedy corria per tot el país en una interminable campanya electoral. Pel seu llibre, la senyora Lee va guanyar un ‘Premi Pulitzer’ i el director Robert Mulligan, en va fer una gran pel.lícula estrenada l’any 1962. Tres Oscar d’un total de 8 nominacions. També, totes les escoles dels EUA el van adoptar com a llibre principal de lectura considerat, sobretot, un cant a favor de la justícia i contra els prejudicis i el racisme.

Atticus, Tom i ‘Boo’ Radley

   Atticus Finch (Gregory Peck), el pare de família vidu que ha de donar exemple, abraçar i estimar als seus dos fills. Un gran advocat bo i just que, per petició del jutge, ha de defensar a un pare de família, negre, pobre, acusat de violació i que és innocent. Un advocat que defensa, fins a les últimes conseqüències, la justícia i la igualtat davant la llei. Com es podria matar un rossinyol, el cant més bell de la natura?

   Tom Robinson (Broch Peters), el negre bo, de cor generós, pare de família, disposat sempre a ajudar a tothom i vivint en un estat del sud dels EUA com el d’Alabama, tan difícil per a la vida dels negres. A Tom se l’acusa de la violació d’una noia blanca, però, és innocent. Com es podria matar un rossinyol, el cant més bell de la natura?

   Arthur ‘Boo’ Radley (Robert Duval), que viu amb el seu pare en una casa d’espant i tenebrosa. Són considerats els dolents del poble. Però, en realitat, ‘Boo’ Radley fa el bé i estima als fills de l’advocat Atticus. Els salva la vida. Com es podria matar  un rossinyol, el cant més bell de la natura?

Atticus Finch (Gregory Peck)

Arthur ‘Boo’ Radley (Robert Duval)

Tom Robinson (Brock Peters)

Com es podria matar un rossinyol, el cant més bell de la natura?

——————————————————————————–