ℑ 

   Figuretes cap aquí, figuretes cap allà com en una partida d’escacs i, pesen, són de plom. La història per testimoni. Aquestes, però, es fan anar amunt i avall pels moviments dels molt poderosos i que tenen molt poder polític, civil i militar. Com sempre, són els ciutadans del poble els qui acaben sent aixafats. Lleis que s’incompleixen en ple segle XXI a Espanya com la Llei Orgànica 1/2024 d’amnistia política, aprovada pel Congrés dels Diputats i avalada pel Tribunal Constitucional. No es compleix. Els representants polítics catalans encara romanen, des de l’any 2017, exiliats a Europa. Estat de dret?

   Recalcitrant centralisme històric portador durant els segles XIX i XX prop de d0s-cents pronunciaments o cops d’estat encaminats a canviar per la força a reis, presidents del govern i règims polítics. Els cops d’estat han comportat una guerra, enfrontament armat o una dictadura. Pocs s’han donat per afavorir el benestar ciutadà.

   Espanya i alguns dels seus pronunciaments militars: El Motín de la Granja (1836), la Vicalvarada (1854), la Gloriosa (1868), golpe de Pavía (1874). El primer golpe militar del siglo XX, lo ejecutó Primo de Rivera en 1923. En 1930 la Sublevación de Jaca; en 1932 la Sanjurjada; en 1936 el golpe fascista contra la República, que provocó la Guerra y establecimiento de la dictadura de 40 años. En 1939, el golpe de Casado y en 1981 el 23-F.

Un odi polític constant i malaltís

   Resulta difícil d’acceptar que hi pugui haver-hi gent que es senti orgullós d’aquestes misèries que només han portat violència, guerres i un dolor interminable. No han portat intel.ligència, saviesa, coneixements científics, tècnics, avenços en la Ciència i en la Medicina ni, molt menys, treballosos premis Nobel. Han portat un odi constant en una Espanya, nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades. La veritable democràcia, viure en democràcia, fer les coses en democràcia ha transcorregut per una interrupció total i això, deixa unes seqüeles que es pateixen cada dia. La immensa corrupció a Espanya n’és un exemple. També el no compliment de la Llei d’amnistia aprovada pel Congrés dels Diputats i emparada per la Constitució, pot tenir la desafiant i antidemocràtica consideració de cop d’estat? Una nació de nacions que menysprea el federalisme  -que és, històricament, el seu bressol- i amb tant odi polític i social, és un país malalt. El continuat conflicte  polític, humà i social ocasionat pels partits de la dreta, extrema dreta i ultradreta; el seu menyspreu constant contra les llengües que es parlen a les diverses nacions que formen Espanya, pot tenir la desafiant i antidemocràtica consideració de cop d’estat?

Prop de dos-cents pronunciaments o cops d’estat a Espanya, encaminats a canviar per la força a reis, presidents del govern i règims polítics. Encara ara es paguen les conseqüències.

 

———————————————————————-

EL DEURE I LA GLÒRIA

 

MITOS RELATIVOS EN EL GOBIERNO AMERICANO

MYTHS RELATING TO THE AMERICAN GOVERNMENT

¢   Una nació de nacions constretes i amargades, no reconegudes ni acceptades, és el sender cap al mal camí. I més quan aquests regnes i nacions ho són des de temps immemorials, des dels temps de les espades, les llances i les ballestes. I dels temps dels cavalls, avui, apartats i menyspreats. Utilitzar i llançar. Maleïts drons de guerra assassins infernals i endimoniats. 

Bolcar el bressol de la llibertat

   Per la força de les armes dels reis denominats ‘catòlics’, aquest regne de regnes peninsulars que era Espanya , ara, nació de nacions constretes i amargades, no reconegudes ni acceptades, li van bolcar el bressol de la llibertat dels seus regnes, els seus furs i els seus diners. Ara, el bressol del federalisme també bolcat. S’escull i s’imposa el centralisme més acèrrim propi del domini de la ignorància sobre els pobles. El centralisme espanyol, el centralisme de Madrid disfressat d’autonomia. Això s’entén millor anant assaborint amb un gotet, el més bo whisky escocès i, sense ànim de fomentar l’alcoholisme, abans que el senyor Trump faci pujar els preus.

El centralisme radical i unes autonomies de fireta   

   El centralisme radical i de recaptació dinerària propi del colonialisme espanyol, que evidencia unes autonomies de fireta. Catalunya aporta a la hisenda centralista 30 mil milions cada any. Un escreix de recursos impositius que envia a l’Estat cada any i que no retorna ni en forma de serveis ni d’infraestructures. Un escreix de gran magnitud ja que equival aproximadament al 50% del pressupost de la Generalitat, i és un import equivalent al que destina a salut, ensenyament, benestar social, habitatge, cultura i seguretat. De la tercera en aportar a la desena en rebre. Inexistència del principi d’una justa i democràtica ordinalitat. Catalunya nació que ja ha superat els 8 milions d’habitants experimenta un ofec económic i social considerable que, vista la resposta de l’Estat espanyol, només li queda l’opció de la independència. 

Cops d’estat i corrupció política

 

   Recalcitrant centralisme històric portador durant els segles XIX i XX prop de dos-cents pronunciaments o cops d’estat encaminats a canviar per la força a reis, presidents del govern i règims polítics. També, des del centralisme, la negació de les diferents llengües existents a les nacions que formen Espanya, utilitzades com a arma electoral com és el cas del català patidor de persecució i prohibició. Moltes d’aquestes llengües ancestrals avui ja desaparegudes. Centralisme acèrrim sense correcció del passat i, com s’està veient, del present de nombrosos casos de corrupció política amb participació empresarial que deixen a Espanya en molt mal lloc i d’avergonyiment. Corrupció política, corrupció i més corrupció davant la passivitat del centralisme polític i económic del passat i del present. Un fracàs espanyol d’envergadura davant els joves de les nacions que formen Espanya, Europa i el món.

El centralisme contra Catalunya

 

   El centralisme sense solucionar -que ja prové de segles enrere- afoga la diversitat, la llibertat, el progressisme social, cultural i econòmic dels pobles diversos que formen Espanya. La persecució constant contra Catalunya mitjançant les signatures contra l’Estatut ratificat (Partit Popular) i triturat pel Tribunal Constitucional, la negació del demanat pacte fiscal, recursos del PP contra totes les lleis aprovades pel Parlament de Catalunya, persecució dels adversaris polítics mitjançant la denominada ‘operación Cataluña’ i del programari maliciós d’espionatge ‘Pegasus’, intervenció policial violenta contra votants pacífics ‘a por ellos!’, sortida de l’esfera política per anar a la persecució judicial, sentència de 100 anys de presó en conjunt, representants catalans presos polítics i exiliats a Europa, persecució constant contra la llengua catalana i l’espoli fiscal, en són una mostra. Com ho és també l’exili del Molt Honorable 130è President de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, exiliat al regne federal de Bèlgica des de l’any 2017 tot i haver estat amnistiat. Mateixa situació actual d’altres representants polítics catalans. És una mostra més del centralisme acèrrim que, en el cas de la Catalunya pagadora, porta cap a la crida i actuacions per la independència.

———————————————————————-

EL DEURE I LA GLÒRIA

 

MITES RELATIUS AL GOVERN AMERICÀ

MITOS RELATIVOS EN EL GOBIERNO AMERICANO

MYTHS ABOUT THE AMERICAN GOVERNMENT

<<Examinem primer la qüestió del volum i la forma de les responsabilitats del Govern. El mite, aquí, és que el Govern és gran i dolent…, i que constantment augmenta de mida i de mala qualitat. Evidentment, aquest mite té alguna excusa per a la seva existència. És cert que fa temps cada nova Administració ha gastat més diners, molt més diners que la seva predecesora. Així, el president Roosevelt va gastar molt més que el president Hoover i, amb assignacions per al cas especial de la Segona Guerra Mundial, el president Truman va sobrepassar el president Roosevelt en els seus costos. Y per probar que això no era cuestión partidista, el president Eisenhower va sobrepassar al president Truman en l’estupenda cantidad de cent vuitanta-dos mil millones de dólars. És fins i tot  possible que aquesta mateixa tendència tingui continuació>>.

(President John F.Kennedy, Universidad de Yale, New Haven (Connecticut), 11 de juny de 1962).

“Let us first examine the question of the size and form of government responsibilities. The myth here is that government is big and bad… and that it is constantly increasing in size and quality. Evidently, this myth has some excuse for its existence. It is true that for some time now, each new administration has spent more money, much more money, than its predecessor. Thus, President Roosevelt spent much more than President Hoover, and, with appropriations for the special case of World War II, President Truman outspent President Roosevelt. And to prove that this was not a partisan issue, President Eisenhower outspent President Truman by a staggering $182 billion. It is even possible that this same trend will continue.”

(President John F. Kennedy, Yale University, New Haven, Connecticut, June 11, 1962)

———————————————————————-

LA FRASE

 

“És estrany que el gerent de productes sigui més important per a la salut dels meus fills que el pediatre”.

 

“Es extraño que el gerente de productos sea más importante para la salud de mis hijos que el pediatra”.

 

 

“It’s strange that the product manager is more important to my children’s health than the pediatrician.”

 

Meryl Streep

———————————————————————-

Violí, Orquestra de Jazz i Cultura

Una aportació a la cultura i a la música, absent en els  centenars de concerts repetitius de Barcelona. Els mateixos cantants, música, instruments. Molta gresca, poca cultura i escassa sensibilitat musical.

———————————————————————

 

 

¤   En el Govern del senyor Trump (pronunciació Trom), hi han tretze multimilionaris. No els manca de res, però sí, els falta, una gran dosi de compassió i d’intel.ligència. Diria que els hi vesa per tots costats un complex d’inferioritat altíssim. Fins i tot, els treballadors arribats de països diversos, – la base humana, econòmica, tradicional i històrica dels EUA- els fan por. La resposta de la Casa Blanca (ara la casa negra): expulsions, deportacions, centres d’internament , una altra vegada la presó d’Alcatraz, caimans, serps…,i, per què no megalodons?   Una inferioritat actual dels Estats Units (desunits) d’Amèrica pregonada fins a la sacietat per l’actual inquilí de la Casa Blanca, l’home que es creu allò amb el que no creu. Tot és Trump, Trump i Trump i els seus negocis, i, els negocis dels seus amics. Ara, ja no recorden mastegar xiclet i, alhora, caminar. Amb el senyor Trump la ‘r’ de ridícul ha passat a ser la primera lletra de l’alfabet.

   El negoci de la guerra interminable

 

   Això sí, amb el poder militar industrial infernal, creuen, que ho poden solucionar tot i, res mé equivocat. Ho compliquen tot. Només cal recordar el ‘cames ajudeu-me’ de l’horror i morts de la guerra del Vietnam. Palestina, l’infern de Gaza. Una continuació de la segona guerra mundial. Un ‘genocidi’ diu l’ONU. Més de 57.000 persones mortes (55.637 palestins i 1.706 israelites). Cada dia morts i més morts. I, Jesús de Natzaret, segueix predicant, amb casc, la bondat i la PAU. El balanç humà de la guerra a Ucraïna supera el milió de morts i ferits i no paren. Quant dolor! Quanta tragèdia! per a tantes famílies. Afirmen que un home pot assassinar a un altre i que un altre home, que no ha assassinat mai a ningú, és capaç d’ordenar la mort de milions de persones. Són els homes de les pistoles d’or i posseïts pel diable. Pobres exorcistes! Quina feinada!

———————————————————————-

EL DEURE I LA GLÒRIA

MITES RELATIUS AL GOVERN AMERICÀ

MITOS RELATIVOS AL GOBIERNO AMERICANO

MYTHS RELATING TO THE AMERICAN GOVERNMENT

<<Hi ha tres grans àrees dels nostres assumptes domèstics en les quals avui hi ha el perill que la il·lusió impedeixi una acció efectiva. Hi ha, abans que res, la qüestió de la mida i la forma de les responsabilitats del Govern; en segon lloc hi ha la qüestió de la política fiscal pública, i en tercer lloc la qüestió de confiança; confiança industrial, confiança pública, o, simplement, confiança a Amèrica. Vull parlar sobre aquestes tres qüestions i vull fer-ho acuradament i desapassionadament…, i posaré èmfasi en el fet que en aquest aspecte no estic en absolut preocupat amb el debat polític, sinó més aviat trobar formes de distingir els problemes falsos dels veritables>>.

(President John F.Kennedy, Universitat de Yale, New Haven (Connectitut), 11 de juny de 1962).

“There are three major areas of our domestic affairs in which there is a danger today that illusion will impede effective action. There is, first and foremost, the question of the size and shape of government responsibilities; second, there is the question of public fiscal policy; and third, the question of confidence: industrial confidence, public confidence, or, simply, confidence in America. I want to talk about these three questions, and I want to do so carefully and dispassionately… and I will emphasize the fact that in this respect I am not at all concerned with political debate, but rather with finding ways of distinguishing false problems from real ones.”

 

(President John F. Kennedy, Yale University, New Haven, Connecticut, June 11, 1962)

 

———————————————————————-

LA FRASE

“La missió de l’home a l’espai és unir la humanitat, ja que en mirar des de dalt, sembla que totes les diferències desapareixen”.

“La misión del hombre en el espacio es unir a la humanidad, ya que al mirar desde arriba, todas las diferencias parecen desaparecer”.

 

 

“Man’s mission in space is to unite humanity, since when looking from above, all the differences seem to disappear”.

 

Wernher Von Braun

 

———————————————————————-

 

 

 

 

 

 

 

 

÷   És clar, la culpa és del català, tot i que és utilitzat una vegada i una altra com a arma electoral. Quina indecència! La llengua catalana, que té el seu propi diccionari general, els seus verbs, adverbis, pronoms, els temuts pronoms febles, adjectius i tota una gran gramàtica catalana mitjançant la qual es van escriure i vendre un 52,3% de llibres en català durant la Diada de Sant Jordi 2025.

Els seus enemics interns

   Gairebé 11 milions de persones parlen la llengua catalana en els Països Catalans i és considerada la llengua autòctona més gran de la Unió Europea. Malgrat això, el català no és llengua oficial i de treball de la UE. Ara, s’està discutint si s’aprova que ho sigui -tot i que fa molts anys que ja s’hauria d’haver aprovat-, però, com en tot, la immemorial nació catalana, la ‘pagadora’ nació catalana, s’ha de posar de genolls per aconseguir aquesta aprovació per part de la Unió Europea i continuar sent tractada com una colònia. Cosa que com estem veient a bombo i platerets, practica i ja li agrada als partits de la dreta, extrema dreta i ultradreta d’Espanya. Diuen que “estimen Espanya”, però, no les llengües que la formen ni a les persones que les parlen. L’idioma és la seva identitat, és la torxa inextingible d’un poble i això, com es veu a cada moment, a la dreta, extrema dreta i ultradreta no li agrada. Per comprendre aquesta veritable llibertat no només s’ha d’estimar la llengua de les nacions que formen Espanya, s’ha d’estimar també la democràcia, la cultura i l’educació.

‘El mestre que va promete el mar’

   Ocupar un lloc en el món de la intel.ligència, estimar als teus conciutadans i, sobre tot, a aquells nens i nenes que parlen, estudien, escriuen, llegeixen -més llegir i menys mòbils!- en català i en castellà. Quan acaben els seus estudis -per tot en tenim la mostra- saben perfectament el castellà i el català. I al parlar d’aquest dret fonamental que salvaguarda la Pau, la democràcia i la llibertat, no puc deixar de pensar en aquella meravellosa pel.lícula ‘El mestre que va prometre el mar’ dirigida per Patricia Font a partir d’un guió d’Albert Val, basada en el llibre de Francesc Escribano. Gravada originalment en català i en castellà, és protagonitzada per Enric Auquer i Laia Costa. 

   La manca de respecte pel català i el menyspreu cap a les llengües que es parlen a les nacions que formen Espanya, es va poder constatar per la manca de cultura i ridícul protagonitzat per la presidenta de la Comunitat de Madrid -sempre Madrid!- a la Conferència de Presidents Autonòmics celebrada a Barcelona. Fet que, fins i tot, a Nova York se’n van assabentar.

Les firmes, allà on tot va començar

   No només es tracta dels impediments i menyspreu contra la llengua catalana, es tracta també, de la recollida de signatures per part del PP -l’any 2005- instar a signar contra la Llei Orgànica d’obligat compliment de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, revisat pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovat pel Parlament de Catalunya, aprovat i retallat pel Congrés dels Diputats, ratificat pel rei i pels ciutadans de Catalunya. Una altra foribunda retallada, quatre anys després, per part del Tribunal Constitucional espanyol -a instàncies del Partit Popular-, va deixar Catalunya sense l’Estatut d’Autonomia votat pel poble. L’herència: l’esclat de l’independentisme que, així les coses del sempre contra Catalunya, es manté viu i fort. La carpeta per un nou referèndum roman oberta.

 

———————————————————————-

EL DEURE I LA GLÒRIA

MITES RELATIUS AL GOVERN AMERICÀ

MITOS RELATIVOS AL GOBIERNO AMERICANO

MYTHS RELATING TO THE AMERICAN GOVERNMENT

<<Parlo d’això, aquí a Yale, a causa de la veritat evident que una gran Universitat sempre s’oposa a la difusió de la il·lusió i dóna suport al costat realista dels problemes. Ningú no ha dit més clarament que el vostre president Griswold: “L’ensenyament liberal és tant una salvaguarda contra les falses idees de llibertat com una autèntica font de veritat”. El vostre paper com a universitaris, sigui quina sigui la vostra denominació, serà incrementar la veritat de les seves noves obligacions per a cada nova generació >>.

(President John F.Kennedy, Universitat de Yale, New Haven (Connectitut), 11 de juny de 1962).

“I speak of this, here at Yale, because of the obvious truth that a great University always opposes the spread of illusion and supports the realistic side of problems. No one has said more clearly than your President Griswold: ‘Liberal education is as much a safeguard against false ideas of liberty as it is an authentic source of truth.’ Your role as university students, whatever your denomination, will be to increase the truth of their new obligations for each new generation.”

 

(President John F. Kennedy, Yale University, New Haven, Connecticut, June 11, 1962)

 

———————————————————————-

LA FRASE

 

“Sóc el meu propi experiment. Sé què necessito i què vull. Sóc dura amb mi mateixa si no ho aconsegueixo”.

 

 

“Soy mi propio experimento. Sé lo que necesito y lo que quiero. Soy dura conmigo misma si no lo alcanzo”.

 

“I am my own experiment. I know what I need and what I want. I’m hard on myself if I don’t achieve it”.

Marlene Dietrich

 

———————————————————————-

 

 

 

 

   

≅   ‘Est of the Pecos’ és una pel.lícula nord-americana de l’any 1945 -l’any en el que Hitler es va suïcidar. Tothom ho sap, però, cal no oblidar-ho. Dirigida per Edward Killy i protagonitzada per Robert Mitchum, Barbara Hale, Richard Martin, entre altres. Destacar que la pel.lícula està basada en una novel.la de l’escriptor i dentista nord-americà, Pearl Zane Grey, i que del seu cervell imaginatiu de poblets i salons del Far West, van sortir 60 novel.les de l’Oest així com d’altres gèneres. ‘A l’Oest del Pecos’, és una de les novel.les més emotives sobre la conquesta de l’Oest nord-americà.  

Els Bancs del ‘Far West’ i aquesta

opa hostil

 

   Mira que fa temps que dura tot aquest galimaties! -massa- i encara segueixen insistint. No veuen que aquesta opa que s’està veient ‘hostil’ ningú no la vol a Catalunya i tampoc  a molts llocs de fora. El Banc de Sabadell diu que no al BBVA i d’això ja fa més d’un any que dura. És que no es pot comprendre ni bevent tota una empolla del millor ‘whisky’ de Kentucky. Sí, és sí. No, és no. Si els del BBVA pretenen aconseguir una més alta quota de mercat, ja saben quin és el mètode d’entrega i servei per part dels seus empleats: arremangar-se i compliment dels objectius marcats. Alguna recompensa hauria de caure com és el cas de tots els empleats de la Seat, que és el segon any que reben una compensació econòmica per la seva bona gestió i atenció al públic. 

D’Arizona a El Paso, passant per Wyoming

   Tota aquesta pugna bancària fa pensar amb aquells Bancs de Colorado, Dakota, Iowa, Kansas, Minnesota, Montana, Nou Mèxic, Nevada, Texas, Utah, Wyoming… i, com no, El Paso (Texas), visitat per Kennedy el 6 de juny de 1963 i on va cometre la fallada d’anunciar a la premsa que, a finals de novembre, realitzaria  una gira per Texas acompanyat per la seva esposa. Els agents del Servei Secret el varen maleir. El parany – cop d’Estat cruent- va començar i els conspiradors assassins, van disposar de temps, molt de temps per fer el mal. Tornant al fil principal, Bancs del ‘Far West’ i de ‘l’Oest del Pecos’, atracats dia si, dia no pels bandolers de cara tapada i les pistoles apuntant. “Obriu la caixa forta o us volem la tapa dels cervells”! Exclamava en Richard Vidmark molt nerviós.

   Aquesta opa hostil, entre aquests Bancs d’aquí, hi fa pensar amb aquells Bancs de ‘l’Oest del Pecos’ envoltats d’hostilitat permanent. Fins i tot, en John Wayne, -‘l’americà tranquil’- es posaria nerviós. I quelcom més que nerviosa s’hauria de posar Catalunya, immemorial nació catalana, quan és humiliada, maltractada i espoliada pels constants cops del colonialisme espanyol. 

 

‘La llei del més fort’

 

———————————————————————-

EL DEURE I LA GLÒRIA

 

MITES RELATIUS AL GOVERN AMERICÀ

MITOS RELATIVOS AL GOBIERNO AMERICANO

MYTHS RELATING TO THE AMERICAN GOVERNMENT

“La mitologia ens pertorba per tot arreu: al Govern i al camp dels negocis; a la política ia l’economia; en els assumptes exteriors i en la política domèstica. Però avui vull considerar particularment el mite i la realitat de la nostra economia nacional. En mesos recents molts han arribat a sentir, igual que jo, que el diàleg entre la dues parts -entre la indústria i el fracàs per reflectir les autèntiques realitats de la societat nord-americana contemporània”.

(President John F.Kennedy, Universitat de Yale, New Haven (Connecticut), 11 de juny de 1962).

“Mythology troubles us everywhere: in government and in business; in politics and economics; in foreign affairs and domestic politics. But today I want to consider particularly the myth and reality of our national economy. In recent months, many have come to feel, as I have, that the dialogue between the two sides—between industry and government—is hobbled by illusion, triviality, and a failure to reflect the authentic realities of contemporary American society.”

(President John F. Kennedy, Yale University, New Haven, Connecticut, June 11, 1962)

 

———————————————————————-

LA FRASE

“No estic tractant de ser sexy. Només és la meva manera d’expressar-me quan em moc”

“No estoy tratando de ser sexy. Es solo mi forma de expresarme cuando me muevo”.

 

“I’m not trying to be sexy. It’s just my way of expressing myself when I move”.

Elvis Presley

 

———————————————————————-

 

 

Θ   Flota a l’espai a uns 400 quilòmetres de la Terra i dins la capa de la termosfera. L’espectacle va més enllà de la realitat meravellosa de la visió de l’espai i de la Terra. El blau ressalta i encisa. Els astronautes en donen fe i així ho transmeten i expliquen. Però, avui per avui, tot i que l’home va arribar a la Lluna degut a l’impuls del mateix home, no és per agafar un taxi o un òmnibus i exclamar “a la Lluna si us plau”! o “cap a l’espai i compte amb els asteroides”! Tampoc, fa dos mil anys a Galilea, Jesús no anava a predicar amb bicicleta.

   L’Estació Espacial Internacional allà es troba plantificada, sobre la Terra, els núvols i els seus mars. I un personatge terrenal molt  important i estimat hi va fer estada per uns moments en el seu viatge cap a la incalculable immensitat de l’Univers celestial. ‘I have a dream’ (Tinc un somni) va exclamar, l’any 1963, el reverend Martin Luther King Jr. I el somni nostre, ara, és de que el personatge molt important i senzill que va descansar uns moments a l’Estació Espacial Internacional, era el Papa Francesc en el seu llarg viatge cap a l’eternitat. Un somni que hem tingut.

   Debilitar a l’Església Catòlica i el cristianisme

   I en aquest mateix somni li hem recordat i fet present al Papa Francesc que a Catalunya, immemorial nació catalana, hi manquen sacerdots, molts sacerdots de l’Església Catòlica per predicar la paraula de Déu. Viure la seva paraula i els seus fets exemplars, és l’ensenyament del cristianisme fundat per Jesús de Natzaret. La manca de sacerdots fa que l’Església Catòlica perdi fidels, principalment els joves, i debiliti la força del cristianisme.

   Un exemple que el tenim molt a prop, tot i que ni ha molts més, és el que vam explicar al Papa Francesc -tot ha estat un somni d’un problema real-, durant la seva fugaç estada a l’Estació Espacial Internacional. Una estada de pas en la qual nosaltres, en somni, també hi érem. 

   Vuit esglésies i un prevere

   I el cas és el del prevere, ministre de Déu, ministre de l’Església i que ha de portar la parròquia de Santa Maria del Mar, de Palamós; la parròquia de Santa Eugència de Vila-romà, de Sant Joan de Palamós; la parròquia de Sant Martí, de Calonge; la parròquia de Sant Antoni de Calonge; parròquia de Sant Mateu, de Vall-llobrega; capella de Santa Maria de la Fosca (Palamós); ermita de Santa Maria de Bell-lloc (Palamós) i l’ermita del Monestir de Santa Maria del Collet o del Mar, de Calonge-Sant Antoni. Vuit esglésies que ha de fer-se càrrec un prevere -altres situacions com aquesta en molts llocs de Catalunya- amb tots els serveis litúrgics que això representa i especial atenció amb l’enfortiment de la fe mitjançant el catolicisme i cristianisme. 

La senyal del Papa Francesc

 

   El Papa Francesc ens va mirar i fer una senyal amb la mà, alhora que el somni va deixar de ser-ho i el Papa va desaparèixer cap a la grandiositat de l’espai i el temps. Vam moure les mans per acomiadar-lo i, tot seguit, vàrem interpretar la seva senyal la qual ens deia que el seu successor s’haurà d’encarregar urgentment d’aquesta situació que tant debilita el cristianisme en la seu de l’Església Catòlica: la manca de sacerdots al servei de les parròquies, un repte que el catolicisme i el Vaticà no poden postergar ‘In sæcula sæculorum’.

(Foto: Ramon Prats – Palamós)

La fe i l’eternitat tenen els seus camins

 

———————————————————————-

      EL DEURE I LA GLÒRIA

 

PER EVITAR EL DÈFICIT

PARA EVITAR EL DÉFICIT

TO AVOID THE DEFICIT

<<Repeteixo: la nostra elecció més pràctica no rau a decidir-nos entre un dèficit de reducció d’impostos i un excedent pressupostari. Està entre dues classes de dèficits: un dèficit crònic, d’inèrcia, com a resultat no desitjable d’inadequats ingressos i economia restringida, o un dèficit temporal de transició resultant d’una reducció d’impostos designada a ajudar l’economia, augmentar les rendes públiques i aconseguir -i crec que es pot fer- un futur excedent pressupostat. El primer tipus de dèficit és senyal de feblesa i malbaratament. El segon reflecteix una inversió per al futur>>.

(President John F.Kennedy, Club Econòmic de Nova York, Nova York, 14 de desembre de 1962).

 

♥   Els dirigents xinesos, que són els mandataris principals -poder absolut-, han proclamat que no importaran més pel.lícules d’en John Wayne, James Stuart, Marlon Brando, Elizabeth Taylor, Katharine Hepburn, Rod Steiger o Kevin Costner…entre moltíssims altres d’abans i d’ara. Tots, ja es veu, del gran cinema nord-americà. Romanen tan enfadats amb el conflictiu president Trump (pronunciation Trom) que, fins i tot, ja no volen veure més a l’artista Kevin Spacey i altres, a la gran pantalla o a la més petita. En aquest cas es tracta del cinema, indústria que mou milions i milions de dòlars, però, que no oblidi el senyor Trump que podria passar amb les exportacions nord-americanes a la Xina de les oleaginoses, els cereals, el petroli i el gas entre altres com els avions Boeing.

   Parlant més d’aigua que de whisky recordem el film ‘The River’ (1984), dirigida per Mark Rydell i protagonitzada per Sissy Spacek, Mel Gibson i Scott Glenn. Immensitat d’aigua que desborda un riu de l’est de Tennessee i causa moments difícils degut a les inundacions i altres tragèdies humanes. Hi ha moments, fins i tot, en els que l’aigua surt de la pantalla i sembla que vessa per tots els costats.

   Als Estats Units (desunits) d’Amèrica els sobre l’aigua. A Catalunya, immemorial nació catalana, en falta. Hi ha hagut moments preocupants, de pànic,  i el futur és d’escassetat d’aigua. Aquí no és la Vall del Tennessee. Amb 20 milions de turistes o més que podrien arribar enguany a Catalunya, i, els 8 milions d’habitants, quan durarà l’aigua desprès de l’estiu? Així, el senyor Trump estarà content i ens vendrà aigua, a quin preu? Al de Wall Street? Trump, pot ser, podrà vendre aigua a Catalunya, però no avions Boeing a la Xina. Ni tampoc les pel.lícules de la Barbra Streisand.

La Xina no importarà, entre altres productes, pel.lícules americanes. L’aigua és un element a exportar i importar i sense aquesta no hi ha vida. La desgràcia del joc malèvol dels arancels de Trump, si segueix amb aquesta bogeria, podria provocar una guerra mundial. 

———————————————————————-

EL DEURE I LA GLÒRIA

PER EVITAR EL DÈFICIT

PARA EVITAR EL DÉFICIT

TO AVOID THE DEFICIT

<<En resum, és una veritat paradògica que els impostos siguin avui excessivament alts i els ingressos per contribucions siguin massa baixos, així com que la manera més sana d’elevar els ingressos de l’erari sigui reduir ara els impostos. L’experiència a certs països europeus aconsella això. I la pròpia experiència d’aquest país amb la reducció d’impostos efectuada l’any 1954 també ho aconsella. I la raó és que només una total supressió de l’atur obrer és la que pot equilibrar el pressupost, i la reducció d’impostos el que pot fer transitable aquest camí cap a una ocupació total. El propòsit de reduir ara els impostos no és incórrer en un altre dèficit, sinó aconseguir una economia més pròspera que doni lloc a un excedent al pressupost.>>

 

(President John F.Kennedy, Club Econòmic de Nova York, Nova York, 14 de desembre de 1962).

“In short, it is a paradoxical truth that taxes are too high today and tax revenues too low, so the healthiest way to raise revenue is to cut taxes now. The experience of certain European countries suggests this. And this country’s own experience with the tax cuts made in 1954 also suggests it. The reason is that only a complete elimination of unemployment can balance the budget, and tax cuts can make the road to full employment possible. The purpose of cutting taxes now is not to run another deficit, but to achieve a more prosperous economy that will result in a budget surplus.”

 

(President John F. Kennedy, Economic Club of New York, New York, December 14, 1962)

 

———————————————————————-

LA FRASE

“No em quedo només amb el teatre o el cinema; necessito de tots dos. El teatre és el país de l’actor i el cinema, el del director. Jo he estat ciutadà de tots dos.”

“No me quedo sólo con el teatro o el cine; necesito de los dos. El teatro es el país del actor y el cine, el del director. Yo he sido ciudadano de ambos.”

 

“I’m not just about theater or film; I need both. Theater is the country of the actor, and film is the country of the director. I’ve been a citizen of both.”

 

Charlton Heston

 

 

 

———————————————————————

I LA GRAN ORQUESTRA…ABSENT

   Absents, per exemple, dels Festival de Música de Cap Roig, a Calella de Palafrugell, que, enguany, celebra els seus ’25 Anys’ i amb la Caixa de Pensions ‘la Caixa’ -Obra Social- al seu costat.  L’any 2007, el diari britànic The Independent el va posicionar segon en una llista dels 10 millors festivals d’estiu. La 17a edició, celebrada el 2017, va batre el rècord d’assistència amb 46.316 espectadors, els quals van exhaurir les entrades de 20 dels 27 concerts programats. Hauria estat bé, amb motiu d’aquests ’25 Anys’, l’actuació d’una orquestra de corda i de vent amb la interpretació de música immortal com ‘El somni d’una nit d’estiu’, de Mendelssohn. Hagués estat un colofó de plata i una  presència de la gran música immortal, tan absent en els festivals de música d’estiu de Catalunya, immemorial nació catalana. Música, Art i Cultura, importants.

——————————————————————————————— 

 

¢ Estiguessis on estiguessis, assegut, passejant, caminant o on estiguis en aquests moments, fins i tot els ocells (‘Els ocells’) (‘Los pájaros) (The Birds) d’Alfred Hitchcock’s (1963), han sentit parlar de Donald Trump (pronunciació ‘trom’), Daniel Alves o sobre els aranzels -retorn al segle XIX- imposats de manera dictatorial per l’actual president dels Estats Units -desunits- d’Amèrica. Els ocells en parlen, però, ja no sobrevolen l’espai aeri de Nord-Amèrica tot i que han d’efectuar un itinerari considerable per evitar-ho. També, els ocells, eviten sobrevolar la Franja de Gaza i Ucraïna degut a la guerra cruel que els EUA permeten. El somni americà el contemplen de lluny, molt de lluny. Es va diluint de forma ràpida sota l’autoritarisme del senyor Trump. Ens recorda aquella frase: “I love capitalism, making money of the afforts of others! (M’encanta el capitalisme, fent diners amb els esforços dels altres!).

         Però sembla que, com els ocells parlants i vigilants de Hitchcock, la seva presència i predicació constant sobre Trump, Daniel Alves i aranzels, pretenen fer oblidar tempestes causades per humans com la denominada ‘operación Cataluña’, durant el govern del ‘Partido Popular’, és a dir, llançar-hi terra a sobre per amagar-ho tot el que ha estat descobert i queda per esbrinar durant les comissions d’investigació  del Congrés dels Diputats i donat el respecte que es mereixen tals comissions. El que allà s’escolta i es contempla representa una vergonya massa grossa que ensorra l’estat de dret institucional, la democràcia i la dignitat de les persones. S’espera i es desitja, doncs, una actuació contundent dels fiscals.

   Un cas obert que avergonyeix a l’Estat espanyol i que mostra, una vegada més, el tracte colonialista cap a Catalunya, immemorial nació catalana. A algú pot estranyar l’independentisme?

   

 

———————————————————————-

EL DEURE I LA GLÒRIA

 

PER EVITAR EL DÈFICIT PRESSUPOSTARI

PARA EVITAR EL DÉFICIT PRESUPUESTARIO

TO AVOID THE DEFICIT BUDGETARY

(JFK)

 

<<…La nostra veritable elecció no ha de ser feta entre la reducció d’impostos, d’una banda, i l’evitació de grans dèficits federals de l’altra. És evidentment clar, sense que importi quin partit estigui al poder, mentre la nostra seguretat nacional necessiti anar augmentant a poc a poc, el fet que una economia embarassada per índexs d’impostos restrictius mai no produirà prou ingressos per equilibrar el nostre pressupost, igual que tampoc produirà prou llocs de treball ni prou beneficis. Segurament la lliçó de l’última dècada demostra que els dèficits del pressupost no són causats per optimistes malbaratadors, sinó més aviat per un lent creixement econòmic i periòdiques recessions, fins al punt que cada nova recessió sembla asseure un nou precedent quant a depassar tots els dèficits pressupostaris>>.

(President John F.Kennedy, Club Econòmic de Nova York, Nova York, 14 de desembre de 1962).

“…Our real choice must not be between tax cuts, on the one hand, and the avoidance of large federal deficits, on the other. It is patently clear, regardless of which party is in power, that as long as our national security needs to be gradually increased, an economy burdened by restrictive tax rates will never produce enough revenue to balance our budget, just as it will never produce enough jobs or enough profits. Surely the lesson of the last decade shows that budget deficits are not caused by spendthrift optimists, but rather by slow economic growth and periodic recessions, to the point that each new recession seems to set a new precedent for exceeding all budget deficits.”

 

(President John F. Kennedy, Economic Club of New York, New York, December 14, 1962)

 

———————————————————————-

LA FRASE

  

“Avançar en una professió difícil requereix una fe indestructible en un mateix. Per això, algunes persones amb un talent mediocre, però amb una gran empenta interior, arriben molt més lluny que els que tenen un talent molt superior.”

 

 

“Avanzar en una profesión difícil requiere una fe inquebrantable en uno mismo. Por eso, algunas personas con un talento mediocre, pero con un gran empuje interior, llegan mucho más lejos que quienes tienen un talento muy superior.”

 

 

“Advancing in a difficult profession requires unwavering self-belief. That’s why some people with mediocre talent, but great inner drive, go much further than those with far superior talent.”

ArtPhotoLimited

Sophia Loren

(filmant)

———————————————————————-

 

 

 

 

ℵ   És l’inici i el camí cap al desenvolupament humà, social i económic. Sobretot les millores de les condicions de vida. Un pont que condueix cap a la vall del progrés, és a dir, el contrari d’aquella vall sense color, en blanc i negre, de la pel.lícula ‘¡Qué verde era mi valle! ‘Que verda era la meva vall!’ (1941) dirigida per John Ford i protagonitzada per Walter Pidgeon i Maureen O’Hara. Va ser nominada a 10 oscars dels quals en va obtenir 5. El millor oscar, però, el sentiment, l’estimació, l’ensenyança i l’amor vers la família unida, en aquest cas nombrosa, que viuen els Morgan. Miners tots a Gal.les. Besavis, avis, pares, fills. Les duríssimes condicions de treball, els sous cada vegada més reduïts obliguen a plantar cara als amos, circumstància que el pare sempre fidel a l’empresa, no hi està d’acord. Arriba el moment en que els fills decideixen emigrar cap a New York State que té totes les competències en llibertat i progrés per poder viure i assolir el ‘somni americà’. També ho van fer els pares del president Trump.

   Una nació sense autonomia

 

   Catalunya, tot i ser una gran nació, no té la competència de la llibertat per desenvolupar una veritable autonomia. Aquesta que pot desenvolupar les pròpies lleis, governar-se per les pròpies lleis i ser tractada com una nació amb totes les competències que necessita, demana i pot desplegar. Sense recels, desconfiança, enganys i negatives per part de l’Estat central, centralista i nacionalista espanyol i, també, com no, la contra de sempre del ‘Partido Popular’ enemics superbs de Catalunya i dels catalans. Proves i testimonis irrefutables existeixen. De fet, Catalunya no té l’Estatut d’Autonomia que el poble va votar, degut a la pèssima actuació política del ‘Partido Popular’ i que augmenta l’independentisme.

   Obstacles inexistents quan Catalunya contribueix amb el 20 per cent del PIB espanyol i una aportació, cada any, de 22.000 M Euros que els catalans paguen amb els seus impostos a l’administració estatal però que ja no tornen. Catalunya aporta el 19,2% de tots els ingressos espanyols i rep només el 13,6% de les despeses. D’aquesta manera s’altera la posició dins de la classificació de renda per càpita de les comunitats autònomes ja que un cop feta la redistribució dels recursos, Catalunya nació passa de la primera posició a nivell espanyol (inclós País Basc i Navarra) a la desena, molt al darrere d’algunes comunitats les quals Catalunya ajuda a finançar.

L’ofegador dèficit fiscal

   Aquest escreix, que Catalunya envia a Espanya i que no retorna en forma de serveis i d’infraestructures, és d’una gran magnitud ja que equival aproximadament al 50% del pressupost de la Generalitat, i és un import equivalent al que destina a salut, ensenyament, benestar social, habitatge, cultura i seguretat. 

   El dèfifit fiscal, el més alt en 20 anys, segons el Govern: 22.000 milions d’Euros els diners que els ciutadans de Catalunya aporten a l’Estat i que ja no tornen suposen el 10% del PIB.

Actituds pròpies del colonialisme

   Sense competències en llibertat Catalunya, immemorial nació catalana, ofegada per constants actituds pròpies del colonialisme, representants presos polítics i exiliats polítics a Europa, com el 130è President de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, no li queda altre camí que la independència. Tot i així, amb responsabilitat, coratge i valentia, Catalunya treballa per més competències i fa possible la governabilitat a Espanya nació de nacions no reconegudes ni acceptades, però que mostren el bressol – negat- del federalisme.

   Mentre els ciutadans de la metròpoli disfruten de tota classe de trens i xarxes amplíssimes, innecessàries amb  estacions milionàries  i deficitàries, els ciutadans de Catalunya no poden ni viatjar amb tren.

Més de 7100 milions d’Euros d’inversió total a rodalies de Madrid

 

 

L’origen de tot. Escoltar Catalunya a l’hora de pagar, però, després, el diàleg i les seves justes reivindicacions a les escombraries. Els estranya l’independentisme?

 

———————————————————————

EL DEURE I LA GLÒRIA

<<Sé que alguns de vosaltres heu patit la discriminació en aquest país. Però els suplico que em creguin quan els dic que aquest no és el desig de la majoria dels nord-americans que compartim el ressentiment i amargor de vosaltres, i que tractem de posar fi a aquestes pràctiques per sempre, no només pel que fa als nostres visitants, sinó també als nostres propis ciutadans.>>

JFK

<<I know that some of you have suffered discrimination in this country. But I beg you to believe me when I tell you that this is not the wish of the majority of Americans, who share your resentment and bitterness, and who seek to put an end to such practices forever, not only with regard to our visitors, but also to our own citizens.>>

(President John F. Kennedy, United Nations, New York, N.Y., 20 de setiembre de 1963)

 

<<Espero que no siguem només nosaltres, sinó totes les altres nacions multiracials les que tinguin en compte aquestes normes d’equitat i de justícia. Ens oposem a tota mena de separació i opressió humanes. No advoquem pels drets dels africans negres per expulsar els africans blancs. La nostra preocupació és el dret de tots els homes a gaudir de la mateixa protecció sota la llei; i, atès que els drets humans són indivisibles, aquesta Organització no pot romandre apartada de banda quan s’abusa d’aquests drets i són objecte de negligència per algun Estat membre.>>

(President John F.Kennedy, United Nations, Nova York, N.Y., 20 de setembre de 1963).

 

“I hope that not only we, but all other multiracial nations will heed these standards of equity and justice. We oppose all forms of human separation and oppression. We do not advocate the rights of black Africans in order to expel white Africans. Our concern is the right of all people to enjoy equal protection under the law; and, since human rights are indivisible, this Organization cannot stand aside when those rights are abused and neglected by any Member State.”

(President John F. Kennedy, United Nations, New York, NY, September 20, 1963)

 

 

———————————————————————-

LA FRASE

“Continuo sent una sola cosa -i només una cosa- i això és;un pallasso. Em posa en un pla molt superior al de qualsevol polític.”

“Sigo siendo una sola cosa -y sólo una cosa- y eso es; un payaso. Me pone en un plano muy superior al de cualquier político.”

“I’m still one thing—and only one thing—and that’s it: a clown. It puts me on a much higher plane than any politician.”

 

Charles Chaplin

 

———————————————————————-

   

∂ La denominada intel.ligència artificial -robòtica- del present i del futur, permetrà ximpleries com els programes de la televisió escombraries? La cridòria histèrica Montoya! Montoya!, hi tindrà cabuda a la robòtica que anomenen intel.ligent? Com la cridòria embogida Trump! Trump!, l’exterminador de la democràcia i la llibertat als Estats Units (desunits) d’Amèrica.

   És visible que tant cadenes de televisió com alguns presentadors, fan tot el que poden per fastiguejar i avorrir a espectadors i contribuents que només són considerats a l’hora de comptar els ‘rànquings’ d’audiències. Perquè és clar, només importa aconseguir més publicitat repetitiva i de llarga durada. Poc importen la cultura, l’educació, la història, les arts i el prestigi de les famílies i del país. I més en uns moments en que una de les nacions federals del món, com els EUA i amb grans valors referenciats, està retrocedint cap a l’edat de pedra com a conseqüència d’una bogeria presidencial que, fins i tot, atempta contra l’empresa i mercat lliures.

Amics o enemics?

 

Foto: Business Insider España

 

——————————————————————————-

EL DEURE I LA GLÒRIA

<<I, finalment, portar a la pràctica un altre programa d’amplitud mundial relacionat amb la productivitat agrícola i distribució alimentària, similar al programa del nostre país, anomenat ‘Aliments per a la Pau’, podria proporcionar a tots els nens del món sencer els aliments que necessiten>>. (JFK)

<<Finally, implementing another world-wide program related to agricultural productivity and food distribution, similar to our country’s program, called ‘Food for Peace,’ could provide all the children of the world with the food they need.>> (JFK)

<<Un centre mundial de comunicacions sanitàries, sota la direcció de l’Organització Mundial de la Salut, podria advertir la presència d’epidèmies i aconsellar sobre els efectes adversos de certes drogues, així com transmetre els resultats de nous experiments i descobriments nous. Centres regionals de recerca podrien facilitar l’avenç dels nostres coneixements mèdics i formar nous científics i metges per a noves nacions. Un sistema conjunt de satèl·lits podria proporcionar comunicació i informació sobre el temps a tots els racons de la Terra. Un programa de conversa i amplitud mundial podria protegir les reserves de boscos i caça que avui dia corren un perill d’extinció total; millorar la collita d’aliments dels nostres oceans i impedir la contaminació de l’aire i les aigües com a conseqüència de la pol·lució nuclear i industrial>>.

(President John F.Kennedy, Nacions Unides, Nova York, N.Y., 20 de setembre de 1963)

<<A global health communications center, under the direction of the World Health Organization, could warn of epidemics and advise on the adverse effects of certain drugs, as well as transmit the results of new experiments and new discoveries. Regional research centers could facilitate the advancement of our medical knowledge and train new scientists and physicians for new nations. A joint satellite system could provide communication and weather information to every corner of the Earth. A world-wide conversation program could protect forest and game reserves now in complete danger of extinction; improve the food harvesting of our oceans; and prevent air and water pollution from nuclear and industrial pollution>>.

(President John F.Kennedy, Nacions Unides, Nova York, N.Y., 20 de setembre de 1963)

<<I, finalment, portar a la pràctica un altre programa d’amplitud mundial relacionat amb la productivitat agrícola i distribució alimentària, similar al programa del nostre país, anomenat Aliments per a la Pau, podria proporcionar a tots els nens del món sencer els aliments que necessiten>>.

(President John F.Kernnedy, Nacions Unides, Nova York, N.Y., 20 de setembre de 1963).

<<And finally, the implementation of another world-wide program related to agricultural productivity and food distribution, similar to our own program, called ‘Food for Peace,’ could provide all the children of the world with the food they need.>>

(President John F. Kernnedy, United Nations, New York, N.Y., September 20, 1963).

 

——————————————————————————–

LA FRASE

 

“Vaig ser condemnadament afortunat per convertir-me en actor. Actuar, per mi, és posar-me una màscara. La pitjor tortura que em pot passar és no tenir una màscara després d’amagar-me.”

 

 

“Fui condenadamente afortunado por convertirme en actor. Actuar, para mí, es ponerme una máscara. La peor tortura que puede sucederme es no tener una máscara tras la que ocultarme.”

 

 

“I was damned lucky to become an actor. Acting for me is putting on a mask. The worst torture that can happen to me is not having a mask to hide behind.”

Henry Fonda 

 

——————————————————————————-

La vida és bella i més amb la música

 

   Es comença a fer pública la informació sobre festivals i concerts de l’estiu. Músics, cantants i balladors molt renombrats. Sempre, però, els mateixos musicals, sons, cantants, estils i decorats. 

   En el món dels estudis de música i els seus professors i intèrprets, ja coneixen l’esforç per aprendre el violí, però, és la seva gran expressió melòdica i musical que obre els cors i l’entusiasme del públic. Escoltar el violí en una nit d’estiu és romandre meravellat sota la Lluna i les estrelles. L’absència del violí treu valor i esperit musical a aquests festivals d’estiu.

 

——————————————————————————–