L’expresident espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, va dir recentment a Tortosa que “Catalunya no es mourà de l’estat espanyol perquè està on l’ha dut el corrent de la història”. Escoltin, si un poble té confiança amb ell mateix, esforç, sacrifici i voluntat de triomfar, aquest corrent de la història es pot desviar. Només cal llançar les gorres a l’altre cantó del mur i saltar. Milions de ciutadans de la nació catalana van expressar el 9-N, mitjançant la democràcia i les urnes, que així ho volen fer. Cal dir, però, que no hi va haber-hi la força de la necessària llibertat. A les properes eleccions municipals catalanes es podrà veure el valor d’aquesta força i, per les del 27-S, d’una forma més poderosa i de gran envergadura. Depèn dels ciutadans de Catalunya; fonamentalment de baix cap a dalt i no de dalt cap a baix. Pensem en una gran democràcia, és clar. Pensem en el futur d’aquesta gran nació: els joves.

(Imatge: ca.wikipedia.org)

10-J, 2010: l’inici d’un clam immens 

 

<<Som una nació.Nosaltres decidim>>

 

La manifestació <<Som una nació. Nosaltres decidim>> (també anomenada del 10-J) va ser una demostració col.lectiva en contra de la resolució del recurs d’inconstitucionalitat efectuat pel Tribunal Constitucional d’Espanya sobre el text de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, realitzada a Barcelona el 10 de juliol del 2010 sota el lema <<Som una nació.Nosaltres decidim>> amb el suport de la majoria dels partits polítics representats al Parlament de Catalunya (excepte pel ‘Partido Popular’ i ‘Ciudadanos’), així com dels sindicats i prop de 1.600 entitats.

La manifestació, la més multitudinària de la història de Catalunya fins aquella data, va aplegar entre 1,1 milions de persones segons la Guàrdia Urbana i 1,5 segons Òmnium Cultural i va ser un clam per la independència i el dret del poble de Catalunya a decidir el seu futur.

És un camí a recórrer per tots aquells ciutadans que estimen la nació catalana i que s’han vist obligats a iniciar, degut a l’intervencionisme i pressió constant del ‘Partido Popular’  -desde l’any 2006- sobre l’autonomia d’una Catalunya ‘pagadora’. Els seus ciutadans ‘pagadors’ no volen una autonomia per riure’s. No, no volen una autonomia de pandereta, ni patir un ofec econòmic, social i empresarial. Volien, segons la Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya d’obligat compliment i ‘referendada’ pel poble, una veritable autonomia, és a dir, la facultat de governar-se per les seves pròpies lleis. Però els dirigents del ‘Partido Popular’ van voler portar l’Estatut aprovat i referendat, al Tribunal Constitucional espanyol. Ara, transcorreguts 9 anys i degut a la pressió constant del ‘Partido Popular’, els ciutadans de la nació catalana ja desitjen mitjançant la democràcia i les urnes, ser Estat. També l’independentisme va creixent com una bola de neu en el seu rodolar.

Una ferida oberta que ja no es podrà tancar. Prové de l’any 2006 quan el ‘Partido Popular’ estava a l’oposició i volia guanyar, fos com fos, les pròximes eleccions generals. A ser possible per majoria absoluta. Catalunya va ser el pretext per aconseguir-ho. Un camí equivocat tal com s’ha vist en el decurs d’aquests darrers nou anys. Un temps que a Espanya, nació de nacions constretes i amargades, ha estat d’una immensa pena i que prové del fet per part del ‘Partido Popular’ -després a l’oposició- portant al Tribunal Constitucional espanyol no renovat la Llei Orgànica -d’obligat compliment- de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya ‘referendat’ pel poble.

Pel que fa a les nacionalitats d’Espanya ,nació de nacions, de que fa esment la Constitució, o és que els hi fa por al govern del ‘Partido Popular’ la paraula nacionalitat? Entrin d’una vegada al federalisme i deixin de voler dirigir-ho, controlar-ho, dominar-ho i intervenir-ho tot desde Madrid. No veuen que és un fracàs total. Si hi ha alguna nació en el món cridada a ser políticament en forma federal, cap més que Espanya…El federalisme és la forma política que els pobles d’Espanya venien construin pacíficament al llarg de la història…La tradició federal espanyola és vellíssima…Tanta por els fa als dirigents del ‘Partido Popular? Tanta por els fa a ‘Ciudadanos’? Tanta por els fa a ‘Podemos’? Tanta por fa a l’unionisme? No veuen, home, els Estats Units d’Amèrica? Tant els hi agrada la mediocritat? 

 

I mentre de les 17 comunitats autònomes, 12 reben més del que aporten, ofec econòmic a Catalunya quan, cada any, surten 16.000 milions d’euros dels imposts dels ciutadans de la nació catalana -un 8% del PIB català- i no tenen retorn per part del govern central.

 

 

Barcelona, capital de la nació catalana, manifestació del poble, 11 setembre 2012. (Imatge: totmusicat.cat)

 

Sense diàleg amb el govern central, centralista, nacionalista espanyol i amb poder absolut del ‘Partido Popular, segueix creixent l’independentisme.

 

———————————————————-

El Deure i la Glòria

 

<<…Govern, del poble, pel poble, i per al poble…>>

 

Abraham Lincoln

(Gettysburg, 1863)

 

 

 <<…si es deixés caure una bomba nuclear sobre qualsevol ciutat nord-americana, russa o de qualsevol altra nació, ja fos llançada per accident o de manera intencionada, per un boig o per un enemic, per una gran nació o per una petita, aquesta bomba alliberaria molt més poder destructor sobre els habitants de tal ciutat desemparada que totes les bombes llançades durant la Segona Guerra Mundial…>>. (President John F.Kennedy, discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 26 juliol 1963).

(Imatge: giselewagnergonzalez.blogspot.com)

 

Pau, Paz, Peace

 

 

<<…Ni els Estats Units, ni la Unió Soviètica, ni el Regne Unit, ni França poden contemplar aquest dia o aquesta possibilitat amb els braços creuats. Hem de complir amb una gran obligació -les quatre potències nuclears tenen un enorme deure per complir-, aprofitar el temps que ens queda per impedir l’expansió de les armes nuclears, persuadir a altres països perquè no assagin, transfereixin, adquireixin, posseeixin o produeixin tals armes…>>. (President John F.Kennedy, discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington D.C., 26 juliol 1963).

 

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden puntejar les adreces de vídeo següent:

 ajbhi_IIX7I

 

 q36B9mBHdLA

 

———————————————————-

 ART*******7

 

 

‘Nosferatu, eine Sinfonie des Grauens’

 

 

 

 

 (Imatge: markdellisblog.wordpress.com)

 

 ‘Nosferatu, eine Sinfonie des Grauens’, més coneguda com a ‘Nosferatu’ és una pel-lícula alemanya dirigida per Friedrich Wilhelm Murnau i estrenada el 1922.

 

 

 

Friedrich Wilhelm Murnau

(Imatge: en.wikipedia.org)

 

L’any 1838, Hutter, empleat d’una empresa immobiliaria de Viborg, s’acomiada de la seva esposa Ellen per traslladar-se a un castell dels Carpats, on l’espera el seu propietari, el qual desitja comprar una finca a la ciutat d’en Hutter. El propietari del castell és el compte Orlok. Després del llarg viatge, Hutter arriba al castell on troba que res era el que semblava…

 (www.dvdbeaver.com)

 

‘Nosferatu’ és un dels títols clau del cinema mut, que ha esdevingut mític, influint en àmbits tan heterodoxos com els videojocs i els còmics, entre d’altres, on tant el nom com l’aspecte inquietant del personatge principal han estat emprats com a inspiració en nombroses ocasions; fet que li ha donat un indiscutible status d’icona popular. La seva petja en el cinema en general i en el gènere de terror en particular ha estat prou evident.

 

La pel.lícula no féu especials aportacions al llenguatge cinematogràfic en si, essent un film molt auster, amb pocs moviments de càmera (contràriament al film ‘Der letzte Mann’, rodat dos anys després pel mateix Murnau, en què aquest escolliria un estil totalment dinàmic, bigarrat de complicats travellings) amb preferència per unes escenes d’exquisida composició, sovint emprant il.lustracions medievals o romàniques, com les de l’il.lustrador alemany Georg Friedrich Kersting, com a referent inspirador.

 

L’aportació principal de ‘Nosferatu´estaria més en la utilització de tots els elements narratius creats fins llavors pels seus contemporanis alemanys, i pel propi Murnau en films precedents- com els picats i contrapicats de camera extrems; la utilització dramàtica de les ombres, des dels efectes més evidents, fins a la gradació subtil i progressiva de pla a pla; la utilització de composicions d’escena on les masses generen una subliminar atmosfera opressiva, etc.- amb una sensibilitat i gust extrems, alhora que treballava el to narratiu amb una força lírica inèdita en un film de terror.

 

‘Nosferatu’, contràriament a la resta de la major part dels films alemanys de l’època, enquadrats dintre del moviment derivat de l’expressionisme, utilitza molt més els escenaris naturals, en detriment dels interiors, fent que la natura (el vent, les onades del mar, la boira) sigui utilitzada no tan sols com a element estètic sinó descriptiu del moment psicològic que viuen els personatges.

 

Cal esmentar també l’aportació de l’esplèndid operador de camera Fritz Arno Wagner, responsable final de la qualitat fotogràfica del film. (De Viquipèdia).

 

Direcció: Friedrich Wilhelm Murnau. Producció: Albin Grau, Enrico Dieckman. Guió: Henri Galeen (basat en la novel.la ‘Dràcula’ de Bram Stocker). Música: Hans Erdmann. Protagonistes: Max Schreck, Gustav Von Wangenheim, Greta Schröeder, Georg Heinrich Schnell.

 

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden veure el video següent:

 

uUueCDfJShg

 

 

———————————————————-

 

Conseqüències de portar el decret llei sobre pobresa energètica de la Generalitat de Catalunya, al Tribunal Constitucional

 

 

Bombers catalans alerten de la greu situació que comporta la pobresa energètica i el risc d’incendis

 

 

 

La manca de compassió i l’impediment de que Catalunya pugui desenvolupar una veritable autonomia -facultat de governar-se per les seves pròpies lleis-, colpeja a molts ciutadans de la nació catalana que, evidentment, abracen l’independentisme i l’escampen per tot arreu. Forma part d’una aspiració democràtica del seu dret d’expressió i que ampara l’Assemblea General de les Nacions Unides, mitjançant la Declaració Universal dels Drets Humans.

 

Independentisme que desde l’any 2006 el ‘Partido Popular’, després a l’oposició, va començar a escampar d’una manera veloç al portar la Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, d’obligat compliment, i referendat pels ciutadans de la nació catalana, al Tribunal Constitucional no renovat. I desde llavors, que l’independentisme s’escampa ‘in crescendo’ cap a  els quatre punts cardinals. La manca de diàleg per part del govern central, centralista, nacionalista espanyol i amb poder absolut del ‘Partido Popular’, encara ho fa més difícil i més cru. Aviat ja no hi haurà solució.

 Catalunya, Catalonia

 Aquesta és la realitat social de les aspiracions dels ciutadans de la nació catalana. No és una sèrie de la televisió de la nació federal dels Estats Units d’Amèrica formada per Estats que també són Estat. Això va de veritat. No és ciència ficció. És evident que en una veritable democràcia, cal preguntar-ho mitjançant les urnes. A les dictadures no.

 Les conseqüències es fan notar en molts aspectes de la vida dels ciutadans de Catalunya i, de retruc, també afecta a moltíssims ciutadans de les nacions d’Espanya. Un d’aquests fets -n’hi ha molts d’altres-, és que el govern espanyol va portar -una i altra vegada- el decret llei sobre pobresa de la Generalitat de Catalunya al Tribunal Constitucional, segons el qual prohibeix tallar el subministrament de gas i electricitat durant els mesos de novembre a març, per impagament, a la gent sense recursos i el Tribunal Constitucional va suspendre cautelarment el decret i, per tant, roman sense efecte.

 

El govern de la Generalitat de Catalunya ja va demanar al Tribunal Constitucional l’aixecament immediat de la suspensió del decret de pobresa energètica. Més de 385.000 ciutadans de Catalunya no poden mantenir la llar a una temperatura adequada.  

 En un país amb un atur de més del 24 per cent i un milió de llars sense ingressos, costa molt d’entendre i acceptar que s’hagués suspés un decret humanitari justament davant els mesos més freds i de consum energètic imprescindible.

 

 El president Mariano Rajoy va portar el decret llei sobre pobresa energètica de la Generalitat de Catalunya al Tribunal Constitucional. Les conseqüències per 385.000 ciutadans de Catalunya que no poden mantenir la llar a una temperatura adequada i molts sense electricitat són greus. És una qüestió que, evidentment, els ciutadans de Catalunya i d’Espanya ho tindran ben present a les properes conteses electorals. (Imatge: www.sueldospublicos.com).

 

Darrera de molts incendis hi ha situacions de pobresa energètica i precarietat

 

Són unes vivències que sembla que no puguin ser i que ens recorden el temps de Charles Dickens. Però, és clar, ens trobem en el segle XXI i no pas en el XIX. El capitalisme és una creació humana al servei de la persona humana. Humanitat i justícia social a favor dels més necessitats amb atorgament d’igualtat d’oportunitats. Treball per a tothom, amb una taxa d’atur zero. Si no s’acompleix això, el capitalisme i la política no tenen sentit. Es tracta de fer cas i posar en pràctica allò que demanava el president John F.Kennedy: <<Totes les nostres riqueses materials ens serviran de molt poc si no les utilitzem per acréixer les oportunitats del nostre poble>>. Posar-ho en pràctica és un deure dels representants del poble de la nació catalana.

 

 Pobresa energètica. El Decret de Llei sobre pobresa energètica de la Generalitat de Catalunya, al Tribunal Constitucional. (Imatge: cerdanyolainforma.com).

 

Segons que expliquen els humanitaris Responsabilitat Social, Corporativa i Inclusió Social, cinc bombers del cos de la Generalitat han denunciat amb un vídeo al youtube que darrera de molts incendis de l’àrea metropolitana de Barcelona hi ha situacions de pobresa energètica i precarietat. A través d’aquesta iniciativa volen sumar-se a la campanya a favor de la ILP contra els desnonaments i la pobresa energètica, que va llençar fa dos mesos l’Aliança Contra la Pobresa Energètica (APE) i que continua amb recollida de firmes.

 

Tot i que no existeixen dades oficials sobre els incendis causats per situacions de precarietat, els bombers expliquen que s’han trobat casos de morts i ferits per un incendi provocat per una espelma en un pis sense subministrament elèctric.

 

(Imatge: www.ara.cat)

 

La PAH impulsa una ILP catalana sobre habitatge i pobresa energètica. El govern de la Generalitat de Catalunya demana al Tribunal Constitucional l’aixecament immediat de la suspensió del decret de pobresa energètica. (Imatge: www.ara.cat).

Així mateix, els bombers recorden el foc en un habitatge del Vendrell (Baix Penedès) en el qual van morir quatre menors el març de l’any passat, membres d’una família d’immigrants que havia estat desnonada d’un altre pis; o la parella d’ancians que va morir per inhalació de fums perquè cremaven espardenyes per escalfar-se, ja que no tenien calefacció.

L’endemà de la tragèdia d’un incendi d’un pis al Vendrell en el que van morir quatre nens. (Imatge: cadenaser.com).

 

Els bombers certifiquen que són factors de risc habituals l’ocupació d’habitatges en condicions precàries, instal.lacions elèctriques defectuoses, preses de subministraments irregulars, sobrecàrregues d’instal.lacions i electrocucions. A aquests riscos cal sumar-hi, a més, els relacionats amb la utilització d’estufes improvisades de llenya i de gas.

 

La Generalitat de Catalunya va presentar el decret llei sobre pobresa energètica; el govern espanyol del ‘Partido Popular’ -sempre contra Catalunya?- va portar aquest decret llei al Tribunal Constitucional, que el va acceptar a tràmit; Les agrupacions”Ciudadanos” i “Podemos” que pretenen governar a Espanya nació de nacions constretes i amargades, no hi tenen res a dir?

 

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:

 

ey7ovmluNA8

———————————————————-

El Deure i la Glòria

 

<<…Govern, del poble, pel poble, i per al poble…>>

Abraham Lincoln

(Gettysburg, 1863)

<<…aprofitar el temps que ens queda per impedir l’expansió de les armes nuclears, persuadir a altres països perquè no provin, transfereixin, adquireixin, posseeixin o fabriquin tals armes…>>.  (President John F.Kennedy, Discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 26 juliol 1963).

Negativa total a enviar tropes de combat a Vietnam i l’ordre de sortida de 1000 militars abans de finalitzar l’any 1963. Després de l’assassinat de Kennedy, el nou president Lyndon B. Johnson  va anul.lar immediatament aquesta ordre. El president assassinat havia anunciat la seva decisió de la sortida progressiva de tots els militars de Vietnam del Sud, durant els anys 1964 i 1965.

(Imatge: www.breitbart.com)

 Pau, Paz, Peace

 

<<Els prego que es parin a pensar un moment allò que significaria que tantes i tantes armes nuclears estiguessin en possessió d’altres tantes mans, en les mans de països petits i grans, estables i inestables, responsables i irresponsables extessos per tot el món. Llavors ningú podria descansar tranquil, desaparexeria per sempre l’estabilitat, la seguretat i, així mateix, s’esfumaria tota probabilitat de desarmament. Només existiria un increment en els perills de que esclatés una guerra accidental i una major necessitat de que les grans potències es maneflejessin amb allò que, d’altra banda, serien conflictes locals>>.  (President John F.Kennedy, Discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 26 Juliol 1963).

 

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden veure els vídeos següents:

 syGLZaKIfEQ

 hTTrsLYptZA

 

———————————————————-

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

 

LA RESPOSTA a la pregunta anterior.- El text mateix de la sentència arbitral de Guadalupe feia palès que les guerres remences havien implicat no tan sols els camperols afectats pel dret de remença, sinó, en general, tota la pagesia en lluita contra els drets senyorials derivats de la guerra: <<…per quan a nos consta, e és públic e notori, com tots los pagesos de remença, e molts que no són de remença…, post-posada tota temor de Déu…, en gran menyspreu de nostra justícia se són llevats en gran nombre e mà armada.>> (Ulisses, 11).

 

Guerres remences – La Catalunya Vella

(Imatge: www.mindomo.com) 

LA PREGUNTA.- Què deixà clar la ‘sentència arbitral de Guadalupe’, del 1846?

La citació: “Jo considero que la responsabilitat en el tema famós del problema català, que no és un problema català, que és un problema espanyol, està en les elits de Madrid”. (Jorge Verstrynge).

 Jorge Verstrynge

———————————————————-

Pere Portabella, 85 anys, vetat per la Diputació de Granada, governada pel ‘Partido Popular’

 

 

Pere Portabella i Ràfols (Figueres, 11 de febrer de 1929), director, guionista i productor de cinema. (Imatge: www.directe.cat)

Es comença per canviar-li el nom a l’idioma català i s’acaba en una dictadura. Tal com va fer a l’Aragó la majoria absoluta i poder absolut del ‘Partido Popular’, amb la llei de llengües d’Aragó i amb l’absurditat de canviar-li la denominació a la llengua catalana pel llarg nom que deriva en l’acrònim Lapao. La dreta radical, autoritària, centralista i nacionalista espanyola, mai ha sabut governar a Espanya.

Actituds inacceptables del temps del franquisme que mostren la cara d’una democràcia espanyola de baixa qualitat. Fets continuats que fan posar la cara vermella com un tomàquet, als ciutadans que estimen i creuen en una veritable democràcia.

 

La presentació del llibre ‘Victus’, vetada a Utrecht (Holanda)

 

 

Realment dóna la sensació que retrocedim als temps de la dictadura franquista. “És un assumpte seriós, que tendeix a la censura”, va afirmar Juliette van Wersch, l’editora de Sánchez Piñol autor del llibre “Victus”, al diari ‘NRC’. “Una conversa pública entre un autor i el seu traductor es van boicotejar des de l’estranger”, va dir la responsable de l’editorial, que va afegir que és  “lamentable i incomprensible” aquest fet.

I tant! Que és lamentable i incomprensible que a l’Europa del segle XXI, l’ambaixada espanyola a Holanda, hagi vetat la presentació del llibre ‘Victus’, que l’autor Albert Sánchez Piñol havia de fer a l’Institut Cervantes d’Utrecht. “Van trucar de l’ambaixada per dirme que cancel.laven l’acte perquè tenien por que es polititzés”, va reconèixer Sánchez Piñol i que ho va confirmar al diari l’ARA. L’escriptor va emplaçar a l’ambaixada a donar explicacions, i va lamentar els fets. “És molt trist que passin aquestes coses”, va dir, perquè es tracta “d’un acte cultural, literari”.

Albert Sánchez Piñol (Imatge: www.directe.cat)

 

I tant! Que és molt trist que passin aquestes coses. No és gens enfortidor pel prestigi d’Espanya, nació de nacions, el fet esmentat. Per cert, i pel bon nom d’una transparència democràtica, qui va donar l’ordre de vetar la presentació del llibre ‘Victus’? L’Institut Cervantes d’Holanda ajorna ‘sine die’ aquesta presentació? L’oficina Comercial dels Països Baixos, els empresaris i inversors holandesos, com viuen aquest tema tant lamentable i tant comentat pels diaris d’Holanda?

El director, guionista i productor, Pere Portabella i Ràfols, vetat a Granada

 “Nada de malentendidos, es un veto a mí y a mi película. El poder cree que puede hacer lo que le dé la gana y el PP està borracho de poder” (Pere Portabella).

 

 

L’àrea de Cultura de la Diputació de Granada, el qual responsable és José Torrente García (‘Partido Popular’), va vetar la presència del veterà cineasta Pere Portabella (Figueres, 1929) en la sessió de clausura d’un cicle de projeccions organitzat conjuntament amb el Museu Reina Sofía, de Madrid, titulat ‘Memoria del descrédito’. Portabella havia de parlar sobre ‘El sopar’, una pel.lícula rodada l’any 1974 i que explica l’encontre de cinc expresos polítics del franquisme.

Portabella (segon de la dreta, amb bastó) com a membre del jurat ‘Orizzonti del 66è Festival de Cinema de Venècia (2009). (Imatge: es.wikipedia.org).

 

Segons que explica el diari digital ‘andaluces.es’, Portabella, vinculat a Granada des que l’any 2008 va dirigir a la Huerta de San Vicente, lloc d’estiueig de la família García Lorca, el curtmetratge ‘Mudanza’, va decidir mantenir la projecció d’El sopar’ per a contribuir “a la recuperación en Granada de la memoria histórica”. El cineasta va explicar que, segons els correus electrònics intercanviats, “la prohibición fue decidida por instancias superiores”, és a dir, pel responsable polític de l’àrea de Cultura de la Diputació de Granada. El diari digital ‘andaluces.es’, explica que el director d’aqueste àrea, José Torrente, no va respondre a la invitació del diari perquè expliqués la seva versió sobre els fets.

 

“Tienen miedo de la cultura y eso quiere decir miedo de pensar”

 

“En Granada rodé hace años ‘Mudanza’, un corto en homenaje a Lorca. Y ahora, años después, ocurre esto… Para la gente del PP mi película ‘El sopar’ es como un tiro porque el veto es a mí y a mi película. En el comportamiento hay un punto de chulería pero sobre todo mucho de ignorancia. Como son intolerantes no quieren aprender”va explicar Pere Portabella desde Barcelona. “Tienen miedo de la cultura y eso quiere decir miedo de pensar, de cultivar el pensamiento crítico. La decisión ha sido una memez y un veto tajante”, va insistir Portabella.

 A ‘Mudanza’ Portabella posa a l’espectador a la Huerta de San Vicente, la casa museu de Federico García Lorca. (Imatge: hildyjohson.ferfoto.es).

 

L’article 20 de la Costitució, bandejat

 

 

Com es pot veure en els dos casos esmentats, -Albert Sánchez Piñol i Pere Portabella-, hi ha una vulneració de l’article 20 de la Constitució Espanyola i que posa de manifest una democràcia espanyola de baixa qualitat. Ho posa de manifest davant les institucions europeas. També es vulnera aquest article quan al País Valencià i a les Illes Balears -Països Catalans per llengua, història i cultura- els governs amb poder absolut del ‘Partido Popular’, han fet tot el possible i amb pressió punitiva inclòs, com en el cas del País Valencià, per clausurar les emissions de TV3 (Televisió de Catalunya) i Catalunya Ràdio, després de 25 anys d’emissió gairebé ininterrompuda.

Manifestació a favor de TV3 (Televisió de Catalunya) al País Valencià. (Imatge: www.ara.cat).

 

Vista aèrea de la manifestació “Sí a TV3!” convocada a València per Acció Cultural del País Valencià en defensa de les emissions de TV3 a la Comunitat Valenciana i a favor de la llengua i la transparència.(Imatge: www.que.es).

 

(Imatge: blogs.elpunt.cat)

 

De ben segur que tots els ciutadans demòcrates de les nacions d’Espanya -estimar la democràcia que tant va costar aconseguir-, no estan d’acord amb aquest retorn d’una manera de fer del franquisme i que així ho expresaran a les properes conteses electorals. No deixa de ser rar que ‘Ciudadanos’ i ‘Podemos’, no diguin ni ‘piu-piu’ sobre aquesta situació. Ho veuen perquè l’independentisme segueix creixent!

————————————————————————————

El Deure i la Glòria

 

 <<…govern, del poble, pel poble, i per al poble…>>

 

Abraham Lincoln

(Gettysburg, 1863)

 

 

<<…Ni això afecta només a les potències nuclears. Aquests assaigs contaminen l’aire de totes les persones i de totes les nacions, de les nacions compromeses i de les que no ho estan, sense el seu coneixement i sense el seu consentiment. Això és per lo que la continuació de les proves atmosfèriques fa que tants països considerin a les potències nuclears igualment danyoses, i tenim esperances de que aquesta prevenció capaciti a aquests països a veure els problemes del món amb més claritat, al mateix temps que tot el món pugui respirar més fàcilment…>> (President John F.Kennedy, discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 26 juliol 1963).

 

 

Treballar per la justícia social i per la pau

John F.Kennedy, John Kenneth Galbraith, and Jawaharlal Nehru, in a photo. (Imatge: ctchoolaw.blogspot.com).

 

Pau, Paz, Peace

 

 En tercer lloc, aquest tractat pot ser un pas cap a la prevenció de que s’escampin les armes nuclears cap a altres nacions que encara no les posseeixen. Durant els propers anys, a més de les actuals quatre potències nuclears, hi haurà un nombre petit però significatiu de nacions que posseiràn mitjans intel.lectuals, físics i financers per produir tant les armes nuclears com els mitjans de servir-les a altres. S’estima que, en el temps, moltes altres nacions seran capaces de posseir aquests o altres mitjans per obtenir espoletes nuclears, amb la mateixa facilitat que avui dia poden ser comprats míssils mitjançant una simple operació comercial…>>. (President John F.Kennedy, discurs televisat a tota la nació, Washington, D.C., 26 juliol 1963).

 

Contaminació radioactiva. Prova nuclear francesa

(Imatge: www.otromundoesposible.net)

 

 

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden veure els vídeos següents:

ZhmamM5Kt68

73AG5a4ZdRo

—————————————————————

 La veritat, tota la veritat i res més que la veritat

 

 

“Nunca fue la nuestra lengua de imposición sino de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo por voluntat libérrima el idioma de Cervantes”. ( Rei Juan Carlos I, en el discurs de lliurament dels premis Cervantes, any 2001).

<<Remarquem que, amb l’expressió “la nuestra”, el rei de tots els espanyols es referia, és clar, a la llengua castellana. No eren seves, doncs, les altres llengües de l’Estat?>>. (‘El Punt Avui’).

 

1716

 

“Sin que se note el cuidado”

 

El Decret de Nova Planta, de 16 de gener de 1716, es limitava a obligar el castellà en l’administració de justícia (“Las causas en la Real Audiencia se substanciaran en lengua castellana”), però de seguida es van donar instruccions secretes -ideades pel fiscal general José Rodrigo Villalpando- per tal d’imposar la llengua castellana, tot i reconeixent la dificultat, perquè com que “a cada Nación parece señaló la naturaleza su idioma particular, tiene en esto mucho que vencer el arte y se necesita de algún tiempo para lograrlo, y más cuando el genio de la Nación como el de los Catalanes es tenaz, altivo, y amante de las cosas de su País, y por esto parece conveniente dar sobre esto instrucciones y providencias muy templadas y disimuladas, de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado”.

Tal com afirma Jordi Monés, es començava, d’aquesta manera, a bastir l’edifici castellanizador, començant pels graus superiors i per les classes dirigents. Dins d’aquesta línia s’inscrivia el nou corpus legal segons el qual se suprimien totes les universitats catalanes i es creava una nova universitat a Cervera, centre que va ser controlat pel Consejo de Castilla des del primer moment. Foragitat dels graus superiors de l’ensenyament, el català, considerat com una llengua menor, es mantingué viu a les escoles de primeres lletres, municipals i parroquials, i en l’ensenyament de la doctrina cristiana.  (‘Presència’ – ‘El Punt Avui’). 

 2015

 

 

 

 La Generalitat de Catalunya ha enviat el contingut íntegre de l’informe previ al Comitè d’Experts del Consell d’Europa. (Imatge: www.racocatala.cat).

 

—————————————————————

 

 

 

 

Així ho expressa el títol. Qui és representant del poble i cobra moltíssim, ho ha d’entendre. No hi ha lloc pel dubte. Les delegacions comercials que la Generalitat de Catalunya tracta d’obrir a Roma i Viena, no poden esperar més temps. Les relacions comercials i de progrés no admeten més demora.Per augmentar les exportacions, cal realitzar campanyes de negocis i signar més contractes Els de la indústria, agricultura, comerç, turisme, cultura…, no poden romandre parats ni encamellats.

És que no veuen el nombre de treballadors sense feina? Home, ja està bé! Segons l’EPA -Enquesta de Població Activa- 5.622.860 aturats a Espanya el 2014. Cal obrir noves empreses, cercar més inversions, proporcionar més i més ocupació. Es pensen que tot això cau del cel? Ens volen fer perdre més temps? Au, vinga!

 

A Catalunya, la gent i el seu Govern van per feina. Volen anar per feina. Aquí no si val allò que es diu del ‘perro del hortelano, que ni come ni deja comer’. La justícia social i l’ocupació total són demandes dels ciutadans als seus representants.

Cal tenir-ho ben present a les properes conteses electorals.

 

Per això no es pot comprendre ni acceptar, que el Govern espanyol del ‘Partido Popular’, hagi presentat recursos al Tribunal Constitucional contra la llei catalana d’acció exterior i contra l’obertura de les delegacions de Roma i Viena. És llançar pedrots damunt el propi taulat. Damunt el taulat de tots. Damunt el progrés econòmic i social.

“…el projecte d’integració europea i l’ideal d’enderrocar fronteres artificials o naturals en lloc d’erigir-les, d’agregar en lloc de segregar, d’unir en lloc de desunir, de cooperar en lloc d’enfrontar, de conectar en lloc de desconectar”.(President Mariano Rajoy, discurs a Montesquiu d’Albera (Catalunya Nord), 20 febrer 1915).

 

Doncs això mateix, senyor Rajoy, conectar en lloc de desconectar. Això és el que fan les delegacions comercials de la Generalitat de Catalunya. Com l’obertura de les de Roma i Viena que el Govern espanyol ha portat al Tribunal Constitucional. De la mateixa manera que ho va fer -cras error!- l’any 2006 amb l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, revisat pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovat pel Parlament de Catalunya, retallat i aprovat pel Congrés dels Diputats i el Senat, ratificat pel rei i referendat pels ciutadans de Catalunya. Una Llei Orgànica d’obligat compliment!

Quina classe de democràcia és aquesta? I pel que fa a les agrupacions ‘Ciudadanos’ i ‘Podemos’ només pretenen dividir als ciutadans de la nació catalana ‘pagadora’ i aconseguir més vots mitjançant un unionisme, que ofega a les nacions d’Espanya així com la llibertat, la força i el progrés d’un veritable autonomisme.

 

I així ens van les coses a Espanya, nació de nacions constretes i amargades.

 

Felip VI d’Espanya, el president espanyol Mariano Rajoy i, situat al centre, el president català Artur Mas

Les relacions entre Catalunya, La Generalitat, Espanya, el Govern del ‘Partido Popular’ -amb poder absolut- Mariano Rajoy i Artur Mas: insostenibles. (Imatge: www.rtve.es).

———————————————————————————– 

 

 

 ————————————————————–

 

 

 

 

 

El vent no s’endugué pas aquelles paraules del president del govern espanyol Mariano Rajoy ,i, del ‘Partido Popular’. Pronunciades no fa pas gaire en un lloc de l’Alt Empordà on l’embat tramuntanal les incrusta per tot arreu i la permanència del discurs presidencial resta indissoluble. Discurs que, freqüentment, ens recorda les prèdiques d’un frare dominic.

Són aquestes: “…el projecte d’integració europea i l’ideal d’enderrocar fronteres artificials o naturals en lloc d’erigir-les, d’agregar en lloc de segregar, d’unir en lloc de desunir, de cooperar en lloc d’enfrontar, de conectar en lloc de desconectar…”

Doncs bé, posades aquestes paraules a la pràctica com a impuls del progrés i modernitat d’una nació de nacions, no es corresponen de cap manera amb el fet de que l’Estat espanyol (Govern del ‘Partido Popular’) en el seu afany de bloquejar l’acció exterior de la Generalitat de Catalunya i de totes les lleis aprovades pels representants dels ciutadans en el Parlament i que puguin fer possible una veritable autonomia -la facultat de governar-ser per les seves pròpies lleis-, hagi presentat un recurs al Tribunal Constitucional contra la llei catalana d’acció exterior. Amb anterioritat també es va interposar un recurs contra l’obertura de les delegacions de Roma i Viena.

El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, va interposar recurs al Tribunal Constitucional contra la llei catalana d’acció exterior. El govern de la Generalitat de Catalunya enderroca fronteres; el govern espanyol les erigeix. Catalunya conecta, el govern espanyol desconecta. (Imatge: www.elperiodico.com).

L’executiu espanyol entén que la llei va en contra de la Constitució i la llei espanyola, que estableix que la direcció de la política exterior correspon a l’Estat. La vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaria, va dir que la finalitat de la llei és desenvolupar una diplomàcia catalana, però “com que Catalunya no és un estat i no és subjecte internacional, no té capacitat per establir relacions diplomàtiques”.

No, no i no. No és això. Sempre contra Catalunya; no deixar respirar a la nació catalana. Aquesta no és manera de governar a l’Europa del segle XXI. La dreta radical, autoritària i nacionalista espanyola mai ha sabut governar a Espanya. Llàstima! de majoria absoluta.

Tot i que Catalunya ha estat i és una nació mil.lenària que en el decurs de la seva història ha establert relacions diplomàtiques, ja sabem que, ara, en aquests moments, la direcció de la política exterior correspon a l’Estat espanyol. I és que, mai per mai, durant aquests escasos 38 anys de democràcia -sumen més els anys de dictadures-, això, la Generalitat de Catalunya no ho havia pas posat en dubte. Per què l’executiu del ‘Partido Popular’ només parla d’això i sempre contra Catalunya? Ho fa servir només com estratègia electoral per ensacar més vots?

 Hi contribueixen amb treball, dedicació i esforç les delegacions comercials -no ambaixades- que Catalunya disposa a l’exterior i amb vocació de ser un país obert al món. No pas un país tancat. Mind the Byte i Pharmaphenix participen a una missió empresarial de la Generalitat al Japó i Corea del Sud. (Imatge: www.pcb.ub.edu).

 

La Generalitat de Catalunya no “estableix relacions diplomàtiques”. La Generalitat de Catalunya no disposa d’ambaixades i no “usurpa competències” previstes en la Constitució. La Generalitat de Catalunya, d’acord amb l’Estatut d’Autonomia i la Constitució, disposa d’unes senzilles delegacions comercials, sòbries i sense ostentació, però si amb ganes de treballar i obtenir resultats satisfactoris amb relació al foment de la indústria, comerç, turisme, contractes d’inversions i negocis, cultura i expansió econòmica a Catalunya que també ho és d’Espanya. Es pensa el govern de l’Estat, del ‘Partido Popular’, que els 16.000 milions -un 8,5% del PIB català- que cada any surten dels imposts dels ciutadans de Catalunya i no tenen retorn, cauen del cel? Es pensa el govern de l’Estat, del ‘Partido Popular’, que la contribució de la nació catalana al PIB espanyol -un 20%, la més alta de tots els territoris d’Espanya-, és un ‘mannà” que cau del cel? Hi contribueixen amb treball, dedicació i esforç, les delegacions comercials -no ambaixades- que Catalunya disposa a l’exterior i amb vocació de ser un país obert al món. No pas un país tancat. 

 

 Una delegació de la comissió d’afers exteriors de l’Assemblea Nacional de Corea del Sud va visitar recentment el Parlament de Catalunya. Posteriorment es va reunir amb els membres de la comissió d’acció exterior, Unió Europea i cooperació Marta Pascal (CiU), Daniel Fernández (PSC) i Fernando Sáncho (PPC).  (Foto: www.parlament.cat).

 

Per això Catalunya que manté la seva vocació, capacitat i responsabilitat per ser Estat, creu fermament amb el “projecte d’integració europea i l’ideal d’enderrocar fronteres artificials o naturals en lloc d’erigir-les, d’agregar en lloc de segregar, d’unir en lloc de desunir, de cooperar en lloc d’enfrontar, de conectar en lloc de desconectar”, com va afirmar el president Rajoy.

Per aquest motiu Catalunya, el govern de la Generalitat i els seus ciutadans, no poden comprendre ni acceptar de cap manera aquest afany per part del govern del ‘Partido Popular’ de bloquejar l’acció exterior de la Generalitat i presentar un recurs al Tribunal Constitucional contra la llei catalana d’acció exterior. També es va interposar un recurs contra l’obertura de les delegacions de Roma i Viena. Incomprensible i innaceptable en l’Espanya del segle XXI. Un perjudici per Catalunya i per Espanya a tenir en compte en les properes conteses electorals.

 

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:

 

EVjoP4P2KiQ

 

—————————————————————

El Deure i la Glòria

 

<<…Govern, del poble, pel poble, i per al poble…>>

 

Abraham Lincoln

 

(Gettysburg, 1863)

 

Anunci del Tractat de Prohibició de Proves Nuclears

<<Llavors, el nombre de nens i futurs fills d’aquests nens amb càncer als seus ossos, amb leucèmia a la seva sang o amb verí en els seus pulmons, podria semblar petit en comparació amb els perills naturals que aguaiten a la salut…>> (President John F. Kennedy, Discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 26 juliol 1963).

 

President John F.Kennedy and daughter Caroline converge at breakfast in 1961 in Washington D.C. (Photo by Charles del Vecchio/The Washington Post) (bontips.blogspot.com).

 

<<En segon lloc, aquest tractat també pot ser un pas cap a l’alliberació del món dels seus temors als perills que puguin existir en un augment de la radioactivitat de l’atmosfera. Les proves nuclears que vàrem realitzar nosaltres l’any passat es van portar a terme sota condicions que van restringir la pluja radioactiva al mínim més absolut. Però, durant aquests darrers anys, el nombre i potència de les armes provades ha augmentat de forma ràpida, i així mateix han augmentat els perills radioactius derivats de tals assaigs. Si es continuessin les proves nuclears, l’aire que tots respirem s’arribaria a la seva contaminació molt aviat de manera realment perillosa…>>.

  Crims contra la humanitat, la raça humana i Déu totpoderós

(Imatge: nomasmentiras.wordpress.com)

Pau, Paz, Peace

 

<<Llavors, el nombre de nens i futurs fills d’aquests nens amb càncer als seus ossos, amb leucèmia a la seva sang o amb verí en els seus pulmons, podria semblar petit en comparació amb els perills naturals que aguaiten la salut. Però aquest no és un risc natural per la salut ni tampoc un tema estadístic. La pèrdua d’una vida humana o la deformació d’un nodrissó recent nascut, d’un bebè que pugui néixer després de que tots els aquí presents hàgim marxat, deu ser motiu de preocupació per a tots nosaltres. Els nostres fills i néts no poden ser simples estadístiques davant les quals hàgim de mostrar-nos totalment indiferents.>> (President John F.Kennedy, discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 26 juliol 1963).

 

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:

 nn5k0_EiB7o

 

—————————————————————

   

Els colors del món

 

 Els Alps

(Imatge: www.lavoz.com.ar)

 

Pare nostre, que esteu en el cel:

Sigui santificat en el vostre nom.

Vingui a nosaltres el vostre regne.

Faci’s la vostra voluntat,

així a la terra com es fa en el cel.

El nostre pa de cada dia,

doneu-nos, Senyor, el dia d’avui.

I perdoneu les nostres culpes,

així com nosaltres perdonem els nostres deutors.

I no permeteu que nosaltres caiguem en la temptació,

ans deslliure-nos de qualsevol mal .

Amén

 

 

La recordança que mai no morirà

 

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:

q5Y2B55nKZY

 

————————————————————————————

 

 

El ‘Partido Popular’ o els dirigents del ‘Partido Popular’ ho han complicat tot d’una manera extraordinària. No calia tot aquest rebombori. La seva forma de governar amb un centralisme intervencionista fora de lloc, ha deixat a ras de terra la força d’un autonomisme constitucional lliure i capaç de progressar. Són les autonomies les que s’han de moure i avançar, i no que sigui el papà Estat el que, a la seva mesura, disposi de la llibertat competencial d’unes autonomies que deuen valorar i utilitzar la facultat de governar-se per les seves pròpies lleis. Unes autonomies que deuen dependre del seu propi esforç, treball, confiança i voluntat per ser les millors i no dependre de les subvencions de les altres.

No es pot acceptar de cap manera que dels  17 territoris autonòmics, només 5 aportin més del que reben. Cal explicar el que està passant i traçar un full de ruta per canviar aquesta tendència que provoca una manca d’estabilitat econòmica i social. Espanya, nació de nacions constretes i amargades, ha d’estar situada en els llocs davanters d’Europa i no els darrers. Menys funcionaris i més empresaris. Menys ministeris i més empreses. Menys triomfalismes i més ocupació. El president Rajoy va posar com exemple de funcionament els Estats Units d’Amèrica, doncs, miri, en aquell país federal amb Estats federals lliures que també són Estat i amb un intervencionisme governamental zero i centralisme zero, la taxa d’atur és del 5,6%. Allà, un Estat federal progressista, empresarial i industrial és ajudat; aquí, una Catalunya ‘pagadora’ i amb una vocació forta d’Estat que ve de lluny, és menyspreada i ofegada social i econòmicament. Després de 7 mesos les vint-i-tres propostes de Mas a Rajoy, encara no han estat contestades.

(Imatge: www.expansion.com)

 Tots els territoris autonòmics han d’aportar més del que reben i, si no és així, exposar les causes i treballar per trobar les solucions apropiades. Les subvencions permanents no volen dir solidaritat, és fer el problema més gros i ocasionar problemes greus als territoris pagadors. La igualtat per l’esforç per aconseguir progrés econòmic i social obliga als 17 territoris autonòmics de les nacions d’Espanya, no només a 5 territoris.

 

(Imatge: www.irph.es)

En el camp dels elogis del president Rajoy a la tasca del seu govern, es va ventar de la reforma que garanteix un nou sistema de Finançament de Liquiditat Autonòmica (FLA) per als territoris a interès zero -Hisenda xifra en 486,8 milions l’estalvi per a Catalunya-. És una altra mostra de “solidaritat”, segons Rajoy. Però el cap de l’executiu espanyol es va oblidar d’explicar que una gran part d’aquests diners que es presten a Catalunya són els que han aportat els ciutadans catalans a l’Estat i que no tornen, com denuncia el govern de la Generalitat. És el denominat dèficit fiscal, que el 2011 va ser de 15.006 milions, segons els càlculs d’Economia. D’aquesta manera, la nació catalana, no pot disposar dels centres escolars que necessita, de la sanitat avançada que necessita, de l’educació avançada que necessita, de les infraestructures que necessita, dels serveis socials que necessita, dels geriàtrics que necessita, fons de recerca i investigació per ajudar a la sanitat, a les empreses…

 

(Imatge: silsdexideix.wordprees.com)

Mentre tot això passa, les institucions europees dormen un son profund i, quan desperten, tot és molt difícil de solucionar i recuperar el temps perdut.

 

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar les adreces de vídeo següents:

 

v1tUX1O40GY

 

pOcCoz3JTFg

 

 ———————————————————

El Deure i la Glòria

 

 

 

(Imatge: www.cmhw.icrt.cu)

 

<<…govern, del poble, pel poble, i per al poble…>>

 

Abraham Lincoln

(Gettysburg, 1863)

 

<<Aprofitem al màxim aquesta i les altres oportunitats per reduir la tensió, per disminuir aquesta tremenda carrera d’armes nuclears tant perillosa, i fem tot allò que estigui de la nostra part per evitar que el món sencer mori.>>  (President John F.Kennedy, Discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 26 juliol 1963).

(Imatge: irishamerica.com)

 

Pau, Paz, Peace

<<Una guerra, avui o demà, si ens portés directament a utilitzar armes nuclears, seria una guerra molt diferent a totes les altres que registra la història. Un intercanvi nuclear a gran escala que durés uns seixanta minuts, o menys utilitzant les armes que avui dia existeixen, podria escombrar de la superfície de la Terra a més de tres-cents milions de nord-americans, europeus i rusos, així com un crescut nombre d’éssers humans que viuen a altres regions d’aquest planeta. I els supervivents, tal i com va avisar el senyor Kruschev als xinesos comunistes, <<els supervivents envejarien als morts>>. Doncs heretarien un món tant devastat per les explosions, el foc i el verí, que avui dia ni tan sols som capaços de concebre tot el seu horror. Així, doncs, procurem allunyar el món d’aquesta guerra. Aprofitem al màxim aquesta i altres oportunitats per reduir la tensió, per disminuir aquesta tremenda carrera d’armes nuclears tant perillosa, i fem tot allò que estigui de la nostra part per evitar que mori el món sencer>>. (President John F.Kennedy, Discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 26 juliol 1963).

 

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden veure els vídeos següents:

 

CP2keMdMwmE (7 dies abans de ser assassinat JFK)

 

 JC8RlzUG3v0

 

———————————————————-

 

Aquesta nació de nacions, aquest no és un país orgullós de les seves llengües i cultures

 

 

“Nunca fue la nuestra lengua de imposición sino de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo por voluntad libérrima el idioma de Cervantes”. (Any 2001, l’aleshores rei Joan Carles I, en el discurs de lliurament dels premis Cervantes).

 

 

1715

 

 

<<No se permitan libros impresos en lengua catalana…>>

 

 

<<Mandando al mismo tiempo V.M. que en todas las Escuelas de primeras letras, y de Gramática, no se permitan libros impresos en lengua catalana: escribir ni hablar en ella dentro de las Escuelas; y excepcionalmente aprendan la Doctrina Christiana en nuestra lengua; que por estos y otros medios suaves se irá haciendo común en el Principado.>> (El Consejo de Castilla).

 El Consejo de Castilla

(Imatge: www.noticiasmvs.com)

 

Segle XXI

La llengua catalana està en el punt de mira del ‘Partido Popular’. No és només la llei de llengües d’Aragó, amb l’absurditat de canviar-li la denominació pel llarg nom que deriva en l’acrònim Lapao, sinó també la llei de la funció pública del govern balear, que fulmina el català com a requisit per treballar a l’administració, i el decret de llengües del mateix José Ramón Bauzá, que pretén posar fi a la immersió lingüística a les Illes Balears (Països Catalans). També al País Valencià -Països Catalans, història, llengua i cultura- es menysprea i es vol ofegar la llengua catalana.

I, a més, la llei Wert

La llengua catalana no és només l’obsessió de Rudi i Bauzá, convertits en alumnes avantatjats d’un ‘Partido Popular’ que en aquesta legislatura ha obert la caixa del malestar i d’un temps que creiem superats, amb la llei orgànica de millora de la qualitat de l’educació (LOQME), que vol eliminar el català com a llengua vehicular a l’escola.

La LOQME, més coneguda com la llei Wert, és una norma estatal feta i aprovada amb un ull mirant a Catalunya. El seu promotor, el ministre d’Educació i Cultura, José Ignacio Wert, ho va dir clarament al Congrés dels Diputats: “El nostre interès és espanyolitzar els nens catalans” perquè “se sentin tan orgullosos de ser catalans com de ser espanyols”. Ja ho veuen quina manera d’actuar del ‘Partido Popular’ quan la taxa de l’independentisme el novembre de l’any 2006 era del 15,9%, mentre que el setembre de 2014 aquest independentisme era del 83,8%.

———————————————————-

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Missa de 6

 

Paràbola del ric insensat

 

(Lluc 12,12-26)

 

(16) I els va explicar una paràbola, dient: -La terra d’un home ric va produir una gran collita. (17) L’home rumiava dintre seu, tot dient-se: <<¿Com m’ho faré, ara que no tinc on emmagatzemar la meva collita?>>. (18) <<Ja ho sé -es va dir-, enderrocaré els meus graners i en construiré un de més grans i hi encabiré tot el blat i tots els meus béns. (19) I em diré a mi mateix: Apa, noi, tens béns dipositats per qui-sap els anys. Reposa, menja, beu, diverteix-te!>>. (20) Però Déu li va dir: <<Insensat! Aquesta mateixa nit et reclamaran la vida. I això que has amuntegat, ¿de qui serà?>> (21) És el que passa al qui atresora per a ell i no s’enriqueix de cara a Déu.

——————–

 

Intervencionisme pesant i ofegador

 

 

No hi ha cap dubte per part de les grans democràcies que l’estat centralista es correspon amb el retrocés i amb una supina mediocritat. L’actual govern central espanyol baixa l’escala cap a la fondària dels anys 60. Aquest mateix govern que va portar al Tribunal Constitucional el decret llei de la Generalitat sobre pobresa energètica, que prohibeix tallar, per impagament, el subministrament de gas i electricitat durant els mesos de novembre a març a la gent sense recursos. Els sous cada vegada més baixos, la feina sense seguretat i futur, la pobresa envolta i avança a la Catalunya ‘pagadora’.

El govern espanyol va portar al Tribunal Constitucional el decret llei de la Generalitat sobre pobresa energètica, que prohibeix tallar, per impagament, el subministrament de gas i electricitat durant els mesos de novembre a març a la gent sense recursos. (Imatge: www.elperiodicodearagon.com).

 

Així, el Tribunal Constitucional, sempre contra Catalunya? torna a suspendre una llei catalana. En aquest cas suspèn cautelarment el decret i, per tant, de moment, roman sense efecte. Per la seva banda el govern de la Generalitat ha demanat des de fa més de dos mesos al Tribunal Constitucional l’aixecament immediat de la suspensió del decret llei de pobresa energètica. Es tracta de molta gent que pateix i els governs han de romandre al costat d’ells. Més de 385.000 catalans no poden mantenir la llar a una temperatura adequada. Fa molta fred. Ara, les 895 famílies que s’havien acollit a les garanties ofertes pel decret s’exposen que els tallin la llum o el gas en cas d’impagament.

Davant la suspensió del decret i en espera d’una resolució justa del Tribunal Constitucional,  el Govern de la Generalitat ha plantejat al ministeri d’Hisenda que apliqui una exempció de l’IVA en el terreny del consum energètic, ha demanat al Govern espanyol que traslladi a la directiva de la UE aquesta qüestió, així com la creació d’un fons de solidaritat a partir de recursos públics i privats. (Imatge:blogs.elpunt.cat).

Calen més llocs de treball i sous dignes i suficients per poguer viure amb dignitat i pagar les despeses de la família. Mentre milers de persones esperen una resolució justa del Tribunal Constitucional, el Govern de la Generalitat ha plantejat al ministeri d’Hisenda que apliqui una exempció de l’IVA en el terreny del consum energètic, ha demanat al Govern espanyol que traslladi a la directiva de la UE aquesta qüestió, i ha anunciat la creació d’un fons de solidaritat a partir de recursos públics i privats. Els impagaments seran a càrrec d’un fons 50% públic i 50% privat que es crearà en els pròxims mesos.

L’executiu de Rajoy argumenta que el decret envaeix competències estatals en matèria de regulació energètica. Com sempre, el pur i dur centralisme del govern del ‘Partido Popular’, l’intervencionisme pesant i ofegador sobre Catalunya i la seva autonomia, és a dir, “facultat de governar-se per les seves pròpies lleis”. Si el Govern central vol fer una llei de pobresa energètica millor, la facin. Això em recorda aquell refrany sobre “el perro del hortelano, que ni come ni deja comer”.

 

 

 

 

 (Imatge: www.fiuxy.com)

Una altra vegada utilitzar Catalunya com a instrument de campanya electoral

 

 

Riguin, riguin…

Utilitzar la campanya contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, com a campanya electoral en tot el territori de les nacions d’Espanya (Imatge: elpais.com) 

Any 2005. Els presidents del ‘Partido Popular’ nacional i català, Mariano Rajoy i Josep Piqué, demanant a Barcelona signatures contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. “Firmar contra Catalunya” deien molts signants.

Utilitzar Catalunya com a campanya electoral per aconseguir majoria absoluta i poder absolut. Més recollida de signatures a tot Espanya contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. (Imatge: blogs.elpunt.cat)

 

 

 (Imatge: www.eldiario.es)

Una altra vegada utilitzar Catalunya com a instrument de campanya electoral, segons la temàtica separadora dels discursos i prèdiques de la Convenció del ‘Partido Popular’.Sempre contra Catalunya

 ———————————————————

 El naixement d’una nació. Què és Catalunya

 

 * LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- L’abolició dels mal usos comportava per al pagès una innegable llibertat envers el senyor, el qual havia controlat fins aleshores els moviments dels seus remences. D’altra banda, l’existència de l’emfiteusi -règim agrari pregonament arrelat  i fonamental a les Illes, el País Valencià i el Principat que establia el cens perpetu sense previsió de comiat- havia afermat una pagesia quasi propietària, base de la pagesia puixant de l’edat moderna. De fet, però, després del 1486, encara pesaren sobre els pagesos bon nombre de drets derivats de la terra que solament les lleis liberals del segle XIX començarien a liquidar. (Ulisses 11).

(Imatge: blogs.sapiens.cat)

* LA PREGUNTA.- Les guerres remences, havien implicat només als camperols afectats pel dret de remença?

 

* LA CITACIÓ.- “Quan les lleis són injustes, no obliguen en el fur de la consciència”.(Jaume Balmes).

 Jaume Balmes

(Imatge: movimientoraigambre.blogspot.com)

 

———————————————————-

 

ART *******7

 

 

‘Harry Black i el tigre’

 

(Imatge: filmsofthefifties.com)

 

 

 

(Imatge: videojor.blogspot.com)

 

Harry Black és un caçador que, encara que hagués perdut mitja cama en la Segona Guerra Mundial, segueix exercint la seva professió amb eficiència a l’Índia. Durant la caça d’un terrible tigre assassí, reapareix a la seva vida el causant involuntari de la pèrdua de la seva cama, la seva esposa (de la qual ell va estar enamorat), i el seu fill. Harry recordarà i reviurà el seu passat mentre s’enfronta al seu futur i al perill junt amb el seu restrejador Bapu.

‘Harry Black i el tigre’ és una pel.lícula de l’any 1958 realitzada pel Regne Unit. El seu director va ser Hugo Fregonese i el guió un treball de Sidney Boehm, segons la novel.la de David Walker. No hi podia faltar una música especial a càrrec de Clifton Parker, que acompanya les imatges de la fotografia de John Wilcox. Amb tot això, només falta un repartiment adequat i que és el següent: Stewart Granger, Barbara Rush, Anthony Streel, I.S. Johar, Martin Stephens, Frank Olegario, Kamala Devi, John Helier, Tom Bowman, Allan McClelland. Si parlem de premis hem de fer constar els BAFTA, 1958 i nominada al millor actor britànic (I.S.Johar).

Vaig veure a la gran pantalla -en aquells anys no teníem televisió-, la pel.lícula ‘Harry Black i el tigre’ l’any 1959 o el 1960. Deu o onze anys em separàven del primer dia que vaig sortir de la foscor, i la llum del dia em va acariciar el meu cos ínfim. O al menys així ho crec jo. La sala de cinema on la van projectar, era la Fontova, de Calonge, localitat del Baix Empordà (Girona) on, en aquells anys, la pagesia era l’exponent màxim. Em refereixo a l’agricultura i a la ramaderia. Hi havia de tot, i feina per a tothom. La sala Fontova encara existeix i avui dia és un centre polivalent per les activitats de la vila. El seu nom, molt ben acertat, vol recordar a una família catalana, els Fontova, integrada per destacats artistes de la música i el teatre.  

El vídeo

 

J77GHZXmJOc

m6A4Yn1eEtY

———————————————————-

 

 

 

Missa de 6

 

El fonament

(46-49: Mt 7, 24-27)

 

-(46) Per què m’invoqueu: <<Senyor, Senyor!>>, si no feu allò que us dic? (47) El qui ve cap a mi, escolta les meves paraules i actua en conseqüència, us farè veure a qui s’assembla: S’assembla a un home que construeix una casa: va cavar ben fondo i posà el fonament damunt la roca. Va venir la torrentada i el riu va envestir contra aquella casa; però no la va poder aterrar: és clar, estava ben construïda. En canvi, el qui escolta i no en fa cabal, s’assembla a l’home que va edificar una casa damunt la terra, sense fonament. El riu la va envestir i s’ensorrà tot seguit. I fou gran l’esfondrament d’aquella casa. (Lluc 6,45 – 7,9).

 

***************

 

L’arxirrepetit motiu separador

 

 

En un dels seus recents discursos que s’assemblen a prèdiques, el president Rajoy, -referint-se al projecte català- va reiterar que mai no debatrà sobre la ‘unitat’ d’Espanya. No és que el president espanyol vulgui o no debatre sobre problemes roents que afecten als territoris autonòmics, és que no ho sap fer-ho. No sap com posarsi. I això és gravíssim perquè res no s’arranjarà i tot romandrà pendent. Feina, molta feina, pel pròxim president de l’Estat Autonòmic espanyol, amb unes autonomies molt debilitades i entre les quals aquella que desde fa un segle -Mancomunitat de Catalunya, desfeta per la dictadura del general Primo de Rivera i després per l’altre general i dictador Franco- demana, vol i pot ser Estat: la nació catalana.

Pablo Iglesias (‘Podemos’)

No sap res, no ha entès res sobre Catalunya

(Imatge: www.libertaddigital.com)

Pedro Sánchez (‘Partido Socialista Obrero Español)

No sap res, no ha entès res sobre Catalunya

(Imatge: smoda.elpais.com)

President Mariano Rajoy (‘Partido Popular’)

No sap res, no ha entès res sobre Catalunya

(Imatge: www.rtve.es)

No han entès res sobre Catalunya. No han entès res sobre la nació catalana. Són mestres del nacionalisme espanyol, però, no han entès res sobre el nacionalisme català. No han entès res sobre el fet de que el 84% dels ciutadans de Catalunya recolzen una consulta i el 60% la independència. De les 17 Comunitats Autònomes només 5 aporten més del que reben, les altres 12 reben més del que aporten: un greu desequilibri econòmic i social que ha convertit la solidaritat mal entesa, en subvencions permanents que no solucionen el problema, el fan més gros. No hi volen entendre res. No entenen res sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, ni sobre el que hauria de ser una veritable autonomia. Hi entenen molt de vots, però molt poc sobre governar amb equitat. No hi entenen res sobre una Espanya, nació de nacions, que hauria de ser federal. No hi entenen res sobre els Estats Units d’Amèrica del Nord, tot i que el president Rajoy va posar com a exemple de funcionament els Estats Units, nació federal d’Estats federals que també són Estat.

Els estats dels Estats Units són les cinquanta subdivisions nacionals dels Estats Units d’Amèrica que comparteixen la sobirania amb el govern federal

(Imatge: ca.wikipedia.org)

Els governs centrals, centralistes nacionalistes espanyols i amb poder absolut dels -‘Partido Popular’ i ‘Partido Socialista Obrero Espanyol’ i ,ara, sembla que ‘Podemos’ no volen entendre ni atendre a les demandes i propostes de la Generalitat de Catalunya i dels ciutadans d’aquesta nació ‘pagadora’. No accepten les propostes i lleis socials aprovades pel Parlament, -sempre al Tribunal Constitucional!- no accepten la seva manera de ser, ni com vol créixer, millorar, avançar…,ni, tampoc, -quina democràcia més estranya!- decidir el seu propi futur. Tot i que, a la consulta democràtica de la Diada Participativa del passat 9-N, 2.500.000 ciutadans de Catalunya van expressar que sí ho volen fer. És democràtic, lògic, evident, natural i europeu que això sigui així -estem en el segle XXI-, davant el fet constant de que els governs nacionalistes espanyols no volen, ni permeten dialogar ni gairebé parlar. La prova: les 23 propostes que el president Mas va fer entrega al president Mariano Rajoy, en el decurs de la seva darrera visita -ja fa 7 mesos- a La Moncloa. Com és possible que no hagin estat encara contestades?

Tant difícil era o és organitzar  un equip de treball -Moncloa/Generalitat- i tractar d’estudiar els temes per arribar a un acord que fos aprovat per ambdós governs? Només es té en compte Catalunya a l’hora de que els seus ciutadans aportin en imposts, 16.000 milions d’euros cada any -un 8% del PIB català-, i que no tenen retorn per part del Govern central? Només es té en compte Catalunya portant de manera injusta i innecessària, el seu Estatut d’Autonomia retallat, aprovat, ratificat i ‘referendat’ -Llei Orgànica d’obligat compliment- davant el Tribunal Constitucional no renovat? Només es té en compte Catalunya portant de forma intervencionista i antiautonòmica al Tribunal Constitucional les lleis aprovades pel Parlament de Catalunya? 

El president espanyol, Mariano Rajoy, (‘Partido Popular’), té temps per repetir una i altra vegada sobre l’arxirrepetit tema de la “unitat” d’Espanya, -nació de nacions constretes i amargades i formades per diferents pobles, cultures, llengües…-,però, es nega a parlar de l’Estat federal per Espanya, com són els Estats Units d’Amèrica, Canadà, Alemanya, Àustria, el Regne dels Països Baixos, el Regne de Bèlgica, la Confederació Suïssa, Austràlia, Brasil… 

No he sentit mai als seus caps d’Estat o presidents de govern que, de forma continuada, hagin de fer esment de la “unitat” dels seus respectius països. Ho són perquè els seus ciutadans així ho volen ser, s’hi senten a gust, gaudeixen de la facultat de governar-se segons les pròpies lleis i, fins i tot, del propi dret. Els ciutadans estimen els seus Estats com a cosa pròpia ,i, es consideren responsables i orgullosos del seu funcionament.

 Malament quan, a tota hora, s’ha de parlar de la “unitat” i que aquesta s’hagi de mantenir per la força, sota amenaça constant i sempre al Tribunal Constitucional.

A Espanya, nació de nacions constretes i amargades, Catalunya no ha pogut desenvolupar la Llei Orgànica, d’obligat compliment, de l’Estatut d’Autonomia revisat, retallat, aprovat, ratificat i ‘referendat’ pels ciutadans de Catalunya. El recurs presentat, l’any 2006, pel ‘Partido Popular’ davant el Tribunal Constitucional espanyol no renovat i la seva sentència -entre varies- i que encara no ha resolt la situació entre Catalunya i l’Espanya governada pel ‘Partido Popular’. El problema roman pendent.

 ———————————————————

El Deure i la Glòria

 

<<…Govern, del poble, pel poble, i per al poble…>>

Abraham Lincoln

(Gettysburg, 1863)

 

Anunci del Tractat de Prohibició de Proves nuclears

<<La política occidental, desde fa molt temps, sempre ha estat dissenyada per persuadir a la Unió Soviètica de renunciar a l’agressió directa o indirecta, de forma que el seu poble i tots els altres pobles visquin i deixin viure en pau. Els il.limitats assaigs de noves armes de guerra no poden conduir a aquest fi, però aquest tractat, si pot anar seguit de nous progressos, és possible que es mogui cap a aquesta direcció>>. (President John F.Kennedy, Discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 26 juliol 1963).

 

Pau, Paz, Peace

 

(Imatge: www.readernation.org)

 <<No vull dir que un món sense agressions o amenaces de guerra fos un món fàcil. Sempre hi haurà nous problemes, nous reptes per part dels comunistes, nous perills a l’abandonar la nostra vigilància o a l’interpretar malament les seves intencions>>.

<<Però tots aquests perills són una nimietat comparats amb la creixent carrera de les armes i una possible col.lisió en aquest estat de coses que porten a la guerra. Desde els començaments de la Història la guerra ha estat la constant companya de l’home. Ha estat la regla i no l’excepció. Fins i tot una nació tant jove i amant de la pau com la nostra ha sofert ja vuit guerres. I per tres vegades en els darrers dos anys i mig, jo, com a president, m’he vist obligat a informar a tots vostès que aquesta nació i la Unió Soviètica havien estat a la vora d’un xoc militar a Laos, Berlín i Cuba>>. (Discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 26 juliol 1963).

 

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent:

dfxSN1LQqB0

 

Treballar i guanyar-se el sou a favor de la pau, no per la guerra

 

———————————————————-

Suárez

 

“El ‘búnker’, d’alguna manera, es cobrava una tardana i substanciosa venjança”

Dintre d’aquest clima, el Ministeri de la Governació va remetre la documentació presentada pel PCE a la Sala IV del Tribunal Suprem. Es van exigir proves i testimonis. Però la batalla no es lliurava al voltant dels continguts sinó a les responsabilitats. I finalment, la Sala IV va optar per inhibir-se i tornar-li la pilota al Govern. No es volia pronunciar. El Govern, al modificar el règim legal de les associacions polítiques, havia sotmès el tema dels límits del marc legal al Tribunal Suprem. Ara, aquest rebutjava el seu protagonisme en la matèria i posava al president Suárez contra les cordes. El ‘búnker’, d’alguna manera, es cobrava una tardana i substanciosa venjança.

Què podia fer Suárez? Plantejar el tema davant unes Corts esquerpes o replantejar-ho al Tribunal Suprem? Decidir directament? Forçat per les circumstàncies, encalçat, Suárez va contraatacar.

Ho va fer, com tenia per costum, per sorpresa, quan ningú s’ho esperava. Durant la tarda del dissabte sant es va fer públic la legalització del Partit Comunista d’Espanya. (Difusora Internacional, S.A.). 

Adolfo Suárez, de cara als problemes per la seva solució. Diàleg, parlamentar, donar la cara. Ell hagués organitzat una taula de treball amb la Generalitat de Catalunya i respós les 23 propostes que el president Mas va presentar al president Rajoy, fa més de mig any

(Imatge: higi92.wordpress.com)

 El vídeo

 

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent:

 

EF2WPan6-CI

———————————————————-

 

 

 

L’esvoranc entre rics i pobres, cada cop més impactant a Espanya nació de nacions

 Segons un informe del Fons Monetari Internacional (FMI) els quals resultats van ser emesos recentment, mostren que Espanya pateix el més gran augment de la breixa social d’Europa. “Un anàlisi dels 27 processos d’ajust recents en les economies europees elaborat pel FMI mostren com la desigualtat entre els ingressos dels ciutadans han augmentat durant aquests períodes d’austeritat, una tendència en la que Espanya s’ha col.locat en la capçalera”. (Imatge: Hispantv).

 

(Imatge: www.ais-int.com)

 

La injustícia social trepitja els principis del cristianisme 

(Imatge: www.vidasolidaria.com)

 

A Espanya hi han 3 milions de persones en situació de ‘pobresa severa’ (Càrites), això és que viuen amb menys de 307 euros al mes l’any 2012. Les persones que es troven en situació de pobresa severa representen el 6,4% de la població del país, una taxa que quasi duplica la del 2007 (3,5%), segons dades de l’Enquesta de Condicions de Vida recollits a l’informe de l’Observatori de la Realitat Social 2012.

Els més vulnerables no podrien comptar amb l’ajuda que preveia el decret de la pobresa energètica que va aprovar l’any passat la Generalitat. El TC espanyol -una altra vegada, una altra, una altra i una altra…-, ha suspès cautelarment la reforma de la llei del Codi de Consum de Catalunya, ja que va admetre a tràmit el recurs -un altre recurs, un altre, un altre i un altre-, que va presentar el govern de Rajoy contra la modificació del codi esmentat. No fan ni deixen fer i volen impedir un veritable funcionament autonòmic.

“El Tribunal Constitucional suspèn la llei catalana que prohibia tallar la llum i el gas als pobres”. Notícia que explica un fet dolorós i s’ha d’entendre no només pel fet de llegir-la i comentar-la, sinó perquè aquesta situació és inacceptable. Com sempre, el pur i dur centralisme i intervencionisme del govern del ‘Partido Popular’.

Aquesta situació contrasta amb els grans beneficis obtinguts per entitats financeres (7.674 M euros durant 2013 per part de Santander, BBVA, Caixabank, Popular i Sabadell) i empreses de subministraments (7.639 M euros entre Endesa, Gas Natural-Fenosa, Iberdrola, EON Espanya i EDP durant els tres primers trimestres). Cal recordar, igualment, que des que va començar la crisi les administracions públiques han transferit al voltant de 165.000 M euros a les entitats financeres, sense demanar res a canvi.

 

 Així, les Plataformes d’Afectats per la Hipoteca de Catalunya, l’Aliança contra la Pobresa Energètica i l’Observatori DESC presenten una ILP per fer front a l’emergència habitacional i la pobresa energètica i exigeix canvis legals urgents a Catalunya per aturar la vulneració sistemàtica dels drets fonamentals. (Imatge: pobresaenergetica.es).

Moltíssims ciutadans esperen una resposta justa amb la situació de pobresa, per part del Tribunal Constitucional espanyol i que, en aquest cas, fa referència al decret de pobresa energètica que va aprovar la Generalitat de Catalunya. És una resposta a la demanda de les 895 famílies de Catalunya que s’havien acollit a les garanties ofertes pel decret i que ara s’exposen que els tallin la llum o el gas a l’hivern en cas d’impagament. És una resposta a la demanda de més de 385.000 ciutadans de la nació catalana, que no poden mantenir la llar a una temperatura adequada. Les altres Comunitats Autònomes, no hi tenen res a dir?

Recordem que el govern espanyol va portar el decret llei sobre pobresa energètica de la Generalitat de Catalunya al Tribunal C0nstitucional, segons el qual prohibeix tallar el subministrament de gas i electricitat durant els mesos de novembre a març, per impagament, a la gent sense recursos. I el Tribunal Constitucional -sempre contra Catalunya?- n’ha suspès cautelarment el decret i, per tant, de moment, queda sense efecte.

No hi ha dubte de que en el decurs de les pròximes eleccions, ja siguin municipals, autonòmiques o generals, també quedaran sense efecte una immensa pluja de vots, provinents dels ciutadans conscients de que la democràcia fa possible acomiadar als polítics governants. Dir-lis, sencillament, adéu!

 

 El vídeo

 

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:

 

o7yujmVULqg

 

———————————————————-

El Deure i la Glòria

 

 

<<…Govern, del poble, pel poble, i per al poble…>>

Abraham Lincoln

(Gettysburg, 1863)

 

<<…aquest tractat -prohibició de proves nuclears-, senzill i breu, molt bé podrà convertir-se en un moment històric en aquest llarg camí que ha seguit l’home per buscar la pau…>>

 

El president John F.Kennedy signa a la Casa Blanca el ‘Peace Corps Act’ -‘Cos de la Pau’- convertida en llei, el 22 de setembre de 1961. (Photo credit Abbie Rowe, White House Photographs – passport.peacecorps.gov).

 

Pau, Paz, Peace

 <<Però la dificultat en predir quin serà el següent pas no és una raó que ens impedeixi acceptar de bona gana aquest primer pas. Les negociacions sobre una suspensió de proves nuclears, desde fa temps han estat el símbol del desacord entre l’Est i l’Oest. Si aquest tractat també pot ser un símbol; si pot ser la fi d’una era i l’inici d’una altra; si ambdues parts poden, mitjançant aquest tractat, obtenir confiança i experiència en pacífica col.laboració, llavors aquest tractat, senzill i breu, molt bé podrà convertir-se en un moment històric en aquest llarg camí que ha seguit l’home per buscar la pau>>.

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden veure els vídeos següents:

uWvyseUw-LU

hhANTymDIYk

———————————————————-

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

 

 

 * LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- La historiografia ha benvist, en general, la ‘sentència arbitral de Guadalupe’, del 1486, pel fet que els pagesos de remença n’obtingueren la redempció. Però cal analitzar-ne les clàusules, com reconvé Eva Serra, per comprendre el seu abast real. D’antuvi, la sentència derogà els anomenats <<sis mals usos>> -intestia, eixorquia, remença, cugucia, àrsia i ferma d’espoli forçada. En contrapartida, els pagesos eren obligats a pagar a llurs senyors 60 sous barcelonins, deu per cada ús, en forma de cens i amb un interès del 5% anual. (Ulisses 11).

La revolta remença va aconseguir que Ferran II, fill de Joan II, s’impliqués en el cas dels remences i dictés la Sentència Arbitral de Guadalupe. (Imatge: coneixercatalunya.blogspot.com).

 

* LA PREGUNTA.- L’abolició dels mal usos, que va comportar per als pagesos?

 

* LA FRASE.- “Ja sabem tots que el famós article 2 de la Constitució (…)va arribar en un sobre tancat, amb la capçalera de l’estat major de l’exèrcit. I que o es posava allò o aquí hi hauria un cop d’estat. Això invalida completament el text”.(Ramón Cotarelo).

 Ramón Cotarelo

(Imatge: librocatarsis.blogspot.com)

 

———————————————————-

Els colors del món

 

 

 

Loup-Garou

(Imatge: www.jdracroix.fr)

 

Algunes tradicions europees asseguren que la transformació de l’home en llop, es realitza al beure en un rierol on ha abeurat un llop, al ser mossegat per un llop rabiós o al menjar l’acònit, una planta medicinal. Són plantes atractives però molt tòxiques i fins i tot mortals, àdhuc amb el contacte de la pell amb la planta. Sota control estrictament mèdic el seu ‘alcaloide aconitina’ és medicinal. Una de les espècies més perilloses és ‘Aconitum ferox’ del Nepal anomenat ‘bikh’ i amb el qual enverinaven les fletxes.

L’acònit, són plantes atractives però molt tòxiques i fins i tot mortals, àdhuc amb el contacte de la pell amb la planta

(Imatge: www,panoramio.com)

 

Els procediments utilitzats contra els homes llop són també nombrosos. La saviesa franccanadenca aconsella l’exorcisme, tot invocant el nom de Crist, o cridant tres vegades a l’home llop pel seu nom baptismal.

A França s’assignava a l’home llop el nom de ‘loupgarou’, i es deia que la manera de vèncel era extreure-li tres gotes de sang durant la transformació.

(Imatge: cvc.cervantes.es)

Però el remei més estès per lliurar a un cristià de la trista maledicció era ferir l’animal amb un projectil de plata, preferentment sagrada, agafada per exemple del crucifix d’alguna església.

 Caminar pel bosc llunyà, tot sols, en una nit de lluna plena pot resultar agradable i misteriós. Si deixes de caminar el silenci que t’envolta és, francament, escruixidor. Però, mentre camines, la fresa de les teves passes és esgarrifosa, no pots fer-la callar. Has de parar. Però no ho pots fer, perquè l’udol del llop -home llop?- és cada vegada més proper. Tremoles i l’esquena no la pots girar, perquè és com si ja no en tinguessis.

(Imatge: joanvinyoli.wordpress.com)

 ———————————————————

Missa de 6

 

L’odi del món

 

(Joan 15,13 – 16,3)

 

 (18) << Si el món us detesta, sapigueu que abans m’ha odiat a mi. (19) Si fóssiu del món, el món estimaria allò que li pertany. Però vosaltres no ho sou pas, del món; jo us n’he separats quan us he escollit. Per això el món us detesta. (20)Recordeu-vos d’allò que us vaig dir: <<El criat no és pas de millor condició que el seu amo>>. Si m’han perseguit a mi, també us perseguiran a vosaltres. Com han espiat la meva paraula, espiaran també la vostra. (21) I tot això us ho faran per causa meva, perquè no han reconegut Aquell que m’envià. (22) Si no hagués vingut a parlar-los, no tindrien cap culpa. Però ara, no tenen cap excusa del seu pecat. (23) Qui m’odia a mi, odia també el meu Pare. (24) Si no hagués fet entre ells les obres que cap més altre no ha fet, no tindrien culpa. Però ara, després d’haver-les vist, encara mantenen l’odi contra mi i contra el meu Pare. (25) Però així es compleix aquella paraula que hi ha escrita a la seva Llei: M’han odiat sense motiu.

El lloc més bombardejat de la Terra

 

   El president Johnson pretenia sotmetre Vietnam del Nord a base de bombardeigs continuats. El març de 1965 -feia un any i tres mesos que el president Kennedy havia estat assassinat- va començar l’operació ‘Rolling Thunder’, un bombardeig estratègic devastador que, segons Johnson, obligaria al nord a assentar-se a la taula de negociacions. Per suposat res d’això va passar. (Imatge: www.taringa.net).

 

En aquests moments no sé com ho veuen vostès això, però, resulta evident que no anem bé. Les nenes i nens del Vietnam i de Laos, per exemple, perquè n’hi han moltíssims més en el món fuetejat per tones de bombes i de míssils, no ho han pas oblidat. Són adults i adultes amb les seves famílies o sense i que no ho oblidaran mai per mai. Està documentat, per exemple, que els Estats Units d’Amèrica van realitzar més de 580.000 missions de bombardeig sobre Laos, país que també va patir les conseqüències de la guerra ‘no declarada’ del Vietnam. Això equival a un bombardeig cada 8 minuts durant tot el dia i en el decurs de 9 anys sencers. Expliquen, que la província de Xiengkhouang a Laos es considerada el lloc més bombardejat de la Terra, al costat del Vietnam.

Els Estats Units d’Amèrica mai han estat bombardejats d’aquesta manera. Segons pel.lícules de Hollywood, sí, però a la realitat, no. L’horrorós atac a les torres bessones de Nova York, no. Tampoc llançar des dels B-52, 2 milions i mig de bombes de tota mena i mida sobre l’etern castigat poble vietnamita. Un total de 7,8 milions de tones de bombes per intentar vèncer al Vietcong. L’exèrcit dels Estats Units, sota el consentiment dels presidents Johnson i Nixon -Kennedy ja havia estat assassinat desprès de la seva ordre de sortida progressiva dels efectius militars estacionats en aquells moments al Vietnam- va llançar més projectils que els que van caure sobre Alemanya i el Japó durant la Segona Guerra Mundial ,i, en el decurs de la guerra ‘no declarada’ del Vietnam.

800.000 tones d’aquests projectils no han explotat, però sí han contaminat el 20% del país.

El nombre de persones refugiades es va comptabilitzar en 10.500.000 i d’entre 3 i 5,7 milions les mortes. 

Descarregant bombes de Napalm en el port de Biên Hòa (Sud-Est del Vietnam)

(Imatge: guerradevietnam.foros.ws)

L’inici de la retirada de les tropes nord-americanes després de la seva manifesta derrota, va permetre que el conflicte que dividia el nord amb el sud, desde feia 20 anys, s’acabés dos anys més tard. I no com la pervivència del conflicte actual de les dues Corees.

Vostès, moltes d’aquestes coses ja les coneixen. Altres, no. Però el que sí és cert és que tot això no és semblant a l’horror dels inferns, són els mateixos inferns. No n’hi va haver prou amb el Vietnam, anys més tard l’Iraq. L’efecte ‘bola de neu’ cada vegada més gegantesc.

 

Després del Vietnam, l’Iraq, la bola de neu  de l’odi cada vegada més grossa, més forta, més ràpida

 

 Barroso, Blair, Bush i Aznar a la Cimera de les Açores que va suposar el pas previ a la invasió de l’Iraq el 2003. (Imatge: ca.wikipedia.org).

 

 

 (Imatge: www.taringa.net)

El 20 de març de 2003 va començar la invasió de les tropes de la coalició sobre l’Iraq. La guerra no va comptar amb el mandat exprés del Consell de Seguretat, pel que el Secretari General de les Nacions Unides, Kofi Annand, va expressar públicament que aquesta era il.legal.

La guerra aèria va ser decisiva durant la invasió. L’aliança de britànics i nord-americans va començar la campanya aèria el 19 de març amb el bombardeig nocturn de míssils BGM-109 Tomahawk limitat a Bagdad. Uns dies més tard començà el bombardeig intensiu -dades de Viquipèdia- amb bombarders Boeing B-52 Stratofortress, Northrop Grumman B-2 Spirit i Lockheed F-117 Nigthawk, usant mecanismes de detecció de radar i el reconeixement aeri per localitzar les armes antiaèries iraquianes i usaven bombes bunker buster per penetrar i destruir búnquers subterranis, on es trobaven els centres de comandament i control iraquians. Aproximadament es van fer 14.000 sortides amb un cost d’un milió de dòlars cadascun, i es van disparar amb 800 BGM-109 Tomahawk a objectius a l’Iraq des del 20 de març fins al mitjan d’abril de 2003, quan la gran part de la resistència iraquiana havia acabat.

 

Bombardeigs sobre l’Iraq, encara. És la solució?

Al menys 7,5 milions de dòlars li costa cada dia als Estats Units d’Amèrica bombardejar a l’Iraq. Qui els cobra? El Pentàgon va informar que Estats Units mantindrà els bombardeigs contra Iraq el temps que considera necessàri per, segons ells, expulsar als yihadistes de l’Estat Islàmic (EI). John Kirby, portaveu del Pentàgon, va assegurar que els bombardeigs continuaran fins que els yihadistes no suposin una amenaça pels Estats Units. (Imatge: www.telesurtv.net).

Els bombardeigs dels EE.UU. a Iraq li costen als ciutadans del país nord-americà 7,5 milions de dòlars diàris. Qui els cobra?

 

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden puntejar les adreces de vídeo següents:

 

<<La conjunción de un sistema militar inmenso y de una gran industria armamentística es algo nuevo en la experiencia estadounidense…En los consejos de gobierno, debemos guardarnos bien de que el complejo industrial militar llegue a tener una influencia injustificable, sea o no alentada. Hay potencial, y seguirá habiéndolo, para que se produzca ese desastroso aumento de poder a todas luces inapropiado>>. (Dwight D.Eisenhower (1890-1969), 34º presidente de los Estados Unidos).

 

AyBelJ85KfY

 

SCAulj5Pmzw

———————————————————-