És com el càstig de l’anomenat 155, però, contra tothom, no només contra els ciutadans de Catalunya, immemorial nació catalana i per asfixiar encara més l’autonomia. És un atac contra tots els ciutadans i, en major mesura, contra els menys afavorits per les circumstàncies actuals. La terrible inflació que ho ofega i destrossa tot, principalment, el just benestar de milions de famílies treballadores.

   Es parla molt d’inflació, però, no es defineix. Fa por. Ni als exàmens de la Selectivitat en parlen. Si que van preguntar sobre el llibre ‘La plaça del Diamant’ de Mercè Rodoreda, que es podria dir que la inflació actual ens porta cap a la vida cruel que es narra en el llibre.

Comic: Hellertoon: The real monster behind inflation

 

   Defineix la inflació d’una vegada, home!: <<Procés econòmic provocat pel desequilibri existent entre la producció i la demanda; causa una pujada continuada dels preus de la major part dels productes i serveis, i una pèrdua del valor dels diners per poder adquiri-los o fer-ne ús>>. O sigui, devaluació dels sous i les pensions. No és estrany, doncs, que els treballadors demanin un just augment dels salaris.

   Mai el president Pedro Sánchez i el seu Govern de coalició d’esquerres, havia d’haver permès als magnats de les grans corporacions elèctriques, aquest salvatge augment de preus i que ha provocat una cascada d’augments de tots els productes haguts i per haver. Fins i tot els que no tenien cap necessitat d’augmentar i a uns nivells tan alts. Així diu un refrany popular castellà: “A río revuelto, ganancia de pescadores”. Un exemple de les conseqüències del capitalisme salvatge, causant d’aquesta inflació desbocada que ho està atropellant-ho tot.  

Mai el Govern espanyol havia d’haver permés l’augment del preu de la llum

Per què Espanya té el preu de l’electricitat més car d’Europa?

   Mentre els beneficis de les grans corporacions elèctriques es van triplicant amb relació a anys anteriors i els preus segueixen en augment quan mai tenien que haver augmentat i el president Pedro Sánchez no haver-ho permès, la gran majoria de ciutadans d’aquesta nació de nacions, aixafats per aquesta inflació galopant i milions d’ells sense feina o amb sous baixíssims, no poden acceptar de cap manera semblant menyspreu cap a l’interès públic i social.

Any 1962. El President dels Estats Units d’Amèrica, John F.Kennedy, denúncia els abusos, augments injustificats de preus i menyspreu per l’interès públic per part dels magnats i grans corporacions de l’acer. Pressionats pel President, el  Govern i els ciutadans, els magnats de l’acer van fer marxa enrere. Els preus no van pujar i no hi va ver inflació.

 

—————————————————–

LA FRASE

 

“Cuando se ataca sistemáticamente a la autonomia se tiene derecho a la legítima defensa”

 

“Quan s’ataca sistemàticament a l’autonomia es té dret a la legítima defensa”

 

“When autonomy is systematically attacked, one has the right to self-defense”

 

Catalunya/Catalonia

Artur Mas

 

Ex President (129è) de la Generalitat de Catalunya

 

—————————————————–

ELS COLORS DEL MÓN

El tumor del Kàiser

   El 1887 el príncep Frederic de Prússia, grat a tots per la seva intel·ligència i simpatia, va patir un tumor a la corda vocal esquerra. Els tractaments no donaven resultat i els metges alemanys van diagnosticar càncer. Es va pensar a extirpar-li la laringe però s’hi va oposar un eminent laringòleg anglès, Morell Mackenzie. El britànic afirmava que no hi havia símptomes de càncer i es va desistir de l’operació. El 15 de juny de 1888, als 99 dies de la pujada al tron, Federico moria de càncer de coll. El seu fill, el kàiser Guillem, home molt menys intel·ligent i més bel·licós, va començar seguidament el seu fatídic regnat. Nombroses eminències mèdiques opinen que es podria haver salvat la vida de Federico si s’hagués sentit els doctors alemanys. Potser el món hauria evitat els horrors de la primera guerra mundial.

(READER’S DIGEST)

Káiser Federico III 

In 1887 Prince Frederick of Prussia, appreciated by all for his intelligence and friendliness, suffered from a tumor on his left vocal cord. Treatments were unsuccessful, and German doctors diagnosed cancer. It was thought of removing his larynx but this was opposed by an eminent English laryngologist, Morell Mackenzie. The British stated that there were no symptoms of cancer and the operation was withdrawn. On June 15, 1888, 99 days after his accession to the throne, Federico died of throat cancer. His son, Kaiser Wilhelm, a much less intelligent and more warlike man, next began his fateful reign. Numerous medical eminences are of the opinion that Federico’s life could have been saved if the German doctors had been listened to. Perhaps the world would have been spared the horrors of the First World War.

(READER’S DIGEST)

 

—————————————————-

MÚSICA IMMORTAL

La música i l’esforç per estudiar, aprendre i el respecte cap a la música i la cultura

—————————————————-

 L’APOCALIPSI

L’organització internacional que defensa la llibertat d’expressió artística assegura que és el país amb la legislació més repressiva

(09/02/2021)

—————————————————–

     Els enfrontaments entre el president John F.Kennedy, el President màrtir, i el Pentàgon i la Cia van ser constants. “No puc predicar la PAU aquí a casa nostra i arreu del món, mentre vosaltres conspireu per la guerra” els deia als militars falcons i espies ferotges. “Els ciutadans del món i que estimen a les seves famílies, no volen que el nostre apreciat planeta Terra es converteixi en un taüt gegantí per culpa d’una guerra nuclear”, avisava a la seu de les Nacions Unides. “Els Estats Units d’Amèrica no hem d’imposar una ‘pax’ americana, ni la PAU de la tomba, ni la PAU de l’esclau, sinó una PAU duradera i per sempre…” deia a la Universitat Americana. “El Vietnam del Sud és una terra molt llunyana, són els propis vietnamites els qui han de solucionar els seus conflictes. Els nostres joves soldats romandran empantanegats a la jungla, en una guerra que mai no podrem guanyar…” remarcava Kennedy en el transcurs d’una conferència de premsa sobre Vietnam i assetjat per centenars de periodistes.

   Va evitar una guerra mundial després del desastre de la invasió de Cuba (Bahía Cochinos), per part de la Cia, que el van enganyar. Va evitar una guerra nuclear -diàleg, negociació i pacte- en la denominada ‘crisi dels míssils’ de l’any 1962, en un enfrontament amb Cuba i la Unió Soviètica (Kennedy’s Cuban Missile Triumph).

  <<Però aquest tractat no ha de fracassar. Aquest petit pas cap a la seguretat pot ser continuat per altres més llargs i menys limitats, tot i que siguin més durs en la seva execució.Amb el nostre ànim i comprensió estimulats per aquest assoliment, seguim avançant per aquest dur camí del desitg més essencial dels éssers humans: el camí de la PAU>>, va manifestar després de la signatura del Tractat de Prohibició de Proves Nuclears, el 7 d’octubre del 1963. Li quedaven dos mesos de vida.

Wikipedia

Signatura del Tractat de Prohibició de Proves Nuclears. La Casa Blanca, Washington, D.C., 7 d’octubre del 1963.

 

   L’any 1963 va donar els primers passos per el restabliment de les relacions diplomàtiques amb Cuba. I aquell mateix any no només es va negar a enviar tropes de combat al Vietnam, sinó que com a Comandant en Cap de l’exèrcit dels Estats Units d’Amèrica, va ordenar al Pentàgon la primera sortida d’un miler d’efectius militars del Vietnam del Sud, abans de finals d’aquell any. El seu propòsit era que abans de finalitzar l’any 1965 no quedés cap efectiu militar nord-americà en aquelles terres tan llunyanes. Aquella ordre mai no va ser complerta. Per evitar el seu compliment el president Kennedy va ser assassinat a Dallas, Texas, el 22 de Novembre de 1963.

  La guerra del Vietnam va marcar profundament el país. Al sud hi va haver 224.000 morts i un milió de ferits. Entre el Vietcong i l’Exèrcit nord-vietnamita, es calcula que hi va haver 1.100.000 morts i 600.000 ferits, a més de dos milions de víctimes civils. Si els Estats Units haguessin perdut la mateixa proporció de població que Vietnam, al Monument als Veterans de Washington no hi hauria 58.193 noms sinó, com a mínim, dotze milions.

El poble sempre massacrat

 

   Si a la valenta, heroica i indepenent Ucraïna hi hagués existit una taula de diàleg, treball i negociació, per part del Govern de Putin -governa des de l’any 1999-, molt de temps per exercir la culturai la civilització, les coses podrien haver anat d’una altra manera.

   L’educació, l’honestedat i la responsabilitat política són indispensables per governar amb saviesa. Per ser un bon mandatari, s’ha de ser un bon servidor públic, no un servidor de la guerra i la violència.

   Milions de ciutadans pensen i veuen les imatges d’Ucraïna i de Rússia. Milions de ciutadans de Catalunya pensen i veuen tot el que porta el conflicte i problema espanyol amb Catalunya. Ciutadans russos i ucraïnesos que viuen a Catalunya també ho veuen. El president espanyol, Pedro Sánchez, -el president sense la taula de treball pel diàleg i la negociació amb Catalunya-, ho veu tot això? Estan a favor de la Pau?

 

—————————————————–

 

 

 

   

 

Ξ  (Segueix del ‘post’ anterior). Més llenya al foc. El Tribunal Constitucional espanyol podia haver ajudat molt davant una continuada situació d’injustícia i de la negació del diàleg i enteniment demanats pels governs catalans. Però no va ser així. L’autonomia de Catalunya no és una veritable autonomia pròpia d’una nació de nacions i d’un govern central responsable. Més aviat és d’una nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades. Una veritable autonomia, en una democràcia, és la facultat de governar-se per les pròpies lleis.

Segismundo Moret en su casa dictando a los taquígrafos la Constitución autónomica de Cuba (noviembre de 1897)

 

   Farsa autonòmica, el camí cap a la independència

 

   L’autonomia de Catalunya, condemnada a una farsa, amb totes les seves lleis aprovades pel Parlament i impugnades de manera sistemàtica, per l’anterior president Mariano Rajoy (Partido Popular), suport Ciudadanos, i el seu Govern central, centralista, autoritari, nacionalista espanyol i contraris a l’autonomisme lliure i de progrés econòmic i social. Importants exemples es podrien comptabilitzar. El retorn a l’Edat de Pedra.

   Això sí, una ‘heroïcitat’ d’envergadura. Portar la Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, de obligado cumplimiento, al Tribunal Constitucional espanyol i que, segons revelacions de la premsa, un Tribunal Constitucional presidit, en aquells moments, per una persona afiliada al Partido Popular així com alguns dels seus membres. Evidència supina: Sempre contra Catalunya i la llengua catalana. Raó evidencial pròpia d’un tema i solució d’ensenyament de secundària: Augment creixent de l’independentisme,autodeterminació i independència.

Sense l’Estatut ratificat

 

   Quatre anys per dictar sentència (2006-2010) -la pitjor- per part del Tribunal Constitucional espanyol, contra l’Estatut d’Autonomia de Calunya, ratificat pel poble, i emparat per una Llei Orgànica de obligado cumplimiento. Com destrossar l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, immemorial nació catalana, i, sempre contra Catalunya! Actuaciones que recorden als països comunistes com ara aquesta història de Pegasus.

La revuelta catalana de 1934: l’Estat Català – Mirada sobre la Historia

La Pau catalana, la Pau de Catalunya, immemorial nació catalana: l’enorme fracàs de l’Estat espanyol davant del món lliure

 

 George Kaplan ‘l’espia’

 

   Però, entre la persecució de l’Estatut d’Autonomia (autonomia? de Catalunya i el cas Pegasus – l’espia George Kaplan a ‘Con la muerte en los talones’, d’Alfred Hitchcock- han passat moltes coses increïbles i terribles per comentar en un proper ‘post’.

CON LA MUERTE EN LOS TALONES (1959) -Parte 3/7- Cinemelodic

 

   El ciutadà George Kaplan no sap que és un espia, però, fa d’espia i no ho sap. Els dolents, als quals no importa el més mínim la dignitat humana, no ho saben i ho saben, però, han de fer el mal sobre un ciutadà que no és el que ells diuen que és. És igual, als inferns que ells mantenen, els dimonis perversos han de fer el mal, però, ja ho crec que acaben caient!

—————————————————–

EL DEURE I LA GLÒRIA

   

URGÈNCIA D’UNA MILLOR EDUCACIÓ

URGENCIA DE UNA MEJOR EDUCACIÓN

URGENCY OF BETTER EDUCATION

 

<<Nuestro sistema actual; el nostre sistema docent nord-americà ha estat fundat sobre el principi de l’oportunitat per a l’ensenyament en aquest país havia de ser una cosa accessible a tots… no simplement per a aquells que puguin pagar…>> (JFK)

 

<< Our current system; Our American teaching system was founded on the principle that the opportunity for teaching in this country should be accessible to all … not just for those who can afford it … >>

<<Una avaluació de tot l’abast dels problemes docents, considerant les oportunitats docents com un procés continu de llarga durada, començant amb la formació preescolar i ampliant-se després a través de les escoles elementals i secundàries, col·legi, educació graduada, educació vocacional, formació professional, educació per als adults i mitjans docents per a la comunitat general com, per exemple, la biblioteca pública…>>

(President John F.Kennedy, Mensaje especial al Congreso, Washington, D.C., 29 d’ener de 1963).

<< An evaluation of the full scope of teaching problems, considering teaching opportunities as a continuous long-term process, starting with pre-school training and then extending through elementary and secondary schools, college, graduate education, vocational education, vocational training, adult education and teaching aids for the general community, such as the public library … >>

(President John F. Kennedy, Special Message to Congress, Washington, d.c., January 29, 1963).

 

El president Kennedy va recomanar un esforç de quatre anys per consignar mil milions quinients mil dòlars per ajudar als Estats a elevar els seus mestres, construir noves escoles i desenvolupar projectes especials amb objectes de resoldre problemes docents als barris baixos i en regions rurals deprimides.

 

President Kennedy recommended a four-year effort to raise $ 1 billion to help states raise their teachers’ salaries, build new schools, and develop special projects to solve problems in slums and neighborhoods. depressed rural areas.

 

—————————————————–

LA FRASE

 

<<Quan algú comprèn que obeir lleis injustes és contrari a la seva dignitat com a home, cap tirania pot dominar-lo>>

Mohandas Gandhi 

 

—————————————————-

MÉS ENLLÀ  DE LA MÚSICA

 

Un nou esperit de conjunt

 

—————————————————–

ELS COLORS DEL MÓN

 

Un fàcil assassinat

El tristament cèlebre Jean Paul Marat, un dels líders més cruels de la Revolució Francesa, va morir apunyalat al bany el 1793. No hi ha cap misteri sobre les circumstàncies de la seva mort. Una idealista, la jove Charlotte Corday, li va seccionar l’aorta, a prop del cor, amb un ganivet de taula. Marat solia passar al bany la major part del dia i això va facilitar la feina de l’assassina. Avui se sap pels relats de l’època que Marat patia pruïja i ‘pityrias simplex’, cotó cutània que va contraure en amagar-se durant anys en soterranis i clavegueres. Per trobar alleujament s’asseia al bany, i així escrivia els seus virulents articles. Possiblement l’insuportable coïssor inspirava la seva verinosa ploma que a tants excessos va conduir durant el període del Terror. Va ser ironia del destí que contribuís també a la seva pròpia mort.

(READER’S DIGEST)

The infamous Jean Paul Marat, one of the cruelest leaders of the French Revolution, was stabbed to death in his bathroom in 1793. There is no mystery about the circumstances of his death. An idealist, young Charlotte Corday, severed his aorta, near his heart, with a table knife. Marat used to spend most of the day in the bathroom and this made the assassin’s job easier. Today it is known from the accounts of the time that Marat suffered from pruritus and ‘pityrias simplex’, skin itching that he contracted by hiding for years in basements and sewers. To find relief he would sit on the toilet, and thus write his virulent articles. Possibly the unbearable stinging inspired his poisonous pen which led to so many excesses during the period of the Terror. It was an irony of fate that it also contributed to his own death.

(READER’S DIGEST)

—————————————————–

L’APOCALIPSI

Humilien els presos polítics republicans de La Model

 

Marc Pons
Foto: Blog Ocupació Franquista de Catalunya
Barcelona. Dimarts, 20 d’agost de 2019. 

 

Tal dia com avui de l’any 1939, fa 80 anys, en el context dels mesos immediatament posteriors a l’ocupació franquista de Catalunya i a la conclusió de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), les autoritats del nou règim a Barcelona organitzaven una visita a la presó Model. Segons la premsa de l’època (La Vanguardia Española, edició del 22/08/1939), aquella visita va estar presidida pel general Orgaz Yoldi (cap dels Servicios de Ocupación), que va estar acompanyat pel tinent coronel Ruiz del Arbol. A la presó Model van ser rebuts per Isidro Castillón López, director de la presó Model i inspector de presons del règim; que s’havia fet tristament cèlebre per la seva insistent proclama: “un preso es la diezmillonésima parte de una mierda”.

Aquella visita va generar una important expectació, sobretot perquè el règim franquista havia fet seves les paraules del diplomàtic i escriptor Agustín de Foxá Torroba, que havia proclamat que els presos polítics de les penitenciaries franquistes eren: “una masa revuelta formada por mujerzuelas feas y jorobadas, niños anémicos y sucios, tipos cojos, obreros de mirada estúpida y maestritos amargados”. Segons la mateixa premsa, l’acte central d’aquella visita va ser “una misa cantada que se celebró en un altar instalado en el templete que sirve de oficina de control (…) en el momento solemne de la Elevación (el sagrament de l’eucaristia), se tocó el Himno Nacional (…) y finalmente se interpretó el himno del Movimiento (el Cara al Sol) cantado por todos los asistentes al acto”.

 

Foto: Blog Ocupació Franquista de Catalunya
Barcelona. Dimarts, 20 d’agost de 2019.

 

Una nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades i de les dictadures de mai acabar, alienes a una Europa lliure, democràtica i progressista.

 

—————————————————–

ELS EXILIATS POLÍTICS CATALANS A EUROPA

 

   A tot Europa, a tot el món lliures hi han independentistes que porten a terme les seves reunions, manifestacions, expressions, processos participatius i referèndums. Són adversaris polítics que mostren el seu rebuig als maltractes, incompliments, abusos, espoli fiscal, repressió, judicialització de la política, els nomenats ‘155’, prohibicions i coces contra la seva llengua immemorial…No són dimonis els independentistes, ni terroristes, ni separatistes, ni res del que a l’Estat espanyol s’escolta i es llegeix contra ells. Són defensors de la justícia, de la seva terra, del dret a decidir i de la democràcia. Són defensors dels drets civils i de la dignitat de la persona humana. Son defensors d’una veritable autonomia. No d’un Estatut d’Autonomia que no és el que el poble va ratificar.

   I han explicat i expliquen el per què són independentistes. Però, a la denominació Espanya, nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades, els separatistes són els qui en lloc d’escoltar-los amb democràcia i intel.ligència, utilitzen la repressió i l’autoritarisme. Utilitzen Catalunya, immemorial nació catalana i la llengua catalana com a arma electoral com a predicadors del separatisme. 

Els representants polítics i eurodiputats catalans exiliats a Europa. L’independentisme forma part de la democràcia i del pensament lliure.

 

—————————————————–

La Caixa va destinar 3,5 milions en projectes socials a Catalunya el 2019

 

—————————————————-

 

 

 

 

 Una valentia extraordinària, digna dels anals històrics i bèl·lics dels exèrcits nord-americans. Vista la realitat en molts casos i el resultat final, seria qüestió de valorar la capacitat de la pantalla per imaginar, així com la realitat dels fets. La gran guerra -no declarada- del Vietnam, per exemple, que John F.Kennedy, el President màrtir, hauria evitat si no hagués estat assassinat a traïció a Dallas (Texas). La més gran traició de la història dels Estats Units d’Amèrica.

Pantalles gegants a les quals es podrien enganxar milions de dòlars com els que aquesta pel·lícula va generant. Però la història és incompleta i el valor també. Salvar les milers i milers de tones d’aliments i cereals que s’estan podrint en molls ucraïnesos, a causa de l’atac soviètic, podria ser una gran missió americana per evitar la fam i el patiment de milions d’éssers humans. Ho van fer molt bé a Alemanya. Està disposat el senyor capità Pete ‘Maverick’ Mitchel, de l’Armada dels Estats Units d’Amèrica? La seva consigna: “Mentre en parlem no ho fem”.

La Medalla Presidencial de la Llibertat (Presidential Medal of Freedom) 

El seu origen el va establir el president Harry S. Truman el 1945 per honorar serveis civils durant la Segona Guerra Mundial. Va ser tornada a utilitzar per John F. Kennedy el 1963, any en que el president americà la va atorgar al músic català i mestre mundial, Pau Casals.

 

—————————————————–

 

 

 

 

♠ En Núñez Feijóo, del Partido Popular, desitja ferventment fer-se amb la plaça que va ocupar Mariano Rajoy, doncs endavant!, alguns vots tindrà. Tots dos són gallecs, paisans i no sé si Feijóo té tant efecte per la nació catalana com ho va cal.ligrafiar el senyor Rajoy. Tant efecte per unes veritables autonomies com per posar-se a riure. No va entendre el representant Rajoy que, des de fa segles, Catalunya és una nació. No va entendre que Catalunya, el 2017, abans i després, no va desafiar a l’Estat espanyol, Catalunya es va defensar dels abusos i incompliments d’aquest Estat i del govern del Partido Popular presidit per Rajoy. També, de Ciudadanos i d’altres forces i gents que, amb els seus actes demostrats, no poden veure, suportar ni pair a la nació catalana i als catalans. Tampoc als Països Catalans, existents i ben presents i on es parla la llengua catalana. Tampoc als independentistes, que hi són com no podria ser d’una altra manera i en nom de les nacions que estimen la llibertat i volen ser lliures. Un independentisme creixent impel.lit per la judialització de la política i la repressió sobre Catalunya. Uns aspectes a tenir en compte per part del candidat Feijóo i heretats del seu propi partit que ostenta la facultat de complicar encara més les situacions polítiques a tot nivell. Per això i altres circumstàncies no governen.

   L’Estatut d’Autonomia de Catalunya destrossat, no és el que el poble va ratificar

   Instar a signar per part del Partido Popular i amb el després seu president al davant, Mariano Rajoy, per tots els territoris de les nacions, comunitats autònomes -autònomes?, regiones – que formen la denominació Espanya, contra la Llei Orgànica -de obligado cumplimiento- de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Un fet insòlit a l’Europa democràtica i lliure que eixampla la demanda per l’autodeterminació i la independència de la nació catalana.

   Un Estatut revisat pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovat pel Parlament de Catalunya, retallat a Madrid, i aprovat pel Congrés i el Senat, ratificat pel rei i pels ciutadans de Catalunya.

   Increïble el que pot passar en un Estat espanyol que es venta de ser ‘democràtic i de dret’. Per això aquests constants avisos i topades amb els tribunals de justícia de la Unió Europea. Cal tenir ben present, també, que el Consell General del Poder Judicial, de Madrid, es troba pendent de renovació des de l’any 2018.

   ‘El monstre de més de mil caps’, el conflicte sense fi.

 

‘George Kaplan’, l’espia

   Però, entre la persecució de l’Estatut d’Autonomia (autonomia? de Catalunya i el cas Pegasus –l’espia George Kaplan a ‘Con la muerte en los talones’, d’Alfred Hitchcock- han passat moltes coses increïbles i terribles per comentar en un proper ‘post’. Com en les aventures del Capitan Trueno, brau guerrer català de Castelló d’Empúries (Girona), continuarà…

   

—————————————————–

EL DEURE I LA GLÒRIA

 

“Hem de millorar la qualitat de la instrucció que es proporciona a totes les nostres escoles i col·legis. Hem d’estimular l’interès per l’estudi a fi de reduir l’alarmant nombre d’alumnes que abandona l’escola o no continuen ascendint a nivells més alts d’educació.” (JFK).

 

 

<<Hem de parar especial atenció a l’augment d’oportunitats i incentius perquè tots els nord-americans desenvolupin la seva intel·ligència fins al màxim, per completar la seva educació i perquè continuï el seu progrés al llarg de les seves vides. Això significa evitar l’abandonament dels estudis, la millora i l’expansió de serveis docents especials i també proporcionar millors mitjans educatius als ciutadans de barris baixos i zones rurals on els mitjans docents són desgraciadament escassos. Significa també augmentar les oportunitats per a aquells estudiants que desitgen i són intel·lectualment capaços de continuar avançant en la seva educació matriculant-se a col·legis i universitats. Significa prestar molta més atenció a l’ensenyament tècnic i vocacional que des de fa temps és objecte de negligència en detriment dels nostres obrers i del nostre progrés tecnològic…>>

(President John F.Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, DC, 29 de gener de 1963).

<<We must pay special attention to increasing opportunities and incentives for all Americans to develop their intelligence to the maximum, to complete their education and to continue their progress throughout their lives. This means avoiding school dropouts, improving and expanding special educational services, and also providing better educational facilities for citizens in slums and rural areas where educational facilities are woefully scarce. It also means increasing opportunities for those students who are intellectually capable and willing to continue advancing their education by enrolling in colleges and universities. It means paying much more attention to technical and vocational education that has long been neglected to the detriment of our workers and our technological progress…>>

(President John F. Kennedy, Special Message to Congress, Washington, D.C., January 29, 1963).

<<En suport d’aquests tres objectius bàsics, proposo avui l’establiment d’un programa comprensiu, d’un programa equilibrat per incrementar l’ajuda del Govern federal a l’educació dels seus ciutadans; un programa que apunti a l’increment d’oportunitats docents per a cada ciutadà nord-americà sense tenir en compte la seva edat, raça, religió, ingressos o èxits en l’educació…>>

(President John F.Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, DC, 29 de gener de 1963).

<<In support of these three basic objectives, I propose today the establishment of a comprehensive program, a balanced program to increase the aid of the Federal Government to the education of its citizens…;a program that aims to increase educational opportunities for every American citizen regardless of age, race, religion, income, or educational attainment…>>

(President John F. Kennedy, Special Message to Congress, Washington, D.C., January 29, 1963).

 

—————————————————–

LA FRASE

 

 

—————————————————–

LA VEU DEL VIOLÍ A ‘OQUES GRASSES’

   Quan el violí sona se sent una audició especial. Sense estridències i màquines. És una melodia profunda que arriba al cor i als sentiments dels espectadors que escolten el conjunt musical que té la sort de comptar amb la companyia del violinista o violinistes. El sabor de la música que és cultura.

—————————————————-

L’APOCALIPSI

 

Un portal de la Història

PRESOS POLÍTICS després de la guerra civil i incivil espanyola, inacabable.

 

—————————————————-

ELS COLORS DEL MÓN

 

Dues classes de dolor

Generalment experimentem dues diverses classes de dolor. El contacte amb una cassola bullint, per exemple, suscita a l’instant un dolor breu i agut que és urgent apartar la mà. Apareix després un altre dolor que persisteix fins que la cremada és tractada mèdicament o comença a guarir-se. Ambdós dolors arriben al cervell a través de l’espina dorsal, però cadascú discorre per una llera nerviosa diferent. El primer és enviat a gran velocitat al cervell, mitjançant una xarxa especial de petits i protegits nervis, les fibres A-Delta, per transmetre l’alarma i donar ordre de reacció immediata. El segon dolor camina més lentament a través de nervis majors i no revestits, anomenats fibres C. Informen al cervell que la mà ha patit un dany i que, si no se la tracta, continuarà fent mal. Però és al cervell on el dolor es converteix en un misteri. Unes persones suporten més dolor que altres; tenen majors marges o <<llindars>> de dolor. Els llindars de dolor varien no només d’una persona a una altra, sinó també segons les circumstàncies.

(READER’S DIGEST)

 

 

 

ℑ   El càstig permanent del nomenat ‘155’ sembla una cosa estranya, aliena al segle de les llums i més empresonada als segles de la foscor política. Por, terror, pànic, persecució, tribunals i més tribunals, multes astronòmiques sense saber perquè, repressió, presos polítics catalans, exiliats polítics catalans…A cada moment contra la Catalunya ‘pagadora’. Notícia permanent a la premsa escrita, digital, en el món de la ràdio, televisions, cinema i en els recorreguts inacabables dels buhoners pels pobles perduts en els confins del planeta. Tothom sap això del ‘155’ i expliquen, com en l’informe del gran i influent ‘THE ECONOMIST’, que qualifica la democràcia espanyola com a ‘defectuosa’. Ens diuen des dels governs espanyols de Madrid que es fan les coses molt bé i, resulta, que des de les grans representacions polítiques, socials, econòmiques, judicials, de comunicació, etcètera, de l’Europa lliure, ens diuen que es fan malament.

   Maltractament manifest i comptabilitzat

   Una vegada realitzat el ‘Procés Participatiu’ -posteriorment perseguit, castigat, inhabilitat, multat com a les dictadures- i en el qual va quedar demostrat que milions de ciutadans de Catalunya (2.305.290 participants),es sentien i senten maltractats per l’Estat espanyol principalment pel que fa a l’obsolet, abusiu i injust sistema de finançament; atac constant contra la llengua catalana –Wert (‘Partido Popular’: ‘Nuestro interés es españolizar a los niños catalanes’-;un Estatut d’Autonomia que no és el que els ciutadans van ratificar…el després president Rajoy i el seu Govern del Partido Popular, suport Ciudadanos, ens mostren que no consideren a Catalunya part d’Espanya, per tant, perquè fer-li cas de les seves reivindicacions que demanen milions de ciutadans?

No a la negociació política, sí al repressiu ‘155’

 

   Així, doncs, no cal treballar pel diàleg, enteniment i altres conceptes que empara la democràcia i la política responsable, ja imposarem, d’una forma o una altra, l’anomenat ‘155’ o sigui la supressió d’allò que a Madrid en diuen l’autonomia, però que, en realitat, no té res a veure amb una veritable autonomia. És evident -podria ser la conclusió d’un treball de secundària- que sense diàleg ni negociació humana i política segueix ben viu el conflicte i problema espanyol amb Catalunya, immemorial nació catalana.

   Davant d’aquest desastre polític espanyol s’imposa, evidentment, la justa reivindicació d’amnistia, autodeterminació i  independència de la nació catalana. 

—————————————————–

EL DEURE I LA GLÒRIA

 

Urgència d’una millor educació

Urgencia de una mejor educación

Urgency for better education

 

<<…hem de prestar especial atenció a l’augment d’oportunitats i incentius perquè tots els nord-americans desenvolupin la seva intel·ligència fins al màxim, per completar la seva educació i perquè continuï el seu progrés al llarg de les seves vides. Això significa evitar l’abandonament dels estudis, la millora i l’expansió de serveis docents especials i també proporcionar millors mitjans educatius als ciutadans de barris baixos i zones rurals on els mitjans docents són desgraciadament escassos. Significa també augmentar les oportunitats per a aquells estudiants que desitja i són intel·lectualment capaços de continuar avançant en la seva educació matriculant-se a col·legis i universitats. Significa prestar molta més atenció a l’ensenyament tècnic i vocacional que des de fa temps és objecte de negligència en detriment dels nostres obrers i del nostre progrés tecnològic…>>

(President John F.Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, DC, 29 de gener de 1963).

<<…we must pay special attention to increasing opportunities and incentives for all Americans to develop their intelligence to the fullest, to complete their education, and to continue their progress throughout their lives. This means avoiding school dropouts, improving and expanding special educational services, and also providing better educational facilities for citizens in slums and rural areas where educational facilities are woefully scarce. It also means increasing opportunities for those students who are willing and intellectually capable to continue advancing their education by enrolling in colleges and universities. It means paying much more attention to technical and vocational education that has long been neglected to the detriment of our workers and our technological progress…>>

———————————————————————————————————-

 

 

ℵ  Saltant d’una notícia a l’altra a través del ‘déu’mòbil, telefonar és el de menys, -és per parar boig i potser és el que li ha passat al ‘tovarishch’ Putin-, vaig llegir que, segons un general retirat, un sector de la ultradreta de l’exèrcit espanyol ja tenia plans per actuar a Catalunya, fins i tot, abans de l’any 2017. És a dir, abans del referèndum democràtic i pacífic i de la inexistència de la independència de la nació catalana. No hi va haver cap declaració d’independència real perquè aquesta va quedar ‘sense efecte’, de moment. Però, el que no ha quedat sense efecte són el conflicte i problema espanyol amb Catalunya, origen de l’enorme demanda i esclat d’independència que defensen i mantenen milions de ciutadans de Catalunya, immemorial nació catalana. La contundència d’un poble que vol ser lliure.

No als servidors de la confrontació i la guerra

 

   Si a la valenta, heroica i independent Ucraïna hi hagués existit una taula de diàleg, negociació i treball, per part del Govern de Putin -governa des de l’any 1999- molt de temps per dialogar i treballar, les coses haurien anat d’una altra manera. L’educació, l’honestedat i la responsabilitat política són indispensables per governar. Per ser un gran i bon mandatari, s’ha de ser un bon i gran servidor públic, no un servidor de la guerra i la violència.

   Milions de ciutadans de Catalunya pensen i veuen les imatges d’Ucraïna i de Rússia. Milions de ciutadans de Catalunya pensen i veuen tot el que porta el conflicte i problema espanyol amb Catalunya. Els milers de ciutadans russos i ucraïnesos que viuen a Catalunya també ho veuen, i més els que fugen de la guerra i venen cap aquí. Europa també ho veu. El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, -el president sense la taula de treball pel diàleg i la negociació amb Catalunya-, ho veu tot això?

   El Govern de Rússia (atacant), Ucraïna (atacada): ‘through the looking glass’ , ‘a través del mirall’ i del futur d’un independentisme cada vegada més potent i amb raó.

El Guernica de Picasso paso a paso

 

—————————————————–

EL DEURE I LA GLÒRIA

 

URGÈNCIA D’UNA MILLOR EDUCACIÓ

URGENCIA DE UNA MEJOR EDUCACIÓN

URGENCY FOR A BETTER EDUCATION

 

<<Primer, hem de millorar la qualitat de la instrucció que es proporciona a totes les nostres escoles i col·legis. Hem d’estimular l’interès per l’estudi per reduir l’alarmant nombre d’alumnes que abandonen l’escola o no continuen ascendint a nivells d’educació més alts. Això requereix l’existència de més i millors professors…; professors que puguin ser atrets i retinguts a escoles i col·legis només si els sous reflecteixen més adequadament el valor dels serveis que presten. També cal que els nostres professors i instructors estiguin equipats amb el millor material d’ensenyament i informes professionals. Han de tenir a la seva disposició mètodes d’instrucció provats mitjançant una investigació científica acurada del procés d’ensenyament i mitjançant una acurada experimentació pràctica >>.

(President John F.Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, D.C., 29 de gener de 1963).

<<First, we must improve the quality of instruction provided in all our schools and colleges. We must stimulate interest in learning in order to reduce the alarming number of students who drop out of school or do not continue on to higher levels of education. This requires the existence of more and better teachers…; teachers who can be attracted and retained in schools and colleges only if salaries more adequately reflect the value of the services they provide. Our teachers and instructors are also required to be equipped with the best teaching material and professional reports. Methods of instruction tested by careful scientific investigation of the teaching process and by careful practical experimentation must be available to them.

(President John F. Kennedy, Special Message to Congress, Washington, D.C. January 29, 1963).

<<Segon, el nostre sistema docent s’enfronta amb un greu problema de quantitat: atendre les necessitats de la nostra creixent població i les esperances de rebre una bona educació que tots nosaltres, com a pares, desitgem per als nostres fills. Gairebé cinquanta milions de persones es trobaven matriculades a les nostres escoles i col·legis l’any 1962, la qual cosa representa un augment de més del cinquanta per cent des de l’any 1950. Per a l’any 1970 gairebé es duplicarà el nombre de matrícules a les escoles i la d’escoles secundàries augmentarà en un cinquanta per cent, categories en què el cost de l’educació és diverses vegades més alt que el de les escoles elementals…>>.

(President John F.Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, DC, 29 de gener de 1963).

Universidad de Tuskegee (Alabama)

Second, our educational system faces a serious problem of quantity: meeting the needs of our growing population and the hopes of receiving the good education that all of us, as parents, want for our children. Almost fifty million people were enrolled in our schools and colleges in the year 1962, which represents an increase of more than fifty percent since the year 1950. By the year 1970 the number of enrollments in colleges and the of secondary schools will increase by fifty percent, categories in which the cost of education is several times higher than that of elementary schools…>>.

(President John F. Kennedy, Special Message to Congress, Washington, D.C., January 29, 1963).

 

—————————————————-

LA FRASE

 

“Jo no ensenyo als meus alumnes, només els proporciono les condicions en què puguin aprendre”

 

Albert Einstein

—————————————————-

LA VEU DE LA MÚSICA IMMORTAL DEL VIOLÍ

   Les formacions musicals i conjunts acompanyats de la veu musical del violí, van més allà d’un espectacle cultural immens. Arriben al cor de la gent mitjançant l’esforç del violinista que ha hagut d’estudiar i aprendre un dels instruments més difícils per comunicar-se amb el públic. Un conjunt musical amb violí dóna un valor immens a l’esperit i passió per la música. 

—————————————————–

L’APOCALIPSI

Guerra de Crimea 1853-1856, Batalla de Chernaya, 16.8.1855, infanteria sarda i russa en el combat mà a mà, litografia, segle 19. 

 

El negoci de les armes, la guerra, l’horror, la mort, la bogeria del poder i milions d’éssers humans sacrificats a causa dels transtorns patològics dels dictadors.

—————————————————-

LA CATALUNYA, NACIÓ, CASTIGADA

   Resulta increïble que en el segle XXI puguin haver-hi, encara, representants polítics catalans exiliats a Europa des de fa gairebé 5 anys. El Govern d’Espanya, nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades, hi hauria de reflexionar sobre aquesta situació la qual els ciutadans de l’Europa lliure no poden creure ni acceptar. Tampoc en una veritable democràcia. El denominat ‘155’ permanent. Segons ‘THE ECONOMIST’, Espanya deixa de ser una “democràcia plena”.

 

—————————————————-

LES LLETRES HUMANES I IMMORTALS DELS LLIBRES

Miratges

(I)

<<No obstant, en confessar que tinc per costum anar-me’n al mar quan començo a tenir els ulls tèrbols i a percebre el fort respirar dels meus pulmons, no haureu de creure que ho faig com un viatger, doncs per fer-ho així es necessita una bona cartera , i una cartera no és més que un tros de pell si no hi ha res a dins. A més, un passatger corrent se sol marejar, se sent irritat, es passa la nit sense dormir i s’avorreix durant tot el temps que dura la travessia. No. Jo mai m’embarco com a passatger, ni tan sols, encara que sigui una mica marí, com a capità, oficial o cuiner. Deixo la glòria, les distincions i els càrrecs a aquells que els agraden. Jo detesto els treballs honorífics i respectables, igual que tota mena de ximpleries, siguin quines siguin. Tinc prou feina amb controlar-me a mi mateix per posar-me a capitanejar vaixells, fragates, corbetes, goletes o bergantins. Quant a fer de cuiner -i confesso que aquest lloc és de gran honor, ja que el cuiner és una mena d’oficial a bord- he de confessar…>>

El libro ‘Graphiclassic’ ahonda en el rodaje canario de ‘Moby Dick’ – La Provincia

 

—————————————————–

 

 

 

 

 

Ψ   Qina democràcia més rara aquella que no diu res de res quan a aquesta la qualifiquen d’una qualitat inferior, quan la nota és més baixa que altres vegades i quan baixa de l’escalafó. Insuficient, segur. Perquè això tracta dels drets humans i civils i de moltes altres coses que fan que les persones humanes puguin viure i desenvolupar plenament les seves aspiracions amb total llibertat. No només durant el carnestoltes, sinó per sempre.

   Els màxims representants de l’Estat espanyol, responsables d’un perfecte funcionament de la democràcia, alguna expressió haurien de fer acompanyada d’un parlament adient perquè, sinó, en lloc de democràcia es correspon amb una obra del ciutadà Shakespeare. I, en política, -la mala política- ja hi ha massa teatre.

Democràcia amb mala nota

 

   “Defectuosa”, segons ‘The Economist’ el setmanari londinenc més influent del món -1.500.000 exemplars l’any 2012-, qualifica a la democràcia espanyola com a “defectuosa” i afirma que <<Espanya deixa de ser una democràcia plena per la falta d’independència judicial>>. En el seu índex de valoració del 2021, perd 0’18 punts respecte a l’any anterior i cau fins a la posició 24 entre els països del món. La qualificació baixa des del 2017, a conseqüència de les actuacions per combatre l’independentisme, com el nomenat ‘155’ i la persecució de líders polítics i manifestants. En major grau contra els ciutadans pacífics que van anar a votar el Primer d’Octubre del 2017, per expressar el maltracte polític, econòmic i social rebut per part dels governs espanyols i amb un Estatut d’Autonomia que no és el que els ciutadans de Catalunya, immemorial nació catalana, van ratificar.

El Consell General del Poder Judicial, caducat des de l’any 2018, cas insòlit en una democràcia

 

   En les conclusions de “The Economist” d’ara, <<Es rebaixa la puntuació de la independència judicial a conseqüència de les divisions polítiques per triar els nous membres del Consell General del Poder Judicial, l’organisme que administra el sistema judicial i té la missió de garantir-ne la independència>>. Situació insòlita i greu en una democràcia en la qual des de l’any 2018 els 21 representants del Consell General del Poder Judicial tenen el seu mandat caducat i, malgrat la polèmica generada per aquesta situació, el Partido Popular i el Partido Socialista Obrero Español continuen sense acordar-ne la renovació.

<<Flawed democracy>>

 

   Democràcia ‘defectuosa’, <<Flawed democracy>>, escrit i comunicat al món amb la llengua anglesa parlada per uns dos mil milions de persones, que és molt i molt més l’efecte que causa que Espanya, nació de nacions, hagi perdut punts en el seu prestigi com a democràcia en l’hemisferi occidental. L’Estat i el Govern central en queden molt mal parats i, com no, els sentiments dels ciutadans de les nacions que formen Espanya. I, en major grau, els qui ho pateixen.

   Però, tot això, va més lluny. No es tracta només de l’enorme difusió de l’informe realitzat i publicat per <<The Economist>>, es tracta també de que a tots els despatxos de les grans corporacions mundials, els seus presidents i directors generals s’han trobat damunt la taula l’informe sobre l’índex més prestigiós a escala internacional.

   El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, està fent alguna cosa al respecte? El progressisme és important, però la responsabilitat encara ho és més.

 

Catalunya, immemorial nació catalana, sense l’Estatut d’Autonomia ratificat pel poble. La retallada per part del Tribunal Constitucional, a instàncies del Partido Popular, va marcar l’inici d’una democràcia defectuosa que després d’onze anys (2010-2021), encara pendent de solució i amb un independentisme ratificat per milions de ciutadans de Catalunya.

   Un gran error per part de l’anterior president Mariano Rajoy i del seu Govern del Partido Popular. Una bretxa entre Espanya i Catalunya produïda per la repressió, en lloc d’un treball de diàleg i d’enteniment que tantes vegades van demanar els presidents Artur Mas -jutjat, castigat, inhabilitat, multat- i Carles Puigdemont exiliat a Europa. Presos polítics catalans i exiliats polítics catalans. Una democràcia “defectuosa” segons ‘The Economist’, el setmanari londinenc més influent del món.

VAGA GENERAL: Manifestacions arreu de Catalunya contra la violència policial-Público

   Un referèndum pacífic, democràtic, útil i aclaridor. Milions de ciutadans de Catalunya, nació, van votar i demostrar -ja ho havien fet abans amb el Procés Participatiu i amb les manifestacions més multitudinàries d’Europa- que la nació catalana pateix un ofec fiscal, econòmic, d’infraestructures arcaiques, social, lingüístic… mai vist en una Europa democràtica i lliure. Resposta per part de l’Estat espanyol: 100 anys de presó, en conjunt, a representants polítics catalans. Bones persones, bons representants polítics, servidors públics d’una irreprotxable honestedat.    

—————————————————-

 

EL DEURE I LA GLÒRIA

URGÈNCIA D’UNA MILLOR EDUCACIÓ

URGENCIA DE UNA MEJOR EDUCACIÓN

URGENCY FOR A BETTER EDUCATION

<<A finals de segle només el deu per cent dels nostres adults havien assistit a l’escola de segon grau oa l’escola superior. Avui aquesta educació s’ha convertit en una autèntica necessitat per exercir un nombre creixent de llocs de treball. Tot i això, encara el quaranta per cent dels nostres joves deixen els seus estudis abans de graduar-se en el segon ensenyament; només el quaranta-tres per cent dels nostres adults han acabat el seu segon ensenyament; només el vuit per cent dels nostres adults han acabat els estudis superiors; i només el setze per cent dels nostres joves estan actualment acabant aquests mateixos estudis superiors. Segons ha informat el meu comitè assessor de ciència, una de les nostres més greus escasseses és la de graduats en enginyeria, ciències i matemàtiques; només la meitat de l’u per cent d’aquesta generació està aconseguint graduar-se en tots els camps…>>

(President John F. Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, DC, 29 de gener de 1963).

School integration in the United States 

<<At the end of the century only ten percent of our adults had attended second grade school or college. Today such education has become a real necessity to perform a growing number of jobs. However, 40% of our young people still leave their studies before graduating from high school; only forty-three percent of our adults have completed their secondary education; only eight percent of our adults have completed their higher education; and only sixteen percent of our young people are currently finishing those same higher education. As reported by my science advisory committee, one of our most serious shortages is for engineering, science, and math graduates; only one-half of one percent of this generation is graduating in all fields…>>

(President John F. Kennedy, Special Message to Congress, Washington, D.C., January 29, 1963)

On Aug 15, 1963: Virginia Students Released After Being Jailed For Protesting Segregated Schools

 

<<No dic que el Govern federal hagi de demanar per ell mateix la responsabilitat de l’educació. Però la seva participació sobre això sí que ha de ser selectiva, estimulant, i, quan sigui possible, transitòria.>>

(President John F.Kennedy, Missatge especial al Congrés, 29 de gener de 1963).

 

<<I am not saying that the federal government should take responsibility for education for itself. But their participation in this regard should be selective, stimulating, and, whenever possible, transitory.>>

(President John F. Kennedy, Special Message to Congress, January 29, 1963).

 

—————————————————-

LA FRASE

 

<<Si en aquell moment (2009-2018) el dèficit d’inversions calculat per la comissió d’Infraestructures de Foment del Treball era de prop de 28.000 milions, la xifra ha crescut 7.000 milions més en dos anys (2019-2020). L’informe de Foment, que ha fet el seguiment pressupostari d’algunes de les obres més significatives, recull que els comptes públics inclouen any rere any inversions que no s’executen i que es van repetint en els pressupostos successius. Per això, el volum pressupostat, reiteradament, és molt superior al que s’executa finalment…>>(EL PUNT AVUI)

Comissió d’Infraestructures de Foment del Treball

Sala Foment del Treball – Foment del Treball

 

ESCREIX QUE CATALUNYA ENVIA A ESPANYA CADA ANY I QUE NO RETORNA

 

      Mentre que els ingressos els recapta l’Estat, la gestió de la despesa recau, pel que fa a les competències transferides, en les comunitats autònomes. La dinàmica de repartiment fiscal que s’ha concretat entre els pressupostos de l’Estat i de Catalunya ha donat un sistema de finançament on Catalunya aporta un escreix de recursos impositius a l’Estat espanyol (diferència entre el que Catalunya aporta amb impostos i el que rep en forma de serveis i infraestructures) d’un 8 per cent del Producte Interior Brut de Catalunya segons la metodologia de cálcul del flux monetari (5 per cent segons el criteri del flux de benefici).

   Aquest escreix, que Catalunya envia a Espanya cada any i que no retorna ni en forma de serveis ni d’infraestructures, és d’una gran magnitud ja que equival aproximadament al 50% del pressupost de la Generalitat, i és un import equivalent al que destina a salut, ensenyament, benestar social, habitatge, cultura i seguretat.

(Economistes per la Independència)

—————————————————-

LA LECTURA I EL SENY EN L’OCI NOCTURN

LES LLETRES HUMANES I IMMORTALS DELS LLIBRES

Miratges

(I)

<<Per què vosaltres mateixos, quan vau fer el primer viatge com a passatgers, vau sentir un misteriós estremiment en prendre consciència que us trobàveu sobre una embarcació a alta mar? Per què els antics perses consideraven el mar com una cosa sagrada? Per què els grecs van arribar fins i tot a dedicar-li un déu particular: el mateix germà de Júpiter? Sens dubte tot això vol dir alguna cosa! Però el més bonic de tot això potser és aquesta història de Narcís qui, desesperat per la seva pròpia i inassequible imatge reflectida en una font, s’hi va llançar i es va ofegar. Aquest lliure reflex de nosaltres mateixos el podem veure a tots els rius i a tots els oceans. És l’inquiet fantasma de la vida. eus aquí la clau de tot!>>

—————————————————-

LA MÚSICA IMMORTAL, ESTUDI I ESFORÇ

   La música com a expressió humana de valor cultural i per sobre de les guerres i violències que degraden l’ésser humà. Una música que cal estudiar molt per fer-la arribar a la gent d’una forma harmonitzada i perfecta.

 

—————————————————–

L’APOCALIPSI

 

(Enciclopedia del Holocausto)

   Els esquelets dels reis, emperadors, tsars, dictadors salten sobre les tombes dels milions de persones assessinades i víctimes de tants horrors i patiments provocats per les dues guerres mundials. La paranoia de poder i més poder i més territoris, converteix en dictadors paranoics llançats a les escombraries de la història i que la intel.ligència humana no vol ni recordar.

 

—————————————————-

REPRESENTANTS POLÍTICS CATALANS EXILIATS A EUROPA

 

   Resulta increïble que en el segle XXI puguin haver-hi, encara, representants polítics catalans exiliats a Europa des de fa gairebé 5 anys. El Govern d’Espanya, nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades, hi hauria de reflexionar sobre aquesta situació la qual els ciutadans de l’Europa lliure no poden creure ni acceptar. Tampoc en una veritable democràcia.

—————————————————- 

ζ   A qui s’ha de castigar? A Catalunya! És el que sempre han fet i, en altres èpoques, a sang i foc. La història de les dictadures a Espanya en va plena d’aquests fets. Perquè, defensar la dignitat i la llibertat de les nacions que formen Espanya, pot costar molt car. Per això i cada vegada més l’essència de Catalunya és ser independent i lliure. És la lluita actual i qui més hi ha ajudat i ajuda són la dreta, l’extrema dreta i la ultradreta nacionalistes espanyoles. Les esquerres governamentals tampoc ajuden massa a la no confrontació constant i amb la seva manca de responsabilitat política, augmenten i allarguen el conflicte i problema espanyol amb Catalunya, immemorial nació catalana. Ara, i va en augment, aquesta situació segueix sent un greu problema europeu.

El que va demostrar i demostra el ‘Procés Participatiu’

   Una vegada realitzat el ‘Procés Participatiu’ en el qual va quedar demostrat que milions de ciutadans de Catalunya, es sentien i senten maltractats per l’Estat espanyol principalment pel que fa a l’obsolet i injust sistema de finançament, l’expresident Rajoy i el seu Govern del Partido Popular, suport Ciudadanos, dóna la sensació que no consideren a Catalunya part d’Espanya, per tant, per què fer-li cas de les seves reivindicacions que demanen milions de persones? No cal treballar pel diàleg, enteniment i altres conceptes que empara la democràcia i la política responsable, ja arribarem, d’una forma o una altra, a l’anomentat ‘155’ o sigui la supressió d’allò que a Madrid en diuen l’autonomia, però que, en realitat, no té res a veure amb una veritable autonomia. Davant d’aquest desastre polític espanyol s’imposa, evidentment, la independència de la nació catalana. I en això s’hi està.

L’evidència d’un espoli fiscal cada vegada més devastador

   El càstig permanent del ‘155’ del senyor Rajoy i del Partido Popular, suport Ciudadanos, un d’aquests càstigs permanents ve donat per l’injust i obsolet sistema de finançament -12 de les 17 comunitats autònomes contentíssimes- per part de l’Estat central i centralista, que ofega l’economia social i el pressupost de la Generalitat de Catalunya. Un finançament autònomic que posa en evidència un espoli fiscal que pateix la nació catalana i mentre 12 de les 17 comunitats autònomes -autònomes?- reben molt més del que aporten. Espoli fiscal que reafirma la necessària independència de Catalunya.

 

 

<<L’expresident de la Cambra de Comerç ha exposat via Twitter que cada mes uns “511 euros que una família paga d’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques no arriben a Catalunya” i tampoc “uns 192 euros d’Iva ni 65 d’especial”, per cada família. Per tot això, Canadell demana conscienciar del que s’està pagant a l’Estat espanyol i del que s’està deixant de contribuir a Catalunya: “Cada cop que cobreu la nòmina i pagueu qualsevol producte amb IVA i especials, penseu-hi”>>

Les dades de l’espoli fiscal d’Espanya a una família catalana, segons Canadell

   El ‘155’ permanent dels representants presos polítics catalans i exiliats polítics catalans a Europa que demostra a Europa i al món lliure, la justa reivindicació independentista de la nació catalana. 

“Las obras más inservibles de España bajo un despilfarro económico de escándalo”

“La España del despilfarro: 14 edificios polémicos por lo que costaron”

 

“Geografía del despilfarro en España: 81.000 millones de euros”

“El Estado ha “despilfarrado” más de 45.000 millones de euros en 20 años en infraestructuras innecesarias o infrautilizadas”

<<Geografía asturiana del despilfarro – La Nueva España>>

i així successivament…

   Mentre, l’enorme xifra de 16.800 milions d’Euros -ara ja es parla de 20.000 milions- ,un 8,2% del PIB català, que cada any surten dels impostos dels ciutadans de Catalunya, immemorial nació catalana, i que no tenen retorn per part de l’Estat central i centralista espanyol. Un ofec econòmic, humà i social de Catalunya. Que ningú s’estranyi de la ferma lluita per la independència i per defensar l’idioma català.

—————————————————- 

EL DEURE I LA GLÒRIA

 

URGÈNCIA D’UNA MILLOR EDUCACIÓ

URGENCIA DE UNA MEJOR EDUCACIÓN

URGENCY FOR A BETTER EDUCATION

 

<<It is vital for our national security, for our well-being and for the nation in general, that the quality and availability of education be increased. A free nation cannot rise above the level of excellence established in its schools and universities. Ignorance and illiteracy, unskilled workers and boys and girls who cannot finish their studies, are true failures, and there are still others, of our educational system, which in turn also bring tremendous failures in our economic system. and social, such as, for example, crime, unemployment, chronic dependency, the perennial waste of human resources, great loss in production, in purchasing power and an increase in general unrest. The loss of just one year’s earnings due to unemployment is more than the total cost of twelve years of education in secondary schools. Thus, the failure to improve our educational system is not only an indication of poor social policy, but also of poor economic policy…>>

President John F. Kennedy, Special Message to Congress, Washington, D.C., January 29, 1963.

 

—————————————————-

LA FRASE

“La lengua y la historia son los botines más preciados a la hora de someter a un pueblo” (Àngel Guimerà, dramaturgo, político y poeta en Lengua catalana).

 

“Language and history are the most precious spoils when it comes to subjugating a people “(Àngel Guimerà, playwright, politician and poet in the Catalan language).

 

—————————————————–

LA LECTURA I EL SENY EN L’OCI NOCTURN

   Presos polítics catalans i exiliats polítics a Europa, a l’Estat espanyol, una situació increïble en l’Europa i Estat espanyol del segle XXI. Això succeeix  des de l’any 2017 en que a Catalunya, immemorial nació catalana, es va celebrar el referèndum pacífic i democràtic per expressar de forma pacífica i democràtica la injustícia i malestar polític i social que pateix la nació catalana, augmentat de manera constant durant el mandat de l’expresident Mariano Rajoy. Situacions com l’ofec econòmic de Catalunya a causa d’un sistema de finançament injust i abusiu que porta a l’espoli fiscal, una autonomia que és una farsa amb un Estatut d’Autonomia que no és el que els ciutadans van ratificar, una llengua catalana i Escola Catalana oprimides segons es veu i en protesta cada dia, una repressió política constant, una judicialització de la política… confrontació constant que ha portat a un treball diari per la independència de Catalunya i així ho expliquen cada dia els més importants diaris de l’Europa lliure i de l’emisferi occidental.

—————————————————–

 

Ÿ    O pitjor, pel camí de la lava volcànica. Elaboradors conscients de l’actual situació per el problema espanyol a Catalunya, immemorial nació catalana, proclamen que volen tornar a governar, però, com sempre, ho fan des del camí de la lava volcànica a vesar i tornen a utilitzar Catalunya i la llengua catalana com a arma electoral. Raons polítiques, socials, de progrés, útils per la societat i del segle XXI, no en tenen cap? Sembla que tampoc disposen de cap líder de nivell de la política europea actual i deambulen mitjançant una catifa que no és màgica. 

   Això sí, una ràbia infinita contra Catalunya, els Països Catalans i la llengua catalana, perquè ells voldrien modelar-los a la seva manera. La de las nacions, comunitats autònomes -autònomes?-, ‘regiones’ que formen l’Espanya callada, silenciosa, obedient, que suporta, que reben molts més diners dels que aporten, com l’Espanya dels toros i incapaç de formar part d’una Europa moderna i progressista.

   Comdemnes en conjunt de 100 anys de presó. Presos polítics catalans, exiliats polítics catalans, inhabilitats, multats…per la seva col.laboració en un referèndum democràtic, pacífic i amparat amb la llibertat d’expressió del poble. En cap país lliure de l’hemisferi occidental i de l’Europa lliure hauria succeït una cosa així, amb semblant repressió que encara continua i un independentisme en auge.

El procés participatiu (llibertat d’expressió) de l’any 2014, castigat

   No hi havia prou amb paraules i més paraules. El senyor Rajoy no va entendre res de res. Parat com una estàtua i, així, el president Artur Mas no va tenir cap més remei que mostrar-los el malestar dels ciutadans de Catalunya que ja no poden esperar més. Hi ho va fer, junt amb el Govern de la Generalitat, mitjançant la llibertat d’expressió que empara la Constitució, però, que a Madrid s’interpreta d’una manera i a Catalunya d’una altre la qual cosa vol dir que aquesta Constitució no serveix per solucionar res. Com estem veient fins i tot empitjora les coses i no facilita l’enteniment. El problema i conflicte espanyol amb Catalunya, és una mostra. El món lliure en va ple.

 

Sí, 1.861.753 ciutadans

 

   La xifra de 2.305.290 ciutadans van anar a votar en el ‘Procés Participatiu’ sobre el futur polític de Catalunya de l’any 2014, exemple de democràcia, llibertat d’expressió i interès per un desenvolupament públic i polític just i progressista. Milions de ciutadans que creien en el concepte de justícia i amb un Estat espanyol capaç de respondre amb intel.ligència política i la democràcia pròpia d’una nació de nacions de la gran Europa lliure. Treballar pel diàleg i l’enteniment, però, treballar?

   Dos preguntes varen ser formulades als ciutadans de Catalunya mitjançant el ‘Procés Participatiu’. La primera, ‘Vol que Catalunya sigui un Estat? En cas afirmatiu, vol que aquest Estat sigui independent? La resposta a la primera pregunta per part de 2.305.290 ciutadans: Sí, 1.861.753. No, 232.182. En blanc, 22.466. La resposta a la segona pregunta: No, 104.772. En blanc, 12.986. Altres, 71.131.

Un gran error, la judicialització de la política i la por a conèixer la veritat

 

   La resposta per part del president Rajoy i del seu Govern del Partido Popular, suport Ciudadanos, va ser trista, penosa i decebedora: la judicialització de la política. El president Artur Mas que va voler fer entendre, mitjançant el ‘Procés Participatiu’, la greu situació i malestar a Catalunya, acusat, perseguit, jutjat, condemnat, inhabilitat, multat amb quantitats astronòmiques. Així també altres càrrecs de la Generalitat de Catalunya. Càstigs i més càstigs en lloc de diàleg i enteniment.

   Així, l’independentisme en augment i engrandir la greu situació del conflicte i problema espanyol amb Catalunya que segueix més viu que mai. Europa i el món lliure perplexos davant l’actuació a l’Estat espanyol i que cada vegada els esdeveniments es ferien més greus i difícils de gestionar mitjançant una justa política de democràcia, llibertat i enteniment. Però, Catalunya, immemorial nació catalana, -els fets ho demostren- no mereix ser tractada d’aquesta manera com la sínia forçosa d’Espanya nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades.

 

—————————————————-

EL DEURE I LA GLÒRIA

Per evitar el dèficit i la inflació, responsabilitat d’un president 

Para evitar el déficit y la inflación, responsabilidad de un presidente

To avoid deficits and inflation, the responsibility of a president

<<Aquest pressupost reflectirà, entre altres economies, una reducció en el dèficit postal de set-cents cinquanta milions de dòlars. Així mateix, reflectirà un estalvi de tres-cents milions de dòlars en els costos d’emmagatzematge dels excedents de gra (com a resultat de la llei de cereals de 1961, tindrem en magatzem dos terços menys del que altrament haguéssim tingut el gener de 1963). D’altra banda, també haurem estalviat uns sis-cents milions de dòlars com a resultat de la cancel·lació de la fabricació de sistemes d’armes poc pràctiques o que han quedat antiquades. El secretari McNamara està estudiant un programa de reducció en els costos que s’espera que produeixi un estalvi d’almenys tres mil milions anuals al Departament de Defensa, en suprimir la duplicació i les instal·lacions que no són essencials. Altres organismes del Govern han de fer el mateix>>.

(President John F.Kennedy, Club Econòmic de Nova York, Nova York, 14 de desembre de 1962).

Estados Unidos ya no puede almacenar más trigo

La reducción de la demanda y el aumento de la producción colapsan los silos de grano

Bill Signing – H.R. 12 Feed Grain Act, 4997:35PM. El Presidente John F. Kennedy (de pie en el escritorio) entrega un bolígrafo a la Secretaria de Agricultura, Orville Freeman, después de firmar la Ley de cereales para la Alimentación de 1963. De izquierda a derecha: Subsecretario de Agricultura, John P. Duncan, Jr. (Delante, entregando una caja al Secretario Freeman); Representante Graham Purcell (Texas); Representante W. R. Poage (Texas); Senador Allen J. Ellender (Louisiana); Presidente Kennedy; Presidente de la Organización Nacional de agricultores, Oren Lee Staley (en la parte posterior); Glen J. Talbott, del Sindicato Nacional de agricultores; Secretario Freeman; Ejecutivo V

 

Presentación de una carta abierta del Gobernador Edmund Gerald u0022Patu0022 Brown, Sr. de California al Presidente Kennedy. Presentación de una carta de gran tamaño del gobernador de California Edmund G. in0022Patu0022 Brown al presidente John F. Kennedy sobre los agricultores de California y la exportación de algodón. (L-R) Congresista D. S. Saund (California), no identificado, Senador Clair Engle (California), y Congresista B. F. Sisk (California). Fish Room, Casa Blanca, Washington, D.C.

<< This budget will reflect, among other economies, a reduction in the postal deficit of 750 million dollars. It will also reflect a savings of $ 300 million in storage costs for surplus grain (as a result of the 1961 Grain Act, we will have two-thirds less in stock than we would have otherwise had in January 1963). On the other hand, we will also have saved some six hundred million dollars as a result of canceling the manufacture of impractical or outdated weapon systems. Secretary McNamara is studying a cost reduction program that is expected to save at least $ 3 billion annually at the Defense Department by eliminating duplication and nonessential facilities. Other government agencies should do the same >>.

(President John F. Kennedy, Economic Club of New York, New York, December 14, 1962).

 

—————————————————–

LA FRASE

 

El Tri­bu­nal d’Apel·lació de Gant va dene­gar  l’entrega a les auto­ri­tats espa­nyo­les perquè supo­sa­ria vul­ne­rar els drets del raper, de 28 anys.

 

“Els drets fona­men­tals d’aquesta per­sona, inclòs el dret a la lli­ber­tat d’expressió, serien vio­lats si se l’entregués [per injúries a la corona]”

(Tri­bu­nal d’Apel·lació de Gant)

 

“A l’Estat espanyol, avui hi ha rapers condemnats a presó, i sento molta impotència, perquè no hi puc fer res i perquè veig com un estat membre europeu no està respectant un dret fonamental com és la llibertat d’expressió”

(Valtònyc)

Tomba les injúries

Valtònyc

 

Josep Miquel Arenas Beltran, més conegut pel seu nom artístic Valtònyc, és un raper mallorquí conegut internacionalment per haver estat condemnat a l’Estat espanyol a 3 anys i 6 mesos de presó per les lletres de les seves cançons. Actualment viu exiliat a Brussel·les.

 

—————————————————-

LA LECTURA I EL SENY EN L’OCI NOCTURN

LES LLETRES HUMANES I IMMORTALS DELS LLIBRES

Miratges

(I)

<<Però seguiu mirant… Arriben més homes, que avancen directament cap al mar, com si volguessin capbussar-s’hi. Resulta estrany! Tota aquesta gent podria estar passejant sota els pòrtics dels molls, allà baix, però això no en té prou. Pel que sembla, res no els satisfà si no és l’extrem límit de la terra. Necessiten estar el més a prop possible de l’aigua, exposats a caure-hi. I aquí els teniu, cobrint amb les seves siluetes llegües i llegües de costa. Són gent de l’interior, de terra endins, que han vingut dels senders, dels camins, dels carrers i de les avingudes, des del nord, l’est, el sud i l’oest, per unir-se fraternalment. Què és el que passa aleshores? És que se senten atrets per la mateixa força magnètica que les agulles de les brúixoles?

<<Prosseguir mirant… Esteu al camp, a qualsevol alta regió poblada de llacs. Pes bé, preneu qualsevol sender, el que vulgueu, i nou de cada deu us portarà a un carrer, al costat del petit mirall d’un rierol. Sembla cosa de màgia! Trieu el més somiador dels somiadors, planteu-lo sobre els seus peus…i us portarà amb tota seguretat a l’aigua si l’aigua existeix en aquest país. Què esteu morint-vos de set enmig del gran desert americà? Intenteu igualment l’experiment, sobretot si hi ha a l’expedició un professor de metafísica. Sí! Tothom sap que l’aigua i la meditació s’entenen bé.!>>

HERMAN MELVILLE 

MOBY DICK

(Editorial Bruguera)

 

—————————————————-

LA MÚSICA IMMORTAL

 

Quan el violí, la seva música i cultura, transmet la pau i serenor als cors de les persones que anhelen un món millor, més just i amb oportunitats per als més desfavorits. 

 

 

—————————————————–

L’APOCALIPSI

 

 

 

En defensa de la llibertat d’expressió – Front Nacional de Catalunya – FNC

Es comença nomenant i menyspreant la llengua de Catalunya, immemorial nació catalana, pel ‘lapao, -llei de llengües d’Aragó- (Partido Popular), i s’acaba en una dictadura.

 

—————————————————–

<<Sota el lema Canviem presents, construïm futurs, el nou Pla Estratègic preveu concentrar l’acció de l’entitat al voltant de tres grans eixos estratègics: àmbit social, investigació i educació i cultura>>.

 Isidro Fainé y Jaume Giró, Fundación Bancaria la Caixa – NAVARRA INFORMACIÓN

navarrainformacion.es

Bajo el lema Cambiamos presentes, construimos futuros, el nuevo Plan Estratégico prevé concentrar la acción de la entidad en torno a tres grandes ejes estratégicos: ámbito social, investigación, y educación y cultura.

—————————————————