Poder absolut. Retorn al passat. Tot al revés de l’Europa democràtica i progressista.

(Imatge: forum.rojadirecta.es)

La negativa per part dels representants del poble en el Congrés i el Senat, de no voler establir un Comitè especial -elegit- per tal d’investigar, citar i emplaçar a totes aquelles persones presumptivament implicades en l’anomenat cas Bárcenas -presumpte finançament irregular del ‘Partido Popular’ i entrega de sobres amb diners a dirigents d’aquest partit per part d’empreses- posa en evidència davant el poble de les nacions d’Espanya, que es vol llançar terra sobre l’assumpte, fer creure que aquí no ha passat res, i tractar de conservar allò que queda de confiança en el sistema. Els ciutadans d’aquest país -els quals hauran d’anar a votar a les properes eleccions generals i els seus vots els hi seran demanats pels dirigents del ‘Partido Popular’-, no haurien de tolerar que no s’els digui la veritat perquè l’escepticisme sobre les institucions és molt profund.

Aquest Comitè especial hauria de rebre del Congrés i del Senat poders per citar i emplaçar. Els testimonis davant d’ell haurien d’ésser sota jurament, de manera que qui menteixi es veurà subjecte a una acusació de perjuri, si es comprova la seva mentida. A qui fa tanta por l’actuació democràtica i transparent del Congrés i del Senat que és la que demanen, esperen i desitjen els seus representants? Si els polítics i el Congrés no reflexen la realitat del carrer, aleshores l’escepticisme públic es convertirà en cinisme i els polítics no tindran res a fer, no gaudiran de cap prestigi, ningú s’els prendrà de debó.

Cal reaccionar. Els partits de l’oposició, amb el PSOE al davant, ja van demanar l’establiment d’un Comitè especial per a l’investigació, fins al final, del cas Bárcenas. Els dirigents del ‘Partido Popular’ amb majoria i poder absoluts, s’hi van negar. Per què? En lloc de posar-se d’acord amb l’oposició i tirar cap a endavant el Comitè, s’hi van oposar, per què? Tanta por tenen a la transparència i a la democràcia? El poble vol saber que ha passat. És el seu dret. I arriba un moment en el que es cansa de tantes mentides i manipulació.

 

Els ciutadans d’Espanya, nació de nacions, ja han passat de l’enciclopèdia del tercer grau. El poble vol saber que ha passat. És el seu dret. I arriba un moment en el que es cansa de tantes mentides i manipulació. (Imatge: pepeolivercabrera.blogspot.com).

Una lliçó que a Espanya -nació de nacions- haurien d’aprendre els polítics, però que deurien aprendre també els qui parlen amb menyspreu de llibertats i de democràcia formals -com si això fos poc-, és la del enorme poder del dret a acomiadar als governants que té el poble. En les properes eleccions legislatives cal que els ciutadans ho tinguin ben present. Per altra banda, els partits de l’oposició haurien d’informar i pressionar als votants del ‘Partido Popular’, mitjançant intervencions públiques, perquè demanin als dirigents del seu partit que no s’hi oposin i col.laborin a l’establiment d’un Comitè especial en el Congrés, per investigar, citar i emplaçar a testimonis sota jurament implicats en el gravíssim cas Bárcenas. Descabdellar el cabdell fins al final.

O, no és voler anar contra la corrupció que roman escrit en el programa electoral del ‘Partido Popular’? Doncs ara és el moment de desenvolupar aquesta pràctica que, en tota veritable i respectada democràcia, el poble exigeix.

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar les adreces de vídeo següents: http://youtu.be/VfXF3wtK3qs, http://youtu.be/SicFn8rqPPE 

***********************************************************************************************

El Deure i la Glòria

<<La primera pregunta i la més important és: ¿Tenen tots els nois i noies nord-americans oportunitat per desenvolupar els seus talents? Tots no tenim igual talent, però tots nosaltres devem disposar de la mateixa oportunitat per desenvolupar-lo en major o menor grau. Permeteu-me que faci referència a uns fets concrets per demostrar-vos que no, que no existeixen tals oportunitats>>. (President John F. Kennedy, Universitat estatal de San Diego, San Diego (Califòrnia), 6 juny 1963).

 

 (Imatge: picclick.com)

 

<<En aquest afortunat Estat de Califòrnia, el terme mig de despeses corrents per un noi o una noia en les escoles públiques és d’uns cinc-cents quinze dòlars, però a l’Estat de Mississipí és de dos-cents trenta dòlars. La mitjana de sous per els professors de Califòrnia és d’uns set mil dòlars, mentre que a Mississipí és de tres mil sis-cents dòlars>>.

<<Quasi les tres quartes parts de la població jove i blanca dels Estats Units s’han graduat en la segona ensenyança, però només unes dos cinquenes parts de la nostra població no blanca ha pogut fer el mateix. En alguns Estats gairebé el quaranta per cent de la població de color ha finalitzat els seus quatre o cinc anys de col.legi. En un Estat nord-americà més del trenta per cent dels edificis de les escoles públiques tenen més de quaranta anys d’antiguitat. En un altre només un quatre per cent d’aquest temps>>. (President John F. Kennedy, Universitat estatal de San Diego, San Diego (Califòrnia), 6 juny 1963).

El vídeo

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent: http://youtu.be/UvVHn7Mphv4

***********************************************************************************************

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Els catalans no acceptaran mai, en tot el decurs dels segles XVI, XVII, XVIII, la inquisició. No se celebraren unes soles corts que no en denunciessin greuges seriosos. Per llur part, en qualsevulla vicissitud revolucionària, els inquisidors sempre formaren a favor del poder establert: prengueren partit contra els agermanats del 1520, contra els revolucionaris del 1640 -la inquisició fou treta de Barcelona entre 1640 i 1652-, contra la resistència catalana de la Guerra de Successió. (Ulisses 11).

* LA PREGUNTA de la setmana.- Els processos inquisitorials a qui afectaren principalment?

* LA CITACIÓ de la setmana.- “Interpretar no és crear, és comunicar”. Zubin Mehta.   (Imatge: www.firenzetoday.it)

***********************************************************************************************

 Els colors del món

 

Oh que perro!

A Espanya, nació de nacions, hi ha el ‘Valley of the Officials’, per aquest motiu de les 17 Comunitats Autònomes i ‘regiones’, 12 reben més del que aporten -vergonya, senyors, vergonya!!!- i 5, aporten més del que reben, entre elles Catalunya que pateix un espoli fiscal de 18.000 milions d’euros que, cada any, surten dels imposts dels ciutadans de la nació catalana i no tenen retorn per part del govern central, centralista i nacionalista espanyol del ‘Partido Popular’, amb poder absolut. A més, Catalunya, com a conseqüència d’aquest ofec no pot desenvolupar el seu creixement econòmic i social i el poble català és víctima d’unes retallades roïnes en sanitat, educació, serveis socials, cultura…

Als Estats Units d’Amèrica no existeix el ‘Valley of the Officials’, però, hi ha el ‘Silicon Valley’. Per aquest motiu és la nació de nacions -Estats federals- capdavantera del món, en democràcia, llibertat, economia, recerca, investigació… El Govern federal està per ajudar, no per ofegar. Aquest mes d’agost es llança per tot el territori dels Estats Units el primer canal dedicat en exclusiva als gossos, ‘DogTv’, que funcionarà les 24 hores del dia els 7 dies de la setmana, amb una programació només per a ells. Ja s’havia provat a San Diego (Califòrnia) i va ser un gran éxit. La Companyia que ha tingut aquesta peculiar idea és ‘DirectTv’ i el seu cost serà de 4,99 dòlars als mes. És una qüestió d’emprenedors i de suport de les grans empreses a oferir suport econòmic a aquests emprenedors i emprenedores i crear llocs de treball; treure persones de l’atur. No més diners pels polítics i l’estament funcionarial governamental, sinó per crear més llocs de treball. No ho veuen això, home! (Imatge: ohqueperro.blog…).

***********************************************************************************************

 

 El president Rajoy ha de donar explicacions a prop del cas Bárcenas, no <<cuando lo considere oportuno>>, sinó el més aviat possible perquè així ho demanden els ciutadans. I no només la ‘seva versió’ sobre uns fets tant gravíssims, sinó, la veritat, tota la veritat i res més que la veritat. O és que només es compta amb els ciutadans a l’hora de demanar el seu vot? (Imatge: noticias.lainformacion.com).

El cap de l’oposició, Alfredo Pérez Rubalcaba (PSOE).

El poble no es pot creure de cap manera que, “aquí no ha pasado nada”. Tant el partit del govern, com els de l’oposició, s’haurien de posar d’acord en  l’establiment d’un Comitè especial format per membres elegits del Congrés i del Senat, per descabdellar fins al final el cabdell del cas Bárcenas. Estem parlant del prestígi polític de les nacions d’Espanya. Ras i clar: fer net. (Imatge: www.teinteresa.es).

Quan es parla de l’anomenada “marca Espanya” s’hauria d’entendre per part del govern central, primer, que es tracta de la marca de les nacions d’Espanya, -diguel-hi diferents regnes- existents des de temps immemorial. Arrabassats, perseguits, oprimits…, unes nacions constretes i amargades, però, vives més que mai. Sempre, malgrat tot, han existit, existeixen i existiran. No només una per damunt de les altres. No només Castella, sinó també Catalunya i Aragó, Andalusia, València, País Basc, Navarra, Galícia…, van formar els seus regnes i els seus furs. 

Són una base històrica de la llibertat, la democràcia i la dignitat humana d’existir. Antany, eren regnes, avui, -dintre l’avenç i el perfecccionament dels anys-, haurien d’ésser Estats federals dintre una Espanya que també és Estat. No, autonomies de nyigui-nyogui, sinó, veritables Estats federals propulsats mitjançant la lliure iniciativa cap a el progrés, i un rebuig vers la mediocritat i l’enderrariment del centralisme i poder absolut del govern central del ‘Partido Popular’, que tot ho enreda i embardissa.

No, marca Espanya, sí, marca nacions d’Espanya. Perquè hi són per més que es vulgui fer veure que no. I si hem de repetir el concepte de nació, ho farem fins que l’infern es congeli: <<Conjunt de persones que tenen una comunitat d’història, de costums, d’institucions, d’estructura econòmica, de cultura i sovint de llengua, un sentit d’homogeneïtat i de diferència respecte a la resta de comunitats humanes, i una voluntat d’organització i de participació en un projecte polític que pretén arribar a l’autogovern i a la independència política>>. A tall d’exemple: Catalunya.

I dit això sobre la ‘marca Espanya’ i el concepte de nació, són gravíssims una sèrie de fets interminables com el cas Bárcenas. I no només pel seu clar perjudici en contra d’aquesta marca, sinó, també, en contra de la dignitat dels pobles de les nacions d’Espanya. En perjudici de la democràcia, la transparència i d’un Estat al servei dels ciutadans i no aquests al servei de l’Estat. El president Rajoy ha de donar explicacions, a prop del cas Bárcenas, no <<cuando lo considere oportuno>>, sinó el més aviat possible perquè així ho demanden els ciutadans. I no només la ‘seva versió’, sinó, la veritat, tota la veritat i res més que la veritat. O és que només es compta amb ells a l’hora de demanar el seu vot?

Explicacions que per un màxim respecte a la democràcia, a la transparència i als ciutadans, no només s’haurien de donar davant un ple del Congrés i a pocs dies de les vacances, sinó davant un Comitè especial format per congressistes elegits i presidit per un senador i un diputat. Aquest Comitè hauria d’investigar tot allò relatiu a les pràctiques electorals que fan referència al cas Bárcenas, i formular recomanacions de lleis que tendeixin a evitar qualsevol pràctica electoral perniciosa. El Comitè especial rep del Congrés i del Senat, poders per citar i emplaçar. Els testimonis davant d’ell seran sota jurament, de manera que, qui menteixi es veurà subjecte a una acusació de perjuri, si es comprova la seva mentida. Perquè la mesura que així hauria de prendre’s, és d’una gravetat que no escapa a ningú.

Els polítics senten -perquè ells romanen més a prop dels electors que el president-, que existeix un profund escepticisme en el país respecte a les institucions polítiques. I ells, és clar, són a la vegada criatures i creadors d’aquestes institucions; per ells la confiança en el Congrés, en la presidència, en la justícia, és tant important com la veritat ho és per un periodista. No es tracta d’herois en defensa de la democràcia, sinó de polítics que haurien de veure amenaçada la mateixa base de la seva professió, o sigui, la confiança del poble en la política.

Precisament, per no fotre el camp davant el cas Bárcenas i voler fer creure als ciutadans que, “aquí no ha pasado nada”, el president Rajoy hauria de demanar al Congrés i al Senat, l’establiment d’un Comitè especial per descabdellar fins al final el cabdell del cas Bárcenas. L’oposició i la premsa també ho haurien de demanar, sense parar. 

 

(Imatge: política.e_noticies.es)

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: http://youtu.be/4dYUVRqxUd4

*********************************************************************************************

El Deure i la Glòria

 <<Cap país pot progressar, cap societat lliure pot sostenir-se a menys que disposi d’uns ciutadans ben educats de la qual mentalitat i sentiments els permeti prendre part en les complicades decisions que s’exigeixen no només al president i al Congrés, sinó també a tots els ciutadans que estan al servei del mateix Govern>>. (President John F. Kennedy, Universitat de San Diego, Califòrnia, 6 juny 1963).

President John F. Kennedy at the White House with students from Nigeria, Pakistan, Iran, Colombia, Morocco, and other countries who came to the United States to study at American colleges and universities in 1961. (AP/WideWorld Photos).

<<Estic segur de que els graduats d’aquest col.legi reconèixen que l’esforç del poble de Califòrnia que governa la legislatura, les comunitats locals, la facultat…, que aquest esforç concentrat per educar els joves ciutadans d’aquest Estat no s’ha dut a terme simplement per atorgar als graduats d’aquesta escola una avantatge econòmica en la seva lluita per la vida. Evidentment hi ha un propòsit molt més alt i és l’esperança de que vosaltres vos poseu al servei de l’educació; que poseu de relleu les qualitats que la societat s’ha esforçat per desenvolupar en vosaltres; que actueu en el nivell de la comunitat, en l’Estat, en el nacional o en l’internacional, contribuint en el manteniment de la llibertat i de la pau, així com en la seguretat del nostre país i de tots aquells països associats amb el nostre en l’època més crítica>>. (President John F. Kennedy, Universitat estatal de San Diego, San Diego (Califòrnia), 6 juny 1963).

El vídeo

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent: http://youtu.be/2cLas2kKkog

*********************************************************************************************

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

 

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- En 1482, la inquisició era establerta a València i a Saragossa; a Barcelona, el 1484, i a les Illes, el 1488; el 1487, a Sicília; el 1492, a Sardenya, sempre amb aferrissades oposicions, fetes sentir, sobretot, a través de les corts de 1484-1488 i del 1510. Del 1507 al 1516, la Corona tingué un inquisidor propi i d’aleshores endavant hagué de compartir un <<inquisidor general>> amb el regne de Castella. (Ulisses 11).

* LA PREGUNTA de la setmana.- Els catalans, van acceptar la inquisició?

* LA CITACIÓ de la setmana.- “Se’n diu experiència d’una cadena d’errors”. Enrique Jardiel Porcela. 

*********************************************************************************************

Els colors del món

 

Carica papaya o fruita bomba: <<el fruit de la bona salut>>. (Imatge: cuantas.net). 

*********************************************************************************************

El cas Watergate és un dels més grans escàndol polítics del segle XX als Estats Units. (Imatge: journalderichelieu.blogspot.com).

Abans de ser objecte <<d’impeachment>>, és a dir, el mecanisme per el qual als Estats Units el president pugui ser investigat pel Comitè Judicial de la Cambra de Representants i, si és el cas, posteriorment processat per la justícia i el Senat i, així, no quedi per damunt de la justícia, el president Nixon va ser forçat, davant la seva gravíssima implicació en el cas Watergate, a presentar la dimissió. La grandesa de la presidència es va veure plena d’embrutiment per una corrupció sense límits. Una situació inimaginable de paranoia presidencial que el va portar, no només cap a l’abús de poder, sinó, cap a una corruptela política de dimensions gegantines.

Deu anys després de l’assassinat de John F. Kennedy -el president més estimat pel poble nord-americà-, els ciutadans i la premsa van quedar primer estupefactes i desorientats; després indignats, fastiguejats i emprenyats; per, finalment, clamar en demanda d’una justícia que aconseguís fer fora de la Casa Blanca i processés a aquell president corrupte. La premsa valenta i lliure, la Cambra de Representants, el Senat i el poder judicial; republicans -Nixon era republicà- i demòcrates, tots units, a favor de la democràcia, la llibertat i la transparència, així ho van fer possible. Va ser necessàri sense cap classe de por ser fidels al poble nord-americà, no burlar-se d’ell. Per aquest motiu, van descabdellar el cabdell fins el final. Qui té por de desencabdellar el capdell? Nixon, Richard Milhous, president US, va ser el primer mandatari nord-americà que, per abús de poder i corrupció, va dimitir del seu càrrec.

 (Imatge: blog.audiolibrosespanol.com)

Watergate va ser un cas polític. A part dels assumptes relativament marginals dels imposts i de les obres de millora a càrrec dels contribuents de les seves cases de Califòrnia i Florida, tots els altres actes que es van imputar al president Nixon, són de caràcter polític. Els actes en si mateixos, certament, són de tipus penal, dels que castiga el Codi, però la finalitat dels mateixos, les seves motivacions, el context en el que es van cometre, són polítics.

N’hi ha prou en veure la llista d’aquests actes, sobre els quals va haver de decidir el Comitè de la Cambra de Representants, per considerar-los motiu de processament, per adonar-se’n de que Watergate és un assumpte polític. Heus aquí la llista, tal com la van donar les agències de premsa a mitjan juny de 1974:

Els actes del cas Watergate: Descabdellar el cabdell fins el final

1.- Pla per instal.lar micròfons a les oficines del Partit Demòcrata de l’edifici Watergate.

2.- Destrucció de les proves relacionades amb aquest acte.

3.- Pagament de suborns i promeses de clemència als set acusats d’espiar el cuarter general demòcrata.

4.- Intent d’implicar a la CIA en l’encobriment d’aquesta acció.

5.- Decisió de cometre perjuri davant el jurat d’acusació i durant el judici.

6.- Participació d’alts funcionaris en l’encobriment.

7.- Acomiadament d’Archibald Cox, primer investigador especial de l’escàndol Watergate, després de violar els compromisos contrets en el seu nomenament.

8.- Negativa inicial a facilitar les cintes magnetofòniques demandades per via judicial.

9.- Els 18 minuts i mitg de silenci en la cinta del 20 de juny de 1972.

10.- Possible frau criminal en relació al pagament d’imposts corresponents al període de 1970-73 per part de Nixon.

11.- Contractació del sabotejador professional Donald Segretti amb la finalitat de que salpiqués amb bromes pesades la campanya electoral dels demòcrates i l’encobriment de les seves activitats.

12.- Activitats il.legals d’espionatge per part del Comitè per a la reelecció del president Nixon.

13.- La creació de la <<brigada de fontaners>> de la Casa Blanca i la seva entrada a l’oficina del metge Lewis Fielding, psiquiatre de Daniel Ellsberg.

14.- Oferiment d’un alt càrrec al jutge encarregat del judici d’Ellsberg, acusat de procurar-se i lliurar al <<New York Times>> els denominats <<documents del Pentàgon>>.

15.- Acceptar contribucions electorals a canvi de concedir places d’ambaixador.

16.- Acceptar contribucions dels productors lleters a canvi de reduir les quotes d’importació i augmentar el preu de la llet.

17.- Commutació de sentències a aquells presoners que van donar suport a Nixon per la reelecció.

18.- Utilització de l’oficina del fisc per amenaçar als <<enemics>> de la Casa Blanca i recompensar els amics.

19.- Permetre la fusió de vàries corporacions a canvi de contribucions electorals.

20.- Utilització del Departament de Justícia per silenciar les crítiques dels mitjans de comunicació.

21.- Retirada del càrrec aixecat contra la companyia ITT per estar violant la llei ‘anti-trust’, a canvi d’una important ajuda econòmica a la convenció nacional republicana del 1972.

22.- Petició i recepció d’una aportació de 200.000 dòlars al financer fugitiu Robert Vesco.

Hi ha quelcom , aqui, fora de les excepcions ja esmentades i la de que l’any 1972 Nixon va regalar a la seva esposa un anell de diamants amb diners procedents del Comitè de reelecció, que no sigui polític? És, doncs, un assumpte polític, en el sentit noble de la paraula, per innobles que siguin aquests actes. No polític de politiqueria de partit, malgrat a que Nixon voldria fer creure que és simplement resultat de l’odi que l’hi tenen els seus “enemics”. És polític perquè el complexe d’actes que qualifiquem, per abreviar, Watergate tenia un objectiu polític: establir les bases del poder personal, transformar el sistema nord-americà, sense modificar la Constitució, en un sistema en el qual l’abús de poder, per part de l’Executiu, fos cosa normal i acceptada.

La premsa, el Congrés i la justícia

<<Si el Congrés no hagués reaccionat, si hagués deixat que la Constitució quedés reduïda a un vulgar tros de paper, si el jutge Sirica i dos fiscals especials valents s’haguessin acovardit davant la Casa Blanca, després sí que la gent sentiria desconfiança, menyspreu, escepticisme, cinisme davant les seves institucions. I amb l’escepticisme de la gent hagués vingut la possibilitat de destruir les seves llibertats sense poguer reaccionar>>.

Woodward & Bernstein – Washington Post (Imatge: phobos.ramapo.edu). La premsa lliure i valenta va actuar fins al final

Watergate Hearings. El Senat, el Congrés i la Justícia, van romandre al costat del poble fins al final. (Imatge: www.answers.com).

<<Han estat, doncs, la premsa, el Congrés i la justícia, els qui han salvat les llibertats de la gent i els qui han donat als ciutadans la confiança que Nixon i la seva Casa Blanca, havien destruït>>.

<<Un president pot abusar del poder, pot encobrir, pot obstruir la justícia, pot tractar de convertir-se en un “dictador constitucional”. Tot això és possible. Aquesta possibilitat ja va ser prevista per els qui fa 180 anys van redactar la Constitució>>.

<<Allò que no és possible és que es surti amb la seva. L’intent, sí. L’èxit, no. Perquè aquí estan la premsa per destapar, el Congrés per investigar, ‘l’impeachment” per castigar>>. (Víctor Alba).

A Espanya, nació de nacions, la premsa no destapa fins a les últimes conseqüències tot allò que ha de destapar i descobrir; el Congrés i el Senat no investiguen res; la justícia és molt i molt lenta, poruga, no avança i <<justícia retardada és justícia denegada>>.

Quina classe de democràcia hi ha a Espanya -nació de nacions- que no dimiteix ningú?  Fins quan el poble espanyol consentirà que es burlin d’ell d’aquesta manera? Espanya és la riota d’Europa.

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar les adreces de vídeo següents:http://youtu.be/_T1aTug3tyE, http://youtu.be/OYiE_D6G_eI

*********************************************************************************************

  El naixement d’una nació. Què és Catalunya

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- En 1481, Ferran II sol.licità de Roma l’establiment en els seus dominis d’una <<inquisició>> o tribunal eclesiàstico-civil, destinat a perseguir l’heretgia judaïtzant en defensa de la unitat religiosa, considerada aleshores un aspecte fonamental de la unitat política, segons el model de sant ofici o inquisició castellana i en substitució de l’antiga inquisició catalano-aragonesa, originària del segle XIII i que depenia de l’ordre dominicà. (Ulisses 11).

* LA PREGUNTA de la setmana.- A quins llocs va ser establerta la inquisició?

* LA CITACIÓ de la setmana.- “Els diners són millors que la pobresa, encara que només sigui per raons financers”. Woody Allen.

********************************************************************************************

Els colors del món

  Només turisme. La pretensió del turisme com a activitat econòmica ‘única’: el desastre, la ruïna i cap a 6 milions de persones a l’atur en una Espanya -nació de nacions- amb 12 Comunitats Autònomes i ‘regiones’ que reben més del que aporten, enfront de només 5 que aporten més del que reben. Un retard i deficiència que ens porta, no  cap a el segle XXI, sinó cap a el XX. (Imatge: www.greenpeace.org).

*********************************************************************************************

El Deure i la Glòria

<<Fa dos mil cinc-cents anys, el poeta grec Alceo va establir el principi que millor defineix la grandesa de Xicago: <<No són les cases ben ensostrades -va escriure-, ni les pedres de les parets ben edificades, no; ni els canals dels molls allò que fa la ciutat…, sinó els homes i les dones que són capaços de fer ús de les seves oportunitats>>. (President John F. Kennedy, esmorzar cívic a Xicago (Illinois), 23 març 1963). 

 

Getty Images (blogs. independent.co).

<<Necessitem amb tota urgència un programa d’oportunitats d’ocupació per la joventut, un programa que faciliti a la gent jove formació i experiència en el treball en lloc de vagar pels carrers, sense treballar i sense esperança de fer-ho algun dia. Necessitem accelerar els nostres esforços per anar en ajuda de les zones deprimides i formar professionalment als aturats d’aquelles àrees on la depressió és crònica, i accelerar els nostres esforços també per donar més seguretat als nostres ancians, millorar les nostres vivendes i les nostres indústries del transport  i, per suposat, acabar d’una vegada i per sempre amb la carrera de la discriminació de raçes en l’educació i en l’ocupació, que, sens dubte, ajuda a incrementar l’atur crònic dels grups minoritaris…>>. (President John F. Kennedy, esmorzar cívic a Xicago (Illinois), 23 març 1963). 

El vídeo

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent: http://youtu.be/XjHcNhcahv4

**********************************************************************************

 

La dreta conservadora i radical espanyola, centralista i nacionalista, amb poder absolut, mai ha sabut governar a Espanya, nació de nacions.  Sempre -la història per testimoni- ha acabat en un desastre i amb un retrocés econòmic i social. (Imatge: criticcoosdigital.blogspot.com). 

Intrusió, en aquest cas, autonòmica. Tot i que, per Catalunya, aquestes intrusions procedents de l’Estat central, centralista i nacionalista espanyol, són constants. Recentment, el president Rajoy, va fer unes declaracions que causen estupor. Conèixer els diferents territoris que formen una nació de nacions com és Espanya, i més en aquests moments Catalunya, hauria de ser assignatura obligada per poder optar a la presidència del país. Si es dóna el cas, és clar, d’una acció de govern que tingui a la intel.ligència com a principal valor afegit de la seva actuació. Aquest valor afegit que a Espanya tant li manca per deixar de ser la darrera de la classe europea al costat de Grècia i Portugal. Ja està bé, home! Però, és que…, quan Espanya es decidirà a baixar de la nuvolada?

Mentre mandataris i dirigents del “Partido Popular” blasmen continuament contra la nació catalana i les democràtiques aspiracions dels seus ciutadans, el Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, recórrer Brasil acompanyat d’una cinquantena d’empresaris per tal d’aconseguir més inversions, un augment dels llocs de treball, més producció i millor productivitat, augment de les exportacions i d’un consum assenyat. No en va Catalunya és una Comunitat Autònoma i nació pagadora, davant les dotze Comunitats Autònomes o ‘regiones’ -de les disset existents- que reben més del que aporten. Un desequilibri econòmic que perjudica greument Espanya i Europa. Quines mesures pensa adoptar l’Administració del president Rajoy, pel que fa a la correcció d’aquest desequilibri nefast d’aquests dotze territoris que reben més del que aporten, davant només cinc que aporten més del que reben? No veuen que això no pot ser de cap manera!

Com pot dir el president Rajoy que caldria suprimir serveis meteorològics sense dir quins? Cada vegada que el govern central del ‘Partido Popular’ volen treure competències autonòmiques -drets estatuaris i constitucionals-, qui ha de rebre és l’autonomia centenària de Catalunya. No la poden suportar. Això sí, 18.000 milions d’euros -un 8% del PIB català- surten cada any dels imposts dels ciutadans de Catalunya i no tenen retorn per part del govern central. Això sí ho poden suportar. Doncs la nació catalana, no, i ja veuen on s’ha arribat com a conseqüència de tals incompliments.

Ara li toca el torn al gairebé centenari -92 anys- Servei Meteorològic de Catalunya. Pioners a Europa i que després de molt esforç, treball d’investigació, participació en projectes internacionals, va arribar a ser destruït pel feixisme franquista i que, avui dia, figura en els primers llocs d’Europa. Per altra banda, és molt ben considerat i estimat pels ciutadans de Catalunya. És el nostre Servei Meteorològic. No ho sap això el president Rajoy? O és que a Espanya la lliure iniciativa ja no compta per res?

Escoltin, estem parlant de 92 anys d’esforç i de treball. No de no fer i, endemés, de no deixar fer res. Creiem en una Catalunya nació que està en marxa, una Catalunya nació respectada per totes les nacions, per amics i enemics, fent, treballant, intentant; una Catalunya nació forta en un món en pau.

Creiem en la història i en el valor i coratge dels nostres avantpassats. El 31 de març de 1921, el Consell Permanent de la Mancomunitat de Catalunya va aprovar el Decret que establia la creació del Servei Meteorològic de Catalunya, i Eduard Fontserè en va ser nomenat director. La Mancomunitat va assumir les despeses de funcionament i instal.lació, i el Servei va quedar sota la dependència científica de l’Institut d’Estudis Catalans. La seu del Servei ocupava el pis superior de l’edifici del rellotge de l’Escola Industrial. Des d’allà, recollia i tractava tant la informació subministrada pels observadors voluntaris com la informació rebuda de l’Estat Espanyol i els organismes internacionals que arribaven a través de la telegrafia sense fils. Ho sap això el president del govern espanyol, Mariano Rajoy?

Eduard Fontserè va assistir, en representació de l’SMC, a diverses Conferències Internacionals de Directors de Serveis Meteorològics com a membre del màxim organisme rector de l’Organització Meteorològica Internacional, la Conferència de Directors. Des de l’any 1922, l’SMC va elaborar una previsió diària del temps que es donava a conèixer en els edificis públics i les centrals comarcals de la Mancomunitat. Des de l’any 1927, es va retransmetre la informació del temps a través de Radio Barcelona. Ho sap això el president del govern espanyol, Mariano Rajoy?

(Imatge: www20.gencat.cat)

Durant els seus 17 anys d’existència, l’antic Servei va donar un impuls extraordinari a la meteorologia, i, amb alguns dels seus treballs, de gran valor científic, va adquirir un important prestigi internacional. Entre els seus treballs de ressó fora de casa nostra destaquen la participació en l’elaboració de l’Atlas internacional dels núvols i dels estats del cel, la contribució a l’Any Polar Internacional (1932-33) amb la creació de dos observatoris d’alta muntanya a Sant Jeroni (Montserrat) i el Turó de l’Home (Montseny), i el disseny del pluviògraf Jardí. L’any 1939, però, l’SMC va ser suprimit i els seus arxius i dependències requisats. Ho sap això el president del govern espanyol, Mariano Rajoy?

A la reunió de l’any 1921 del Comitè Meteorològic Internacional a Londres, va crear novament la Comissió Internacional per a l’Estudi dels Núvols. L’objectiu de la Comissió era elaborar un nou atles internacional que substituís a l’antic de Hildebrandsson et al. (1896). A Catalunya existia una tradició científica d’estudi dels núvols i l’SMC disposava d’un servei adscrit, sufragat totalment per la Fundació Concepció Rabell, per als estudis nefològics. Els estudis de la Comissió van avançar ràpidament amb una participació intensa de l’SMC. Els treballs arribaren al punt de definir el nou Atles Internacional; però no es disposava de fons per a la seva edició. Davant d’aquesta situació, a la reunió del Comitè Meteorològic Internacional de Viena, l’any 1926, la Institució Patxot oferí fer-se càrrec del cost de l’edició. Així, els treballs continuaren amb celeritat i l’any 1929 es va fer a Barcelona la darrera reunió de treball de la Comissió Internacional per a l’Estudi dels Núvols, fent-la coincidir amb una Exposició Internacional de Núvols. L’any 1930 es publicaren les edicions reduïdes de l’Atles Internacional dels Núvols en francès, anglès, alemany (llengües oficials de l’OMI) i català. L’any 1935 es va publicar la versió completa en català. De les 175 fotografies que composen el volum, 26 pertanyen a la col.lecció de la Fundació Concepció Rabell. (Història.meteo.cat). (Imatge: www20.gencat.cat).

 

 Posteriorment, l’Estatut d’autonomia de 1979, recollint la llarga tradició metereològica de Catalunya, va atribuir a la Generalitat, en el seu article 9.15, competència exclusiva sobre l’SMC sens perjudici del que disposa l’article 149.1.20 de la Constitució. Responent a aquest punt de l’Estatut, l’any 1996 el Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya va crear el Servei de Meteorología de Catalunya com a òrgan administratiu adscrit a la Direcció General de Qualitat Ambiental del aleshores Departament de Medi Ambient. Ho sap això el president del govern espanyol, Mariano Rajoy?

Els arxius de l’antic SMC van ser retornats a la Generalitat l’any 1983. Anys més tard, aquest fons, que conté dades meteorològiques, documents administratius, correspondència i abundant documentació gràfica, va ser catalogat i des de l’any 2003 es conserva i és a disposició del públic a la Cartoteca de l’Institut Cartogràfic de Catalunya. L’aprovació de la Llei 15/2001, de 14 de novembre, de meteorologia, va suposar el restabliment del Servei Meteorològic de Catalunya com a entitat amb personalitat jurídica pròpia. L’article 144.5 de l’Estatut d’autonomia de 2006, donant continuïtat a les lleis anteriors, esmenta que correspon a la Generalitat l’establiment d’un servei meteorològic propi, indicant a continuació altres competències de la Generalitat en matèria de meteorologia. Ho sap això el president del govern espanyol, Mariano Rajoy?

En aquests moments en que a la nació catalana es pot conèixer i estudiar la seva pròpia història, és bo que puguem explicar la del Servei Meteorològic de Catalunya aprovat l’any 1921. Així ho hem fet, també, en els dos ‘posts’ anteriors. Forma part d’un dels pilars de les estructures d’Estat i de nació. Per aquest motiu als jerarques del ‘Partido Popular’ els hi fa tanta nosa. No només el Servei Meteorològic, sinó totes les altres competències estatuàries i constitucionals que a Catalunya es desenvolupen. Per això és una autonomia. És a dir,  la facultat de governar-se per les seves pròpies lleis. I els del ‘Partido Popular’, centralistes, autoritaris, amb poder absolut i nacionalistes espanyols, això no ho poden suportar. La dreta espanyola, radical, conservadora i absolutista, mai ha sabut governar a Espanya i sempre que ho fa, el desastre està assegurat. Des que, l’any 2006, els del ‘Partido Popular’ van portar la Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, d’obligat compliment, r e f e r e n d a t!!! pels ciutadans de Catalunya, al Tribunal Constitucional espanyol, no renovat, el deteriorament de les relacions amb Catalunya ha estat i és aclaparador. Cada dia que passa i davant el fatal immobilisme, tant poc democràtic del ‘Partido Popular’, el clam independentista dels ciutadans de Catalunya és més gran. El PP no ho podria fer pitxor. És d’esperar que a les properes eleccions legislatives espanyoles, els votants no donin la majoria absoluta i el poder absolut al ‘Partido Popular’. Amb els seus governants, ‘España, no va bien’.

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: http://youtu.be/2cydtYIxRZs

**********************************************************************************

 El Deure i la Glòria

<<Uns catorze milions de nord-americans van patir atur parcial durant l’any 1962, i els vint-i-vuit per cent dels aturats de l’any passat van romandre sense treballar quinze setmanes o més. El quinze per cent no ho van poguen fer durant sis mesos o quelcom més. Em sembla que aquesta nació es mereix quelcom millor que tot això…>>. (President John F. Kennedy, esmorzar cívic a Xicago (Illinois), 23 març 1963).

 President John F.Kennedy and his son, John F.Kennedy, Jr. Celebrating Father’s Day. (Imatge: www.geni.com)

<<…La reducció d’imposts, en si mateixa, no donarà feina als no qualificats o portarà la indústria cap a una zona deprimida, i la reducció d’imposts, per tant, tampoc és l’únic programa que hem de portar a la pràctica. Necessitem millorar urgentment les nostres escoles i col.legis, reduir el nombre dels nois i noies que es veuen obligats a abandonar els seus estudis, reduir el nombre d’obrers sense qualificar, mantenir apartats als joves del mercat laboral fins que estiguin ben preparats per ocupar els llocs de treball que imposa l’automatització…>>. (President John F. Kennedy, esmorzar cívic a Xicago (Illinois), 23 març 1963).

El vídeo

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent: http://youtu.be/1yRR08eqoLo – Cara a cara amb la premsa lliure i democràtica; sense farsa i sense comèdia en una gran nació d’Estats lliures. El poble nord-americà creu amb la seva premsa.

*********************************************************************************************

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

 

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- La complicació del conflicte amb l’agitació dels estaments inferiors de la Ciutat motivà que Alfons ‘El Magnànim’ enviés a l’illa un exèrcit de mercenaris italians, els ‘saccomanni’, comandats per Francesc d’Erill, ben aviats victoriós a Inca i organitzador d’un càstig exemplar: execucions, pagament de deutes i de la meitat del sou de les tropes, indemnitzacions als ciutadans i recatxats, pagament a la corona d’una multa de 150.000 lliures, etc. Amb uns tals mètodes fou sofocada la revolta, que fou segellada amb l’execució del principal cabdill, Ballester, el gener de 1457. La lluita i la repressió reblaren la penúria de les viles. (Ulisses 11).

* LA PREGUNTA de la setmana.- En 1481, Ferran II que va sol.licitar de Roma?

* LA CITACIÓ de la setmana.- “Els científics no persegueixen la veritat, és la veritat que els persegueix a ells”. Karl Schlechta.Karl Schlechta (Imatge: Kleine Zeitung)

*********************************************************************************************

Els colors del món

El recent ‘Concert per la Llibertat’, al Camp Nou. Les xifres: 90.000 persones van viure en directe l’històric esdeveniment; 525 autobusos van venir d’arreu de Catalunya per assistir al festival; 60 grups van passar  per l’escenari del Camp Nou; 14 entitats han estat darrere de l’organització. El mosaic va cristal.litzar amb rotunditat, amb més de 130.000 braços aixecant les cartolines que conformaven el lema escollit, ‘Freedom Catalonia 2014’. Òmnium Cultural ha estat el cap visible. (Imatge: videos.lavanguardia.com).

**********************************************************************************  

Del Blog ‘La Gota Fría’: “Meteorología: La destrucció del Servei Meteorològic de Catalunya”, n’he extret uns textos en versió original que fan referència a uns moments molt trists pel Servei Meteorològic català i que van ocórrer l’any 1939 quan l’SMC va ser suprimit i els seus arxius i dependències requisats. De la barbàrie del feixisme franquista en roman prova històrica en contra de la ciència, la investigació i la cultura, en els fets que tot seguit es relaten, però, per damunt de tot, l’odi contra Catalunya i el seu progrés tècnic, humanístic, econòmic i social. La costum de martiritzar la nació catalana endemés d’un espoli fiscal, que fa caure la cara de vergonya a una nació de nacions que es considera democràtica i europea.

<<Hola a todos, un momento histórico que siempre me ha interesado de la meteorología en Catalunya, es el referido a lo acontecido con los archivos y material pertenecientes al Servei Meteorològic de Catalunya y que presuntamente fueron sustraídos, deportados o destruidos por las llamadas en su día ‘fuerzas de ocupación’. Las opiniones que he oído no coinciden plenamente con la afirmación de que todo fue trasladado a Madrid, a pesar de que hay más que indicios de que fue así>>.

<<Hace pocos días encontré casualmente el libro dedicado a Eduard Fontserè titulado ‘Relació de Fets’ publicado por la Fundació Salvador Vives Casajuana, és su autor Josep Iglesias y se publicó en 1983>>.

<<El capítulo enunciado arriba aporta luz sobre el asunto. Publicaré más aspectos de lo acontecido. La información deberá ser contrastada con otras publicaciones dependientes de la meteorología estatal. También tengo algún libro sobre lo acontecido aunque el tema es tratado desde otra perspectiva>>.

<<Entro pues ya de lleno en la reproducción íntegra traducida del catalán de lo publicado en el artículo que cito arriba>>.

Eduard Fontserè – Relació de Fets – (Imatge: todocoleccion.net)

“Patxot y Jubert, desde el extranjero, ante los bombardeos a que estaba sometida Barcelona por los aviones del general Franco, intentaron proteger del peligro el material nefológico -estudio de la evolución y movimiento de las nubes-, de la Fundación Concepción Rabell depositado en el Servei Meteorològic de Catalunya. La Generalitat concedió fácilmente la extradición, la cual después fue confirmada por el Gobierno de la República. El valioso archivo quedó a disposición del presidente de la Organización Meteorológica Mundial, el profesor Hesselberg, de Noruega. Pero las dificultades inherentes al estado de guerra, la censura y el caos imperante, retrasaron fatalmente la expedición”.

“Una mañana, un avión franquista voló por encima de la Universidad Industrial y lanzó dos bombas. La primera cayó sobre el edificio de dos torres, en donde estaba la Escuela de Ingenieros. En una de las dos torres estaba instalado el Servei Meteorològic de Catalunya. La bomba atravesó dos plantas, pero afectó muy poco a las oficinas del Servei. Los radiotelegrafistas rápidamente se tiraron al suelo y el resto de personal buscó cobijo en los lugares más idóneos. La segunda bomba cayó sobre el edificio central y no quedó ni un sólo cristal entero. Delante del temor de que el hecho se repitiera, Fontserè ordenó el traslado de todo el material fotográfico y las libretas donde estaban los datos relacionados con los clixés impresionados, así como las anotaciones nefológicas que durante 17 años habían anotado cada dos horas, es decir, el fondo Fundació Rabell al Observatorio Fabra, donde se suponía que contarían con una mayor seguridad. El número de clixés de 13×18 cms., con soporte de vidrio, pasaba de 4.000 y los impresionados en teodolitos fotográficos pasaban de 2.000>>.

Bombardeig de Barcelona, 1939. (Imatge: iberianature.com)

“El 26 de enero de 1939, con las tropas de ocupación del general Franco, entró en Barcelona un funcionario del Servicio Metereológico Nacional, que a su vez era teniente del ejército vencedor. El mismo día y acompañado por soldados armados, penetró en el local del Servei Meteorològic de Catalunya, y obligó a abandonar el lugar al personal presente, con la prohibición de llevarse cualquier elemento, ni tan sólo sus efectos personales, y a golpes de culata de sus fusiles, los soldados destruyeron todos los aparatos, vitrinas y muebles y a continuación incautaron el archivo y la biblioteca, y días más tarde se lo llevaron todo con la documentación-registro en camiones rumbo a Madrid. Acudieron también al Observatorio Fabra a incautarse de los clixés de nubes de la Fundació Rabell, los cuales cargaron también en camiones y se los llevaron a la capital de España. Los elementos que realizaron la destrucción de material de las instalaciones del Servei Meteorològic de Catalunya manifestaron que cumplían órdenes superiores. Aquellos que las daban satisfacían -al fin- su venganza contra una institución científica modélica que había sabido ganarse la acogida de las màximas corporaciones idóneas universales.”

Hasta aquí el texto original publicado en el libro ‘Eduard Fontserè – Relació de Fets’. (La Gota Fria: “Meteorología: La destrucció del Servei Meteorològic de Catalunya”). 

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:http://youtu.be/qwuLNFOewKA

————————————————————————————————————

El Deure i la Glòria

<<No vull que es digui de nosaltres allò que T.S. Elliot va dir d’uns altres fa alguns anys: <<Eren gent decent. Els seus únics monuments: La carretera d’asfalt i un miler de pilotes de golf perdudes>>. (President John F. Kennedy, discurs a Filadèlfia, 30 octubre 1963).

President John F. Kennedy adresses the AmVets convention by phone on Aug. 23, 1962, in the Oval Office of the White House. (Robert Knudsen/John F. Kennedy Presidential Library and Museum). (abcnews.go.com).

<<…Deixeu que repeteixi les paraules amb les quals resumia el meu punt de vista sobre Amèrica fa tres anys: Crec en una Amèrica que està en marxa, una Amèrica respectada per totes les nacions, per amics i enemics, una Amèrica que s’està movent, fent, treballant, intentant; una Amèrica forta en un món en pau. Aquest era el meu credo després i aquest és el meu credo ara…>>.

<<…Amb aquestes paraules tancava un discurs històric dintre el nostre partit el gran americà Claude Bowers fa 35 anys, durant la 28 campanya:

“Ara és el moment de l’acció/Aparteu tot pensament de facció/A part de la vergonya vacil.lant, no hi ha mentida en l’home/Deixem que respongui pel seu nom. Passeu llista”. (President John F. Kennedy, discurs a Filadèlfia, 30 octubre 1963).

El vídeo

Si teniu a bé, podeu veure el vídeo següent: http://youtu.be/-RupNaKbwH8

————————————————————————————————————

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

 * LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Un cop, però, dominada la revolta, el governador Berenguer d’Oms, amb aquiescència reial, puní els forans amb una imposició de 2000 lliures anuals en senyal de servitud. Aquesta mesura i l’execució de dos cabdills provocaren una segona insurrecció, que obtingué una victòria militar i encerclà de nou la capital, on un grup de menestrals col.laborà amb els forans. (Ulisses 11).

*  LA PREGUNTA de la setmana.- Què va fer el rei Alfons ‘el Magnànim’?

*  LA CITACIÓ de la setmana.- “No m’interessa la meta, sinó el camí”. Esperanza Roy.

Esperanza Roy en ‘La novia de medianoche’, 1997. (Imatge: cortedigital.es)

***********************************************************************************************

Els colors del món

Els dies 13 i 14 de juliol Palamós acull la prestigiosa Copa del Món de Triatló.

Aquesta destacada activitat esportiva convocarà a la nostra vila les primeres figures mundials d’aquest esport en una prova que serà transmesa per televisió a 55 països d’arreu del món amb un públic potencial de 110 milions d’espectadors, i en què Palamós i la Costa Brava projectaran arreu el seu territori, el paisatge i la cultura. (Per a més informació: Policia Local, T 972 602 077. Oficina de Turisme, T 972 600 500, www.palamos.cat/triatlo).

***********************************************************************************************

 

 

 

Eduard Fontserè i Riba (Barcelona, 1 de març de 1870 – 1 de setembre de 1970) va ser un meteoròleg, astrònom i sismòleg català. Va ser fundador i director del Servei Metereològic de Catalunya (1921-1939). Es pot considerar el pare de la meteorologia professional a Catalunya i de la professió científica i acadèmica de la meteorologia catalana. Doctor en ciències fisicomatemàtiques, ocupà les càtedres de Geodèsia, Mecànica Racional i Atronomia a la Universitat de Barcelona. Estudià a la Facultat de Ciències, on cursà l’especialitat de Ciències Físiques i es doctorà a Madrid, triant per a la seva memòria de doctorat un treball d’astronomia. El 1893, Fontserè aconseguí una ocupació com a encarregat dels observatoris de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Organitzà i presidí el Servei Horari Oficial, que fixava l’hora oficial de Barcelona, presentà un projecte d’observatori astronòmic al cim del Tibidabo, posat en pràctica amb modificacions en construir-hi l’Observatori Fabra, estant al front de l’Observatori la Granja Experimental de la Diputació de Barcelona, organitzà la Xarxa Pluviomètrica de Catalunya, participà en la impressió a Barcelona de la primera radiografia a l’Estat. Amb l’ajuda de l’Institut d’Estudis Catalans, creà l’Estació Aerològica de Barcelona, cèl.lula inicial del Servei Meteoròlig de Catalunya que va esdevenir la seva gran obra. Aprovada la seva creació pel Consell Permanent de la Mancomunitat de Catalunya el setembre de 1919, el director del Servei era nomenat per l’Institut d’Estudis Catalans, i l’Institut proposà Eduard Fontserè per aquesta funció.

Fou director del Servei Metereològic de Catalunya al llarg de tots els anys d’existència de la institució (1921-1939 -interrumpuda per la guerra ‘incivil’ espanyola, com a conseqüència de la sedició i cop d’estat del general Franco i posterior dictadura. Com a director del Servei representà l’organització catalana a reunions de la Conferència Internacional de Directors de Serveis Meteorològics, màxim òrgan rector de l’Organització Meteorològica Internacional (OMI) i aconseguí amb els treballs portats a terme un alt prestigi internacional. (De Viquipèdia).

A Utrecht i a Copenhaguen

Els acords de la Conferència de París de 1919 van influir notablement en la creació del Servei Meteorològic de Catalunya. Calia disposar d’un centre d’investigació adscrit als organismes de Catalunya, que tingués com a objectiul’estudi meteorològic i climàtic del país i que estigués vinculat a l’OMI per seguir les directrius de la meteorologia mundial. Així, l’any 1923 a Utrecht, i l’any 1929 a Copenhaguen, Fontserè va assistir a la Conferència Internacional de Directors de Serveis Meteorològic en representació de l’SMC, com a membre del màxim organisme rector de l’OMI, la Conferència de Directors.

(Imatges: www20.gencat.cat)

————————————————

31 de març de 1921

Va ser la data en que el Consell Permanent de la Mancomunitat va aprovar el Decret que establia la creació del Servei Meteorològic de Catalunya, i Eduard Fontserè en va ser nomenat director. La Mancomunitat va assumir les despeses de funcionament i instal.lació, i el Servei va quedar sota la dependència científica de l’Institut d’Estudis Catalans.

La seu del Servei ocupava el pis superior de l’edifici del rellotge de l’Escola Industrial. Des d’allà, recollia i tractava tant la informació subministrada pels observadors voluntaris com la informació rebuda de l’Estat Espanyol i els organismes internacionals que arribaven a través de la telegrafia sense fils.

Escola Industrial de Barcelona (Imatge: lagotafria.blogspot.cat)

Eduard Fontserè va assistir, en representació de l’SMC, a diverses Conferències Internacionals de Directors de Serveis Meteorològics com a membre del màxim organisme rector de l’Organització Meteorològica Internacional, la Conferència de Directors.

Des de l’any 1922, l’SMC va elaborar una previsió diària del temps que es donava a conèixer en els edificis públics i les centrals comarcals de la Mancomunitat. Des de l’any 1927, es va retransmetre la informació del temps a través de Radio Barcelona.

 

 Des de l’any 1927, es va retransmetre la informació del temps a través de Radio Barcelona. (Imatge: www.laradioaldia.es).

Durant els seus 17 anys d’existència, l’antic Servei va donar un impuls extraordinari a la meteorologia a Catalunya, i, amb alguns dels seus treballs, de gran valor científic, va adquirir un important prestigi internacional. Entre els seus treballs de ressó fora de casa nostra destaquen la participació en l’elaboració de l’Atlas internacional dels núvols i dels estats del cel, la contribució a l’Any Polar Internacional (1932-33) amb la creació de dos observatoris d’alta muntanya a Sant Jeroni (Montserrat) i el Turó de l’Home (Montseny) i el disseny del pluviògraf Jardí. L’any 1939, però, l’SMC va ser suprimit i els arxius i dependències requisats.

 

El Servei Meteorològic de Catalunya va participar, entre altres treballs, en l’elaboració de l’Atlas internacional dels núvols i dels estats del cel. (Imatge: www20.gencat.cat).

Posteriorment, l’Estatut d’autonomia de 1979, recollint la llarga tradició meteorològica de Catalunya, va atribuir a la Generalitat, en el seu article 9.15, competència exclusiva sobre l’SMC sens perjudici del que disposa l’article 149.1.20 de la Constitució. Responent a aquest punt de l’Estatut, l’any 1996 el Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya va crear el Servei de Meteorologia de Catalunya com a òrgan administratiu adscrit a la Direcció General de Qualitat Ambiental de l’aleshores Departament de Medi Ambient.

L’estació automàtica EMA a Sort del servei meteorològic de Catalunya, ubicada a l’Escola de Piragüisme de Sort (Pallars Sobirà). (Imatge: escolapiraguisme.blogspot.com). 

Els arxius de l’antic SMC van ser retornats a la Generalitat l’any 1983. Anys més tard, aquest fons, que conté dades meteorològiques, documents administratius, correspondència i abundant documentació gràfica, va ser catalogat i des de l’any 2003 es conserva i és a disposició del públic a la Cartoteca de l’Institut Cartogràfic de Catalunya.

El 31 de març de 1921, el Consell Permanent de la Mancomunitat va aprovar el decret que establia la creació del Servei Meteorològic de Catalunya. Eduard Fontserè en va ser el director. Mentre la Mancomunitat assumia les despeses d’instal.lació i funcionament, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) s’ocupava del nomenament de personal i de la inspecció científica. (Història. meteo.cat.)

Espolla (Alt Empordà). Estació del Servei de Meteorologia de Catalunya. (Imatge: www.ara.cat). 

Odi, ràbia i destrucció

El 26 de gener de 1939 es van destruir les instal.lacions de l’SMC i es van incautar els arxius amb tots els registres acumulats durant disset anys d’observacions, els milers de clixés de núvols i les dades de l’observatori del Turó de l’Home. Després de la desaparició del Servei Meteorològic de Catalunya, totes les competències en aquest sector, les va assumir el ‘Servicio Nacional de Meteorología’.

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: http://youtu.be/oKCbm_4YQfI – Així és el nostre Servei Meteorològic de Catalunya, nació catalana.

————————————————————————————————————

El Deure i la Glòria

<<En un cas recent, per exemple, van transcórrer dinou mesos entre l’inici del litigi i la decisió del tribunal. En un altre, una denúncia presentada en el juliol de 1961 encara no ha arribat a judici. La màxima legal: “Justícia retardada és justícia negada” és dramàticament aplicable en aquests casos>>. (President John F.Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, D.C., 28 febrer 1963).

Reverend Martin Luther King (Imatge: blog.opovo.com)

 <<Amb freqüència, aquells que tracten de fer valdre els seus drets constitucionals són intimidats. Els possibles votants són acomiadats dels seus llocs de treball. Els obrers que s’han registrat per fer ús del seu dret a votar són detinguts. En alguns casos, les esglésies en les que tenen lloc el registre van ser incendiades. En un cas en el que uns grangers negres van tractar de votar, va ser necessari que el Departament de Justícia, dictés manaments per evitar el seu desnonament, i que el Departament d’Agricultura ajudés a la seva alimentació amb els excedents emmagatzemats en els dipòsits governamentals. Sota aquestes circumstàncies, la continua demora en la concessió del dret polític, particularment en els comtats on preval una total privatització dels drets civils, dóna lloc a que tals comptats facin burla descarada del Congrés>>.

<<L’acció federal executiva, en tals casos, per molt veloç i dràstica que sigui, mai pot corregir plenament tals abusos de poder. És necessari alliberar les forces del nostre sistema democràtic dintre d’aquestes zones mitjançant una immediata concessió de drets civils a tots els ciutadans, fent possible que els funcionaris per ells elegits siguin enterament corresponents amb tots els seus votants>>. (President John F.Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, D.C., 28 febrer 1963).

El vídeo

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent: http://youtu.be/-ILqHSH4X_w

———————————————————————————————————– 

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- L’espurna que encengué la revolta fou la decisió de les autoritats reials d’establir un capbreu dels dominis de reialenc destinat a incrementar la pressió fiscal. Els descontents, reunits a les ordres de Simó Ballester i altres, dominaren momentàniament la situació, malgrat l’existència de recatxats, és a dir, forans contraris a la revolta, i arribaren a les portes de la capital, els darrers de juliol de 1450. (Ulisses 11).

* LA PREGUNTA de la setmana.- Un cop, però, dominada la revolta, que va fer el governador Berenguer d’Oms?

* LA CITACIÓ de la setmana.- “Ha passat l’època en què l’únic recurs de les masses era assaltar la Bastilla”. Mikhail Gorbatxov.  Mikhail Gorbachev

***********************************************************************************************

Els colors del món

J.Edgar Hoover, the long-time director of the Federal Bureau of Inveestigation in 1968. Hoover was F.B.I. director from 1924 to 1972. (Imatge: www.komonews.com). WASHINGTON (AP) – Former FBI Director J.Edgar Hoover had a plan to suspend the rules againts illegal detention and arrest up to 12.000 Americans he suspected of being disloyal, according to a newly declassified document.

 * <<Cinco días antes del asesinato del Presidente de los Estados Unidos de América, John F. Kennedy, la oficina del FBI de Nueva Orleans recibió un télex advirtiendo que se preparaba un atentado contra el presidente durante el fin de semana en Dallas (Texas). El FBI no transmitió esta advertencia al Servicio Secreto ni a otras autoridades. Poco después del asesinato, el mensaje de télex desapareció del archivo de la oficina del FBI de Nueva Orleans>>. (Jim Garrison, Fiscal de distrito de Nueva Orleans).

Pregunta a ‘The Washington Post’, Wekeleads i Edward Snowden: Per què l’FBI no va avisar al Servei Secret ni a altres autoritats a prop del télex esmentat?

******************************************   

Concert per la llibertat, al Camp Nou

—————————————————————

“En una societat lliure, aquells que posseeixen el poder de governar, forçosament han de respondre a aquells que posseeixen el dret a votar” (John F. Kennedy).

El proper dissabte, 29 de juny, el Concert per la llibertat al Camp Nou (Imatge: smxi.cat) 

(Imatge: www.ara.cat). Representants d’Omnium Cultural i de l’Assemblea Nacional de Catalunya.

* Concert per la llibertat i pel ‘dret a decidir’?.- Es tracta d’un nou esdeveniment de masses que ha d’ajudar a reforçar el procés que està vivint el nostre poble cap a l’exercici del dret a decidir. Omplir un dels escenaris més emblemàtics del nostre país, el Camp Nou, en favor de la llibertat, ha de servir per projectar la nostra voluntat cap al món i, a la vegada, ajudar a implicar el màxim de persones i entitats del país en la construcció d’aquest futur col.lectiu. Per això, són diverses les entitats que participen de l’organització d’aquest concert i que han unit esforços per a fer-ho possible.

* Un clam de la societat civil, un clam de la nació catalana?.- El Concert per la Llibertat serà un gran esdeveniment de país, un clam de la societat civil per reclamar, a través del llenguatge universal de la música, el dret del poble a català i de tots els pobles del món a poder decidir lliurement i democràtica el propi futur.

Els ciutadans de Catalunya, de la nació catalana, volen anar a votar per decidir a prop de la independència. La pressió per part del govern central, centralista i nacionalista espanyol del ‘Partido Popular’, és ja insostenible. La mil.lenària nació catalana diu, prou! 

* Una incidència forta de l’11 de setembre de 2012?.- Aquell dia, més d’un milió de persones es van manifestar a Barcelona amb el desig de poder exercir la pròpia sobirania cap a l’estat propi. El Concert per la Llibertat vol ser una nova ocasió perquè la veu del poble sigui escoltada dins i fora de Catalunya, i un esdeveniment que contribueix a implicar tothom en la construcció del futur col.lectiu del país.

* Més de 70.000 persones, en aquests moments?.- Entre tots hem d’omplir l’estadi, hem de ser un clam multitudinari a favor de la llibertat del nostre poble. El nostre missatge a tothom qui encara no hagi comprat entrades: <<Si encara no ho has fet, compra la teva entrada pel 29 de juny, aquest dia, ningú no hi pot faltar. Al nostre web (www.concertperlallibertat.cat) trobaràs entrades amb bona visibilitat i a bon preu. Fes pinya amb les 70.000 persones que ja han fet el pas>>.

* Es preveu complementar la força de l’esdeveniment?.- En aquest sentit, l’organització preveu presentar aquesta setmana diversos elements per complementar la força de l’esdeveniment com seran la cançó de Lluís Llach que clourà el concert, una recollida massiva d’aliments i l’espai d’entitats que hi haurà al recinte del Camp Nou hores abans del concert per fer més gran la festa.

* Quina serà aquesta cançó de Lluís Llach?.- Cantarà “Tossudament alçats”, el símbol per tancar el Concert per la Llibertat. La cançó, escrita pel mateix Lluís Llach l’any 2006, recull el sentiment popular de voler decidir el futur com a país d’una forma lliure i sense impediments. És per això, que l’organització del concert l’ha escollida com a símbol del concert i ha iniciat una campanya per difondre la seva lletra i el contingut fins el dia de l’esdeveniment.

* La llum dels mòbils… L’organització ha penjat un vídeo a les xarxes socials recuperant el darrer concert de Lluís Llach a Verges l’any 2007. En el vídeo, l’organització del concert fa una crida perquè tothom la difongui els dies previs a l’esdeveniment, la memoritzi i també perquè aquells que siguin a l’estadi el 29 de juny encenguin la llum del seu mòbil quan soni aquesta cançó per tal de reflectir tot el camp ple de llum.

* La fam no fa vacances?.- Omnium Cultural ha presentat una acció solidària prevista per al proper 29 de juny, que dins del marc de la campanya “la fam no fa vacances”, pretèn aconseguir una recollida massiva d’aliments coincidint amb el concert al Camp Nou a beneficis de la Federació Catalana dels Bancs dels Aliments (FECATBAL).

* La nació catalana, els seus ciutadans, ja no poden esperar més?.- Serà un acte històric, una de les demostracions cíviques i polítiques més importants de l’any. El món sabrà que volem ser lliures per decidir el nostre futur, perquè després de molt segles, ara és el moment, ara és la nostra oportunitat. Entre tots hem d’omplir l’estadi, hem de ser un clam multitudinari a favor de la llibertat del nostre poble.

L’Estatut d’Autonomia de Catalunya, any 2006, revisat pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovat pel Parlament de Catalunya, aprovat pel Congrés de Diputats i el Senat, sancionat pel rei d’Espanya i R E F E R E N D A T pels ciutadans de Catalunya, va ser portat davant el Tribunal Constitucional espanyol,NO RENOVAT,per part dels jerarques del ‘Partido Popular’, després a l’oposició, i fins 4 anys més tard, el 2010, la innecessària, injusta, retrògada sentència del Tribunal Constitucional que ha portat a la situació actual pel que fa a Catalunya i Espanya. Mentre el Govern de la Generalitat no es cansa de demanar diàleg i converses per trobar les solucions justes i apropiades, el govern de Madrid del ‘Partido Popular’ no fa res de res -entrar per una orella i sortir per l’altra- per arribar a un acord amb Catalunya. Cada any, 1 8. 0 0 0 M I L I O N S d’euros – un 8% del PIB català- surten dels imposts dels ciutadans de Catalunya i no tenen retorn per part del govern central, centralista i nacionalista espanyol del ‘Partido Popular’. Cada vegada que en el decurs de la història la dreta conservadora i radical governa Espanya -nació de nacions-, el conflicte greu i sense diàleg esclata a cada moment. A Espanya, la dreta radical mai ha sabut governar, no sap governar. La innecessària i injusta pressió política, social i econòmica contra la nació catalana i PAGADORA fa que, en aquests moments, un 70% dels seus ciutadans volen anar a les urnes pel dret a decidir. Cada vegada hi ha menys marge per la marxa enrere. (Imatge: www.racocatala.cat).

* Un espectacle inèdit?.- El Concert per la Llibertat és una espectacle inèdit que farà un recorregut per diverses cançons que formen part de l’imaginari col.lectiu del país i d’arreu del món que han servit per reclamar la llibertat de les persones i dels pobles. Entre aquestes cançons n’hi ha algunes de les més emblemàtiques de Lluís Llach, interpretades pel propi autor i per artistes de diversos països i diverses generacions.

* Veiem que hi participaran nombrosos artistes… Tals com Alessio Lega, Andreu Rifé, Amadeu Casas, Beth, Bikimel, Brams, Carles Santos, Castellers de Vilafranca, Cesk Freixas, Companyia Elèctrica Dharma, Cobla de Cambra de Catalunya, Cobla per la Independència, Cor per la integració, Cris Juanico, David Alegret, Dyango, Enric Casasses, Fermín Muguruza, Franca Masu, Gerard Quintana, Gorka Knörr, Gossos, Grup de Folk, Ismail, Ivette Nadal, Joan Amèric, Joan Dausà, Joan Isaac, Joan Paul Cumellas, Joana Serrat, Jofre Bardagi, Jordi Batiste, Lídia Pujol, Lluís Llach, Manel Camp, Maria del Mar Bonet, Marina Rossell, Massil, Mercedes Peón, Meritxell Gené, Miquel Gil, Nabil Mansour, Nena Venetsanou, Núria Feliu, Orfeó Català, Orquestra Simfonica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), Paco Ibáñez, Pascal Comelade, Pastora, Pau Alabajos, Pedro Guerra, Pep Sala, Pere Jou (Quartet Primera), Peret, Projecte Mut, Quico Pi de la Serra, Sabor de Gràcia, Sopa de Cabra, Theo, Xavier Baró, Yacine Belahcene, Yannis Papaiannou, i les 90.000 persones que hi assistiràn per donar suport presencial a la llibertat, a la democràcia i a que els ciutadans de la nació catalana puguin anar a votar per decidir el seu futur.

* I el mosaic gegant de ‘Freedom for Catalonia 2014’?.- Es vol que el concert del Camp Nou, al qual hi assistiran 90.000 persones, sigui un crit al món i es visualitzi un missatge unitari. I és per això que, com ja s’ha fet en altres ocasions en aquest mateix escenari -sempre, però, coincidint amb partits de futbol-, el rotatiu El Punt Avui vol fer que els 90.000 assistents participin en un immens mosaic que cobrirà tot el camp amb l’eslògan Freedom for Catalonia 2014, en anglès perquè el món l’entengui i amb la data del 2014 perquè és la que es perfila com l’any en què Catalunya vol celebrar la consulta per la independència. El mosaic es desplegarà cap a quarts de deu, quan, just desprès dels parlaments, sonin Els segadors. Serà, segur, una de les imatges de la jornada que donaran la volta al món i que faran que el crit de llibertat traspassi les nostres fronteres.

(Del concert per la llibertat)

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: http://youtu.be/r3SkTbhh26Y

************************************************************************************

El Deure i la Glòria

“En una societat lliure, aquells que posseeixen el poder de governar, forçosament han de respondre a aquells que posseeixen el dret a votar”. (President John F. Kennedy, Missatge Especial al Congrés, Washington, D.C., 28 febrer 1963).

 

      Visita de John F. Kennedy a Utah (Imatge: murilovisck.blogspot.com)

<<El dret a votar en unes eleccions lliures nord-americanes és el dret més poderós i inapreciable del món, i no deu negar-se a ningú a causa de la seva raça o color. Onsevulga que no s’hagin donat mostres d’una voluntària cooperació en aquest aspecte, el Departament de Justícia ha centduplicat els seus esforços legals sobre els aspectes d’investigar la coacció, els registres, la intimidació, prenent totes les mesures necessàries per a prohibir una interferència més àmplia o discriminació. Com a resultat d’aquesta tasca, milers de ciutadans negres estan registrant els seus noms i votant per primera vegada, molts d’ells en comtats on jamai havia votat un negre fins aquell moment. El Departament de Justícia continuarà prenent les mesures que cregui necessàries per assegurar el dret a votar a tots els ciutadans nord-americans>>. (President John F. Kennedy, Missatge Especial  al Congrés, Washington, D.C., 28 febrer 1963).

Any 1963: Un any decisiu per la lluita dels drets civils (Imatge: www.aarp.org).

El vídeo

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent: http://youtu.be/3TcG02sK-PU

***********************************************************************************************

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

 

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- La insurrecció dels habitants de les viles contra l’oligarquia de Ciutat, provocada pel mal govern dels estaments urbans superiors i llurs exigències en matèria d’impostos representà una fuetada que comprometé la prou malmenada economia de l’illa. (Ulisses 11). 

Castell de Bellver. Fou construït en època de Jaume II de Mallorca, destinat a residència reial i fortalesa. En dirigí les obres el rossellonès Ponç Descoll. Països Catalans. (Imatge: www.bartrrings.com).

* LA PREGUNTA de la setmana.- Quina va ser l’espurna que encengué la revolta?

* LA CITACIÓ de la setmana.- “Només els morts no tenen problemes”. Charles De Gaulle. 

(Imatge: www.ouest-france)

***********************************************************************************************

Els colors del món 

Observatori Fabra – Barcelona (Imatge: lagotafria.blogspot.com)

El 31 de març de 1921, el Consell Permanent de la Mancomunitat va aprovar el Decret que establia la creació del Servei Metereològic de Catalunya, i Eduard Fontserè en va ser nomenat director. La Mancomunitat va assumir les despeses de funcionament i instal.lació, i el Servei va quedar sota la dependència científica de l’Institut d’Estudis Catalans. Es pensa el president Rajoy, del ‘Partido Popular’, que després de 92 anys de funcionament del Servei Metereològic de Catalunya, aquest deixarà de funcionar? Què fem riure? Veuen com no en tenen ni idea de governar Espanya, nació de nacions?

————————————————————————————————————

 

Continuar llegint »

<<El gener d’aquest any l’Audiència de Barcelona va admetre a tràmit la querella criminal presentada per dues víctimes dels bombardeigs de Barcelona i per l’associació d’italians residents a Barcelona ‘AltraItalia’, contra 21 aviadors de ‘l’Aviazione Legionaria’, tot i que no es coneix si algun d’ells encara és viu -Paolo Moci, que també va prendre part en el bombardeig de Guernica, i Alberto Lauchard, que van arribar a generals, està confirmat que ja han mort. Entre els denunciats s’hi troba el major Quattrociocchi que més tard seria el cap de l’aviació de la República de Saló, l’Aeronautica Nazionale Repubblicana>>. (De Viquipèdia).

Es van utilitzar aviadors italians i alemanys, i avions Savoia-Marchetti, Junker alemanys i hidroavions Heinkel. (Imatge: noticias.es.msn.com).

No només van ser tres dies de març. Barcelona havia sofert bombardejos aeris el 13 de febrer i el 29 de maig de 1937, i el 7, 19 i 30 de gener de 1938, i fins al final de la guerra sofriria diversos més, fins a un total de 51, però cap d’aquesta intensitat i intencionalitat. Des de gener fins a març d’aquest any, Barcelona havia suportat 16 incursions aèries que havien atacat i destruït instal.lacions en el port i enfonsat vaixells; les bombes que havien caigut sobre la part més habitada de la ciutat havien estat molt escasses, fruit de la fallada en els objectius. En les comunicacions de les autoritats italianes sobre els bombardejos de març se citaven referències directes al “centre geogràfic”.

La majoria de les bombes, 44 tones, van caure en el centre de la ciutat. Se’n van llançar d’experimentals d’entre 50 i 100 quilos. (Imatge: www.elperiodicoextremadura.com). 

Els bombardejos es van produir els dies 16, 17 i 18 de març de 1938 -el més sagnant va ser el del dia 17-, per part de l’aviació legionària italiana i alemanya des de les seves tres bases a Mallorca (Illes Balears), causant entre 880 i 1.300 morts i entre 1.500 i 2.000 ferits entre la població civil. Les xifres oficials de l’Ajuntament de Barcelona van assenyalar 875 morts -d’ells, 118 nens-, més de 1500 ferits, 48 edificis destruïts i 78 greument danyats. És considerat el primer bombardeig de saturació de la història i el segon que més morts va causar en la guerra espanyola en una sola de les incursions després del de Guernica.

El bombardeig fou ordenat per Benito Mussolini. Itàlia tenia autonomia en l’ús de les seves tres bases aèries a Mallorca (Comando Aviazione Legionaria delle Baleari) i havia efectuat bombardejos al llarg de la costa mediterrània espanyola en diverses ocasions sense comptar amb una autorització expressa dels militars revoltats espanyols. Les primeres bombes sobre la ciutat van caure sobre les deu de la nit del 16 de març i l’acció va finalitzar sobre les tres de la tarda del dia 18. En total es van fer en una mica menys de dos dies 17 incursions, la majoria d’elles en intervals de tres hores. Es van utilitzar aviadors italians i alemanys, i avions Savoia-Marchetti S.M.79 i S.M. 81 i hidroavions Heinkel He 51 C-1. La majoria de bombes (44 tones) van caure en el centre de la ciutat, sent zones molt afectades les Rambles, la Diagonal i la Plaça de Catalunya. El dia més sagnant va ser el 17 de març, quan la majoria de les accions es van succeir a la nit i van intervenir també avions Junker alemanys. Es van llançar bombes experimentals d’entre 50 i 100 kilos amb poca capacitat de penetració però una gran força expansiva. A més d’edificis, les característiques de les bombes més petites van provocar molts morts i ferits entre els qui es trobaven en les vies públiques, els restaurants, les places o els tramvies.

Bombardeigs de Barcelona. El telegrama ordenant l’atac el va rebre el general Vincenzo Velardi, cap de l’Aviació Legionària a les Balears, durant la nit del 16 de març, i estava signat pel general Valle, subsecretari de l’aviació italiana a Roma: <<Iniziare da stanotte azione violenta su Barcelona con martellamento diluito nel tempo>>. Començar des d’aquesta nit acció violenta sobre Barcelona amb un martelleig pausat en el temps.

(Imatge: vistoynovisto.wordpress.com)

El moment més terrible es va viure a les dues de la tarda del dijous 17 de març quan una bomba va caure a la cruïlla del carrer Balmes amb la Gran Via de les Corts Catalanes, sobre un camió militar que transportava dinamita i anava ocupat per 23 soldats republicans. L’explosió va ser tremenda. Van morir tots els soldats i els vianants que transitaven pels voltants. El fet va ser portada en els diaris francesos, britànics i nord-americans, que van parlar de que els italians havien llançat sobre Barcelona una “superbomba” degut a la gran destrossa i al nombre de víctimes que es van produir.  

(Imatge: www.abc.es). 

Els bombardejos sobre Barcelona van cessar la resta del mes de març, però es van traslladar a altres poblacions catalanes i de la costa del País Valencià, com el realitzat sobre Alacant el 25 de maig. En total, de gener a juny de 1938, l’aviació legionària italiana va realitzar 782 atacs aeris en la costa mediterrània espanyola controlada pels republicans, llançant 16.558 bombes. ( De Viquipèdia).

Una guerra ‘incivil’ que va durar 3 anys i amb més d’un milió de morts, un país comdemnat a l’exili i a la repressió i a una dictadura militar que va durar 40 anys, motivat per el cop d’estat del general Franco contra la República Espanyola. Una gran corrupció, una democràcia de baixa qualitat i unes nacions constretes i amargades, són la causa de l’endarreriment i la greu situació social i econòmica d’aquests moments. Com a Grècia i a Portugal els anys de dictadures han deixat un camí embrollat, i encara pitjor quan és la dreta radical, centralista i nacionalista espanyola la que governa. A Catalunya -nació catalana- més d’un 60 per cent dels seus ciutadans, demanen poder anar a les urnes per exercir el seu  democràtic dret a decidir.

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar les adreces de vídeo següents: http://youtu.be/ExvgQDIn5AU,  http://youtu.be/rIcuKKiSKzo

*******************************************************************************************

El Deure i la Glòria

<<La nostra Constitució no distingueix colors -va escriure el president del Tribunal Suprem, jutge Harlan, a finals de segle-, i no coneix ni tolera classes entre ciutadans>>. Però les pràctiques del país no sempre es cenyeixen amb els principis de la Constitució. I aquest missatge tracta d’examinar lo lluny que hem aconseguit arribar per aquest camí d’assolir una primera classe de ciutadans per a tots els ciutadans nord-americans fent cas omís del color de la seva pell, i quan ens queda encara per recórrer, i quines són les tascas que resten per portar-les a terme…, per les branques executives i legislatives del Govern federal, així com per els governs estatals i locals, ciutadans privats i organitzacions>>. (President John F. Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, D.C., 28 febrer 1963).

(Imatge: christianlook.blogspot.com)

<<Fa cent anys, la Proclama d’Emancipació va ser signada per un president que creia que els éssers humans tenien perfecte dret a disfrutar de les mateixes oportunitats i de les mateixes riqueses. Aquesta Proclama va ser només un primer pas; un pas que el seu autor, malauradament, no va poguer veure progressar durant molt temps; un pas que alguns dels seus crítics van considerar com una acció que <<allibera a l’esclau però ignora al negre>>. Al llarg d’aquests cent anys, mentre l’esclavitud ha desaparegut, s’ha bloquejat i demorat deliberadament i, amb freqüència, de manera excessiva, el progrés del negre. La igualtat davant la llei no sempre ha significat igual tracte i oportunitat. I els calamitosos resultats de la discriminació racial encara fan la seva aparició en, virtualment, tots els aspectes de la vida nacional i, virtualment també, a cada racó del país…>>. (President John F. Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, D.C., 28 febrer 1963).

El vídeo

Si tenen a bé, poden veure els vídeos següents: 1qYFG8NdPr0, nu7fYWXJVv0

********************************************************************************************

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

**********

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Posada la qüestió a mans de Ferran II, els síndics dels pagesos i dels senyors i els representants reials elaboraren la ‘sentència arbitral de Guadalupe’, el 1486, que era una fórmula de compromís: l’abolició de la remença i dels mals usos, del dret de maltractar i d’altres ben especificats, així com l’obtenció de llibertat personal , esdevenguiren objecte de compensació econòmica; a més, com a reparació de les violències de guerra, hom establia  la devolució dels béns robats als senyors i el pagament d’una indemnització. També eren comdemnats a mort els caps de la segona revolta i tots els pagesos a pagar una multa de 50.000 lliures, en 10 anys, sota la vigilància del gran sindicat de remença. Així hom aconseguia una reglamentació de base jurídica nova sobre què organitzar la relació entre senyor i pagès, mes a un preu molt elevat: la mort de 12 cabdills i el pagament d’una suma enorme, els censals de la qual van perllongar-se fins a l’any 1501. (Ulisses, 11).

* LA PREGUNTA de la setmana.- El 1315, a la ruralia mallorquina, aparegué la primera manifestació d’un antic enfrontament, amb quin nom s’el coneix?

* LA CITACIÓ de la setmana.- “A força de buscar, es perd un mateix”. Vasko Popa.  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

*************************************************

Els colors del món

 Mequinensa és una vila i municipi de la Franja d’Aragó. El català que si parla és el nord occidental amb els trets propis de la franja de Ponent. L’escriptor Jesús Moncada va nèixer aquí i en el seu llibre ‘Camí de sirga’ retrata l’antiga i rica vida d’aquest poble. Si parla la llengua catalana. És un municipi per visitar. (Imatge: www.turismodezaragoza.es).

___________________________________________

Bombardeig de Barcelona, any 1938. (Imatge: iberianature.com)

L’aviació legionària italiana fou encarregada de tallar <<la via del mar>> amb objecte de reduir la capacitat de resistència de les forces republicanes. De la seva base de Mallorca estant, els ‘lupi del cielo’ o <<llops del cel>> -com eren anomenats els aviadors legionaris italians- bombardejaren intensament l’illa de Menorca i tota la costa peninsular dels Països Catalans. També bombardejaren Eivissa, en poder republicà entre el 7 d’agost i el 20 de setembre de 1936, arran de l’expedició Bayo. Els ports d’Alacant, València, Tarragona, Barcelona, Palamós, Roses i el Port de la Selva es convertiren en objectiu sistemàtic dels atacs feixistes.

Els bombardeigs de Barcelona (Imatge: sociedad.e-noticies.es)

L’actuació dels aviadors italians no va limitar-se, però, a objectius estrictament militars. L’estratègia de domini aeri dels centres portuaris anà acompanyada d’una estratègia de pànic projectada damunt la població civil. Per primer cop en la història de l’aviació, foren bombardejades àrees urbanes importants. L’orientació dels atacs aeris sobre objectius dispersos i no pas en concentració sobre punts determinats cercava de provocar reaccions de terror en la ciutadania. I, en efecte, si més no d’antuvi, provocaren un èxode considerable de gent cap a la pagesia. Després, a poc a poc, els rengles republicans hi respongueren amb un conjunt de mesures de seguretat, fins aleshores desconegudes, fonamentades en la difusió de senyals d’alerta entre la població i en la construcció, sempre insuficient, de refugis antiaeris.

Civilian victims of one of the bombing campaigns on Barcelona during the Spanish Civil War. (guerra ‘incivil’ espanyola). Photo courtesy of http://barcelonabombardejada.cat. (Imatge: www.albavolunteer.org).

La repulsió internacional que es guanyaren les incursions aèries feixistes pot fornir una idea de llur acció destructora. La premsa del món va fer-ne ressò. Gran nombre d’homes i dones del món cultural signaren escrits de condemna. Àdhuc el Vaticà féu multiples gestions perquè els atacs aeris elidissin els objectius urbans. Joan Villaroya remarca de les incursions contra Barcelona les sofertes entre les 22.08 hores del 16 de març de 1938 i les 15 hores del 18 següent, que produïren un miler de morts i un centenar d’edificis derrocats. Llur ressò originà unes declaracions del secretari de govern dels Estats Units en què afirmava que havien originat la pèrdua en vides no-combatents més considerable de tota la història.

Els bombardeigs van provocar múltiples reaccions internacionals de rebuig, especialment quan es produïen sobre ciutats i nuclis habitats per la població civil, lluny de qualsevol objectiu militar, com en el cas de Barcelona. (Imatge: bombardejosabarcelona.blogspot.com).

En arribar els atacs aeris germànics contra Anglaterra, durant la Segona Guerra Mundial, Winston Churchill encoratjaria els seus compatriotes amb unes cèlebres paraules: <<Confio que els nostres conciutadans sabran resistir com sabé fer-ho la població valerosa de Barcelona.>> (Ulisses-11).

<<a Barcelona hay que bombardearla al menos una vez cada 50 años>>. (Joaquín Baldomero Fernández-Espartero Álvarez de Toro, general espanyol).

<<…venceréis, porque tenéis sobrada fuerza bruta. Pero no convenceréis, porque para convencer hay que persuadir. Y para persuadir necesitaréis algo que os falta: razón y derecho en la lucha. Me parece inútil el pediros que penséis en España. He dicho>>. (Miguel de Unamuno y Jugo, rector de la Universitat de Salamanca).

Malgrat les bombes i la fòbia, Catalunya segueix dempeus com una gran nació europea. I ho és perquè segons les aportacions de la ciència i del coneixement a la civilització europea, Catalunya està formada per un conjunt de persones que tenen una comunitat d’història, de costums, d’institucions, d’estructura econòmica, de cultura i de llengua, un sentit d’homogeneïtat i de diferència respecte a la resta de comunitats humanes, i una voluntat d’organització i de participació en un projecte polític que pretén arribar a l’autogovern i a la independència política. Des que els jerarques del ‘Partido Popular’ a l’oposició van portar l’Estatut d’Autonomia de Catalunya davant el Tribunal Constitucional espanyol, no renovat, i des que el ‘Partido Popular’, centralista i nacionalista espanyol governa a Espanya -nació de nacions- amb poder absolut, el creixement de l’independentisme a la nació catalana és d’un 60 per cent i va en augment. També el model injust de finançament de les ‘regiones’ i Comunitats Autònomes, provoca un espoli fiscal contra Catalunya que fa que, cada any, 18.000 milions d’euros -un 8% del PIB català- surtin dels imposts dels ciutadans de Catalunya i no tinguin retorn per part del govern central. Que 12 ‘regiones’ i Comunitats Autònomes espanyoles rebin més diners dels que aporten, forma part d’un desequilibri social i econòmic vergonyós i intolerable que perjudica greument Espanya, Catalunya i Europa.

Volen fer el favor d’una vegada -menys paraules i més fets- de presentar un informe i pla d’actuació, per tal de corregir aquest greu desequilibri econòmic i social espanyol, pel qual 12 Comunitats Autònomes reben més diners dels que aporten. No hi té res a dir el president extremeny senyor Monago?

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreces de vídeo següents:B5ppI-n6Xa4, pK3oS7TI6ts

——————————————————————————————————–

El Deure i la Glòria

<<…A l’expressar la nostra gratitud no devem oblidar mai que la més alta estimació no s’expressa en paraules sinó amb fets. Per tant, proclamem la nostra gratitud a la Providència per les seves múltiples benediccions -donem gràcies humilment pels ideals heretats- i decidim compartir aquestes benediccions i ideals amb la resta d’éssers humans de tot el món…>>. (President John F. Kennedy, dia d’Acció de Gràcies, la Casa Blanca, Washington, D.C., 5 Novembre 1963).

(Imatge: www.aarp.org)

<<…Conforme ha augmentat el nostre poder ha augmentat el nostre perill. Avui donem gràcies, per damunt de tot, per els ideals d’honor i fe que vam heretar dels nostres avantpassats -per la honradesa de propòsit, fermesa en la resolució i força de voluntat, per el valor i la humilitat que posseïen i que devem tratar d’emular cada dia. A l’expressar la nostra gratitud no devem oblidar mai que la més alta estimació no s’expressa amb paraules sinó amb fets. Per tant, proclamem la nostra gratitud a la Providència per les seves múltiples benediccions -donem gràcies humilment per els ideals heretats- i decidim compartir aquestes benediccions i aquests ideals amb la resta d’éssers humans de tot el món…>>.

<<Ens reunim aquest dia en els santuaris dedicats al culte i en les llars beneïdes per l’afecte familiar per expressar la nostra gratitud per els dons gloriosos de Déu; i resem de manera seriosa i humilment perquè Ell continuï donant-nos la seva guia i sosteniment en les grans tasques no acabades d’aconseguir la pau, la justícia i la comprensió entre tots els homes i nacions i la d’acabar amb la misèria i el sofriment onsevulga que existeixin…>>. (President John F. Kennedy, dia d’Acció de Gràcies, la Casa Blanca, Washington, D.C., 5 Novembre 1963).

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:fpXQG35Y4UY

**********************************************************************************************

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

——————————–

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Deu anys de guerra civil -iniciada a la Garrotxa i l’Empordà i estesa com taca d’oli a quasi tot el Principat- que menaren al restabliment de Joan II, durant els quals els pagesos, dirigits per Francesc de Verntallat, mantingueren llur penó contra les forces tradicionals, no conduïren, tanmateix, a cap resolució immediata del problema remença, que originà una segona guerra (1483-1486), estrictament pagesa i etapa darrera del conflicte, que es caracteritzà per la divisió dels remences en dos grups: el negociador dirigit per De Verntallat, que havia estat ennoblit pel rei, i l’extremista de Pere Joan Sala, que fou reduït per l’infant Enric d’Aragó. (Ulisses-11).

* LA PREGUNTA de la setmana.- Què va ser la ‘sentència arbitral de Guadalupe’?

* LA CITACIÓ de la setmana.- “A la vida tenim l’opció de córrer al costat de la massa o sortir-ne fugint”. Ingrid Bergman.************************************************************************************

Els colors del món

Vall de roures és una vila i municipi capital de la comarca aragonesa del Matarranya, dins la província de Terol. Si parla la llengua catalana i forma part dels Països Catalans per raó de la seva història, la seva llengua i cultura. És una vila per visitar. (Imatge:www.flickriver.com).

———————————————————————————————————–