El ‘Partido Popular’ o els dirigents del ‘Partido Popular’ ho han complicat tot d’una manera extraordinària. No calia tot aquest rebombori. La seva forma de governar amb un centralisme intervencionista fora de lloc, ha deixat a ras de terra la força d’un autonomisme constitucional lliure i capaç de progressar. Són les autonomies les que s’han de moure i avançar, i no que sigui el papà Estat el que, a la seva mesura, disposi de la llibertat competencial d’unes autonomies que deuen valorar i utilitzar la facultat de governar-se per les seves pròpies lleis. Unes autonomies que deuen dependre del seu propi esforç, treball, confiança i voluntat per ser les millors i no dependre de les subvencions de les altres.

No es pot acceptar de cap manera que dels  17 territoris autonòmics, només 5 aportin més del que reben. Cal explicar el que està passant i traçar un full de ruta per canviar aquesta tendència que provoca una manca d’estabilitat econòmica i social. Espanya, nació de nacions constretes i amargades, ha d’estar situada en els llocs davanters d’Europa i no els darrers. Menys funcionaris i més empresaris. Menys ministeris i més empreses. Menys triomfalismes i més ocupació. El president Rajoy va posar com exemple de funcionament els Estats Units d’Amèrica, doncs, miri, en aquell país federal amb Estats federals lliures que també són Estat i amb un intervencionisme governamental zero i centralisme zero, la taxa d’atur és del 5,6%. Allà, un Estat federal progressista, empresarial i industrial és ajudat; aquí, una Catalunya ‘pagadora’ i amb una vocació forta d’Estat que ve de lluny, és menyspreada i ofegada social i econòmicament. Després de 7 mesos les vint-i-tres propostes de Mas a Rajoy, encara no han estat contestades.

(Imatge: www.expansion.com)

 Tots els territoris autonòmics han d’aportar més del que reben i, si no és així, exposar les causes i treballar per trobar les solucions apropiades. Les subvencions permanents no volen dir solidaritat, és fer el problema més gros i ocasionar problemes greus als territoris pagadors. La igualtat per l’esforç per aconseguir progrés econòmic i social obliga als 17 territoris autonòmics de les nacions d’Espanya, no només a 5 territoris.

 

(Imatge: www.irph.es)

En el camp dels elogis del president Rajoy a la tasca del seu govern, es va ventar de la reforma que garanteix un nou sistema de Finançament de Liquiditat Autonòmica (FLA) per als territoris a interès zero -Hisenda xifra en 486,8 milions l’estalvi per a Catalunya-. És una altra mostra de “solidaritat”, segons Rajoy. Però el cap de l’executiu espanyol es va oblidar d’explicar que una gran part d’aquests diners que es presten a Catalunya són els que han aportat els ciutadans catalans a l’Estat i que no tornen, com denuncia el govern de la Generalitat. És el denominat dèficit fiscal, que el 2011 va ser de 15.006 milions, segons els càlculs d’Economia. D’aquesta manera, la nació catalana, no pot disposar dels centres escolars que necessita, de la sanitat avançada que necessita, de l’educació avançada que necessita, de les infraestructures que necessita, dels serveis socials que necessita, dels geriàtrics que necessita, fons de recerca i investigació per ajudar a la sanitat, a les empreses…

 

(Imatge: silsdexideix.wordprees.com)

Mentre tot això passa, les institucions europees dormen un son profund i, quan desperten, tot és molt difícil de solucionar i recuperar el temps perdut.

 

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar les adreces de vídeo següents:

 

v1tUX1O40GY

 

pOcCoz3JTFg

 

 ———————————————————

El Deure i la Glòria

 

 

 

(Imatge: www.cmhw.icrt.cu)

 

<<…govern, del poble, pel poble, i per al poble…>>

 

Abraham Lincoln

(Gettysburg, 1863)

 

<<Aprofitem al màxim aquesta i les altres oportunitats per reduir la tensió, per disminuir aquesta tremenda carrera d’armes nuclears tant perillosa, i fem tot allò que estigui de la nostra part per evitar que el món sencer mori.>>  (President John F.Kennedy, Discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 26 juliol 1963).

(Imatge: irishamerica.com)

 

Pau, Paz, Peace

<<Una guerra, avui o demà, si ens portés directament a utilitzar armes nuclears, seria una guerra molt diferent a totes les altres que registra la història. Un intercanvi nuclear a gran escala que durés uns seixanta minuts, o menys utilitzant les armes que avui dia existeixen, podria escombrar de la superfície de la Terra a més de tres-cents milions de nord-americans, europeus i rusos, així com un crescut nombre d’éssers humans que viuen a altres regions d’aquest planeta. I els supervivents, tal i com va avisar el senyor Kruschev als xinesos comunistes, <<els supervivents envejarien als morts>>. Doncs heretarien un món tant devastat per les explosions, el foc i el verí, que avui dia ni tan sols som capaços de concebre tot el seu horror. Així, doncs, procurem allunyar el món d’aquesta guerra. Aprofitem al màxim aquesta i altres oportunitats per reduir la tensió, per disminuir aquesta tremenda carrera d’armes nuclears tant perillosa, i fem tot allò que estigui de la nostra part per evitar que mori el món sencer>>. (President John F.Kennedy, Discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 26 juliol 1963).

 

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden veure els vídeos següents:

 

CP2keMdMwmE (7 dies abans de ser assassinat JFK)

 

 JC8RlzUG3v0

 

———————————————————-

 

Aquesta nació de nacions, aquest no és un país orgullós de les seves llengües i cultures

 

 

“Nunca fue la nuestra lengua de imposición sino de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo por voluntad libérrima el idioma de Cervantes”. (Any 2001, l’aleshores rei Joan Carles I, en el discurs de lliurament dels premis Cervantes).

 

 

1715

 

 

<<No se permitan libros impresos en lengua catalana…>>

 

 

<<Mandando al mismo tiempo V.M. que en todas las Escuelas de primeras letras, y de Gramática, no se permitan libros impresos en lengua catalana: escribir ni hablar en ella dentro de las Escuelas; y excepcionalmente aprendan la Doctrina Christiana en nuestra lengua; que por estos y otros medios suaves se irá haciendo común en el Principado.>> (El Consejo de Castilla).

 El Consejo de Castilla

(Imatge: www.noticiasmvs.com)

 

Segle XXI

La llengua catalana està en el punt de mira del ‘Partido Popular’. No és només la llei de llengües d’Aragó, amb l’absurditat de canviar-li la denominació pel llarg nom que deriva en l’acrònim Lapao, sinó també la llei de la funció pública del govern balear, que fulmina el català com a requisit per treballar a l’administració, i el decret de llengües del mateix José Ramón Bauzá, que pretén posar fi a la immersió lingüística a les Illes Balears (Països Catalans). També al País Valencià -Països Catalans, història, llengua i cultura- es menysprea i es vol ofegar la llengua catalana.

I, a més, la llei Wert

La llengua catalana no és només l’obsessió de Rudi i Bauzá, convertits en alumnes avantatjats d’un ‘Partido Popular’ que en aquesta legislatura ha obert la caixa del malestar i d’un temps que creiem superats, amb la llei orgànica de millora de la qualitat de l’educació (LOQME), que vol eliminar el català com a llengua vehicular a l’escola.

La LOQME, més coneguda com la llei Wert, és una norma estatal feta i aprovada amb un ull mirant a Catalunya. El seu promotor, el ministre d’Educació i Cultura, José Ignacio Wert, ho va dir clarament al Congrés dels Diputats: “El nostre interès és espanyolitzar els nens catalans” perquè “se sentin tan orgullosos de ser catalans com de ser espanyols”. Ja ho veuen quina manera d’actuar del ‘Partido Popular’ quan la taxa de l’independentisme el novembre de l’any 2006 era del 15,9%, mentre que el setembre de 2014 aquest independentisme era del 83,8%.

———————————————————-

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Missa de 6

 

Paràbola del ric insensat

 

(Lluc 12,12-26)

 

(16) I els va explicar una paràbola, dient: -La terra d’un home ric va produir una gran collita. (17) L’home rumiava dintre seu, tot dient-se: <<¿Com m’ho faré, ara que no tinc on emmagatzemar la meva collita?>>. (18) <<Ja ho sé -es va dir-, enderrocaré els meus graners i en construiré un de més grans i hi encabiré tot el blat i tots els meus béns. (19) I em diré a mi mateix: Apa, noi, tens béns dipositats per qui-sap els anys. Reposa, menja, beu, diverteix-te!>>. (20) Però Déu li va dir: <<Insensat! Aquesta mateixa nit et reclamaran la vida. I això que has amuntegat, ¿de qui serà?>> (21) És el que passa al qui atresora per a ell i no s’enriqueix de cara a Déu.

——————–

 

Intervencionisme pesant i ofegador

 

 

No hi ha cap dubte per part de les grans democràcies que l’estat centralista es correspon amb el retrocés i amb una supina mediocritat. L’actual govern central espanyol baixa l’escala cap a la fondària dels anys 60. Aquest mateix govern que va portar al Tribunal Constitucional el decret llei de la Generalitat sobre pobresa energètica, que prohibeix tallar, per impagament, el subministrament de gas i electricitat durant els mesos de novembre a març a la gent sense recursos. Els sous cada vegada més baixos, la feina sense seguretat i futur, la pobresa envolta i avança a la Catalunya ‘pagadora’.

El govern espanyol va portar al Tribunal Constitucional el decret llei de la Generalitat sobre pobresa energètica, que prohibeix tallar, per impagament, el subministrament de gas i electricitat durant els mesos de novembre a març a la gent sense recursos. (Imatge: www.elperiodicodearagon.com).

 

Així, el Tribunal Constitucional, sempre contra Catalunya? torna a suspendre una llei catalana. En aquest cas suspèn cautelarment el decret i, per tant, de moment, roman sense efecte. Per la seva banda el govern de la Generalitat ha demanat des de fa més de dos mesos al Tribunal Constitucional l’aixecament immediat de la suspensió del decret llei de pobresa energètica. Es tracta de molta gent que pateix i els governs han de romandre al costat d’ells. Més de 385.000 catalans no poden mantenir la llar a una temperatura adequada. Fa molta fred. Ara, les 895 famílies que s’havien acollit a les garanties ofertes pel decret s’exposen que els tallin la llum o el gas en cas d’impagament.

Davant la suspensió del decret i en espera d’una resolució justa del Tribunal Constitucional,  el Govern de la Generalitat ha plantejat al ministeri d’Hisenda que apliqui una exempció de l’IVA en el terreny del consum energètic, ha demanat al Govern espanyol que traslladi a la directiva de la UE aquesta qüestió, així com la creació d’un fons de solidaritat a partir de recursos públics i privats. (Imatge:blogs.elpunt.cat).

Calen més llocs de treball i sous dignes i suficients per poguer viure amb dignitat i pagar les despeses de la família. Mentre milers de persones esperen una resolució justa del Tribunal Constitucional, el Govern de la Generalitat ha plantejat al ministeri d’Hisenda que apliqui una exempció de l’IVA en el terreny del consum energètic, ha demanat al Govern espanyol que traslladi a la directiva de la UE aquesta qüestió, i ha anunciat la creació d’un fons de solidaritat a partir de recursos públics i privats. Els impagaments seran a càrrec d’un fons 50% públic i 50% privat que es crearà en els pròxims mesos.

L’executiu de Rajoy argumenta que el decret envaeix competències estatals en matèria de regulació energètica. Com sempre, el pur i dur centralisme del govern del ‘Partido Popular’, l’intervencionisme pesant i ofegador sobre Catalunya i la seva autonomia, és a dir, “facultat de governar-se per les seves pròpies lleis”. Si el Govern central vol fer una llei de pobresa energètica millor, la facin. Això em recorda aquell refrany sobre “el perro del hortelano, que ni come ni deja comer”.

 

 

 

 

 (Imatge: www.fiuxy.com)

Una altra vegada utilitzar Catalunya com a instrument de campanya electoral

 

 

Riguin, riguin…

Utilitzar la campanya contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, com a campanya electoral en tot el territori de les nacions d’Espanya (Imatge: elpais.com) 

Any 2005. Els presidents del ‘Partido Popular’ nacional i català, Mariano Rajoy i Josep Piqué, demanant a Barcelona signatures contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. “Firmar contra Catalunya” deien molts signants.

Utilitzar Catalunya com a campanya electoral per aconseguir majoria absoluta i poder absolut. Més recollida de signatures a tot Espanya contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. (Imatge: blogs.elpunt.cat)

 

 

 (Imatge: www.eldiario.es)

Una altra vegada utilitzar Catalunya com a instrument de campanya electoral, segons la temàtica separadora dels discursos i prèdiques de la Convenció del ‘Partido Popular’.Sempre contra Catalunya

 ———————————————————

 El naixement d’una nació. Què és Catalunya

 

 * LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- L’abolició dels mal usos comportava per al pagès una innegable llibertat envers el senyor, el qual havia controlat fins aleshores els moviments dels seus remences. D’altra banda, l’existència de l’emfiteusi -règim agrari pregonament arrelat  i fonamental a les Illes, el País Valencià i el Principat que establia el cens perpetu sense previsió de comiat- havia afermat una pagesia quasi propietària, base de la pagesia puixant de l’edat moderna. De fet, però, després del 1486, encara pesaren sobre els pagesos bon nombre de drets derivats de la terra que solament les lleis liberals del segle XIX començarien a liquidar. (Ulisses 11).

(Imatge: blogs.sapiens.cat)

* LA PREGUNTA.- Les guerres remences, havien implicat només als camperols afectats pel dret de remença?

 

* LA CITACIÓ.- “Quan les lleis són injustes, no obliguen en el fur de la consciència”.(Jaume Balmes).

 Jaume Balmes

(Imatge: movimientoraigambre.blogspot.com)

 

———————————————————-

 

ART *******7

 

 

‘Harry Black i el tigre’

 

(Imatge: filmsofthefifties.com)

 

 

 

(Imatge: videojor.blogspot.com)

 

Harry Black és un caçador que, encara que hagués perdut mitja cama en la Segona Guerra Mundial, segueix exercint la seva professió amb eficiència a l’Índia. Durant la caça d’un terrible tigre assassí, reapareix a la seva vida el causant involuntari de la pèrdua de la seva cama, la seva esposa (de la qual ell va estar enamorat), i el seu fill. Harry recordarà i reviurà el seu passat mentre s’enfronta al seu futur i al perill junt amb el seu restrejador Bapu.

‘Harry Black i el tigre’ és una pel.lícula de l’any 1958 realitzada pel Regne Unit. El seu director va ser Hugo Fregonese i el guió un treball de Sidney Boehm, segons la novel.la de David Walker. No hi podia faltar una música especial a càrrec de Clifton Parker, que acompanya les imatges de la fotografia de John Wilcox. Amb tot això, només falta un repartiment adequat i que és el següent: Stewart Granger, Barbara Rush, Anthony Streel, I.S. Johar, Martin Stephens, Frank Olegario, Kamala Devi, John Helier, Tom Bowman, Allan McClelland. Si parlem de premis hem de fer constar els BAFTA, 1958 i nominada al millor actor britànic (I.S.Johar).

Vaig veure a la gran pantalla -en aquells anys no teníem televisió-, la pel.lícula ‘Harry Black i el tigre’ l’any 1959 o el 1960. Deu o onze anys em separàven del primer dia que vaig sortir de la foscor, i la llum del dia em va acariciar el meu cos ínfim. O al menys així ho crec jo. La sala de cinema on la van projectar, era la Fontova, de Calonge, localitat del Baix Empordà (Girona) on, en aquells anys, la pagesia era l’exponent màxim. Em refereixo a l’agricultura i a la ramaderia. Hi havia de tot, i feina per a tothom. La sala Fontova encara existeix i avui dia és un centre polivalent per les activitats de la vila. El seu nom, molt ben acertat, vol recordar a una família catalana, els Fontova, integrada per destacats artistes de la música i el teatre.  

El vídeo

 

J77GHZXmJOc

m6A4Yn1eEtY

———————————————————-

 

 

 

Missa de 6

 

El fonament

(46-49: Mt 7, 24-27)

 

-(46) Per què m’invoqueu: <<Senyor, Senyor!>>, si no feu allò que us dic? (47) El qui ve cap a mi, escolta les meves paraules i actua en conseqüència, us farè veure a qui s’assembla: S’assembla a un home que construeix una casa: va cavar ben fondo i posà el fonament damunt la roca. Va venir la torrentada i el riu va envestir contra aquella casa; però no la va poder aterrar: és clar, estava ben construïda. En canvi, el qui escolta i no en fa cabal, s’assembla a l’home que va edificar una casa damunt la terra, sense fonament. El riu la va envestir i s’ensorrà tot seguit. I fou gran l’esfondrament d’aquella casa. (Lluc 6,45 – 7,9).

 

***************

 

L’arxirrepetit motiu separador

 

 

En un dels seus recents discursos que s’assemblen a prèdiques, el president Rajoy, -referint-se al projecte català- va reiterar que mai no debatrà sobre la ‘unitat’ d’Espanya. No és que el president espanyol vulgui o no debatre sobre problemes roents que afecten als territoris autonòmics, és que no ho sap fer-ho. No sap com posarsi. I això és gravíssim perquè res no s’arranjarà i tot romandrà pendent. Feina, molta feina, pel pròxim president de l’Estat Autonòmic espanyol, amb unes autonomies molt debilitades i entre les quals aquella que desde fa un segle -Mancomunitat de Catalunya, desfeta per la dictadura del general Primo de Rivera i després per l’altre general i dictador Franco- demana, vol i pot ser Estat: la nació catalana.

Pablo Iglesias (‘Podemos’)

No sap res, no ha entès res sobre Catalunya

(Imatge: www.libertaddigital.com)

Pedro Sánchez (‘Partido Socialista Obrero Español)

No sap res, no ha entès res sobre Catalunya

(Imatge: smoda.elpais.com)

President Mariano Rajoy (‘Partido Popular’)

No sap res, no ha entès res sobre Catalunya

(Imatge: www.rtve.es)

No han entès res sobre Catalunya. No han entès res sobre la nació catalana. Són mestres del nacionalisme espanyol, però, no han entès res sobre el nacionalisme català. No han entès res sobre el fet de que el 84% dels ciutadans de Catalunya recolzen una consulta i el 60% la independència. De les 17 Comunitats Autònomes només 5 aporten més del que reben, les altres 12 reben més del que aporten: un greu desequilibri econòmic i social que ha convertit la solidaritat mal entesa, en subvencions permanents que no solucionen el problema, el fan més gros. No hi volen entendre res. No entenen res sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, ni sobre el que hauria de ser una veritable autonomia. Hi entenen molt de vots, però molt poc sobre governar amb equitat. No hi entenen res sobre una Espanya, nació de nacions, que hauria de ser federal. No hi entenen res sobre els Estats Units d’Amèrica del Nord, tot i que el president Rajoy va posar com a exemple de funcionament els Estats Units, nació federal d’Estats federals que també són Estat.

Els estats dels Estats Units són les cinquanta subdivisions nacionals dels Estats Units d’Amèrica que comparteixen la sobirania amb el govern federal

(Imatge: ca.wikipedia.org)

Els governs centrals, centralistes nacionalistes espanyols i amb poder absolut dels -‘Partido Popular’ i ‘Partido Socialista Obrero Espanyol’ i ,ara, sembla que ‘Podemos’ no volen entendre ni atendre a les demandes i propostes de la Generalitat de Catalunya i dels ciutadans d’aquesta nació ‘pagadora’. No accepten les propostes i lleis socials aprovades pel Parlament, -sempre al Tribunal Constitucional!- no accepten la seva manera de ser, ni com vol créixer, millorar, avançar…,ni, tampoc, -quina democràcia més estranya!- decidir el seu propi futur. Tot i que, a la consulta democràtica de la Diada Participativa del passat 9-N, 2.500.000 ciutadans de Catalunya van expressar que sí ho volen fer. És democràtic, lògic, evident, natural i europeu que això sigui així -estem en el segle XXI-, davant el fet constant de que els governs nacionalistes espanyols no volen, ni permeten dialogar ni gairebé parlar. La prova: les 23 propostes que el president Mas va fer entrega al president Mariano Rajoy, en el decurs de la seva darrera visita -ja fa 7 mesos- a La Moncloa. Com és possible que no hagin estat encara contestades?

Tant difícil era o és organitzar  un equip de treball -Moncloa/Generalitat- i tractar d’estudiar els temes per arribar a un acord que fos aprovat per ambdós governs? Només es té en compte Catalunya a l’hora de que els seus ciutadans aportin en imposts, 16.000 milions d’euros cada any -un 8% del PIB català-, i que no tenen retorn per part del Govern central? Només es té en compte Catalunya portant de manera injusta i innecessària, el seu Estatut d’Autonomia retallat, aprovat, ratificat i ‘referendat’ -Llei Orgànica d’obligat compliment- davant el Tribunal Constitucional no renovat? Només es té en compte Catalunya portant de forma intervencionista i antiautonòmica al Tribunal Constitucional les lleis aprovades pel Parlament de Catalunya? 

El president espanyol, Mariano Rajoy, (‘Partido Popular’), té temps per repetir una i altra vegada sobre l’arxirrepetit tema de la “unitat” d’Espanya, -nació de nacions constretes i amargades i formades per diferents pobles, cultures, llengües…-,però, es nega a parlar de l’Estat federal per Espanya, com són els Estats Units d’Amèrica, Canadà, Alemanya, Àustria, el Regne dels Països Baixos, el Regne de Bèlgica, la Confederació Suïssa, Austràlia, Brasil… 

No he sentit mai als seus caps d’Estat o presidents de govern que, de forma continuada, hagin de fer esment de la “unitat” dels seus respectius països. Ho són perquè els seus ciutadans així ho volen ser, s’hi senten a gust, gaudeixen de la facultat de governar-se segons les pròpies lleis i, fins i tot, del propi dret. Els ciutadans estimen els seus Estats com a cosa pròpia ,i, es consideren responsables i orgullosos del seu funcionament.

 Malament quan, a tota hora, s’ha de parlar de la “unitat” i que aquesta s’hagi de mantenir per la força, sota amenaça constant i sempre al Tribunal Constitucional.

A Espanya, nació de nacions constretes i amargades, Catalunya no ha pogut desenvolupar la Llei Orgànica, d’obligat compliment, de l’Estatut d’Autonomia revisat, retallat, aprovat, ratificat i ‘referendat’ pels ciutadans de Catalunya. El recurs presentat, l’any 2006, pel ‘Partido Popular’ davant el Tribunal Constitucional espanyol no renovat i la seva sentència -entre varies- i que encara no ha resolt la situació entre Catalunya i l’Espanya governada pel ‘Partido Popular’. El problema roman pendent.

 ———————————————————

El Deure i la Glòria

 

<<…Govern, del poble, pel poble, i per al poble…>>

Abraham Lincoln

(Gettysburg, 1863)

 

Anunci del Tractat de Prohibició de Proves nuclears

<<La política occidental, desde fa molt temps, sempre ha estat dissenyada per persuadir a la Unió Soviètica de renunciar a l’agressió directa o indirecta, de forma que el seu poble i tots els altres pobles visquin i deixin viure en pau. Els il.limitats assaigs de noves armes de guerra no poden conduir a aquest fi, però aquest tractat, si pot anar seguit de nous progressos, és possible que es mogui cap a aquesta direcció>>. (President John F.Kennedy, Discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 26 juliol 1963).

 

Pau, Paz, Peace

 

(Imatge: www.readernation.org)

 <<No vull dir que un món sense agressions o amenaces de guerra fos un món fàcil. Sempre hi haurà nous problemes, nous reptes per part dels comunistes, nous perills a l’abandonar la nostra vigilància o a l’interpretar malament les seves intencions>>.

<<Però tots aquests perills són una nimietat comparats amb la creixent carrera de les armes i una possible col.lisió en aquest estat de coses que porten a la guerra. Desde els començaments de la Història la guerra ha estat la constant companya de l’home. Ha estat la regla i no l’excepció. Fins i tot una nació tant jove i amant de la pau com la nostra ha sofert ja vuit guerres. I per tres vegades en els darrers dos anys i mig, jo, com a president, m’he vist obligat a informar a tots vostès que aquesta nació i la Unió Soviètica havien estat a la vora d’un xoc militar a Laos, Berlín i Cuba>>. (Discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 26 juliol 1963).

 

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent:

dfxSN1LQqB0

 

Treballar i guanyar-se el sou a favor de la pau, no per la guerra

 

———————————————————-

Suárez

 

“El ‘búnker’, d’alguna manera, es cobrava una tardana i substanciosa venjança”

Dintre d’aquest clima, el Ministeri de la Governació va remetre la documentació presentada pel PCE a la Sala IV del Tribunal Suprem. Es van exigir proves i testimonis. Però la batalla no es lliurava al voltant dels continguts sinó a les responsabilitats. I finalment, la Sala IV va optar per inhibir-se i tornar-li la pilota al Govern. No es volia pronunciar. El Govern, al modificar el règim legal de les associacions polítiques, havia sotmès el tema dels límits del marc legal al Tribunal Suprem. Ara, aquest rebutjava el seu protagonisme en la matèria i posava al president Suárez contra les cordes. El ‘búnker’, d’alguna manera, es cobrava una tardana i substanciosa venjança.

Què podia fer Suárez? Plantejar el tema davant unes Corts esquerpes o replantejar-ho al Tribunal Suprem? Decidir directament? Forçat per les circumstàncies, encalçat, Suárez va contraatacar.

Ho va fer, com tenia per costum, per sorpresa, quan ningú s’ho esperava. Durant la tarda del dissabte sant es va fer públic la legalització del Partit Comunista d’Espanya. (Difusora Internacional, S.A.). 

Adolfo Suárez, de cara als problemes per la seva solució. Diàleg, parlamentar, donar la cara. Ell hagués organitzat una taula de treball amb la Generalitat de Catalunya i respós les 23 propostes que el president Mas va presentar al president Rajoy, fa més de mig any

(Imatge: higi92.wordpress.com)

 El vídeo

 

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent:

 

EF2WPan6-CI

———————————————————-

 

 

 

L’esvoranc entre rics i pobres, cada cop més impactant a Espanya nació de nacions

 Segons un informe del Fons Monetari Internacional (FMI) els quals resultats van ser emesos recentment, mostren que Espanya pateix el més gran augment de la breixa social d’Europa. “Un anàlisi dels 27 processos d’ajust recents en les economies europees elaborat pel FMI mostren com la desigualtat entre els ingressos dels ciutadans han augmentat durant aquests períodes d’austeritat, una tendència en la que Espanya s’ha col.locat en la capçalera”. (Imatge: Hispantv).

 

(Imatge: www.ais-int.com)

 

La injustícia social trepitja els principis del cristianisme 

(Imatge: www.vidasolidaria.com)

 

A Espanya hi han 3 milions de persones en situació de ‘pobresa severa’ (Càrites), això és que viuen amb menys de 307 euros al mes l’any 2012. Les persones que es troven en situació de pobresa severa representen el 6,4% de la població del país, una taxa que quasi duplica la del 2007 (3,5%), segons dades de l’Enquesta de Condicions de Vida recollits a l’informe de l’Observatori de la Realitat Social 2012.

Els més vulnerables no podrien comptar amb l’ajuda que preveia el decret de la pobresa energètica que va aprovar l’any passat la Generalitat. El TC espanyol -una altra vegada, una altra, una altra i una altra…-, ha suspès cautelarment la reforma de la llei del Codi de Consum de Catalunya, ja que va admetre a tràmit el recurs -un altre recurs, un altre, un altre i un altre-, que va presentar el govern de Rajoy contra la modificació del codi esmentat. No fan ni deixen fer i volen impedir un veritable funcionament autonòmic.

“El Tribunal Constitucional suspèn la llei catalana que prohibia tallar la llum i el gas als pobres”. Notícia que explica un fet dolorós i s’ha d’entendre no només pel fet de llegir-la i comentar-la, sinó perquè aquesta situació és inacceptable. Com sempre, el pur i dur centralisme i intervencionisme del govern del ‘Partido Popular’.

Aquesta situació contrasta amb els grans beneficis obtinguts per entitats financeres (7.674 M euros durant 2013 per part de Santander, BBVA, Caixabank, Popular i Sabadell) i empreses de subministraments (7.639 M euros entre Endesa, Gas Natural-Fenosa, Iberdrola, EON Espanya i EDP durant els tres primers trimestres). Cal recordar, igualment, que des que va començar la crisi les administracions públiques han transferit al voltant de 165.000 M euros a les entitats financeres, sense demanar res a canvi.

 

 Així, les Plataformes d’Afectats per la Hipoteca de Catalunya, l’Aliança contra la Pobresa Energètica i l’Observatori DESC presenten una ILP per fer front a l’emergència habitacional i la pobresa energètica i exigeix canvis legals urgents a Catalunya per aturar la vulneració sistemàtica dels drets fonamentals. (Imatge: pobresaenergetica.es).

Moltíssims ciutadans esperen una resposta justa amb la situació de pobresa, per part del Tribunal Constitucional espanyol i que, en aquest cas, fa referència al decret de pobresa energètica que va aprovar la Generalitat de Catalunya. És una resposta a la demanda de les 895 famílies de Catalunya que s’havien acollit a les garanties ofertes pel decret i que ara s’exposen que els tallin la llum o el gas a l’hivern en cas d’impagament. És una resposta a la demanda de més de 385.000 ciutadans de la nació catalana, que no poden mantenir la llar a una temperatura adequada. Les altres Comunitats Autònomes, no hi tenen res a dir?

Recordem que el govern espanyol va portar el decret llei sobre pobresa energètica de la Generalitat de Catalunya al Tribunal C0nstitucional, segons el qual prohibeix tallar el subministrament de gas i electricitat durant els mesos de novembre a març, per impagament, a la gent sense recursos. I el Tribunal Constitucional -sempre contra Catalunya?- n’ha suspès cautelarment el decret i, per tant, de moment, queda sense efecte.

No hi ha dubte de que en el decurs de les pròximes eleccions, ja siguin municipals, autonòmiques o generals, també quedaran sense efecte una immensa pluja de vots, provinents dels ciutadans conscients de que la democràcia fa possible acomiadar als polítics governants. Dir-lis, sencillament, adéu!

 

 El vídeo

 

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:

 

o7yujmVULqg

 

———————————————————-

El Deure i la Glòria

 

 

<<…Govern, del poble, pel poble, i per al poble…>>

Abraham Lincoln

(Gettysburg, 1863)

 

<<…aquest tractat -prohibició de proves nuclears-, senzill i breu, molt bé podrà convertir-se en un moment històric en aquest llarg camí que ha seguit l’home per buscar la pau…>>

 

El president John F.Kennedy signa a la Casa Blanca el ‘Peace Corps Act’ -‘Cos de la Pau’- convertida en llei, el 22 de setembre de 1961. (Photo credit Abbie Rowe, White House Photographs – passport.peacecorps.gov).

 

Pau, Paz, Peace

 <<Però la dificultat en predir quin serà el següent pas no és una raó que ens impedeixi acceptar de bona gana aquest primer pas. Les negociacions sobre una suspensió de proves nuclears, desde fa temps han estat el símbol del desacord entre l’Est i l’Oest. Si aquest tractat també pot ser un símbol; si pot ser la fi d’una era i l’inici d’una altra; si ambdues parts poden, mitjançant aquest tractat, obtenir confiança i experiència en pacífica col.laboració, llavors aquest tractat, senzill i breu, molt bé podrà convertir-se en un moment històric en aquest llarg camí que ha seguit l’home per buscar la pau>>.

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden veure els vídeos següents:

uWvyseUw-LU

hhANTymDIYk

———————————————————-

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

 

 

 * LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- La historiografia ha benvist, en general, la ‘sentència arbitral de Guadalupe’, del 1486, pel fet que els pagesos de remença n’obtingueren la redempció. Però cal analitzar-ne les clàusules, com reconvé Eva Serra, per comprendre el seu abast real. D’antuvi, la sentència derogà els anomenats <<sis mals usos>> -intestia, eixorquia, remença, cugucia, àrsia i ferma d’espoli forçada. En contrapartida, els pagesos eren obligats a pagar a llurs senyors 60 sous barcelonins, deu per cada ús, en forma de cens i amb un interès del 5% anual. (Ulisses 11).

La revolta remença va aconseguir que Ferran II, fill de Joan II, s’impliqués en el cas dels remences i dictés la Sentència Arbitral de Guadalupe. (Imatge: coneixercatalunya.blogspot.com).

 

* LA PREGUNTA.- L’abolició dels mal usos, que va comportar per als pagesos?

 

* LA FRASE.- “Ja sabem tots que el famós article 2 de la Constitució (…)va arribar en un sobre tancat, amb la capçalera de l’estat major de l’exèrcit. I que o es posava allò o aquí hi hauria un cop d’estat. Això invalida completament el text”.(Ramón Cotarelo).

 Ramón Cotarelo

(Imatge: librocatarsis.blogspot.com)

 

———————————————————-

Els colors del món

 

 

 

Loup-Garou

(Imatge: www.jdracroix.fr)

 

Algunes tradicions europees asseguren que la transformació de l’home en llop, es realitza al beure en un rierol on ha abeurat un llop, al ser mossegat per un llop rabiós o al menjar l’acònit, una planta medicinal. Són plantes atractives però molt tòxiques i fins i tot mortals, àdhuc amb el contacte de la pell amb la planta. Sota control estrictament mèdic el seu ‘alcaloide aconitina’ és medicinal. Una de les espècies més perilloses és ‘Aconitum ferox’ del Nepal anomenat ‘bikh’ i amb el qual enverinaven les fletxes.

L’acònit, són plantes atractives però molt tòxiques i fins i tot mortals, àdhuc amb el contacte de la pell amb la planta

(Imatge: www,panoramio.com)

 

Els procediments utilitzats contra els homes llop són també nombrosos. La saviesa franccanadenca aconsella l’exorcisme, tot invocant el nom de Crist, o cridant tres vegades a l’home llop pel seu nom baptismal.

A França s’assignava a l’home llop el nom de ‘loupgarou’, i es deia que la manera de vèncel era extreure-li tres gotes de sang durant la transformació.

(Imatge: cvc.cervantes.es)

Però el remei més estès per lliurar a un cristià de la trista maledicció era ferir l’animal amb un projectil de plata, preferentment sagrada, agafada per exemple del crucifix d’alguna església.

 Caminar pel bosc llunyà, tot sols, en una nit de lluna plena pot resultar agradable i misteriós. Si deixes de caminar el silenci que t’envolta és, francament, escruixidor. Però, mentre camines, la fresa de les teves passes és esgarrifosa, no pots fer-la callar. Has de parar. Però no ho pots fer, perquè l’udol del llop -home llop?- és cada vegada més proper. Tremoles i l’esquena no la pots girar, perquè és com si ja no en tinguessis.

(Imatge: joanvinyoli.wordpress.com)

 ———————————————————

Missa de 6

 

L’odi del món

 

(Joan 15,13 – 16,3)

 

 (18) << Si el món us detesta, sapigueu que abans m’ha odiat a mi. (19) Si fóssiu del món, el món estimaria allò que li pertany. Però vosaltres no ho sou pas, del món; jo us n’he separats quan us he escollit. Per això el món us detesta. (20)Recordeu-vos d’allò que us vaig dir: <<El criat no és pas de millor condició que el seu amo>>. Si m’han perseguit a mi, també us perseguiran a vosaltres. Com han espiat la meva paraula, espiaran també la vostra. (21) I tot això us ho faran per causa meva, perquè no han reconegut Aquell que m’envià. (22) Si no hagués vingut a parlar-los, no tindrien cap culpa. Però ara, no tenen cap excusa del seu pecat. (23) Qui m’odia a mi, odia també el meu Pare. (24) Si no hagués fet entre ells les obres que cap més altre no ha fet, no tindrien culpa. Però ara, després d’haver-les vist, encara mantenen l’odi contra mi i contra el meu Pare. (25) Però així es compleix aquella paraula que hi ha escrita a la seva Llei: M’han odiat sense motiu.

El lloc més bombardejat de la Terra

 

   El president Johnson pretenia sotmetre Vietnam del Nord a base de bombardeigs continuats. El març de 1965 -feia un any i tres mesos que el president Kennedy havia estat assassinat- va començar l’operació ‘Rolling Thunder’, un bombardeig estratègic devastador que, segons Johnson, obligaria al nord a assentar-se a la taula de negociacions. Per suposat res d’això va passar. (Imatge: www.taringa.net).

 

En aquests moments no sé com ho veuen vostès això, però, resulta evident que no anem bé. Les nenes i nens del Vietnam i de Laos, per exemple, perquè n’hi han moltíssims més en el món fuetejat per tones de bombes i de míssils, no ho han pas oblidat. Són adults i adultes amb les seves famílies o sense i que no ho oblidaran mai per mai. Està documentat, per exemple, que els Estats Units d’Amèrica van realitzar més de 580.000 missions de bombardeig sobre Laos, país que també va patir les conseqüències de la guerra ‘no declarada’ del Vietnam. Això equival a un bombardeig cada 8 minuts durant tot el dia i en el decurs de 9 anys sencers. Expliquen, que la província de Xiengkhouang a Laos es considerada el lloc més bombardejat de la Terra, al costat del Vietnam.

Els Estats Units d’Amèrica mai han estat bombardejats d’aquesta manera. Segons pel.lícules de Hollywood, sí, però a la realitat, no. L’horrorós atac a les torres bessones de Nova York, no. Tampoc llançar des dels B-52, 2 milions i mig de bombes de tota mena i mida sobre l’etern castigat poble vietnamita. Un total de 7,8 milions de tones de bombes per intentar vèncer al Vietcong. L’exèrcit dels Estats Units, sota el consentiment dels presidents Johnson i Nixon -Kennedy ja havia estat assassinat desprès de la seva ordre de sortida progressiva dels efectius militars estacionats en aquells moments al Vietnam- va llançar més projectils que els que van caure sobre Alemanya i el Japó durant la Segona Guerra Mundial ,i, en el decurs de la guerra ‘no declarada’ del Vietnam.

800.000 tones d’aquests projectils no han explotat, però sí han contaminat el 20% del país.

El nombre de persones refugiades es va comptabilitzar en 10.500.000 i d’entre 3 i 5,7 milions les mortes. 

Descarregant bombes de Napalm en el port de Biên Hòa (Sud-Est del Vietnam)

(Imatge: guerradevietnam.foros.ws)

L’inici de la retirada de les tropes nord-americanes després de la seva manifesta derrota, va permetre que el conflicte que dividia el nord amb el sud, desde feia 20 anys, s’acabés dos anys més tard. I no com la pervivència del conflicte actual de les dues Corees.

Vostès, moltes d’aquestes coses ja les coneixen. Altres, no. Però el que sí és cert és que tot això no és semblant a l’horror dels inferns, són els mateixos inferns. No n’hi va haver prou amb el Vietnam, anys més tard l’Iraq. L’efecte ‘bola de neu’ cada vegada més gegantesc.

 

Després del Vietnam, l’Iraq, la bola de neu  de l’odi cada vegada més grossa, més forta, més ràpida

 

 Barroso, Blair, Bush i Aznar a la Cimera de les Açores que va suposar el pas previ a la invasió de l’Iraq el 2003. (Imatge: ca.wikipedia.org).

 

 

 (Imatge: www.taringa.net)

El 20 de març de 2003 va començar la invasió de les tropes de la coalició sobre l’Iraq. La guerra no va comptar amb el mandat exprés del Consell de Seguretat, pel que el Secretari General de les Nacions Unides, Kofi Annand, va expressar públicament que aquesta era il.legal.

La guerra aèria va ser decisiva durant la invasió. L’aliança de britànics i nord-americans va començar la campanya aèria el 19 de març amb el bombardeig nocturn de míssils BGM-109 Tomahawk limitat a Bagdad. Uns dies més tard començà el bombardeig intensiu -dades de Viquipèdia- amb bombarders Boeing B-52 Stratofortress, Northrop Grumman B-2 Spirit i Lockheed F-117 Nigthawk, usant mecanismes de detecció de radar i el reconeixement aeri per localitzar les armes antiaèries iraquianes i usaven bombes bunker buster per penetrar i destruir búnquers subterranis, on es trobaven els centres de comandament i control iraquians. Aproximadament es van fer 14.000 sortides amb un cost d’un milió de dòlars cadascun, i es van disparar amb 800 BGM-109 Tomahawk a objectius a l’Iraq des del 20 de març fins al mitjan d’abril de 2003, quan la gran part de la resistència iraquiana havia acabat.

 

Bombardeigs sobre l’Iraq, encara. És la solució?

Al menys 7,5 milions de dòlars li costa cada dia als Estats Units d’Amèrica bombardejar a l’Iraq. Qui els cobra? El Pentàgon va informar que Estats Units mantindrà els bombardeigs contra Iraq el temps que considera necessàri per, segons ells, expulsar als yihadistes de l’Estat Islàmic (EI). John Kirby, portaveu del Pentàgon, va assegurar que els bombardeigs continuaran fins que els yihadistes no suposin una amenaça pels Estats Units. (Imatge: www.telesurtv.net).

Els bombardeigs dels EE.UU. a Iraq li costen als ciutadans del país nord-americà 7,5 milions de dòlars diàris. Qui els cobra?

 

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden puntejar les adreces de vídeo següents:

 

<<La conjunción de un sistema militar inmenso y de una gran industria armamentística es algo nuevo en la experiencia estadounidense…En los consejos de gobierno, debemos guardarnos bien de que el complejo industrial militar llegue a tener una influencia injustificable, sea o no alentada. Hay potencial, y seguirá habiéndolo, para que se produzca ese desastroso aumento de poder a todas luces inapropiado>>. (Dwight D.Eisenhower (1890-1969), 34º presidente de los Estados Unidos).

 

AyBelJ85KfY

 

SCAulj5Pmzw

———————————————————-

 

 

És just que el govern de la Generalitat de Catalunya miri per la pobresa energètica.

I les altres nacions d’Espanya, autonomies o ‘regiones’que fan?

 

(Imatge: directa.cat)

Els 7.600.000 ciutadans de Catalunya i moltíssims d’Espanya no poden acceptar de cap manera que un grup de governants del ‘Partido Popular’, puguin sentir aquest menyspreu no només vers el Parlament de la nació catalana, sinó cap a els seus ciutadans. El fet és d’una gravetat extraordinària i posa en evidència, un cop més, la manca de sensibilitat per part dels governants del ‘Partido Popular’ cap a les persones més pobres que pateixen, com a conseqüència de la manca de recursos econòmics. I, en aquest cas, -entre altres- les famílies en situació de vulnerabilitat que no podran restar protegides del tall de subministrament de llum i gas entre els mesos de novembre i març. Un menyspreu que no es pot acceptar envers les persones i famílies consumidores amb una mancança de recursos econòmics.

 (Imatge: blocs.mesvilaweb.cat)

 

 

Cridar, renyar, amenaçar, atemorir, sempre al Tribunal Constitucional! ,i, sense capacitat de diàleg polític i social en una democràcia -veritable democràcia?-del segle XXI.

La nació catalana, només compta a l’hora de ser ‘pagadora’?  

En un país amb un atur de més del 24 per cent i un milió de llars sense ingressos costa molt d’entendre que s’hagi suspès un decret justament quan vénen els mesos més freds i de consum energètic imprescindible. El govern espanyol del ‘Partido Popular’ va portar el decret llei sobre pobresa energètica de la Generalitat de Catalunya al Tribunal Constitucional -sempre contra Catalunya?-, segons el qual decret prohibeix tallar el subministrament de gas i electricitat durant els mesos de novembre a març, per impagament, a la gent sense recursos. I el Tribunal Constitucional n’ha suspès cautelarment el decret i, per tant, de moment, queda sense efecte. Fets com aquest fan reconsiderar els vots dels ciutadans en les pròximes eleccions municipals, autonòmiques i generals i, la força del poble per acomiadar els polítics governants. (Imatge: blogs.elpunt.cat).

 Els qui tenen la paella pel mànec i el mànec també i que el govern central els hi ho consenteix

 

Els més vulnerables no podran tenir l’ajuda que preveia el decret de pobresa energètica que va aprovar l’any passat la Generalitat. El Tribunal Constitucional -sempre contra Catalunya?- va suspendre cautelarment la reforma de la llei del Codi de Consum de Catalunya, ja que va admetre el recurs que va presentar el govern de Rajoy contra la modificació del codi esmentat.

 

 Mariano Rajoy amb el presidente del Tribunal Constitucional, Francisco Pérez de los Cobos. La seva militància en el ‘Partido Popular’, el ja president del Tribunal Constitucional va admetre aquest fet -que no havia revelat en la seva compareixença anterior al Senat- davant el Ple del Tribunal Constitucional, òrgan que va avalar la inexistència de cap incompatibilitat amb el càrrec d’acord amb la Llei orgànica del Tribunal Constitucional. Davant el Ple va negar que hagués incorregut en una violació de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional, tot i haver mantingut la seva militància en aquest partit un cop elegit magistrat del TC, ja que la referida llei prohibeix expressament mantenir només llocs d’alta direcció de partits polítics, no la seva militància. Així i tot, tres associacions de jutges van demanar la seva dimissió, a l’entendre que el seu accés al càrrec es va produir de manera il.legal i que suposa un desprestigi de la institució i de la judicatura. (Imatge: www.elperiodico.com).

El Govern de la Generalitat de la nació catalana, demana al Tribunal Constitucional l’aixecament immediat de la suspensió del decret de pobresa energètica

 

Pobresa energètica i unes xifres

 

Ho llegim a la secció ‘Anàlisi’ del rotatiu ‘El Punt Avui’: <<Endesa, pagarà un dividend extraordinari als seus accionistes de 7.765 milions d’euros, i abans de final d’any, en pagarà un altre, també d’extraordinari, de 6.811 milions d’euros, que fa un total de 14.606 milions, que suposa una rendibilitat per dividend del 46%. I, com que la italiana Enel és la propietària del 92% d’Endesa, s’emborsarà per dividends 13.400 milions.>>

<<El dividend d’Endesa, per exemple, és igual a la suma dels pressupostos per el 2014 de les conselleries d’Economia i Coneixement, el d’Ensenyament, el de Salut, i el de l’Interior junts.>>

Segons un comunicat de la ILP Emergència Habitacional i Pobresa Energètica -APE, <<Aquesta situació contrasta amb els grans beneficis obtinguts per entitats financeres (7.674 M Euros durant 2013 per part de Santander, BBVA, Caixabank, Popular i Sabadell) i empreses de subministraments (7.639 M Euros entre Endesa, Gas Natural-Fenosa, Iberdrola, EON Espanya i EDP durant els tres primers trimestres)>>.

Cal recordar, igualment, que des que va començar la crisi les administracions públiques han transferit al voltant de 165.000 M Euros a les entitats financeres, sense demanar res a canvi.

 

Sempre contra Catalunya. Sempre al Tribunal Constitucional. El govern espanyol del ‘Partido Popular’, també interposarà un recurs al Tribunal Constitucional contra l’impost sobre dipòsits bancaris

 

L’ofec econòmic a les Autonomies Constitucionals és tant i tant proporcional com la delera de que aquestes desapareguin, per part del govern central, centralista, nacionalista espanyol i amb poder absolut del ‘Partido Popular’, en una Espanya que és un conjunt de pobles que formen una nació de nacions constretes i amargades.

El govern espanyol ja va portar el decret llei sobre pobresa energètica de la Generalitat de Catalunya al Tribunal Constitucional, segons el qual prohibeix tallar el subministrament de gas i electricitat durant els mesos de novembre a març, per impagament, a la gent sense recursos. I el Tribunal Constitucional n’ha suspès cautelarment el decret i, per tant, de moment, queda sense efecte. De moment, també, molts ciutadans poden quedar congelats.

Ara, una altra vegada, el govern espanyol també interposarà un recurs al Tribunal Constitucional contra l’impost sobre dipòsits bancaris. El consell de ministres espanyol va acordar interposar recurs d’inconstitucionalitat contra la llei catalana referent a l’impost sobre dipòsits en les entitats de crèdit. Impulsada pel govern de la Generalitat de Catalunya el desembre del 2012, -Autonomia Constitucional de pantomima- la llei -que ja existia a altres comunitats com Andalusia, Extremadura i les Illes Canàries-, va ser convalidada el passat 4 d’abril al Parlament de Catalunya, i el reglament que la regula, el passat 23 de setembre. A grans trets, aquest tribut grava la captació i tinença de dipòsits efectuats pels clients a les entitats de crèdit, per qualsevol negoci i varietat jurídica, sempre que comportin l’obligació de restitució.

 

Neutralitzar la recaptació d’aquest impost per part de les autonomies

 

L’ACN ho explica d’aquesta manera: <<En el moment que l’executiu català va impulsar la llei i per neutralitzar la recaptació d’aquest impost per part de les autonomies, el govern espanyol es va anticipar i va crear, al gener del 2013, un impost d’abast estatal amb un tipus del 0%. Paral.lelament, el ministeri d’Hisenda espanyol va anunciar que compensaria les comunitats que haguessin aprovat l’impost abans de l’1 de desembre, fet que excloïa Catalunya d’aquesta compensació>>.

Sempre contra Catalunya

<<A banda, el passat 4 de juliol, el govern espanyol aprovava en consell de ministres un reial decret llei d’impuls econòmic segons el qual es fixava l’impost sobre els dipòsits bancaris en el 0,03%, un tipus que l’executiu volia que fos uniforme per a tot l’estat espanyol. D’aquesta manera, l’executiu espanyol ja va mostrar la seva intenció d’anul.lar l’impost català>>.

Més contra l’autonomia constitucional de Catalunya per part del govern central del ‘Partido Popular’, més, més i més independentisme. El gran referèndum dels ciutadans de la nació catalana, roman pendent.

Cristóbal Montoro, ministre d’Hisenda, i Andreu Mas Colell, conseller d’Economia. L’ofec econòmic i social de Catalunya representa l’ofec de l’autonomisme constitucional i, en conseqüència, l’ofec econòmic espanyol amb un atur de més del 24 per cent. (Imatge: www.noucicle.org).

 

Mentrestant tot això passa, el Parlament, la Comissió i el Consell d’Europa, segueixen dormint un son profund

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:

 

uk3IwpRYugw

———————————————————-

El Deure i la Glòria

 

 

<<…Govern, del poble, pel poble, i per al poble…>>

Abraham Lincoln

(Gettysburg, 1863)

 

<<Primer, aquest tractat pot ser un pas cap a la reducció de la tensió mundial i cap a l’ampliació de les àreas d’acord. Les converses de Moscou no han abastat cap altre tema, ni aquest tractat està condicionat a un altre assumpte qualssevol. Sota el secretari Harriman ha quedat clar que qualssevol arranjament no agressiu que es dugui a terme a l’altra divisió d’Europa requerirà la consulta amb els nostres aliats i prestar suma atenció als interessos d’aquests. També el secretari ha deixat ben aclarada la nostra preferència per un tractat de prohibició de proves nuclears més comprensiu, mitjançant el qual es prohibeixin tota classe d’assaigs nuclears a tots els llocs, i les nostres esperances d’arribar a un desarmament total i general. El Govern soviètic, tanmateix, encara no mostra desigs d’acceptar la inspecció inherent a tals objectius>>. (President John F.Kennedy, discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 26 juliol 1963).

Pau, Paz, Peace

 

 Contundència davant el problema racial, la recerca de la pau i la justícia social. Kennedy va obrir les portes de bat a bat. (Imatge: abcnews.go.com).

 

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent:

 

VKS41m_X3_o

———————————————————-

Els colors del món

 

 

 

 Des de Catalunya, salutacions a la bona gent dels pobles de Colòmbia

Independència de Colòmbia

Acta de la Independència

20 de juliol de 1810

(Imatge: independenciacolombia1103.blogspot.com)

 

 Colòmbia

(Imatge: imagenespaisaje.blogspot.com)

 

———————————————————-

* El seu assassinat va retardar 50 anys el restabliment de les relacions diplomàtiques entre els Estats Units i Cuba, rompudes el 3 de gener de 1961, pel president Eisenhower dies abans d’entregar el poder a John F.Kennedy

 

    * Vietnam i els intents per a restablir relacions amb Cuba, li van costar la vida al president Kennedy

 

                

* L’últim acte de Kennedy com a president va ser apropar-se a Castro i oferir la possibilitat d’una relació bilateral diferent entre L’Havana i Washington

 

<<Els problemes llatino-americans no es resoldran queixant-nos de Castro i culpant de tots els problemes al comunisme, o als generals, o al nacionalisme. L’amenaça comunista no emana “principalment” de Cuba. S’alimenta de penalitats econòmiques sofertes per aquells pobles. Si desapareix la subversió cubana, l’amenaça comunista seguirà existint. Això i només això, ens separa. Eliminada aquesta barrera, romandrem desitjosos de treballar amb el poble cubà…>>(President John F.Kennedy, Miami, 18 novembre 1963, cinc dies abans de ser assassinat a trets a Dallas, Texas, en un covard atemptat propiciat per operacions encobertes de la CIA, amb la participació de la màfia, part de la policia de Dallas i el silenci còmplice de l’FBI).

Castro admirava al president Kennedy

 (Imatge: informadorpublico.com)

 

El novembre del 1962, finalitzada la Crísi dels Míssils que va posar al món a fregar d’un holocaust nuclear, el president Kennedy es va mostrar interessat per reduir tensions entre Cuba i els Estats Units d’Amèrica. Va rebre una herència tràgica de l’Administració Eisenhower convençuda de que la revolució cubana perjudicaria els interessos econòmics i polítics dels EUA i que el cap d’aquesta revolució era un home influit per el comunisme internacional. Així, doncs, encara que en secret, Kennedy va accedir a analitzar la possibilitat de millorar les relacions. “M’interessa molt la reacció de Castro” va expressar Kennedy. “M’interessaria molt parlar i estimo la importància de la decisió” va expressar Castro.

 

A principis dels seixanta la CIA va començar la preparació d’un exèrcit de mercenaris cubans -Brigada 2506- entrenats a Panamà i Guatemala per envair Cuba. El gener de 1961 -Kennedy encara no havia jurat el càrrec- el govern nord-americà presidit pel ‘general de Normandia’, president Dwight D. Eisenhower, va rompre les relacions amb Cuba. Aquest va ser el panorama que es va trobar el jove president. La invasió -Playa Girón ( ‘Bahía de Cochinos’) Abril 1961- per part de 1200 homes que van sortir per mar de Nicaragua, va resultat un fracàs. Kennedy que es va negar a la participació de l’exèrcit dels EUA, va comprendre fins a quin punt havia estat mal assessorat i enganyat, principalment, per la CIA. El seu director, Allen Dulles, va ser acomiadat i Kennedy va acceptar públicament la seva responsabilitat.

El president John F.Kennedy i Allen Dulles, director de la CIA Els enfrontaments entre el president i ‘l’agència’ van ser cada cop més durs i notoris. La CIA es va oposar rotundament a qualsevol diàleg amb Cuba. Kennedy, en canvi, va fer arribar un missatge a Fidel Castro: “són possibles millors relacions, i ambdós països deuen treballar per a posar fi a les hostilitats”.(Imatge: www.dailymail.co.uk).

 

Apartar a la CIA del control de la política cap a Cuba

 

 

Després de ‘Playa Girón’ i de la terrible experiència de la Crisi dels míssils d’octubre de 1962, Kennedy es va decidir -de manera pausada i discreta- per iniciar possibles conversacions amb Fidel Castro. Va deixar ben clar als exiliats anti-castristes i als pro-militars que no volia cap més atac contra Cuba. Va ordenar a l’FBI operacions contra bases pro-militars com la de Schlumberger, a Houma (Nova Orleans). La mesura, però, més dràstica i perillosa, va ser la creació del ‘Comitè Cubà de Coordinació’ mitjançant el qual, Kennedy volia que el control de la política cap a Cuba, quedés en l’executiu i sortís del marc de la CIA. Aquesta, durant molt temps havia actuat amb massa autonomia, recolzant-se en la contra-revolució cubana.

Enemics implacables

 

Decisions de la CIA amb relació a Cuba, van quedar a mans de l’executiu, tot i que, darrera bastidors, vàren continuar pel seu compte. Amb aquesta puntada de peu a la CIA, la decisió de canvi respecte Cuba i Vietnam així com la firma del tractat de prohibició de proves nuclears, Kennedy es va guanyar enemics implacables. Però va continuar cap a endavant.

 

Trobar una via d’aproximació per superar els antagonismes que perjudicaven Kennedy i Castro; que perjudicaven Cuba i els Estats Units

 

 

President John F.Kennedy Greeting Lawyer&Negotiator James Britt Donovan in the Oval Office

(Imatge: bettyintheusa.wordpress.com)

 

James Donovan amb Fidel Castro, en el decurs de les negociacions per l’intercanvi dels presoners de la Brigada 2506, entrenats a Panamà i Guatemala per envair Cuba l’abril de 1961. L’abril de 1963 el president Kennedy li va demanar la seva intermediació davant Castro per un canvi de relacions amb Cuba. (Imatge: www.cubanet.org).

 L’abril de 1963, Kennedy va demanar a James B. Donovan, advocat de Nova York, que fes d’intermediari davant Castro. Els cinc dies que va romandre a Cuba, Donovan va mantenir converses amb el president Castro durant més de vint hores. Els resultats van animar Kennedy que va donar instruccions a Adlai Stevenson, ambaixador dels EUA davant l’ONU, perquè William Attwood, funcionari de l’Administració a l’ONU i que coneixia Castro, iniciés converses amb l’ambaixador cubà a l’ONU, Carlos Lechuga. Posteriorment, s’hi va afegir la periodista de l’ABC News, Lisa Howard -que havia entrevistat al president cubà- i René Vallejo, ajudant de Castro.

 

L’assassinat de Kennedy va parar, fa 50 anys, l’inici d’unes noves relacions amb Cuba

 

(Imatge: 233grados.lainformacion.com)

Les converses van fixar l’inici de reunions entre diplomàtics dels dos països que haurien de facilitar l’encontre de Kennedy i Castro. Uns dies més tard -el 22 de novembre de 1963- el mateix dia que el periodista francés, Jean Daniel, amb encàrrec personal de Kennedy, conversava amb Fidel Castro sobre la possibilitat de recuperar les relacions diplomàtiques entre ambdós països, el president John F.Kennedy era assassinat a trets en un covard atemptat propiciat per operacions encobertes de la CIA. Aquest mateix dia, a Paris, un funcionari de la CIA feia entrega al comandant de l’exèrcit cubà, Rolando Cubela Secases, un dispositiu -agulla hipodèrmica amagada en un bolígraf- per assassinar Castro.

 Somriures i llàgrimes. Qui i per què pot riure davant un complot, magnicidi i crim tant vil?

(Imatge: nstarzone.com)

 

Com era d’esperar, la CIA es va oposar terminantment a qualsevol diàleg amb Cuba. L’agència tenia l’autoritat institucional per a prosseguir amb els seus esforços per frenar la revolució mitjançant actuacions encobertes. En un memorando apressat que va ser enviat a la Casa Blanca el primer de maig de 1963, el director de la CIA, John McCone, va sol.licitar que no es fes pel moment cap pas en l’apropament, i va apressar a que Washington fos lo més limitat en les seves discussions amb relació a un procés d’aconduïment amb Castro.

 

 El vídeo: Kennedy a Miami, 5 dies abans del seu assassinat a Dallas(Texas) 

 

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:

 

A9PKIayCRdU

———————————————————-

 

 

El Deure i la Glòria

 

<<…Govern, del poble, pel poble, i per al poble…>>

Abraham Lincoln

(Gettysburg, 1863)

 

<<Heus aquí el que aquest pas pot significar per vostès, pels seus fills i per els seus veïns. Però és un primer pas molt important…, un pas cap a la pau, un pas cap a la raó, un pas que ens allunya de la guerra.>> (President John F.Kennedy, discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 26 juliol 1963).

 

El president John F.Kennedy lliura la Medalla d’Or de la National Geographic Society al capità Jacques Cousteau, Director General del Oceanario de Mònaco (centre) en els graons de la Columnata West Wing. (Imatge: espores.org).

 

Pau, Paz, Peace

 

<<Aquest tractat no és una panacea que tot ho pugui remeiar. No resoldrà els conflictes pendents, ni farà que els comunistes oblidin les seves ambicions o s’elimini el perill d’una guerra. No reduirà la nostra necessitat d’armes, aliats o la supressió de programes d’ajuda a altres nacions. Però és un primer pas molt important…, un pas cap a la pau, un pas cap a la raó, un pas més que ens allunya de la guerra…>> (President John F.Kennedy, Discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 26 juliol 1963).

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden veure els vídeos següents:

ccL62Z045Ks

 

OJ8rxSYMi-c

 

———————————————————-

 

Suárez

 

 <<Si els comunistes no participaven a les eleccions, la presentació exterior de la nova democràcia espanyola resultaria molt difícil.>> 

 

El tema venía arrastrado desde muchos meses antes. En julio, al aprobarse la reforma del Código Penal, quedaba claro que todos los artilugios legales se habían puesto al servicio de la clara intención de dejar al PCE fuera de la ley. Lo reconoció el propio presidente Suárez en su discurso del dia 3 de mayo. ¿Qué novedades habían surgido en estos diez meses? ¿Qué nuevos datos permitían, e incluso recomendaban, que el Gobierno cambiara de actitud? Tantos, que incluso resultaba difícil ordenarlos.

 

Comitè Central del Partit Comunista, 15 abril 1977

(Imatge: nuevoclaridad.es)

En primer lugar, el cambio de Administración norteamericana. La caída de Kissinger había supuesto un replanteamiento de la política del Departamento de Estado e incluso de la CIA hacia el sur de Europa. En un segundo aspecto, estaba el tema de los propios militares españoles. Suárez había planteado claramente el asunto a los tenientes generales. Y éstos no habían establecido una cuestión de fondo sino de forma. No se opondrían, decían, a una decisión de las Cortes o de los Tribunales. Lo que no podía suceder era que fuera el Gobierno quien adoptara por su cuenta el problema de la legalización del PCE. Y ya en otro plano, había que considerar la propia moderación de la política del PCE, la sensatez de los estatutos presentados al Ministerio de la Gobernación y la convicción de que sin pacto social no podría haber el relanzamiento que la situación económica reclamaba. Para colmo, había un problema de credibilidad democrática. Si los comunistas no participaban en las elecciones, la presentación exterior de la nueva democracia española resultaría muy difícil. (Difusora Internacional, S.A.).

 

 (Imatge: nuevoclaridad.es)

 

El vídeo

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent:

1eDe1_5JhM8

———————————————————-

 Els colors del món

(Imatge: elaguiladigital.com)

 

Bloc

 

“La Nova Frontera”

Bon Nadal, Feliç i pròsper Any Nou 2015 amb salut, treball, pau, democràcia i llibertat.

Feliz Navidad y próspero Año Nuevo 2015 con salut, trabajo, paz, democrácia y llibertat.

Merry Christmas and Happy New Year 2015 with health, labor, peace, democracy and freedom.

 

From Catalonia

 

 

 

Queralbs, Ripollès, Catalunya

 

(Imatge: joan-rodo2.blogspot.com)

 

———————————————————-

 

 

Després de la celebració de la Diada Participativa del 9-N -dret fonamental de llibertat d’expressió- que va tenir lloc a la nació catalana de manera democràtica i exemplar, el vicesecretari d’Estudis i Programes -sempre contra Catalunya?- i portaveu del ‘Partido Popular’ al Parlament Europeu, Esteban González Pons (València, 1964 – Països Catalans per història, llengua i cultura), va subratllar que ningú “pot pensar que saltar-se la llei és gratuït, a qui se la salta, se li ha d’aplicar” (primera pressió).

 

El ‘Partido Popular’ avisa que el Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, i molts funcionaris -40 mil voluntaris- “seran perseguits” per la fiscalia. No, no és gens bona la direcció del ‘Partido Popular’ amb Catalunya. Des de l’any 2006 que ho fan tant malament com poden. El novembre del 2006 la taxa d’independentisme a Catalunya era del 15,9%, mentre que el setembre del 2014 -govern del ‘Partido Popular’- era del 83,8%. Pels qui mitjançant la majoria absoluta i poder absolut apliquen una política de constant foment de l’independentisme, no hi ha llei que se li pugui aplicar? (Imatge: www.lacerca.com).

“Saltar-se la llei” i que ‘tothom és igual davant la llei’. Per tant, desitgem que així sigui quan fem palès que l’any 2006 el ‘Partido Popular’, després a l’oposició, va portar davant el Tribunal Constitucional espanyol, no renovat, la Llei Orgànica d’obligat compliment de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Llei Orgànica, el qual projecte de llei havia estat revisat pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovat pel Parlament de Catalunya, retallat i aprovat pel Congrés dels Diputats i el Senat, ratificat pel rei i ‘referendat’ pels ciutadans de Catalunya. Una Llei Orgànica amb totes les de la Llei, però, que el ‘Partido Popular’ no només va abocar cap a el seu incompliment, sinó, cap a una sentència per part del Tribunal Constitucional no renovat, de 4 anys (2006-2010) de torpedinar constant. I encara ho segueixen fent. A això se li diu complir la llei?

 

 Mariano Rajoy amb el bolígraf a la mà, any 2006, després a l’oposició, recull signatures contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. “Firmar contra Catalunya” deien els signants. Cada vegada pitjor. (Imatge: elpais.com).

Més greu encara. Aquest fet va ser l’inici de la situació actual entre la nació catalana i el govern central, centralista, nacionalista espanyol i amb poder absolut del ‘Partido Popular’. Més greu encara. El novembre del 2006 la taxa d’independentisme a Catalunya era del 15,9%, mentre que el setembre del 2014 -govern del ‘Partido Popular’- fos del 83,8%. Pels qui mitjançant la majoria absoluta i el poder absolut apliquen una política de constant foment de l’independentisme, no hi ha llei que se li pugui aplicar? O haurà de ser el resultat de les pròximes eleccions municipals, autonòmiques i generals les que facin possible una nova situació de progrés social i democràtic, d’enteniment i raciocini polític, de just equilibri territorial i de pau? Una nació de nacions modernes i d’Estats federals progressistes, allunyats de l’immobilisme.

 

Soraya Sáenz de Santamaría i Federico Trillo

L’Estatut d’Autonomia de Catalunya, revisat, aprovat, retallat, tornat a aprovar, ratificat i ‘referendat’ pels ciutadans de Catalunya, al Tribunal Constitucional no renovat (Imatge: blogs.elpunt.cat)

Amb la Llei de Consultes al Tribunal Constitucional, no es va poder realitzar una consulta institucional pròpia de tot país democràtic. La consulta encara roman pendent

 

El 19 de setembre, més d’un mes abans del 9-N, el Parlament de Catalunya va aprovar la llei de consultes, amb un ampli consens de 106 vots a favor procedents dels diputats de CiU, ERC, ICV-EUiA, la CUP, el PSC i Elena. En contra del projecte va haver-hi 28 vots. Van ser els del ‘Partido Popular’ i Ciutadans. L’únic que demanen els ciutadans és votar, més democràcia i seguir l’exemple d’Escòcia i del Regne Unit, que han donat una lliçó sobre com es resolen els conflictes polítics. El Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, va recordar a La Moncloa que <<l’única solució per desllorigar la tensa relació entre Catalunya i Espanya és votar>>. El president va posar l’accent en el model democràtic escocès i va subratllar que <<el procés català continua>>.

Divendres, 19 de setembre de 2014. Palau del Parlament. Els diputats al saló de sessions després de l’aprovació de la Llei de Consultes. El govern espanyol una altra vegada i, sempre contra Catalunya? va impugnar la norma i el decret de convocatòria al Tribunal Constitucional. La consulta roman pendent. (Imatge: www.elparlament.cat).

“millorar la qualitat democràtica”

 

Els partits sobiranistes i Elena van remarcar que la normativa, que ja es va començar a redactar la passada legislatura, és una eina perquè Catalunya pugui “millorar la qualitat democràtica” i que tant servirà per al 9-N com per preguntar sobre altres qüestions d’interès. Una de les principals novetats és que podran votar als majors de 16 anys. Amb aquesta normativa sota el braç, el president Mas va poder signar el decret de convocatòria de la consulta.

 El govern espanyol una altra vegada i, sempre contra Catalunya? Va impugnar la norma i el decret de convocatòria al Tribunal Constitucional. Un cop acceptat el recurs, sempre contra Catalunya? hi ha una suspensió automàtica provisional de cinc mesos.

 

No va tenir lloc la consulta desitjada, segons la Llei de Consultes aprovada pel Parlament, i impugnada pel govern espanyol del ‘Partido Popular’

 

 

Sí, va tenir lloc, un procés participatiu gràcies al suport de 40 mil voluntaris que amb la seva generositat i entrega, van fer possible que milions de ciutadans de la nació catalana expressessin la seva opinió i les seves aspiracions respecte al futur polític de Catalunya. Així ho van fer de manera democràtica i exemplar mitjançant les urnes. Sense cap aldarull ni males formes, amb civisme i educació, sense anar contra ningú, milions de ciutadans es van acollir al que regula l’article 20 de la Constitució espanyola sobre el dret d’expressió i que es basa en la capacitat d’expressar el que es vulgui. També, la Constitució reconeix, a l’article 23, a tots els espanyols la possibilitat de participar en política. Si desde les altes esferes de la jerarquia política que cobren abundants emoluments procedents dels imposts dels ciutadans, s’afirma que a Espanya nació de nacions no reconegudes ni acceptades, constretes i amargades, impera la llibertat i la democràcia, hauran d’acceptar i respectar que la llibertat d’expressió és el dret de tot individu a expressar idees i opinions lliurement, i per tant sense censura. És un dret fonamental recollit a l’article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans.

 

La participació total de 2.345.144 ciutadans en el procés participatiu, de manera democràtica i exemplar mitjançant les urnes. Sense cap aldarull ni males formes, amb civisme i educació, sense anar contra ningú, milions de ciutadans es van acollir al que regula l’article 20 de la Constitució sobre el dret d’expressió i que es basa en la capacitat d’expressar el que es vulgui. És un dret fonamental recollit a l’article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans. (Imatge: www.ara.cat).

Per això el ‘Partido Popular’ no va ‘en la buena dirección’ quan el vicesecretari d’Estudis i Programes i portaveu del ‘Partido Popular’ al Parlament Europeu, Esteban González Pons, va ironitzar -segons que explica el rotatiu ‘El Punt Avui’- que “espera que aquest dilluns -el dia després del procés participatiu- sigui un dia mogut per al carter de la Generalitat, el qual haurà de recollir la carta que Artur Mas vol enviar a Mariano Rajoy després del 9-N, però, també haurà de lliurar-ne una de la Fiscalia al president català (segona pressió), perquè saltar-se la llei no és gratuït, va considerar. “Espero que el fiscal el cridi. (tercera pressió). “Serà un dia de cartes al Palau”, va afegir González Pons en declaracions a TVE.

Pel que fa a la responsabilitat del Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, va explicar que per organitzar la consulta es van fer servir fons públics, (40.000 voluntaris que, evidentment, no van cobrar res, urnes de cartó), fet que és “clarament un delicte” que la Fiscalia “perseguirà”. (quarta pressió). De la mateixa manera, també hi haurà funcionaris que “hauran de pagar per les ordres que van rebre dels seus caps”. (cinquena pressió).

El dirigent popular, segons que explica el rotatiu ‘El Punt Avui’, espera que la Fiscalia demani explicacions sobre tot això al president de la Generalitat (sisena pressió), el qual no va complir en dues ocasions l’ordre dictada pel Tribunal Constitucional de suspendre qualsevol acte dirigit a fer una consulta o un procés participatiu el 9 de novembre. (Autonomia de la nació catalana, articles 20 i 23 de la Constitució Espanyola sobre el dret d’expressió i participació política, article  19 de la Declaració Universal dels Drets Humans).

“Ningú pot pensar que saltar-se la llei és gratuït, (recordem la Llei Orgànica d’obligat compliment de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya), a qui se la salta, se li ha d’aplicar”, (sèptima pressió), va subratllar González Pons: “El president de la Generalitat no és un espanyol de més categoria que qualsevol altre. Espero que el fiscal el cridi, m’agradaria” (vuitena pressió), va afegir. 

Autonomia constitucional de Catalunya -mil.lenària nació catalana- no una autonomia de pantomima; article 20 de la Constitució Espanyola sobre el dret d’expressió i que es basa en la capacitat d’expressar el que es vulgui; article 23 de la Constitució Espanyola sobre la participació política; la llibertat d’expressió és el dret de tot individu a expressar idees i opinions lliurement, i per tant sense censura. És un dret fonamental recollit a l’article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans.

Vàren anar a votar en el procés participatiu, 2.345.144 ciutadans, votants i contribuents. El 80,91% van votar ‘sí-sí’, mentre que el 10,02% pel ‘sí-no’ i el 4,49 van optar pel ‘no’. La veritable consulta institucional, però, no es va poder realitzar i roman pendent.

 

 

———————————————————-

 

El Deure i la Glòria

 

<<…Govern, del poble, pel poble, i per al poble…>>

Abraham Lincoln

(Gettysburg, 1863)

 

<<També hem aclarit la nostra determinació a limitar la carrera d’armaments>>

 

 

<<Aquest tractat és, en part, producte de la paciència i vigilància occidentals. Hem aclarit perfectament, no fa molt temps a Berlín i a Cuba, la nostra profunda decisió a protegir la nostra seguretat i la nostra llibertat contra qualsevol forma d’agressió. També hem aclarit la nostra determinació a limitar la carrera d’armaments. En el decurs de tres administracions, els nostres soldats i diplomàtics han treballat junts per aconseguir aquest fi, recolzats en tot moment per la Gran Bretanya. El primer ministre Macmillan es va aliar al president Eisenhower per proposar una suspensió de les proves nuclears l’any 1959, i novament es va unir a mí per fer la mateixa proposta els anys 1961 i 1962>>. (President John F.Kennedy, discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 26 juliol 1963).

Escoltar a tothom, parlar amb tothom, diàleg, converses, cercar solucions, viure i treballar en democràcia, objectius per la pau i guanyar-se el sou. (Imatge: lrd.buffalohair-jage.com).

Pau, Paz, Peace 

 

<<Però la consecució d’aquest objectiu no és la victòria d’una sola part, és una victòria de tota la Humanitat. No significa cap concessió per la Unió Soviètica, ni que els soviets hagin concedit res. Reflexa, simplement, el nostre comú reconeixement dels perills que existeixen en una continuació de les proves nuclears>>. (President John F.Kennedy, discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 26 juliol 1963).

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent:

 

 aPFWCxNsLvA

———————————————————-

 

El naixement d’una nació.Què és Catalunya

 

 * LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Les Germanies eren, emperò, una revolució moderna, sociològicament, pel fet d’endegar la contesa d’un grup social marginat per imposar la seva hegemonia. Per això, l’acció de les Germanies ha estat qualificada de revolució burgesa prematura.  Enfront dels agermanats, hi havia, per contra, homes més avançats i cultes, amatents a les tendències humanístiques, lluny de supersticions i pronòstics apocalíptics, però encara a recés de la noblesa, aferrats a les velles estructures medievals per tal de no perdre llur posició privilegiada. (Ulisses, 11).

 

(Imatge: www.todocoleccion.net)

 

* LA PREGUNTA.- La historiografia ha benvist, en general, la ‘sentència arbitral de Guadalupe’, del 1486?

 

* LA CITACIÓ.-

“La pau és filla de la convivència, de l’educació, del diàleg. El respecte a les cultures mil.lenàries fa néixer la pau en el present”. Rigoberta Menchú.

 ———————————————————————————–

 

 ART*******7

 

 <<Gran Déu! Quina escena acava de tenir lloc! Vaig entrar a la cabina on jeien les restes del meu dissortat i admirable amic. Hi havia una criatura que no puc trobar paraules per descriurela; gegantesca d’alçada, fins i tot d’unes proporcions distorsionades. Mai havia vist una imatge tant horrorosa com la seva cara.>>

<<Ell va fer una pausa, em va observar amb astorament, i girant-se altra vegada cap a la forma sense vida del seu creador, va semblar oblidar-se de la meva presència.>>

<<-És també la meva víctima! -va exclamar-. Ah, Frankenstein! De què serveix que ara et demani perdó? Jo, que et vaig destruir destruint tot allò que estimaves. Ay! Està fred, no pot contestar-me -el monstre va continuar reproxant-se així mateix de manera incoherent.>>

<<-Jo era l’esclau, no l’amo, d’un impuls que detestava encara que no podia desobeir. Patia una passió insaciable i cruel. I ara ha s’acabat. Aquí està la meva última víctima! (Mary Shelley).

“Maleït sigui el dia en el que vaig rebre la vida, maleït sigui el meu creador”

 Frankenstein, 1931 Photograph

(Imatge: fineartamerica.com)

 ‘Frankenstein’ és una pel.lícula estatunidenca de James Whale, estrenada el 1931.

 

Argument

 

Henry Frankenstein, un jove savi, vol crear artificialment la vida. Afaiçona un cos humà a partir de trossos de cadàvers. Però en lloc de procurar-li un cervell sa, el seu ajudant, Fritz, li proveeix el d’un assassí.

Mary Shelley

 

Mary Shelley, la filla del filòsof William Goodwin i de l’autora feminista Mary Wollstonecraft, dona del poeta anglès Percy Bysshe Shelley, no tenia més que 19 anys quan va escriure Frankenstein o el Prometeu modern el 1816.

Boris Karloff

 

En el paper del monstre, sota la màscara creada pel maquillador Jack Pierce, un desconegut malgrat les seves aproximadament setanta pel.lícules rodades abans, William Henry Pratt, que es farà cèlebre a la història del cinema sota el nom de Boris Harloff, per a la seva creació particularment original a ‘Frankenstein’. (De Viquipèdia).

 (Imatge: www.editoreric.com)

 

Repartiment

 

Colin Clive: Henry Frankenstein, Boris Karloff: El Monstre, Mae Clarke: Elizabeth, John Boles: Henry Clerval, Edward Van Sloan: El profesor Waldmann, Dwight Frye: Fritz, Frederick Kerr: El baró Frankenstein, Marylin Harris: La petita Maria, Lionel Belmore: Vogel, El burgmestre.

Direcció: James Whale, Guió: Adaptació de la novel.la de Mary Wollstonecraft Shelley, Música: Bernhard Kaun, Fotografia: Arthur Edeson, Muntatge: Dede Allen, Maquillatge: Jack Pierce.

 

El Vídeo

 

Si tenen a bé, poden veure els vídeos següents:

bKyiXjyVsfw

pBzONIqutBA

khDunpTpfaM

6jgRnr549Pw

 

v5FtI472Q6I

 

 v5FtI472Q6I

 

nur4g4r1LN4

 

pKBU7kiZXAQ

 

———————————————————-

El Govern de la Generalitat, en nom de la justícia social, demana al Tribunal Constitucional l’aixecament immediat de la suspensió del decret de pobresa energètica

Un president espanyol, el pitjor en els escassos 37 anys de democràcia -abans 39 anys de dictadura-, pel que fa a la grandesa del desenvolupament de les autonomies i en el seu lloc, el foment de la mediocritat del centralisme i l’intervencionisme i que encara no veu el greu problema territorial que pateixen Catalunya i Espanya nació de nacions constretes i amargades i, que ell mateix l’any 2006, com a cap de l’oposició, va començar a crear en el decurs de les seves prèdiques arreu d’Espanya -permanent campanya electoral- en contra de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, després Llei Orgànica, d’obligat compliment, de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, revisat, retallat, aprovat, ratificat pel rei, ‘referendat’ pels ciutadans de la nació catalana i que els dirigents del ‘Partido Popular’ de manera injusta i innecessària van portar davant el Tribunal Constitucional no renovat. La recent visita -campanya electoral- de Rajoy a Catalunya i a jutjar pels resultats, ha estat un fracàs total i temps perdut. (Imatge: www.infolibre.es).

El recent viatge i visita del president Rajoy a la nació catalana ha esdevingut, a l’hora de fer un balanç útil i productiu, en un no res. Un viatge a cap lloc. Una pèrdua de temps tant pels parladors com pels escoltadors. Més, més i més llenya al foc. Res, res i res d’alta política d’Estat. Res, res i res d’europeïsme. Ja hi estem acostumats. Des de les seves prèdiques, l’any 2006, per els territoris de les nacions d’Espanya constretes i amargades en contra de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya -Llei Orgànica, d’obligat compliment, de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya- per després portar-la davant el Tribunal Constitucional no renovat -sempre contra Catalunya?-, un Estatut, la primera Llei de la nació catalana, retallat, aprovat, ratificat pel rei i referendat pels seus ciutadans. Quina classe de democràcia és aquesta que permet que un partit a l’oposició porti al TC una Llei Orgànica, d’obligat compliment, el qual projecte havia estat referendat pel poble? Com un Tribunal Constitucional no renovat l’admet a tràmit i, quatre anys més tard, emet una sentència entre vàries fins a sortir la pitjor? Els estranya, doncs, que la taxa d’independentisme a Catalunya sigui el novembre de l’any 2006 del 15’9%, mentre que el setembre del 2014 -govern del ‘Partido Popular’- sigui del 83’8%?

Més aviat o més tard hauran de sentar-se a parlar, dialogar, parlamentar, negociar amb el govern de la Generalitat de Catalunya. Més aviat o més tard hauran d’acceptar una veritable, no restringida i acollidora democràcia. (Imatge: www.bolsamania.com).  

 Però no es tracta només de la força d’aquest independentisme, sinó del mal tracte, menyspreu, humiliació, intervencionisme i l’ofec econòmic a que s’ha sotmès a la nació catalana. Siguem clars: un espoli fiscal de 16.000 milions d’euros -un 8’5%- del PIB català que surten, cada any, dels imposts dels ciutadans de la nació catalana i que no tenen retorn per part del govern central del ‘Partido Popular’.

 

Rajoy va dir que no pensa “deixar els catalans a l’estacada”

 

Només faltaria! quan la nació catalana contribueix en un 20% al PIB espanyol i, cada any, amb 16.000 milions dels imposts dels seus ciutadans. L’actual dèficit fiscal està ofegant l’economia catalana, però el més curiós del cas és que també pot estar perjudicant seriosament l’economia espanyola ja que Catalunya és el motor econòmic de l’Estat. Estrangular l’economia catalana és com matar la gallina dels ous d’or.

En la seva prèdica durant la recent visita a Catalunya, el president Rajoy va proclamar què no pensa “deixar els catalans a l’estacada”. Doncs miri que bé! Què els va dir el president espanyol a les 895 famílies que s’havien acollit a les garanties ofertes per la llei catalana que prohibeix tallar la llum i el gas a l’hivern en casos de pobresa energètica? Més clar: El govern espanyol, que presideix Mariano Rajoy, va portar el decret llei sobre pobresa energètica de la Generalitat de Catalunya al Tribunal Constitucional -una altra vegada!-, segons el qual prohibeix tallar el subministrament de gas i electricitat durant els mesos de novembre a març, per impagament, a la gent sense recursos. I el Tribunal Constitucional n’ha suspès cautelarment el decret i, per tant, de moment, queda sense efecte. En el mateix decret s’estableix com s’ha d’ajornar el deute que les famílies tenen amb les empreses i la possibilitat de satisfer el deute pendent de manera íntegra o fraccionada entre l’abril i octubre següents.

Contra la pobresa energètica

(Imatge: www.elperiodico.com)

<<En un país amb un atur de més del 24 per cent  i un milió de llars sense ingressos costa molt d’entendre que s’hagi suspès  un decret justament quan vénen els mesos més freds i de consum energètic imprescindible. Aquesta iniciativa social que suposava aquest decret no va ser ben rebut per les elèctriques fins al punt que varen pressionar perquè el govern espanyol el portés al Tribunal Constitucional>>. (Esteve Vilanova – Anàlisi – ‘El Punt Avui’). 

(Imatge: blogs.elpunt.cat)

 Què els va dir Rajoy a les 300.000 famílies catalanes, que no poden mantenir la llar a una temperatura adequada? Què els va dir i diu a les famílies de més de 272.000 llars on tots els seus membres estan a l’atur, de les quals 95.100 no perceben cap ingrés? Què els va dir i diu el senyor Rajoy a les famílies dels 16.008 desnonaments que es van produir a Catalunya l’any 2013, un 67% dels quals relacionats amb l’impagament del lloguer? Què els va dir i diu als ciutadans de Catalunya que reclamen justícia fiscal i social? Què els va dir i diu el president Rajoy als milions de ciutadans de la nació catalana que creuen en un Estat espanyol democràtic i en conseqüència demanen poder votar en un referèndum per elegir el futur del país que volen i que és una nació mil.lenària?

 (Imatge: blogs.elpunt.cat)

El Govern de la Generalitat, en nom de la justícia social, demana al Tribunal Constitucional l’aixecament immediat de la suspensió del decret de pobresa energètica.

———————————————————-

 

El Deure i la Glòria

 

<<Govern, del poble, pel poble, i per el poble…>>

Abraham Lincoln

(Gettysburg, 1863)

 

<<També hem aclarit la nostra determinació a limitar la carrera d’armaments>>. (JFK).

 

 

<<Però aquest tractat no és una moratòria unilateral, sinó una obligació legal solemne i específica. Tot i que no impedeix que aquesta nació realitzi assaigs nuclears soterranis, o de fer el mateix en l’atmosfera si els actes d’altres nacions així ho exigeix, ens proporciona l’oportunitat concreta d’extendre la seva amplitud cap a altres nacions i més tard cap a altres formes d’assaigs nuclears>>.  (President John F.Kennedy, Discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 26 juliol 1963).

 Signatura a Moscou del Tractat de Prohibició de Proves Nuclears. Temps de diàleg, enteniment i raciocini. Temps d’homes d’Estat. Temps de recerca de la pau. (Imatge: www.un.org).

 

Signatura a Washington del Tractat de Prohibició de Proves nuclears

(Imatge: listas.20minutos.es)

Pau, Paz, Peace

 <<Mentrestant, busquem reforçar les Nacions Unides, ajudar a resoldre els seus problemes financers, a fer que siguin un instrument eficaç per l’assoliment de la pau, i perquè siguin un veritable sistema de seguretat per la pau mundial…, un sistema capaç de resoldre les disputes sobre la base de la llei, un instrument que pugui garantitzar la seguretat dels grans i dels petits, i de crear condicions sota les quals, finalment,  puguin ser abolits els armaments>>. (President John F.Kennedy, Discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 26 juliol 1963).

 

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden veure els vídeos següents: 

 RFEB45RErXo

 O8m0eMdMd_I

———————————————————-

 Suárez

<<El ‘búnker’, d’alguna manera, es cobrava una tardana i substanciosa venjança>>

 

El president de la Sala IV del Tribunal Suprem, José María Cordero Torres, va morir en el mateix moment en que dita sala s’anava a pronunciar sobre la legalització del PCE. L’intent del Govern de posar en el seu lloc a un altre president de Sala, Juan Becerril, va merèixer el veto del Tribunal Suprem. Amb això es va arribar a un punt mort interjurisdiccional que posava de relleu fins a quin punt  el problema de la legalització dels comunistes era el factor més delicat de la normalització de l’Espanya predemocràtica.

Dolores Ibàrruri, ‘La Pasionaria’, i el president Adolfo Suárez

(Imatge: elpais.com)

 

 -El recurso a la ambigüedad puede ser rentable como estrategia política aunque la realidad impone un análisis extremadamente objetivo.

– Si la Monarquía favorece a la democracia, nosotros la apoyamos.

– Si la bandera del Estado que nos ha reconocido es el bicolor, nosotros aceptamos esta bandera porque este Estado no es ya el de Franco.

(Santiago Carrillo en la IV Conferencia del Comité Central del P.C. del 23 de abril 1977).

 (Imatge: quetrespataspaunbanco.blogspot.com)

Un president del govern espanyol per ajudar a solucionar els problemes d’Espanya, nació de nacions constretes i amargades. La democràcia i la llibertat a primer terme i al costat del poble. Adolfo Suárez, sens dubte, hagués treballat per trobar una solució per la Catalunya ‘pagadora’ que és una nació i vol ser Estat.(www.Ine.es).  

 

———————————————————-

Els colors del món

 

 Mississipi, 1963

 

 

(Imatge: the60sat50.blogspot.com)

 

 

(Imatge: www.glogster.com)

Medgar Evers’funeral, LIFE magazine, June 28, 1963  

Medgar Evers. Secretari de camp de l’Associació Nacional pel Progrés de la Gent de Color (NAACP), va ser una de les figures més importants de la Unió Africana en el moviment dels drets civils. Per les seves creences ho va pagar amb la seva vida, convertint-se en el primer líder dels drets civils al ser assassinat en la dècada del 1960. La seva mort va provocar que el president John F.Kennedy (1917-1963) va demanar al Congrés un projecte de llei nacional de drets civils, que el president Lyndon Johnson (1908-1973), degut al complot i assassinat de Kennedy,  va convertir en llei el 1964.

 

 Ferguson, 2014

 

(Imatge: www.nbcnews.com)

(Imatge: radio.wpsu.org)

(Imatge: www.ibtimes.com)

(Imatge: www.bbc.com)

 

JFK, ahir, avui i sempre

(Imatge: www.aarp.org)

 

El Vídeo

La defensa del poble nord-americà i dels pobles del món, la veu que mai podran fer callar

 

rS4Qw4lIckg

 vitqaJ7VKqQ

 

———————————————————-

La Generalitat de la mil.lenària nació catalana sempre ha estat ferma defensora de la llibertat, la democràcia, la justícia social, la veritable autonomia, el progrés econòmic i social i el dret a decidir. El Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys i Jover, quan era ministre de Marina, passant revista a ses Illes al costat del que seria més endavat  colpista i dictador general Franco.(Imatge: sociedad.e-noticies.es).

Després de diversos interrogatoris, el 3 d’octubre de 1940, el President Companys va ser traslladat al castell de Montjuïc a Barcelona per fer-li un consell de guerra sumaríssim sense garanties processals i, com s’ha demostrat posteriorment de forma il.legal. Va ser afusellat el 15 d’octubre de 1940 a dos quarts de set de la matinada al fossar de Santa Eulàlia del castell de Montjuïc. Tenia 58 anys. L’ultim que va cridar va ser “Per Catalunya”. És l’únic president de govern del món, escollit democràticament, que ha mort executat.  

Sempre contra la nació catalana, amb ferocitat

(Imatge: www.elperiodico.com)

Prové de l’any 2006 quan el ‘Partido Popular’ estava a l’oposició i volia guanyar, fos com fos, les pròximes eleccions generals. I, Catalunya, va ser el pretext per aconseguir-ho. Un camí equivocat tal com s’ha vist en el decurs d’aquests darrers nou anys. Un temps que a Espanya, nació de nacions constretes i amargades, ha estat d’una immensa pena. Realment, la tant anomenada ‘marca’ Espanya ha quedat ben retratada. Ara, la querella contra el Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, ha estat un disbarat d’envergadura. Un ridícul davant la Comunitat Europea.

(Imatge: kiubcn.com)

Sí, guanyar les eleccions per majoria absoluta a costa de fer augmentar d’una manera exorbitant l’independentisme a la nació catalana. Una taxa de l’independentisme el novembre de l’any 2006 del 15’9%, mentre que el setembre de 2014 aquest independentisme era del 83’8%. Però no es tracta només de la força d’aquest independentisme, sinó del mal tracte, menyspreu, humiliació, intervencionisme i l’ofec econòmic que s’ha sotmès a la nació catalana. Sí, sí, home! Les nacionalitats de que fa esment la Constitució, o és que els hi fa por al govern del ‘Partido Popular’ la paraula nacionalitat? Escoltin!, si hi ha alguna nació en el món cridada a ser políticament en forma federal, cap més que Espanya, nació de nacions. El federalisme és la forma política que els pobles d’Espanya venien construin pacíficament al llarg de la història…La tradició federal espanyola és vellíssima…Tanta por els fa als dirigents del ‘Partido Popular’?

Ofec econòmic a Catalunya -espoli fiscal- quan cada any, surten 16.000 milions d’euros dels imposts dels ciutadans de Catalunya -un 8% del PIB català- i no tenen retorn per part del govern central.

(Imatge: larscolon.blogspot.com)

Sí, sí, aconseguir majoria absoluta per part del ‘Partido Popular’ -després a l’oposició- portant al Tribunal Constitucional espanyol, no renovat, -sempre contra Catalunya- la Llei Orgànica, d’obligat compliment, de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, la seva primera Llei. Això és respectar i complir les lleis?

Fet injust, innecessàri i d’escàs esperit democràtic que va ser l’origen, junt amb la sentència quatre anys més tard del Tribunal Constitucional no renovat, de la situació actual entre Catalunya i els dirigents del ‘Partido Popular’. Mai, mai desde la restauració de la democràcia, havia succeït a Espanya una situació tant greu com l’actual. La dreta nacionalista espanyola, centralista, autoritària, radical i conservadora, mai ha sabut governar a Espanya. La dreta nacionalista espanyola, centralista, autoritària, radical i conservadora, mai ha sabut governar a Espanya. Conflicte assegurat. Conflictes assegurats un rere l’altre.

Sí, una Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya que, a més a més, va ser ‘referendada’ pel poble, pels ciutadans de Catalunya i el qual projecte de llei havia estat revisat i retallat pel Consultiu de la Generalitat, aprovat pel Parlament de Catalunya, retallat i aprovat pel Congrés dels Diputats i el Senat, ratificat pel rei i referendat pels ciutadans de Catalunya. 

Rialles, campanya electoral i petició de signatures, més signatures, més signatures en contra de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Cada signatura un vot. Després de 9 anys, ja veiem el resultat. (Imatge: politica.e-noticies.cat).

Ja ho va dir el prestigiós diari britànic i financer ‘Financial Times’: la Constitució espanyola “tenia prou flexibilitat” per acomodar els catalans “fins que el PP de Rajoy la va sabotejar el 2010, al persuadir els seus nominals al Tribunal Constitucional perquè retallessin parts de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya”. El rotatiu anglès assenyala que “articles idèntics” dels Estatuts de Balears o el País Valencià “no es van tocar”. “Això va disparar el separatisme català, fins llavors un moviment perifèric”. “Més que liderar la seva gent, Artur Mas està sent liderat pel poble, i Rajoy l’ha arraconat entre l’espasa i la paret a l’insistir que la constitució post-Franco, que consagra la indissoluble unitat d’Espanya, és immutable”, avisa el ‘Financial Times’. El rotatiu assegura que d’acord amb les enquestes, els catalans prefereixen “més autogovern, incloent més autonomia fiscal, però aniran per sí sols si l’única alternativa és ‘l’status quo’ que el govern Rajoy està reduint”.

Més clar encara. Segons el ‘Financial Times’, les coses “no havien d’anar així”. “Els polítics dels dos bàndols d’aquest creixent abisme han de convertir-se en homes d’Estat per evitar que el que és un problema d’arrel política es converteixi en un problema que amenaci el propi Estat”. I no és ser home d’Estat, llançar una campanya per tot el territori d’Espanya, en contra del projecte de Reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Posteriorment, no complir una Llei Orgànica d’obligat compliment i portar-la a un Tribunal Constitucional espanyol, no renovat.

 Enfrontament constant amb Catalunya

 

Davant de la nació catalana, davant d’Espanya nació de nacions constretes i amargades, davant d’Europa i el món: un referèndum pendent.

L’Administració del president Rajoy que ha provocat un enfrontament amb Catalunya, mai vist des de la recuperació de la democràcia fa 38 anys i després dels 40 anys de la dictadura franquista i feixista del general Franco. Abans, però, també va haver-hi anteriors dictadures. Això provoca actuacions provinents d’unes arrels autoritàries i de poder absolut -dreta radical, un centralisme que de cap manera pot quadrar amb l’autonomisme constitucional, nacionalisme espanyol extrem i un intervencionisme autonòmic injust i innecessari creat per ofegar les aspiracions dels ciutadans de la nació catalana i del Govern de la Generalitat de Catalunya. Les conseqüències a la vista estan.

Amb unes ferides de la guerra incivil espanyola i una dictadura franquista que va durar 40 anys, encara no curades del tot, tornen a obrir-se unes altres ferides en una Catalunya ‘pagadora’.

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:

 

Qv1iRSjhnlc

 

———————————————————-

El Deure i la Glòria

 

<<…Govern, del poble, pel poble, i per al poble…>>

Abraham Lincoln

(Gettysburg, 1863)

 

<<Parlo a tots vostès aquesta nit amb esperit d’esperança>>

 

<<…Aquell pla i altres que el van continuar sobre desarmament, grans plans i petits, tots van ser bloquejats per aquells que s’oposaven a una inspecció internacional. Tanmateix, una prohibició d’assaigs nuclears requereix inspecció sobre el terreny només en aquells casos en que les proves es portin a terme sota terra. Aquesta nació posseeix ara diverses tècniques per detectar els assaigs nuclears d’altres nacions sempre que tals proves es realitzin a l’aire o sota l’aigua. Doncs tals proves produeixen inequívoques senyals que puguin captar els nostres moderns instruments>>. (President John F.Kennedy, Discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 26 juliol 1963).

 

Pau Casals a la Casa Blanca el 13 de novembre de 1961 per invitació del president John F.Kennedy, a qui admirava. El 6 de desembre de 1963 -feia quinze dies que el president havia estat assassinat a Dallas, víctima d’una conspiració- Pau Casals va ser guardonat pels Estats Units amb la Medalla Presidencial de la Llibertat. (Imatge: www.yogallerymagazine.com).

 

Pau, Paz, Peace

 

<<Aquest tractat limitat reduirà radicalment a ambdues parts els assaigs nuclears que les citades ambdues parts es puguin portar a terme; prohibirà als Estats Units, al Regne Unit, a la Unió Soviètica i a altres nacions que el signin, efectuar proves nuclears a l’atmósfera que tant han alarmat a tota la Humanitat, i ofereix al món sencer una bona senyal d’esperança>>. (President John F.Kennedy, Discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 26 juliol 1963).

 

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden veure els vídeos següents:

qKoX01170l0

 CMWZEjERlwQ

———————————————————-

 

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

 

 

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Les Germanies foren, primer de tot, una revolta, que derivà, però, a Mallorca i a València, en revolució, en el sentit que va moure un estament marginat a fer-se càrrec, ell sol, del govern municipal -altrament, l’únic que tenia a l’abast-, en perjudici de les classes privilegiades que l’havien exercit fins aleshores en exclusiva, i, per tant, a modificar l’estructura cívica medieval. Mantingueren, certament, els trets de les revoltes de tipus medieval, en el sentit que eren resposta a velles qüestions plantejades així mateix de vella manera.(Ulisses,11).

La revolta de les Germanies

(Imatge: blogs.sapiens.cat)

* LA PREGUNTA.- Les Germanies eren, emperò, una revolució moderna?

* LA CITACIÓ.-“La democràcia no és el silenci, és la claritat amb que s’exposen els problemes i l’existència de mitjans per a la seva resolució”. Enrique Múgica Herzog.

(Imatge: www.publico.es)

 

———————————————————-

 

Els colors del món

 

 <<Dormir un divendres a l’intempèrie sota la llum de la lluna plena>>

 

Homes llops

(Imatge: homesllops.blogspot.com)

 

En l’Itàlia del segle XVI es creia que a certs homes llop els creixia el pèl a l’interior del cos. Se sap que un sospitós de licantropia va morir el 1541 sota l’escalpel dels qui l’examinaven.

Juan Sin Tierra, monarca impopular que va regnar a Anglaterra del 1199 al 1216, va deixar després de la seva mort la sospita d’haber estat home llop. Segons una crònica normanda, els monjos, a l’escoltar sorolls a la seva tomba, van extraure el cadàver i el vàren apartar de terra sagrada:

(Imatge:www.labutaca.net)

<<D’aquesta sort el trist presagi del seu motiu -Sin Tierra- es va realitzar puntualment: en vida va perdre gairebé tots els seus dominis i després de mort no va poder entrar en pacífica possessió de la seva tomba.>> 

Són moltes les maneres com un home pot convertir-se en llop. El clergue Gervasio de Tilbury deia a l’Edat Mitjana que un mètode infal.lible consistia en despullar-se i rebolcar-se sobre la sorra durant les nits de pleniluni.

 

Pleniluni

(Imatge: rtbe.blogspot.com)

Però segons les llegendes d’Itàlia, la condició és ser concebut en el pleniluni o simplement dormir un divendres a la intempèrie sota la llum de la lluna plena.

 

La transformació

s-OWu3KYrso

Es deia a Irlanda que Sant Patrici va maleir a tota una tribu que per la seva manca de fe va caramullar la paciència del sant: cada set anys es convertien en llops.

——————————————————-