(Imatge: www.cineyderecho.com)

‘Testimoni de càrrec’, ‘Testigo de cargo’, ‘Witness for the Prosecution’ (Estats Units),  és una pel.lícula dirigida per Billy Wilder l’any 1957. Basada en l’obra teatral del mateix títol escrita per Agatha Christie. La pel.lícula va obtenir sis candidatures als Oscar: a la millor pel.lícula, al millor director, al millor actor principal (Charles Laughton), a la millor actriu de repartiment (Elsa Lanchester), al millor so i al millor muntatge. Protagonistes: Tyrone Power, Marlene Dietrich, Charles Laughton, Elsa Lanchester, John Williams, Henry Daniell…

 El comunitat, l’explicació, les paraules i la demanda de perdó de Jordi Pujol i Soley, Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, durant 23 anys.

 

<<Exposo tot això amb molt de dolor, pel que significa per a la meva família i per a mi mateix, però sobretot pel que pot significar per a tanta gent de bona voluntat que poden sentir-se decebuts en la seva confiança, a la qual demano perdó…>>. (Imatge: hispaniae.blogspot.com).

<<Davant de les informacions aparegudes des de fa quasi dos anys al voltant dels membres de la meva família més directa i de les insinuacions escrites sobre l’origen dels seus mitjans econòmics, em veig en l’obligació de posar de manifest els següents extrems:

– El meu pare, en Florenci Pujol i Brugat, va disposar com a darrera voluntat específica que uns diners situats a l’estranger -diferents dels compresos en el seu testament-, rendiment d’una activitat econòmica de la qual ja s’ha escrit i documentat, i que no estaven regularitzats en el moment de la seva mort, el setembre del 1980, fossin destinats als meus fills i a la meva esposa, ja que ell considerava errònia i d’incert futur la meva opció per la política en lloc de seguir en el món de l’activitat econòmica. I encara més, perquè, havent viscut de prop l’època difícil dels anys 30 i 40, tenia por del que podia passar, i encara més del que li podia passar, a un polític molt compromès.

(Imatge: www.culturaidebat.cat)

– La sobtada mort del meu pare va tenir lloc a escassament cinc mesos de la meva presa de possessió com a president.

 

La muller de Jordi Pujol i Soley, Marta Ferrusola, dóna un bes a Florenci Pujol i Brugat, pare de l’expresident de la Generalitat de Catalunya. El senyor Florenci Pujol, va disposar com a darrera voluntat específica que uns diners situats a l’estranger -diferents dels compresos en el seu testament-, rendiment d’una activitat econòmica de la qual ja s’ha escrit i comentat, i que no estaven regularitzats en el moment de la seva mort, el setembre de 1980, fossin destinats als set néts i a la seva nora. (Imatge: www.vozbcn.com – Foto: ‘El Mundo’/Kike…).  

– En aquell moment, la minoria d’edat de la pràctica totalitat dels meus fills em convertia en responsable legal de qualsevol decisió, i malgrat que la meva consciència i el meu càrrec m’empenyien a rebutjar aquesta herència, la darrera voluntat del meu pare, juntament amb la seva opinió i els dubtes sobre la meva opció vital per la política pesaven encara més, i finalment vaig decidir encarregar la seva gestió i regularització a una persona de la màxima confiança del meu pare i també meva, gestió de la qual no vaig voler saber mai més el més mínim detall, fins que, arribats a la majoria d’edat tots els meus fills, es va decidir que aquesta persona cedís aquesta gestió a un dels meus fills. És en aquest moment que el meu error original va contaminar directament els meus set fills i la meva esposa.

 La família

(Imatge: www.abc.es)

<<…i finalment vaig decidir encarregar la seva gestió i regularització a una persona de màxima confiança del meu pare i també meva, gestió de la qual no vaig voler saber mai més el més mínim detall, fins que, arribats a la majoria d’edat tots els meus fills, es va decidir que aquesta persona cedís aquesta gestió a un dels meus fills. És en aquest moment que el meu error original va contaminar directament els meus set fills i la meva esposa…>>.

 

-Lamentablement, no es va trobar mai el moment adient per regularitzar aquesta herència, com sí que han pogut fer-ho la resta de persones que estaven en una situació similar en tres ocasions excepcionals al llarg de més de trenta anys de vigència de l’actual sistema tributari. 

– Finalment ha hagut de ser en aquests darrers dies que els membres de la meva família han regularitzat aquesta herència, amb les conseqüències del nou marc legal aprovat per incentivar la darrera regularització excepcional del novembre del 2012 i per penalitzar extremadament les regularitzacions posteriors.

– Dels fets descrits i de totes les seves conseqüències en sóc l’únic responsable, i vull manifestar-ho de manera pública, amb el meu compromís absolut de comparèixer davant les autoritats tributàries, o, si s’escau, davant les instàncies judicials, per acreditar aquests fets i d’aquesta manera posar fi a les insinuacions i els comentaris.

Jordi Pujol conversa amb el rei Joan Carles I

(Imatge: www.que.es)

 

– Exposo tot això amb molt de dolor, pel que significa per a la meva família i per a mi mateix, però sobretot pel que pot significar per a tanta gent de bona voluntat que poden sentir-se decebuts en la seva confiança, a la qual demano perdó. I també els demano que sàpiguen destriar les falles d’una persona -per molt significativa que hagi estat- i que aquesta declaració sigui reparadora en el que sigui possible del mal i d’expiació per a mi mateix>>. (Jordi Pujol i Soley, Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, durant 23 anys).

**********

Les 20 preguntes de Rosa Díez al president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, el 2 d’agost de 2013 durant el ple extraordinari del Congrés i que, al complir-se un any, encara no han estat contestades.

 

La portaveu d’UPyD, Rosa Díez, va fer a Mariano Rajoy 20 preguntes concretes perquè aclareixi si en el PP hi va haver o no comptabilitat B i sobre la seva implicació concreta en el ‘caso Bárcenas’. Van quedar sense resposta en el torn de rèplica durant el ple extraordinari del Congrés.

Díez va exigir a Rajoy que “asuma su responsabilidad” i digui “toda la verdad”, perquè fins el moment, -el va acusar-, “ha negado los hechos para ocultar sus errores o para minimizarlos”.

En les seves preguntes, Díez vol que els espanyols escoltin de la boca del president si en el PP hi ha hagut comptabilitat B, si ell o altres dirigents de la seva formació han cobrat sobresous incompatibles amb la Llei d’Incompatibilitats o per què el PP va contractar Luis Bárcenas “ocho dias después de que éste renunciara con carácter definitivo a ser tesorero”.

Si tots els grups de l’oposició van demanar la formació d’una Comissió d’Investigació parlamentària, com és que aquesta encara no ha estat constituïda?

Tot seguit i pel seu interès, reproduïm íntegrament les 20 preguntes formulades per Rosa Díez des de la tribuna del Senat, el 2 d’agost de 2013, ara fa un any.

1. ¿Puede usted afirmar que no hay contabilidad B en el Partido Popular?

2.- ¿Puede usted afirmar que ni usted ni nadie de la cúpula del PP y/o del Gobierno cobraron sobresueldos con cargo al PP? Caso contrario, ¿puede usted afirmar que los sobresueldos respetaron en todo momento la Ley de Incompatibilidades?

3.- ¿Por qué contrató el PP al exsenador Bárcenas 8 días después de que éste renunciara con “carácter definitivo” a ser tesorero por su implicación en el caso Gürtel (el 16 de abril de 2010, según la vida laboral de Bárcenas en la SS) ¿Qué puesto desempeñó?

4.- ¿Por qué el Partido Popular siguió pagando los abogados (hasta diciembre de 2012, 338.571 euros) a una persona que renunció a ser tesorero por su implicación en un importante caso de corrupción política y ya no era ni siquiera militante de la formación?

5.- ¿Le parece correcto que un partido político -máxime con responsabilidades de gobierno- simule contratos, como reconoció abiertamente Dolores de Cospedal? ¿Piensa depurar responsabilidades internas por un fraude como es la simulación contractual?

6. Algunos de los destinatarios del dinero que figura en la contabilidad de Bárcenas han reconocido la veracidad de los apuntes. Ud. mismo dijo en su día que “todo es falso, salvo alguna cosa”. ¿Cuáles son ciertos y cuáles no?

7. ¿Se reunió usted con el Sr. Bárcenas y con el Sr. Arenas tras hacerse públicos los primeros indicios que relacionaban al Sr. Bárcenas con la financiación ilegal de su partido?

8. ¿Tuvo usted conocimiento de que diferentes empresarios acudían a la calle Génova a hacer donaciones económicas en efectivo? ¿Puede usted afirmar que esta información es falsa?

9. ¿Tuvo usted conocimiento de que se habia destruido el libro de visitas de la calle Génova? ¿Ha exigido explicaciones a quien dio la orden de destruirlo? ¿Por qué mintió la dirección del PP afirmando que la Ley de Protección de datos exige la destrucción mensual de esos libros? ¿Ha exigido usted responsabilidades a quien mintió al respecto?

10. ¿Puede usted afirmar que ni conoció ni dio el visto bueno a esas donaciones anotadas por el tesorero designado por usted en el 2008?

11. ¿Puede usted afirmar que sus campañas electorales del 2004, 2008 y 2011 no fueron financiadas en parte con dinero negro del Partido Popular?

12. ¿Es cierto que el Sr. Bárcenas le llamó a usted por teléfono el 10 de mayo de 2012 y le pidió que facilitara que su esposa, Rosa Iglesias, accediera privadamente cuando fue a declarar en la Audiencia Nacional?

13. ¿Tiene relación esa supuesta llamada con el hecho de que la Sra. Iglesias fuera recogida en su domicilio por un inspector de la policía que le acompañó a esa primera cita en la Audiencia Nacional y le facilitó el acceso privado al despacho del Juez Ruz?

14. ¿En qué fecha y a través de qué medio tuvo conocimiento el Gobierno y usted mismo del resultado de la Comisión rogatoria de las cuentas de Luis Bárcenas?

15. ¿Conocía usted el resultado de la comisión rogatoria cuando el 18 de enero de 2013 le mandó un mensaje telefónico a Luis Bárcenas que decía: “Luis lo entiendo. Se fuerte. Mañana te llamaré. Un abrazo”.

16. ¿Por qué mantuvo usted la comunicación personal con el Sr. Bárcenas cuando éste ya estaba imputado por su presunta relación con un caso de corrupción política y financiación ilegal del Partido Popular y se conocían sus cuentas en Suiza?

17. ¿Puso usted en conocimiento del juez los requerimientos del Sr. Bárcenas por si constituyeran un delito de incitación a manipular la justícia o intento de soborno?

18. ¿Tuvo usted conocimiento de las supuestas reuniones celebradas en el mes de diciembre entre Luis Bárcenas y destacados responsables de la Oficina Nacional de Investigación del Fraude quienes le habrían asesorado sobre como acogerse a la amnistía fiscal?

19. ¿Es cierto, como se establece en uno de los mensajes que intercambió con Luís Bárcenas, que fue usted mismo quien dio instrucciones para que mantuviera un despacho y una secretaria en la sede del PP de la calle Génova tras haberse apartado, supuestamente, del Partido Popular?

20. ¿Por qué mintió al asegurar el 25 de enero de 2013 en una entrevista en ‘Punto Radio’ al afirmar que no recordaba cuanto tiempo llevaba sin hablar con Bárcenas? (Le había enviado un mensaje desde su teléfono personal tan solo siete días antes).

 **********

La representant (UPyD), Rosa Díez, que fa un any va fer aquestes preguntes en el Congrés i el Senat, temples de la democràcia, en representació de ciutadans, votants i contribuents espanyols, li ha recordat al president Rajoy que encara -després d’un any- no han estat contestades? Si la senyora representant Rosa Díez sabia que no serien contestades, per què les va fer? Es tracta de perdre i fer perdre el temps? On es perd més el temps a Espanya, nació de nacions,  a l’empresa pública o a la privada?

 El vídeo

 Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:

 http://youtu.be/5zrdw6Cx0No

***********************************************************************************************

 

 

El Deure i la Glòria

 

<<…govern, del poble, pel poble, i per el poble…>>

Abraham Lincoln

(Gettysburg, 1863)

 

Pau, Paz, Peace

<<De quina classe de pau parlo? Quina classe de pau busquem? No una Pax Americana imposada al món mitjançant les armes nord-americanes. No la pau de la tomba o la seguretat de l’esclau. Estic parlant de la pau veritable, de la classe de pau que ajuda als homes i a les nacions a desenvolupar-se, a tenir esperançes i a construir una vida millor per els seus fills…; no una pau que sigui dels americans, sinó una pau per a tots els homes i dones; no una pau que únicament regni en el nostre temps, sinó una pau per sempre, una pau duradora…>>. (President John F.Kennedy, Universitat Americana, Washington, D.C., 10 juny 1963).

Quina classe de pau desitjem?

Universitat Americana

(Imatge: www.youtube.com)

 

<<Parlo de pau perquè davant nosaltres s’alça el perill d’una nova guerra. La guerra total no té sentit en una època en la que les grans potències poden mantenir grans i relativament invulnerables forces nuclears i negar-se a capitular sense recórrer a tals forces. No té sentit en una època en que una sola explosió nuclear conté quasi deu vegades més la força explosiva utilitzada per totes les forces aliades durant la Segona Guerra Mundial. No té sentit en una època en que els mortals verins produïts per un intercanvi nuclear serien transportats pel vent, l’aigua i la terra fins els últims racons del globus per perjudicar fins i tot a generacions que encara no han nascut>>. (President John F.Kennedy, Universitat Americana, Washington, D.C., 10 juny 1963).

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:

 http://youtu.be/99W4Vywe3zg

 

***********************************************************************************************

 Suárez, guanyar-se el sou

 <<Suárez no parava. Per sorpresa s’en va anar a París i es va entrevistar amb Chirac>>.

 

Va ser segurament per demanar suport i a buscar una recomposició del paper europeu d’Espanya. D’ençà aquell moment, l’ambaixador de França a Madrid va començar a seguir molt d’aprop la política interna del país. Els contactes diplomàtics eren com el magatzem de coets d’una revetlla. Oreja Aguirre anava a Alemanya i insistia en la costum de desvetllar a l’estranger els projectes immediats. El rei enviava al cap de la seva casa, marquès de Mondéjar, al Vaticà. Pau VI li concedia una audiència i en la mateixa rebia una carta privada en virtut de la qual Espanya renunciava al privilegi de presentació dels bisbes. Els camins per la revisió parcial del concordat quedaven aclarits. (1976: Pretérito Imperfecto-Difusora Internacional).

 Suárez s’entrevista a París amb el després primer ministre francès, Jacques Xirac, el 1976. (Imatge: www.abc.es). 

 

*********************************************************************************************

 Els colors del món

 

 

 

 Les Illes Medes, l’Estartit, Girona, reserva natural

 (Imatge: www.unisub.es)

 

 Es parla d’unes 60 mil immersions l’any a les Illes Medes. En concret, cada dia, poden capbussar-se 846 persones que hi porten els centres de submarinisme o els que fan immersió només amb tub i aletes (snorkel). També hi ha un petit contingent de 50 permisos per particulars. No sé si actuament les coses van així, però, són els Agents Rurals els qui s’encarreguen de comprovar que aquests límits no es superin. En el cas de detectar alguna infracció, aixequen actes que després deriven en sancions com les que ja ha imposat la Generalitat. Fa un parell d’anys es parlava de multes acumulades des de 18.000 euros fins als 30.000. 

 Pel que es veu, les Illes Medes són un lloc preferit pels submarinistes nacionals i internacionals i que ben bé mereixen un ampli reportatge del ‘National Geographic’. No només per destacar-ne l’activitat subacuàtica, sinó, pel valor humà i del medi ambient de ser reserva natural. Si les Illes Medes fossin una terra de mar amb activitat volcànica, ens ho miraríem d’una altra manera per la por davant el perill d’erupcions. Per ara, sembla que això no és pas així, per tant cal protegir molt i molt bé allò que pot patir com a conseqüència d’una desenfrenada i irresponsable activitat humana i podria desaparèixer com si es tractés d’una montanya amb les seves tripes plenes de foc.

Fan goig en el seu conjunt d’arxipèlag de 21,5 hectàrees que és a la Costa Brava i constitueix un dels espais d’interès natural més importants de la Mediterrània i és una gran reserva de fauna i flora marina.

 (Imatge: www.vilasub.com)

Però, fan por les seves coves i més per els qui mai ens hem posat un vestit de bus i començar l’incert descendiment. Què hi ha allà baix? Ens atacarà un pop gegant, una morena o un tauró? o és que només ho hem somiat i ens despertem de cop i volta? I si no ho és un somni?

Malauradament, cada any, principalment en aquesta estació, veiem les imatges dels successos de com les coves engoleixen a alguns submarinistes aventurers al màxim. No troben la sortida, gran quantitat de terra esvalotada els tapa la visibilitat…què hi passa a les coves? Què s’hi pot fer? 

En una gran reserva de la flora i fauna marina que cal estimar i protegir, és de desitjar el fet de reservar i preservar la vida de les persones.

El vídeo

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent:

  http://youtu.be/ZMhv05QvbpY

**************************************************************

 

  

Gregory Peck, l’advocat Atticus Finch, en una seqüència de la pel.lícula ‘Matar a un ruiseñor’ (1962), dirigida per Robert Mulligan, i basada en la novel.la de Nelle Harper Lee (Alabama, 1926). Premi Pulitzer i 30 milions d’exemplars venuts. (Imatge: cultura.elpais.com).

 

Atticus Finch: “Voldria que descobrissis allò que és el veritable valor, fill, en lloc de creure que l’encarna un home amb una pistola. Hom és valent quan, sabent que la batalla està perduda per endavat, ho intenta malgrat tot i lluita fins al capdevall, passi el que passi. Hom guanya rares vegades, però alguna vegada guanya”.

 

 

Units, 7.600.000 ciutadans de Catalunya, guanyaran

No cal que la senyora vicepresidenta del Govern espanyol, María Soraya Sáenz de Santamaria Antón -43 anys- digui, anunciï tot allò del que han de parlar -cal molt més diàleg, això no s’acaba aquí- els presidents Rajoy i Mas. No cal que escrigui cap guió sobre aquesta anunciada trobada. El senyor Rajoy, predicador expert, i com a president elegit d’un país que -vulguin o no, ho reconeguin o no, ho acceptin o no- ha estat, és i serà una nació de nacions constretes i amargades, pensem que és prou expert per conèixer el país que governa i que ja sap tot el que ha de dir. No cal que li diguin les paraules que ha de dir. Tot i que, hem de creure, acceptar i voler que, en tota veritable i gran democràcia qui governa són les dues cambres parlamentàries: Congrés i Senat. Allà és on ha de residir la voluntat del poble. No, mitjantçant cascades de decrets llei.

No cal que la senyora vicepresidenta, dóna la sensació que com a guionista de la conversa parli a cada moment de “referéndum de autodeterminación”. Hauria de saber que el projecte de llei en tràmit en el Parlament de Catalunya, tracta d’una Llei de Consultes, no de referèndum d’autodeterminació. Al menys, en aquest moment, això és així. Veurem el que diran els ciutadans de la mil.lenària nació catalana el proper 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, davant d’Espanya, Europa i el món. Es tracta d’una consulta el proper 9 de novembre, Sant Teodor, en la qual 7.600.000 ciutadans de Catalunya volen fer ús del seu sagrat i democràtic dret a decidir mitjançant les urnes. Situació perfectament normal en una veritable autonomia, no de ‘pantomima’ i en una veritable democràcia. No, una democràcia a ‘la española’. Cal fer més vagues de fam? La del mestre i professor de l’IES Llucmajor (Mallorca), Jaume Sastre i, ara, l’iniciada pel tinent Luis Gonzalo Segura del Oro-Pulido.

Ja veurem el que diran els ciutadans de Catalunya després de la trobada, entrevista, diàleg o conversa -hagués estat millor reunió o reunions de treball-, entre el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, i el de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas. Ja no queda més temps per perdre el temps, la comèdia, la farsa o el sainet. Entre altres raons de pes, perquè els puntuals i abundants emoluments que cobren -a l’enorme massa funcionarial no hi ha lloc pels Eros-, no ho pot permetre.

De totes maneres, el guió ja es va començar a escriure i a interpretar l’any 2006 quan els dirigents del ‘Partido Popular’ després a l’oposició, -veurem que passa a les pròximes eleccions generals- van iniciar una campanya -electoral- de recollida de signatures arreu del territorio d’Espanya, nació de nacions, en contra del projecte de Reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya -les Constitucions i Estatuts no deuen ser mausoleus-; el boicot contra els productes catalans i van portar davant el Tribunal Constitucional no renovat, la Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonòmia de Catalunya -la primera Llei-, que ja havia estat retallat pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovat pel Parlament, retallat i aprovat pel Congrés dels Diputats i el Senat, ratificat pel rei i ‘referendat’ pels ciutadans de la Catalunya pagadora. Un fet innecessàri, injust i d’una immensa buidor democràtica.

I la interpretació del guió segueix. Quatre anys per emetre una sentència entre vàries, i la pitjor (2006-2010). Menyspreu i humiliació pels ciutadans de Catalunya que ja havien referendat l’Estatut. Segons opinió del prestigiós diari financer ‘Financial Times’ que reclama “una solució negociada” per a Catalunya, <<la Constitució espanyola tenia prou flexibilitat per acomodar els catalans fins que el PP de Rajoy la va sabotejar el 2010, al persuadir els seus nominats al Tribunal Constitucional perquè retallessin parts de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya>>. El rotatiu anglès assenyala que “articles idèntics” dels Estatuts de Balears o el País Valencià “no es van tocar”. <<Això va disparar el separatisme català, fins llavors un moviment perifèric>>, destaca el ‘Financial Times’.

  

Any 2006. Federico Trillo y Soraya Sáenz de Santamaría, mostren el recurs contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, retallat, aprovat, ratificat pel rei i ‘referendat’ pels ciutadans de Catalunya. Un fet injust, innecessàri i propi d’una gran buidor democràtica. (Imatge: www.elmundo.es).

Penso que els dirigents del ‘Partido Popular’ -govern central i de les ‘regiones’, l’autonomia els produeix el xarampió, per això les ofeguen- legislen amb poder absolut i una cascada de decrets llei, per deixar a la més diminuta expressió l’autonomia constitucional de la mil.lenària nació catalana. A la mínima expressió el contingut de l’Estatut d’Autonomia i, a la mínima expressió -folklòrica-, la llengua catalana que protegeix la Constitució i que la parlen més de 10 milions de persones. Cras error, una altra vegada, i mostra d’una irresponsabilitat política d’envergadura que ens ha dut a la situació actual entre Catalunya i Espanya.

A ‘Matar a un ruiseñor’ el seu director, Robert Mulligan, ja no pot canviar el guió. Però a La Moncloa encara el poden canviar. 

Hi ha topades que es podrien evitar

(Imatge: www.politiquiando.com)

 

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:

 

 http://youtu.be/epDzwYiZiwA

************************************************************************************

El Deure i la Glòria

 

<<…govern, del poble, pel poble, i per al poble…>>

Abraham Lincoln

(Gettysburg, 1863)

<<Existeixen molt poques coses sobre la Terra tan belles com una Universitat>>, va dir John Mansfield en el seu tribut a les universitats angleses i és necessari aplicar aquí les seves paraules perqué són justes. No es referia a l’arquitectura de les seves torres ni al verd de la seva gespa, o al seus murs coberts per l’heura. Admirava l’esplèndida bellesa de la universitat, va dir, perquè era <<un lloc on aquells que odiaven a la ignorància podien esforçar-se a aprendre, i aquells que percebrien la veritat podien aconseguir que altres també la coneguessin>>.

Per tant, he elegit aquest moment i aquest lloc per discutir un tòpic sobre el qual la ignorància abunda excessivament i la veritat rarament arriba a percebre’s, encara que és el més important tòpic de tota la Terra: la pau mundial>>. (President John F.Kennedy, Universitat Americana, Washington, D.C., 10 juny 1963).

(Imatge: www.excelsior.com.mx)

 

El vídeo

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent:

 

http://youtu.be/1OzMa79TXTM

Pau, paz, peace

———————————————————————————–

 El naixement d’una nació. Què és Catalunya (Catalonia)

 

* LA RESPOSTA a la pregunta anterior.- A Mallorca, els agermanats se sostingueren durant el setembre, esperonats per llur fracció més radical encapçalada per Joanot Colom, i arribaren a formar setge contra Alcúdia. L’any 1522, intentaren amb èxit escàs de revifar la flama agermanada a Barcelona i València. A la tardor, el desembarcament de l’exèrcit reial, organitzat des de Barcelona, obrí la darrera fase del moviment, resolta amb l’encerclament de la Ciutat de Mallorca, on els agermanats resistiren fins el 8 de març de 1523. (Ulisses, 11).

 

En el seu poble nadiu, el felanitxer Joanot Colom, instador del Bé Comú, és com si no hagués existit mai, tot i haver estat un líder que defensà la Justícia i lluità fins a la mort en defensa de les llibertats. (Imatge: www.ixent.org). Obra de Gabriel Reiners, 1856).

* LA PREGUNTA.- Hi hagué una repressió immediata per part de l’exèrcit reial?

 

* LA CITACIÓ.- “Les antiguitats són l’únic camp en què el passat encara té futur”. 

Harold Wilson

 (Imatge: www.bbc.co.uk) – BBC photography archive

 

————————————————————————————

Els colors del món

<<La meva filla va morir fa un mes. A aquell armari hi han les seves sabates i el seu xal>>.

 

 

El doctor S. Weir Mitchell, (1829-1914) eminent neuròlog de Filadèlfia

(Imatge: www.psupress.org)

 

El doctor S. Weir Mitchell, eminent neuròleg de la Filadèlfia del segle XIX, va quedar endormiscat a la seva butaca una tarda d’hivern, després d’una jornada esgotadora de traball a la seva clínica.

El timbre de la porta el va despertar, i quan va obrir va veure l’esglaó a una nena amb un gastat xal al damunt de les seves espatlles i tremolant de fred. La nena li va demanar que anés amb ella a veure a la seva mare que, segons va explicar-li, es trobava desesperadament malalta.

El metge la va acompanyar per els carrers nevats fins a una casa vella, i la menuda el va guiar escales a dalt.

Allà va trobar a una malalta, a la qual va reconèixer com a una antiga serventa de la seva casa. Li va diagnosticar que patia pneumònia i va enviar a buscar les medicines que necessitava. Mitchell va acomodar a la malalta lo millor que va poder i va felicitar-la per tenir una filla tant obedient.

La filla havia mort

 

A l’escoltar-lo, l’anciana el va mirar sorpresa i va dir-li: <<La meva filla va morir fa un mes. A aquell armari hi han les seves sabates i el seu xal>>. 

El metge va trobar allà mateix el xal que havia vist damunt les espatlles de la patètica noia que va trucar a la seva porta. Estava doblat i sec, i era impossible que hagués estat utilitzat a la intempèrie aquella nit sota la rigorosa nevada.

La noia que el va acompanyar a la casa no va aparèixer jamai.

(Imatge: infinitomisterio.blogspot.com)

 

***************************************************************

 

 

    

 

I per descomptat la immersió lingüística amb una “total equivalència” entre les dues llengües -català i castellà- que ja es compleix al final de la primària. “L’alumne que és bo en català, és bo en castellà i el que no és bo, no ho és per un problema lingüístic, sinó d’aprenentatge”. Com volen que la Generalitat pugui dedicar els diners que fan falta en educació i instrucció, davant l’espoli fiscal de 15.000 milions d’euros -un 7,5% del PIB català- que surten cada any dels imposts dels ciutadans de Catalunya i que no tenen retorn per part del govern central? I encara en Monago, d’Extremadura, rebaixa més imposts perquè disposa de tants diners que no sap de que fer-ne. I encara n’hi donen més.

Perquè el ministre Montoro faci públiques i transparents unes veritables i auditades balances fiscals, cal que li ho demani el Parlament Europeu?

Això, en matèria econòmica. Però hi ha també l’intervencionisme del president Rajoy i del ministre d’Educació i Cultura, José Ignacio Wert, que pretenen dictar normes i dir com han de fer la seva feina els professionals de l’Escola Catalana. Una escola unida que no separa els alumnes per qüestió de la seva llengua, ni per res. Els hi ensenyen les dues oficials a Catalunya: català i castellà. També, l’anglès, francès, alemany o italià, però, és clar, no es pot fer tot el que es voldria davant l’espoli fiscal que pateix la nació catalana. Per això i per la nefasta pressió sobre l’autonomia constitucional que practiquen els dirigents del ‘Partido Popular’, 7.600.000 ciutadans de Catalunya, volen anar a votar el 9 de novembre. Perquè, no és només sobre els imposts i l’ensenyament, és amb tot. Volen que Catalunya sigui una autonomia de ‘pantomima’, i, ja n’hi ha prou! És el que diuen i volen expressar els ciutadans que viuen i treballen a Catalunya: ja n’hi ha prou!

El després cap de l’oposició, Mariano Rajoy, -any 2006- repetia i repetia en les seves prèdiques per terres d’Espanya, nació de nacions, contra la Reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, que era intervencionista. L’Estatut retallat, aprovat, ratificat pel rei i ‘referendat’ pels ciutadans de Catalunya, i, després sentenciat, no era intervencionista. Era modern, progressista, just, autonòmic exemplar i europeu. Qui és intervencionista -la més intervencionista del món- és l’Administració del president Rajoy. Cada divendres -fatídic divendres- ho veiem, principalment, pel que fa a Catalunya i amb una cascada de decrets llei que fan sortir els colors a la cara a la democràcia.

El sistema escolar català, no és una organització pensada per adoctrinar. “El nostre interès és espanyolitzar els nens catalans” perquè “se sentin tan orgullosos de ser catalans com de ser espanyols”, va dir el ministre José Ignacio Wert al Congrés dels Diputats. El senyor Wert vol prendre a les autonomies el poder de decidir què s’ensenya a l’alumnat. L’Escola Catalana amb la seva immersió lingüística elogiada pel Consell d’Europa, forma ciutadans lliures, responsables, autònoms, solidaris i capaços de tirar endavant el seu país, ja sigui Catalunya o Espanya. No, adoctrinar ni formar persones dòcils. El professorat està per ensenyar, fins i tot educar, no per adoctrinar. Aquests professors que, com molts altres treballadors públics i privats, han vist reduïts els seus salaris i empitjorades les seves condicions laborals. Professors, pares i alumnes han d’anar junts.

Tot això es veurà a les properes eleccions autonòmiques i generals. El poble té el poder d’acomiadar a qui el governa.

Christian Koch, exemple ‘cum laude’ de la immersió lingüística; diguin el que diguin, facin el que facin Rajoy i Wert.

 

No sabia parlar ni castellà ni català; ara ha obtingut la segona nota més alta de Catalunya: 9,81.

 

 Christian Koch, la millor nota de la selectivitat a Girona i la segona a Catalunya

(Imatge: www.elperiodico.cat)

 

Quan, el 2008, Christian Koch va arribar a Empuriabrava (Alt Empordà) -ho explica el rotatiu ‘El Punt Avui’-, tenia 12 anys i parlava alemany i anglès, però no sabia gens de català ni de castellà. Sis anys més tard, és l’estudiant que ha tret la millor nota de la selectivitat a Girona i la segona a Catalunya: un 9,8.

Ell tenia la impressió que la prova li havia anat bé, però no va ser fins que ahir al matí va començar a rebre un allau de trucades al mòbil que no va descobrir la dimensió del succés. En tot cas, l’èxit tampoc ni li ha caigut del cel: durant el batxillerat ha obtingut una mitjana de 9,81.

Atrets pel clima i el mar, els pares d’en Christian van decidir establir-se a Empuriabrava. Quan va arribar a l’institut Castelló d’Empúries, no sabia parlar ni castellà ni català, de manera que va anar de dret a l’aula d’acollida, on, bàsicament, va començar a conèixer el català. 

   

“El castellà el vaig aprendre ja el segon curs, quan em vaig incorporar a les classes normals”

Admet que va ser complicat adaptar-se a un nou país i a dues noves llengües, però destaca que les amistats el van ajudar a aprendre l’idioma i a integrar-se. Koch reconeix que el secret per aconseguir bons resultats és l’esforç i el treball. Això és el que ha intentat aplicar al llarg dels dos cursos de batxillerat i també per preparar l’examen de la selectivitat.

“Pots tenir un talent innat per alguna cosa, però si no treballes i no t’esforces no aconsegueixes tot el que vols”

En el seu cas, l’esforç i la feina són els dos ingredients que l’han portat a ser l’estudiant més brillant de la demarcació pel que fa a les notes de la selectivitat.

“Si t’esforces veritablement i treballes, pots aconseguir bons resultats, vinguis d’ón vinguis”

 

La idea d’en Christian era anar a estudiar física a la UAB i, si aconseguia prou nota, fer la doble titulació de física i química, un objectiu que podrà assolir amb la nota que ha tret. Quan se li pregunta sobre el futur, explica que la seva il.lusió és dedicar-se a la recerca i que ja pensa a marxar fora un cop acabi els estudis.

“És fora d’aquí on lamentablement hi ha les oportunitats”

Abans, però, l’espera un estiu “a la platja i amb els amics”. S’ho ha ben guanyat. (‘El Punt Avui’ – Redacció – Empuriabrava).

 

L’estudiant 10 és Carles Domingo Enrich, de 17 anys, que ha cursat el batxillerat científic a l’Escola Pia de Vilanova i la Geltrú amb un 9,95 de nota mitjana. En el ‘post’ anterior d’aquest Blog, en parlem. I pel que fa a la tercera nota, José Andrés Ballester Huesca, de l’institut Jaume Vicens Vives d’Altafulla, amb un 9,7.

 El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:

 http://youtu.be/g8wdGtSiujs

***************************************************************

 

El Deure i la Glòria

 

<<…govern, del poble, pel poble, i per al poble…>>

 

Abraham Lincoln

(Gettysburg, 1863)

 

 

<<Desitjem la prosperitat; i en un sistema de lliure empresa no pot haver-hi prosperitat sense beneficis…>>. (President John F.Kennedy, Cambra de Comerç dels Estats Units, Washington, D.C., 30 abril 1962).

 El president John F. Kennedy amb el vicepresident Lyndon B. Johnson

(Imatge: jfkplusfity.wordpress.com)

 

<<Mai abans d’ara, en els cinquanta anys d’existència de la Cambra de Comerç, la seva dedicació a una vigorosa economia a favor de l’interès nacional i internacional ha estat tan directa com avui. Aquesta Administració, els asseguro a vostès, comparteix la seva preocupació a prop del problema cost-beneficis que aclapara a la indústria nord-americana. Desitjem la prosperitat; i en un sistema de lliure empresa no hi pot haver prosperitat sense beneficis.Desitjem una economia creixent; i no pot existir creixement sense la presència d’inversions inspirades i finançades pels beneficis…>>.(President John F.Kennedy, Cambra de Comerç dels Estats Units, Washington, D.C., 30 abril 1962).

 

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden puntejar les adreces de vídeo següents:

http://youtu.be/G6_INK8hEvc

http://youtu.be/KDpDegyWthQ

***********************************************************************************************

Suárez

 

 

<<S’havia donat la impressió de que existia un Govern feble, condicionat, dominat pels alevins de la democràcia cristiana. Amb plena consciència de tot això, Suárez es dedicaria a desfer tal imatge…>>. 

 

 

Tant, tant i tant els hi costa als dirigents del ‘Partido Popular’ entendre als 7.600.000 ciutadans de la mil.lenària nació catalana? Amb els elevats i puntuals sous que cobren, penso que els hi aniria molt bé realizar, durant aquest estiu, un curs intensiu de sociologia.

El president Adolfo Suárez i el de la Generalitat de Catalunya, Josep Tarradellas. (Imatge: www.ara.cat).

El rei Joan Carles, Xabier Arzalluz, Manuel Fraga, Landelino Lavilla, Adolfo Suárez, Felipe González, Santiago Carrillo, Miquel Roca y Leopoldo Calvo Sotelo. El diàleg com a guia de la política a favor de l’interès públic, el raciocini i l’enteniment. (Imatge: www.elcorreogallego.es). 

El president Suárez destinaria moltes hores a conversar amb prohomes del franquisme i de l’oposició. Els polítics oponents més moderats acudirien a Castellana, 3. Els més radicals van demanar que l’entrevista es celebrés en terreny neutral. Els gests de Suárez produirien un immediat desglaç. El Govern, en el darrer incís de la seva declaració inicial, havia promés sol.licitar al rei la concessió d’una aministia. Això s’interpretava com un desig d’aproximar punts de vista i col.laborar en l’afany per la reconciliació. Precisament per aquesta raó va sorprendre a uns i a altres que a la matinada del 18 de juliol -efemèrides que aquest any no es va emplenar de commemoracions oficials- l’esclat de vàries dotzenes d’explosius en diferents edificis sindicals, movimentistes o judicials. Extrema esquerra? Extrema dreta? La tesi policial inclinaria la balança cap a el primer sentit. Es culparia dels actes al Grup Antifeixista Primer d’Octubre, dependent del Partit Comunista d’Espanya (reconstruït), facció no carrillista, que es diria haver estat immediatament desmantellada. Així i tot, pocs dies després, deixaria nous rastres de pólvora i odi en el mateix moment en que el rei anava a fer públic el contingut de l’amnistia. (1976: Pretériro Imperfecto-Difusora Internacional, S.A.).

    

Manifestació proamnistia a Barcelona

(Imatge: antropologia.cat)

***********************************************************************************************

 

Els colors del món

 

 Quan l’horror puja dels inferns

 

La densa columna de gasos que va projectar el Mont Pelat en el moment de la seva erupció. (Imatge: weinor.blogspot.com).

A les vuit del matí del 8 de maig de 1902 va entrar en erupció el Mont Pelat, a la illa francesa de la Martinica, al Carib. En tres minuts va quedar destruïda la ciutat de San Pedro. Carrers i edificis es van convertir en runa, van naufragar els vaixells ancorats en el port, la catedral es va esfondrar i unes 30.000 persones van perdre la vida. Només dos homes es van salvar, un d’ells condemnat a mort. Tot i que la seva cel.la era molt resistent el sostre es va esfondrar, i va romandre tres dies enterrat abans de ser rescatat. Ha estat una de les més grans catàstrofes del segle XX.

 

 1902, erupciona el volcà Monte Pelado a la illa caribenya de Martinica, provocant 30.000 morts.

(Imatge: lahistorianarradaatravesdelarte.blogspot.com)

 

 Runes de la ciutat de San Pedro després de l’erupció. Com l’esclat d’una bomba atòmica.

(Imatge: weinor.blogspot.com)

***********************************************

Urgent

Discurs i missatge del President John F.Kennedy, dirigit als governs d’Israel, Rússia i els Estats Units d’Amèrica.

Pau, pau i més pau. Per avui, per demà i per sempre.

http://youtu.be/99W4Vywe3zg

 ****************************************************************

Carles Domingo, primer estudiant que ha aconseguit obtenir un 10 de nota global en la selectivitat. De l’Escola Pia de Vilanova i la Geltrú diu que: “Més que estudiar moltes hores, moltes tardes, és posar molta atenció a classe. I tenir interès. Res més”. (Foto: Oriol Duran – www.elpuntavui.cat).

La immersió lingüística de l’escola de la nació catalana, segueix cap a amunt. És qüestió de no perdre el temps i d’anar junts, mestres, professors, alumnes, pares… Perquè, la democràcia és això. No, aprovar 7 lleis d’Educació fetes a Madrid -d’ençà el retorn de la democràcia usurpada fins ara- i que són un galimaties, sinó, la Llei d’Educació de Catalunya que és una nació mil.lenària i que ha de fer les coses, tot, tot i tot, molt ben fet. ‘Super’ consensuat, ‘super’ parlat i ‘super’ dialogat. Manera d’actuar que els dirigents del govern central i ‘regionales’ del ‘Partido Popular’ no saben practicar.

Vegin, sinó, la quantitat de decrets llei imposats per una majoria absoluta, que s’ha transformat en poder absolut i autoritarisme. Els resultats i pel que fa a l’ensenyament de la llengua catalana -protegida per la Constitució-, ha provocat un enrenou i malestar considerable -vagues de fam incloses- en els territoris dels Països Catalans -història, llengua i cultura- governats amb poder absolut pel ‘Partido Popular’ i que, com el govern central, emeten decrets llei com aquell que pasta ‘rosquilles’ amb la finalitat de deixar el model constitucional de la immersió lingüística en via morta. Cras error, perquè el seu èxit és rotund. Es creuen que manaran per sempre?

Totes les lleis que s’imposen sense diàleg ni consens -mitjançant decrets- són efímeres i un mal servei al país i a la democràcia. La Llei d’Educació vigent a Finlàndia -la millor d’Europa- van estar 6 anys per a la seva elaboració i consens. No es va pensar en idees d’actituds polítiques ni en campanyes electorals; es va pensar a favor de la democràcia i del servei cap a l’interès públic.

Èxit rotund de la immersió lingüística: Rècord de 323 joves que han obtingut més d’un 9 en la prova d’accés i, per primer cop, un únic 10 de nota global, el de l’estudiant Carles Domingo.

Ho explica Virtudes Pérez a el rotatiu ‘El Punt Avui’: Any de rècords en les proves d’accés a la universitat d’aquest any a Catalunya. Per primer cop un estudiant ha aconseguit obtenir un 10 de nota global, això vol dir ni una fallada en totes les assignatures obligatòries, i també s’ha superat el llistó existent fins ara quant al nombre d’estudiants que han obtingut una nota igual o superior a 9. Aquest curs han estat 323 joves, 176 noies i 147 nois, els que rebran les distincions que atorga el govern el 21 de juliol a Barcelona.

L’estudiant 10 és Carles Domingo Enrich, de 17 anys, que ha cursat el batxillerat científic a l’Escola Pia de Vilanova i la Geltrú amb un 9,95 de nota mitjana. Alguns dels seus raonaments en declaracions davant la premsa: “Més que estudiar moltes hores, moltes tardes, és posar molta atenció a classe. I tenir interès. Res més”. “No sóc estrany. No quadro en la imatge estereotipada del típic ‘empollón’. Faig el que toca i ja està.” “L’exemple i el suport dels pares és fonamental. Molts cops m’han guiat a l’hora d’escollir”.

 

Les puntuacions de les dues llengües demostren que l’objectiu que els alumnes acabin l’ESO amb una “total equivalència” entre les dues llengües ja es compleix al final de la primària.

  Els ciutadans de la Catalunya pagadora, mostren el seu suport a l’escola catalana i a la immersió lingüística. La Llei d’Educació catalana assegura que tots els nens acaben la secundària competents en català i en castellà. Revolució, malestar i desànim als Països Catalans -llengua, història i cultura- pels ‘decrets llei’ del ‘Partido Popular’ en contra de la immersió lingüística constitucional i l’escola en català. Ara, tots els ciutadans de la nació catalana volen expressar el seu sagrat i democràtic dret a decidir i anar a votar a la consulta del 9-N. (Imatge: ampaipse.wordpress.com).

 

Notable increment de resultats

 

Els resultats de les proves de les competències bàsiques dels estudiants de sisè de primària han millorat respecte de l’any passat en les quatre matèries avaluades: llengua catalana, llengua castellana, anglés i matemàtiques. Així, en llengua catalana s’ha passat dels 71,1 punts de l’any passat a 75,5; en llengua castellana, de 73 punts a 75,4, i en anglès, de 73 a 75,1 punts. La pujada més notable s’ha donat en matemàtiques, en què s’ha passat dels 76,3 punts de l’any passat a 81.

 

Beneficis de la immersió lingüística a l’hora d’aprendre correctament tant el català com el castellà.

Les puntuacions de les dues llengües demostren que l’0bjectiu que els alumnes acabin l’ESO amb una total equivalència entre les dues llengües que ja es compleix al final de la primària. Ho va remarcar Irene Rigau, Consellera d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, “l’alumne que és bo en català, és bo en castellà. El que no és bo, no ho és per un problema lingüístic, sinó d’aprenentatge”.

En lloc d’ajudar i afavorir l’interès públic, continuades encamellades del govern central, centralista, nacionalista espanyol i amb poder absolut del ‘Partido Popular’, a Catalunya.

La campanya del govern Rajoy i del ministre Wert contra l’escola catalana i la immersió lingüística, així, com els governs del ‘Partido Popular’ dels Països Catalans -història, llengua i cultura- deixarà una taca negra a l’història  de l’ensenyament d’Espanya, nació de nacions constretes i amargades. Mai per mai un país que vol ser democràtic, just, modern i progressista es pot governar en continuats ‘decrets llei’. Això enfonsa la moral dels ciutadans d’un país, que volen creure en el seu esforç personal i col.lectiu per anar cap a endavat i no refiar-se sempre del ‘papà Estat’. Els dirigents del ‘Partido Popular’ no governaran pas sempre.

Des de l’any 2006 en que Federico Trillo i  Soraya Sáenz de Santamaría van presentar recurs contra  l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, retallat, aprovat, ratificat i referendat, davant el Tribunal Constitucional no renovat, la situació entre Catalunya i Espanya és ja insostenible. Molt mal exemple davant Europa. 

Pel que fa a la llengua catalana -també hi ha l’espoli fiscal-, no és només la llei de llengües d’Aragó -que hi diu el Tribunal Constitucional?-, amb l’absurditat de canviar-li la denominació pel llarg nom que deriva en l’acrònim Lapao, sinó també la llei de la funció pública del govern balear, que fulmina el català com a requisit per treballar a l’administració, i el decret de llengües del mateix José Ramón Bauzá, que posa fi a la immersió lingüística constitucional a les Illes.

I a València que des de la seva arribada al càrrec, el 2011, Alberto Fabra ha aplicat polítiques de menyspreu a la llengua i d’agressió al català. Però la seva croada anticatalanista també ha tingut episodis com ara el tancament de les emissions de TV3 i Catalunya Ràdio al País Valencià, així, com fer tancar RTVV. On és la llibertat d’expressió i difusió que estableix la Constitució?

 Una imatge europa del segle XXI? Vergonya, senyors, vergonya!

(Foto: José Cuéllar – www.elpuntavui.cat)

La llengua catalana no és només l’obsessió de Rudi, Bauzá i Fabra, convertits en alumnes avantatjats d’un ‘Partido Popular’ que en aquesta legislatura ha obert una esquerda amb la llei orgànica de millora de la qualitat de l’educació (LOQME), més coneguda com la llei Wert, és una norma estatal feta i aprovada mirant a Catalunya. El seu promotor, el ministre d’Educació i Cultura, José Ignacio Wert, ho va dir clarament al Congrés dels Diputats: “El nostre interès és espanyolitzar els nens catalans” perquè “se sentin tan orgullosos de ser catalans com de ser espanyols”.

 

El rei Joan Carles al president Mariano Rajoy:

“Això d’espanyolitzar els catalans del pobre Wert…Ja li he dit que està molt mal fet, el que ha fet”. (politica.elpais.com). (Imatge: www.elperiodico.com).

Ho veurem per la Diada Nacional de Catalunya de l’11 de Setembre. Ho veurem a la lliure expressió dels ciutadans de Catalunya, pel sagrat i democràtic dret a decidir de la consulta del 9 de Novembre, Sant Teodor. Ho veurem a les eleccions autonòmiques i a les generals. Els ciutadans, el poble, la democràcia tenen la paraula i la clau del futur de la nació catalana.

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:

http://youtu.be/z_zrseWggJM

————————————————————————————————————

 

El Deure i la Glòria

 

<<…govern, del poble, pel poble, i per el poble…>>

Abraham Lincoln

(Gettysburg, 1863)

Actitud envers els negocis

<<…devem evitar la inflació, modernitzar la indústria nord-americana i millorar la nostra posició en els mercats muncials…>>. (President John F.Kennedy, Cambra de Comerç dels Estats Units, Washington, D.C., 30 abril 1962).

  (Imatge: www.npr.org)

 

El president Kennedy va intentar fermament, i amb éxit general, desde l’inici de la seva Administració, sostenir el front contra la inflació.

<<…No vull significar amb això que ens hàgim apartat dels mercats mundials, o que els hàgim perdut, ja que les nostres exportacions de productes, que arriben a la xifra de vint mil milions de dòlars, indiquen que això no ha succeït. I els nostres preus han millorat en els dos o tres darrers anys. Però si hem d’enfrontar-nos amb l’escapada de l’or, d’una o altra forma devem eliminar el dèficit de la nostra balança de pagaments i continuar, al menys així ho crec jo, amb la reducció de les nostres àmplies obligacions internacionals; devem evitar la inflació, modernitzar la indústria nord-americana i millorar la nostra posició en els mercats mundials…>>. (President John F.Kennedy, Cambra de Comerç dels Estats Units, Washington, D.C., 30 abril 1962).

 

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:

http://youtu.be/z6njUgNYpyI

 

 

————————————————————————————

El naixement d’una nació. Què és

Catalunya

 

 

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- A València, l’estiu de 1521, hom arribà a l’encontre armat. D’una banda, les mainades dels senyors, dotades de cavalleria i assistides per homes del Principat, per castellans, precedides per una força de xoc integrada pels seus vassalls sarraïns. D’una altra, les forces ciutadanes, exclusivament d’infanteria. No obstant qualque victòria agermanada, com la de Gandia, del 25 de juliol, que obligà l’exèrcit del lloctinent i dels nobles a retirar-se i fer-se a la mar per Dénia, el balanç final fou negatiu per a les germanies. La derrota d’Almenara, el dia 18, havia presentat la caiguda dels revoltats del nord valencià i la interrupció dels contactes amb el Principat, i la capitulació d’Oriola, del dia 30 d’agost, representà la pèrdua de les contrades meridionals. El 19 d’octubre, caigué València. (Ulisses, 11).

Ajuntament de Gandia

(Imatge: www.gandia.org)

 

* LA PREGUNTA.- A Mallorca, els agermanats, se sostingueren?

 

* LA CITACIÓ.- “No hi ha més que una vida; per tant, és perfecta”. Paul Eluard.

 

 Paul Éluard was a French poet, and one of the founders of the Surrealist movement. (Imatge: www.myfrenchlife.org).

 

————————————————————————————

Els colors del món

 

<<Camalat>>, <<Camelot>>

 

L’emplaçament més acceptat de la llegendària cort del rei Artur -‘Camelot’- i avalat en part per testimonis arqueològics, és Cadbury Castle, a Sormerset. Aquesta localitat, amb el seu castell originari (les restes d’un turó fortificat), es trova prop de Queen Camel. Segons escrits de John Leland, antiquari en el temps del rei Enric VIII, els habitants del lloc anomenaven <<Camalt>> al turó i a la seva fortalesa.

 

Cadbury Castle – Somerset

(Imatge: en.wikipedia.org)

També s’ha pretès que el riu Cam, que transita prop d’allà, va ser escenari de la batalla de Camlann, última contesa del rei Artur i sobre la qual fan referència els ‘Annales Cambriae’, escrits per Nennius, historiador britànic del segle IX.

Es diu que uns camperols van desenterrar en certa ocasió gran quantitat d’esquelets en un enterrament a l’oest de Cadbury Castle. Semblava com si en temps remots s’hagués lliurat alguna batalla en aquell lloc.

Existeix la llegenda de que Artur no va morir en aquella batalla: es va recuperar de la seva ferida i tornarà a regnar en una edat d’or. 

El rei Artur

(Imatge: www.phistoria.net)

 

***********************************************

El president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, saluda al rei Felip VI després de la proclamació al Congrés. (Imatge: www.ara.cat).

<<…Junto al castellano, lengua oficial del Estado, las otras lenguas de España forman un patrimonio común que, tal y como establece la Constitución, debe ser objeto de especial respeto y protección; pues las lenguas constituyen las vías naturales de acceso al conocimiento de los pueblos y son a la vez los puentes para el diálogo de todos los españoles. Así lo han considerado y reclamado escritores tan señeros como Antonio Machado, Espriu, Aresti o Castelao…>>. (Felip VI, del discurs de proclamació com a rei d’Espanya, Congrés de Diputats, Madrid, 19 juny 1914).

Actualment, amb el govern del ‘Partido Popular’, dreta radical, centralista, nacionalista espanyol i amb poder absolut, la mil.lenària llengua catalana – a l’Aragó és la llengua catalana i no ‘lapao’- no es sent respectada ni protegida. L’actual revolució, malestar i desengany als Països Catalans -història, llengua i cultura- i l’encalçament de l’immersió lingüística a les escoles, principalment a ses Illes Balears i al País Valencià ( governs del ‘Partido Popular’), són els testimoni evident de tot que està passant. Fins i tot, vagues de fam a Mallorca. El que no pot ser de cap manera, és que el rei Felip VI digui una cosa, i el president Mariano Rajoy i el ministre Wert en facin una altra. 

*********************

 

Èxit de la immersió lingüística, que no separa, uneix

L’èxit no ha pogut ser més rotund, tot i que, com el riu que baixa ple d’aigua fresca de les altes muntanyes, sempre en pot baixar més i aprofitar-se millor. Parlem de les llengües que es parlen a Espanya, nació de nacions constretes i amargades. Parlem de la immersió lingüística a les escoles de la nació catalana, que està tenint éxit i beneficis. Ho veuen els pares, els treballadors de l’ensenyament i els ciutadans de Catalunya. La immersió lingüística progresa gràcies a tothom que estima l’ensenyament, l’esforç, la vocació i el progrés. És clar que podem ser els millors d’Europa! Amb tot, tot i tot. Amb paraules i amb fets. Aquests darrers són el notable increment de resultats del centenar de centres auditats pel govern de la Generalitat de Catalunya. La millora en l’avaluació dels alumnes de primària, és clara i contundent.

Hi ha qui parla, parla i parla, però, no fa res per aportar solucions i millores -el diàleg tancat sota el mausoleu-, però, hi ha qui sí es mou. La consellera d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, Irene Rigau, -‘entranyable’ del ministre d’Educació i Cultura, José Ignació Wert- va presentar els resultats de les proves de les competències bàsiques dels estudiants de sisè de primària i que han millorat respecte de l’any passat en les quatre matèries avaluades: llengua catalana, llengua castellana, anglès i matemàtiques.

Els fets, els resultats

 

Així, en llengua catalana s’ha passat dels 71,1 punts de l’any passat a 75,5; en llengua castellana, de 73 punts a 75,4, i en anglès, de 73 a 75,1 punts. La pujada més notable s’ha donat en matemàtiques, en què s’ha passat dels 76,3 punts de l’any passat a 81.

 

“L’alumne que és bo en català, és bo en castellà”

 

Rigau va aprofitar els resultats en català i castellà per reforçar els seus arguments sobre els beneficis de la immersió lingüística a l’hora d’aprendre correctament tant el català com el castellà. Segons Rigau, les puntuacions de les dues llengües demostren que l’objectiu que els alumnes acabin l’ESO amb una “total equivalència’ entre les dues llengües ja es compleix al final de la primària. “L’alumne que és bo en català, és bo en castellà”, va remarcar Rigau, que hi ha afegir que “el que no és bo, no ho és per un problema lingüístic, sinó d’aprenentatge”.

 

Beneficis de la immersió lingüística

 

La millora global dels alumnes de sisè de primària ha anat acompanyada d’un increment en els resultats, encara més notables, del centenar d’escoles d’alta complexitat social, en les quals els alumnes no aconseguien aprovar cap de les competències bàsiques en proves anteriors. Aquests centres, amb un total de 8.000 alumnes, van ser objecte d’una auditoria pedagògica a càrrec del Departament d’Ensenyament que, si es jutja pels resultats, ha funcionat.

El departament “els escolta”

 

La millora s’ha produït sense que s’hagin pres encara mesures concretes, segons va admetre Rigau, que va dir que n’hi ha hagut prou amb el fet que els directors i els docents hagin vist que el departament “els escolta”.

 

Christian Koch, exemple de  l’èxit del model d’immersió lingüística

 

Christian Koch, d’Empuriabrava (Costa Brava – Girona), vol estudiar la doble titulació de Física i Química a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) per ser investigador. Ha estudiat mitjançant la immersió lingüística i ha aconseguit la millor nota de la selectivitat a Girona. (Imatge: www.lavanguardia.com). 

Ho repetirem moltes vegades en front d’aquells que volen destruir el model d’ensenyament de la nació catalana. La millor nota de selectivitat a les comarques de Girona, un 9,8, l’ha aconseguit un jove alemany arribat fa sis anys a Empuriabrava. Només parlava anglès i alemany, i va haver de passar per una aula d’acollida. Els seus resultats acadèmics posen en evidència aquells que volen destruir el model d’immersió lingüística.

El vídeo

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent: http://youtu.be/ukhYNgXJ-nY

***********************************************************************************************

El Deure i la Glòria

 

<<govern, del poble, pel poble, i per al poble…>>

 

Abraham Lincoln

(Gettysburg, 1863)

 

 

<<El nostre nivell de salaris en les grans indústries va augmentar el trenta per cent en els Estats Units, però al mateix temps va augmentar un cinquanta vuit per cent tan a França com a Alemanya…>>. (President John F. Kennedy, Cambra de Comerç dels Estats Units, Washington, D.C., 30 abril 1962).

 (Imatge: novashistoria.blogspot.com)

 

<<En la batalla competitiva pels mercats mundials, de la qual en depèn la balança de pagaments, estic completament segur de que el nostre historial d’ençà la fi de la guerra de Corea no és totalment satisfactori per a ningú de nosaltres. Des de la fi de la guerra de Corea els nostres preus d’exportació van pujar un onze per cent, mentre que els preus d’exportació del Mercat Comú Europeu s’han mantingut inalterables. Hi va haver-hi importants increments en els salaris durant aquest període, com tots ja coneixem. El nostre nivell de salaris en les grans indústries va augmentar el trenta per cent en els Estats Units, però al mateix temps va augmentar un cinquanta vuit per cent tan a França com a Alemanya. Però també la seva producció per hora-home va augmentar de manera suficient perquè els seus costs per unitat de producció van pujar menys que els nostres. Durant aquest període, els nostres dipòsits d’or s’han vist reduïts en cinc mil milions cinc-cents mil dòlars…>>. (President John F. Kennedy, Cambra de Comerç dels Estats Units, Washington, D.C., 30 abril 1962).

 

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden puntejar les adreces de vídeo següents:

http://youtu.be/6DbhTwahqPg

 

http://youtu.be/tpaiy5jr9sk

***********************************************************************************************

 

Suárez

 

 <<Un espectacle endimoniat>>

 

Tan punt el Govern es va presentar davant les Corts es va trobar amb un espectacle endimoniat. Es devia aprovar la reforma del Codi Penal, pendent des del darrer ple, i les coses havien rodat de tal forma i manera que hi havia diferents opcions entre les quals escollir. La Comissió de Justícia havia elaborat un text de recanvi que permetia substituir la prohibició dels partits totalitaris de disciplina internacional amb una altra fórmula més possitiva que deixava marge a un futur reconeixement del Partit Comunista. El Govern devia definir-se i demostrar quin era el text que preferia; però va optar per l’abstenció. I no és que sobtadament li hagueren entrat escrúpols en favor del joc net. És que es trobava entre l’espasa i la paret. Els ministres militars havien amenaçat amb votar en contra si la resta del Govern donava suport a la modificació proposta. A conseqüència d’això es va oferir un espectable inenarrable. Es va rebutjar l’esmena perqué el Govern no li va donar suport, i, acte seguit, va estar a punt de fracassar tota la modificació del Codi Penal i, per consegüent, l’aprovació dels partits polítics. (1976: Pretérito Imperfecto – Difusora Internacional, S.A.)

   

 Santiago Carrillo i Adolfo Suárez

(Imatge: cabeceras.eldiariomontanes.es)

 

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent:

http://youtu.be/2Igp_aA6YNo

 

***********************************************************************************************

Els colors del món

 

 ‘Naga Panchami’

 

(Imatge: www.guioteca.com)

 

Cobres inofensives durant un dia

 

L’adoració de serps encara constitueix un aspecte important de la religió popular en moltes regions de l’Índia. Un dia a l’any, a ple estiu, es celebra el <<festival de les serps>>, denominat Naga Panchami (paraules que signifiquen <<serp>> i <<cinquè>>). El nom al.ludeix al cinquè dia del mes hindú de Shravan, que correspon al temps que transcórrer entre principis de juliol i principis d’agost.

 

(Imatge: www.teinteresa.es)

 

Festival de la Serp a Jammu (Índia)

 

Durant aquest dia es creu que les cobres no piquen a ningú i són venerades vives o davant d’una imatge seva. A vegades, les serps són manipulades per devots del culte. Els adoradors de serps també alimenten de manera ritual a les cobres sagrades que es crien en temples especials, fins i tot, col.loquen recipients amb llet com ofrena a les cobres salvatges en els llocs freqüentats per elles.

***************************************************************

 

 

 

(Imatge: www.corsicainfurmazione.org)

 

La Catalogne exprime sa solidarité envers Jaume Sastre, en grève de la faim pour défendre l’enseignement du catalan a aux îles Baléares.

Actualment, el mestre i professor de l’IES Llucmajor Jaume Sastre ha decidit abandonar la vaga de fam després de 40 dies sense menjar en defensa d’una educació digna en català.

 

(Imatge: whatwillmatter.com)

 

 Correspon al títol del llibre que entre 1954 i 1955 va escriure el després senador nord-americà, John F. Kennedy. Ho va fer aprofitant el període de convalescència en el seu llit, recuperant-se d’una operació a l’esquena. El llibre, que va guanyar el Premi Pulitzer, descriu actes de valor i integritat realitzats per vuit senadors estadounidencs. Es manté com el millor llibre escrit sobre valentia i el Senat dels Estats Units.

El mestre i professor de l’IES Llucmajor (Mallorca – Ses Illes – Països Catalans), Jaume Sastre, després de 40 dies sense menjar en defensa d’una educació digna en català, mereixeria figurar entre els esmentats a ‘Profiles in Courage’. No és només la llei de llengües d’Aragó (‘Partido Popular’), amb l’absurditat de canviar-li el nom a la llengua catalana pel llarg nom que deriva en l’acrònim Lapao, sinó també la llei de la funció pública del govern balear (‘Partido Popular’), que fulmina el català com a requisit per treballar a l’administració, i el decret de llengües -sempre els decrets del poder absolut- del mateix José Ramón Bauzá (‘Partido Popular’) que pretén posar fi a la immersió lingüística a ses Illes. No ho aconseguiran mai de la vida.

Milions de persones anhelen anar a votar a les properes eleccions autonòmiques i generals, per acomiadar als dirigents del ‘Partido Popular’, dreta radical, centralistes, nacionalistes únics espanyols i amb poder absolut. A la nació catalana, milions dels seus ciutadans -la força del poble i de la democràcia- aniran a votar el 9-N per expressar el seu sagrat i democràtic dret a decidir. 

El maremágnum i desastre de dimensions faraòniques -atur, econòmic, social, sanitari, instrucció i educació, serveis socials, investigació i recerca, cultura…, ofec autonòmic, econòmic i social de Catalunya…que han dut a terme els governs del ‘Partido Popular’ i d’una manera injusta i innecesària la qüestió de la llengua catalana i el bon funcionament de l’immersió lingüística, ha originat un profund malestar en els territoris dels Països Catalans -història, llengua i cultura- després de tot el que ja estableix la Constitució. Els dirigents del ‘Partido Popular’ han volgut obrir temes lingüístics -cras error- que ja estaven, des de fa gairebé trenta anys, reglamentats per la Constitució.

<<Es oficial una lengua, independientemente de su realidad y peso como fenómeno social, cuando es reconocida por los poderes públicos como medio normal de comunicación en y entre ellos y en su relación con los sujetos privados>>. (SSTC 82/1986 y 46/1991).

<<La cooficialidad de las demás lenguas españolas lo es con respecto a todos los poderes públicos radicados en el territorio autonómico, sin exclusión de los órganos dependientes de la Administración Central y de otras instituciones estatales en sentido estricto>>. <<En los territorios dotados de un Estatuto de cooficialidad lingüística el uso de los particulares de cualquier lengua oficial tiene efectivamente plena validez jurídica en las relaciones que mantengan con cualquier poder público radicado en dicho territorio, siendo el derecho de las personas al uso de una lengua oficial un derecho fundado en la Constitución y el respectivo Estatuto de Autonomía>>. (SSTC 82/1986 y 123/1988).

<<La instauración por el art. 3.2 de la Constitución de la cooficialidad de las respectivas  en determinadas Comunidades Autónomas tiene consecuencias para todos los poderes públicos en dichas Comunidades, y en primer término el derecho de los ciudadanos a usar cualquiera de las dos lenguas ante cualquier administración en la Comunidad respectiva con plena eficacia jurídica>>. (STC 82/1986).

<<Nada se opone a que los poderes públicos prescriban, en el ámbito de sus respectivas competencias, el conocimiento de ambas lenguas para acceder a determinadas plazas de funcionario o que, en general, se considere como un mérito entre otros el nivel de conocimiento de las mismas>>. (STC 82/86). 

<<El règimen de cooficialidad lingüística establecido por la Constitución y los Estatutos de Autonomia presupone no sólo la coexistencia sino la convivencia de ambas lenguas cooficiales>>. <<Los poderes públicos deben garantizar, en sus respectivos ámbitos de competencia el derecho de todos a no ser discrimandos por el uso de lenguas oficiales en la Comunidad Autónoma”. (STC 337/1994).

<<Corresponde a los poderes públicos competentes, en atención a los objetivos de la educación, organizar la enseñanza que debe recibirse en una y otra lengua en relación con las distintas áreas de conocimiento obligatorio en los diferentes niveles educativos para alcanzar un resultado proporcionado con estas finalidades>>. (STC 337/1994).

 

(Imatge: alp2500.blogspot.com)

L’immersió lingüística a Catalunya:Trenta anys d’èxit en l’ensenyament, convivència del català i el castellà, convivència dels nens, alumnes, estudiants, pares mestres i professors, convivència familiar dintre l’escola catalana -sense separacions dels nens- i cap a l’escola de progrés.

 

Aprenen de forma progressiva les dues llengües, català i castellà. També l’anglès. Quan finalitzen els seus estudis les dominen de manera total. Cal paciència en l’aprenentatge de les dues llengües. El sistema escolar català té per missió formar ciutadans lliures, responsables, autònoms, solidaris i capaços de tirar endevant el seu país, ja sigui Catalunya o Espanya. No adoctrinar ni formar persones dòcils.

Pel que fa a Jaume Sastre i en un comunicat, el gabinet de crisi, format per familiars i persones designades per ell mateix, ha agraït el “milers de suports i la solidaritat” rebuts “des de les més diverses i llunyanes procedències”. Aquest gabinet també denuncia “l’actitud sorda” de Bauzá (‘Partido Popular’), a qui han acusat d’estar “obstinat a desatendre una proposta tan sensata i senzilla com la d’optar per la via del diàleg i del consens en matèria educativa” i ha reivindicat la seva defensa d’una “escola digna, de qualitat i en català”. Jaume Sastre ha anunciat que el curs vinent durà a terme noves accions perquè “el conflicte s’ha fet més crònic”.

Es comença canviant el nom de la llengua catalana per l’acrònim Lapao, i s’acaba en una dictadura.

 

(Imatge: www.directe.cat)

Juanjo Puigcorbé en suport a Jaume Sastre

(Imatge: www.europapress.es)

 

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:

http://youtu.be/NJvSrSjjUHo

 

***********************************************************************************************

El Deure i la Glòria

 

<<…govern, del poble, pel poble, i per al poble…>>

 

Abraham Lincoln

 

(Gettysburg, 1863)

 

<<Aquest és el quid de la qüestió que en recents mesos ha estat ocupant l’atenció de tants de nosaltres, dels nostres esforços per persuadir al sindicat de l’acer perquè acceptés un acord no inflacionista de salaris, i de persuadir a les empreses de l’acer que realitzaren tot possible esforç per mantenir l’estabilitat dels preus>>. (President John F.Kennedy, Cambra de Comerç dels Estats Units, Washington, D.C., 30 abril 1962).

Conferència de premsa de JFK: de viu en viu 

 (Imatge: jfkplusfifty.wordpress.com)

 

<<Quan parlo de l’interès públic amb relació a aquests assumptes, no estic emprant una frase simplement retòrica. Costa als Estats Units tres mil milions a l’any mantenir nostres tropes, el nostre aparell defensiu i els nostres compromisos de seguretat a l’estranger. Si la balança comercial no es decanta de manera favorable cap a la nostra part per tal de finançar aquesta càrrega, disposen de dues alternatives: primera, perdre or com ho hem estat fent fins avui; i, segona, començar la retirada dels nostres compromisos de seguretat>>. (President John F. Kennedy, Cambra de Comerç dels Estats Units, Washington, D.C., 30 abril 1962).

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar les adreçes de vídeo següents:http://youtu.be/VKS41m_X3_o

http://youtu.be/m90QoVebTcs (“Iraq is George Bush’s Vietnam”

************************************************************************************

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

 

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Però quan Lleida i Barcelona eren pacificades, la revolta esclatava a Girona, promuguda pel propi jurat en cap, Rafael Querol, ciutadà honrat, i s’estenia per tota la vegueria gironina i l’Empordà. Un tret de les accions insurreccionals del Principat va ésser la interferència constant de bandositats nobiliàries. L’onada revolucionària encengué Mallorca en 1521, en estret contacte amb els agermanats valencians. La Tretzena de Mallorca dominà l’illa i n’expulsà el governador general, Miquel de Gurrea, sense aconseguir, emperò, l’adhesió d’Alcúdia, segona població de l’illa, on resistiren els gentilhomes. Tampoc no dominà Menorca ni Eivissa, aquesta esdevinguda reducte de Miquel de Gurrea. (Ulisses, 11). 

 (Imatge: historywallace.blogspot.com)

Les Germanies (1521-1523) a València i Mallorca. Aquesta va ser una revolta de menestrals i pagesos. El seu objectiu principal era d’intervenir en els afers municipals i d’un mode especial en el sistema tributari.

* LA PREGUNTA.- S’arribà a un encontre armat?

* LA CITACIÓ.- “Participem en una tragèdia, en una comèdia només mirem”. Aldous Huxley.

(Imatge: ecstatic-noise-tumblr.com) 

 ***********************************************************************************

 

Els colors del món

 

 (Imatge: mjkyros.wordpress.com)

 

Una nana groga o una nana blanca

 

El Sol està classificat com una nana groga, és a dir, a meitat camí entre les estrelles més grans i les menors, i entre les blanc-blaves més calentes i les rojes més fredes. Per exemple, Rigel és de 25.000 a 50.000 vegades més lluminosa, i la freda Antares, supergeganta roja, és 27 milions vegades més grossa.

 

Rigel

 

(Imatge: stock-space-images.com)

 

Les reaccions químiques que permeten al Sol seguir brillant suposen cada segon una pèrdua de massa de quatre milions de tones. Però, donat el seu enorme volum, no es preveu que es pugui erigir-se en gegant roig, al menys fins a dintre 8.000 milions d’anys. Quan això succeeixi, es produirà una terrible expulsió de calor, i a la Terra, si existeix, no podrà continuar la vida tal com avui la coneixem. Encara que els habitants terrestres d’aquell moment aconseguissin protegir-se del calor, els seus descendents tindrien que enfrontrar-se al fred extrem que provocarà la transformació del Sol en una nana blanca.

 Antares

(Imatge: yomiroalcielo.blogspot.com)

 

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent: http://youtu.be/JI4xCka3aMA

 

***********************************************

(Imatge: www.mallorcadiario.com)

 

El mestre i professor de l’IES Llucmajor -Mallorca-ses Illes Balears-, Jaume Sastre, ha estat 40 dies en vaga de fam en defensa de la llengua catalana i d’una educació digna en català. Això passa en una Unió Europea democràtica i progressista i en una Espanya, nació de nacions, on un nou rei -Felip VI- acaba de ser entronitzat. El rei ho ha de saber.

 

Comunicat en suport i solidaritat amb Jaume Sastre i amb tots els docents de Mallorca

 

El Comitè Permanent de l’Assemblea Nacional Catalana fa seu el següent comunicat fet públic per l’Assemblea Nacional Catalana de la Catalunya Nord:

Nosaltres sem la territorial nord-catalana de l’ANC.

Avui hem rebut un comunicat de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca.

Parla del company de Mallorca que ha deixat d’alimentar-se perquè està afamat de llibertat i perquè està assedegat de justícia per a la seua llengua.

En Jaume Sastre, quan parla aquesta llengua diu: “jo cant”. Nosaltres aquí dalt, diem: “jo canti”.

Els companys valencians diuen “jo cante” i al Principat diuen “jo canto”. Però de fet, cantem tots la mateixa cançó.

Perquè aquestes diferències expliquen una riquesa i una diversitat, però sobretot, sobretot, expliquen una unitat.

Per això, volem dir al Jaume, i als companys docents de Mallorca que no estan sols i que el seu combat ens deixa plens d’admiració.

Volem dir al President Bauzà que el seu combat contra la nostra llengua comuna coincideix amb el combat que menen amb el mateix objectiu els seus amics que governen València, impedint la presència mediàtica de la llengua i suprimint escoles en català.

Que els seu menyspreu és el mateix que mou els qui governen a Madrid en el seu intent d’eliminar la immersió com ho han fet ja a les Illes.

I que la seva mateixa intolerància, ho sap molt bé, és la que mou els qui governen a l’Aragó, que creuen eliminar una llengua eliminant-ne el nom.

De fet, el mapa de les seves agressions ens dibuixa clarament el mapa de la nostra llengua.

I com que tothom sap que la llengua és la pàtria i que en la llengua hi viu l’expressió més íntima d’un poble, són ells, els nostres adversaris, els qui ens estan dibuixant el mapa dels Països Catalans.

Des del nord, us volem dir a tots que nosaltres sem l’exemple i el laboratori del que li passarà a la nostra llengua si no es dota ràpidament d’un estat propi.

Us ho explicarien les generacions de nord catalans que han hagut d’encarar-se cada dia i cada instant amb la voluntat d’un estat que decideix imposar la seva llengua eliminant totes les altres.

Per això, diem també a tothom, que la vostra lluita és la nostra lluita i que per això ens trobarem tots a Barcelona amb SOM ESCOLA, amb ESCOLA VALENCIANA i amb L’ASSEMBLEA DE DOCENTS.

Per a dir a tothom que l’escola no es toca, que la llengua no es toca. Perquè és la llengua qui ens enllaça i ens fa forts. 

ANC Catalunya Nord

Comitè Permanent de l’Assemblea Nacional Catalana

 

Barcelona, 14 juny 2014

 

L’escola catalana surt al carrer per a defensar una “escola digna, de qualitat i en català”. (Imatge: www.sindicat.net).

40 dies sense menjar en defensa d’una educació digna en català

 

 

El professor de l’IES Llucmajor, Jaume Sastre, ha decidit abandonar la vaga de fam després de 40 dies sense menjar en defensa d’una educació digna en català. El cos de Sastre, després de sis setmanes en vaga de fam, es trobava “al límit”, segons havien explicat els seus familiars i els metges l’havien advertit del risc que suposava allargar més la protesta.

 (Imatge: www.cristiansegura.com)

 

Durant aquest temps, Sastre, ha rebut la solidaritat de molta gent. Suport que es va fer evident el dissabte 14 de juny, a la manifestació de Barcelona convocada per Som Escola, al llarg de la qual es van veure moltes pancartes a favor del docent balear.

Una única condició: diàleg

 

Jaume Sastre havia començat la protesta amb una única condició: que el president balear, José Ramón Bauzá (‘Partido Popular’), dialogués amb la comunitat docent sobre el decret -sempre els decrets del poder absolut- de llengües aprovat pel govern de les Illes. Bauzá, però, no ha fet cap gest en aquest sentit. Tot i aturar la vaga de fam, Jaume Sastre ha anunciat que el curs vinent durà a terme noves accions perquè “el conflicte s’ha fet més crònic”.

Segons que informe TV3 i Catalunya Ràdio -forçades a tancar al País Valencià, així és com a Espanya nació de nacions constretes i amargades s’entén la llibertat d’expressió- en un comunicat, el gabinet de crisi, format per familiars i persones designades per Sastre, ha agraït els “milers de suports i la solidaritat” rebuts pel mestre “des de les més diverses i llunyanes procedències”. Aquest gabinet també denuncia “l’actitud sorda” de Bauzá (‘Partido Popular’) a qui han acusat d’estar “obstinat a desatendre una proposta tan sensata i senzilla com la d’optar per la via del diàleg i del consens en matèria educativa” i ha reivindicat la seva defensa d’una “escola digna, de qualitat i en català”.

 

El constant malestar, angoixa, desànim causats per la llei Wert i el ‘Partido Popular’

 

No és només el ‘Partido Popular’ és també el ‘Partido Socialista Obrero Español’ que vota en el Congrés i el Senat, el mateix que el partit del poder absolut. Els ciutadans de la nació catalana amb l’Estatut d’Autonomia retallat, aprovat, confirmat pel rei, referendat i sentenciat, veuen com sense cap necessitat i de manera injusta i totalitaria -un decret llei rere l’altre- es pretén esmicolar i esborrar la tasca i l’avenç dels anys de la transició. És com una grandiosa estafada a Catalunya i a la democràcia.

“Que se consiga el efecto sin que se note el cuidado”. I així, amb l’excusa de l’ensenyament de la llengua castellana que els dirigents del ‘Partido Popular’ i altres, diuen que no s’ensenya -volen desconèixer i no accepten la realitat de Catalunya- van eliminant la ciència i bons resultats de la immersió lingüística -lloada per la Comissió Europea i altres països- on dintre el seu desenvolupament els estudiants aprenen perfectament les dues llengües: català i castellà. Així ho demostren cada any les proves de la selectivitat en les quals les notes obtingudes en llengua castellana solen ser més altes que en la catalana. Tothom a Catalunya estudia, coneix, parla, llegeix i escriu tan en  llengua catalana com la castellana. Tot al contrari del que succeeix en els territoris dels Països Catalans -història, institucions, llengua i cultura- on els governs amb poder absolut del ‘Partido Popular’ i a base de decrets lleis volen posar fi a la immersió lingüística. Tot el que estan aconseguint és un tremend malestar i revolució dels ciutadans que veuen com situacions ja superades i normalitzades fa més de 30 anys per la Constitució -en el cas de les llengües per l’article 3er.-   tornen a neguitejar la convivència social.

A Catalunya els nois i noies acaben els seus estudis sabent el català i el castellà. També l’anglès. Les gran televisions són en llengua castellana; les grans emissores de ràdio són en llengua castellana; els gran diaris i revistes són en llengua castellana i només un 3% de les pel.lícules són en català. I encara el ministre d’Educació i Cultura, José Ignacio Wert va dir al Congrés dels Diputats que “El nostre interès és espanyolitzar els nens catalans” perquè “se sentin tan orgullosos de ser catalans com de ser espanyols”. Sembla, que per el ministre Wert, el sistema escolar, no només el català, és una organització pensada per adoctrinar. Res de formar ciutadans lliures, responsables, autònoms, solidaris i capaços de tirar endavant el seu país, ja sigui Catalunya o Espanya. No, per a Wert, l’escola només té una funció: adoctrinar, formar persones dòcils.

<<Obviament –així ho expressa en un editorial el rotatiu ‘El Punt Avui’- els agents de tan nefasta funció no són altres que els professors, els mateixos que, com molts altres treballadors públics i privats, han vist reduïts els seus salaris per ensenyar, fins i tot educar, no per adoctrinar…>>. Pel que fa a la LOQME, la nació catalana ja ha dit ‘no’. Pel que fa al ministre Wert, ell mateix hauria de veure quan necessària és la seva dimissió.

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:

http://youtu.be/VfS7jPIqzjg

***********************************************************************************************

El Deure i la Glòria

 

<<…govern, del poble, pel poble, i per al poble…>>

 

Abraham Lincoln

(Gettysburg, 1863)

 

Actitud envers els negocis

 

<<…Per tant, tot això redunda en benefici dels interessos de la indústria així com en el del públic en general…>>

 

(Imatge: blocs.mesvilaweb.cat)

 

(Imatge: akifrases.com)

 

<<Per exemple, no considero que sigui anti-industrial o anti-comercial el vigorós compliment de les lleis anti-trust. Aquests estatuts, que en la seva immensa majoria posseeixen un passat històric que es remunta a temps anteriors a la Cambra de Comerç, es basen sobre la premissa de que un sistema d’empresa privada deu ser plenament competitiu si ha de portar a la pràctica tot el seu potencial. I és natural que en aquestes importants indústries bàsiques, en les quals una o dos empreses puguin controlar el cinquanta per cent de tota la producció nacional, que el Govern es preocupi perqué existeixi la competició. Però tot això redunda en benefici i interès de la indústria; i vostés coneixen molt bé que gairebé tota acció empresa de les activitats oposades als trusts, tant com que les operacions empreses sobre aquest mateix aspecte per la Comissió Federal de Comerç, s’han basat sempre sobre queixes presentades pels mateixos industrials i comerciants. Per tant, tot això redunda en benefici dels interessos de la indústria així com en el del públic en general>>. (President John F. Kennedy, Cambra de Comerç dels Estats Units, Washington, D.C., 30 abril 1962).

El vídeo

La pau per els Estats Units, la pau pel món. A veure si n’aprenen d’una vegada, home! 

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:http://youtu.be/99W4Vywe3zg

************************************************************************************

Suárez

<<Per una Espanya d’estructures franquistes aquest Suárez primer ministre és considerat un perill, però es tracta d’un perill calculat>>. (L’Europeo).

(Imatge: es.paperblog.com)

 

Sí a la democràcia i la llibertat; no, no, i no al poder absolut i a la democràcia segrestada.

 

Va agradar la joventut del Govern, però no la seva manca d’experiència.  S’el veia amb millor voluntat que recursos, amb més audàcia mental i verbal que poder. Suárez es va dirigir al poble espanyol mitjançant la televisió. Assentat en un sofà, parlant de manera suau, va estrenar un nou to en la comunicació entre governants i governats. Dies després, el Govern va celebrar un dels consells de ministres més llarg dels darrers quaranta anys. S’havia elaborat alguns esborranys per la declaració governamental. Es va arribar a un ràpid acord en els aspectes polítics, malgrat a que introduïen conceptes tant nous com el reconeixement de la sobirania popular. L’escabrosa qüestió econòmica, tanmateix, va determinar un punt mort que només es va apartar amb vaguetats i promeses sense concretar. Donava la impressió de que el Govern cuidava més el to que les promeses; que era conscient de que tenia davant seu un panorama preocupant. Es veuria de forma immediata que era efectivament així. (1976 Pretérito Imperfecto-Difusora Internacional, S.A.).

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent: http://youtu.be/v2ojXS45J_Q

 

**********************************************************************************************

Els colors del món

 

 (Imatge: marcianitosverdes.haaan.com)

 

El celacant, un fòssil vivent

 

L’any 1938 uns pescadors que pescaven a l’oceà Índic, al costat de les costes d’Àfrica del Sud, van extraure de les seves xarxes un peix estrany, de color blau metàl.lic, que mesurava prop de 1,80 m. Estava protegit per grosses escames i dotat d’unes aletes fortes i carnoses que probablement utilitzava per caminar en el fons del mar. L’exemplar va ser portat davant un eminent especialista en biologia marina, el professor J.L.B. Smith, qui va comentar: “El meu astorament no hagués estat molt major d’haver vist passejar un dinosaure pel carrer>>. En efecte, el peix era un celacant, animal que fins el moment només era conegut en estat fòssil. Però aquest fòssil es troba en roques de 400 milions d’anys d’antiguitat, és a dir, anteriors als dinosaures en 200 milions d’anys.

L’examen d’aquests peixos (altres exemplars han estat capturats durant la darrera dècada) demostren que a penes difereixen dels seus avantpassats fòssils. Els seus cors són més primitius que els de qualsevol altre vertebrat i la seva massa encefàlica només pesa quinze mil vegades menys que el seu cos.

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent:

http://youtu.be/4cRxD_YFwBU

 

***************************************************************

En defensa de la llengua catalana

Plaça Major de Palma – ses Illes Balears – Països Catalans

(Imatge: www.racocatala.cat)

 

Resulta difícil de creure i d’acceptar que, després de 37 anys del retorn de la democràcia a Espanya -nació de nacions-; de la instauració de la monarquia parlamentària i de l’aprovació de la Constitució que en el seu article 3er., protegeix les llengües catalana, gallega i l’èuscar, el govern central, centralista, nacionalista espanyol i amb poder absolut del ‘Partido Popular’, així com els governs del mateix partit en els Països Catalans, hagin provocat un malestar tan gran en aquests territoris autonòmics. 

Manifestacions constants dels ciutadans contra la ‘Loqme’, més coneguda com la llei Wert; protestes aquí i allà, imposicions, càstigs i penalitzacions, vagues de fam en defensa de la llengua catalana, vagues en els centres docents, una autèntica marea verda al carrer…i, al capdevall, una revolució del poble en defensa de la seva mil.lenària llengua catalana, dels seus educadors, mestres, professors, catedràtics, doctors, rectors…i de l’escola catalana del Principat, la de ses Illes Balears, la del País Valencià i la de la Franja d’Aragó.

Després de 25 anys d’una exemplar i profitosa immersió lingüística lloada i posada com exemple per la Comissió Europea, l’actuació dels dirigents del ‘Partido Popular’ ha provocat una situació tan greu, que influeix en la pau, tranquilitat i assossec de les famílies i dels treballs d’ensenyament en els centres docents ubicats en els territoris autonòmics dels Països Catalans. Una tasca lloable de formar ciutadans lliures, responsables, autònoms, solidaris i capaços de tirar endevant el seu país, ja sigui Catalunya, ses Illes Balears, el País Valencià, l’Aragó o Espanya.

Ensenyants i professors que, com molts altres treballadors públics i privats, han vist reduïts els seus salaris i empitjorades les seves condicions laborals. Tenint que suportar, a més, una pressió constant en l’ensenyament -mitjançant la immersió lingüística- de les llengües catalana i castellana. A Catalunya, tots els alumnes finalitzen els seus estudis dominant les dues llengües, així com, per exemple, l’anglès. Tots junts aprenen sense separacions per classes i la qualitat de l’ensenyament i l’educació va progressant cada any.

 

Rebombori, malestar i desassossec a València

(Imatge: www.ara.cat)

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) va trigar poc més d’una setmana a contradir els dirigents del PP que s’han negat a acceptar que l’obligat cessament de les emissions de Catalunya Ràdio al País Valencià suposava la pèrdua de l’últim mitjà de comunicació públic i d’àmbit autonòmic que els quedava als valencians en llengua pròpia. Una manifestació a València sota el lema “Que no et retallin la llengua”.

 

El decret de plurilingüisme a València

 

Ho explicava Tere Rodríguez, del rotatiu ‘El Punt Avui’: El govern valencià (PP) va posar fi a més de vint anys d’existència de les denominades  línies en valencià amb l’aprovació del polèmic decret de plurilingüisme que dobla el nombre d’hores lectives en anglès i redueix el nombre d’hores en llengua pròpia.

El nou decret elimina el programa d’immersió lingüística (PIL), un dels dos programes d’ensenyament en català en educació primària juntament amb el programa d’ensenyament en valencià (PEV). Aquest programa estava adreçat al alumnat castellanoparlant i garantia el contacte amb el català més enllà de l’assignatura mateixa i l’adquisició de la llengua en igualtat de condicions que el castellà. L’eliminació d’aquest programa suposa la desaparició dels espais d’immersió lingüística i, segons van advertir els sindicats, “la marginació del català”.

El resultat: “Posarà un professor als quatre alumnes que han demanat estudiar en castellà”

El vicepresident i portaveu valencià, José Ciscar, va assegurar que la conselleria d’Educació reforçarà amb un professor més l’aula de primer d’infantil del Col.legi Pare Català de València i no canviarà a meitat de curs la llengua d’ensenyament a causa de la petició de quatre pares que demanen siga en castellà.

ACN/València (març)

 

En roda de premsa posterior al ple del Consell, Ciscar va explicar que la conselleria ha arribat a un principi d’acord amb pares, mares i la direcció del centre perquè així siga i que per a l’any vinent hi haja tres aules de valencià i una en castellà en els dos primers cursos d’infantil. El govern de Fabra es fa enrere així de la seua decisió inicial.

Ciscar ha remarcat que la solució de posar un nou professor per als quatre alumnes és “temporal” atès que l’any vinent ja es podrà oferir una nova línia en castellà al centre.

Els pares i mares d’alumnes d’infantil de 3 anys del Centre Públic Pare Català de València varen decidir el passat 5 de març en assemblea interposar un recurs contenciós-administratiu al Tribunal Superior de Justícia (TS) del País Valencià contra la decisió del govern d’Alberto Fabra de canviar a meitat de curs una unitat escolar en valencià a causa del recurs d’alçada interposat per quatre famílies que volen escolaritzar els fills en castellà.

El col.legi, situat al barri de Benimaclet, havia aconseguit per aquest curs obrir una nova unitat en valencià després d’una consulta prèvia amb els pares, amb una opció majoritària de famílies que demanen ensenyament en valencià en primera opció durant el període d’admissió.

Els pares denunciants al.leguen que no estaven informats del canvi de programa a valencià abans del període de matriculació. Per aquest motiu, les dos famílies varen interposar el passat 14 de juny un recurs d’alçada on demanen l’anul.lació del procediment de canvi de programa lingüístic pel qual s’obria una tercera línia en valencià.

La conselleria d’Educació ha donat el termini d’un mes al centre escolar per dur a terme el canvi de línia educativa d’una de les tres unitats educatives, obligant 21 alumnes a canviar de programa lingüístic a meitat de curs en contra de la voluntat de les famílies.

Una marea groga als carrers de Barcelona diu ‘no’ a Wert i a les retallades. Clar rebuig a una llei imposada pel ‘Partido Popular’ amb un fort contingut polític i ideològic que pretén dinamitar el model d’escola catalana, i a favor d’una escola pública. (Imatge: www.directe.cat).

 

Només una qüestió: quan el rei Felip VI regni a Espanya, nació de nacions constretes i amargades, demanarà al ministre d’Educació i Cultura, José Ignacio Wert, que presenti la dimissió?

José Ignacio Wert Ortega

Ministre d’Educació, Cultura i Esport

(Imatge: lacienciaysusdemonios.com)

 

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: http://youtu.be/5M8EC5ZuxP0

 

————————————————————————————————————

 

   

El Deure i la Glòria

 

<<…govern, del poble, pel poble, i per al poble…>>

Abraham Lincoln

(Gettysburg, 1863)

 

Actitud envers els negocis

<<Però si hem d’enfrontar-nos amb l’escapament de l’or, d’una o altra forma devem eliminar el dèficit de la nostra balança de pagaments i continuar, al menys així ho crec jo, amb la reducció de les nostres extenses obligacions internacionals; devem evitar la inflació, modernitzar la indústria nord-americana i millorar la nostra posició en els mercats mundials>>. (President John F.Kennedy, Cambra de Comerç dels Estats Units, Washington, D.C.), 30 abril 1962).

 (Imatge: espacioprofundo.es)

 

<<Hem treballat i treballem per establir el responsable punt de vista de que acomplim el nostre paper en l’economia, i no crec que l’historial de les nostres decisions, considerades en la seva totalitat, suggereixi que no som responsables devant els problemes de la indústria. Senyalaré els nostres esforços en el camp de la inflació, en el de la balança de pagaments, en el de la política de transports, per exemple, recentment anunciada, com a models d’aquesta nova preocupació. Espero per a molt aviat ser capaç d’apuntar també cap a normes més realistes d’imposts sobre la renda, sobre la depreciació en la vida del capital industrial, com així mateix cap a el saldo a favor del vuit per cent en les tributacions com a recompensa en les inversions d’equip i maquinària, que ja s’ha proposat i és en aquests moments objecte d’estudi per part del Senat>>. (President John F.Kennedy, Cambra de Comerç dels Estats Units, Washington, D.C., 30 abril 1962).

 

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:http://youtu.be/2GmZ1a5hnxo

 

***********************************************************************************************

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

 

* LA RESPOSTA a la pregunta anterior.- Totes les poblacions reials valencianes, tret de Morella, crearen juntes dependents de la dels Tretze, totes les quals secundàren València, a principis del 1521, en una dràstica supressió de les imposicions municipals, de les taxes reials i de la Generalitat. Bé que d’una durada menor, la revolta va establir-se també a Tortosa i Lleida, així com a Barcelona, on el tribunal ciutadà de prohoms sentencià a mort Bernat Marquilles i Melcior Negre i escapçà, així, les pretensions dels oficis, que havien aconseguit d’apoderar-se uns quants dies del govern municipal. (Ulisses-11).

* LA PREGUNTA.- On més es van estendre les revoltes?

 

* LA CITACIÓ.- “No hi ha camins rectes al món”.- Mao Zedong.

Mao Zedong o Tse Tung

(Imatge: byricardomarcenaroi.blogspot.com)

 

***********************************************************************************************

Els colors del món

 

A few questions for Edward Snowden

 

* Cinco días antes del asesinato del presidente John F.Kennedy, la oficina del FBI de Nueva Orleans recibió un télex advirtiendo que se preparaba un atentado contra el presidente durante el fin de semana en Dallas (Texas), última semana de noviembre de 1963. El FBI no transmitió esta advertencia al Servicio Secreto ni a otras autoridades. Poco después del asesinato, el mensaje de télex desapareció del archivo de la oficina del FBI de Nueva Orleans.

 

 

(Imatge: www.infobae.com)

* El 17 de noviembre de 1963 -cinco días antes del asesinato- un empleado del FBI llamado William S. Walter, estaba de guardia nocturna en la oficina del FBI en Nueva Orleans cuando llegó por el teletipo un mensaje de alerta donde se advertía sobre un posible intento de asesinato contra el presidente Kennedy. Walter llamó de inmediato a cinco agentes que dirigían las unidades de investigación local más importantes y consideró que ya había cumplido con su obligación.

* En 1976, Walter entregó una copia del texto del télex del FBI al Comité de Inteligencia del Senado que presidía el senador por Pennsylvania Richard Schweiker. Éste era el texto:

URGENTE: 1.45 A.M. ESTE 11-17-63 1 PÁGINA

A: TODOS LOS <<SACS>> (AGENTES ESPECIALES EN SERVICIO)

DE: DIRECTOR

AMENAZA DE ASESINAR AL PRESIDENTE KENNEDY EN DALLAS TEXAS 22 O 23 DE NOVIEMBRE DE MIL NOVECIENTOS SESENTA Y TRES. DIVERSA INFORMACIÓN ALARMANTE. INFORMACIÓN RECIBIDA POR EL BUREAU (sic) BUREAU HA DETERMINADO QUE UN GRUPO MILITANTE REVOLUCIONARIO PUEDE ATENTAR CONTRA EL PRESIDENTE KENNEDY EN SU VIAJE A DALLAS TEXAS PREVISTO NOVIEMBRE VEINTIDÓS STOP VEINTITRÉS DE MIL NOVECIENTOS SESENTA Y TRES. LAS OFICINAS QUE RECIBAN ESTE MENSAJE DEBEN CONTACTAR INMEDIATAMENTE TODOS LOS <<CIS>>, LOS GRUPOS LOGÍSTICOS <<PCIS>> E INFORMANTES DE GRUPOS HOSTILES Y DETERMINAR CUALQUIER BASE PARA AMENAZA. EL BUREAU DEBE PERMANECER ALERTA A TODA INFORMACIÓN ULTERIOR POR TELETIPO. OTRAS OFICINAS HAN SIDO AVISADAS. FIN. SE RUEGA ACUSE DE RECIBO.

Supimos por Walter que cuando ocurrió el asesinato, él estaba almorzando, pero inmediatamente corrió de regreso a la oficina del FBI en Nueva Orleans. En el archivo, encontró el télex de alerta junto al duplicado que él había hecho a continuación. Al momento copió el texto exacto del télex y lo guardó. Poco después, revisó de nuevo el archivo para comprobar que la nota de aviso estaba todavía allí. Alguien la había cogido. No había ninguna señal ni referencia al télex.

 

US Senator Richard Schweiker

(Imatge: www.nbcuniversalarchives.com)

En 1976, William S. Walter entregó una copia del texto del télex del FBI al Comité de Inteligencia del Senado que presidía el senador por Pennsylvania Richard Schweiker.(Jim Garrison, Fiscal de Distrito de Nueva Orleans).

Aquesta és una qüestió oberta i plantejada a Edward Snowden

Thank you very much in name freedom, democracy and justice.

*************************************************************** 

 

 

(Aquest ‘post’ segueix de l’anterior)

 

<<L’abdicació del rei Juan Carlos de Borbó té relació directa amb el procés d’independència que va emprendre Catalunya fa uns quants anys? Lògicament, el monarca espanyol no ho va reconèixer ahir explícitament en el seu discurs. Però el calendari i el context polític donen pistes del pes que ha tingut en aquesta decisió l’auge de l’independentisme…>>. (Vicent Partal i Pere Cardús – La setmana de VilaWeb – El Punt Avui).

2006 – 2014

L’auge de l’independentisme dels ciutadans de Catalunya

(Imatge: blogs.elpunt.cat)

 

Les causes ja les sap tohom i per els qui així no es doni, el ‘Financial Times’, el ‘Herald Tribune’, ‘The New York Times’, ‘The Washington Post’ i molts altres rotatius europeus i mundials ho expliquen cada dia. Les causes cap a la gran marxa del 9-N -obrim parèntesi-, les podríem escriure a la pissarra d’aquesta manera: L’Estatut d’Autonomia ‘referendat’ i sentenciat, l’espoli fiscal i sense fer públiques -des de l’any 2008- les balances fiscals i l’enorme pressió del Govern central i centralista espanyol, amb poder absolut, del ‘Partido Popular’ en contra d’un desenvolupament just i de progrés de l’autonomia de la nació catalana. 

Ho subratllin: els ciutadans de la Catalunya pagadora que van ‘referendar’ l’any 2006 l’Estatut, no volen una autonomia de ‘pantomima’ i menys quan Catalunya és ‘pagadora’. Un 8,5% del PIB català s’en va i no té retorn per part del govern central. Pateix un mal finançament, injust i retrògad així com un torpedinar constant en contra de l’autonomia constitucional, com a conseqüència d’una centralització de ‘l’any vuit’.

 

<<El nostre interès és espanyolitzar els nens catalans…>>

 

El català, llengua mil.lenària i protegida per la Constitució, està en el punt de mira del ‘Partido Popular’. No és només la llei de llengües d’Aragó, amb l’absurditat de canviar-li la denominació pel llarg nom que deriva en l’acrònim Lapao -què hi diu el Tribunal Constitucional?- sinó també la llei de la funció pública del govern balear, que fulmina el català com a requisit per treballar a l’administració, i el decret de llengües del mateix José Ramón Bauzá, que posa fi a la immersió lingüística a les Illes Balears. Això ha generat un malestar creixent dels ciutadans de ses Illes, fins i tot, amb vagues de fam.

I, a més, la llei Wert. La llengua catalana no és només l’obsessió de Rudi i Bauzá, convertits en alumnes avantatjats d’un ‘Partido Popular’ que en aquesta legislatura ha obert la disconformitat i protestes generalitzades amb la llei orgànica de millora de la qualitat de l’educació (LOQME), “que vol eliminar el català com a llengua vehicular a l’escola”. La LOQME, més coneguda com la llei Wert, és una norma estatal feta i aprovada amb un ull mirant a Catalunya. El seu promotor, el ministre d’Educació i Cultura, José Ignacio Wert, ho va dir clarament al Congrés dels Diputats: “El nostre interès és espanyolitzar els nens catalans” perquè “se sentin tan orgullosos de ser catalans com de ser espanyols”. 

(Imatge: www.ara.cat)

 

El rei, després de les salutacions de rigor a l’inici de la desfilada amb motiu de la Hispanitat, ha pres pel braç el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i li ha demanat explicacions sobre la intenció “d’espanyolitzar catalans del pobre Wert”. Rajoy ha respost encongint-se d’espatlles.

La conversa encara ha continuat durant tres llargs minuts. Ni tan sols l’arribada de la reina ha tallat l’apart entre el cap de l’Estat i el president del govern espanyol. Només la irrupció del príncep Felip ha relaxat la situació per uns instants. La conversa entre el rei i Rajoy l’han captat les càmeres. Alguns mitjans, com ‘El País’ (http://politica.elpais.com), han anat més enllà i han afirmat, de la conversa, que el rei Joan Carles ha etzibat a Rajoy: “Això d’espanyolitzar els catalans del pobre Wert…Ja li he dit que està molt mal fet, el que ha fet”. (‘ARA’ Madrid).

(Imatge: www.elperiodico.cat)

 

Tots dos -el rei i el president del govern- van parlar de l’assumpte durant diversos minuts, una conversa en què  tots dos van mostrar una cara seriosa i a la qual no van considerar oportú de sumar-se ni el ministre de Defensa, Pedro Morenés, ni tampoc la Reina Sofia, que en aquells moments era al seu costat.

Alguns mitjans de comunicació van voler veure una reprimenda del cap de l’Estat a Rajoy per l’actitud de Wert, un fet que va ser desmentit per un portaveu de la Zarzuela, que va assegurar que <<en cap cas>> Joan Carles va censurar el ministre davant el president del Govern. Aquesta font va assegurar que el principal objectiu tant del Rei com de l’hereu ahir era que es rebaixés la tensió del debat català.

(Imatge: www.ellahoy.es)

 

“Catalunya no és un problema”

 

El Príncep, al contrari que el Rei, sí que va voler parlar de l’ofensiva sobiranista. En un clar repartiment de papers entre el pare i l’Hereu, Felip va reflexionar sobre la velocitat que han pres els esdeveniments i el to de les declaracions polítiques, una bel.ligerància que entén, va dir, per les estratègies electorals.

L’Hereu, que té una relació especial amb la comunitat catalana a través de la Fundació Príncep de Girona, va assegurar que “Catalunya no és un problema”. Felip considera que una <<part>> dels catalans no està trobant una <<via>>per expressar la seva opinió i per això la majoria de les declaracions que surten de Barcelona van en una sola direcció. <<Confio més en la Catalunya real que en l’espuma que estem veient>>, va afegir abans de demanar a <<totes les institucions>> que ajudin a rebaixar les tensions. “La Corona seguirà fent el paper que hem fet sempre>>, va declarar el Príncep. (El Periódico).

 

(Imatge: www.ara.cat)

Ara, el rei Joan Carles I, ja ha abdicat a la Corona d’Espanya -nació de nacions-, mentre, el ministre espanyol d’Educació i Cultura, José Ignacio Wert, –“El nostre interès és espanyolitzar els nens catalans”, segueix en el càrrec. 

 

Evidentment, les coses han canviat molt des que el Príncep Felip va fer aquestes declaracions i els catalans han trobat altres vies per expressar la seva opinió, tot i que, és la del seu sagrat i democràtic dret a decidir i anar a votar a la consulta del 9 de novembre, allò més demanat, volgut, desitjat, anhelat, dintre d’una veritable democràcia europea.

Mirin, el sistema escolar català i amb la seva immersió lingüística que fa més de 25 anys que funciona – elogiada per la Comissió Europea- és una organització pensada per formar ciutadans lliures, responsables, autònoms, solidaris i capaços de tirar endavant el seu país, ja sigui Catalunya o Espanya. Tothom estudia i aprèn en la llengua catalana i castellana; tots els estudiants finalitzen els seus estudis -s’ha de fer tot el possible perquè els acabin i progressin-, amb el domini de les dues llengües i les que facin falta. Avui dia, a qualssevulla aula de l’escola pública catalana, es senten parlar grans llengües del món. És una riquesa infinita i amb un gran valor de futur. Qui no voldria vendre una marca d’un producte, a ser possible de fabricació pròpia, a la Xina i parlant el seu idioma? A Catalunya no trobaran ni un sol català que no sàpiga el castellà. Afirmar el contrari és voler desconèixer la realitat catalana, avui de moda. 

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:

http://youtu.be/WW70gV10o80

 

***********************************************************************************************

El Deure i la Glòria

 

<<…govern, del poble, pel poble, i per al poble…>>

Abraham Lincoln

(Gettysburg, 1863)

 

Actitud envers els negocis

<<Com que la Cambra de Comerç dels Estats Units es va fundar en el mes d’abril anterior a l’elecció de Woodrow Wilson, aquesta reunió senyalava el seu quinquagèsim aniversari. <<En el grau en que vostès vulguin protegir els seus marges de beneficis -va dir el president Kennedy als membres de la Cambra de Comerç-, els nostres interessos són idèntics, ja que, després de tot, nosaltres, en el govern nacional, disposem de gran part d’aquests mateixos beneficis. Però els nostres interessos, aquí i a l’estranger, es trobaran en perill, d’acord amb el grau en que vostès vulguin elevar els seus preus per aconseguir tals beneficis>>. (President John F.Kennedy, Cambra de Comerç dels Estats Units, Washington, D.C., 30 abril 1962).

Any 1963, novembre 22, divendres pel matí. Esmorsar a la Cambra de Comerç de Fort Worth, Texas, ofert al president Kennedy i a la seva esposa Jacqueline Bouvier Kennedy. Al president  només l’hi quedaven unes hores de vida a causa de la criminal conspiració i el vil i covard atemptat a Dallas (Texas).

 (Imatge: documentalium.foroactivo.com)

Lady Bird Johnson, Lyndon Johnson, Jackie Kennedy

(www.taringa.net)

 

<<És fàcil acusar a una Administració de que és anticomercial o antiindustrial; però és molt més difícil demostrar com una Administració formada, així ho espero, per homes perfectament racionals, pugui esperar sobreviure sense la presència dels negocis, o com la nació pugui sobreviure a menys que el Govern, la indústria i tots els altres elements del nostre país apliquin els seus millors esforços en una atmosfera de confiança i comprensió i, també ho espero, d’íntima cooperació>>. (President John F.Kennedy, Cambra de Comerç dels Estats Units, Washington, D.C., 30 abril 1962).

 

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden puntejar les adreces de vídeo següents: http://youtu.be/K-P3q1asRVQ

http://youtu.be/RxXISoFIoiI

 

***********************************************************************************************

 

La designació de Suárez

 

 

<<Con Suárez todo fue diferente. Fraga i Areilza, seguidos de Martín Gamero, cerraron la puerta dando un portazo…>>

(1976: Pretérito Imperfecto. Difusora Internacional, S.A.)

 

El rei Juan Carlos I i el president Adolfo Suárez, amb armilles salvavides tant necessàries en moments de gran tempesta.

 

(Imatge: www.huffingtonpost.es)

 

La designació de Suárez no resolia la crisi, la complicava. Formar govern, fins després, havia estat relativament fàcil. A penes es tenia notícia de que ningú hagués declinat l’honor de ser ministre. Amb Suárez tot va ser diferent. Fraga i Areilza, seguits de Martín Gamero, van tencar la porta donant una portada. No només van negar tota col.laboració al nou equip sinó que van posar de manifest la intervenció de la gran banca, i d’un sector de l’Opus Dei, en la gestació de la crisi. Les tres dimissions van alterar els suposts sobre els que s’havia plantejat l’operació i va semblar, per un moment, que Suárez no seria capaç de resoldre el problema. Moltes persones van ser cridades directa o indirectament a Castellana, 3. En el caos, fins i tot, alguns bromistes van aprofitar per incrementar la desfilada dels convocats amb algunes persones poc previngudes. Es va arribar a proporcionar una nota avisant del perill de que s’abusés de la bona fe d’aquells que es creien ministrables. Però van ser molts els qui també vàren dir que no: Fernando Àlvarez de Miranda, a qui s’oferia la cartera d’Educació i Ciència, va ser la peça més significativa d’aquell escaquer maleït, doncs no només va refusar la seva participació sinó que va posar condicions que eren inacceptables per Suárez. Va ser després quan el president va fiar la seva ànima a Alfonso Ossorio i aquest va resoldre la crisi organitzant un Govern de propagandistes catòlics, de delfins de la democràcia cristiana. (1976:Pretèrito Imperfecto. Difusora Internacional, S.A.)

El vídeo

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent:

 http://youtu.be/z-iCzMQ5zV8

************************************************************************************

  Els colors del món

 

 

 

Una panna de gel de 260 quilòmetres quadrats es va separar d’un glacial al nord de Groelàndia. (www.diariocol.com.ar).

La vida no podria continuar

 

En les regions àrtiques es formen immenses pannes de gel que cobreixen la superfície de llacs i oceans. Actuen com aïllant; impedeixen que la congelació es propagui i protegeixin la vida. En efecte, no hi han éssers vivents damunt les moles gelades de cinc metres de gruix que suren sobre l’Àrtic, però sí a les aigües dessota. 

 Wallpapers Mar Àrtic

(www.wallsave.com)

Si el gel no surés s’aniria dipositant en el fons dels oceans. Augmentaria de manera gradual fins cobrir el nostre planeta d’una sòlida massa glacial. La vida no podria continuar, tal com la coneixem en l’actualitat.

***********************************************