El president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, saluda al rei Felip VI després de la proclamació al Congrés. (Imatge: www.ara.cat).

<<…Junto al castellano, lengua oficial del Estado, las otras lenguas de España forman un patrimonio común que, tal y como establece la Constitución, debe ser objeto de especial respeto y protección; pues las lenguas constituyen las vías naturales de acceso al conocimiento de los pueblos y son a la vez los puentes para el diálogo de todos los españoles. Así lo han considerado y reclamado escritores tan señeros como Antonio Machado, Espriu, Aresti o Castelao…>>. (Felip VI, del discurs de proclamació com a rei d’Espanya, Congrés de Diputats, Madrid, 19 juny 1914).

Actualment, amb el govern del ‘Partido Popular’, dreta radical, centralista, nacionalista espanyol i amb poder absolut, la mil.lenària llengua catalana – a l’Aragó és la llengua catalana i no ‘lapao’- no es sent respectada ni protegida. L’actual revolució, malestar i desengany als Països Catalans -història, llengua i cultura- i l’encalçament de l’immersió lingüística a les escoles, principalment a ses Illes Balears i al País Valencià ( governs del ‘Partido Popular’), són els testimoni evident de tot que està passant. Fins i tot, vagues de fam a Mallorca. El que no pot ser de cap manera, és que el rei Felip VI digui una cosa, i el president Mariano Rajoy i el ministre Wert en facin una altra. 

*********************

 

Èxit de la immersió lingüística, que no separa, uneix

L’èxit no ha pogut ser més rotund, tot i que, com el riu que baixa ple d’aigua fresca de les altes muntanyes, sempre en pot baixar més i aprofitar-se millor. Parlem de les llengües que es parlen a Espanya, nació de nacions constretes i amargades. Parlem de la immersió lingüística a les escoles de la nació catalana, que està tenint éxit i beneficis. Ho veuen els pares, els treballadors de l’ensenyament i els ciutadans de Catalunya. La immersió lingüística progresa gràcies a tothom que estima l’ensenyament, l’esforç, la vocació i el progrés. És clar que podem ser els millors d’Europa! Amb tot, tot i tot. Amb paraules i amb fets. Aquests darrers són el notable increment de resultats del centenar de centres auditats pel govern de la Generalitat de Catalunya. La millora en l’avaluació dels alumnes de primària, és clara i contundent.

Hi ha qui parla, parla i parla, però, no fa res per aportar solucions i millores -el diàleg tancat sota el mausoleu-, però, hi ha qui sí es mou. La consellera d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, Irene Rigau, -‘entranyable’ del ministre d’Educació i Cultura, José Ignació Wert- va presentar els resultats de les proves de les competències bàsiques dels estudiants de sisè de primària i que han millorat respecte de l’any passat en les quatre matèries avaluades: llengua catalana, llengua castellana, anglès i matemàtiques.

Els fets, els resultats

 

Així, en llengua catalana s’ha passat dels 71,1 punts de l’any passat a 75,5; en llengua castellana, de 73 punts a 75,4, i en anglès, de 73 a 75,1 punts. La pujada més notable s’ha donat en matemàtiques, en què s’ha passat dels 76,3 punts de l’any passat a 81.

 

“L’alumne que és bo en català, és bo en castellà”

 

Rigau va aprofitar els resultats en català i castellà per reforçar els seus arguments sobre els beneficis de la immersió lingüística a l’hora d’aprendre correctament tant el català com el castellà. Segons Rigau, les puntuacions de les dues llengües demostren que l’objectiu que els alumnes acabin l’ESO amb una “total equivalència’ entre les dues llengües ja es compleix al final de la primària. “L’alumne que és bo en català, és bo en castellà”, va remarcar Rigau, que hi ha afegir que “el que no és bo, no ho és per un problema lingüístic, sinó d’aprenentatge”.

 

Beneficis de la immersió lingüística

 

La millora global dels alumnes de sisè de primària ha anat acompanyada d’un increment en els resultats, encara més notables, del centenar d’escoles d’alta complexitat social, en les quals els alumnes no aconseguien aprovar cap de les competències bàsiques en proves anteriors. Aquests centres, amb un total de 8.000 alumnes, van ser objecte d’una auditoria pedagògica a càrrec del Departament d’Ensenyament que, si es jutja pels resultats, ha funcionat.

El departament “els escolta”

 

La millora s’ha produït sense que s’hagin pres encara mesures concretes, segons va admetre Rigau, que va dir que n’hi ha hagut prou amb el fet que els directors i els docents hagin vist que el departament “els escolta”.

 

Christian Koch, exemple de  l’èxit del model d’immersió lingüística

 

Christian Koch, d’Empuriabrava (Costa Brava – Girona), vol estudiar la doble titulació de Física i Química a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) per ser investigador. Ha estudiat mitjançant la immersió lingüística i ha aconseguit la millor nota de la selectivitat a Girona. (Imatge: www.lavanguardia.com). 

Ho repetirem moltes vegades en front d’aquells que volen destruir el model d’ensenyament de la nació catalana. La millor nota de selectivitat a les comarques de Girona, un 9,8, l’ha aconseguit un jove alemany arribat fa sis anys a Empuriabrava. Només parlava anglès i alemany, i va haver de passar per una aula d’acollida. Els seus resultats acadèmics posen en evidència aquells que volen destruir el model d’immersió lingüística.

El vídeo

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent: http://youtu.be/ukhYNgXJ-nY

***********************************************************************************************

El Deure i la Glòria

 

<<govern, del poble, pel poble, i per al poble…>>

 

Abraham Lincoln

(Gettysburg, 1863)

 

 

<<El nostre nivell de salaris en les grans indústries va augmentar el trenta per cent en els Estats Units, però al mateix temps va augmentar un cinquanta vuit per cent tan a França com a Alemanya…>>. (President John F. Kennedy, Cambra de Comerç dels Estats Units, Washington, D.C., 30 abril 1962).

 (Imatge: novashistoria.blogspot.com)

 

<<En la batalla competitiva pels mercats mundials, de la qual en depèn la balança de pagaments, estic completament segur de que el nostre historial d’ençà la fi de la guerra de Corea no és totalment satisfactori per a ningú de nosaltres. Des de la fi de la guerra de Corea els nostres preus d’exportació van pujar un onze per cent, mentre que els preus d’exportació del Mercat Comú Europeu s’han mantingut inalterables. Hi va haver-hi importants increments en els salaris durant aquest període, com tots ja coneixem. El nostre nivell de salaris en les grans indústries va augmentar el trenta per cent en els Estats Units, però al mateix temps va augmentar un cinquanta vuit per cent tan a França com a Alemanya. Però també la seva producció per hora-home va augmentar de manera suficient perquè els seus costs per unitat de producció van pujar menys que els nostres. Durant aquest període, els nostres dipòsits d’or s’han vist reduïts en cinc mil milions cinc-cents mil dòlars…>>. (President John F. Kennedy, Cambra de Comerç dels Estats Units, Washington, D.C., 30 abril 1962).

 

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden puntejar les adreces de vídeo següents:

http://youtu.be/6DbhTwahqPg

 

http://youtu.be/tpaiy5jr9sk

***********************************************************************************************

 

Suárez

 

 <<Un espectacle endimoniat>>

 

Tan punt el Govern es va presentar davant les Corts es va trobar amb un espectacle endimoniat. Es devia aprovar la reforma del Codi Penal, pendent des del darrer ple, i les coses havien rodat de tal forma i manera que hi havia diferents opcions entre les quals escollir. La Comissió de Justícia havia elaborat un text de recanvi que permetia substituir la prohibició dels partits totalitaris de disciplina internacional amb una altra fórmula més possitiva que deixava marge a un futur reconeixement del Partit Comunista. El Govern devia definir-se i demostrar quin era el text que preferia; però va optar per l’abstenció. I no és que sobtadament li hagueren entrat escrúpols en favor del joc net. És que es trobava entre l’espasa i la paret. Els ministres militars havien amenaçat amb votar en contra si la resta del Govern donava suport a la modificació proposta. A conseqüència d’això es va oferir un espectable inenarrable. Es va rebutjar l’esmena perqué el Govern no li va donar suport, i, acte seguit, va estar a punt de fracassar tota la modificació del Codi Penal i, per consegüent, l’aprovació dels partits polítics. (1976: Pretérito Imperfecto – Difusora Internacional, S.A.)

   

 Santiago Carrillo i Adolfo Suárez

(Imatge: cabeceras.eldiariomontanes.es)

 

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent:

http://youtu.be/2Igp_aA6YNo

 

***********************************************************************************************

Els colors del món

 

 ‘Naga Panchami’

 

(Imatge: www.guioteca.com)

 

Cobres inofensives durant un dia

 

L’adoració de serps encara constitueix un aspecte important de la religió popular en moltes regions de l’Índia. Un dia a l’any, a ple estiu, es celebra el <<festival de les serps>>, denominat Naga Panchami (paraules que signifiquen <<serp>> i <<cinquè>>). El nom al.ludeix al cinquè dia del mes hindú de Shravan, que correspon al temps que transcórrer entre principis de juliol i principis d’agost.

 

(Imatge: www.teinteresa.es)

 

Festival de la Serp a Jammu (Índia)

 

Durant aquest dia es creu que les cobres no piquen a ningú i són venerades vives o davant d’una imatge seva. A vegades, les serps són manipulades per devots del culte. Els adoradors de serps també alimenten de manera ritual a les cobres sagrades que es crien en temples especials, fins i tot, col.loquen recipients amb llet com ofrena a les cobres salvatges en els llocs freqüentats per elles.

***************************************************************

 

 

 

(Imatge: www.corsicainfurmazione.org)

 

La Catalogne exprime sa solidarité envers Jaume Sastre, en grève de la faim pour défendre l’enseignement du catalan a aux îles Baléares.

Actualment, el mestre i professor de l’IES Llucmajor Jaume Sastre ha decidit abandonar la vaga de fam després de 40 dies sense menjar en defensa d’una educació digna en català.

 

(Imatge: whatwillmatter.com)

 

 Correspon al títol del llibre que entre 1954 i 1955 va escriure el després senador nord-americà, John F. Kennedy. Ho va fer aprofitant el període de convalescència en el seu llit, recuperant-se d’una operació a l’esquena. El llibre, que va guanyar el Premi Pulitzer, descriu actes de valor i integritat realitzats per vuit senadors estadounidencs. Es manté com el millor llibre escrit sobre valentia i el Senat dels Estats Units.

El mestre i professor de l’IES Llucmajor (Mallorca – Ses Illes – Països Catalans), Jaume Sastre, després de 40 dies sense menjar en defensa d’una educació digna en català, mereixeria figurar entre els esmentats a ‘Profiles in Courage’. No és només la llei de llengües d’Aragó (‘Partido Popular’), amb l’absurditat de canviar-li el nom a la llengua catalana pel llarg nom que deriva en l’acrònim Lapao, sinó també la llei de la funció pública del govern balear (‘Partido Popular’), que fulmina el català com a requisit per treballar a l’administració, i el decret de llengües -sempre els decrets del poder absolut- del mateix José Ramón Bauzá (‘Partido Popular’) que pretén posar fi a la immersió lingüística a ses Illes. No ho aconseguiran mai de la vida.

Milions de persones anhelen anar a votar a les properes eleccions autonòmiques i generals, per acomiadar als dirigents del ‘Partido Popular’, dreta radical, centralistes, nacionalistes únics espanyols i amb poder absolut. A la nació catalana, milions dels seus ciutadans -la força del poble i de la democràcia- aniran a votar el 9-N per expressar el seu sagrat i democràtic dret a decidir. 

El maremágnum i desastre de dimensions faraòniques -atur, econòmic, social, sanitari, instrucció i educació, serveis socials, investigació i recerca, cultura…, ofec autonòmic, econòmic i social de Catalunya…que han dut a terme els governs del ‘Partido Popular’ i d’una manera injusta i innecesària la qüestió de la llengua catalana i el bon funcionament de l’immersió lingüística, ha originat un profund malestar en els territoris dels Països Catalans -història, llengua i cultura- després de tot el que ja estableix la Constitució. Els dirigents del ‘Partido Popular’ han volgut obrir temes lingüístics -cras error- que ja estaven, des de fa gairebé trenta anys, reglamentats per la Constitució.

<<Es oficial una lengua, independientemente de su realidad y peso como fenómeno social, cuando es reconocida por los poderes públicos como medio normal de comunicación en y entre ellos y en su relación con los sujetos privados>>. (SSTC 82/1986 y 46/1991).

<<La cooficialidad de las demás lenguas españolas lo es con respecto a todos los poderes públicos radicados en el territorio autonómico, sin exclusión de los órganos dependientes de la Administración Central y de otras instituciones estatales en sentido estricto>>. <<En los territorios dotados de un Estatuto de cooficialidad lingüística el uso de los particulares de cualquier lengua oficial tiene efectivamente plena validez jurídica en las relaciones que mantengan con cualquier poder público radicado en dicho territorio, siendo el derecho de las personas al uso de una lengua oficial un derecho fundado en la Constitución y el respectivo Estatuto de Autonomía>>. (SSTC 82/1986 y 123/1988).

<<La instauración por el art. 3.2 de la Constitución de la cooficialidad de las respectivas  en determinadas Comunidades Autónomas tiene consecuencias para todos los poderes públicos en dichas Comunidades, y en primer término el derecho de los ciudadanos a usar cualquiera de las dos lenguas ante cualquier administración en la Comunidad respectiva con plena eficacia jurídica>>. (STC 82/1986).

<<Nada se opone a que los poderes públicos prescriban, en el ámbito de sus respectivas competencias, el conocimiento de ambas lenguas para acceder a determinadas plazas de funcionario o que, en general, se considere como un mérito entre otros el nivel de conocimiento de las mismas>>. (STC 82/86). 

<<El règimen de cooficialidad lingüística establecido por la Constitución y los Estatutos de Autonomia presupone no sólo la coexistencia sino la convivencia de ambas lenguas cooficiales>>. <<Los poderes públicos deben garantizar, en sus respectivos ámbitos de competencia el derecho de todos a no ser discrimandos por el uso de lenguas oficiales en la Comunidad Autónoma”. (STC 337/1994).

<<Corresponde a los poderes públicos competentes, en atención a los objetivos de la educación, organizar la enseñanza que debe recibirse en una y otra lengua en relación con las distintas áreas de conocimiento obligatorio en los diferentes niveles educativos para alcanzar un resultado proporcionado con estas finalidades>>. (STC 337/1994).

 

(Imatge: alp2500.blogspot.com)

L’immersió lingüística a Catalunya:Trenta anys d’èxit en l’ensenyament, convivència del català i el castellà, convivència dels nens, alumnes, estudiants, pares mestres i professors, convivència familiar dintre l’escola catalana -sense separacions dels nens- i cap a l’escola de progrés.

 

Aprenen de forma progressiva les dues llengües, català i castellà. També l’anglès. Quan finalitzen els seus estudis les dominen de manera total. Cal paciència en l’aprenentatge de les dues llengües. El sistema escolar català té per missió formar ciutadans lliures, responsables, autònoms, solidaris i capaços de tirar endevant el seu país, ja sigui Catalunya o Espanya. No adoctrinar ni formar persones dòcils.

Pel que fa a Jaume Sastre i en un comunicat, el gabinet de crisi, format per familiars i persones designades per ell mateix, ha agraït el “milers de suports i la solidaritat” rebuts “des de les més diverses i llunyanes procedències”. Aquest gabinet també denuncia “l’actitud sorda” de Bauzá (‘Partido Popular’), a qui han acusat d’estar “obstinat a desatendre una proposta tan sensata i senzilla com la d’optar per la via del diàleg i del consens en matèria educativa” i ha reivindicat la seva defensa d’una “escola digna, de qualitat i en català”. Jaume Sastre ha anunciat que el curs vinent durà a terme noves accions perquè “el conflicte s’ha fet més crònic”.

Es comença canviant el nom de la llengua catalana per l’acrònim Lapao, i s’acaba en una dictadura.

 

(Imatge: www.directe.cat)

Juanjo Puigcorbé en suport a Jaume Sastre

(Imatge: www.europapress.es)

 

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:

http://youtu.be/NJvSrSjjUHo

 

***********************************************************************************************

El Deure i la Glòria

 

<<…govern, del poble, pel poble, i per al poble…>>

 

Abraham Lincoln

 

(Gettysburg, 1863)

 

<<Aquest és el quid de la qüestió que en recents mesos ha estat ocupant l’atenció de tants de nosaltres, dels nostres esforços per persuadir al sindicat de l’acer perquè acceptés un acord no inflacionista de salaris, i de persuadir a les empreses de l’acer que realitzaren tot possible esforç per mantenir l’estabilitat dels preus>>. (President John F.Kennedy, Cambra de Comerç dels Estats Units, Washington, D.C., 30 abril 1962).

Conferència de premsa de JFK: de viu en viu 

 (Imatge: jfkplusfifty.wordpress.com)

 

<<Quan parlo de l’interès públic amb relació a aquests assumptes, no estic emprant una frase simplement retòrica. Costa als Estats Units tres mil milions a l’any mantenir nostres tropes, el nostre aparell defensiu i els nostres compromisos de seguretat a l’estranger. Si la balança comercial no es decanta de manera favorable cap a la nostra part per tal de finançar aquesta càrrega, disposen de dues alternatives: primera, perdre or com ho hem estat fent fins avui; i, segona, començar la retirada dels nostres compromisos de seguretat>>. (President John F. Kennedy, Cambra de Comerç dels Estats Units, Washington, D.C., 30 abril 1962).

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar les adreçes de vídeo següents:http://youtu.be/VKS41m_X3_o

http://youtu.be/m90QoVebTcs (“Iraq is George Bush’s Vietnam”

************************************************************************************

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

 

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Però quan Lleida i Barcelona eren pacificades, la revolta esclatava a Girona, promuguda pel propi jurat en cap, Rafael Querol, ciutadà honrat, i s’estenia per tota la vegueria gironina i l’Empordà. Un tret de les accions insurreccionals del Principat va ésser la interferència constant de bandositats nobiliàries. L’onada revolucionària encengué Mallorca en 1521, en estret contacte amb els agermanats valencians. La Tretzena de Mallorca dominà l’illa i n’expulsà el governador general, Miquel de Gurrea, sense aconseguir, emperò, l’adhesió d’Alcúdia, segona població de l’illa, on resistiren els gentilhomes. Tampoc no dominà Menorca ni Eivissa, aquesta esdevinguda reducte de Miquel de Gurrea. (Ulisses, 11). 

 (Imatge: historywallace.blogspot.com)

Les Germanies (1521-1523) a València i Mallorca. Aquesta va ser una revolta de menestrals i pagesos. El seu objectiu principal era d’intervenir en els afers municipals i d’un mode especial en el sistema tributari.

* LA PREGUNTA.- S’arribà a un encontre armat?

* LA CITACIÓ.- “Participem en una tragèdia, en una comèdia només mirem”. Aldous Huxley.

(Imatge: ecstatic-noise-tumblr.com) 

 ***********************************************************************************

 

Els colors del món

 

 (Imatge: mjkyros.wordpress.com)

 

Una nana groga o una nana blanca

 

El Sol està classificat com una nana groga, és a dir, a meitat camí entre les estrelles més grans i les menors, i entre les blanc-blaves més calentes i les rojes més fredes. Per exemple, Rigel és de 25.000 a 50.000 vegades més lluminosa, i la freda Antares, supergeganta roja, és 27 milions vegades més grossa.

 

Rigel

 

(Imatge: stock-space-images.com)

 

Les reaccions químiques que permeten al Sol seguir brillant suposen cada segon una pèrdua de massa de quatre milions de tones. Però, donat el seu enorme volum, no es preveu que es pugui erigir-se en gegant roig, al menys fins a dintre 8.000 milions d’anys. Quan això succeeixi, es produirà una terrible expulsió de calor, i a la Terra, si existeix, no podrà continuar la vida tal com avui la coneixem. Encara que els habitants terrestres d’aquell moment aconseguissin protegir-se del calor, els seus descendents tindrien que enfrontrar-se al fred extrem que provocarà la transformació del Sol en una nana blanca.

 Antares

(Imatge: yomiroalcielo.blogspot.com)

 

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent: http://youtu.be/JI4xCka3aMA

 

***********************************************

(Imatge: www.mallorcadiario.com)

 

El mestre i professor de l’IES Llucmajor -Mallorca-ses Illes Balears-, Jaume Sastre, ha estat 40 dies en vaga de fam en defensa de la llengua catalana i d’una educació digna en català. Això passa en una Unió Europea democràtica i progressista i en una Espanya, nació de nacions, on un nou rei -Felip VI- acaba de ser entronitzat. El rei ho ha de saber.

 

Comunicat en suport i solidaritat amb Jaume Sastre i amb tots els docents de Mallorca

 

El Comitè Permanent de l’Assemblea Nacional Catalana fa seu el següent comunicat fet públic per l’Assemblea Nacional Catalana de la Catalunya Nord:

Nosaltres sem la territorial nord-catalana de l’ANC.

Avui hem rebut un comunicat de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca.

Parla del company de Mallorca que ha deixat d’alimentar-se perquè està afamat de llibertat i perquè està assedegat de justícia per a la seua llengua.

En Jaume Sastre, quan parla aquesta llengua diu: “jo cant”. Nosaltres aquí dalt, diem: “jo canti”.

Els companys valencians diuen “jo cante” i al Principat diuen “jo canto”. Però de fet, cantem tots la mateixa cançó.

Perquè aquestes diferències expliquen una riquesa i una diversitat, però sobretot, sobretot, expliquen una unitat.

Per això, volem dir al Jaume, i als companys docents de Mallorca que no estan sols i que el seu combat ens deixa plens d’admiració.

Volem dir al President Bauzà que el seu combat contra la nostra llengua comuna coincideix amb el combat que menen amb el mateix objectiu els seus amics que governen València, impedint la presència mediàtica de la llengua i suprimint escoles en català.

Que els seu menyspreu és el mateix que mou els qui governen a Madrid en el seu intent d’eliminar la immersió com ho han fet ja a les Illes.

I que la seva mateixa intolerància, ho sap molt bé, és la que mou els qui governen a l’Aragó, que creuen eliminar una llengua eliminant-ne el nom.

De fet, el mapa de les seves agressions ens dibuixa clarament el mapa de la nostra llengua.

I com que tothom sap que la llengua és la pàtria i que en la llengua hi viu l’expressió més íntima d’un poble, són ells, els nostres adversaris, els qui ens estan dibuixant el mapa dels Països Catalans.

Des del nord, us volem dir a tots que nosaltres sem l’exemple i el laboratori del que li passarà a la nostra llengua si no es dota ràpidament d’un estat propi.

Us ho explicarien les generacions de nord catalans que han hagut d’encarar-se cada dia i cada instant amb la voluntat d’un estat que decideix imposar la seva llengua eliminant totes les altres.

Per això, diem també a tothom, que la vostra lluita és la nostra lluita i que per això ens trobarem tots a Barcelona amb SOM ESCOLA, amb ESCOLA VALENCIANA i amb L’ASSEMBLEA DE DOCENTS.

Per a dir a tothom que l’escola no es toca, que la llengua no es toca. Perquè és la llengua qui ens enllaça i ens fa forts. 

ANC Catalunya Nord

Comitè Permanent de l’Assemblea Nacional Catalana

 

Barcelona, 14 juny 2014

 

L’escola catalana surt al carrer per a defensar una “escola digna, de qualitat i en català”. (Imatge: www.sindicat.net).

40 dies sense menjar en defensa d’una educació digna en català

 

 

El professor de l’IES Llucmajor, Jaume Sastre, ha decidit abandonar la vaga de fam després de 40 dies sense menjar en defensa d’una educació digna en català. El cos de Sastre, després de sis setmanes en vaga de fam, es trobava “al límit”, segons havien explicat els seus familiars i els metges l’havien advertit del risc que suposava allargar més la protesta.

 (Imatge: www.cristiansegura.com)

 

Durant aquest temps, Sastre, ha rebut la solidaritat de molta gent. Suport que es va fer evident el dissabte 14 de juny, a la manifestació de Barcelona convocada per Som Escola, al llarg de la qual es van veure moltes pancartes a favor del docent balear.

Una única condició: diàleg

 

Jaume Sastre havia començat la protesta amb una única condició: que el president balear, José Ramón Bauzá (‘Partido Popular’), dialogués amb la comunitat docent sobre el decret -sempre els decrets del poder absolut- de llengües aprovat pel govern de les Illes. Bauzá, però, no ha fet cap gest en aquest sentit. Tot i aturar la vaga de fam, Jaume Sastre ha anunciat que el curs vinent durà a terme noves accions perquè “el conflicte s’ha fet més crònic”.

Segons que informe TV3 i Catalunya Ràdio -forçades a tancar al País Valencià, així és com a Espanya nació de nacions constretes i amargades s’entén la llibertat d’expressió- en un comunicat, el gabinet de crisi, format per familiars i persones designades per Sastre, ha agraït els “milers de suports i la solidaritat” rebuts pel mestre “des de les més diverses i llunyanes procedències”. Aquest gabinet també denuncia “l’actitud sorda” de Bauzá (‘Partido Popular’) a qui han acusat d’estar “obstinat a desatendre una proposta tan sensata i senzilla com la d’optar per la via del diàleg i del consens en matèria educativa” i ha reivindicat la seva defensa d’una “escola digna, de qualitat i en català”.

 

El constant malestar, angoixa, desànim causats per la llei Wert i el ‘Partido Popular’

 

No és només el ‘Partido Popular’ és també el ‘Partido Socialista Obrero Español’ que vota en el Congrés i el Senat, el mateix que el partit del poder absolut. Els ciutadans de la nació catalana amb l’Estatut d’Autonomia retallat, aprovat, confirmat pel rei, referendat i sentenciat, veuen com sense cap necessitat i de manera injusta i totalitaria -un decret llei rere l’altre- es pretén esmicolar i esborrar la tasca i l’avenç dels anys de la transició. És com una grandiosa estafada a Catalunya i a la democràcia.

“Que se consiga el efecto sin que se note el cuidado”. I així, amb l’excusa de l’ensenyament de la llengua castellana que els dirigents del ‘Partido Popular’ i altres, diuen que no s’ensenya -volen desconèixer i no accepten la realitat de Catalunya- van eliminant la ciència i bons resultats de la immersió lingüística -lloada per la Comissió Europea i altres països- on dintre el seu desenvolupament els estudiants aprenen perfectament les dues llengües: català i castellà. Així ho demostren cada any les proves de la selectivitat en les quals les notes obtingudes en llengua castellana solen ser més altes que en la catalana. Tothom a Catalunya estudia, coneix, parla, llegeix i escriu tan en  llengua catalana com la castellana. Tot al contrari del que succeeix en els territoris dels Països Catalans -història, institucions, llengua i cultura- on els governs amb poder absolut del ‘Partido Popular’ i a base de decrets lleis volen posar fi a la immersió lingüística. Tot el que estan aconseguint és un tremend malestar i revolució dels ciutadans que veuen com situacions ja superades i normalitzades fa més de 30 anys per la Constitució -en el cas de les llengües per l’article 3er.-   tornen a neguitejar la convivència social.

A Catalunya els nois i noies acaben els seus estudis sabent el català i el castellà. També l’anglès. Les gran televisions són en llengua castellana; les grans emissores de ràdio són en llengua castellana; els gran diaris i revistes són en llengua castellana i només un 3% de les pel.lícules són en català. I encara el ministre d’Educació i Cultura, José Ignacio Wert va dir al Congrés dels Diputats que “El nostre interès és espanyolitzar els nens catalans” perquè “se sentin tan orgullosos de ser catalans com de ser espanyols”. Sembla, que per el ministre Wert, el sistema escolar, no només el català, és una organització pensada per adoctrinar. Res de formar ciutadans lliures, responsables, autònoms, solidaris i capaços de tirar endavant el seu país, ja sigui Catalunya o Espanya. No, per a Wert, l’escola només té una funció: adoctrinar, formar persones dòcils.

<<Obviament –així ho expressa en un editorial el rotatiu ‘El Punt Avui’- els agents de tan nefasta funció no són altres que els professors, els mateixos que, com molts altres treballadors públics i privats, han vist reduïts els seus salaris per ensenyar, fins i tot educar, no per adoctrinar…>>. Pel que fa a la LOQME, la nació catalana ja ha dit ‘no’. Pel que fa al ministre Wert, ell mateix hauria de veure quan necessària és la seva dimissió.

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:

http://youtu.be/VfS7jPIqzjg

***********************************************************************************************

El Deure i la Glòria

 

<<…govern, del poble, pel poble, i per al poble…>>

 

Abraham Lincoln

(Gettysburg, 1863)

 

Actitud envers els negocis

 

<<…Per tant, tot això redunda en benefici dels interessos de la indústria així com en el del públic en general…>>

 

(Imatge: blocs.mesvilaweb.cat)

 

(Imatge: akifrases.com)

 

<<Per exemple, no considero que sigui anti-industrial o anti-comercial el vigorós compliment de les lleis anti-trust. Aquests estatuts, que en la seva immensa majoria posseeixen un passat històric que es remunta a temps anteriors a la Cambra de Comerç, es basen sobre la premissa de que un sistema d’empresa privada deu ser plenament competitiu si ha de portar a la pràctica tot el seu potencial. I és natural que en aquestes importants indústries bàsiques, en les quals una o dos empreses puguin controlar el cinquanta per cent de tota la producció nacional, que el Govern es preocupi perqué existeixi la competició. Però tot això redunda en benefici i interès de la indústria; i vostés coneixen molt bé que gairebé tota acció empresa de les activitats oposades als trusts, tant com que les operacions empreses sobre aquest mateix aspecte per la Comissió Federal de Comerç, s’han basat sempre sobre queixes presentades pels mateixos industrials i comerciants. Per tant, tot això redunda en benefici dels interessos de la indústria així com en el del públic en general>>. (President John F. Kennedy, Cambra de Comerç dels Estats Units, Washington, D.C., 30 abril 1962).

El vídeo

La pau per els Estats Units, la pau pel món. A veure si n’aprenen d’una vegada, home! 

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:http://youtu.be/99W4Vywe3zg

************************************************************************************

Suárez

<<Per una Espanya d’estructures franquistes aquest Suárez primer ministre és considerat un perill, però es tracta d’un perill calculat>>. (L’Europeo).

(Imatge: es.paperblog.com)

 

Sí a la democràcia i la llibertat; no, no, i no al poder absolut i a la democràcia segrestada.

 

Va agradar la joventut del Govern, però no la seva manca d’experiència.  S’el veia amb millor voluntat que recursos, amb més audàcia mental i verbal que poder. Suárez es va dirigir al poble espanyol mitjançant la televisió. Assentat en un sofà, parlant de manera suau, va estrenar un nou to en la comunicació entre governants i governats. Dies després, el Govern va celebrar un dels consells de ministres més llarg dels darrers quaranta anys. S’havia elaborat alguns esborranys per la declaració governamental. Es va arribar a un ràpid acord en els aspectes polítics, malgrat a que introduïen conceptes tant nous com el reconeixement de la sobirania popular. L’escabrosa qüestió econòmica, tanmateix, va determinar un punt mort que només es va apartar amb vaguetats i promeses sense concretar. Donava la impressió de que el Govern cuidava més el to que les promeses; que era conscient de que tenia davant seu un panorama preocupant. Es veuria de forma immediata que era efectivament així. (1976 Pretérito Imperfecto-Difusora Internacional, S.A.).

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent: http://youtu.be/v2ojXS45J_Q

 

**********************************************************************************************

Els colors del món

 

 (Imatge: marcianitosverdes.haaan.com)

 

El celacant, un fòssil vivent

 

L’any 1938 uns pescadors que pescaven a l’oceà Índic, al costat de les costes d’Àfrica del Sud, van extraure de les seves xarxes un peix estrany, de color blau metàl.lic, que mesurava prop de 1,80 m. Estava protegit per grosses escames i dotat d’unes aletes fortes i carnoses que probablement utilitzava per caminar en el fons del mar. L’exemplar va ser portat davant un eminent especialista en biologia marina, el professor J.L.B. Smith, qui va comentar: “El meu astorament no hagués estat molt major d’haver vist passejar un dinosaure pel carrer>>. En efecte, el peix era un celacant, animal que fins el moment només era conegut en estat fòssil. Però aquest fòssil es troba en roques de 400 milions d’anys d’antiguitat, és a dir, anteriors als dinosaures en 200 milions d’anys.

L’examen d’aquests peixos (altres exemplars han estat capturats durant la darrera dècada) demostren que a penes difereixen dels seus avantpassats fòssils. Els seus cors són més primitius que els de qualsevol altre vertebrat i la seva massa encefàlica només pesa quinze mil vegades menys que el seu cos.

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent:

http://youtu.be/4cRxD_YFwBU

 

***************************************************************

En defensa de la llengua catalana

Plaça Major de Palma – ses Illes Balears – Països Catalans

(Imatge: www.racocatala.cat)

 

Resulta difícil de creure i d’acceptar que, després de 37 anys del retorn de la democràcia a Espanya -nació de nacions-; de la instauració de la monarquia parlamentària i de l’aprovació de la Constitució que en el seu article 3er., protegeix les llengües catalana, gallega i l’èuscar, el govern central, centralista, nacionalista espanyol i amb poder absolut del ‘Partido Popular’, així com els governs del mateix partit en els Països Catalans, hagin provocat un malestar tan gran en aquests territoris autonòmics. 

Manifestacions constants dels ciutadans contra la ‘Loqme’, més coneguda com la llei Wert; protestes aquí i allà, imposicions, càstigs i penalitzacions, vagues de fam en defensa de la llengua catalana, vagues en els centres docents, una autèntica marea verda al carrer…i, al capdevall, una revolució del poble en defensa de la seva mil.lenària llengua catalana, dels seus educadors, mestres, professors, catedràtics, doctors, rectors…i de l’escola catalana del Principat, la de ses Illes Balears, la del País Valencià i la de la Franja d’Aragó.

Després de 25 anys d’una exemplar i profitosa immersió lingüística lloada i posada com exemple per la Comissió Europea, l’actuació dels dirigents del ‘Partido Popular’ ha provocat una situació tan greu, que influeix en la pau, tranquilitat i assossec de les famílies i dels treballs d’ensenyament en els centres docents ubicats en els territoris autonòmics dels Països Catalans. Una tasca lloable de formar ciutadans lliures, responsables, autònoms, solidaris i capaços de tirar endevant el seu país, ja sigui Catalunya, ses Illes Balears, el País Valencià, l’Aragó o Espanya.

Ensenyants i professors que, com molts altres treballadors públics i privats, han vist reduïts els seus salaris i empitjorades les seves condicions laborals. Tenint que suportar, a més, una pressió constant en l’ensenyament -mitjançant la immersió lingüística- de les llengües catalana i castellana. A Catalunya, tots els alumnes finalitzen els seus estudis dominant les dues llengües, així com, per exemple, l’anglès. Tots junts aprenen sense separacions per classes i la qualitat de l’ensenyament i l’educació va progressant cada any.

 

Rebombori, malestar i desassossec a València

(Imatge: www.ara.cat)

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) va trigar poc més d’una setmana a contradir els dirigents del PP que s’han negat a acceptar que l’obligat cessament de les emissions de Catalunya Ràdio al País Valencià suposava la pèrdua de l’últim mitjà de comunicació públic i d’àmbit autonòmic que els quedava als valencians en llengua pròpia. Una manifestació a València sota el lema “Que no et retallin la llengua”.

 

El decret de plurilingüisme a València

 

Ho explicava Tere Rodríguez, del rotatiu ‘El Punt Avui’: El govern valencià (PP) va posar fi a més de vint anys d’existència de les denominades  línies en valencià amb l’aprovació del polèmic decret de plurilingüisme que dobla el nombre d’hores lectives en anglès i redueix el nombre d’hores en llengua pròpia.

El nou decret elimina el programa d’immersió lingüística (PIL), un dels dos programes d’ensenyament en català en educació primària juntament amb el programa d’ensenyament en valencià (PEV). Aquest programa estava adreçat al alumnat castellanoparlant i garantia el contacte amb el català més enllà de l’assignatura mateixa i l’adquisició de la llengua en igualtat de condicions que el castellà. L’eliminació d’aquest programa suposa la desaparició dels espais d’immersió lingüística i, segons van advertir els sindicats, “la marginació del català”.

El resultat: “Posarà un professor als quatre alumnes que han demanat estudiar en castellà”

El vicepresident i portaveu valencià, José Ciscar, va assegurar que la conselleria d’Educació reforçarà amb un professor més l’aula de primer d’infantil del Col.legi Pare Català de València i no canviarà a meitat de curs la llengua d’ensenyament a causa de la petició de quatre pares que demanen siga en castellà.

ACN/València (març)

 

En roda de premsa posterior al ple del Consell, Ciscar va explicar que la conselleria ha arribat a un principi d’acord amb pares, mares i la direcció del centre perquè així siga i que per a l’any vinent hi haja tres aules de valencià i una en castellà en els dos primers cursos d’infantil. El govern de Fabra es fa enrere així de la seua decisió inicial.

Ciscar ha remarcat que la solució de posar un nou professor per als quatre alumnes és “temporal” atès que l’any vinent ja es podrà oferir una nova línia en castellà al centre.

Els pares i mares d’alumnes d’infantil de 3 anys del Centre Públic Pare Català de València varen decidir el passat 5 de març en assemblea interposar un recurs contenciós-administratiu al Tribunal Superior de Justícia (TS) del País Valencià contra la decisió del govern d’Alberto Fabra de canviar a meitat de curs una unitat escolar en valencià a causa del recurs d’alçada interposat per quatre famílies que volen escolaritzar els fills en castellà.

El col.legi, situat al barri de Benimaclet, havia aconseguit per aquest curs obrir una nova unitat en valencià després d’una consulta prèvia amb els pares, amb una opció majoritària de famílies que demanen ensenyament en valencià en primera opció durant el període d’admissió.

Els pares denunciants al.leguen que no estaven informats del canvi de programa a valencià abans del període de matriculació. Per aquest motiu, les dos famílies varen interposar el passat 14 de juny un recurs d’alçada on demanen l’anul.lació del procediment de canvi de programa lingüístic pel qual s’obria una tercera línia en valencià.

La conselleria d’Educació ha donat el termini d’un mes al centre escolar per dur a terme el canvi de línia educativa d’una de les tres unitats educatives, obligant 21 alumnes a canviar de programa lingüístic a meitat de curs en contra de la voluntat de les famílies.

Una marea groga als carrers de Barcelona diu ‘no’ a Wert i a les retallades. Clar rebuig a una llei imposada pel ‘Partido Popular’ amb un fort contingut polític i ideològic que pretén dinamitar el model d’escola catalana, i a favor d’una escola pública. (Imatge: www.directe.cat).

 

Només una qüestió: quan el rei Felip VI regni a Espanya, nació de nacions constretes i amargades, demanarà al ministre d’Educació i Cultura, José Ignacio Wert, que presenti la dimissió?

José Ignacio Wert Ortega

Ministre d’Educació, Cultura i Esport

(Imatge: lacienciaysusdemonios.com)

 

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: http://youtu.be/5M8EC5ZuxP0

 

————————————————————————————————————

 

   

El Deure i la Glòria

 

<<…govern, del poble, pel poble, i per al poble…>>

Abraham Lincoln

(Gettysburg, 1863)

 

Actitud envers els negocis

<<Però si hem d’enfrontar-nos amb l’escapament de l’or, d’una o altra forma devem eliminar el dèficit de la nostra balança de pagaments i continuar, al menys així ho crec jo, amb la reducció de les nostres extenses obligacions internacionals; devem evitar la inflació, modernitzar la indústria nord-americana i millorar la nostra posició en els mercats mundials>>. (President John F.Kennedy, Cambra de Comerç dels Estats Units, Washington, D.C.), 30 abril 1962).

 (Imatge: espacioprofundo.es)

 

<<Hem treballat i treballem per establir el responsable punt de vista de que acomplim el nostre paper en l’economia, i no crec que l’historial de les nostres decisions, considerades en la seva totalitat, suggereixi que no som responsables devant els problemes de la indústria. Senyalaré els nostres esforços en el camp de la inflació, en el de la balança de pagaments, en el de la política de transports, per exemple, recentment anunciada, com a models d’aquesta nova preocupació. Espero per a molt aviat ser capaç d’apuntar també cap a normes més realistes d’imposts sobre la renda, sobre la depreciació en la vida del capital industrial, com així mateix cap a el saldo a favor del vuit per cent en les tributacions com a recompensa en les inversions d’equip i maquinària, que ja s’ha proposat i és en aquests moments objecte d’estudi per part del Senat>>. (President John F.Kennedy, Cambra de Comerç dels Estats Units, Washington, D.C., 30 abril 1962).

 

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:http://youtu.be/2GmZ1a5hnxo

 

***********************************************************************************************

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

 

* LA RESPOSTA a la pregunta anterior.- Totes les poblacions reials valencianes, tret de Morella, crearen juntes dependents de la dels Tretze, totes les quals secundàren València, a principis del 1521, en una dràstica supressió de les imposicions municipals, de les taxes reials i de la Generalitat. Bé que d’una durada menor, la revolta va establir-se també a Tortosa i Lleida, així com a Barcelona, on el tribunal ciutadà de prohoms sentencià a mort Bernat Marquilles i Melcior Negre i escapçà, així, les pretensions dels oficis, que havien aconseguit d’apoderar-se uns quants dies del govern municipal. (Ulisses-11).

* LA PREGUNTA.- On més es van estendre les revoltes?

 

* LA CITACIÓ.- “No hi ha camins rectes al món”.- Mao Zedong.

Mao Zedong o Tse Tung

(Imatge: byricardomarcenaroi.blogspot.com)

 

***********************************************************************************************

Els colors del món

 

A few questions for Edward Snowden

 

* Cinco días antes del asesinato del presidente John F.Kennedy, la oficina del FBI de Nueva Orleans recibió un télex advirtiendo que se preparaba un atentado contra el presidente durante el fin de semana en Dallas (Texas), última semana de noviembre de 1963. El FBI no transmitió esta advertencia al Servicio Secreto ni a otras autoridades. Poco después del asesinato, el mensaje de télex desapareció del archivo de la oficina del FBI de Nueva Orleans.

 

 

(Imatge: www.infobae.com)

* El 17 de noviembre de 1963 -cinco días antes del asesinato- un empleado del FBI llamado William S. Walter, estaba de guardia nocturna en la oficina del FBI en Nueva Orleans cuando llegó por el teletipo un mensaje de alerta donde se advertía sobre un posible intento de asesinato contra el presidente Kennedy. Walter llamó de inmediato a cinco agentes que dirigían las unidades de investigación local más importantes y consideró que ya había cumplido con su obligación.

* En 1976, Walter entregó una copia del texto del télex del FBI al Comité de Inteligencia del Senado que presidía el senador por Pennsylvania Richard Schweiker. Éste era el texto:

URGENTE: 1.45 A.M. ESTE 11-17-63 1 PÁGINA

A: TODOS LOS <<SACS>> (AGENTES ESPECIALES EN SERVICIO)

DE: DIRECTOR

AMENAZA DE ASESINAR AL PRESIDENTE KENNEDY EN DALLAS TEXAS 22 O 23 DE NOVIEMBRE DE MIL NOVECIENTOS SESENTA Y TRES. DIVERSA INFORMACIÓN ALARMANTE. INFORMACIÓN RECIBIDA POR EL BUREAU (sic) BUREAU HA DETERMINADO QUE UN GRUPO MILITANTE REVOLUCIONARIO PUEDE ATENTAR CONTRA EL PRESIDENTE KENNEDY EN SU VIAJE A DALLAS TEXAS PREVISTO NOVIEMBRE VEINTIDÓS STOP VEINTITRÉS DE MIL NOVECIENTOS SESENTA Y TRES. LAS OFICINAS QUE RECIBAN ESTE MENSAJE DEBEN CONTACTAR INMEDIATAMENTE TODOS LOS <<CIS>>, LOS GRUPOS LOGÍSTICOS <<PCIS>> E INFORMANTES DE GRUPOS HOSTILES Y DETERMINAR CUALQUIER BASE PARA AMENAZA. EL BUREAU DEBE PERMANECER ALERTA A TODA INFORMACIÓN ULTERIOR POR TELETIPO. OTRAS OFICINAS HAN SIDO AVISADAS. FIN. SE RUEGA ACUSE DE RECIBO.

Supimos por Walter que cuando ocurrió el asesinato, él estaba almorzando, pero inmediatamente corrió de regreso a la oficina del FBI en Nueva Orleans. En el archivo, encontró el télex de alerta junto al duplicado que él había hecho a continuación. Al momento copió el texto exacto del télex y lo guardó. Poco después, revisó de nuevo el archivo para comprobar que la nota de aviso estaba todavía allí. Alguien la había cogido. No había ninguna señal ni referencia al télex.

 

US Senator Richard Schweiker

(Imatge: www.nbcuniversalarchives.com)

En 1976, William S. Walter entregó una copia del texto del télex del FBI al Comité de Inteligencia del Senado que presidía el senador por Pennsylvania Richard Schweiker.(Jim Garrison, Fiscal de Distrito de Nueva Orleans).

Aquesta és una qüestió oberta i plantejada a Edward Snowden

Thank you very much in name freedom, democracy and justice.

*************************************************************** 

 

 

(Aquest ‘post’ segueix de l’anterior)

 

<<L’abdicació del rei Juan Carlos de Borbó té relació directa amb el procés d’independència que va emprendre Catalunya fa uns quants anys? Lògicament, el monarca espanyol no ho va reconèixer ahir explícitament en el seu discurs. Però el calendari i el context polític donen pistes del pes que ha tingut en aquesta decisió l’auge de l’independentisme…>>. (Vicent Partal i Pere Cardús – La setmana de VilaWeb – El Punt Avui).

2006 – 2014

L’auge de l’independentisme dels ciutadans de Catalunya

(Imatge: blogs.elpunt.cat)

 

Les causes ja les sap tohom i per els qui així no es doni, el ‘Financial Times’, el ‘Herald Tribune’, ‘The New York Times’, ‘The Washington Post’ i molts altres rotatius europeus i mundials ho expliquen cada dia. Les causes cap a la gran marxa del 9-N -obrim parèntesi-, les podríem escriure a la pissarra d’aquesta manera: L’Estatut d’Autonomia ‘referendat’ i sentenciat, l’espoli fiscal i sense fer públiques -des de l’any 2008- les balances fiscals i l’enorme pressió del Govern central i centralista espanyol, amb poder absolut, del ‘Partido Popular’ en contra d’un desenvolupament just i de progrés de l’autonomia de la nació catalana. 

Ho subratllin: els ciutadans de la Catalunya pagadora que van ‘referendar’ l’any 2006 l’Estatut, no volen una autonomia de ‘pantomima’ i menys quan Catalunya és ‘pagadora’. Un 8,5% del PIB català s’en va i no té retorn per part del govern central. Pateix un mal finançament, injust i retrògad així com un torpedinar constant en contra de l’autonomia constitucional, com a conseqüència d’una centralització de ‘l’any vuit’.

 

<<El nostre interès és espanyolitzar els nens catalans…>>

 

El català, llengua mil.lenària i protegida per la Constitució, està en el punt de mira del ‘Partido Popular’. No és només la llei de llengües d’Aragó, amb l’absurditat de canviar-li la denominació pel llarg nom que deriva en l’acrònim Lapao -què hi diu el Tribunal Constitucional?- sinó també la llei de la funció pública del govern balear, que fulmina el català com a requisit per treballar a l’administració, i el decret de llengües del mateix José Ramón Bauzá, que posa fi a la immersió lingüística a les Illes Balears. Això ha generat un malestar creixent dels ciutadans de ses Illes, fins i tot, amb vagues de fam.

I, a més, la llei Wert. La llengua catalana no és només l’obsessió de Rudi i Bauzá, convertits en alumnes avantatjats d’un ‘Partido Popular’ que en aquesta legislatura ha obert la disconformitat i protestes generalitzades amb la llei orgànica de millora de la qualitat de l’educació (LOQME), “que vol eliminar el català com a llengua vehicular a l’escola”. La LOQME, més coneguda com la llei Wert, és una norma estatal feta i aprovada amb un ull mirant a Catalunya. El seu promotor, el ministre d’Educació i Cultura, José Ignacio Wert, ho va dir clarament al Congrés dels Diputats: “El nostre interès és espanyolitzar els nens catalans” perquè “se sentin tan orgullosos de ser catalans com de ser espanyols”. 

(Imatge: www.ara.cat)

 

El rei, després de les salutacions de rigor a l’inici de la desfilada amb motiu de la Hispanitat, ha pres pel braç el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i li ha demanat explicacions sobre la intenció “d’espanyolitzar catalans del pobre Wert”. Rajoy ha respost encongint-se d’espatlles.

La conversa encara ha continuat durant tres llargs minuts. Ni tan sols l’arribada de la reina ha tallat l’apart entre el cap de l’Estat i el president del govern espanyol. Només la irrupció del príncep Felip ha relaxat la situació per uns instants. La conversa entre el rei i Rajoy l’han captat les càmeres. Alguns mitjans, com ‘El País’ (http://politica.elpais.com), han anat més enllà i han afirmat, de la conversa, que el rei Joan Carles ha etzibat a Rajoy: “Això d’espanyolitzar els catalans del pobre Wert…Ja li he dit que està molt mal fet, el que ha fet”. (‘ARA’ Madrid).

(Imatge: www.elperiodico.cat)

 

Tots dos -el rei i el president del govern- van parlar de l’assumpte durant diversos minuts, una conversa en què  tots dos van mostrar una cara seriosa i a la qual no van considerar oportú de sumar-se ni el ministre de Defensa, Pedro Morenés, ni tampoc la Reina Sofia, que en aquells moments era al seu costat.

Alguns mitjans de comunicació van voler veure una reprimenda del cap de l’Estat a Rajoy per l’actitud de Wert, un fet que va ser desmentit per un portaveu de la Zarzuela, que va assegurar que <<en cap cas>> Joan Carles va censurar el ministre davant el president del Govern. Aquesta font va assegurar que el principal objectiu tant del Rei com de l’hereu ahir era que es rebaixés la tensió del debat català.

(Imatge: www.ellahoy.es)

 

“Catalunya no és un problema”

 

El Príncep, al contrari que el Rei, sí que va voler parlar de l’ofensiva sobiranista. En un clar repartiment de papers entre el pare i l’Hereu, Felip va reflexionar sobre la velocitat que han pres els esdeveniments i el to de les declaracions polítiques, una bel.ligerància que entén, va dir, per les estratègies electorals.

L’Hereu, que té una relació especial amb la comunitat catalana a través de la Fundació Príncep de Girona, va assegurar que “Catalunya no és un problema”. Felip considera que una <<part>> dels catalans no està trobant una <<via>>per expressar la seva opinió i per això la majoria de les declaracions que surten de Barcelona van en una sola direcció. <<Confio més en la Catalunya real que en l’espuma que estem veient>>, va afegir abans de demanar a <<totes les institucions>> que ajudin a rebaixar les tensions. “La Corona seguirà fent el paper que hem fet sempre>>, va declarar el Príncep. (El Periódico).

 

(Imatge: www.ara.cat)

Ara, el rei Joan Carles I, ja ha abdicat a la Corona d’Espanya -nació de nacions-, mentre, el ministre espanyol d’Educació i Cultura, José Ignacio Wert, –“El nostre interès és espanyolitzar els nens catalans”, segueix en el càrrec. 

 

Evidentment, les coses han canviat molt des que el Príncep Felip va fer aquestes declaracions i els catalans han trobat altres vies per expressar la seva opinió, tot i que, és la del seu sagrat i democràtic dret a decidir i anar a votar a la consulta del 9 de novembre, allò més demanat, volgut, desitjat, anhelat, dintre d’una veritable democràcia europea.

Mirin, el sistema escolar català i amb la seva immersió lingüística que fa més de 25 anys que funciona – elogiada per la Comissió Europea- és una organització pensada per formar ciutadans lliures, responsables, autònoms, solidaris i capaços de tirar endavant el seu país, ja sigui Catalunya o Espanya. Tothom estudia i aprèn en la llengua catalana i castellana; tots els estudiants finalitzen els seus estudis -s’ha de fer tot el possible perquè els acabin i progressin-, amb el domini de les dues llengües i les que facin falta. Avui dia, a qualssevulla aula de l’escola pública catalana, es senten parlar grans llengües del món. És una riquesa infinita i amb un gran valor de futur. Qui no voldria vendre una marca d’un producte, a ser possible de fabricació pròpia, a la Xina i parlant el seu idioma? A Catalunya no trobaran ni un sol català que no sàpiga el castellà. Afirmar el contrari és voler desconèixer la realitat catalana, avui de moda. 

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:

http://youtu.be/WW70gV10o80

 

***********************************************************************************************

El Deure i la Glòria

 

<<…govern, del poble, pel poble, i per al poble…>>

Abraham Lincoln

(Gettysburg, 1863)

 

Actitud envers els negocis

<<Com que la Cambra de Comerç dels Estats Units es va fundar en el mes d’abril anterior a l’elecció de Woodrow Wilson, aquesta reunió senyalava el seu quinquagèsim aniversari. <<En el grau en que vostès vulguin protegir els seus marges de beneficis -va dir el president Kennedy als membres de la Cambra de Comerç-, els nostres interessos són idèntics, ja que, després de tot, nosaltres, en el govern nacional, disposem de gran part d’aquests mateixos beneficis. Però els nostres interessos, aquí i a l’estranger, es trobaran en perill, d’acord amb el grau en que vostès vulguin elevar els seus preus per aconseguir tals beneficis>>. (President John F.Kennedy, Cambra de Comerç dels Estats Units, Washington, D.C., 30 abril 1962).

Any 1963, novembre 22, divendres pel matí. Esmorsar a la Cambra de Comerç de Fort Worth, Texas, ofert al president Kennedy i a la seva esposa Jacqueline Bouvier Kennedy. Al president  només l’hi quedaven unes hores de vida a causa de la criminal conspiració i el vil i covard atemptat a Dallas (Texas).

 (Imatge: documentalium.foroactivo.com)

Lady Bird Johnson, Lyndon Johnson, Jackie Kennedy

(www.taringa.net)

 

<<És fàcil acusar a una Administració de que és anticomercial o antiindustrial; però és molt més difícil demostrar com una Administració formada, així ho espero, per homes perfectament racionals, pugui esperar sobreviure sense la presència dels negocis, o com la nació pugui sobreviure a menys que el Govern, la indústria i tots els altres elements del nostre país apliquin els seus millors esforços en una atmosfera de confiança i comprensió i, també ho espero, d’íntima cooperació>>. (President John F.Kennedy, Cambra de Comerç dels Estats Units, Washington, D.C., 30 abril 1962).

 

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden puntejar les adreces de vídeo següents: http://youtu.be/K-P3q1asRVQ

http://youtu.be/RxXISoFIoiI

 

***********************************************************************************************

 

La designació de Suárez

 

 

<<Con Suárez todo fue diferente. Fraga i Areilza, seguidos de Martín Gamero, cerraron la puerta dando un portazo…>>

(1976: Pretérito Imperfecto. Difusora Internacional, S.A.)

 

El rei Juan Carlos I i el president Adolfo Suárez, amb armilles salvavides tant necessàries en moments de gran tempesta.

 

(Imatge: www.huffingtonpost.es)

 

La designació de Suárez no resolia la crisi, la complicava. Formar govern, fins després, havia estat relativament fàcil. A penes es tenia notícia de que ningú hagués declinat l’honor de ser ministre. Amb Suárez tot va ser diferent. Fraga i Areilza, seguits de Martín Gamero, van tencar la porta donant una portada. No només van negar tota col.laboració al nou equip sinó que van posar de manifest la intervenció de la gran banca, i d’un sector de l’Opus Dei, en la gestació de la crisi. Les tres dimissions van alterar els suposts sobre els que s’havia plantejat l’operació i va semblar, per un moment, que Suárez no seria capaç de resoldre el problema. Moltes persones van ser cridades directa o indirectament a Castellana, 3. En el caos, fins i tot, alguns bromistes van aprofitar per incrementar la desfilada dels convocats amb algunes persones poc previngudes. Es va arribar a proporcionar una nota avisant del perill de que s’abusés de la bona fe d’aquells que es creien ministrables. Però van ser molts els qui també vàren dir que no: Fernando Àlvarez de Miranda, a qui s’oferia la cartera d’Educació i Ciència, va ser la peça més significativa d’aquell escaquer maleït, doncs no només va refusar la seva participació sinó que va posar condicions que eren inacceptables per Suárez. Va ser després quan el president va fiar la seva ànima a Alfonso Ossorio i aquest va resoldre la crisi organitzant un Govern de propagandistes catòlics, de delfins de la democràcia cristiana. (1976:Pretèrito Imperfecto. Difusora Internacional, S.A.)

El vídeo

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent:

 http://youtu.be/z-iCzMQ5zV8

************************************************************************************

  Els colors del món

 

 

 

Una panna de gel de 260 quilòmetres quadrats es va separar d’un glacial al nord de Groelàndia. (www.diariocol.com.ar).

La vida no podria continuar

 

En les regions àrtiques es formen immenses pannes de gel que cobreixen la superfície de llacs i oceans. Actuen com aïllant; impedeixen que la congelació es propagui i protegeixin la vida. En efecte, no hi han éssers vivents damunt les moles gelades de cinc metres de gruix que suren sobre l’Àrtic, però sí a les aigües dessota. 

 Wallpapers Mar Àrtic

(www.wallsave.com)

Si el gel no surés s’aniria dipositant en el fons dels oceans. Augmentaria de manera gradual fins cobrir el nostre planeta d’una sòlida massa glacial. La vida no podria continuar, tal com la coneixem en l’actualitat.

***********************************************

 

 

 

El ‘comepiedras’ de ‘La història interminable’, com la història inacabable entre Catalunya i Espanya sense diàleg. Posi “dia i hora” ha dit moltes vegades el president Artur Mas al president Mariano Rajoy.

(Imatge: listas.20minutos.es)

Catalunya i Espanya, Consulta del 9 de novembre de 2014 a 7.600.000 ciutadans de la nació catalana. Ja hi han les urnes. Europa i el món miren cap a Espanya, nació de nacions constretes i amargadas. Una pregunta clara i una concreta: “Vol que Catalunya esdevingui un estat? En cas afirmatiu, vol que aquest estat sigui independent?” Silenci absolut per part del Govern central, centralista, nacionalista espanyol, dreta radical i amb poder absolut sobre la restitució en la seva totalitat de la Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya aprovada, ‘referendada’ pel poble, recurs del ‘Partido Popular i sentència, després de quatre anys, del Tribunal Constitucional no renovat. Sense diàleg, sense converses, gairebé ruptura total amb l’Administració del president Rajoy, tot i que el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, ha demanat moltes vegades l’obertura de converses amb Madrid. Silenci total. El 90% dels ciutadans de Catalunya demanen poder fer ús del sagrat i democràtic dret a decidir i anar a votar el 9 de novembre. Mentre, silenci absolut, sense enteniment i raciocini. Una llosa, una pedra enorme com en el ‘comepiedras’ de ‘La història interminable’.

 

En aquest cas poder absolut. I per poder obtenir-lo, els dirigents del ‘Partido Popular’ vàren organitzar per tot Espanya -any 2006-, una campanya de recollida de signatures contra la reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. L’Estatut no és ni vol ser una llosa petrificada, sinó una eina al servei de l’interès públic dels ciutadans de Catalunya, del desenvolupament d’una veritable autonomia i de l’enteniment amb Espanya, nació de nacions constretes i amargades. En molts llocs la campanya va ser entesa com “para ir contra Catalunya”. 

És una manera molt penosa i irresponsable de treballar en política a favor de la democràcia i el progrés. És posar una part del territori en contra de l’altra i obrir una senda tortuosa que la gran majoria de ciutadans espanyols ja donava per tancada. Utilitzar Catalunya i la seva lògica, natural, progressista i democràtica reforma de la seva primera llei -l’Estatut d’Autonomia-, per fer-ho veure i presentar-ho d’una altra manera, a l’inrevés, com un enemic imaginari i així aconseguir més, més i més vots. Un empatx de vots.

Com ho explica i escriu Miguel de Cervantes a la primera part de la seva obra principal, El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha, El Quixot en català, capítol VIII: <<En esto descubrieron treinta o cuarenta molinos de viento que hay en aquel campo, y así como Don Quijote los vió, dijo a su escudero: la ventura va guiando nuestras cosas mejor de lo que acertáramos a desear; porque ves allí, amigo Sancho Panza, donde se descubren treinta o poco más desaforados gigantes con quien pienso hacer batalla, y quitarles a todos las vidas, con cuyos despojos comenzaremos a enriquecer: que esta es buena guerra, y es gran servicio de Dios quitar tan mala simiente de sobre la faz de la tierra. ¿Qué gigantes? dijo Sancho Panza>>.

Gegants imaginaris

(Imatge: cvc.cervantes.es)

<<Aquellos que allí ves, respondió su amo, de los brazos largos, que los suelen tener algunos de casi dos leguas. Mire vuesa merced, respondió Sancho, que aquellos que allí se parecen no son gigantes, sino molinos de viento, y lo que en ellos parecen brazos son las aspas, que volteadas del viento hacen andar la piedra del molino. Bien parece, respondió Don Quijote, que no estás cursado en esto de las aventuras; ellos son gigantes, y si tienes miedo quítate de ahí, y ponte en oración en el espacio que yo voy a entrar con ellos en fiera y desigual batalla. Y diciendo esto, dio de espuelas a su caballo Rocinante, sin atender a las voces que su escudero Sancho le daba, advirtiéndole que sin duda alguna eran molinos de viento, y no gigantes aquellos que iba a acometer. Pero él iba tan puesto en que eran gigantes, que ni oía las voces de su escudero Sancho, ni echaba de ver, aunque estaba ya bien cerca, lo que eran; antes iba diciendo en voces altas: non fuyades, cobardes y viles criaturas, que un solo caballero es el que os acomete. Levantóse en esto un poco de viento y las grandes aspas comenzaron a moverse, lo cual visto por Don Quijote, dijo: pues aunque mováis más brazos que los del gigante Briareo, me lo habéis de pagar>>.

<<Y en diciendo esto, y encomendándose de todo corazón a su señora Dulcinea, pidiéndole que en el trance le socorriese, bien cubierto de su rodela, con la lanza en ristre, arremetió a todo galope de Rocinante, y embistió con el primer molino que estaba delante; y dándole una lanzada en el aspa, la volvió el viento con tanta furia, que hizo la lanza pedazos, llevándose tras sí al caballo y al caballero, que fue rodando muy maltrecho…>>.

Encara, avui dia, un molí de vent és un gegant imaginari. A la campanya de recollida de signatures contra la reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, va seguir la gran equivocació, el gran error i el fet totalment innecessari de portar al Tribunal Constitucional no renovat, la Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, ‘referendat’ pels ciutadans. Un projecte de llei revisat i retallat pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovat pel Parlament de Catalunya, aprovat i retallat pel Congrés i el Senat, confirmat pel rei i ‘referendat’ pel poble. Cras error i, el que és pitjor, cap, cap i cap actuació per part dels dirigents del ‘Partido Popular’ per anteposar la protecció de l’interès públic a l’interès de la seva ideologia radical i conservadora. Perquè, poden estar ben segurs, de que les relacions amb Catalunya formen part principal de l’interès públic dels ciutadans espanyols. 

 

La Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, retallat, aprovat, ratificat, ‘referendat’ i sentenciat no és el gegant Briareo, no són els gegants dels molins de vent de Don Quixot, és la primera Llei de Catalunya. És la primera Llei de la nació catalana que va ser referendada pels seus ciutadans. El recurs dels dirigents del ‘Partido Popular’:un fet incomprensible, innecessari, de nul valor democràtic, injust, i fustigador contra l’autonomia de Catalunya. Federico Trillo i Soraya Sáenz de Santamaria mostren el seu recurs davant la seu del Tribunal Constitucional. Es tractava d’aconseguir milions de vots dels espanyols fins aconseguir una majoria absoluta i poder absolut. Vuit anys després, ja veuen el resultat. Com va ser possible que el Tribunal Constitucional, no renovat, admetés a tràmit el recurs del ‘Partido Popular’ contra la Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, ‘referendat’? (Imatge: www.elmundo.es).

Segons el ‘Financial Times’, la Constitució espanyola “tenia prou flexibilitat” per acomodar els catalans “fins que el PP de Rajoy la va sabotejar el 2010, al persuadir els seus nominats al Tribunal Constitucional perquè retallessin parts de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya”. El rotatiu anglès assenyala que “articles idèntics” dels Estatuts de ses Illes Balears o el País Valencià “no es van tocar”. “Això va disparar el separatisme català, fins llavors un moviment perifèric”, destaca l’editorial. (Imatge: www.lavanguardia.com).

I no puc creure de cap manera que la gran majoria d’aquests ciutadans espanyols, estiguin d’acord amb aquesta constant, pesant, injusta, intervencionista, angoixant i poc democràtica pressió sobre l’autonomia de la nació catalana. Catalunya rebutja de ple una autonomia de pantomima. Per això, 7.600.000 ciutadans de Catalunya, volen fer ús del seu sagrat i democràtic dret a decidir i anar a votar el dia 9 de novembre, Sant Teodor. Davant d’Espanya, nació de nacions, d’Europa i del món.

I segueix la història interminable. En lloc de progrés, endarreriment constant. Més llenya al foc. Més intervencionisme. “Antes alemana que catalana”. D’ençà el setembre de l’any 2005 al febrer de 2009, quatre anys de maneigs i experiments polítics, empresarials, periodístics i borsaris, així com moviments davant els tribunals per tal d’impedir la compra d’Endesa per part de Gas Natural. Ja ho va dir el després vicepresident del Govern de la Generalitat de Catalunya, Josep-Lluís Carod Rovira: “catalanofobia empresarial”. Finalment, no només “antes alemana que catalana”, sinó que, ni espanyola ni catalana. El mes d’abril de 2009, quatre anys després, la companyia italiana Enel -de l’òrbita Berlusconi- es converteix en l’amo gairebé absolut d’Endesa al controlar directe o indirectament el 92% del seu capital social.

Manuel Pizarro, president d’Endesa i Mariano Rajoy

(Imatge: forodedebate.blogspot.com)

Qui tant va manegar perquè la major empresa elèctrica espanyola no fos comprada per Gas Natural -la gran majoria de clients són de Catalunya- i així fos espanyola i catalana i es quedés a casa, veuen ara amb un pam de nassos -“dejar con un palmo de narices” – com a Enher la bandera que hi oneja és la d’Itàlia. Si tenen a bé consultar l’hemeroteca, veuran la campanya -una altra campanya- del ‘Partido Popular’, en contra de la compra d’Endesa per part de Gas Natural de la que és màxim accionista la Caixa d’Estalvis i Pensions, “la Caixa”, el qual pressupost de l’Obra Social per al 2014 és de 500 milions d’euros. Aquesta quantitat situa l’Obra Social La Caixa com la primera fundació privada de l’Estat espanyol i la tercera més important del món.

I mentre l’Administració del president Rajoy i ell mateix no volen saber res de diàleg, converses d’enteniment i raciocini amb la Generalitat de Catalunya i el president Artur Mas -rere d’ell hi ha tot el poble i els ciutadans de Catalunya-, que ja li va demanar al president Rajoy que fixi el dia i l’hora per començar a parlar, la xifra de 18.000 milions d’euros -un 8,5% del PIB català- surten cada any dels imposts dels ciutadans de Catalunya i no tenen retorn per part del govern central. Inadmissible. On és l’anunciada publicació de les balances fiscals? Per què no es fan públiques? I mentre aquesta situació ofega cada dia més, més i més l’economia i les finançes públiques i socials de la Generalitat de Catalunya, resulta que de les 17 Comunitats Autònomes, 12 reben més del que aporten i només 5 aporten més del que reben. Algun dels 644 assessors -nombre màxim assignat i amb un límit de despesa de 22,9 milions d’euros- de l’Administració Rajoy, ens podria explicar per què i fins quan 12 de les 17 Comunitats Autònomes reben més del que aporten? És una ‘costumbre’? Es pensen que un país com Espanya, nació de nacions constretes i amargades, podrà refiar-se i comptar amb un veritable, adequat, just i necessari progrés social i econòmic -sense atur-, amb tanta, tanta i tantíssima massa funcionarial i tant baixa i feble massa empresarial i d’emprenedors?

Com sigui que es tracta d’una història interminable, en el següent ‘post’ en seguirem parlant.

 

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent: http://youtu.be/A6IDt1k0fyQ

 

***********************************************************************************************

 

El Deure i la Glòria

 

<<…govern, del poble, pel poble, i per al poble…>>

Abraham Lincoln

(Gettysburg, 1863)

 

Acer: Beneficis, modernització i inversions

<<…i, finalment, hem dut a terme altres accions legislatives i administratives per protegir la classe de recuperació econòmica que millorarà tant els beneficis com els incentius d’inversió…>>. (President John F. Kennedy, Conferència de Premsa, 18 abril 1962).

13 de novembre de 1963, en un pòrtic de la Casa Blanca

(Imatge: www.am.com.mx)

 

<<En persecució d’aquests objectius hem apadrinat una adequada política de salaris dirigida a sostenir els augments dels mateixos dins dels límits de guanys de productivitat. Hem estimulat polítiques de caràcter monetari dirigides a l’assoliment de préstecs de capital a un cost raonable; hem preparat una nova política de transports amb l’objectiu de proporcionar un increment a la llibertat de competició a cost més baix; hem proposat un nou projecte de llei que té com objectiu guanyar per les nostres indústries millor accés en els mercats estrangers; hem proposat un saldo a favor del vuit per cent en els imposts sobre la renda per a recompensar les inversions en nou equip i maquinària, i hem procedit a modernitzar les normes administratives del Departament del Tresor sobre la depreciació del capital actiu i, finalment, hem portat a terme altres accions legislatives i administratives per recolzar la classe de recuperació econòmica que millorarà tant els beneficis com els incentius d’inversió>>.

<<Crec que els probables beneficis d’aquest any per la indústria en general, i en particular per la de l’acer, indiquen que aquestes mesures estan trobant certa mesura d’èxit; i és un fet que el darrer trimestre de l’any passat i el primer d’aquest seran testimonis dels més alts beneficis assolits en la història d’aquest país, així com del més alt nombre de nord-americans que treballan i de la productivitat més alta que jamai s’hagi aconseguit>>. (President John F. Kennedy, Conferència de Premsa, 18 abril 1962).

 

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següents: http://youtu.be/GdtTFYjE0Zw

 

***********************************************************************************************

 

El naixement d’una nació.Què és Catalunya

 

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Els capdavanters de la revolta foren els menestrals i pagesos de la ciutat de València, que constituïren, amb autorització reial, el 1519, una junta anomenada Junta dels Tretze, que prompte fou dotada de contingut revolucionari. Llur primera victòria va ésser el control del consell municipal, el maig de 1520, a desgrat de l’ordre reial de supressió del Tretze emanada per pressió de la noblesa. El segon pas fou de provocar la retirada del lloctinent a Xàtiva i a Dénia, a conseqüència de la qual cosa València restà, políticament, sota la Junta dels Tretze. (Ulisses, 11).

Les Germanies

(Imatge: es.wikipedia.org)

* LA PREGUNTA.- Totes les poblacions reials valencianes crearen juntes dependents de la dels Tretze?

 

* LA CITACIÓ.- “No sé res sobre música, en la meva especialitat no tinc per què”. Elvis A. Presley.

(Imatge: cultura.biografieonline.it)

 

***********************************************************************************************

Els colors del món

 

Els embuts destructors

 

L’huracà és el gegant de les borrasques violentes, però el seu afí el tornado, de proporcions molt menors, causa estralls més grans. El tornado sorgeix sense avisar i generalment dura menys d’una hora.

 Any 2011. Tornado a Joplin, Missouri

(www.earthtimes.org – Top Image Credit: Chris White)

 

Un dels més devastadors de la història es va abatre sobre Missouri, Illinois i Indiana (EE.UU.) l’any 1925. Va causar la mort a 689 persones i en va ferir 3.000; tanmateix, amb prou feines arribava als 300 metres de diàmetre. El vendaval va esfondrar edificis, va arrabassar roures des de l’arrel, va volcar i esclafar trens. En la perifèria d’un tornado els vents poden arribar a velocitats de 800 quilòmetres per hora.

El tornado sobre Indiana, Missouri i Illinois de l’any 1925 va ocasionar 695 morts. (Imatge: www.wcpo.com).

Els tornados apareixen en dies de calorada i humits a les regions centrals i meridionals dels Estats Units, a les Antilles i a Austràlia. Són núvols en forma d’embut que començen girant de manera suau i al cap d’uns minuts es retorçen amb violència. L’embut es trasllada a una velocitat de 40 a 60 quilòmetres per hora. En la seva part central l’aire ascendeix de 200 a 300 quilòmetres per hora, amb tal poder de succió que aixeca automòbils i vivendes de fusta tot girant fins a la cim del remolí.

  Petit, però destructiu

(Imatge: fotosdeculturas.blogspot.com)

 

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent:http://youtu.be/mBKy5KnJOg8 

***************************************************************

 

 

 

Lluís Maria Xirinacs, cèlebre escolapi desafecte a la jerarquia eclesiàstica i antifranquista pacífic que es declarà en vaga de fam. (Imatge: commons.wikimedia.org).

 

El general i dictador Franco. Les conseqüències de 40 anys de dictadura són la causa, encara avui, de l’endarreriment i greus problemes territorials, econòmics i socials d’Espanya nació de nacions constretes i amargades. La manca de diàleg i de converses davant les aspiracions del 90 per cent dels ciutadans de Catalunya, amb el seu Estatut d’Autonomia ‘referendat’ i ‘sentenciat’ pel Tribunal Constitucional no renovat, provenen de la manera de pensar, governar i actuar de segles anteriors.  

(Imatge: musimerides.tumblr.com)

La mort del general Franco, el 20 de novembre de 1975, obrí un període de gran vitalitat política en què la població catalana va lliurar-se, per mitjà de tota mena de manifestacions individuals i col.lectives, de caràcter cívic, laboral i de cultura, a la reclamació incondicional de l’autonomia política i de les llibertats formals que el règim franquista tenia segrestades. Aquesta iniciativa popular esmerçà fins a l’exhauriment les dues úniques vies que tenia a l’abast: les manifestacions a la via pública i l’organització incessant d’instàncies polítiques. El 22 de novembre, les Corts de Madrid proclamaren rei d’Espanya Joan Carles I, el qual atorgà un exigu indult que produí una gran decepció i una onada de protesta duta a terme per obrers, estudiants, les universitats mateixes, organitzacions com l’Assemblea de Catalunya, Justícia i Pau, Captaires de la Pau; per individualitats com Lluís Maria Xirinacs, cèlebre escolapi desafecte a la jerarquia eclesiàstica i antifranquista pacífic que es declarà en vaga de fam; per les associacions de veïns, que tingueren una influència cabdal en tot el període que comentem. Protesta pública i afirmació cívica eren indestriables. El desembre mateix, es produïren el Manifest del País Valencià en declaració de la catalanitat dels valencians, i la convocatòria del Congrés de Cultura Catalana, que aplegà la majoria dels intel.lectuals catalans.

Per raons metòdiques, la fi del període de derogació del franquisme se sol situar en el 15 de juny de 1977, data de la celebració, a tot l’Estat espanyol, d’eleccions legislatives. Irresistible progrés dels rengles antifranquistes i gran duresa repressiva foren dues constants del període, una dialèctica entre el poble i el poder que sols es resolgué en taules, les quals trobaren expressio en una <<llei de reforma política>>, del novembre de 1976, propiciada per Adolfo Suárez, cap del govern espanyol per designi reial i partidari de trnaformar el règim autàrquic espanyol en una democràcia de tipus occidental.

<<democràcia a l’espanyola>>

Durant el 1976, no hi hagué dia sense manifestació. El discurs del president del govern de Madrid, Carlos Arias Navarro, del 28 de gener, amb el seu anunci que arribaria la democràcia, però <<democràcia a l’espanyola>>, decepcionà un cop més els catalans. Les manifestacions populars es redoblaren: per mitjà de la cançó, com els recitals multitudinaris de Raimon, de Lluís Llach i d’altres; amb manifestacions en exigència de la llibertat d’extressió; amb la reclamació d’ajuntaments democràtics. El mes de maig es caracteritzà per la campanya de Pax Christi contra la tortura, així com per la celebració, a Barcelona, de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, d’un ressò notable.

Marxa de la Llibertat

Durant l’estiu, tingué lloc la Marxa de la Llibertat, iniciativa política unitària sostinguda per diverses entitats cíviques i partits polítics, que recorregué el Principats, el País Valencià i la Catalunya nord-pirinenca en reivindicació dels drets nacionals i democràtics dels Països Catalans. A Gandia, tingué lloc el Primer Encontre d’Escriptors Catalans. Tampoc no cessaren les expressions a favor de l’objecció de consciència.

El saló de corones del palau ducal de Gandia, de gom a gom.

(imatge: www.saforissims.org)

A finals d’any, hom aconseguia un succés memorable: la supressió del sinistre Tribunal d’Ordre Públic. Ultra que de crisi política, l’any 1976 fou de pregona conflictivitat social, desfermada per una àmplia irrupció dels efectes recessius de la depressió econòmica occidental. El 1976 ha estat l’any de major nombre de vagues dels Països Catalans. La mort mateixa del general Franco degué actuar com estímul psicològic que féu esclatar les energies acumulades durant anys de conspiració i reconstrucció d’unes substantives xarxes organitzatives de treballadors. D’aquell esclat vaguístic, havia de sorgir, paral.lelament a la dels partits polítics i de les associacions populars, la legitimació dels sindicats i del marc constitucional i jurídic de les relacions laborals de signe democràtic. La jornada del Primer de Maig encara fou asprivament reprimida per les forces de l’ordre, a tot arreu. I encara per reivindicació laboral, a Elda, la policia feu un mort. A frec de l’acció policial, hi havia l’extrema dreta, organitzada en grups diversos, tenaç, que actuava com a força repressora amb impunitat, adés contra persones i adés contra institucions. Les seves ràtzies anaven de calar foc a llibreries o assaltar locals d’associacions de veïns fins a la persecució i agressió individual.

La dictadura del general Franco crea el ‘Tribunal de Orden Público’ (TOP), dedicat específicament a jutjar els opositors polítics. (Imatge: lahemerotecadelbuitre.com).

 

(Imatge: www.minutodigital.com)

 

“torpedinar la il.lusió i l’esperança”

El juliol de 1976, el govern de Madrid, presidit per Adolfo Suárez, atorgà una amnistia més amplia que l’indult reial del 1975, però no pas l’amnistia plena que hom reclamava. Tot l’esforç popular en exigència de l’amnistia i la justícia social, en defensa de la llengua i les llibertats polítiques no havia guanyat sinó una fita, per més que decisiva, dins un procés reivindicatiu que encara continua. (Ulisses, Enciclopèdia de la recerca i la descoberta). 

Adolfo Suárez: per damunt de tot, la democràcia, la voluntat del poble, el diàleg i les converses. Va ser amenaçat i forçat a dimitir.

 (Imatge: www.diariodesevilla.es)

 

**********************************************

 

Scotland’s First Minister Alex Salmond speaks with Britain’s Prime Minister David Cameron at St Andrews House. La grandesa de la democràcia i de l’Imperi Britànic va en proporció als avenços dels grans països. Tancar-se en banda no porta a res, només a l’endarreriment com a país i a embrollar encara més les coses. (Imatge: ultimahora.es).

“Només es pot consultar allò que s’ha de decidir: no són possibles consultes merament especulatives”. (un altre cop de porta sense enteniment, per part del ‘Partido Popular’ amb poder absolut, a la demanda de la majoria parlamentària catalana i dels ciutadans de Catalunya).

La consulta del 9 de novembre, Sant Teodor, als 7.600.000 ciutadans de la nació catalana per “fer un país millor per a tots, vinguin d’on vinguin, parlin com parlin i pensin com pensin, per a tots”, sense una autonomia de pantomima i un Estatut d’Autonomia ‘referendat’ i sentenciat, no és una consulta “merament especulativa”. És la resposta a la pregunta de si a Espanya, nació de nacions constretes i amargades, la democràcia ostenta un valor veritable. És a dir, una forma de viure impregnada a totes les institucions i sectors econòmics i socials del país. No només un procés, retòric en el passat, perquè Espanya pogués entrar a formar part de la Comunitat Europea i no només, retòric ara, perquè Espanya continuï formant-ne part, sinó per adoptar una conducta de bones maneras i formes de grandesa mostrades a Europa i al món: acompanyar i fer costat als ciutadans de Catalunya perquè puguin expressar, sense cap tipus de coacció, la seva voluntat i les seves aspiracions. El seu sagrat i democràtic dret a decidir mitjançant les urnes. No existeix en el món dels homes i les dones lliures salvaguardats per la democràcia, cap constitució, lleis i normatives que puguin negar el desig de votar als ciutadans i pobles que així ho demanin. El dret a votar és el més poderós i inapreciable del món, i no deu negar-se a ningú. És una clau poderosa per aconseguir altres drets dels ciutadans. En una societat lliure, aquells que posseeixen el poder de governar, forçosament han de respondre a aquells que posseeixen el dret a votar. 

Artur Mas i David Cameron. “La política deu estar al servei de la voluntat expressada a les urnes”. “L’immens respecte al vot convocant una consulta”. “Voluntat de comprensió i diàleg”. (Imatge: www.eldiario.es).

“I si Catalunya sola, de manera unilateral, no pot decidir jurídicament la seva separació d’Espanya, tampoc ho pot tècnicament consultar. I si no pot consultar-ho, no se li pot delegar la facultat corresponent”. (un altre cop de porta sense enteniment, per part del ‘Partido Popular’ amb poder absolut, a la demanda de la majoria parlamentària catalana i dels ciutadans de Catalunya).    

Catalunya no està sola. Existeixen molts ciutadans espanyols que pensen com els de Catalunya. Una cosa és el que pugui pensar, dir i fer l’Administració del president Rajoy -dreta conservadora i radical, centralista, nacionalista espanyola i amb poder absolut que mai ha sabut governar a Espanya- i una altra cosa és el pensament democràtic de molts i molts ciutadans espanyols que estimen i respecten Catalunya. No només es pot romandre al costat de Catalunya per rebre els 18.000 milions d’euros -un 8,5% del PIB català, cas únic a Europa i al món-  que, cada any, surten dels imposts dels ciutadans de la nació catalana i que no tenen retorn per part del govern central. Tots els espanyols saben distingir la diferència que hi ha entre solidaritat permanent, perquè “es costumbre” i les subvencions permanents. No es pot parlar i dialogar a prop de tal  situació anòmala? Catalunya no està sola, té al seu costat Europa i el món.

Pel que fa a la separació d’Espanya, que diuen els dirigents del ‘Partido Popular’, no és així. La primera pregunta de la consulta que els ciutadans de Catalunya  volen que es faci el 9 de novembre, és molt clara i concreta i no parla de separació: Vol que Catalunya esdevingui un Estat?  És una opció per a molts ciutadans que creuen, per exemple, que els Estats Units d’Amèrica són una gran nació federal formada per estats federals que també són Estat. Cal, doncs, canviar la Constitució espanyola que, en molts aspectes, aspiracions, necessitats i progressisme de la societat, ha quedat sense resposta. Precisament perquè Catalunya és una nació mil.lenària, pot decidir i pot consultar i la seva facultat per fer-ho és la que li dóna el 90 per cent dels seus ciutadans. No necessita cap més facultat. Ja ho diuen les enquestes i també l’editorial del ‘Financial Times’: <<els catalans prefereixen més autogovern, incloent més autonomia fiscal, però aniran per sí sols si l’única alternativa és ‘l’status quo’ que el govern Rajoy està reduint”.

Pel que fa a l’independentisme, el ‘Partido Popular’ a l’oposició, ja va començar l’any 2006 una campanya que en res, res i res ha ajudat a l’autogovern i desenvolupament d’una veritable autonomia que els ciutadans de Catalunya van votar i referendar en el seu dia. En res, res i res ha ajudat el ‘Partido Popular’ amb poder absolut. La seva responsabilitat és molt gran. Tancar-se en banda no porta a cap lloc. Si tal com va dir el president Artur Mas “Molts cops la reacció de Madrid es basa en l’orgull, en la duresa de la posició, en l'<<ordeno y mando>>”, Espanya nació de nacions constretes i amargades, romandrà en l’endarreriment constant d’entre les nacions europeas. No hi ha cap dubte que voler tallar les ales a Catalunya, és tallar-les a Espanya.

Mentre, cal que els ciutadans de la nació catalana, es preparin per votar de manera massiva a les properes eleccions al Parlament Europeu. El tradicional i antic europeïsme català, no pot romandre enrere. Anem cap a endavant! 

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:http://youtu.be/P-BzMayiGCw

 ****************************************

El Deure i la Glòria

 

<<…govern, del poble, pel poble, i per al poble…>>

Abraham Lincoln

(Gettysburg, 1863)

 

<<La nostra principal preocupació durant la setmana passada era evitar una espiral inflacionista. Ni llavors ni ara ignoràvem que la indústria de l’acer necessita beneficis, modernització i inversions de capital. En realitat, sóc dels qui opinen que aquesta Administració i els dirigents de l’acer i d’altres moltes indústries nord-americanes estan d’acord sobre moltes més qüestions que les que són motiu de dissensió>>. (President John F. Kennedy, Conferència de Premsa, 18 d’abril de 1962).

(Imatge: www.libertadguerrero.net)

 

<<Estem d’acord en la necessitat d’incrementar les inversions i en la modernització de les plantes i equip de les mateixes. Estem d’acord en la necessitat d’augmentar l’habilitat de la nostra indústria per competir amb el producte d’altres nacions. Estem d’acord sobre la necessitat d’assolir una recuperació económica i un progrés tal que facin possible l’ús de la màxima capacitat de la indústria. Estem d’acord sobre la necessitat d’evitar una espiral inflacionista que porti a restriccions perjudicials en el crèdit i el consum, i convenim  unànimement en la necessitat de mantenir la confiança de la nació en les decisions  que es prenguin sobre els preus, i en el lliure i privat contracte col.lectiu entre patrons i obrers, mentre el Govern manté la seva intervenció al més mínim nivell que exigeix la protecció de l’interès públic>>. (President John F. Kennedy, Conferència de Premsa, 18 d’abril de 1962).

 

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreces de vídeo següents: http://youtu.be/gbrcRKqLSRw

 http://youtu.be/CiFKIwffAGs

*********************************************************************************************

La designació d’Adolfo Suárez

 

<<Sobre els papers era Arias qui de manera sobtada es sentia cansat i volia marxar>>

 

 

El rei i Arias Navarro

(Imatge: www.extremaduraprogresista.com)

<<La crisi, pel que es sap, va ser una decisió personal del rei. Es va preparar minuciosament, en secret, sense que ni Arias ni el país s’assabantessin. S’havia convocat el Consell del Regne per una reunió sense contingut especial. El cessament reial, per altra part, es va convertir formalment en una dimissió per voluntat del cessant. Sobre els papers era Arias qui de manera sobtada es sentia cansat i volia marxar. Res podia oposar a això el Consell del Regne. L’únic que estava a la seva mà era regatejar a l’hora de proposar a les persones que podien succeir-lo>>.

 

(Imatges: lahemerotecadelbuitre.com)

<<Els dos homes als qui es concedia majors oportunitats de convertir-se en <<presidenciables>> era el tinent general Gutiérrez Mellado i el senyor José María de Areilza, comte de Motrico. Cap d’ells, tanmateix, va figurar en una terna integrada per Federico Silva Muñoz, Gregorio López Bravo i Adolfo Suárez. Dels tres, el rei va elegir com el seu home fort aquell que va obtenir el menor nombre de vots. Suárez es va convertir en president davant  la sorpresa general d’un país que a penes el coneixia. Va agradar la seva juventut i el seu aspecte. Va defraudar el seu ‘curriculum’ i el seu pas per UDPE i per la Secretaria General del Moviment. Va preocupar la raó de que fos una persona de la seva trajectòria qui desbanqués a personalitats més consagrades>>. (1976, Preterito Imperfecto-Difusora Internacional,S.A.)

Adolfo Suárez i Fidel Castro, en una roda de premsa a l’Habana (Cuba)

(Imatge: gabrieljaraba.wordpress.com)

 

El vídeo

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent: http://youtu.be/5dNXOV0x7jc

 

*********************************************************************************************

Els colors del món

 

 

Timidesa extraordinària

 

A finals del segle XIX va quedar establerta de manera universal la idea de la ferocitat dels goril.les i perpetuada en pintures, gravats i novel.les. Però en el seu hàbitat natural, tan els goril.les de les muntanyes com els de les planures són relativament pacífics tot i el seu aspecte terrible. L’espècie de muntanya pot arribar a una talla de 1,98 metres, uns 18 centímetres més alta que la varietat de les terres baixes. Altres dimensions freqüents en els grans goril.les són: 170 centímetres de pit, 65 cm de bíceps, 2,7 metres d’envergadura i 320 kg de pes.

Els goril.les utilitzen gests per a comunicar-se amb els seus nodrissons

(Imatge: www.taringa.net)

 

El zoòleg estadounidenc George Schaller, que va dedicar mesos sencers a observar els goril.les en estat de llibertat, va declarar que la seva timidesa era extraordinària, i que si un home s’interposava en el seu camí generalment l’animal s’allunyava. En la defensa dels seus petits, els goril.les han infligit terribles mossegades als humans; però no s’ha comprovat un sol cas de que hagin matat a ningú.

L’any 1933 es va estrenar la pel.lícula ‘King Kong’, basada en una novel.la d’Edgar Wallace, que presentava a un gegantesc goril.la atacant de manera brutal la ciutat de Nova York i als seus habitants. El film va contribuir sens dubte a sostenir el mite de l’agressivitat d’aquest animal.

En defensa de la llibertat forçosament perduda

(Imatge: monstersandbeasts.blogspot.com)

La pel.lícula de 1933 King Kong va cooperar en el convenciment general de que els goril.les són sers agressius. Els zoòlegs afirmen que en estat salvatge són tímids, tot i el seu aspecte de ferocitat.

************************************************************** 

 

 

 

 

 

 

 

Rafel Martín Faixó

(Imatge: www.hacesfalta.org)

 

<<Rafel Martín Faixó – 03-05-2012. Buenos dias! Me llamo Rafel y estoy interesado en hacer un voluntariado a partir del mes de enero del año que viene en Àfrica. Les dejo mi correo para más información, muchas gracias>>. (haces falta.org – Fundación hazloposible).

 

El jove cadaquesenc -Cadaqués- Rafel Martín Faixó, va denunciar l’agressió que assegura que va rebre d’un grup de policies estatals durant la final de la copa del Rei perquè duia una estelada penjant del coll. Segons que explica el rotatiu ‘El Punt Avui”: “Martín diu que durant la mitja part del matx, mentre anava cap al lavabo, els agents el van estomacar i que -ha interposat una querella contra cinc policies que aquell dia formaven part de l’escamot Orca-32 de la III Unitat d’Intervenció Policial, pels delictes de detenció il.legal, falsedat en document oficial, lesions i delicte contra la integritat moral amb la concurrència de la circumstància agreujant d’haver-se comès per motius de discriminació degut a raons ideològiques i/o nacionals, prevista en l’article 22.4 del Codi Penal- com a únic motiu només li van dir: “Ara veuràs, català de merda”, segons publica l’Agència Catalana de Notícies (ACN). Explica que el van llançar al terra, li van trepitjar la cara i li van donar puntades de peu arreu”. 

Rafel Martín Faixó

(Imatge: www.abc.es) 

“La rebolcada i la pallissa”

 

Rafel Martín Faixò manté que els policies el van anar a buscar únicament i exclusiva perquè duia una estelada posada com una mantellina sobre les espatlles. Segons ell, es dirigia cap al lavabo quan de sobte un policia el va agafar pel coll i li va dir: “Ahora te vas a enterar catalán de mierda”. I després d’això va venir, segons la versió del jove de Cadaqués, la rebolcada i la pallissa que el van deixar amb lesions visibles, sobretot a la cara. Rafel Martín assegura que “l’actuació dels policies va ser gratuïta, sense que hi hagués abans cap incident previ i sense que ell hagués mantingut cap actitud incívica que pogués motivar una repulsa”.  

(Imatge: www.ara.cat)

 

“L’individu va caure, es va colpejar la cara a terra i el van haver…”

 

La policia, segons informació del rotatiu ‘El Punt Avui’, explica la història d’una forma molt diferent: <<En la primera part del partit les càmeres de seguretat de l’estadi van detectar que queien objectes cap a el camp des del sector de la grada on hi havia el grup de Martín Faixò. Segons l’atestat, quan van anar a renyar-los un del nois se’ls va encarar i els va dir  “puta policia, sou una merda”, mentre intentava incentivar els companys de grada perquè s’esvalotessin contra els agents. Els policies diuen que per evitar un altercat mentre durava el partit van tornar al vomitori sense perdre de vista el noi que els havia insultat. I als descans, l’agent 91.161 se li va acostar per demanar-li que s’identifiqués i posar-li una sanció administrativa per la llei de la violència a l’esport. Però, segons l’atestat, en veure que el policia se li eacostava, Martín li va vantar una espenta i va intentar fugir, cosa que va fer que els altres policies també se li tiressin al damunt per reduir-lo mentre ell oferia forta resistència. La policia afirma que per culpa d’aquesta resistència, l’individu va caure, es va colpejar la cara a terra i el van haver d’aguantar perquè no tornés a caure>>.

(Imatge: barcelona.indymedia.org)

 

Pensem el que pensem, diem el que diem, fem el que fem, ningú pot saber que hi ha, en realitat, dintre el cap d’una persona. Tot i el gran nombre de coses per pensar en un espai de temps determinat -milers-, ningú pot saber el que un servidor de vostès pot pensar i rumiar en aquests moments. Fins i tot, si els ho explico, pot ser certament veritat? Penso: la policia britànica, els ‘London Bobbie’, són respectats i admirats. No duen armes. Formen part d’un gran país amb una expressió democràtica constant i exemplar. David Cameron, primer ministre britànic, i Àlex Salmond, líder nacionalista escocès -amb diàleg, converses i una reunió- van pactar la celebració d’una consulta per la independència d’Escòcia: a la consulta del dia 18 de setembre, els votants escocessos deuran de respondre amb un “sí” o “no” a la pregunta: “¿Deuria ser Escòcia un país independent? No pot existir cap llei en un país veritablement democràtic, que pugui prohibir a 7.600.000 ciutadans de la nació catalana, fer ús del seu sagrat i democràtic dret a decidir i anar a votar el 9 de novembre: “Vol que Catalunya esdevingui un estat? En cas afirmatiu, vol que aquest estat sigui independent? Abans, però, els ciutadans de Catalunya -tots units- han de fer possible amb els seus vots i de manera massiva que la nació catalana sigui capdavantera, mitjançant les eleccions del maig, al Parlament Europeu. Àlex Salmond ha dit que si Escòcia esdevé independent, la reina Elisabet II del Regne Unit, ho seguirà essent d’Escòcia com ho és de tants altres llocs del món. La grandesa de la democràcia i de les lleis que, mai per mai ho han estat, no ho són, ni seran immutables. Si ho fossin, encara estaríem en el temps de l’Abraham Lincoln i els esclaus.

 

“Sense armes”

(Imatge: forums.canadiancontent.net)

 

Penso: El jove cadaquesenc Rafel Martín Faixó, duia algun tipus d’armament? Una estalada penjant del coll. Forma part d’un dret d’expressió constitucional i no és estranya en el País Valencià que per raó d’història, llengua i cultura, forma part dels Països Catalans. Això ha estat sempre així, ho és ara i ho seguirà sent tot i la prèdica del ‘Partido Popular’ centralista i nacionalista espanyol que, en aquests darrers anys i sobretot des de que governa amb poder absolut, ho ha complicat tot, tot i tot, de forma extraordinaria. Es comença amb l’absurditat de canviar el nom de la llengua catalana, pel llarg nom que deriva en l’acrònim Lapao -llei de llengües d’Aragó-, i s’acaba en una dictadura. Ja ho veuen tots vostès, ja ho veu l’Espanya nació de nacions que volen viure amb democràcia, ja ho veuen els ciutadans europeus: TV3, Catalunya Ràdio i Catalunya Informació han estat forçades a tancar al País Valencià, quina classe de dret d’expressió constitucional és aquest? Quina classe de democràcia és aquesta?

Rafel Martín Faixò, de Cadaqués

(Imatge: www.elpuntavui.cat – foto: ACN)

Centenars de persones van participar en una concentració al passeig de Cadaqués -Girona, Costa Brava-: “Com a acte públic de suport a en Rafel i sa família”. També, l’alcalde, Joan Figueras, va convocar un ple extraordinari d’urgència “per tal de manifestar el suport de l’Ajuntament de Cadaqués a en Rafel i condemnar els fets ocorreguts”, que qualifica de “totalment intolerables”. El ple es va convocar “atenent la voluntat dels dos grups polítics municipals” (CiU i ERC). Els grups parlamentaris d’aquests dos partits demanaran explicacions al govern espanyol.

Una estelada penjant al coll

(Imatge: www.elpuntavui.cat – Foto: Andreu Puig)

A la nació federal dels Estats Units d’Amèrica, formada per estats federals que també són Estat, tothom mostra amb estima i orgull la bandera de les barres i estrelles.

(Imatge: statuelibertytours.com)

 

Les barres representen a les Tretze Colònies originals que és van independitzar del Regne Unit i les estrelles, als cinquanta Estats que formen la Unió.

 

 Cadaqués

(Girona – Costa Brava)

(Imatge: www.centroeuropeo.es)

 

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: http://youtu.be/baRzh4ZelgI

**********************************************

El Deure i la Glòria

 

<<…govern, del poble, pel poble, i per al poble…>>

 

Abraham Lincoln

(Gettisburg, 1863)

 

 

<<Quan s’ha corregit una equivocació i s’ha preservat l’interès públic, res es guanya amb fer més àmplies recriminacions públiques>> (JFK)

 

<<…i no hi pot haver en aquest país i en aquest moment cabuda a algun sentiment d’hostilitat o venjança>> (JFK)

(Imatge: www.mundiario.com)

 

<<Crec que no estaria de més dir unes quantes paraules sobre els aconteixements de la setmana passada relacionats amb la pujada de preus de l’acer. Primer, permetim vostès explicar abans que res que aquesta Administració no alberga cap classe de mala voluntat contra cap individu, indústria, corporació o sector de l’economia nord-americana. Els nostres objectius de desenvolupament económic i estabilitat de preus depenen de l’èxit dels sectors interessats, és a dir, de les corporacions industrials i de les classes obreres; i no hi pot haver en aquest país i en aquest moment cabuda a algun sentiment d’hostilitat o venjança. Quan s’ha correjit una equivocació i s’ha preservat l’interès públic, res es guanya amb fer més àmplies recriminacions públiques>>. (President John F. Kennedy, Conferència de Premsa, 18 abril 1962).

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar les adreces de vídeo següents:   http://youtu.be/7BOfEDFKQ28 – http://youtu.be/JnEW5PPgR4E

 

 

***********************************************************************************************

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

 

 

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- L’objectiu principal dels agermanats era d’intervenir en els afers municipals i d’un mode especial en el sistema tributari. El desconcert econòmic que atenallava el país era agreujat per una conjuntura política en què el desgovern -d’ençà de la mort de Ferran ‘el Catòlic’, el 1516 -no era pas l’aspecte menor, per tal com el nou comte-rei, l’emperador Carles de Gant, no havia jurat els furs i les constitucions fins al 1519. Altres factors eren la creixent pressió fiscal, que obligava els consells municipals a fer recurs del crèdit, i l’aparició de <<noves>> jurisdiccions senyorials, per simple donació reial -com havia estat el cas del marquesat d’Elx- o com a recompensa a la fidelitat -com el marquesat del Pallars, conferit a la casa de Cardona pel seu ajut a Joan II durant el conflicte remença. (Ulisses, 11).

* LA PREGUNTA.- Qui foren els capdavanters de la revolta?

 Carles de Gant, L’Emperador Carles I d’Espanya i V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, Bèlgica, 24 de febrer de 1500 – Monestir de Yuste, Càceres, 21 de setembre de 1558). (Imatge: ca.wikipedia.org)

* LA CITACIÓ.- “El temps és la substància de què estic fet”. Jorge Luis Borges.

 (Imatge: www.milfrases.org)

 

***********************************************************************************************

Els colors del món

 

 

(Imatge: adictamente.blogspot.com)

 

Gol

 

Des de una feble torre de més de 30 metres d’alçada, fabricada amb canyes de bambú i sarments de vides, els indígenes de l’illa de Pentecostés, a l’arxipèlag de Nuevas Hébridas (Pacífic Sud), es llancen a l’aire amb lianes d’enfiladisses lligades als turmells. Es tracta d’un acte semireligiós anomenat gol, el qual fi és comprovar el valor dels audaços.

Quan més a prop de la terra es balancejen, major és la seva valentia. Les lianes es disposen de manera que quedi suspès a escassos centímetres de terra.

A començaments de 1974, la reina d’Anglaterra, el duc d’Edimburg i altres membres de la família reial britànica assistien a una cerimònia de gol quan una de les lianes es va rompre. L’home es va trencar la columna vertebral i va morir.

 (Imatge: newsteccl.blogspot.com)

 

La vida d’aquests homes de l’illa de Pentecostès depèn dels atzars d’una liana. Si la liana es dilata moren contra el sòl.

***************************************************************

 

 

 

 

 

 

 

 

Artur Mas (CiU), Manuela de Madre (PSC) i Josep Lluís Carod Rovira (ERC) en la defensa, l’any 2005, del projecte de reforma del III Estatut d’Autonomia de Catalunya. La primera llei catalana i el més gran instrument de diàleg, conversa, enteniment i progrés amb el govern de l’Estat. Però, un Estatut sentenciat. Sempre contra Catalunya! (Imatge: www.fetatarragona.cat).

Cada vegada que la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, fa declaracions a la premsa -compareixença del Consell de Ministres- amb relació a les justes i democràtiques aspiracions dels ciutadans de Catalunya pel que fa a anar a votar el 9 de novembre, tot es complica més i més. Embolicar i enredar la troca sense aturador. Això ja ve de lluny. Concretament des de l’any 2006 en el que la política castellano-lleonesa, després secretaria executiva de Política Autonòmica i Local del ‘Partido Popular’, va portar junt amb don Federico Trillo-Figueroa i Martínez Conde, Diputat del Congrés i Comissionat per noranta-vuit Diputats del Grup Parlamentari Popular, vàren interposar recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei Orgànica de reforma del III Estatut d’Autonomia de Catalunya.

Camí sense retorn

(Imatge: blogs.elpunt.cat)

Recurs injust i innecessari contra l’Estatut d’una nació mil.lenària i pagadora que pateix, cada any, un espoli fiscal de 18.000 milions d’euros -un 8,5% del PIB català- procedents dels imposts dels ciutadans de Catalunya i que no tenen retorn per part del Govern central espanyol. Per què des de l’any 2008 -amb les dades utilitzades del 2005-, no s’han tornat a publicar les Balances fiscals de les Comunitats Autònomes amb el sector públic estatal? Recurs injust i innecessari contra la Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia el qual projecte havia estat revisat i retallat pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovat pel Parlament, debatut, retallat i aprovat pel Congrés de Diputats i el Senat; sancionat pel rei i referendat pels ciutadans de Catalunya. Posteriorment el Govern de la Generalitat ha demanat i reclamat moltes vegades diàleg i converses per arribar a un acord sobre el tracte fiscal injust que pateix Catalunya, però, sempre s’ha trobat amb la porta clavada als nassos. I no només això, sinó amb un menyspreu constant vers una veritable autonomia: la facultat de governar-se per les seves pròpies lleis.

 

 

No s’ha volgut escoltar el clam del poble de la nació catalana. No es vol escoltar el clam del poble de la nació catalana. Sempre contra Catalunya. Manca de diàleg, raciocini i enteniment. Una equivocació rere l’altra per part del Govern d’Espanya, nació de nacions constretes i amargades. (Imatge: blocs.mesvilaweb.cat).

 

El president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, així com nombrosos dirigents polítics i de la societat civil; ciutadans tant d’Espanya -nació de nacions- com de Catalunya, Europa i el món, demanen i reclamen l’inici de converses i diàleg per part de l’Estat espanyol. Però, amb relació a aquesta demanda, el mutis és absolut. Recentment, Artur Mas, va llançar al president espanyol, Mariano Rajoy, des de l’hemicicle del Parlament, el “posi dia i hora” que ja altres vegades se l’hi ha demanat. Però d’acord amb la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, -tot ho complica-, el “dia i l’hora” pertanyen a un passat que no tornarà: “Hi havia un dia i una hora assenyalats per parlar àmpliament i amb llum i taquígrafs, i van ser el dimarts 8 d’abril des de les quatre de la tarda fins a les onze de la nit, aquell era el moment en que Mas devia haber comparegut”.

Una empresa cap a el crac

(Imatge: www.libertaddigital.com)

 

Aquesta deu ser l’opinió de Sáenz de Santamaría, però, la realitat és que Artur Mas, l’any 2005,  ja va acudir al Congrés de Diputats, de Madrid, per defensar el text per la reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya a l’inici del debat sobre la presa en consideració del projecte de llei orgànica. Artur Mas (CiU), Manuela de Madre (PSC) i Josep Lluís Carod Rovira (ERC), vàren defensar la gran obertura de diàleg que representa l’Estatut i mitjançant les converses entre l’Estat i la Generalitat que, de manera periòdica, defineix el mateix Estatut d’Autonomia. Ni una sola vegada, des de l’arribada del president Rajoy a la Moncloa, s’ha celebrat cap reunió dels governs central i català. I no és per manca de voluntat política i de progrés per part de la Generalitat que en diverses circumstàncies ja ho ha demanat. Aquell 2 de novembre del 2005, el després president del Congrés, Manuel Marín, va obrir el debat amb una benvinguda en català als tres representants del Parlament autonòmic que van anar a defensar el projecte.

I el president Artur Mas ha acudit a la Moncloa i a Madrid en diverses ocasions. També s’han trobat a Barcelona amb el president Rajoy. Però en una recent compareixença del Consell de Ministres, segons informació del rotatiu ‘El Punt Avui’,  en què pilotant un torn abreujat de preguntes va aconseguir evitar el cas Bárcenas en favor del plet català, Sáenz de Santamaría va deixar clar que Rajoy no mourà un dit per obrir el diàleg: “Crida l’atenció que l’endemà de la seva incompareixença sol.liciti una reunió per debatre el que precisament es va debatre en absència seva la vigília”, va reprotxar a Mas la vicepresidenta. No, no, no és això senyora vicepresidenta. La dreta radical, conservadora, que mira sempre enrere i és incapaç de treballar per una solució a favor del conflicte creat entre Catalunya i Espanya, mai ha sabut governar ni fer el mínim esforç per comprendre la realitat de la nació catalana. En una empresa privada ja fa temps que haurien estat acomiadats. Com a governants, el poble i la democràcia els acomiadaran a les properes eleccions generals. Tot ho han complicat. A diferència d’Europa, Espanya, nació de nacions, va cap a enrere com els crancs i, sobre tot, en els aconseguiments socials que tant l’hi van costar guanyar.

Jordi Turull (CiU), Marta Rovira (ERC) i Joan Herrera (ICV-EUiA), representants del poble i del Parlament de Catalunya, ja van anar al Congrés de Diputats, de Madrid, el dimarts 8 d’abril de les quatre de la tarda a les onze de la nit per a defensar la consulta sobre el futur polític, econòmic, social i ser Estat que volen els ciutadans de Catalunya -un 90%. Poder expressar el 9 de novembre, Sant Teodor, el seu sagrat i democràtic dret a decidir mitjançant les urnes. Tampoc ningú els va voler entendre. El president Mas ja ha anat Madrid i jan en van… En una veritable democràcia té tot el dret a poder anar a la Moncloa i dialogar, parlar amb el president Rajoy. Però no per perdre el temps amb pretextos de Constitucions, lleis i normatives d’altres segles que a l’hora de la veritat no serveixen per a res, sinó amb el compromís d’un diàleg, converses i reunions a banda i banda  -no tancar-se en banda- entre representants del Govern central i de la Generalitat. Guanyar-se el sou altíssim que cobren puntualment i sense atur, amb resultats i objectius de progrés i no dels errors de segles passats.

El portaveu de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, destaca que el president espanyol, Mariano Rajoy, va desaprofitar en el Congrés “l’ocasió d’obrir una porta” i subratlla que s’ha de continuar negociant per “anar cap a endavant”, en cap cas per “mantenir l’statu quo actual” i “encara menys per fer marxa enrere”. També ho diu el ‘Financial Times’ un dels rotatius més importants i influents del món: “Més que liderar la seva gent, Artur Mas està sent liderat pel poble, i Rajoy l’ha arraconat entre l’espasa i la paret a l’insistir que la constitució post-Franco, que consagra la indissoluble unitat d’Espanya, és immutable”. El rotatiu assegura que d’acord amb les enquestes, els catalans prefereixen “més autogovern, incloent més autonomia fiscal, però aniran per sí sols si l’única alternativa és ‘l’status quo’ que el govern Rajoy està reduint”.

 

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:http://youtu.be/ky2mof8JDDc

 

***********************************************************************************************

   

El Deure i la Glòria

 

<<…govern, del poble, pel poble, i per al poble…>>

 

Abraham Lincoln

(Gettysburg, 1863)

 

<<Unes quantes empreses gegantines han decidit augmentar els seus preus menyspreant olímpicament les seves responsabilitats públiques>>.

 

<<El cost de les principals primeres matèries, carbó i ferralla també ha cedit, i per una indústria que generalment sempre ha operat a menys de les dos terceres parts de la seva capacitat el seu índex de beneficis és normal i s’espera que ascendeixi notablement aquest any. Evidentment, la seva sort ha estat molt superior a la de cent mil obrers siderúrgics que en aquests darrers tres anys s’han quedat sense feina. Els dividends de la indústria de l’acer han excedit dels sis-cents milions de dòlars en cada un dels cinc anys anteriors, i els guanys aconseguits en el primer trimestre d’aquest any, segons el <<Wall Street Journal>>, s’han estimat, en el dia 28 de febrer, com les més altas de tota la història de la indústria de l’acer>>. (President John F.Kennedy, Conferència de Premsa, 11 abril 1962).

 

 

(Imatge: www.artnet.com)

 

<<Resumint: en un moment en el que podien explorar la manera d’obtenir més eficiència en els seus mètodes i millors preus, reduïnt els preus en aquesta indústria al reconèixer públicament costs més baixos, els seus contractes de treball extraordinàriament bons, la seva competició a l’estranger i el seu augment en la producció i en beneficis que s’espera aquest any, unes quantes empreses gegantines han decidit augmentar els seus preus menyspreant olímpicament les seves responsabilitats públiques.

La Sttelworkers Union (Sindicat de l’acer) pot sentir-se orgullosa d’haver obrat d’acord amb les seves responsabilitats en aquest acord i, així mateix, aquest Govern té també les seves responsabilitats, amb les quals, per suposat, intentem complir per damunt de tot>>. (President John F.Kennedy, Conferència de Premsa, 11 abril 1962).

 

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden puntejar les adreces de vídeo següents: http://youtu.be/fEMUodE3HEg, http://youtu.be/tpaiy5jr9sk

 

**********************************************************************************************

 

Adolfo Suárez: l’esperança d’una Espanya pluralista i europea de ple dret

 

 

<<Arias no debe seguir>>

 

Revistes i periòdics, en el decurs dels tres darrers mesos, havien demanat des de les seves primeres pàgines la substitució del president. <<Arias lo para todo>> -resumia ‘Cambio 16’. Des de la Presidència del Govern s’havia respost congelant la publicitat paraestatal i amenaçant amb severes mesures de tipus tributari. Els periòdics oficials responien a la campanya anti Arias dient que el president devia seguir en el seu lloc. Però en realitat el seu cos ja havia estat ofert als lleons.

Arias Navarro i Adolfo Suárez

(Imatge: www.diariorc.com)

<<Unmitigated desaster>> 

 

Arnaud de Borchgrave, a ‘Newsweek’, havia posat en llavis del rei la intenció de prescindir d’Arias. Per Juan Carlos, Arias era un desastre sense pal.liatius (unmitigated desaster). El globus sonda, desmentit només a mitja veu, no va aconseguir que Arias entengués la jugada. Desitjós de seguir en el poder, incapaç de dimitir, no va saber rellevar al rei del pesat deure de cessar-lo. Per això, Arias va passar a l’equador dels seus cinc anys d’una manera sarcàtica: Es van celebrar els dos anys i mig de la seva designació, i els ministres li van regalar una festa per celebrar-ho. Es va brindar pel futur. Però minuts abans, el president havia estat cridat a una audiència de tràmit en el Palau d’Orient; el rei el va citar per el dia següent. Entraria cap del Govern i sortiria marquès d’Arias Navarro i Grande d’Espanya. (1976 Preterito Imperfecto- Difusora Internacional, S.A).

 

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: http://youtu.be/dM7OZmbb0dY

 

**********************************************************************************************

Els colors del món

 

Els pops són perillosos

 

 

Giant Pacific Octopus

(imatge: www.dreamstime.com)

 

La idea de que els pops capturen amb els seus tentacles als qui es submergeixen en el mar és producte d’una ficció sense fonament. Tot i que es dóna el fet de que algun pop subjecti amb els seus tentacles a un banyista, a penes es coneixen casos dè que algú hagi sofert danys en conseqüència. E.G. Boulenger, ex-director de l’aquari del parc zoològic de Londres, afirma que n’hi ha prou amb prémer fort en el cap i el cos d’un pop per obligar a l’animal a deixar anar la seva presa.

Tot i que el pop de les profunditats marines, que es troba a la costa d’Alaska, pot arribar a mesurar 9,70 metres des d’un extrem a l’altre dels seus tentacles, la majoria de les espècies són molt menors. Una d’elles, que es troba junt a Sri Lanka (antic Ceilan), mesura menys de cinc centímetres.

En les rares ocasions en que alguns banyistes han estat mossegats per la morruda boca d’un pop, que pot injectar verí, les conseqüències no han passat del surt i d’una lleugera inflor. 

 

 

Atac d’un pop gegant

 

(Imatge: www.europapress.es/foto: David Malvestuto/Youtube)

 

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent: http://youtu.be/4ZOAEE0Nxws

 

***********************************************************************************************