La nova frontera

 Ja està bé home! Però, és què no han vist les platges de la nació catalana en un dia d’estiu o en un calorós cap de setmana? Allò és un immens formiguer humà de proporcions infinites. Gent sobre la platja, estirats a plena pell, assentats, drets, ajeguts, fent esport…és un mar -mai millor dit- de milers de persones de totes classes i nacionalitats. Des de nenes i nens a ancians. De tot. Una babel escampada entre la sorra i l’aigua. Els que es banyen, però, veuen a vegades taques surant al seu voltant. Són llefiscoses i provenen del combustible de les nombroses embarcacions -cada anys més nombroses- que encerclen als banyistes i nadadors. Alguns dies de vent o temporal també ho fan nombrosos objectes sòlids, i no parlem de les meduses perquè el tema ja és prou conegut per a  tothom i més pels qui ja han testat el seu contacte.

   Tot plegat fa que la salut de les persones hi tingui molt a veure. I molt més quan es tracta de tants milers de persones que es concentren en un mateix lloc. L’aigua, la vegetació marina i l’aire de mar són importants per a la salut perquè ens aporten iode, element químic  essencial. La glàndula tiroide fabrica les hormones que contenen iode. En llocs on hi ha poca aportació de iode a través de la dieta (normalment en zones de l’interior, on no es consumeixen aliments marins) el dèficit en iode pot causar goll.

   Ho veuen perquè és important anar a la platja i a nadar? Afecta a la salut i al benestar dels ciutadans, per aquest motiu clamem a Déu i al cel devant el comunicat del govern de que no retirarà els objectes sòlids de l’aigua de les platges,  decidint reduir més de la meitat la quantitat d’anàlisis que feia a l’estiu. Els plans d’estalvi de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) del Departament de Territori i Sostenibilitat també inclouen una retallada en els controls sanitaris que des del 1990 es fan a l’aigua de les platges, que es redueix més de la meitat. De les 16.000 inspeccions que es van fer el 2010 aquest any es passarà a les 6.000, la qual cosa afectarà la periodicitat de les anàlisis, que en comptes de ser setmanals ara seran quinzenals en cada un dels punts de mostreig.

   Molt bé home! Posar en perill greu la salut i el turisme. Més i més retallades per culpa de l’espoli d’Espanya contra Catalunya. La xifra de 22 mil milions d’euros, un 10 per cent del PIB català i una tercera part dels impostos que paga el poble de la nació catalana. Retallades en sanitat, educació, cultura i ara en salut a les platjes que de qui pocs dies romandran saturades de visitants. Saben el que pot arribar a passar? Déu ens ajudi. No han vist el que està passant a Alemanya amb el bacteri Escherichia coli? Saben que l’infecció pot també produir-se a l’engolir aigua en una piscina contaminada amb desferres humanes? I al mar, què pot passar amb els objectes sòlids de l’aigua de les platges que diuen no es retiraran?

   Els Ajuntaments critiquen les retallades. Veurem quans representants d’Ajuntaments de la nació catalana acudiran a la gran manifestació del 9-J a Barcelona. La del 10-J de l’any passat milions de persones vàren sortir a donar la cara per mostrar la seva ràbia devant  la sentència del Tribunal Constitucional, caducat, contra l’Estatut d’Autonomia referendat per el poble català – autonomia falsa i de mentida- llançat  al TC per part dels jerarques del “Partido Popular”, amb la finalitat d’ofagar Catalunya espoliada, menysprear les autonomies i tornar a la mediocritat i corrupció del centralisme franquista. La manifestació del proper 9-J -esperem de milions de persones- per tornar a fer evident que Catalunya és una nació, demanar l’anul.lació de les retallades dels serveis públics i socials i que l’Estat espanyol pagui tot el que deu a Catalunya i exigir la convocatòria d’una consulta popular per demanar la independència de la nació catalana, és a dir, la llibertat. També cal demanar a la manifestació del proper 9-J, la invalidació de la sentència del Tribunal Constitucional, caducat, contra l’Estatut de Catalunya, referendat, i que el “Partido Popular” demani perdó per aquest menyspreu i atac contra l’autonomia catalana. Facin el favor de demanar perdó immediatament! La Generalitat els hi va demanar que retiressin el recurs que el PP va mantenir, fins a romandre segurs que una majoria de magistrats conservadors, centralistes i nacionalistes espanyols tombarien l’Estatut: la primera Llei de Catalunya. El poble de la nació catalana farà tot el possible -visca la democràcia!- perquè el “Partido Popular” no guanyi les eleccions generals del 2012. 

   Escoltin, ara resulta que ni neteja ni anàlisis de l’aigua. Desprès de comunicar que no retirarà els objectes sòlids de l’aigua de les platges, el govern ha decidit reduir més de la meitat la quantitat d’anàlisis que feia a l’estiu. Diuen que l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) s’estalviarà 300.000 euros reduint el nombre d’analisis de 16.000 a només 6.000. Home, ja està bé! Catalunya té que anar malament per culpa dels diners espoliats que surten dels impostos dels catalans i no tornen? Però què és tot això? Un lladronici? Què ens expliquen de les altres “regiones” que mai  havien estat autònomes ni tampoc ho havien demanat mai?

   Catalunya si havia estat una nació autònoma. Demanen respecte, democràcia, llibertat i justícia. La nació catalana vol administrar els impostos del seu poble. Ens volem administrar nosaltres mateixos i no que s’ens enduguin un 10 per cent del PIB català que no torna. 

  Ah, escoltin, senyors representants del poble i respectables polítics de la Generalitat i del Parlament, què passa amb la taxa sobre el turisme reconeguda, acceptada i aplicada als països europeus i, fins i tot, als Estats Units de Nord-Amèrica? Per què no s’aplica a Catalunya per tal d’ajudar a la greu situació actual de retallades dels serveis públics i socials? Es pensen que els visitants no vindrien? Tant poc valoren l’atractiu turístic de Catalunya? Volen fer el favor de tenir més coratge polític i aplicar-lo. Saben que amb les quantitats que deixen de recaptar de l’impost de successions, ja haurien pagat el deute als centres hospitalaris corresponent a l’any passat?

   Volen fer el favor de deixar de governar a favor de la nació castellana, i fer-ho a favor de la nació catalana. Què ens expliquen de Castella, home, no veuen que ja n’estem farts!

————————————————————————————-

 El vídeo

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:58E3uPatPfI

————————————————————————————-

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Pere I el Catòlic (1196-1213) va intervenir en terres d’Occitània en defensa dels comtes vassalls que havien abraçat l’heretgia centrada en la ciutat d’Albi i que eren atacats per una croada predicada pel pontífex.

   LA PREGUNTA de la setmana.- Què va significar la batalla de Muret?

   EL LEMA de la setmana.- “Les idees són com els bitllets grans. Si els ensenyes, te’ls prenen”. Kalervo Tuukkanen.

————————————————————————————-

Gràcies, records i una abraçada als 72 visitants i lectors actuals del Brasil

————————————————————————————-

Un feliç cap de setmana i estiu a tothom, principalment les nenes els nens i els ancians, i Visca Catalunya! Com deia JFK “anem cap a endevant”.

————————————————————————————-

Però, que no ho veuen que estem farts d’Espanya!

 És un parvulari això o què és? S’han de començar a repartir orelles de burro? Home, ja està bé! Com en uns moments de menyspreu per la justícia social i diner públic piratejat i malgastat -res per a uns i molt per als altres-, es pot rebaixar fins a aquests extrems l’impost de successions? Per fer la pilota al “Partido Popular” que ens va llançar el nostre Estatut d’Autonomia, referendat, al Tribunal Constitucional, caducat, i per claudicar devant de les  famílies  empresarials, riques i poderoses que són capaces de consentir, tolerar i permetre que a  Catalunya hi hagin 700 mil treballadors i joves sense feina? Al palau de la Generalitat i al Parlament de Catalunya hi oneja la bandera de la nació catalana -la dels Països Catalans-. Per ella i per a la nostra pàtria  han donat la seva vida, en el transcurs de la història, milers de dones i homes, convençuts, que vàren creure en la llibertat, la democràcia,  la justícia social i el progrés humà del qual emana el benestar públic per el qual el poble tant ha treballat. És una manera d’honrar la seva memòria retallant, suprimint o privatitzant tot allò que tant va costar aconseguir? No n’hi va haber prou amb la misèria de “la febre d’or”?

   Sí ja sabem que els del “Partido Popular” -a Catalunya ja sembla que manen ells-, són molt aficionats a privatitzar-ho tot. Ja hem vist el que ha passat  amb les totpoderoses elèctriques i amb l’antiga”Cia. Telefónica de España” -privatitzades per el govern d’Aznar-, refugi d’anteriors polítics i d’alguns familiars dels actuals. Mirin com ens ho explica el professor Francesc Sanuy en un article a  El Punt -diari que val la pena i és molt útil ser-ne subscriptor-, (31/05/11): “…que la filial de Telefónica, Atento, que sortirà a borsa el proper dia 13 de juny, té de president Javier de Paz. Els punts més destacats del seu currículum són que, fins als 38 anys, va ser president de les joventuts (?)  del PSOE i que és fraternal amic i company de fatigues del president Zapatero. Tant, que la seva dona és la cap de gabinet de la segona dama, Sonsoles Espinosa, és a dir, de la senyora de ZP. I al capdevall, però, el que compta és que Javier de Paz rebrà de la companyia 395.000 euros fixos i 120.000 més de bonificació. Per si això fos poc, també té adjudicats 322.000 euros en tant que conseller de Telefònica i 500.000 euros en accions corresponents al pla d’incentius…”Explica el professor Sanuy: “En quest sentit, és interessant de veure allò que publica Carlos Segovia al dominical “Mercados” i que és revelador de com la companyia actua en totes direccions. Per exemple, entre els distingits empleats de la casa hi ha també la senyora Viri, és a dir, Elvira Fernández, que vés per on, és la dona de Mariano Rajoy i ocupa el càrrec d’assessora del director general de “Telefónica Contenidos”. No és, doncs, gens estrany que la companyia guardés silenci sobre els plans d’acomiadament de l’ERO previst fins les passades eleccions, però, l’endemà mateix dels resultats, tornés a anunciar que farien fora no els 6.000 treballadors inicialment previstos, sinó 8.500. No hi fa res que tot això passés mentre feien un benefici de 6.855 milions d’euros i que, simultàniament, el Congrés dels Diputats fixés la jubilació del comú dels mortals assalariats als 67 anys. Tampoc no importa que la Comissió Nacional de la Competència digués que tot aquest imperi s’ha construït gràcies que els usuaris no han tingut mai una alternativa de servei de des de la privatització. O que el Tribunal de Justícia de la UE li vulgui imposar una multa de 152 milions d’euros per abús de posició dominant al mercat…” L’alternativa procedent de la intel.ligència dels usuaris, podria ser, de moment, la de no agafar durant un mes el telèfon fixe, el mòbil i l’ordenador. També, demanar que s’els faci una auditoria per allò d’una transparència democràtica en uns moments de crisi econòmica de l’Estat espanyol. O és que la crisi només és per a uns i els altres ni s’han enterat?

   El tema s’arrossega des del temps d’aquell president Villalonga, íntim amic de JM. Aznar, nomenat per ell i famós per les “stock options” amb les quals gratificava els consellers.

   I a la Catalunya espoliada es continuen rebaixant i suprimint impostos mentre les retallades als serveis públics -els més greus sanitat i educació-, destrossen les esperançes dels treballadors i el poble de la nació catalana. I les aspiracions. Tot aconseguit en tant d’esforç. I ara, l’actual Govern de Catalunya, vol començar amb les privatitzacions per desballestar-ho tot. Junt amb el PP que li dóna suport. Mentre, l’esquerra, dividida, trossejada i gaire bé apartada degut en part a la incomprensible manca d’unitat i als vots en blanc, nuls i als electors d’esquerra que es vàren quedar a casa en lloc d’anar a votar. Ja veuran el que espera a la nació catalana!

   Felicitats i salut al professor i anterior diputat, Julio Anguita, que ha renunciat a la seva pensió de polític ja que cobra la pensió de profesor jubilat. Ho acabo d’escoltar en el programa “El Secret” de Catalunya Ràdio. Algú ens ho pot confirmar? Hi poden afegir quelcom els “indignats” o qui sigui?

   Es pot rebaixar fins a aquests extrems l’impost de successions? I ara ja es parla del de donacions i també de rebaixar els impostos (l’IRPF) als qui guanyen més…Què és això! Que fem riure! I el del Patrimoni que vàren treure, per afavorir a qui?

   I ara tornem a les privatitzacions d’Aznar  (“Partido Popular”). Pobre poble “super” “solidari” de la nació catalana amb l’Estatut de Catalunya, revisat per el Consell Consultiu de la Generalitat, aprovat per el Parlament de Catalunya, per el Congrés de Diputats, per el Senat,  signat per el rei d’Espanya i referendat per el poble català, portat al Tribunal Constitucional, caducat, per part del “Partido Popular”, el “Defensor del Pueblo” “español” i “regiones españolas” -mai han demanat ni volgut l’autonomia-, les quals reben 22.000 milions d’euros procedents del poble català, un abusiu 10 per cent del PIB català, una tercera part dels impostos que paguem els catalans. Mentre, Catalunya, amenaçada i menyspreada, vinga a fer retallades en tots els sectors públics, principalment sanitat i educació.

Tanta por tenen de deixar que la nació catalana, en ús de la llibertat, la democràcia i la dignitat humana, faci un referèndum per la independència de Catalunya? Estem farts de tantes dictadures i de tants dictadors!!

   Aquesta és l’Espanya -nació de nacions no reconegudes ni acceptades- de la democràcia, de la justícia social, de la veritat i la transparència, del dret, de la responsabilitat, la que vol gaudir d’una bona imatge a Europa i al món, de la cultura i el saber…? 

————————————————————————————-

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Les conquestes de Tortosa, el 1148, i de Lleida, l’any següent, tot situant les fronteres a l’Ebre, incorporaven la Catalunya Nova.

   LA PREGUNTA de la setmana.- Per quin motiu, Pere I el Catòlic (1196-1213), va intervenir en terres d’Occitània?

   EL LEMA de la setmana.- “Si fas alguna cosa només per diners, no triomfes”.  Barry Hearn.

 NOTA.- Els lectors dels Blogs del diari digital EL PUNT que tinguin a bé participar a l’espai “la pregunta de la setmana”, ho poden fer a l’apartat de comentaris. Ens plaurà fer-lis a les mans uns bolígrafs de “la Caixa”.

————————————————————————————- 

Països Catalans

   Gràcies, a tots els ciutadans de Catalunya que defensen la nostra llengua, perquè és la que ens vàren ensenyar els nostres avantpassats, els nostres pares, els nostres avis. Gràcies, a tots els catalans -tot aquell que viu, treballa a Catalunya i paga els seus impostos- per aprendre, parlar, llegir i escriure en català. Hi ho fem, així ha estat sempre, desde un profund respecte per la llengua de la nació castellana. Llengua que totes les nenes, nens, estudiants de primària, secundària i universitaris aprenen igual que la catalana. Tant als centres escolars com a la família i a la societat. Tots finalitzen els seus estudis amb el domini de les dues llengües. Si per a la nació castellana la seva llengua és important; també ho és el català per a la nació catalana. El nostre idioma perseguit, castigat, prohibit i menyspreat per les  dictadures i dictadors espanyols al llarg de la història.

   Encara, avui dia, es persegueix la nostra llengua. Ni la Constitució  serveix per a protegir-la. Ni l’Estatut d’Autonomia. El gran engany de les autonomies per a la desídia, vagància, por i manca de responsabilitat per part dels governs espanyols, per a la transformarció cap a un Estat federal, just, democràtic, fort i progressista.

   Som conscients de que la nostra llengua és la nostra identitat. La força d’una nació mil.lenària. La defensarem a les nostres llars, als carrers, a les plaçes, a les institucions docents, a les empreses, als mercats,  al cinema, a la televisió, a la premsa i a la ràdio i devant de tot el món. És la nostra identitat. Hi ho fem desde un profund menyspreu cap a les miserables retallades socials que ens imposen el Govern espanyol i el de la Generalitat, que mantenen una vergonyosa injustícia fiscal.

El president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys i Jover (Tarrós, Lleida 1882, Barcelona 1940). Exiliat després de la guerra “incivil” va ser capturat per la policia franquista que col.laborava amb la Gestapo. Va ser extradit a Espanya, torturat, sotmés a un Consell de Guerra (una falòrnia i comdemnat prèviament)   i afusellat.

————————————————————————————- 

El vídeo

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: K_5Dz-gA6to

————————————————————————————-

 És una continuació del capítol anterior. Parlàvem de que el reverend Martin Luther King, guardonat el 1964 amb el premi Nobel de la Pau, ja el 1965 s’havia manifestat públicament sobre la guerra del Vietnam i havia donat suport al seu acabament. Dos anys abans, el president dels Estats Units de Nord-Amèrica, John F. Kennedy, ja havia donat ordres per a la progressiva sortida dels soldats nord-americans del Vietnam. Un miler abans de finalitzar l’any 1963 i la resta abans del 1965. En aquells moments el nombre de soldats nord-americans destacats al Vietnam era de 16.732, després de l’assassinat del president Kennedy la xifra s’aniria incrementant fins al 580.000, 1,2 milions de tones de bombes a l’any, 400.000 vols d’atac anyals i un final aterridor: 3 milions de vietnamites morts,  55 mil nord-americans i la derrota militar i política dels EUA. Davant el desastre, el president Lyndon B. Johnson -ferm impulsor de la guerra i que a diferència de JFK, si va claudicar davant la bogeria dels generals- va decidir no presentar-se per el segon mandat presidencial. El disgust li va costar la vida.

El president Lyndon B.Johnson abatut pel desastre de la guerra del Vietnam, que ell mateix va ajudar a expandir amb els terribles  bombardeigs i el napalm a gran escala, fent cas als del Pentàgon i deixant actuar a la CIA.  Ple d’amargura va anunciar que no es presentaria com a candidat per a un segon mandat. Rere d’ell, el bust del president John F. Kennedy que, durant la seva presidència, mai va ordenar cap bombardeig contra ningú. La negociació, el pacte i la fermesa vàren ser la base de la seva actuació. Així, davant la crisi dels míssils amb Cuba i la Unió Soviètica, va evitar una guerra mundial. (Kennedy’s Cuban Missile Triumph).

   En el capítol anterior, mostràvem uns exemples d’alguns dels discursos devastadors del reverend Martin L. King, Jr., contra la guerra del Vietnam. Per un defensor de la no violència i de la pau com ell, no podia ser d’una altra manera. Avui els mostrem uns resums més, els darrers abans de ser assassinat l’abril del 1968. L’home que disparà a King fou detingut. Era el criminal de professió James Earl Ray que confessà haver estat pagat per a aquesta tasca. La seva mort fou obra d’una conspiració criminal contra el poble dels EUA, els pobles del món, la democràcia i la llibertat, la mateixa que va organitzar i portar a terme el cop d’Estat i assassinat del president dels Estats Units de Nord-Amèrica, John F. Kennedy. 

   Aquestes són les paraules de Martin Luther King (1929-1968), pastor baptista i líder del moviment nord-americà dels drets civils.

   A la ponència Masey de la Canadian Broadcasting Corporation del novembre-desembre de 1967, King digué sobre el tema <<La consciència i la guerra del Vietnam>>: 

   <<I així em vaig veure forçat a veure en la guerra del Vietnam no tan sols un crim moral sinó també un enemic dels pobres, i a combatre-la com a tal. Sabia que no podria alçar cap més vegada la meva veu contra la violència dels opressors als barris negres si, primer de tot, no parlava clar i net amb el més gran proveïdor de violència del món contemporani: amb el meu propi govern.>>

   Poques setmanes abans de la seva mort, féu una prèdica a Atlanta, el 4 de febrer de 1968, on parlà de la guerra del Vietnam:

   <<Déu no ha cridat Amèrica a fer el que està fent al món. Déu no ha cridat Amèrica a enredar-se en una guerra absurda i injusta com la del Vietnam. Som criminals d’aquesta guerra. Hem comès quasi més crims de guerra que qualsevol altra nació del món i ho repetiré en el futur. I no acabarem amb la guerra per raó del nostre orgull i la nostra arrogància. Però Déu coneix maneres de mostrar el seu lloc fins i tot a les nacions. El Déu a qui jo prego té una manera ben categòrica de dir: “No em desafiïs!” Té una manera de dir -com el Déu de l’Antic Testament als hebreus-: “No em desafiïs, Babilònia. Estigueu calms i sapigueu que jo sóc Déu. I si no renuncieu al vostre curs irrespectuós, m’alçaré i trencaré l’espinada del teu poder”.>>

     Una altra marxa a Washington

   <<Hem d’anar a Washington perquè han declarat un armistici en la guerra contra la pobresa, mentre es gasten milions per a ampliar una guerra absurda, cruel i injusta al Vietnam. Hi anirem i insistirem a ser escoltats i ens hi quedarem fins que l’Administració respongui. Si això significa la repressió violenta del nostre moviment, ho afrontarem com ho hem fet moltes vegades. Si significa el menyspreu o l’escarni, ho suportarem com ja ho estan experimentant ara els pobres d’Amèrica. Si significa la presó, ho acceptarem dòcilment, com milions de pobres són ja presoners de l’explotació i la discriminació…>>

   Actualment els EUA continuen dient a molts pobles del món la manera com han de viure i dirigir els seus propis destins. Ho fan pels interessos del complexe militar-industrial, de les grans multinacionals nord-americans i per una cobdícia sense límits. Això es pot demostrar amb números, així com les vinculacions de membres dels governs amb determinades empreses. Tot plegat és un fàstic. Mentrestant, però, milers de ciutadans innocents,  nenes, nens són assassinats en unes guerres provocades pels nazis i feixistes ben aposentats en el seus despatxos de luxe i sumptuoses  mansions amb les aixetes d’or. Miserables!

   Es malgasten bilions de dòlars en bombes i armaments de totes classes, mentre la gran majoria de ciutadans d’aquests països bombardejats i ocupats, no tenen lo suficient per menjar ni oportunitat per treballar.  En lloc de malgastar tants recursos en aquestes maleïdes guerres, ajudin a que cada nena i nen puguin estudiar i cada família gaudeixi d’una llar decent. En lloc de llançar tants bilions de dòlars en aquestes guerres, ajudin a que totes les dones i homes puguin lliurar-se dels lligams de la injustícia social i siguin lliures per seguir el camí que ells mateixos escullin, lliures per a participar en els fruits del progrés.

Nenes i nens innocents, víctimes d’aquestes maleïdes i miserables guerres que només porten cap a el dolor i el patiment. Ja n’hi ha prou!

————————————————————————————-

El vídeo

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:  watch?v=x1L8y-MX3pg 

————————————————————————————-

El naixement d’una nació. Què és Catalunya 

   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- La unió amb el regne d’Aragó (1137) es produí arran de les esposalles de Ramon Berenguer IV (1131-1162) amb la nena Peronella, filla del rei d’Aragó, Ramir II. Des d’aquest fet, els comptes uniran al seu títol originari el de monarques d’Aragó.

   LA PREGUNTA de la setmana.- Què incorporaren les conquestes de Tortosa?(1148).

   EL LEMA de la setmana.- “Un paisatge es conquereix amb les soles de la sabata, no amb les rodes de l’automòbil”. William Faulkner.

————————————————————————————-

 En el “post” del dia 7-5-11, capítol primer (I),  parlàvem de l’assassinat del president John F. Kennedy i els mostràvem, molt a contracor, unes imatges terribles de l’autòpsia del president assassinat a Dallas (Texas). Imatges que segons la decisió i paraules del magistrat degà Earl Warren, president de la Comissió Presidencial Investigadora de l’assassinat del president Kennedy -per encobrir no pas descobrir als instigadors, organitzadors i feixistes nazis assassins del president dels Estats Units de Nord-Amèrica-, va garantir que tots els <<materials de la investigació>>, fins i tot les dades considerades de <<duptosa oportunitat o gust>>, s’havien dipositat <<en els Arxius Nacionals, on romandran sempre segurs sota la llei>>. Un assassinat i la posterior actuació vergonyosa dels successius governs dels EUA que continua essent una taca de sang sobre la bandera de la democràcia americana. El Pentàgon i la CIA, callen. 

   Els “documents del Pentàgon” revelen com, l’octubre de 1963, gairebé dos mesos abans de ser assassinat, el president Kennedy havia iniciat uns plans per a la sortida progressiva dels assessors militars i soldats nord-americans de Vietnam. La xifra d’un miler el desembre de 1963 i la resta, abans de finalitzar l’any 1965. El seu nombre en aquells moments era de 16.732 homes, després de l’assassinat de Kennedy el nombre de soldats aniria pujant fins als 580.000; 2 milions de tonelades de bombes a l’any; 400.000 vols d’atac anuals i, al final, 3 milions de vietnamites assassinats i 55.000 nord-americans. Mai el maleït complexe militar-industrial i, per damunt de tot, els magnats d’helicòpters i avions de guerra havien espoliat tans milions de dòlars dels contribuents nord-americans. No en va el president Kennedy havia dit dels militars, més d’una vegada, que <<estaven tocats del cap>>. El seu enfrontament amb el Pentàgon i la CIA, va ser constant. JFK mai es va ajupir devant d’ells. 

   El president Kennedy es va negar a ser el “titella” del Pentàgon i la CIA

                                                        —————

   <<Hem après a volar com els ocells i a nedar com els peixos. Però no hem après pas a conviure en pau>>. (Martin Luther King Jr.)

   Després de l’assassinat del president dels Estats Units de Nord-Amèrica, John F.Kennedy, que es va oposar a la guerra del Vietnam i va ordenar la sortida progressiva dels soldats nord-americans, li va tocar el torn a Martin Luther King (1929-1968). Pastor baptista i líder del moviment nord-americà dels drets civils, és una de les figures claus en la lluita contra la segregació racial. L’any 1964 va ser guardonat amb el premi Nobel de la pau. Kennedy es va oposar a la guerra del Vietnam i va ser assassinat. Martin Luther King -quina casualitat!- ho va ser-ho també durant la seva campanya demolidora contra la guerra. Ja l’any 1965 King s’havia manifestat públicament sobre la guerra del Vietnam i havia donat suport al seu acabament. Si per el Govern dels EUA assassinar al seu president va ser com anar a pixar al carrer, no és rar que els nazis i feixistes actuessin amb tota impunitat assassinant als líders polítics i representants elegits per el poble. La seva mort el 1968, per un assassí a sou, James Earl Ray, fou obra d’una conspiració. La mateixa que va fer assassinar al president Kennedy, a Dallas (Texas), l’any 1963. Mirin com són les coses, -ja fa temps que hem fet la primera Comunió- que, James Earl Ray, assassí a sou, va ser captat en una fotografia en el lloc on transcorria la comitiva presidencial a Dallas (Texas), el 22 de novembre de 1963. Diguem-ho clar i sense embuts, el reverend Martin Luther King, premi Nobel de la pau, va ser sentenciat a mort en el mateix moment de declarar-se en públic en contra de la guerra del Vietnam i havia donat suport al seu acabament.

   El el seu valent i demolidor discurs, el 4 d’abril de 1967, a la Riverside Church a Nova York, es va posar de manifest devant la nació nord-americana el seu contundent atac contra el Govern dels EUA, el Pentàgon, la CIA  la dreta,  l’ultradreta nord-americana i el món dels negocis sense escrúpols que fan enormes fortunes amb les guerres en les que són assassinades milions de persones, nenes i nens innocents. Són uns sanguinaris.

   Heus ací les paraules del reverend King: 

   <<Aquesta manera de resoldre els problemes no és correcta. Aquesta mena d’ocupació de cremar éssers humans amb napalm, d’omplir les cases del nostre país de vídues i orfes, d’injectar odi verinós a les venes de la gent, d’enviar a casa homes dels camps de batalla sangonosos i tenebrosos, mutilats físicament i desequilibrats mentalment, no pot estar mai d’acord amb la saviesa, la justícia i l’amor. Un poble que des de ja fa anys despèn més diners en defensa militar que en el desenvolupament de reformes socials és a prop de la mort esperitual.>>

   El 6 de febrer de 1968, en la conferència anual de l’associació <<Eclesiàstics i laics preocupats pel Vietnam>>, que <<la gent, malgrat tot, ha après a construir enormes ponts sobre les mars; a escurçar les distàncies mitjançant avions i posar cadenes al temps. S’han construït edificis enormes. Ens hem obert pas arreu del món i en les profunditats del mar; però a la “casa del món”, on tots els homes poden conviure, ningú no hi construeix. Amèrica té un avantatge tècnic i, alhora, un endarreriment moral. Tots sabem que la guerra del Vietnam ha enfortit el complex militar industrial del nostre país… Fa servei a una generació per a posseir els mitjans tècnics, aparells de televisió, automòbils i llum elèctrica, i per, al capdavall, perdre la seva ànima. Les paraules de Jesús són també veritables en un altre sentit. L’home no viu tan sols del pa de la televisió en color, sinó també d’una paraula de l’amor, de la justícia, de la veritat…I el problema rau aquí, que massa gent en posicions de poder intenta fer viure a Amèrica de coses falses…Vivim en una nació que és actualment la més gran proveïdora de violència. Una nació que gasta milions de dòlars del pressupost anual en objectius de defensa… i de tant en tant dóna una almoina per a reformes socials, s’acosta a la pròpia perdició espiritual>>.

   Ho entén tot això president Barack Obama? A vosté li han atorgat el premi Nobel de la pau, com l’any 1964 l’hi vàren atorgar al seu compatriota -per cert, de color com vostè- Martin Luther King i encara continuen als  Estats Units de Nord-Amèrica que “massa gent en posicions de poder intenta fer viure a Amèrica de coses falses…? Encara viuen en una nació que es gasta bilions de dòlars del pressupost anual en objectius de defensa…? I de tant en tant -com deia el reverend King- el seu Govern dóna” una almoina per a reformes socials que fa que la seva nació s’acosti a la pròpia perdició espiritual?”

   Què espera president Obama per a canviar tot aquest muntatge bestial?

   Poques setmanes abans de la seva mort, Martin Luther King, féu una prèdica a Atlanta, el 4 de febrer de 1968, on parlà de la guerra del Vietnam. Aquesta prèdica la podran llegir en el proper “post” dedicat a aquest tema. 

————————————————————————————-

El vídeo

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:92-r05TH9qs

————————————————————————————-

El naixement d’una nació – Què és Catalunya

   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- L’expansió cap al sud tingué una fita important amb Ramon Berenguer III (1096-1131), que conquerí i repoblà Tarragona (1118). En canvi fou efímera la conquesta de l’illa de Mallorca de mans dels sarraïns, que piratejaven per la Mediterrània occidental. Pel seu matrimoni amb Dolça de Provença es convertia en senyor dels comtes provençals i donava motiu a un intercanvi d’influències culturals, l’exponent més brillant de les quals serien les poesies dels trobadors en la llengua d’oc.

   LA PREGUNTA de la setmana.- Com es produí la unió amb el regne d’Aragó?

   EL LEMA de la setmana.- “El dòlar civilitza amb els canons”. Maxime Ndêbêke.

————————————————————————————-

Els Països Catalans

 Les nenes, nens i joves de la nació catalana, aprenen en català i en castellà. Estudien, escriuen, llegeixen, treballen i parlen en català i castellà, a la família i al carrer. Al pati de les escoles i a la llar. Veuen televisió en català -molt poca- i en castellà, moltíssima. Totes les grans i poderoses cadenes són en castellà. Llegeixen els diaris en català -pocs- i en castellà, gairebé tots. Van al cinema a veure les pel.lícules en castellà, gairebé cap en català. El cinema és només en castellà. Després d’una gran tasca dels centres escolars, instituts… els alumnes acaben els seus estudis sabent el català i el castellà. I això és gràcies a l’exemplar model lingüístic educatiu de Catalunya. Qui digui al contrari diu mentides. Segons la Plataforma per la Llengua, el Tribunal Suprem intenta “forçar un canvi de model lingüístic educatiu a Catalunya”, considera que el “degotall de setències només té una lectura política” i busca “construir un conflicte social inexistent”. “I tampoc s’hauria d’extralimitar de l’objecte propi d’aquestes dues sentències (que responen a les denúncies presentades per dues famílies), ni intentar forçar, com fa de facto, un canvi de model lingüístic educatiu a Catalunya”.

   Que la nació catalana es mantingui ferma, sinó, acabarem com a València i les Illes Balears, on la llengua catalana és perseguida,  denigrada i menyspreada. Si perdem la nostra llengua, perderem la nostra identitat de nació i de poble. La nació i la llengua catalana tenen tot el dret d’existir. O és que només ho té que fer la nació castellana? Qui es creuen qui són? Ja n’hi ha prou!, estem més que farts de tantes dictadures, de tants dictadors i de tant espoli fiscal.

————————————————————————————-          

A la Catalunya espoliada, nenes, nens i joves fan les classes en barracots. Un exemple entre molts: Segur de Calafell.

  La gran mentida de l’autonomia de Catalunya és ja una evidència a nivell europeu i mundial. Cada vegada que la nació catalana mou fitxa per a governar-se per les seves pròpies lleis -fonament d’una veritable autonomia en tot Estat democràtic-, Espanya ens barra el pas; cada vegada que Catalunya mou fitxa per atendre amb responsabilitat i progrés el bon funcionament de les seves competències, segons les justes i democràtiques aspiracions dels catalans -tota aquella persona que viu, treballa a Catalunya i paga els seus impostos-, Espanya ens barra el pas; cada vegada que Catalunya mou fitxa per avançar cap a endavant, pel que fa a disposar de totes les eines tècniques i humanes possibles per aconseguir un augment del PIB i de la competitivitat en tots els camps i sectors econòmics i socials, Espanya ens barra el pas; cada vegada que Catalunya mou fitxa per a defensar i enaltir allò més sagrat en els seus mil anys d’existència -el nostre país als segles X i XI es formà dins l’espai dels comptats que integraven la Catalunya Vella. Un territori despoblat separava Catalunya del món àrab (Espanya, en deien), el qual era sovint escenari de lluites esporàdiques-, és a dir la nostra identitat nacional: una comunitat d’història, de costums, d’institucions, d’estructura econòmica, de cultura, llengua, un sentit d’homogeneïtat i de diferència respecte a la resta de comunitats humanes, i una voluntat d’organització i de participació en un projecte polític que pretén arribar a l’autogovern i a la independència política, Espanya ens barra el pas; cada vegada que Catalunya vol veure reflexades les seves sagrades i justes aspiracions en el propi Estatut d’Autonomia, referendat per el poble català; cada vegada que la nació catalana vol avançar cap a el progrés amb democràcia i llibertat, surt el carca Estat espanyol representant d’un nacionalisme únic i retrògad, amb una democràcia de baixa qualitat per barrar el pas al progrés de la nació catalana. Als ulls de qualsevol Estat modern de la Unió Europea, o a l’Estat espanyol encara impera la dictadura o aquestes constants actituds, fets, menyspreus, odis, venjances, insults i frens contra Catalunya són un clar exemple d’uns governs i partits polítics espanyols ancorats al segle XIX. No han avançat i ens han portat a la cua d’Europa. Si us plau!, es posin les orelles de burro. No veuen que ho han suspés tot i ja no poden repetir curs.

   Això sí, mentre Catalunya espoliada té que fer retallades en educació i sanitat, el Govern espanyol contribuirà amb 5 mil milions d’euros per evitar l’enfonsament econòmic de Portugal i es nega a pagar a  Catalunya els 1.450 milions del fons de competitivitat.

   Què significa aquest recurs del Govern espanyol contra la convocatòria d’oposicions a professor per part de la Generalitat? Catalunya és o no és una autonomia amb les competències d’Educació? El Govern espanyol porta al de Catalunya als tribunals perquè aquest convoca oposicions pel professorat que necessiten el joves de Catalunya, que ja es veuen obligats a fer classes en barracots per culpa de l’espoli fiscal que pateix la nació catalana. Els 22 mil milions d’euros que surten de Catalunya per a no tornar, un 10 per cent del PIB català i una tercera part dels impostos que paga el poble català, a on van a parar? I a sobre ens obliguen a retallar la sanitat pública, l’educació, la cultura i tants altres serveis. Què és més important per l’Estat espanyol, la que ells anomenen <<fiesta nacional>> que deixa tenyit de sang els sòls de les places de toros de totes les autonomies que malgasten milions en aeroports fantasmes, autovies sense trànsit i trens d’alta velocitat sense passatgers, o l’educació que és la base del progrés d’un país? Per qué no tenquen el <<palacio de El Pardo>>, residència del darrer recent dictador espanyol, i ens diuen quan val el seu manteniment? Per què no tenquen les <<Delegaciones del Gobierno>>, i ens poden dir de què serveixen si no és per mantenir l’aparell del nombre de funcionaris més elevat del món? No veuen, encara, que a l’Estat espanyol són necessàries més i millors empreses i més productivitat, com el pa que mengem?

   No veuen, encara, que són necessàries més i millors empreses i més productivitat, com el pa que mengem?

   I va el president Rodríguez Zapatero a Albacete i diu que “Catalunya reclama el que no li correspon”, per justificar que no pensa pagar a Catalunya els 1.450 milions d’euros que li correspon aquest any pel fons de competitivitat. L’any passat i l’anterior, però, el govern del PSOE va pagar puntualment aquesta partida sense aplicar l’endarreriment. És per què ara governa el president Artur Mas, i després ho feia l’ex-president José Montilla? Això sí, mentre Catalunya espoliada té que fer retallades, el Govern espanyol contribuirà amb 5 mil milions d’euros per evitar l’enfonsament econòmic de Portugal i els qui han de cobrar -els més forts i poderosos- cobrin. No veuen que hi ha països que, sense ordre ni concert, són un desastre i que només procuren per els interessos i beneficis particulars, en lloc dels del país? Són el cul de sac d’Europa i fan anar malament a la resta.

   Les altres Comunitats Autònomes gasten el doble i el triple per renta per càpita en sanitat, i Catalunya té que retallar 1.000 milions en sanitat? Això és justícia social? Això és democràcia? La xifra de 22 mil milions d’euros que surten dels impostos del poble català i no tornen, a on van a parar? Per què creuen que a Catalunya cada vegada hi han més ciutadans que volen la independència?

   La constant persecució de la llengua catalana per part del nacionalisme espanyol únic i més retrògad, de la dreta i l’ultradreta. Volen separar, apartar, les nenes i nens catalans en dos grups, els de la “lengua del imperio”, que no és l’espanyol sinó la llengua de la nació castellana imposada a les altres nacions d’Espanya: “si eres español, habla español” vàren escriure els franquistes a les façanes de les cases de Catalunya, així com expulsar, castigar i substituir als mestres catalans. Ara, demanen que “vengan las fuerzas de orden público a imponer el orden”.

   És per totes aquestes misèries i per moltes altres agressions contra la nació catalana, no oblidarem mai la sentència contra l’Estatut de Catalunya, referendat per el poble català i portar al Tribunal Constitucional espanyol, caducat, a instàncies del Partido Popular, que a la nació catalana -democràtica, dialogant i tolerant- no li queda cap més opció que anar a votar en massa per la independència i la llibertat. Tan en les eleccions municipals -22M- com les generals de l’any vinent. Fracassada per covardia i vagància dels governs espanyols la conversió d’Espanya en un Estat federal, modern, just, progressista i democràtic, Catalunya no pot permetre per més temps que Espanya ens barri el pas cap a el progrés social i econòmic, així com les justes aspiracions del poble català. Elegir per la independència i la llibertat. L’abstenció i el vot en blanc dóna més força a la dreta i l’ultradreta.

De cap manera podem oblidar la manifestació del 10-J en contra de la sentència del TC, caducat, contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, revisat per el Consell Consultiu de la Generalitat, aprovat per el Parlament de Catalunya, el Senat, el Congrés de Diputats, signat pel rei d’Espanya (conjunt de nacions que la formen) i REFERENDAT per el poble català. Som una nació diu el poble i així ha estat desde fa mil anys i així és. Les eleccions, anar cap  a les urnes en massa és la manera de demostrar-ho a Europa i al món sencer.

————————————————————————————-

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: Nc6jI-mFV3I

————————————————————————————-

El naixement d’una nació

   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Ramon Berenguer I el Vell (1035-1076) afermava la superioritat feudal del comtat de Barcelona, alhora que cobrava “pàries”, tributs, dels reietons musulmans considerats també vassalls. A ell es deu la promulgació del codi dels “Usatges”, una recopilació de lleis feudals, la primera d’Europa.

   LA PREGUNTA  de la setmana.- L’expansió cap al sud tingué una fita important, quina va ser?

   EL LEMA de la setmana.- “Els que no creuen en tu no canviaran de parer quan aconsegueixis l’èxit”. David Brown.

————————————————————————————-

   No disposo de cap referència de que el gran poeta andalús, Federico García Lorca, (Fuente Vaqueros 1898-Viznar 1936), hagués estat a Palamós per passar-hi l’estiu o escriure algun dels seus profunds i populars poemes, si que en tenim de les seves estàncies a la casa de Salvador Dalí, a Port Lligat (Costa Brava-Catalunya) amb el qual mantenia amistat des de l’any 1919 quan es vàren conèixer a la residència d’estudiants de Madrid. Tenim referències de l’estada a Palamós del famós escriptor, Miguel de Cervantes Saavedra, que es recullen en un episodi de la novel.la  -La Galatea- i com no -molt més recent, a principis de 1960- de l’escriptor nord-americà, Truman Capote, conegut arreu del món per el seu llibre que narra un fet tan verídic com terrorífic, que el va titular -A sang freda- i que va escriure durant la seva estada a Palamós. Més tard s’en va fer una pel.lícula dirigida per Richard Brooks, l’any 1967. Les referències palamosines d’aquest darrer escriptor han estat commemorades i, fins i tot, reviscudes de manera escènica, car és en el llibre de Màrius Carol, -L’home dels pijames de seda-, on són explicades de manera contundent. I un altre periodista i escriptor nord-americà, Robert Ruark, que si bé vivia dintre el terme municipal de Calonge, va romandre molt relacionat amb Palamós i és on hi està enterrat.

   Com també va ser contundent la presència escènica de Federico García Lorca a través d’una gran obra seva, -Bodas de sangre-, representada arreu del món. Ho vàrem contemplar, recentment, al cinema -Kyton-, de Palamós (Girona-Costa Brava-Catalunya) gràcies a la transmissió via satèl.lit de comunicació d’aquesta obra que va representar, l’any 1933, en el teatre -Infanta Beatriz- i va significar el primer gran èxit teatral de García Lorca. Vàrem veure -Bodas de sangre- mitjançant una magnífica expressió de l’art flamenc i des del Teatre Reial de Madrid. No tot el que ens ve de la capital de la nació castellana té que ser dolent i si  és així, no és pas per culpa nostra. Són ells els espoliadors que s’ens emporten 22 mil milions d’euros que no tornen a Catalunya, un 10 per cent del PIB de la nació catalana i una tercera part dels impostos que paga el poble català. I a sobre encara més i més retallades fins a esprémer Catalunya com a una llimona. Ja ens veurem les cares a les eleccions, senyor Rodríguez Zapatero. Catalunya no tindrà pietat.

   Federico García Lorca no va viure a Palamós (Costa Brava-Catalunya), però, al cinema -Kyton- vàrem poguer veure art flamenc de veritat mitjançant una de les seves obres, -Bodas de sangre- a càrrec del ballet de la Companyia Antonio Gades. Aquest ballet és un homenatge al poeta andalús assassinat a trets per l’esquena a la matinada del 19 d’agost de 1936, per els feixistes del franquisme que vàren provocar un cop d’estat militar contra la República Espanyola, tres anys de guerra -incivil-, més d’un milió de morts i una ferotge repressió que va durar 40 anys i, ara, amb una democràcia de molt baixa qualitat. Bodas de sangre, explica una història tràgica impregnada de folklore que descriu en profunditat vivències del poble andalús. A la segona part es va oferir la Suite Flamenca, una sèrie d’obres que ofereixen l’estètica del ball flamenc amb solos, duos i balls de grup. Una forma de ball flamenc considerada en el seu moment com d’avantguarda i ara, tot un clàssic. La va iniciar l’any 1963, Antonio Gades, junt amb els artistes que anirien formant el seu grup. Els cinemes de Palamós ens ofereixen a més que pel.lícules, cultura, art i música.

   La proclamació de la república espanyola l’any 1931 va representar per García Lorca una nova aventura i un avançat al seu temps. La seva amistat amb Fernando de los Ríos, ministre d’Instrucció Pública, l’hi va permetre realitzar un dels seus somnis: la creació d’un teatre universitari, el va anomenar La barraca, i amb el qual va viatjar per moltes regions espanyoles, portant a pobles i ciutats lo millor del teatre clàssic espanyol, des dels entrants de Cervantes als drames de Lope i Calderon. Lorca va ser un veritable “animador” del teatre que va desenvolupar de manera molt intensa mitjançant -La barraca-, dels anys 1932 al 1935. 

————————————————————————————-

El vídeo

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: watch?v=fBefsNiLrhg 

————————————————————————————-

Els Països Catalans

   La nació catalana pateix un greu espoli per part del Govern espanyol. Tot i així, a Catalunya hi ha un important dèficit fiscal degut a que les grans institucions i corporacions financeres, industrials, comercials i altres, no paguen els impostos que en justícia li corresponen. Existeix una gran trampa fiscal i la Generalitat de Catalunya calla i ho consenteix. Amb relació als països més avançats d’Europa, a Catalunya  paguem molts menys impostos. Si ens deixéssim de tanta comèdia i es recaptés el que s’ha de recaptar, principalment, de les grans fortunes i dels més rics i poderosos, no s’hauria de fer cap retallada. Hi hauria diners més que suficients per tirar endavant la nació catalana i el benestar que per justícia ens correspon i que tant ha costat aconseguir. Tot això de les retallades és una misèria. La Generalitat de Catalunya no vol recaptar el que, per justícia, s’hauria de recaptar i, evidentment, ho paguen els sectors més febles de la societat i el servei públic en general. I encara, a sobre, treuen l’impost de successions que beneficia als més poderosos que són els qui, per justícia social, haurien de pagar més. Quina barbaritat! A on és la responsabilitat de governar? No veuen que fem riure?

————————————————————————————-

Què és Catalunya

   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Podem afirmar que des dels castells i els monestirs es construïa la Catalunya feudal, sobre les espatlles dels pagesos, sotmesos a la servitud de la gleva, és a dir, sense poder abandonar els camps ni canviar de senyor, que prou feina tenien a sobreviure. D’altres pagesos, els qui tenien un camp propi per a conrear, un “alou”, queien també en la xarxa de les relacions feudals de vassallatge.

   LA PREGUNTA de la setmana.- Què afermava Ramon Berenguer I el Vell (1035-1076)?

   EL LEMA de la setmana.- <<És brut el sexe? Només si es practica correctament“. Woody Allen.

————————————————————————————- 

   A l’esquerra del president, en el costat sud del carrer Elm, de Dallas (Texas), es trobava James W. Altgens, fotògraf de l’Associated Press, que va captar una famosa fotografia del president Kennedy en el moment de rebre el tret al cap. Altgens va explicar a l’advocat de la Comissió Warren -destinada a encobrir no pas a descobrir als organitzadors i autors del complot, cop d’Estat, magnicidi i als assassins del president dels Estats Units de Nord-Amèrica, John F. Kennedy- que <<Algunes partícules de carn del seu cap vàren volar cap a la direcció que jo em trobava, en tal quantitat que vaig pensar que la bala havia sortit per el costat esquerra del seu cap>>.

    Un altre testimoni ocular, Charles Brehm, situat amb el seu fill a la vorera sud del carrer Elm, es trobava aproximadament a uns sis metres del cotxe descobert quan la bala va traspassar el cap del president. <<Sense cap dubte, vaig veure l’efecte que va causar la segona bala que va rebre el president>>, va declarar als periodistes i als agents de la llei als pocs minuts de l’assassinat. << Allò que em va semblar un tros del crani, va sortir volant cap a la part darrera del cotxe, i totalment a la seva esquerra. Va volar cap a la vorera de la voravia, a la seva esquerra, una mica cap a enrere>>.

   Seymour Weitzman va declarar que havia trobat parts del crani en el costat sud del carrer Elm, aproximadament a 20 o 25 centímetres de la vorera>>. L’agent B.J. Martin va declarar que quan la bala va impactar al cap del president, la seva moto, parabrises, casc i l’espatlla esquerra del seu uniforme es vàren tacar de sang, partícules de carn i altres substàncies, probablement partícules del cervell del president. El policia Bobby W. Hargis, també a l’esquerra i darrera del cotxe, va declarar també que a ell el vàren <<esquitxar la sang i el cervell>>. Hargis va dir als periodistes que l’impacte de les partícules de carn va ser tan fort, que <<vaig pensar que jo estava ferit>>. L’agent del Servei Secret, Clinton J. Hill, que va córrer cap a el cotxe descobert per empènyer la senyora Kennedy dintre del cotxe, va dir a la Comissió que li va semblar que la senyora Kennedy <<intentava agafar alguna cosa>> que relliscava per la part posterior del cotxe.  

   El doctor Clark va dir que <<va examinar la ferida de la part posterior del cap del president. Es tractava d’una ferida ample a la part posterior dreta del cap, amb teixits del cervell i cerebel danyats i al descobert>>. El doctor McClelland va declarar que <<va poguer veure molt de prop>> la ferida del cap:

   …i vaig notar que la part posterior dreta del crani havia estat destrossada de manera enorme. Havia estat estripada, evidentment, per la força del tret, de forma que l’os parietal va saltar a través del cabells i semblava fracturat gairebé per la seva meitat posterior dreta, com així mateix part de l’os occipital, fracturat en la seva meitat lateral, i els osos esmentats estaven romputs de tal manera que de fet es podia veure la mateixa cavitat del crani i que una tercera part o així, al menys, del teixit del cervell, dels teixits cerebrals posteriors i quelcom de teixit del cerebel havien quedat destrossats…

   El doctor Baxter va declarar que aquesta ferida <<es trobava a la placa de l’os temporal-parietal que es trobava caiguda cap a fora, i hi havia una gran zona, diria que d’uns sis per vuit o deu centímetres, de teijits del cervell destrossats que menaven de la ferida; hi havia una part sobre la taula barrejats amb gran quantitat de sang>>. A les poques hores de la mort del president, el 22 de novembre, el doctor McClelland va escriure i signar un informe descrivint la seva participació en la intervenció d’urgència i en el que afirma: <<La mort va ser a causada per grans lesions en el cap i cervell, produïdes per ferida de tret de rifle a la templa esquerra>>. El capellà Oscar Huber, que va administrar els darrers sacraments al president Kennedy, va declarar que va notar una <<ferida horrible>> per damunt de l’ull esquerra quan va untar amb el sant oli el front del president>>.

   El comandant Humes, que va dirigir el procés de l’autòpsia, va manifestar que es vàren fer de 15 a 20 fotografies i de 10 a 12 radiografies per ajudar als metges en el desenvolupament de l’autòpsia. Aquestes proves de valor <<incalculable>> no es vàren ensenyar a la Comissió Warren. Tant les fotografies com les radiografies vàren ser entregades al Servei Secret; fins i tot, les fotografies vàren ser confiscades abans de ser revelades. Humes va afirmar que ni tan sols havia vist les fotografies fetes com a mitjà d’ajuda per ell i altres metges. La Comissió Warren hauria d’haber entregat , pel seu estudi, les fotografies i radiografies a un equip de metges  no sotmesos al Govern ni al comandament militar, per després publicar el resultat de l’estudi. Això no es va fer. El menyspreu de testimonis pertinents i la destrucció de proves de pes no va ser en cap aspecte tan evident com en lo referent a les ferides del president i del governador Connally. Es va prescindir de les declaracions de la senyora Kennedy que feien referència a les ferides, i agents de la Policia federal vàren confiscar les decisives fotografies i radiografies així com les cintes magnetofòniques de la Ràdio i Televisió. 

   La Comissió va garantir que tots els <<materials de la investigació>> , fins i tot les dades considerades de dubtosa oportunitat o mal gust, s’havien dipositat  <<en els Arxius Nacionals, on romandran sempre segurs>> sota la llei. Malgrat això, és evident que les fotografies i radiografies no hi vàren ser dipositades. El no haver publicat ni posat a lloc segur aquestes proves no resulta gens favorable a una Comissió d’inútils i perjurs, destinada a encobrir i no pas a descobrir als feixistes, nazis i covards assassins del president dels Estats Units de Nord-Amèrica, John F. Kennedy.

   El seu assassinat, durant la seva visita a Dallas, Texas, el 22 de novembre de 1963, va commoure al món sencer. La gran majoria de nord-americans es vàren sentir tan brutalment colpejats, com si haguéssin perdut un familiar seu. Així ho han reflexat sempre les enquestes a peu de carrer. Les realitzades darrerament, ens mostren que el president Kennedy destaca com un dels presidents més valorats, estimats i recordats, junt amb Lincoln i Roosevelt, malgrat els constants intents per part de l’extrema i ultradreta  nord-americana per a embrutar el seu nom. Enquestes que reflexen que un 80 per cent dels nord-americans estàn convençuts que l’assassinat del seu president va ser organizat i finançat per un complot -les tèbies investigacions del Congrés realitzades els anys 70 i altres posteriors així ho demostren- en el que hi vàren participar militars del Pentàgon, la CIA, amb la col.laboració de sectors mafiosos, part de la policia de Dallas i el silenci còmplice de l’FBI.

   Més lluny de la meva voluntat que ensenyar aquestes horribles fotografies. Més que de l’assassinat del president Kennedy, sempre he volgut parlar-lis de la seva acció política, molt abundant i profitosa durant els tres anys que va romandre a la Casa Blanca, i molt més que altres presidents que han governat vuit anys i no han fet res. Aquestes fotografies vàren ser difoses, amb el consentiment del Govern dels Estats Units de Nord-Amèrica, per amenaçar, espantar, descoratjar, desprestigiar, destrossar a  polítics que, veritablement, vulguin actuar amb coratge com a President del seu país, com a president dels  EUA amb vocació de servei públic i que estimen al seu poble. Kennedy es va negar a ser un esclau i ninot del Pentàgon, la CIA i del poder fastigós d’algunes del centenar de famílies multimilionàries dels Estats Units de Nord-Amèrica.

   Ara,  el Pentàgon i la CIA volen escampar arreu del món, per venjança i per l’imperi de la <<justícia>> del vell Oest americà, les horribles imatges del cadàver d’ Osama Ben Laden. L’Administració del president Obama ha dit que no, per ara. També, les imatges de l’autòpsia del president Kennedy s’havien dipositat <<en els Arxius Nacionals dels EUA, lloc en el que romandran segurs sota la llei>>. El president Kennedy, combatent i condecorat amb una de les màximes condecoracions de l’exércit naval dels EUA, deia que els almiralls de la marina <<tot el que toquen ho espatllen>>. Tenia tota la raó. 

   Durant el seu mandat i quan més progressava Amèrica, les enquestes fetes al poble nord-americà, el donaven com a guanyador de les eleccions per un segón mandat de més d’un 62 per cent. Els trets dels <<contra la llibertat, la democràcia, el progrés i la pau>> vàren enfonsar les aspiracions i el veritable canvi que volia i vol la majoria del poble nord-americà.

————————————————————————————- 

El vídeo

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: AYuVKbEPgoc

————————————————————————————-

Què és Catalunya

   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Oliba (971-1040), abat de Cuixà i de Ripoll i bisbe de Vic, fou el pare de la idea de la Treva de Déu, uns períodes a l’any en què l’Església prohibia lluitar, que després fou estesa des de l’abadia francesa de Cluny.

   LA PREGUNTA de la setmana.- Des d’on es construïa la Catalunya feudal?

   EL LEMA de la setmana.-“L’home d’avui no és heroic, en té prou sentint-se poderós“. Mercè Rodoreda.

————————————————————————————-

   En el seu discurs de presa de possessió -publicat íntegrament en el “post” del dia 19-03-11-, el president John F. Kennedy va oferir quelcom especial a les “nostres repúbliques germanes del sud de la frontera”: <<convertir les nostres bones paraules en realitats plenes, en una nova “aliança per el progrés”, per ajudar als homes i dones i als governs lliures en els seus intents de desencadenar-se de la pobresa>>. Va complir la seva promesa.

   La data oficial del naixement de l’Aliança per el Progrés va ser el 13 de març de 1961. El president Kennedy es va reunir a la sala Est de la Casa Blanca amb els embaixadors iberoamericans. L’Aliança es va posar en marxa de manera legal després de la reunió i el seu contingut va ser transmès per la Veu d’Amèrica en espanyol, francès, portuguès i anglès a tot l’hemisferi al fer arribar el president un missatge especial al Congrés sol.licitant fons. 

   Al principi,  l’Aliança li va costar posar-se en funcionament, i no li van mancar raons. Amb una taxa de mortalitat infantil gairebé quatre vegades la dels EUA, una esperança de vida menor de dos terços de la nord-americana, una renda “per càpita” anyal menor de la novena part de la dels EUA, un 50 per cent d’analfabetisme, manca d’escoles, sistemes sanitaris i gent qualificada, inflació galopant en certes àrees, aterridors barris baixos i cinturons de misèria al voltants de les grans urbs, pobresa en el camp, i actitud plena de sospites cap a les inversions nord-americanes, la qüestió clau era: Per on començar?

   La tasca, va afirmar Kennedy, resultava “d’aclaparadores dimensions”, fins i tot comptant amb que el pla imaginat tenia un plaç d’execució de deu anys. I, efectivament, durant els mesos següents va romandre aclaparat en aquest sentit. Es trovava deprimit, va confessar en una conferència de premsa, utilitzant una paraula extranya del seu vocabulari, <<…per el grau dels problemes amb els quals ens enfrontem…, l’augment de la població, la baixada de preus (a escala de productor) en les matèries primeres, els severs problemes domèstics… L’Aliança per el Progrés ha fracassat fins a cert punt perquè els problemes són gairebé irresolubles; durant anys, el nostre país els va ignorar i el mateix vàren fer diversos grups d’Iberoamèrica…En certs aspectes el camí ens sembla avui més llarg que quan vàrem iniciar el viatge. Però crec que hem de seguir insistint>>.

   Malgrat tans problemes l’Aliança per el Progrés va anar avançant i el president Kennedy era rebut amb gran afecte en els seus viatges per Iberoamèrica. L’acostumava acompanyar la seva esposa Jacqueline. La seva presència, va fer notar ell ans de començar un dels seus recorreguts, era a la vegada una manera d’assegurar de que hi hauria grans multituds i de que els visitants serien ben tractats. Així va succeir en efecte. Kennedy estava content amb l’entusiasme provocat per la seva esposa, i entristit comprovant que tot un continent es va sorprende veient l’interès de la seva esposa per deixar-se fer petons en el transcurs d’una visita a una llar d’orfes. Prop de Bogotà, el 1961, Kennedy va pronunciar una breu arenga durant l’acte de col.locació de la primera pedra en un projecte de vivendes de l’Aliança. Poc més d’un any després va rebre una agraïda carta del primer estadant que s’havia allotjat a les cases finalitzades, Argemil Plazas García, el qual acabava d’aquesta manera la seva comunicació: <<Ens sentim molt feliços de no tenir que anar vagant pels llocs com a desterrats. Ara poseïm llibertat i dignitat.>>

    Les imatges ens mostren diversos actes de l’Aliança per el Progrés, que va posar en marxa l’Administració Kennedy l’any 1961. En lloc de tancs, canons, avions criminals, armes de totes classes i bombes assassines: l’Aliança per el Progrés. Els caps d’Estat d’avui dia, hipócrites i fariseus, amb una covardia absoluta i manca de coratge, es baixen els pantalons davant el maleït complexe militar industrial, mentre milions d’éssers humans innocents i les seves famílies i fills són assassinats en unes guerres cruels de les quals s’en beneficien els rapinyaires que les provoquen. Què esperen per a empresonar-los?

És que ja no hi ha cap president de govern que par-li de PAU no pas de guerra? Quina mesquinesa i manca de compassió! I vosaltres els del Partit Republicà i els del Tea Party dels Estats Units de Nord-Amèrica, la dreta i ultradreta intolerant i autoritària no us cau la cara de vergonya? Doneu suport a les enormes despeses de les guerres que la CIA organitza -bilions de dòlars- i els pares de fills nord-americans no poden pagar les factures dels hospitals que tracten als nens i nenes i ciutadans malalts de càncer i d’altres malalties. Poques vergonyes!

   I l’Administració Rodríguez Zapatero ven armes i bombes a Llíbia i a altres llocs del món on es maten a ciutadans innocents. Han decretat un embargament d’armes? No els hi cau la cara de vergonya?

———————————————————————————————————

El vídeo

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: f0-zaiVuR5o

———————————————————————————————————-

Què és Catalunya

   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Oliba (971-1040), abat de Cuixà i de Ripoll i bisbe de Vic, fou un arquetipus d’aquests primers catalans. De família dels comtes de Cerdanya i administrador de les extensíssimes possessions de Ripoll, es preocupà per engrandir la biblioteca del monestir -fins i tot fent portar llibres de Còrdova- i per la introducció de l’art romànic llombard. 

   LA PREGUNTA de la setmana.- Què fou la idea de la Treva de Déu?

   EL LEMA de la setmana.- “Recorda que ets tan bo com el millor que has fet a la vida”. Billy Wilder.

———————————————————————————————————-

Preguntes a Wekeleaks, al Govern Federal dels EUA i a l’FBI

   Aproximadament una hora abans de l’arribada de la comitiva del president Kennedy, Jack Ruby, l’home que després va matar Lee Oswald, va ser vist en el monticle d’herba deixant a un home que portava un rifle en una maleta. La declaració de Julia Ann Mercer, testimoni d’aquests fets, va ser alterada per l’FBI de manera que semblés que ella no va poder identificar a Ruby com l’home en qüestió. La manipulació fraudulenta no ha estat mai per mai corroborada ni desmentida per el Govern federal.

La manipulació fraudulenta, per part de l’FBI, de la declaració de Julia Ann Mercer, testimoni dels fets.

———————————————————————————————————-

 Recentment va tenir lloc al centre Palamós Gent Gran de l’Hospital Comarcal de Palamós, un acte digne de ser comentat i que, afortunadament, ens vol significar la comprensió, el suport i el romandre al costat d’aquelles persones que ens mostren agraïment i satisfacció quan els hi mostrem el nostre interès, i poder dedicar-lis uns moments de la nostra frenètica existència de cada dia. Els delegats de les sucursals i oficines de la Caixa d’Estalvis i Pensions, de Palamós, Calonge i Sant Antoni, acompanyats pel Cap d’Àrea, Josep Fages, vàren realitzar una visita a Palamós Gent Gran acompanyats per l’Alcaldessa de Palamós, Maria Teresa Ferrés i presidenta dels Serveis de Salut Integrals Baix Empordà i Consellera de “La Caixa”; el regidor Josep Palet; la doctora Nuri Comes, directora del centre; Joan Prat, director de l’Hospital Comarcal; el president de la Fundació Vimar; Laura García, educadora social de Palamós Gent Gran i l’equip de voluntaris de l’Obra Social de “La Caixa” que col.laboren en el centre, i amb la Fundació Vimar. Després d’una taula rodona en el transcurs de la qual van ser exposades diferents reflexions i agrair la col.laboració de l’Obra Social de “La Caixa”, vàren poder contemplar l’exposició fotogràfica “Joc de Mans”, una mostra visible i d’una profunda humanitat de les diferents posicions de les mans d’ancians del centre junt amb les dels infants de la llar L’Estel i escola La Salle de Palamós -aquestes mans que, al llarg de la seva vida, tant han treballat i acariciat als éssers estimats, a fills i néts i que, ara, són elles les que tant anhelen d’una afectuosa carícia-, exposició realitzada per el departament de Treball Social de Palamós Gent Gran, sota el lema: “Deixeu-vos envoltar pel llenguatge universal de les mans, que no només mostren el pas dels anys si no molts altres aspectes de la nostra vida”. Tot seguit, vàren fer un recorregut per Palamós Gent Gran.

   Aquest centre que és, vol ser, espai de respecte i de defensa de la vida. Aquesta vida que Déu ens dóna i que ens treu en un moment determinat de la nostra existència, i la qual tenim el deure de procurar que sigui la més duradera possible i, amb la major qualitat que poguem. Per nosaltres i per a totes aquelles persones que lluiten per aconseguir-ho. ¿Per què lluitem sinó a la família, a la feina, en els moments d’esbarjo, en la recerca dels moments feliços…? És cert que arribarà el moment en el que ja no podrem més. Centres com Palamós Gent Gran ens ajuden -mai millor dit- a caminar i a seguir cap a endavant amb dignitat. Si tenim la família al costat ens trobarem més reconfortats. Només ens hem de fixar amb l’expressió de la cara quan els ancians del centre reben la visita d’un fill, d’un familiar, d’un amic. És una expressió de vida. Com aquella persona que acarícia la mà d’un ancià que ja no té consciència de qui és; ni de qui són els altres. Li donem una sensació de benestar físic que, possiblement, és l’únic que aquell ancià pot comprendre; li donem, sencillament, amor, comunicació. I això ho saben molt bé les persones que, amb una vocació extraordinària, treballen a Palamós Gent Gran de l’Hospital Comarcal de Palamós. Des de la seva directora, metges, infermeres, infermers, auxiliars sanitaris, personal de treball social i d’atenció al públic…i així, fins el darrer empleat. També, l’equip de voluntaris. Els de Creu Roja Palamós i els que formen part del voluntariat de l’Obra Social de “La Caixa”. Tenint ben present que “La Caixa” mitjançant la seva Obra Social sempre ha estat, des de la seva fundació fa més d’un segle per Francesc Moragues, ferm impulsor de la previsió social, al costat del poble, de les necessitats més peremtòries de la sanitat, dels marginats i necessitats i, darrerament, de la pobresa infantil. Això és avui dia una evidència pública i social. <<Els voluntaris de l’Obra Social de la Caixa de Pensions, estem convençuts d’això. Per aquest motiu som aquí. Ens dóna ànims l’ajuda que la Caixa, de Palamós atorga cada any a Palamós Gent Gran. Volem agrair la receptivitat que, des d’en Xavier Ponsatí, sempre ens han mostrat els Caps d’Àrea fins l’actual, Josep Fages, i al benvolgut amic Josep Foradada, anterior Delegat de l’Oficina del Carrer Major i de la Sucursal de Palamós i que, actualment, ha estat destinat a La Bisbal d’Empordà>>. Conscients de la força de la voluntat humana, seguim cap a endavant.

(Fotos: Laura García)

———————————————————————————————————-

El vídeo

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:bBn7iyoAS2U – Donar la cara, defensar els ancians, la Seguretat Social, la Sanitat Pública de la nació catalana, les pensions. Romandre al costat del poble amb coratge.

———————————————————————————————————-

Què és Catalunya

   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Aquesta Alta Edat Mitjana, la més allunyada cronològicament a nosaltres, és el temps de la fundació dels grans monestirs de la Catalunya Vella: Elna, Cuixà, Ripoll, etc., cenobis que sota la protecció d’una família comtal tenien immenses propietats i un poder social sobre la pagesia. En un altre ordre de coses, els monjos des de les biblioteques i els escriptoris eren els dipositaris de la cultura del temps, ja que els nobles, enfeinats en el que era la seva tasca, la conquesta i l’avenç del territori cap al Sud i cap a Ponent, no tenien el cap per a la cultura.

   LA PREGUNTA de la setmana.- Qui fou Oliba? (971-1040).

   EL LEMA de la setmana.- “Els novel.listes som les porteres de la literatura”. Montserrat Roig.

———————————————————————————————————

   NOTA.- Els lectors dels Blogs del diari El Punt digital que vulguin participar en la pregunta de la setmana, ho poden fer a l’apartat dels comentaris. Ens plaurà fer-lis a les mans uns bolígrafs de “La Caixa”.

———————————————————————————————————-

Els Països Catalans

   Idioma, educació, ensenyament, cultura: fonaments i fortalesa d’una gran nació, Catalunya.

———————————————————————————————————-

   En Miquel Martí, director del Museu de la Pesca, de Palamós, va explicar al diari El Punt tot allò que vol ser l’Espai del Peix, inaugurat recentment per el Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, senyor Artur Mas: <<El Museu es cuida de l’etnografia; la Càtedra, de la recerca, de l’estudi i la difusió i permet ampliar horitzons, ja que es pot navegar de la biologia al dret marítim; Documare, de la documentació i la difusió, i l’Espai del Peix, de la cuina, el medi ambient i la salut i l’alimentació. No descartem establir convenis i acords amb altres institucions, empreses, particulars o iniciatives d’arreu del país, especialment amb clients dels pescadors de Palamós. El Museu ha d’anar més enllà del “pasen y vean”. Hem de posar en valor l’entorn propi. Al cap d’una hora de ser al museu, què es pot fer? L’Espai del Peix tanca el cercle i aporta vivesa>>. I si parlem dels objectius de l’Espai del Peix, recorden als de Maram, el Centre d’Interpretació del Peix de l’Escala: donar a conèixer el peix fresc de la costa catalana, especialment d’espècies amb poca difusió comercial, potenciar el sector pesquer, la gastronomia i el consum saludable respectuós amb el medi i les espècies pesqueres així com la pesca responsable. Per acabar-ho d’aclarir, doncs molts ciutadans encara no saben que és l’Espai del Peix, hi afegirem que vol ser un centre d’interpretació dels fruits marins, una aula gastronòmica i un taller de degustació. Com podem veure aquest centre vol ser moltes coses i a jutjar per la moguda activitat del Museu de la Pesca, crec que pot tenir un futur tant gran com ambiciós per arribar al major nombre de públic possible, principalment a les escoles. No només pel reclam i el color, sinó perquè els seus objectius puguin ser veritables i reals.

   Per tot això, no hi ha dubte que cal estimar el mar. No només des d’una visió comercial i econòmica, sinó de cara a tot allò que ha representat el mar pels nostres avantpassats i els ciutadans d’avui, però, molt més per deixar-ho en les millors condicions pels del demà. No hi ha dubte que ens jutjaran. Que no passi en el món del mar i la vida marina com en el de la construcció, de tant esprémer les llimones i taronges ara no en queda cap i molt menys en el denominat Levante Español, màxim exponent de la miserable especulació urbanística. Amb el mar no es pot especular, és cosa seriosa i perquè el mar  és vida. El cuiner bisbalenc Oriol Blanes, que es cuida de l’aula gastronòmica de l’Espai del Peix, junt amb Ramon Boquera, pescador, va explicar que <<hem d’aconseguir promoure i fer conèixer -sobretot entre els joves- el peix que es llença, poc valorat comercialment, com el gat, la lluça o maire o el pop blanc. Explicar com treballar la sardina, que la gent es queixa que fa pudor, per poder menjar-la a casa. A veure si els restaurants s’impliquen a oferir peix de temporada no valorat i si toca pop blanc en gasten i fan un plat. Serà un èxit si deixem descansar les espècies de més demanda>>. Heus ací una frase clau: <<deixem descansar les espècies de més demanda>>; deixem que el món del mar i del peix, visquin. I per això, diguem-ho clar i català, és imprescindible la reserva marina de les Formigues.

Palamós – Països Catalans- Costa Brava – Catalonia, nació catalana

———————————————————————————————————-

El vídeo

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:  watch?v=J8dLHZ6jKFc – La veu que mai podran fer callar.

———————————————————————————————————-

Els Països Catalans

Amb l’espoli fiscal de la nació catalana – 22 mil milions d’euros que surten de Catalunya per a no tornar, una tercera part dels impostos que paguen els catalans i un 10 per cent del PIB català- es llencen els diners que costen els aeroports fantasmes de les Autonomies d’Espanya així com el pagament dels funcionaris que són el major nombre d’Europa. Mentre a Catalunya se l’obliga a retallar la Sanitat Pública amb 1000 milions d’euros i l’educació. Mentre les “regiones autonómicas a la fuerza, sin haberlo pedido ni deseado” es malgasten els diners procedents dels impostos dels catalans, al Parlament de Catalunya ja li sembla bé i vota en contra de la independència de la nació catalana. Ni una sola declaració oficial de rebuig contra l’actitud del Govern d’Espanya (PSOE), que no vol pagar els diners dels fons de competitivitat que deu a Catalunya. Ni una denúncia davant el Consell d’Europa. Cal una gran manifestació de tot el poble de la nació catalana, una vaga general i continuar endavant fins a aconseguir la independència. Facin el favor de pagar, immediatament,  la quantitat del Fons de Competitivitat que deuen a Catalunya. Quina vergonya per el Govern espanyol fer un mal fet com aquest! Catalunya té que ser solidària a la força amb qui no ho és amb ella. I mentre, les altres Comunitats autònomes com s’en foten de Catalunya i com riuen. Tants milions d’euros els hi sobren? L’Administració Rodríguez Zapatero (PSOE) fa tot això contra Catalunya perquè vàren perdre les darreres eleccions autonòmiques. La nació catalana no ho oblidarà mai per mai, com tampoc al PP per tot el que ens han fet contra l’Estatut referendat pel poble català.

———————————————————————————————————-

Què és Catalunya

   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- El fet de que el comte de Barcelona Borrell II (947-992) no renovà el jurament de fidelitat envers el seu senyor el rei franc, sol considerar-se com l’inici de la independència del país, que ara ja podem anomenar Catalunya, malgrat que els documents continuïn anomenant els habitants com a “francs”, fins a començaments del segle XII.

   LA PREGUNTA de la setmana.- L’Alta Edat Mitjana, què representà per els monestirs de la Catalunya Vella?

   EL LEMA de la setmana.- “L’amor és tan important com el menjar. Però no alimenta”. Gabriel García Márquez.

———————————————————————————————————-