ℵ   És l’inici i el camí cap al desenvolupament humà, social i económic. Sobretot les millores de les condicions de vida. Un pont que condueix cap a la vall del progrés, és a dir, el contrari d’aquella vall sense color, en blanc i negre, de la pel.lícula ‘¡Qué verde era mi valle! ‘Que verda era la meva vall!’ (1941) dirigida per John Ford i protagonitzada per Walter Pidgeon i Maureen O’Hara. Va ser nominada a 10 oscars dels quals en va obtenir 5. El millor oscar, però, el sentiment, l’estimació, l’ensenyança i l’amor vers la família unida, en aquest cas nombrosa, que viuen els Morgan. Miners tots a Gal.les. Besavis, avis, pares, fills. Les duríssimes condicions de treball, els sous cada vegada més reduïts obliguen a plantar cara als amos, circumstància que el pare sempre fidel a l’empresa, no hi està d’acord. Arriba el moment en que els fills decideixen emigrar cap a New York State que té totes les competències en llibertat i progrés per poder viure i assolir el ‘somni americà’. També ho van fer els pares del president Trump.

   Una nació sense autonomia

 

   Catalunya, tot i ser una gran nació, no té la competència de la llibertat per desenvolupar una veritable autonomia. Aquesta que pot desenvolupar les pròpies lleis, governar-se per les pròpies lleis i ser tractada com una nació amb totes les competències que necessita, demana i pot desplegar. Sense recels, desconfiança, enganys i negatives per part de l’Estat central, centralista i nacionalista espanyol i, també, com no, la contra de sempre del ‘Partido Popular’ enemics superbs de Catalunya i dels catalans. Proves i testimonis irrefutables existeixen. De fet, Catalunya no té l’Estatut d’Autonomia que el poble va votar, degut a la pèssima actuació política del ‘Partido Popular’ i que augmenta l’independentisme.

   Obstacles inexistents quan Catalunya contribueix amb el 20 per cent del PIB espanyol i una aportació, cada any, de 22.000 M Euros que els catalans paguen amb els seus impostos a l’administració estatal però que ja no tornen. Catalunya aporta el 19,2% de tots els ingressos espanyols i rep només el 13,6% de les despeses. D’aquesta manera s’altera la posició dins de la classificació de renda per càpita de les comunitats autònomes ja que un cop feta la redistribució dels recursos, Catalunya nació passa de la primera posició a nivell espanyol (inclós País Basc i Navarra) a la desena, molt al darrere d’algunes comunitats les quals Catalunya ajuda a finançar.

L’ofegador dèficit fiscal

   Aquest escreix, que Catalunya envia a Espanya i que no retorna en forma de serveis i d’infraestructures, és d’una gran magnitud ja que equival aproximadament al 50% del pressupost de la Generalitat, i és un import equivalent al que destina a salut, ensenyament, benestar social, habitatge, cultura i seguretat. 

   El dèfifit fiscal, el més alt en 20 anys, segons el Govern: 22.000 milions d’Euros els diners que els ciutadans de Catalunya aporten a l’Estat i que ja no tornen suposen el 10% del PIB.

Actituds pròpies del colonialisme

   Sense competències en llibertat Catalunya, immemorial nació catalana, ofegada per constants actituds pròpies del colonialisme, representants presos polítics i exiliats polítics a Europa, com el 130è President de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, no li queda altre camí que la independència. Tot i així, amb responsabilitat, coratge i valentia, Catalunya treballa per més competències i fa possible la governabilitat a Espanya nació de nacions no reconegudes ni acceptades, però que mostren el bressol – negat- del federalisme.

   Mentre els ciutadans de la metròpoli disfruten de tota classe de trens i xarxes amplíssimes, innecessàries amb  estacions milionàries  i deficitàries, els ciutadans de Catalunya no poden ni viatjar amb tren.

Més de 7100 milions d’Euros d’inversió total a rodalies de Madrid

 

 

L’origen de tot. Escoltar Catalunya a l’hora de pagar, però, després, el diàleg i les seves justes reivindicacions a les escombraries. Els estranya l’independentisme?

 

———————————————————————

EL DEURE I LA GLÒRIA

<<Sé que alguns de vosaltres heu patit la discriminació en aquest país. Però els suplico que em creguin quan els dic que aquest no és el desig de la majoria dels nord-americans que compartim el ressentiment i amargor de vosaltres, i que tractem de posar fi a aquestes pràctiques per sempre, no només pel que fa als nostres visitants, sinó també als nostres propis ciutadans.>>

JFK

<<I know that some of you have suffered discrimination in this country. But I beg you to believe me when I tell you that this is not the wish of the majority of Americans, who share your resentment and bitterness, and who seek to put an end to such practices forever, not only with regard to our visitors, but also to our own citizens.>>

(President John F. Kennedy, United Nations, New York, N.Y., 20 de setiembre de 1963)

 

<<Espero que no siguem només nosaltres, sinó totes les altres nacions multiracials les que tinguin en compte aquestes normes d’equitat i de justícia. Ens oposem a tota mena de separació i opressió humanes. No advoquem pels drets dels africans negres per expulsar els africans blancs. La nostra preocupació és el dret de tots els homes a gaudir de la mateixa protecció sota la llei; i, atès que els drets humans són indivisibles, aquesta Organització no pot romandre apartada de banda quan s’abusa d’aquests drets i són objecte de negligència per algun Estat membre.>>

(President John F.Kennedy, United Nations, Nova York, N.Y., 20 de setembre de 1963).

 

“I hope that not only we, but all other multiracial nations will heed these standards of equity and justice. We oppose all forms of human separation and oppression. We do not advocate the rights of black Africans in order to expel white Africans. Our concern is the right of all people to enjoy equal protection under the law; and, since human rights are indivisible, this Organization cannot stand aside when those rights are abused and neglected by any Member State.”

(President John F. Kennedy, United Nations, New York, NY, September 20, 1963)

 

 

———————————————————————-

LA FRASE

“Continuo sent una sola cosa -i només una cosa- i això és;un pallasso. Em posa en un pla molt superior al de qualsevol polític.”

“Sigo siendo una sola cosa -y sólo una cosa- y eso es; un payaso. Me pone en un plano muy superior al de cualquier político.”

“I’m still one thing—and only one thing—and that’s it: a clown. It puts me on a much higher plane than any politician.”

 

Charles Chaplin

 

———————————————————————-

   

∂ La denominada intel.ligència artificial -robòtica- del present i del futur, permetrà ximpleries com els programes de la televisió escombraries? La cridòria histèrica Montoya! Montoya!, hi tindrà cabuda a la robòtica que anomenen intel.ligent? Com la cridòria embogida Trump! Trump!, l’exterminador de la democràcia i la llibertat als Estats Units (desunits) d’Amèrica.

   És visible que tant cadenes de televisió com alguns presentadors, fan tot el que poden per fastiguejar i avorrir a espectadors i contribuents que només són considerats a l’hora de comptar els ‘rànquings’ d’audiències. Perquè és clar, només importa aconseguir més publicitat repetitiva i de llarga durada. Poc importen la cultura, l’educació, la història, les arts i el prestigi de les famílies i del país. I més en uns moments en que una de les nacions federals del món, com els EUA i amb grans valors referenciats, està retrocedint cap a l’edat de pedra com a conseqüència d’una bogeria presidencial que, fins i tot, atempta contra l’empresa i mercat lliures.

Amics o enemics?

 

Foto: Business Insider España

 

——————————————————————————-

EL DEURE I LA GLÒRIA

<<I, finalment, portar a la pràctica un altre programa d’amplitud mundial relacionat amb la productivitat agrícola i distribució alimentària, similar al programa del nostre país, anomenat ‘Aliments per a la Pau’, podria proporcionar a tots els nens del món sencer els aliments que necessiten>>. (JFK)

<<Finally, implementing another world-wide program related to agricultural productivity and food distribution, similar to our country’s program, called ‘Food for Peace,’ could provide all the children of the world with the food they need.>> (JFK)

<<Un centre mundial de comunicacions sanitàries, sota la direcció de l’Organització Mundial de la Salut, podria advertir la presència d’epidèmies i aconsellar sobre els efectes adversos de certes drogues, així com transmetre els resultats de nous experiments i descobriments nous. Centres regionals de recerca podrien facilitar l’avenç dels nostres coneixements mèdics i formar nous científics i metges per a noves nacions. Un sistema conjunt de satèl·lits podria proporcionar comunicació i informació sobre el temps a tots els racons de la Terra. Un programa de conversa i amplitud mundial podria protegir les reserves de boscos i caça que avui dia corren un perill d’extinció total; millorar la collita d’aliments dels nostres oceans i impedir la contaminació de l’aire i les aigües com a conseqüència de la pol·lució nuclear i industrial>>.

(President John F.Kennedy, Nacions Unides, Nova York, N.Y., 20 de setembre de 1963)

<<A global health communications center, under the direction of the World Health Organization, could warn of epidemics and advise on the adverse effects of certain drugs, as well as transmit the results of new experiments and new discoveries. Regional research centers could facilitate the advancement of our medical knowledge and train new scientists and physicians for new nations. A joint satellite system could provide communication and weather information to every corner of the Earth. A world-wide conversation program could protect forest and game reserves now in complete danger of extinction; improve the food harvesting of our oceans; and prevent air and water pollution from nuclear and industrial pollution>>.

(President John F.Kennedy, Nacions Unides, Nova York, N.Y., 20 de setembre de 1963)

<<I, finalment, portar a la pràctica un altre programa d’amplitud mundial relacionat amb la productivitat agrícola i distribució alimentària, similar al programa del nostre país, anomenat Aliments per a la Pau, podria proporcionar a tots els nens del món sencer els aliments que necessiten>>.

(President John F.Kernnedy, Nacions Unides, Nova York, N.Y., 20 de setembre de 1963).

<<And finally, the implementation of another world-wide program related to agricultural productivity and food distribution, similar to our own program, called ‘Food for Peace,’ could provide all the children of the world with the food they need.>>

(President John F. Kernnedy, United Nations, New York, N.Y., September 20, 1963).

 

——————————————————————————–

LA FRASE

 

“Vaig ser condemnadament afortunat per convertir-me en actor. Actuar, per mi, és posar-me una màscara. La pitjor tortura que em pot passar és no tenir una màscara després d’amagar-me.”

 

 

“Fui condenadamente afortunado por convertirme en actor. Actuar, para mí, es ponerme una máscara. La peor tortura que puede sucederme es no tener una máscara tras la que ocultarme.”

 

 

“I was damned lucky to become an actor. Acting for me is putting on a mask. The worst torture that can happen to me is not having a mask to hide behind.”

Henry Fonda 

 

——————————————————————————-

La vida és bella i més amb la música

 

   Es comença a fer pública la informació sobre festivals i concerts de l’estiu. Músics, cantants i balladors molt renombrats. Sempre, però, els mateixos musicals, sons, cantants, estils i decorats. 

   En el món dels estudis de música i els seus professors i intèrprets, ja coneixen l’esforç per aprendre el violí, però, és la seva gran expressió melòdica i musical que obre els cors i l’entusiasme del públic. Escoltar el violí en una nit d’estiu és romandre meravellat sota la Lluna i les estrelles. L’absència del violí treu valor i esperit musical a aquests festivals d’estiu.

 

——————————————————————————–

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

†   O, un president hostil. Una mica o força de tot. Trump, que segons la Constitució dels EUA -si no la canvia- disposa de quatre anys com a president, ja no pot tornar-se a presentar a unes eleccions presidencials i fa tot el que pot per governar mitjançant un totalitarisme radical. Ell voldria ser recordat i estimat com el President John F.Kennedy -l’expresident millor valorat pels estatunidencs, amb un 90% d’aprovació-, però, per ara, és la seva antítesi. I, precisament, qui molt ha ajudat Trump a assolir la presidència ha estat un Kennedy. Robert F.Kennedy Jr., advocat ambientalista i polític ha estat confirmat recentment pel Senat com a secretari de Salut i Serveis Humans dels Estats Units. El nebot del President John F.Kennedy i fill del senador Robert F.Kennedy, es va presentar a les primàries presidencials (2024) com a ‘independent’, perquè el Partit Demòcrata el va martiritzar, arraconar i menysprear.

   El suport de Trump a Netanyahu podria significar la continuació d’una guerra per continuar colonitzant Palestina i augmentar el nombre de morts. Més de 46.000. Pel que fa a Ucraïna, atacada, envaïda i més llenya al foc. I el continuar terroritzar i menyspreu cap els immigrants que, per cert, els pares del senyor Trump ho eren procedents d’Alemanya. Ara, als Estats Units (desunits) d’América, els fills d’immigrants són separats dels seus pares.

“la gran herència”    

   ‘Una Nació d’immigrants’ (A Nation of Immigrants) és un dels llibres escrits pel President Kennedy. Va ser publicat l’any 1964 -després del seu assassinat- i tracta sobre la immigració als EUA. “El president Kennedy es va referir a la nostra història com a descendència de famílies emigrants, immigrants que van arribar aquí i van aconseguir una vida millor, i la va denominar “la gran herència”. Així que només vull dir que persones com vostès que han vingut de tot el món i van arribar al cim són veritablement allò que fa que els Estats Units d’Amèrica siguin grandiosos”.

   ‘L’Aliança pel Progrés’ i el ‘Cos de la Pau’ impulsats per l’Administració Kennedy, van ajudar al desenvolupament econòmic, treball, progrés i vida de moltes famílies de l’Amèrica Llatina així com la cultura, la sanitat, l’educació i la Pau.

L’ordre no complerta per acabar amb l’horror del Vietnam

   Kennedy va deixar la pell per evitar una guerra mundial -‘Kennedy’s cuban missile triumph’- i havia signat el mes d’octubre de 1963 -un mes abans del seu assassinat-, una Ordre Executiva que disposava la sortida de mil efectius americans del Vietnam abans d’acabar l’any, i la marxa de la totalitat de les forces el 1965. Kennedy va ser assassinat a finals de Novembre de 1963, perquè aquesta ordre no es complís. La seva mort -una vida inacabada-, no va evitar l’arribada de l’home a la Lluna abans de finalitzar la dècada dels anys seixanta. Aquest fet i l’exploració de l’espai impulsats per Kennedy, van fer possible l’avenç extraordinari de la ciència, la indústria i la tecnologia, la investigació, la medicina…

   La pau que proposa el president Trump és una ‘Pax Americana’ imposada per la força, i la Pau ha de ser veritable i duradora. No la pau de l’esclau.

Radio Duna

 

——————————————————————————–

LA FRASE

 

“Em casaria una altra vegada si trobés un home que tingués 15 milions de dòlars, signi donar-me la meitat i em garanteixi que estarà mort en un any”.

 

 

“Me casaría otra vez si encontrara a un hombre que tuviera 15 millones de dólares, firme darme la mitad y me garantice que va a estar muerto en un año”.

 

“I would marry again if I found a man who had $15 million, agreed to give me half of it and guaranteed he would be dead within a year.”

——————————————————————————–

 

 

 

 

 

 

 

 

⊥   “Som el grup econòmic més gran del mercat, que afecta i és afectat per quasi totes les decisions econòmiques, públiques i privades, però també és l’únic grup important que, sovint, els seus punts de vista no són escoltats”.

   Ho deia el 15 de març de 1962, l’aleshores president John Fitgerald Kennedy, en el seu discurs davant el Congrés dels Estats Units d’Amèrica. I afegia: “ser consumidor, per definició, ens inclou a tots”.

   Aquest discurs de Kennedy -sempre volent defensar i protegir, fins a les últimes conseqüències, els drets de les famílies dels Estats Units i del món-, va ser determinant per elegir la data de celebració del ‘Dia Mundial dels Drets del Consumidor’ que se celebra des de l’any 1983.

   El dia 9 d’abril de 1985, l’Assemblea General de les Nacions Unides, aprovava les directrius per a la ‘Protecció dels Consumidors’, que dotava els seus drets de reconeixement i legitimitat internacional.

Preus i càstig

 

   Durant les Festes de Nadal a Espanya, a Catalunya nació i a l’estil americà -Black Friday (‘divendres negre’), que no té res a veure amb la tradicional diada familiar que es celebra als Estats Units d’Amèrica, les vendes arreu es van intcrementar un 6,3% i un 11% les compres ‘online’ respecte al Nadal de 2023. Tothom content. Menys els consumidors que amb el considerable augment dels preus del mes de gener, s’han vist amb les butxaques escurades, frustrats, deutors, arruïnats i, per moltíssims d’ells, el somni truncat del dret humà a poder comprar o llogar un pis. Tot i que la mateixa Constitució axí ho estableix. La seva fidelitat, compromís i bon cor amb el consum nadalenc no s’ha vist correspost ni premiat. Més aviat castigat.

   La inflació provocada per la injustificable augment de molts preus, ho enfonsarà tot. Sous, pensions i bitllets de banc romanen amb el seu valor reduït. Cent euros ja no són 100 euros, són 56 euros. I esperin el que ve amb els preus del llum, el gas i la gasolina!

 

——————————————————————————–

LA FRASE

 

“La vida és com una muntanya russa, gaudeix del viatge.”

 

“La vida es como una montaña rusa, disfruta del viaje”

 

“Life is like a roller coaster, enjoy the ride”

 

 

Anthony Quinn

 

——————————————————————————–

Prélude nº 1 

Do Majeur

J.S. Bach

   “Pleguem, ara, després de molts anys, però, segurament tornarem més endevant”. Ho explicava a la ràdio humana -no artificial- un membre d’un conegut conjunt músical. És una manera de desaparèixer per un temps determinat i tornar a l’escenari amb més vitalitat i èxit. Ho han fet i ho fan diversos grups per motius determinats, però, no deixa de ser una costum freqüent. “Marxem, ja tornarem!” Pot ser han de preparar un nou repertori de temes nous en uns festivals de música tan repetitius, sorollosos i sense hora ni dia per acabar. N’hi ha que duren setmanes.

   Johann Sebastian Bach, mai va deixar de compondre i tocar durant la seva vida. Mai va poder dir “me’n vaig, ja tornaré”. Va néixer per la música i fins que va morir per la música sense parar. Ell i la seva família. Johann Sebastian Bach, membre de la família de músics més extraordinària de la història, amb 120 músics. La seva fecunda obra és considerada una de les màximes expressions de la música universal.

 

——————————————————————————–

 

 

 

 

 

 

 

 

   

   

Φ   La catàstrofe climatològica ocorreguda al País Valencià, nació, -inundacions i  destrucció fora de la vida racional- és un avís contundent i que no exclou una altra repetició. És una constant a diferents llocs del planeta. Està vist i comprovat que aquests fenòmens atmosfèrics actuen com a conseqüència del canvi climàtic, provocat pels accessos dels habitants de la Terra, l’augment de les temperatures i, que es poden repetir. No se sap quan i a on -toqui a qui toqui-, però, tornarà a caure i a arrasar la vida humana.

   Els extraterrestres, que hi són, s’ho miren amb incredulitat i es pregunten, com pot ser que els terrestres humans s’aboquin cap a un suïcidi col.lectiu? La desaparició del planeta Terra, té adeptes?

Meteoròlegs i polítics

 

   Les causes a la vista estan. Encara que els alumnes de Secundària no sàpiguen parlar al pati  dels instituts l’idioma de la nació catalana -per ells és una llengua muda-, sí saben les causes d’aquests esclats tempestuosos. Pot ser alguns d’aquests estudiants sentin la vocació de voler ser meteoròlegs, així, doncs, hauran d’estudiar-ho, saber descobrir-ho, investigar-ho, explicar-ho, seguir-ho i, sobretot, avisar-ho amb antelació, temps suficient i responsabilitat. Dels meteoròlegs i dels polítics governants que deuen romandre en contacte permanent, com passa als Estats federals dels Estats Units d’Amèrica que també són Estat, davant dels freqüents esclats tempestuosos provocats per un clima turmentat per un sobreescalfament global. Diguin la veritat encara que hagin d’espantar i terroritzar als ciutadans. La vida de milers d’ells recau en una preventiva i adequada actuació.

Les causes a la vista estan i cada vegada pitjor

 

   La conca mediterrània s’ha consolidat com el principal aeroport (‘hub’) turístic global i va registrar 269 milions d’arribades de turistes internacionals només el 2018. Catalunya va acollir 15,6 milions de turistes estrangers el 2023 el triple de la seva població. Per cada tona de diòxid de carboni que emet un vol transatlàntic, s’és responsable de la desaparició d’almenys sis metres quadrats de gel a l’Àrtic. És un disbarat irracional. 

   Si la situació d’extermini del planeta Terra segueix d’aquesta manera, el suïcidi col.lectiu serà, més aviat o més tard, imminent. Pobres les futures generacions! L’excessiva i catastròfica mobilitat com a conseqüència d’un turisme de masses excessiu i de ramat -criden a més i més turistes- porta a situacions com la del País Valencià en una conca mediterrània que ja no pot suportar més. 

   Del Carib al País Valencià

   Els terribles gasos contaminants i el sobreescalfament provoquen que els núvols es formin i una quantitat enorme d’aigua associada amb un vent fortíssim comença a treballar, seguint baixant i apropant-se a terra. El centre de transformació és relativament prim però està envoltat per un nombre molt gran de núvols addicionals que són els que importen més aigua. Sempre sol passar al Carib, però, certament, no al País Valencià que va tenir molt mala sort i on els polítics governants no van actuar amb l’antelació, celeritat i rigor necessaris.

Foto: ‘Las Provincias’

La tempesta al País Valencià

La tempesta al País Valencià

 

Los Ángeles (Califòrnia), descens als inferns

 

No cal que el senyor Trump i els seus amics creguin o no en el canvi climàtic, el canvi ja és aquí

 

It is not necessary for Mr. Trump to believe in climate change or not, change is already here

 

——————————————————————————–

EL DEURE I LA GLÒRIA

 

<<Mitjançant legislació i acció administrativa, mitjançant compromisos legals i morals, aquest Govern ha emprès un determinat esforç per desempallegar la nostra nació de la descriminació que ha corroït el país durant tant de temps…, a l’educació, als habitatges, a els transports, a les feines, al servei civil i als llocs d’esbarjo o de servei públic>>.

(JFK)

<<By legislation and administrative action, by legal and moral commitments, this Administration has undertaken a determined effort to rid our nation of the discrimination that has long plagued the country… in education, in housing, in transportation, in employment, in civil service, and in places of recreation or public service.>>

(JFK)

<<Però l’home no viu només de pa, i els membres d’aquesta organització estan obligats per la seva Carta a promoure i respectar els drets humans. Aquests drets no són respectats quan un monjo budista és expulsat de la seva pagoda; quan es tanca una sinagoga; quan una església protestant no pot obrir una missió; quan un cardenal es veu obligat a amagar-se, o quan es bombardeja una església plena de fidels. Els Estats Units d’Amèrica s’oposen a la discriminació i persecució per motius de religió i raça, i així mateix s’oposen la gent a tots els racons del món, fins i tot a la nostra pròpia nació. Estem treballant per corregir els errors existents a la nostra pròpia pàtria>>.

(President John F.Kennedy, Nacions Unides, Nova York, N.Y., 20 de setembre de 1963).

<<But man does not live by bread alone, and the members of this organization are bound by its Charter to promote and respect human rights. These rights are not respected when a Buddhist monk is expelled from his pagoda; when a synagogue is closed; when a Protestant church is prevented from opening a mission; when a cardinal is forced into hiding; or when a church full of worshippers is bombed. The United States of America opposes discrimination and persecution on the basis of religion and race, and so do people in every corner of the world, including in our own nation. We are working to correct the wrongs that exist in our own homeland.>>

(President John F. Kennedy, United Nations, New York, N.Y., September 20, 1963).

 

——————————————————————————–

LA FRASE

 

“Actuar és fàcil. Només t’has de saber el paper i no ensopegar amb els mobles”

“Actuar es fácil. Sólo tienes que saberte el papel y no tropezar con los muebles”

 

“Acting is easy. You just have to know your part and not trip over the furniture”

A TRIP DOWN MEMORY LANE

Spencer Tracy

 

——————————————————————————–

 

 

 

Ω   Al Parc Central de Nova York conviuen més de 400 varietats d’arbres. La seva extensió és gran, és clar. La imatge, molt fotografiada, és la de ciutadans nord-americans abraçant aquells arbres amb tota la seva força i bona voluntat. Escolten la seva veu i el seu respirar. Connecten ambdues vides. Són imatges que apareixen tot sovint als diaris, revistes, principalment, als ‘The New York Times’ i ‘The Washington Post’ i a les pel.lícules rodades a Nova York, moltes del director Woody Allen.

   Pensant amb això i amb aquella vida que enalteix la natura del planeta blau i verd, entristeix el fet de que a Palamós – conjunt important de la Costa Brava-, s’hagin d’eliminar -segons expliquen- la quantitat de 133 arbres degut a les obres del Passeig del Mar. És una constant a l’arbrat de la Costa Brava tan maltractada per la tala de milers d’arbres. ‘SOS Costa Brava’ ho denuncia i actua per evitar, a tants llocs, aquesta catàstrofe. A poblacions com Llançà, Pau, Cadaqués, Platja de Pals, Begur, Palafrugell, Palamós, Santa Cristina d’Aro, Tossa de Mar, Lloret de Mar-Blanes, no són llocs partidaris de Robin Hood pel que fa a protegir i salvar la natura i el paisatge de la Costa Brava.

   Diuen, en el cas de Palamós, que en plantaran de nous, però, mentre, sense la seva companyia i una calor més insuportable i perjudicial. Hi ha llocs que abracen els arbres, en altres, els arrasen. Més estimació per la natura i el paisatge que ja hi existien, que ja hi eren, i fora l’especulació urbanística de tants llocs de la Costa Brava.

(Foto: Secret NYC)

 

——————————————————————————–

EL DEURE I LA GLÒRIA

 

“Ens ensenyen que hem de culpar els nostres pares, germans, l’escola, els mestres, però mai nosaltres. La culpa mai no és nostra. Però sempre és culpa nostra perquè si volem canviar hem de fer l’esforç”.

 

“Nos enseñan que debemos culpar a nuestros padres, hermanos, a la escuela, a los maestros, pero nunca a nosotros. La culpa nunca es nuestra. Pero siempre es culpa nuestra, porque si queremos cambiar debemos hacer el esfuerzo”.

 

“They teach us that we must blame our parents, our brothers, the school, the teachers, but never ourselves. The fault is never ours. But it is always our fault, because if we want to change we must make the effort”.

 Katharine Hepburn

 

——————————————————————————

ELS ALTRES INSTRUMENTS I LA CULTURA

   Amb els denominats ‘botellons’ -aquests de Barcelona per Nadal- i que tant es queixen els veïns per la pertorbació del silenci i descans de la nit, haurien de ser substituïts pel so dels altres instruments amb el violí a l’avançada. Parlem de cultura i no de l’esvalotar dels ‘botellons’. La cultura de la música i que, com deia Plató, “l’educació ha de començar amb la gimnàstica i la música. La gimnàstica per formar el cos, i la música per formar l’ànima. <<La música és la medicina de l’ànima”, deia Plató. Més música, més cultura, més educació i que ningú trobi a faltar els ‘botellons’. Música immortal i no efímer.

——————————————————————————–

 

 

 

 

 

≥   La vergonyosa situació política actual ‘d’assatjament i enderroc’ contra el President del Govern espanyol, Pedro Sánchez i la seva família, em fa venir a la memòria ‘La caza’ aquella pel.lícula espanyola de l’any 1966 dirigida per Carlos Saura, amb guió escrit per ell mateix i Angelino Fons. Després d’aquesta pel.lícula, Saura va començar a ser considerat com un dels directors més importants del cinema espanyol.

   La caça de l’home. La caça del president. Fa mesos, setmanes, dies, que Madrid ja és un Estat independent. Van per lliure. El terrible ‘dumping’ fiscal que practiquen, insolidari total. Prediquen contra el nacionalisme, però, ells són practicants de l’ofegador nacionalisme espanyol. Els importa un comí la vida, el que pensen i volen d’una política exemplar i la seva fe en un futur de gran democràcia i progressisme. Espanya no és el ‘cortijo del señorito’ ni el ‘fes-me riure d’Europa’. No és Espanya, nació de nacions, perquè Espanya no és -mai no ho serà-, Madrid. Tampoc Catalunya (sempre contra Catalunya!, l’incompliment de la Llei d’Amnistia, l’espoli fiscal propi d’una colònia…), mai no serà Espanya.

   Ni amb representants presos polítics, ni amb exiliats polítics perpetus. Ni amb la denominada ‘operación Cataluña’ del ‘Partido Popular’. Ni amb la caça vergonyosa, pròpia d’una dictadura, per part de la dreta, extrema dreta i l’ultradreta, del President del Govern espanyol, Pedro Sánchez, i la seva família. Es comença instant a signar per part del Partido Popular per tots els territoris d’Espanya, nació de nacions, contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, ratificat pel poble, i s’acaba en una dictadura. L’impossible encaix d’Espanya, nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades, amb Europa i l’impossible encaix de Catalunya amb Espanya. Contra la mediocritat de la catalanofòfia: la independència.

 

——————————————————————————

LA FRASE

“Quan els nazis varen venir a buscar als comunistes, vaig callar, perquè jo no era comunista”.

   “Quan varen empresonar als socialdemòcrates, vaig mantenir el silenci, perquè jo no era socialdemòcrata”.

“Quan vingueren a buscar als sindicalistes, no vaig protestar, perquè jo no era sindicalista”.

“Quan vingueren a buscar als jueus, no vaig dir res, perquè jo no era jueu”.

“Quan finalment en vingueres a buscar a mi, ja no hi havia ningú per poder protestar”.

Martin Niemöller

 

——————————————————————————-

ESCENES

——————————————————————————–

EL DEURE I LA GLÒRIA

 

<<Creiem que a tot el món – a Europa occidental i a l’oriental, a Àfrica del Sud i a la del Nord, a les velles nacions i a les noves-, la gent ha de gaudir de llibertat per triar el seu propi futur, sense discriminació o comandament arbitrari, sense coaccions o subversió>>.

(President John F.Kennedy)

 

<<We believe that throughout the world – in Western and Eastern Europe, in Southern and Northern Africa, in old nations and new – people should enjoy the freedom to choose their own future, without discrimination or arbitrary command, without coercion or subversion.>>

(President John F.Kennedy)

<<La lluita continuarà -la pugna entre aquells que veuen un món monolític i els que creuen en la diversitat-; però ha de ser una contesa de direcció i responsabilitat, en comptes de ser una batalla destructora; ha de ser una lluita d’èxits, en lloc de ser-ho d’intimidació. Parlant en nom dels Estats Units d’Amèrica, jo dono la benvinguda a aquesta contesa. Doncs creiem que la veritat és més forta que l’error, i que la llibertat és més suportable que la coacció. I a la pugna per un món millor, tot aquest món pot ser el guanyador.>>

(President John F.Kennedy)

<<The fight will continue – the struggle between those who see a monolithic world and those who believe in diversity-; but it must be a struggle for direction and responsibility, instead of being a destructive battle; it must be a struggle for achievements, instead of being one of intimidation. Speaking on behalf of the United States of America, I welcome such a fight. Well, we believe that truth is stronger than error, and that freedom is more bearable than coercion. And in the fight for a better world, all this world can be the winner.>>

(President John F.Kennedy)

 

——————————————————————————

 

æ   ‘El robot salvatge’ o el robot humanitzat és una pel.lícula per a tots els públics. Afortunadament sense patacades i cataractes de sang, cosa estranya en el cinema actual. Ensenya moltes coses a favor de la pau i la convivència, sobre les quals els humans deuen aprendre molt. El planeta Terra no és propietat nostre, ens l’han deixat per viure-hi i traspassar-lo, millorat, a les futures generacions. És la responsabilitat humana de viure i pensar. Els dinosaures feien quatre metres d’alt, però no eren gaire espavilats: el seu cervell era de la mida d’una llimona. És una situació freqüent avui dia. Ho veiem, principalment,  en alguns aprenents de mandataris mundials i presentadors de televisió. 

   “M’ha agradat molt la pel.lícula”, deia la Laura de 76 anys i “tornaré venir amb els meus néts, l’han de veure!”. Un altre espectador, amb un pronunciat bigoti i una cara vermella com una tomata, explicava que ell hi havia anat amb els seus néts a veure ‘el 47’. “Gran pel.lícula que hauria de veure tothom”, principalment, tots els alumnes dels Instituts de Secundària. Pot ser els més joves hi poden treure gran profit. Menys mòbils i més educació.El món és una successió d’esforços, treballs i valentia. 

   Un robot que les passa magres per rebelar-se contra tot allò negatiu i antihumà pel qual ha estat creat i convertir-se en bondat, estimació, força i valentia de tots els animals units. Un robot rebel a favor de la humanització, la convivència, la Pau i el medi ambient. Precisament, tot allò, que, en l’actualitat, molts humans menyspreen.

                                     ‘El Punt Avui’

——————————————————————————

EL DEURE I LA GLÒRIA

 

<<És evident el fet que els Estats Units, com a gran potència nuclear, tingui especial responsabilitat al món>>.

(JFK)

<<I no hi ha dubte que és una responsabilitat triple: responsabilitat envers els nostres propis ciutadans, responsabilitat envers la gent de tot el món afectada per les nostres decisions, i responsabilitat envers la propera generació humana. Creiem que la Unió Soviètica també té aquestes mateixes responsabilitats, i que això requereix que les nostres dues nacions es concentrin menys en les nostres diferències i més als mitjans de resoldre-les pacíficament. Durant massa temps, les nostres dues nacions han augmentat els seus pressupostos militars, els dipòsits nuclears i la capacitat de destruir tota vida –humana, animal o vegetal– sense que hi hagi hagut el corresponent increment en la nostra seguretat >>.

(President John F.Kennedy, Nacions Unides, Nova York, N.Y., 20 de setembre de 1963).

<<And there can be no doubt that it is a threefold responsibility: responsibility to our own citizens, responsibility to the peoples of the world affected by our decisions, and responsibility to the next generation of mankind. We believe that the Soviet Union also has these same responsibilities, and that this requires that our two nations concentrate less on our differences and more on the means of resolving them peacefully. For too long, our two nations have increased their military budgets, nuclear stockpiles, and the ability to destroy all life – human, animal, and plant – without a corresponding increase in our security.>>

(President John F. Kennedy, United Nations, New York, N.Y., September 20, 1963).

 

——————————————————————————-

LA FRASE

 

 

 

РA qualsevol país de l’Europa democràtica i lliure -que no sempre es passen el dia jugant a futbol-, Catalunya, immemorial nació catalana, ja seria un Estat independent d’una denominació Espanya, nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades. L’odi permanent contra Catalunya i els catalans que aporten a l’administració estatal de Madrid, cada any,  l’enorme xifra de 22 mil milions d’Euros -un 9,5% del PIB català- i que els catalans paguen amb els seus impostos però que ja no tenen retorn. Un veritable ofec econòmic i social que dóna raó a la independència i als independentistes que, a sobre, fan possible ajudar amb els seus vots que Espanya tingui un govern estable i progressista.

Per acovardir als catalans

 

   I per acovardir als catalans el Partido Popular va instar a signar per tots els territoris contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Però també el Partido Popular la va impugnar davant el Tribunal Constitucional espanyol -sempre contra Catalunya- que va fer miques l’Estatut d’Autonomia votat pel poble. Ara, Catalunya, no pot desenvolupar l’Estatut ratificat. I, per acovardir als catalans, -propi d’una actitud colonialista- mantenir i augmentar l’espoli fiscal de Catalunya que provoca el seu ofec econòmic i social. I, per acovardir als catalans, les garrotades als ciutadans per impedir votar en el Referèndum del Primer d’Octubre de 2017 -pacífic i democràtic-, per denunciar i expressar el mal tracte i injustícia rebut per part de l’Estat espanyol sota el govern del Partido Popular. I, per acovardir als catalans, el denominat ‘155’ per suprimir l’autonomia -miserable autonomia- de la Catalunya nació, així com l’anomenada ‘operación Cataluña’ pròpia d’una dictadura. I, per acovardir als catalans, els representants presos polítics tancats a la presó durant quatre anys i inhabilitats, així com els representants exiliats polítics que des de l’any 2017 romanen a la presó de l’exili i, entre ells, el Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont. 

L’incompliment de la Llei d’Amnistia

 

   La Llei Orgànica 1/2024, de 10 de juny, “d’amnistia per la normalització institucional, política y social de Catalunya” aprovada pel Congrés dels Diputats no es compleix. Situació única, incomprensible i inacceptable a l’Europa democràtica i lliure.  Sembla que el Congrés dels Diputats, representants del poder legislatiu, no són res. Fins i tot, el Tribunal Europeu de Drets Humans,  pregunta a Espanya sobre l’aplicació de la Llei d’Amnistía. Així ho destaquen els titulars de la premsa : “El Tribunal Europeu de Drets Humans pregunta a l’Estat espanyol si ha amnistiat els líders independentistes”. “El Tribunal Europeu de Drets Humans pregunta a l’Estat espanyol si està aplicant l’amnistia als polítics de l’1-O”. “El Tribunal Europeu de Drets Humans pregunta a Espanya si aplica l’amnistia”. “El Tribunal Europeo de Derechos Humanos pregunta cómo afecta la amnistía a Oriol Junqueras i a otros condenados por el ‘procés’.

   El Fiscal General de l’Estat, Álvaro García Ortiz, s’ha mostrat a favor d’indultar la malversació (inexistent) dels polítics catalans -presos polítics-, Junqueras, Romeva, Bassa i Turull. Que si rebel.lió, que si sedició, que si tumult, que si malversació…quina malversació? Quins diners es van emportar? Presó sí, quatre anys i exili perpetu, diners cap. L’incompliment de la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Amnistia, dóna la raó a l’independentisme català.

El Tribunal Europeu de Drets Humans pregunta a l’Estat espanyol si ha amnistiat els líders independentistes.

 

——————————————————————————-

EL DEURE I LA GLÒRIA

LA TASCA DE CONSTRUIR LA PAU

LA TAREA DE CONSTRUIR LA PAZ

THE TASK OF BUILDING PEACE

  

<<No et comparis amb els altres, cada persona té el seu propi camí i les seves pròpies batalles>>.

 

 

<<Don’t compare yourself to others, each person has their own path and their own battles>>.

 

 

   Morir o viure. Un noi de 18 anys sobre el qual han de dictaminar si és culpable o innocent de l’assassinat del seu pare. Si existeix algun dubte deuen emetre veredicte de <<no culpable>>. Si se’l troba culpable serà <<sentenciat a mort>>. Des d’un principi i per anar ràpid tot semblava molt clar: culpable. Però un dels membres del jurat no ho veu d’aquesta manera i vol dedicar-hi tot el temps que calgui per exposar la seva versió, segons els fets exposats durant el judici. S’escolten murmuris, però, està en joc la vida d’un noi de 18 anys i és necessari arribar fins al final. Apareixen confrontacions i vivències personals molt fortes. Un dels membres del jurat estalla en llàgrimes. Precisament, està vivint una conflicte amb el seu propi fill i que no hauria d’afectar la presa de decisió del jurat. El raonament de la conducta humana que defensa la raó, la veritat, la justícia, la bondat, ho poden canviar tot. Ho poden veure a ’12 hombres sin piedad’, el cinema real i de valors humans.

——————————————————————————- 

 

⊥   Tant de bo hagués estat un somni d’una pel.lícula de terror. Tantes pel.lícules i sèries! -la gent dorm? O és per això que hi ha tants accidents a l’AP-7?-. En Faust, ciutadà del món,  m’explicava que es passa hores i hores buscant en els menus de les plataformes i que no té temps per mirar tantíssimes sèries. Els amos ara pujaran els preus. Tants films sobre la crueltat humana! Directors, actors i, per sobre de tot, diners. Encara que ‘Joker II’ perd, per ara, 200 milions de dòlars.

   La dura realitat no és pel.lícula quan Dominique Pelicot -el marit- no oferia el seu propi cos, sinó el de la seva dona, Gisele Pelicot. Com ho feia? L’oferia mitjançant ‘plataformes’ d’internet. Més ‘plataformes’! I tan poc judici. Drogada i violada durant quasi deu anys per més de cinquanta homes. La maledicció de l’ús diabòlic d’internet. El present i futur de milions d’adolescents empesos cap a malalties mentals severes i, pot ser, amb medicació insuficient o sense. Atenció pares! Més enllà de la bogeria.

(Imatge: Business Insider España)

 

——————————————————————————-

 

EL DEURE I LA GLÒRIA

 

<<La tasca de construir la pau…>>

<<La tarea de construir la paz…>>

<<The task of building peace…>>

 

<<La tasca de construir la pau descansa a les mans dels dirigents de cada nació gran o petita. Les grans potències no monopolitzen el conflicte o l’ambició. La guerra freda no és l’única expressió de tensió en aquest món; i la carrera nuclear tampoc no és l’única carrera d’armament. Fins i tot les guerres petites són perilloses en un món nuclear. La llarga tasca de la pau és empresa de cada nació, i en aquest esforç cap de nosaltres no pot romandre apartat dels altres. Per aconseguir aquest objectiu, cap de nosaltres ha de romandre amb els braços creuats>>.

(President John F.Kennedy, Nacions Unides, Nova York, N.Y., 20 de setembre de 1963).

<<The task of building peace rests in the hands of the leaders of every nation, large and small. For the great powers do not monopolize conflict or ambition. The cold war is not the only expression of tension in this world; and the nuclear race is not the only arms race. Even small wars are dangerous in a nuclear world. The long work of peace is the enterprise of every nation, and in this effort none of us can stand aloof from the others. In achieving such an objective, none of us must stand idly by.>>

(President John F. Kennedy, United Nations, New York, N.Y., September 20, 1963).

 

——————————————————————————–

LA FRASE

 

«Imagini’s un home assegut al sofà favorit de casa seva. A sota hi ha una bomba a punt d’esclatar. Ell ho ignora, però el públic ho sap. Això és el suspens»

 

«Imagínese a un hombre sentado en el sofá favorito de su casa. Debajo tiene una bomba a punto de estallar. Él lo ignora, pero el público lo sabe. Eso es el suspense»

 

«Imagine a man sitting on his favourite couch at home. Underneath him lies a bomb about to explode. He doesn’t know it, but the audience knows it. That’s suspense.»

Alfred Hitchcock

——————————————————————————

La companyia ineludible del cinema

 

   És la música que ho canvia tot. En el temps del cinema mut el cinema era música i aquesta era cinema. Ara, amb tot tan repetitiu i vist, la música aporta una nova gran dimensió. La música immortal que no és efímera i que al cap d’un any molta música d’ara desapareix, en el que ningú no es recorda de res. Una participació d’instruments i no sempre la guitarra, que agermanen el llenguatge musical, la música i la cultura. El públic ho viu amb entusiasme i emoció. Els de la GIO   Symphonia, de Girona, volen acostar la música clàssica als joves. Gran encert, perquè, el que acosten és la grandesa de la cultura, la música, la intel.ligència i els coneixements compartits. Auditori de Girona: Obrin les portes als Instituts!

——————————————————————————-