Sí, és aquella pel.lícula d’Alfred Hitchcock amb James Stewart i Kim Novak com a actors principals. Però, ara, no es tracta d’aquest film. Més aviat seria la situació de quan els personatges salten de la pantalla i venen cap a la platea. Pot haver moments de tot. Somriures i llàgrimes, pànic, terror terrorífic…, totes aquelles emocions que la persona humana pot ser capaç de sentir i expressar.
A segons quins barris de Nova York, de carrers estrets, humits i profunds, expliquen, que encara hi ha persones de totes les edats i condicions, que senten un calfred a l’esquena perquè noten i creuen que King Kong els persegueix. El goril.la bo. En realitat, qui persegueix a qui?
El dolent de la pel.lícula real de la vida diària no és King Kong. És el personatge malvat i tenebrós del virus infernal que salta de la pantalla i s’escampa a la velocitat de la llum. S’incrusta als éssers humans que, en molts casos, no paren de provocar-lo constantment i en massa. Pot arribar a destrossar l’organisme de milions de persones. Ja ho estem veient. És com la peste bubònica. Quin futur els espera a les noves generacions? El de l’emblema de la calavera?
Al personatge del virus infernal que surt veloç i content de la pantalla, només se li pot combatre amb tres vacunes. A saber: la del distanciament, una continuada o freqüent rentada i desinfecció de mans i l’ús de màscares. Els canons de Bonaparte contra les urpes afilades del virus que ja ha aconseguit una gran victòria: 400 mil vehicles surten de Barcelona i milers d’altres grans ciutats de la nació catalana, malgrat l’avís de recomanació del Govern de la Generalitat de que no es surti. El virus acampa al seu aire davant una irresponsabilitat manifesta que augmenta amb la festa sense fre de les nits interminables. I d’un estiu amb una explosió solar pròpia d’un planeta en extinció.
La situació es veurà clara i terrible quan el mantell del virus infernal ho cobreixi tot, com en una nit sanguinolenta del Comte Dràcula, el vampir de Romania. Sí, vampir. La situació es veurà clara quan els malalts del virus infernal, s’amunteguin en els passadissos dels hospitals i els morts romanguin apilats a les voreres dels carrers, esperant un lloc on ser sepultats. Segurament en parcs públics com a Nova York.
En espera de noves vacunes, tres de molt importants: responsabilitat, disciplina i solidaritat.
reporteindigo.com
PestaNegra:l’apocalipsien formad’epidèmiaque va devastara Europa.
———————————————————
EL DEURE I LA GLÒRIA
James Meredith i la Universitat de Mississipí
LIFE | James meredith, Life magazine archives, African american …
pinterest.com
<<Va ser peraquesta raó perla qual vaignacionalitzarla Guàrdia NacionaldeMississipícom el mésadequatinstrument,si algún esnecessitava, per preservarl’ordre i lallei,mentre elscaps de lapoliciaexecutavenlesordres detribunal ies preparaven adonar-los suportmitjançant l’úsde qualsevol mitjàcivilo militarque així mateixfosnecessari>>.
(President JohnF. Kennedy, Discurstelevisat ala nació,La Casa Blanca, Washington,D.C.,30de setembre de1962).
<< It was for this reason that I nationalized the Mississippi National Guard as the most appropriate instrument, if any were needed, to preserve order and law, while police chiefs executed court orders and prepared to back themthrough the use of any civil or military means that were also necessary >>.
(President John F. Kennedy, Televised Address to the Nation, The White House, Washington, D.C., September 30, 1962).
<<Sentoprofundamentel fet queen aquestcases fesnecessàriala intervenciódeel braçexecutiu,peròtotsels altres mitjansialternatives, incloent lapersuasióila conciliació, ja havien estatesgotats.Si s’haguessinempratlesforcespolicials deMississipíperdonar suport a lesordres detribunal enllocdebloquejar-deliberadai il·legalment;sila Universitat deMississipíhaguésfet honora la seva famaadmetentpacíficamenta aquestsol·licitant d’acordambl’actitud queja hanadoptataltresUniversitats desuddes de faanys, haguésestatpossiblearribar a unasolucióassenyadasense que lesforcesfederalss’haguessinvistobligadesa intervenir>>.
(President JohnF. Kennedy, Discurstelevisat ala nació,La Casa Blanca, Washington,D.C.,30de setembre de1962).
<< I deeply regret the fact that in this case the intervention of the executive arm was necessary, but all other means and alternatives, including persuasion and conciliation, had already been exhausted.If the Mississippi police forces had been used to support the court’s orders instead of deliberately and illegally blocking them;If the University of Mississippi had lived up to its fame by peacefully admitting this applicant in accordance with the attitude that other Southern Universities have already adopted for years, it would have been possible to arrive at a sensible solution without federal forces being forcedto intervene >>.
(President John F. Kennedy, Televised Address to the Nation, The White House, Washington, D.C., September 30, 1962).
(En el propercapítol del ‘post’)
(In the next chapter of the ‘post)
——————————————————–
LA FRASE
“Estic disposat a dialogar amb tothom, també amb els que aplaudeixen la meva presó. M’estimo més el país que a mi mateix”.
“Estoydispuesto adialogarcon todos,tambiéncon losque aplaudenmi prisión.Prefieroel paísque a mímismo “.
“I am ready to talk to everyone, including those who applaud my prison.I love the country more than I love myself. “
Oriol Junqueras
BanderaCatalana.cat
Homesaviibo.Representant delpoble.Elegitmembrede la Cambra deRepresentants, de Madrid,idel ParlamentEuropeu.Prespolíticcatalàentre els altrespresos políticsi elsexiliatsaEuropa.Advocaihaadvocatsempreper la feinad’unataulade diàlegper solucionar elconflicteiproblema espanyolentre Espanyaila naciócatalana.
Wise and good man.Representative of the people.Elected member of the House of Representatives, Madrid, and the European Parliament.Catalan political prisoner among the other political prisoners and those exiled to Europe.He advocates and has always advocated the work of a dialogue table to solve the Spanish conflict and problem between Spain and the Catalan nation.
———————————————————
LA MÚSICA MÀGICA QUE MAI NO MORIRÀ
Johannes Brahms
———————————————————
L’APOCALIPSI
En lloc d’enteniment, la rebel.lió militar, el cop d’estat, la guerra civil i incivil espanyola. 1936, 1937, 1938, 1939, un milió de morts. La guerra interminable.
cat.elpais.com
Espanya, malgrat ser bressol del federalisme, és una nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades. Sempre guerres incivils i presons. L’autonomia de Catalunya, immemorial nació catalana, no és una autonomia veritable. No és la que volen els seus ciutadans. No és la que correspon a una nació històrica com Catalunya. L’Estat espanyol respon de manera autoritària, injusta i cruel a les demandes i aspiracions del poble i Govern de Catalunya. Això ho confirma el 80 per cent dels ciutadans de la nació catalana que volen la independència. L’actitud de l’Estat espanyol respecte a Catalunya, no encaixa a Europa ni en el món lliure.
• Vaig escoltar, per la ràdio, al senyor Sandro Rosell i Feliu, empresari, i vaig quedar estorat per tot el que explicava. Semblava trobar-me en un altre segle, envoltat de penombres, foscor i teranyines. Por, molta por. Un món a part.
Conegut, de gran manera, per haver estat president del Club de Futbol Barcelona, però, a més a més, el candidat que va obtenir el major nombre de vots de la història del club. Cosa important, fins i tot, per aquells ciutadans que el futbol tant els fa. Vet aquí, doncs, que en el seu relat obert per una entrevista de Mònica Terribas, va posar de manifest i a pit descobert tot el patiment viscut.
Mundo Deportivo
Un any i nou mesos en presó provisional t’esborren la pròpia condició humana, l’amargura per veure’t apartat de la teva família que et necessita i, a vegades, molt. La societat a la qual serveixes ja sigui com empresari o en el cas present, com a president d’un dels millors clubs de futbol del món. El planeta et cau a sobre, empresonat durant un any i nou mesos darrere barrots. L’amargura i el patiment et poden deixar paralitzat i més quan, un cop i un altre, el teu cervell treballador incansable et transmet el missatge de la teva innocència. Sóc innocent, innocent, innocent…què faig aquí?
I arriba un moment, després d’un any i nou mesos de presó, que cau l’asteroide sobre el seient buit de la palanca on, a l’altre costat, hi ha assegut Sandro Rosell a l’hora del pati a la presó. El salt cap a l’Univers de la llibertat és descomunal. La posta de sol torna a tenir un sentit meravellós. Sandro és absolt, innocent i lliure. Darrera hi ha la marca inesborrable d’un any i nou mesos de presó. Temps robat. Podem dir: mirant cap enrere amb ira?
Diario AS
Això ho explica Sandro Rosell en el seu llibre: ‘Una forta abraçada’: <<Després de passar 645 dies tancat he decidit compartir el meu dia a dia a la presó, on m’he adonat de l’enorme valor d’una forta abraçada>>. És d’esperar i desitjar que sigui un dels llibres més llegits arreu de les nacions que formen Espanya, i que Sandro Rosell pugui desenvolupar, amb èxit, la seva important tasca d’empresari. Avui més que mai proporcionar una ocupació digna, és com una de les benaurances del Sermó de la muntanya de Jesús de Natzaret.
N’hi ha dues que, en el cas de Sandro Rosell, hauríem de tenir ben presents:
<<Feliços els qui tenen fam i set de justícia, perquè seran saciats>>.
<<Feliços els perseguits a causa de la justícia, perquè d’ells és el Regne del Cel>>.
Twitter
Hi ha fets que en una nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades, en un Estat que hauria de ser federal per la seva condició de bressol del federalisme, en un Estat que s’autoproclama de dret, democràtic i de monarquia parlamentaria, hi ha fets que en una nació de nacions amb arrels profundament cristianes i catòliques, mai no haurien de succeir.
———————————————————
EL DEURE I LA GLÒRIA
James Meredith i la Universitat de Mississipi
<<En aquestcas, en elque fins fapocel GoverndelsEstatsUnits noes va veureimplicat, el senyorMeredithva presentarpersonalment unadenúnciaparticulardavant del tribunalfederalcontra aquellsque tractavende negar-lil’ingrés ala Universitat.Quanvan serdesafiadeslesordresjudicials,i aquellsque intentavenseu complimentser amenaçatsambl’arrestila violència, eltribunalfederald’Apel·lacionsdelsEstatsUnits, formatpel jutge–presidentTuttle,de Geòrgia;jutgeHutcheson,de Texas;jutgeRives,d’Alabama;jutgeJones,de Florida;jutgeBrown,de Texas;jutgeWisdom,de Lousiana;jutgeGirwin,d’Alabama;ijutgeBell,de Geòrgia, va establiramb absolutaclaredatque el complimentde les seves ordresera obligacióquehavia decomplirel GoverndelsEstatsUnits>>.
(President JohnF. Kennedy, Discurstelevisat a lanació,La Casa Blanca, Washington,D.C.,30de setembre de1962).
<< In this case, in which until recently the United States Government was not involved, Mr. Meredith personally filed a private complaint in federal court against those who tried to deny him admission to the University.When the court orders were challenged, and those seeking to enforce them, were threatened with arrest and violence, the United States Federal Court of Appeals, consisting of Judge-President Tuttle of Georgia;Judge Hutcheson of Texas;Alabama Judge Rives;Judge Jones of Florida;Judge Brown of Texas;Judge Wisdom of Louisiana;Judge Girwin of Alabama;and Judge Bell, of Georgia, established with absolute clarity that the fulfillment of his orders was an obligation that the United States Government should fulfill >>.
(President John F. Kennedy, Televised Address to the Nation, The White House, Washington, D.C., September 30, 1962).
<<Tot i que aquestGovern nohaviaestatoriginalmentpart en elcas, la meva responsabilitatcom a presidenteraineludible.I lavaig acceptar.La meva obligació,sota la Constitucióiestatuts delsEstatsUnits,era iés executarlesordres detribunal ambqualssevolmitjans quesiguinnecessaris,iambla mínima forçaidesordrecivil quepermetinlescircumstàncies>>.
(President JohnF. Kennedy, Discurstelevisat ala nació,La Casa Blanca, Washington,D.C.,30de setembre de1962).
Daily Mail
<< Even though this Government had not originally been a party to the case, my responsibility as president was inescapable.And I accepted it.My obligation, under the Constitution and statutes of the United States, was and is to execute the orders of the court with whatever means are necessary, and with the minimum force and civil disorder that circumstances allow >>.
(President John F. Kennedy, Televised Address to the Nation, The White House, Washington, D.C., September 30, 1962).
———————————————————
LA FRASE
“EstatsUnits,enparticular, no hatingut elsmissatgesde lideratgeocoordinació queun haguésesperat“
“Estados Unidos,en particular, no hatenidoLos mensajesdeliderazgoocoordinaciones queunohubieraesperado“
“The United States, in particular, has not had the leadership or coordination messages one would have expected.”
Bill Gates
el Periódico de Guatemala
———————————————————
LA MÚSICA MÀGICA QUE MAI NO MORIRÀ
Llegenda del piano, Ivo Pogorelich
———————————————————
L’APOCALIPSI
redaccion.com.ar
Mésde 20 milionsdepersonesvan morir a causade la pandèmiade grup en1918,iles diferentsreaccionsdeFiladefiaiSt. Louisvan demostrarl’efectivitatdel’distanciamentsocialper evitar la sevapropagació.
Más de 20 millones de personas murieron a causa de la pandemia de grupo en 1918, y las distintas reacciones de Filadefia y St. Louis demostraron la efectividad del distanciamiento social para evitar su propagación.
More than 20 million people died from the group pandemic in 1918, and the different reactions of Filadefia and St. Louis demonstrated the effectiveness of social distancing to prevent its spread.
Experts en economia van diagnosticar que el repressor 155, càstig a Catalunya de l’anterior president espanyol Mariano Rajoy, del Partido Popular, suport Ciudadanos, provocaria una infinitat de desastres econòmics i socials. Així ha estat. Des de l’any 2017 que aquesta situació no ha tingut fre i, aquest fet, propi del totalitarisme i exclusió del diàleg, ha perjudicat i perjudica als ciutadans de la Catalunya del paga i calla. Càstig per la seva participació en un referèndum on fer ús democràtic i pacífic de la seva llibertat d’expressió.
Supressió encoberta i judicialització
Un repressor 155 que va portar a una supressió encoberta de l’autonomia de Catalunya, immemorial nació catalana. Això va comportar un entorpiment de gestions econòmiques, socials i de serveis fonamentals. Però, la més greu, la substitució per part de Rajoy del treball i diàleg polític pels tribunals. Judicialització de la política. Advocats de l’Estat, jutges, fiscals, policia, Tribunal Suprem, Tribunal Constitucional…en lloc dels polítics que tenien i tenen que realitzar la seva tasca responsable i per la qual cobren sous importants i puntuals. I dietes. Funcionaris i més funcionaris, munts de funcionaris que encara volen cobrar més.
Una situació nefasta del 155 i que els experts econòmics van pronosticar un mal per l’economia catalana i de retruc per l’economia de les nacions que formen Espanya. Aquest perjudici es faria evident l’any 2020. Ja és aquí. Entre altres desgràcies, l’anunciat tancament de Nissan a Catalunya i que cal evitar.
Un Govern partit, una economia sense rumb
Com a conseqüència de l’erroni i equivocat 155 el Govern democràtic i eficaç de la Generalitat de Catalunya, presidit pel Molt Honorable President, Carles Puigdemont, va quedar partit en dues parts. Els representants presos polítics tancats a la presó, entre ells el gran historiador i Conseller d’Economia, Oriol Junqueras, -tots els polítics haurien de ser historiadors- i els exiliats polítics catalans a l’Europa del segle XXI, amb el president Carles Puigdemont al capdavant.
Junqueras i Nissan
Davant la situació actual de Nissan Catalunya, és urgent que el representant Junqueras esculli i encapçali una comissió per desplaçar-se al Japó. Un representant polític escollit pel poble com a diputat a Madrid i Eurodiputat a Europa. Pare de família, honrat, honest, estudiós, defensor de la dignitat de la nació catalana, de la Pau, la llibertat i la democràcia. Resulta inconcebible que a l’Espanya -nació de nacions- del segle XXI, hi hagi presos polítics catalans i exiliats polítics per l’organització d’un referèndum demanat pels ciutadans de Catalunya, per demostrar a l’anterior president Rajoy i al seu govern del Partido Popular la necessitat d’un treball polític i de diàleg per solucionar el conflicte i problema espanyol amb Catalunya. El senyor Rajoy ho va fer molt malament.
Teologia i humanitat
El representant Oriol Junqueras que és un gran i noble negociador -llàstima que el senyor Rajoy no ho hagués volgut aprofitar-, està preparat per anar a Yokohama a parlar amb el senyor Makoto Uchida, president de Nissan Motor Co.,Ltd., que, per cert, és llicenciat en teologia per la Universitat de Doshisha. Una bona manera d’iniciar l’entrevista.
Milers i milers de treballadors de Catalunya, immemorial nació catalana, així ho demanen. Milers i milers de treballadors estan disposats a donar tot el seu esforç i il.lusió per fer més gran la seva empresa, en aquest cas, Nissan Catalunya.
Donin un permís al representant Oriol Junqueras per anar a Yokohama. La democràcia i la política al servei del poble, així ho demanen.
Oriol Junqueras
elplural.com
Makoto Uchida
negociosmagazine.com
Yokohama
ISERD | Home
—————————————————————–
EL DEURE I LA GLÒRIA
James Meredith i la Universitat de Mississipí
<<Reconecque aquest període detransicióiajusta les nostres terresdesudésuna mica durper a moltespersones.Nil’Estat deMississipíni qualsevolaltre Estatdesudmereix serculpatde totselserrorsacumulatsdurantelsúltims centanysde relacionsracials.És certque hi ha hagutfracassos enaquestesrelacions, però en lamesura quecal considerartalsfracassoss’ha d’inclourela responsabilitat de totsnosaltresen les seves causes;totsen absolut,cada Estaticada ciutadà>>.
(President JohnF. Kennedy, Discurstelevisat ala nació,La Casa Blanca, Washington,D.C.,30de setembre de1962).
<< I recognize that this period of transition and adjustment in our southern lands is a bit hard for many people.Neither the State of Mississippi nor any other southern State deserves to be blamed for all the errors accumulated during the last hundred years of race relations.It is true that there have been failures in these relationships, but to the extent that such failures must be considered, the responsibility of all of us in their causes must be included;all at all, each State and each citizen >>.
(President John F. Kennedy, Televised Address to the Nation, The White House, Washington, D.C., September 30, 1962).
<< Les ordres de tribunal en el cas Meredith estan començant a ser complertes. El senyor James Meredith resideix ja dins el recinte de la Universitat de Mississipí. Això s’ha aconseguit sense l’ocupació de la Guàrdia Nacional o una altra classe de tropes. I és d’esperar que, en el futur, els funcionaris federals i els oficials encarregats de fer complir les lleis en l’Estat de Mississipí, podran tornar a les seves normals activitats amb plena confiança en la integritat de la llei nord-americana. És així com ha de ser, ja que la nostra nació s’ha fundat sobre el principi que l’observació de la llei és l’eterna salvaguarda de la llibertat, i el desafiament de la llei el camí més segur cap a la tirania. La llei que tots obeïm inclou les normes finals dels tribunals, així com les dels nostres cossos legislatius. Fins i tot entre els homes que observen bé les lleis, molt poques d’aquestes són estimades, però són uniformement respectades i no es resisteixen a elles >>.
(President John F. Kennedy, Discurs televisat a la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 30 de setembre de 1962).
TimeToast
<< The court orders in the Meredith case are beginning to be carried out. Mr. James Meredith already resides within the campus of the University of Mississippi. This has been accomplished without the employment of the National Guard or other class of troops. And it is to be hoped that, in the future, federal officials and law enforcement officials in the State of Mississippi will be able to return to their normal activities with full confidence in the integrity of American law. This is as it should be, for our nation has been founded on the principle that observance of the law is the eternal safeguard of liberty, and defiance of the law the surest path to tyranny. The law we all obey includes the final rules of the courts, as well as those of our legislative bodies. Even among men who observe the laws well, very few of them are loved, but they are uniformly respected and do not resist them >>.
(President John F. Kennedy, Televised Address to the Nation, The White House, Washington, D.C., September 30, 1962).
ThoughtCo
James Meredith i la Universitat de Mississipí
(Continuarà en el següent ‘post’)
—————————————————————–
LA FRASE
“Compranomésel necessari;el superflu, encara que costinomésun cèntim,éscar“
“Compra solamente lo necesario; lo superfluo, aunque cueste solo un céntimo, es caro”
“Buy only what is necessary; the superfluous, even if it costs only a penny, is expensive”
Lucio Anneo Séneca
Errata Naturae
L’estalvii previsió:una actuacióhumana necessàriaimés en elsmomentsactuals
—————————————————————–
L’apocalipsi
Twas a dark day in Dallas, November ’63
A day that will live on in infamy
President Kennedy was a-ridin’ high
Good day to be livin’ and a good day to die…
Fa un dia fosc a Dallas, novembre del 63 Un dia que viurà en infàmia El president Kennedy era el màxim Bon dia per estar viu i bon dia per morir …
‘Murder Most Foul’: ‘Assassinat més immund’
Bob Dylan, la permanència responsable
——————————————————————
Olga Palahi Jordi – WordPress.com
Inconcebiblea l’Espanyai Europadesegle XXI.El problema iconflicteroman icadavegada ésmésfort.
Inconcebible en la España y Europa del siglo XXI. El problema y conflicto permanece y cada vez es más fuerte.
Inconceivable in Spain and Europe of the 21st century.The problem and conflict remain and it is getting stronger.
——————————————————————
Revista Grada
La Caixafinançasis projectesque lluitencontra laCovid–19
La Caixa finances six projects that fight against Covid-19
Durant l’Administració del President John F.Kennedy, els ciutadans negres americans van veure defensats el seus Drets Civils i Humans. Que un afro-nord-americà, James Meredith, entrés a la Universitat de Mississipí escortat, però, la porta es va obrir. I es va obrir pels negres nord-americans en nombroses situacions de la vida diària. Va ser una lluita de cada dia, persona a persona, família a família i en el que els negres nord-americans han vençut. D’aquí que determinada brutalitat policial i abús de la força d’aquells anys, es manifesti avui en alguns llocs com a conseqüència d’una penosa ignorància i d’una presidència irresponsable.
——————————————————————————————
Pot ser no he estat gaire atent a la informació que ens arriva de la Xina, en el sentit de la lluita contra aquest virus infernal. Una informació difícil i complicada i que no arriba molta. No només per protegir la salut i la vida dels seus milions de ciutadans i, ara, els del planeta Terra, sinó també per l’eradicació d’aquest verí. A la fi i al el cap, es tracta de salvar a milions de consumidors del món. Perquè, queda demostrat que, sense consumidors la Terra va girant, però, el món, rellisca cap a l’infern. I ara, el gran forat negre podria ser la tardor, per la qual cosa ens podríem preguntar: coneixem bé a l’enemic?
Sembla que la bomba atòmica -la Xina la té- no hi pot fer res. Tampoc la Gran Muralla, de més de 21 mil quilòmetres de llarg. Ara bé, deixar d’incordiar a animals exòtics i mamífers que viuen tranquils en els seus confins, podria ser possible? Deixar de caçar-los de les seves madrigueres, podria ser possible? Deixar de vendre’ls al públic i, fins i tot, podria ser possible deixar d’exportar-los?
Expliquen, que en el mercat d’aliments de Wuhan on va aparèixer el virus, ofereix una varietat de vida silvestre exòtica per a la venda, inclosos guineus vius, cocodrils, cadells de llop, salamandres gegants, serps, ratpenats, rates, paons, porcs espins i carn de camell…No poden deixar-los en pau?
De debó el govern de la Xina s’adona de l’immens dolor irreparable que pateixen les famílies del món, i de l’enorme desastre causat per aquest virus iniciat en un mercat d’animals vius de Wuhan? Quines mesures estan prenent perquè aquesta desgràcia humana no torni a passar? Què estan fent per trobar una vacuna que salvi la vida del planeta Terra?
La resposta de la natura i de la seva fauna martiritzada, en molts llocs del món, ha estat contundent. Ara és quan caldrà fumar la pipa de la Pau. Podria ser molt pitjor. Convertir la Terra en un altre planeta sec, contínues explosions de foc i magma, huracans sense parar, irrespirable, inhabitable, un planeta mort. Com Venus.
<< The ‘quality’ of American life must keep pace with the ‘quantity’ of material goods >>.
<< This country cannot afford to be materially rich and spiritually poor >>.
(President John F.Kennedy)
<<Per tant,limitant elcostpressupostaridelsprogramesexistents permantenir-lodins delslímits queheassenyalat,és alhorapossiblei necessariadoptar altresnoves mesures queno ens podem permetreretardar.Aquestesmesuresesbasenen una sèriede premissesfonamentals, agrupadessota quatreepígrafsrelacionats entre si:
<< Therefore, limiting the budgetary cost of the existing programs to keep it within the limits that I have indicated, it is both possible and necessary to adopt other new measures that we cannot afford to delay.These measures are based on a series of fundamental premises, grouped under four related headings:
“ENFORTIRLA NOSTRANACIÓ”
<<PRIMER,necessitemenfortir la nostranacióinvertinten la nostra joventut…>>.
<<SEGON, ens calenfortir la nostranaciósalvaguardantla sevasalut…>>.
<<TERCER,necessitemenfortir la nostranacióprotegint elsdretsbàsics dels seusciutadans…>>.
<<QUART,necessitemenfortir la nostranaciófent elmillori méseconòmicús dels seus recursosidisponibilitats…>>.
<< FIRST, we need to strengthen our nation by investing in our youth … >>.
<< SECOND, we need to strengthen our nation safeguarding its health … >>.
<< THIRD, we need to strengthen our nation by protecting the basic rights of its citizens … >>.
<< FOURTH, we need to strengthen our nation by making the best and most economical use of its resources and availability … >>.
L’Estat central, centralista i nacionalista espanyol no acaba de comprendre el significat d’un veritable autonomisme. Els fets donen aquesta sensació. El resultat és deplorable. L’anterior president Rajoy i el seu govern del Partido Popular, suport Ciudadanos, van fer tot el possible per encotillar Catalunya, immemorial nació catalana. L’ofec econòmic i social va arribar a límits insoportables. Una autonomia de pandereta ho embolica tot. No és tracta d’una veritable autonomia -la facultat de governar-se per les pròpies lleis-, sinó el desenvolupament d’una agència administrativa que només resol tot allò que l’Estat li mana.
Per a la nació catalana el treballar pel desenvolupament d’una veritable autonomia constitueix un camí d’espines. Una barbaritat que no lliga amb el progressisme d’una Europa lliure. Una barbaritat orquestada per l’anterior president Rajoy i el Partido Popular, com va ser instar a signar i recollida de signatures contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Tribunal Constitucional i destrossa de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Utilitzar a la nació catalana com a arma electoral. Notable creixement de l’independentisme. El president Artur Mas demana una vegada i una altra a Rajoy, establir un pacte fiscal per ajudar a la Catalunya pagadora a sortir de l’ofec econòmic i social. Qui més paga, menys rep. Immobilisme total per part del govern de Rajoy. Augmenta el descontent popular i l’independentisme.
La situació, que s’agreuja cada vegada més, desemboca en la consulta i procés participatiu del 9N. La xifra de 2.236.806 el nombre de persones que participen en la consulta i de la qual , un 80,72% donen suport a la independència de Catalunya. Mentre, a Madrid, el president Rajoy i el seu govern del Partido Popular, dormen als llimbs. Immobilisme, ineficàcia i mediocritat. La Catalunya que aporta el 20% al PIB espanyol, no val la pena escoltarla. Es renúncia al deure i treball polític i es passa a la judialització i als tribunals. Càstigs pel 9N davant la contundent expressió dels ciutadans. Creix l’independentisme a Catalunya.
Utilització de la llengua catalana com a arma electoral tant per part del Partido Popular com de Ciudadanos. Conflictes continuats amb el ministre d’Educació,Cultura i Esport, José Ignacio Wert. Dòna la sensació que l’anterior president Rajoy i el govern del Partido Popular es trobaven i es troben com peix a l’aigua en l’ofec econòmic i social de la nació catalana. Siempre contra Cataluña, paga i calla. Un mal camí acompanyat d’una escassa intel.ligència i visió polítiques. La substitució del deure i treball polític pels tribunals, ha fet fora al Partido Popular i Ciudadanos de la via de solucions útils i constructives. El va fer fora del govern d’Espanya, nació de nacions no reconegudes ni acceptades, on la manca d’una nació formada per Estats federals lliures és l’orígen d’una constant inestabilitat política i territorial.
El Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, castigat i inhabilitat pel procés participatiu del 9N, abandona la presidència de la Generalitat. Ja no hi ha marxa enrere. L’independentisme avança. Rajoy, incapaç de dialogar i oferir una solució per Catalunya –Catalunya, paga i calla-, no sap fer res més que posar més llenya al foc. Sembla, que anar contra Catalunya li dóna més vots. D’aquells que l’any 2006 ell mateix va instar a signar contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. A Espanya l’anticatalanisme resulta fàcil d’explotar. És com una mina d’or i, a el mateix temps, una marca de subdesenvolupament polític i social. Una nació de nacions esquerdada, inestable.
Carles Puigdemont, nou Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya.
(Tema amb el qual seguirà en el proper ‘post’)
——————————————————————————————
EL DEURE GLÒRIA
<< Pucinformar-vos quel’estat d’aquestavellaperò joveUnió enel 175any de la sevavida ésbo…Al nostre país, la recessióha quedatenrere…Potserarribila temptacióde descansar,perquè elcamí haestat llarg,la càrregapesada,i el paspersistentmentràpid.Però nopodem estarsatisfetsidescansarara.Aquestaés lavessantdel turó,noel cim.La meraabsènciade recessióno implicadesenvolupament.Això haestat elcomençament,però nohemfetmés quecomençar.Ara haarribat elmomentd’obtenir el majorprofitde les nostresguanys, de traslladarel renéixerde la nostrafortalesanacional cap alcompliment del nostrepropòsitnacional…
(President JohnF. Kennedy,CongrésdelsEstatsUnits14 de generde 1963).
<< I can inform you that the state of this old but young Union in the 175th year of its life is good … In our country, the recession has been left behind … The temptation may come to rest, because the road hasbeen long, the load heavy, and the step persistently fast.But we cannot be satisfied and rest now.This is the side of the hill, not the top.The mere absence of recession does not imply development.This has been the beginning, but we have only just begun.Now is the time to make the most of our profits, to shift the rebirth of our national strength to the fulfillment of our national purpose …
(President John F. Kennedy, United States Congress, January 14, 1963).
<<La reducciód’impostos,persi sola,no és suficient perenfortir la nostrasocietat, per proporcionaroportunitats alsquatre milionsd’americansque neixencadaany, per millorar lesvidesde 32 milionsd’americansque viuen alsravalsde la pobresa.La qualitat de vidaamericanaha de mantenirel pas ambla quantitatdelsbénsmaterials.Aquest paísnoes pot permetre elluxe de serricmaterialmentiespiritualmentpobre…
(President JohnF. Kennedy,CongrésdelsEstatsUnits14 de generde 1963).
<< Tax reduction alone is not enough to strengthen our society, to provide opportunities for the four million Americans born each year, to improve the lives of 32 million Americans living in the slums of poverty.The American quality of life must keep pace with the quantity of material goods.This country cannot afford to be materially rich and spiritually poor …
(President John F. Kennedy, United States Congress, January 14, 1963).
(President JohnF. Kennedy,CongrésdelsEstatsUnits14 de generde 1963).
<< Therefore, limiting the budgetary cost of existing programs to keep it within the limits I have indicated, it is both possible and necessary to adopt other new measures that we cannot afford to delay … >>.
(President John F. Kennedy, United States Congress, January 14, 1963).
—————————————————————————–
LA FRASE
<<El millortreballen equipvede gent quetreballa de formaindependentcap a una metacomuna>>.
<< El mejor trabajo en equipo viene de gente que trabaja de forma independiente hacia una meta común>>.
<< The best teamwork comes from people who work independently towards a common goal >>.
Si les diverses Comunitats Autònomes i nacions que formen Espanya, no poden decidir segons les seves peculiars característiques, distàncies territorials, llengües, institucions socials i econòmiques, cultures diferents, autonomies històriques, els seus Parlaments i segons les seves lleis, llibertats i responsabilitats, no cal la grandesa de l’autonomia humana i política intel.ligent. Només caldria retornar al centralisme autoritari que anul.la la capacitat humana il.lusionadora i responsable. Després, és quan l’independentisme té la raó de ser.
Amb presos polítics catalans i exiliats polítics catalans serà molt difícil, gairebé impossible, que Catalunya, immemorial nació catalana, pugui contribuir a cap pla de recuperació econòmica de les nacions que formen Espanya
Primer va ser ‘Caixa de Pensions’, per ajudar sobreviure a les famílies i treballadors brutalment picats, durant la ‘Setmana Tràgica’ de Catalunya de 1909. Els morts hi van ser. Més tard, el nom es va allargar. ‘Caja de Pensiones para la Vejez’. Però, faltava una paraula clau, ‘…y de Ahorros’ per engrandir la seva tasca econòmica, però, per sobre de tot, la seva extraordinària Obra Social que encara avui perdura. La tercera del món. ‘Gates Foundation’ és la primera, seguida de ‘Wellcome Trust’.
El gran creixement econòmic i social de la ‘Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros’, va col.locar un altre afegit al seu nom que marcaria l’inici de la seva expansió territorial, ‘Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros de Catalunya y Baleares’.
Arribada la democràcia, tantes vegades interrompuda a cops de pronunciaments, rebel.lions militars, revoltes i cops d’estat, la llengua catalana va agafar empenta i va anant sortint del “si eres español, habla español”, “hable bien, sea patriota, no sea bárbaro”, “hable cristiano”…propis del totalitarisme i autoritarisme dictatorials. Així, el nom de l’entitat d’estalvi i previsió catalana, es va poder canviar el nom i del qual s’enorgullia la nació catalana, “Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Catalunya i Balears”. I d’Andorra, es podia haver nomenat, ja que sempre hi va haver diverses sucursals en aquell Principat.
Els diversos noms no s’acaben, però, bo, també vol dir canvi, perseverança i permanència. I llocs de treball. El nom actual, ‘CaixaBank’, sorgit després de que es permetés l’enfonsament de les caixes d’estalvi, algunes amb 150 anys d’existència. Així, els bancs, van aconseguir, de franc, una suculenta quota de mercat. Ara, pràcticament, amb poca competència.
De tots els noms oficials de l’entitat d’estalvi, un ha romàs enfortit per una expressió popular, sortida i reforçada de la ment i el cor del poble de la nació catalana: ‘la Caixa’. Un sentiment de cosa pròpia, familiar i de pertinença que mai ha abandonat a ‘la Caixa’, en tota la seva trajectòria de fortalesa i grandesa social i econòmica.
‘…i d’Estalvis’, de cara a la previsió dels infortunis i calamitats
Fossin els que fossin els temps i els anys, una paraula clau tant en el nom com en la seva activitat: ‘…i d’Estalvis’, ‘…y de Ahorros’ que volia expressar una finalitat humana i social: la virtut de l’estalvi. Si una família, un Estat, una empresa, un negoci, una persona, són capaços de practicar aquesta virtut, es podria afrontar l’infortuni amb més seguretat i tranquil.litat. Tant pels empresaris, treballadors i societat en general.
A la nació catalana, durant anys, han vingut milions de visitants. L’any 2019 van arribar 19,3 milions de persones de visita i es van gastar més de 21.000 milions d’euros. Es va estalviar el que havia d’estalviar-se per a l’infortuni que pugui passar en el futur?
Quan es té en consideració bens i serveis, les vendes de les empreses catalanes a la resta d’Espanya, 61.134 milions i les exportacions a la resta del món, 60.526 milions. Es va estalviar el que havia d’estalviar-se per l’infortuni que pugui passar en el futur?
El producte interior brut de Catalunya va arribar als 250.597.000 d’euros el 2019, xifra que representa un creixement anual d’un 1,9%. Es va estalviar el que havia d’estalviar-se per l’infortuni que pugui passar en el futur?
L’aeroport del Prat va tancar el 2019 amb un nou rècord de passatgers, 52,6 milions. Això representa un augment del 5 per cent, comparat amb un any enrere. Es va estalviar el que havia d’estalviar-se per l’infortuni que pugui passar en el futur?
Set milions de roses venudes a Catalunya, al Sant Jordi de 2019. Es va estalviar el que havia d’estalviar-se per l’infortuni que pugui passar en el futur?
Uns 15 festivals van fer ells mateixos una anàlisi sobre l’impacte econòmic que han tingut i, en conjunt, van comunicar ingressos per 327,8 milions d’euros. Els que van generar més diners van ser el Primavera Sound i el Sónar, amb 120 milions cadascun, seguits del Festival de Cap Roig, el Festival Castell de Peralada i el Festival de la Porta Ferrada, amb beneficis entre 20 i 10 milions. Es va estalviar el que havia d’estalviar-se per l’infortuni que pugui passar en el futur?
Un exemple. Girona, Temps de Flors, consolida la xifra al voltant de 250.000 visitants en l’edició de 2019. Un moviment econòmic important per la ciutat. Es va estalviar el que havia d’estalviar-se per l’infortuni que pugui passar en el futur?
El Club de Futbol Barcelona va obtenir la temporada 2018-2019, 852 milions en beneficis. Ho diu la revista ‘Forbes’ que també explica les persones més riques d’Espanya, nació de nacions, i de Catalunya. Es va estalviar el que havia d’estalviar-se per l’infortuni que pugui passar en el futur?
Els ciutadans de la nació catalana aporten cada any en impostos, la xifra de 16.800 milions d’euros un 8,2% del PIB català i que no tenen retorn per part de l’Estat central i centralista. Es va estalviar el que havia d’estalviar-se per l’infortuni que pugui passar en el futur?
Com es pot permetre que l’economia submergida arribi a Espanya a un 22% del PIB? La més alta, amb escreix, de la Unió Europea. Quina irresponsabilitat! Quina vergonya!
Mentre que el govern espanyol ja ha presentat els pressupostos generals de l’Estat amb una nova baixada de l’IRPF, Espanya es confirma com l’únic país de la Unió Europa que supera el 3% de dèficit i, a més, és el quart país per la cua de l’eurozona en recaptació d’impostos. (Pressupostos vigents del senyor Montoro, Partido Popular).
Si Espanya se situés en la mitjana europea de recaptació d’impostos, aflorarien prop de 100.000 milions d’euros, una xifra que comportaria superàvit i facilitaria el pagament de partides com les pensions.
Són uns exemples mínims davant l’enorme potencial econòmic de Catalunya, però, que a el mateix temps, indiquen una important capacitat d’estalvi tant pel Govern, els empresaris i treballadors. Situacions com aquesta pandèmia o altres calamitats que ens puguin caura a sobre, posen de manifest la importància de l’estalvi i previsió.
Virtut humana que qui la practiqui, pugui o vulgui practicar -cadascú segons les seves possibilitats-, comporta una bona actuació humana tant per l’estalvi com per altres exigències de la vida.
Com perquè cap empresa acomiadi a ningú. Com perquè cap treballador perdi el seu lloc de treball. Com perquè amb empreses estalviadores, ningú pugui ser acomiadat davant d’una pandèmia com l’actual.
La Fundació la Caixa, a través del seu programa EduCaixa, i el Living Lab de Salut d’IrsiCaixa posen en marxa el Coronavirus Community Lab, la primera iniciativa participativa que convida la població a presentar projectes de ciència ciutadana que millorin la gestió de la crisi de
Dirigit especialment a alumnes i docents de segon cicle d’ESO i batxillerat, i també a famílies i adults de tot Espanya i Portugal, el Coronavirus Community Lab els ofereix l’oportunitat de contribuir a l’apoderament i mobilització de la seva comunitat més pròxima (família, centre educatiu, comunitat de veïns, barri, associació…), estudiar la situació particular d’una manera holística i explorar i implementar solucions per millorar la seva salut integral: la salut física i mental, la socialització, la nutrició, el descans i l’activitat física, entre d’altres.
Aquest programa també vol donar resposta a problemes que afectin diferents comunitats com, per exemple, joves afectats emocionalment per la situació o amb dificultat per seguir les activitats educatives a causa d’un limitat accés a les TIC.
Reposador
El principal propòsit d’aquesta iniciativa és la creació d’un reposador on s’acolliran totes les iniciatives de ciència ciutadana per donar-los visibilitat i difusió, fomentar sinergies i crear una xarxa de solucions a l’abast de tothom.
A més, es premiaran les tres millors iniciatives amb oportunitats de formació ‘online’ amb l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) i sis kits d’eines TIC (dos per premi) perquè els equips guanyadors pugui ajudar famílies de la comunitat en risc d’exclusió social.
El termini de presentació dels projectes, obert a tot Espanya i Portugal, és de l’1 d’abril al 12 de juny.
El presidente de la Fundación Bancaria La Caixa, Isidro Fainé, saluda a pacientes en el Hospital Clinic de Barcelona.
Desde el 2009, la Caixa ha destinado un total de 5.030 millones de euros a la obra social, según el balance que ha hecho la entidad sobre el presupuesto invertida en acción social, cultural y científica en los diez últimos años.
El estudio, impulsado en colaboración con la Obra Social “la Caixa” y la Confederación Española de Familiares de Personas con Alzheimer y otras Demencias (CEAFA), señala que los cuidadores que participan en estas sesiones también mejoran la resiliencia, que es la capacidad de las personas de sobreponerse a situaciones difíciles y estresantes emocionalmente y salir reforzadas de ellas.
La Obra Social La Caixa, el Centro de Investigación Biomédica en Red de Enfermedades Raras (Ciberer) y la Fundación Mencía han firmado un acuerdo para llevar a cabo un proyecto pionero de investigación preclínica de una enfermedad mitocondrial que servirá para buscar posibles tratamientos para esta patología y contribuirá a mejorar el conocimiento de otras enfermedades mitocondriales similares.
Los niños son el eslabón más débil al depender totalmente de los adultos para tener la vida que merecen. Es necesario aumentar las ayudas tanto estatales como las de iniciativa privada para garantizar el presente y el futuro de nuestros hijos. Y eso es lo que nos cuenta el vídeo, como la Obra Social «la Caixa» está colaborando para romper el círculo de la pobreza que se transmite de padres a hijos. Lo hacen a través del programa CaixaProinfancia.
Para luchar contra el cáncer, el Hospital Sant Joan de Déu (con el apoyo de la Fundación Leo Messi, la Fundación FC Barcelona y la escuela de negocios IESE) ha llevado a cabo una campaña para recoger, mediante donativos, los 30 millones de euros necesarios para construir el mayor centro de oncología pediátrica de Europa. De este modo, desde la Obra Social ”la Caixa” nos queremos sumar a ellos para ayudar en la construcción de este gran centro que beneficiará a cualquier niño que padezca esta enfermedad.
Romà Macaya va comprar els terrenys l’any 1899 i va encarregar un edifici de nova planta a Josep Puig i Cadafalch; format per planta baixa, principal, dues plantes superiors i dues torres. Aquest Projecte havia de ser un edifici nou, residencial, propietat de Romà Macaya Gibert on s’instal·laria el matrimoni.
El Palau Macaya de la Obra Social ‘La Caixa’, cardioprotegido
La Fundación Bancaria “la Caixa” completa esta semana la cardioprotección de sus centros más relevantes con la instalación de un equipamiento de desfibrilación de última generación en el Palau Macaya de la Obra Social “la Caixa”, en Barcelona. Esta iniciativa incluye la formación de los profesionales del centro para que, en caso de emergencia, puedan utilizar con éxito estos dispositivos. Tanto los desfibriladores como los cursos de formación los aporta Transporte Sanitario de Catalunya (TSC)
La Caixa reivindica la figura de Francesc Moragas en el 150 aniversario del nacimiento del fundador de la entidad
«La transformacióde La Caixaal llargde mésd’unsegle s’hafetconservant la sevaessència, els seusvalors, la seva culturaorganitzativai, per descomptat, el seu compromísambla societat,ambles seves persones,amb la seva cultura,amb la seva educacióiamb la sevaciència.Que la memòriade totel que va ferMoragasitots els que hanvingut desprésensajudi apoder seguirconstruintaquestagran institucióque avuiés i representaLa Caixa>>. (Isidre Fainé)
«No es pot seremprenedorsinoésoptimista iestéfe en el queun creu queespot ferrealitat.Moragas,ambun gestde complicitat, deia:“L’impossibletan solsésuna micamésdifícil que lescosesdifícils“». (Isidre Fainé).
El primer equipo de la entidad burgalesa, en colaboración con los voluntarios de la Obra Social La Caixa, han compartido la mañana de este miércoles con los niños ingresados en el hospital
Exposición Génesis. Sebastiâo Salgado. Obra Social “la Caixa”
Génesis es un mosaico increíble donde la naturaleza se expresa en toda su grandeza. Después de casi tres décadas de reflexión sobre los dramas y tragedias de la humanidad, el reconocido fotógrafo brasileño Sebastião Salgado inició en 2004
Obra social “La Caixa”, en su afán por la divulgación de la cultura, realiza interesantes exposiciones para todos los públicos sobre muy diversos temas, con carácter temporal e itinerante.
La Acción social en el ámbito rural de ‘la Caixa’ selecciona los mejores proyectos de 2017
•••
Una ObraSocial iCulturalextensíssimaque se situaen tercer llocen l’ordre mundial.Números, xifres,apuntscomptables, comptabilitat, inversions, serveiseconòmics i d’estalvi, caixers automàtics, productes, assegurances,negoci…que situen,precisament,la persona humanacom a receptorimportant d’aquestnegocique procedeixde la força del’estalviiprevisió. La confiançade milionsd’impositorsiel treballde directiusiempleatsfapossible que,de la generacióde beneficisestalviats, una partimportantreverteixien aquesta extensaObraSocial iCultural de laFundació“la Caixa”.
Finalitat primordial per aquells temps (1904), i l’objectiucomplertiper moltsanys, del senyorFrancescMoragasi Barret,fundadorde la ‘Caixa de Pensions‘, avui,‘CaixaBank‘.
<El 1961vam partirper a unviatgeno menysperillós que elemprèsel 1630per l’Arbella>>deia elpresidentelecteKennedyael coslegislatiu deMassachusettsel 9 de generde 1961.<<Perquèaquells als qualsse’ls dónamolt,moltse’lsdemana.Iquan en algunadata futural’alt tribunalde la Històriajutgicadascú de nosaltres, observant sien el nostrebreutempsde serveihemcomplertamb les nostresresponsabilitatscap a l’Estat, el nostreèxit ofracàs, en qualsevolcàrrec quehàgimexercit,esmesuraràperlesrespostesa quatrepreguntes:
(President JohnF. Kennedy, CosLegislatiude Massachusetts, 9 de generde1961).
<In 1961 we set off for a journey no less dangerous than that undertaken in 1630 by Arbella >> -said President-elect Kennedy to the Massachusetts legislative body on January 9, 1961. << Because those who are given a lot,much is asked of them.And when at some future date the high court of History judges each one of us, observing whether in our brief time of service we have fulfilled our responsibilities towards the State, our success or failure, in any position we have held, will be measuredfor the answers to four questions:
(President John F. Kennedy, Massachusetts Legislative Body, January 9, 1961).
<< First: We were truly men of courage, with courage to face enemies, and courage to face, when necessary, friends;Courageous to resist both public pressure and private greed? >>.
<<Segon:¿Vam serveritableshomesde judici, amb visiótantdeel futur comdeel passat,dels nostres propiserrorscom delserrorsdels altres,ambsaviesasuficientper adonar-nosdel que novam saberisuficientsinceritatperadmetre-ho...?>>.
<< Second: Were we true men of judgment, with a vision of both the future and the past, of our own mistakes and the mistakes of others, with enough wisdom to realize what we did not know and enough sincerity to admit it ...? >>.
<<Tercer:Vam serveritablementhomesíntegres, homesque maies van separardelsprincipisen elsqualscreienodepobleque creiaen nosaltres;homesals queniel lucremonetarinil’ambiciópolíticapodrienmaiallunyardel’acomplimentde la nostrasagradaobligació?>>.
<< Third: Were we truly honest men, men who never separated from the principles in which they believed or from the people who believed in us;men whom neither monetary profit nor political ambition could ever keep from fulfilling our sacred obligation? >>.
<< Finally, were we really fully dedicated men, with the honor not mortgaged to an individual or a group and not committed by a private objective or obligation, but dedicated solely to serve the public good and the national interest?
„Overcrowded in the heights, hungry, subjected to violent storms and strange epidemics, all family and social ties broken, the survivors would begin to suffer from the lack of oxygen due to the disappearance of the plankton algae and the reduction of the terrestrial vegetation.Confined to the narrow strip of land that would separate the dead seas from the barren mountain slopes, the human species would experience intolerable agony.Perhaps thirty or fifty years after the death of the oceans, the last man on the planet, in which organic life would be limited to bacteria and some ghouls, would breathe his last breath. “
Navegador francés, explorador de mar,científico, fotógrafo e innovador 1910 – 1997
———————————————————————–
MÚSICA PER A LA SALUT, LA DEMOCRÀCIA I LA PAU
En aquests moments de tragèdia universal, la música de les grans nacions lliures, culturals i artístiques, no només és una columna de la civilització, és una companyia agradable en hores d’incertesa.
Quaranta anys de competències en la Sanitat Pública, amb èxit, i ara resulta que el govern central i centralista del Partido Socialista Obrero Español, li treu a Catalunya, immemorial nació catalana, aquesta competència constitucional. Fins quan i per quins motius pràctics, tècnics i de reconeguts bons resultats per part de la Sanitat Pública Catalana? I també les competències en Seguretat agafant el comandament de la policia autonòmica. Són dos 155? El del senyor Rajoy -oficial- que tant desastre ha causat i, ara, el del president Pedro Sánchez, utilitzant el ‘coronavirus’ com a pretext.
La nació catalana no oblida als seus representants elegits pel poble i al també eurodiputat, Oriol Junqueras, comdemnat, comdemnats en conjunt a 100 anys de presó per haber participat en l’organització d’un referèndum pacífic, sense violència per fer veure al senyor Rajoy i al seu govern del Partido Popular, suport Ciudadanos, que milions de ciutadans de Catalunya no estaven d’acord amb l’ofec económic i social de la nació catalana, mitjançant una autonomia encotillada. Tampoc oblida als exiliats polítics catalans, alguns d’ells, asseguts ara en el Parlament europeu. Com, d’aquesta manera, es pot seure el govern de Catalunya en una ‘taula de reconstrucció’?
Desmembrant l’autonomia històrica de Catalunya -ja ho és pel seu Estatut d’Autonomia destrossat i el pèssim i injust sistema de finançament-, puja el nivell de l’independentisme i augmenten les raons per l’autodeterminació. D’aquesta manera, li és molt difícil, gairebé impossible a la nació catalana i al seu govern, participar en una ‘taula de reconstrucció’, a Madrid, tant lluny de Catalunya i amb una manera tant diferent de pensar, treballar i obrar.
El president espanyol Pedro Sánchez, hauria de començar a preparar les maletes?
Per alpresidentespanyol PedroSanchez, potsercaldria començar apreparar lesmaletes,perquèla seva decisiód’enviara milions deciutadans ala feina,precisamentara que elvirusinfernalcomençaa disminuirel seu avanç, pot ser moltequivocada.Ho diuenbastantsexperts mundialsen aquestaclassede malalties.Per a moltsciutadansserà unaqüestióde vidao mort. Davant tant i tant dolor, és necessàriatantaprecipitació?
Un empentanegament que no cessa
♦ Va succeir aquí, i fa 14 anys que dura. No és una situació per oblidar. Va ser l’orígen de
tot. Tants jutges i fiscals que actuen implacablement contra els independentistes del referèndum de la pau, la democràcia i la no-violència, enfront del mur del menyspreu i ofec autonòmic i econòmic contra la nació catalana, per part de Rajoy i el seu govern del Partido Popular, amb el suport de Ciudadanos. L’abscència d’actuació de cap jutge i fiscal.
Les altres nacions que formen Espanya, constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades i sempre al darrere del que faci Catalunya, que és la que rep les estomacades. Catalunya, paga i calla davant la injustícia d’un sistema de finançament que s’acosta a un espoli fiscal demostrat.
Recollida de signatures l’any 2006 per part de Rajoy, personalment, pels territoris de les nacions que formen Espanya, contra la llei orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, revisat pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovat pel Parlament, retallat i aprovat pel Congrés dels Diputats i el Senat, ratificat pel rei i pel poble de la nació catalana. Aquesta recollida de signatures va ser un acte desastrós. –Firmar contra Catalunya, deien-, de manca de qualitat demòcràtica i responsable de la situació actual. També la posterior destrossa de l’Estatut. Dotze de les 17 comunitats autònomes -autònomes?-, que Catalunya ajuda a finançar, signant contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. I tot perquè ho deia el senyor Rajoy -instigar a signar- i el Partido Popular amb el suport de Ciudadanos.
Cap actuació de jutge i fiscal per parar l’atropellament contra l’esmentada Llei Orgànica. Ara, 100 anys de presó al conjunt dels presos polítics catalans i exiliats polítics, per l’organització d’un referèndum i amb la participació de milions de catalans. Es va votar en el 96% dels col.legis electorals amb un total de 2.262.424 paperetes. Van votar a favor del sí, 2.220.144 ciutadans que representa un 90%. Les càrregues policials van deixar 844 ferits per tot Catalunya.
Ara, un empantanegament que no cessa i el conflicte i problema espanyol amb la nació catalana segueix obert.
Al’esforçtitànicde laSANITAT de Catalunya i lade les nacions queformen Espanyai que necessitade més recursos.A lespersonesen extremconfinadesper la sevalluita de cadadia iambintel·ligència,contraaquest virus que calconfinaren la solitudmésextrema ifer-lo desaparèixer.Als metgesicientífics queestantreballanttenaçment, per aconseguir unamedicaciói vacuna.Al meravellósPlanetaTerra quesegueix enmovimentialbergant ala civilització humana.Intel·ligènciai salut!
Per la participació en l’organització d’un referèndum de Pau, sense violència, front l’immobilisme i menyspreu del senyor Rajoy i el seu govern del Partido Popular, suport Ciudadanos, davant l’ofec econòmic i autonòmic de Catalunya.
Com a premi, garrots de presó. Aquest és el reconeixement a la bondat, intel.ligència i treball polítics d’Oriol Junqueras. Les nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades que formen la denominació Espanya, tenen sort del President d’Esquerra Republicana de Catalunya, pres polític català, patriota, heroi i màrtir.
Progressisme eficaç en lloc de teranyines
Gràcies a Oriol Junqueras, president d’un partit republicà amb més de vuitanta anys d’existència i amb ni un sol cas de corrupció política, Espanya, nació de nacions, té un govern a l’Estat que afirma que vol ser progressista. Cal tenir coratge polític, honestedat i valentia per treballar i lluitar per aquest progressisme que ha de ser just, eficaç propi d’un estat modern, lliure i europeu. Treure de sobre les teranyines i l’anquilosament dels temps de María Castaña. Treure de sobre la pols d’una Constitució immobilista que sembla soterrada sota tones de marbre. Aquest és el trist paper que el Govern de Madrid, el Congrés dels Diputats i el Senat li fan fer.
Una penosa repressió, suplanta el treball polític
L’anterior president Mariano Rajoy i el govern del Partido opular, suport Ciudadanos, amb la Constitució a la mà i l’enteniment polític, podien haver treballat per solucionar el problema i conflicte espanyol amb Catalunya, però, la seva opció va ser, mitjançant la repressió, complicar encara més les coses i la ruptura que estem veient. Ara, només s’imposa un referèndum per l’autodeterminació de Catalunya, immemorial nació catalana. Una Catalunya on, la repressió de cada dia, fa que ja no tingui res a veure amb Espanya.
Tret dels seus escons del Congrés i del Parlament Europeu, sí a la governabilitat d’Espanya
Gràcies al representant Oriol Junqueras, pres polític català, elegit amb milions de vots tant al Congrés dels Diputats com al Parlament Europeu -l’Estat espanyol li ha arrencat la representació que el poble li va donar-, el govern del president Pedro Sánchez tindrà un pressupost perquè les nacions que formen Espanya puguin respirar i compleixin amb la seva responsabilitat de progressar.
Gràcies al representant Oriol Junqueras, president d’Esquerra Republicana de Catalunya, l’enorme complexe funcionarial de Madrid -més expansió empresarial i menys funcionarial-, podran cobrar els seus grans i puntuals sous i dietes augmentades en un 2%. També les cases reials amb els seus grans pressupostos. I tants i tants ministeris que ja no haurien d’existir per haver traslladat els seus treballs a les Comunitats Autònomes, acceptants de la grandesa i responsabilitat d’una veritable autonomia. Aquelles Comunitats -autònomes?- que no es vegin capaços de progressar amb aquesta responsabilitat, poden renunciar a l’autonomia.
Davant els pèssims efectes del repressor 155, que ja es noten com un terratrèmol de destrucció econòmica, i, la substitució del treball polític per l’embolic judicial, Catalunya, immemorial nació catalana, ja no podrà aportar el 20% al PIB espanyol. Disminueixen greument les perspectives econòmiques que la nació catalana podria aportar a Espanya i amb 12 de les 17 Comunitats Autònomes -autònomes?-, que reben molt més del que aporten. Per que?
Quan el president del govern central, Pedro Sánchez, es reuneixi amb els presidents d’aquestes Comunitats els podria preguntar el motius.
(Aquest ‘post’ del present Blog, continuarà en el proper)
—————————————————————————-
EL DEURE I LA GLÒRIA
<<Hem de seguircap aendavant.Sé quehi haquis’oposarana totes aquestesmesuresigualquehi havia qui, en altres temps, s’oposavaa les lleisprohibintel treball delsmenors imésrecentment, al Senat, a l’atenciómèdica delsancians>>.
(President JohnF. Kennedy, Universitatde Yale,NewHaven11 de junyde1962).
<< We have to move forward.I know that there are those who will oppose all these measures just as there were those who, at other times, opposed the laws prohibiting the work of minors and more recently, in the Senate, to the medical care of the elderly >>.
(President John F. Kennedy, Yale University, New Haven, June 11, 1962).
<<El nostrepaís estariaencara,econòmicament,al’edat dela foscorsi aquestsoponentsdel progrésidefensorsde privilegisvetessincada pasendavant.Però elPresidentdelsEstatsUnitsi el Congrési totsnosaltresens hem de comprometrea l’accióen els nostresdies>>.
(PresidentJohnF. Kennedy, Universitatde Yale,NewHaven, 11 de junyde1962).
<< Our country would still be, economically, in the age of darkness if these progress opponents and privilege advocates vetoed every step forward.But the President of the United States and Congress and all of us must commit ourselves to action in our day >>.
(President John F. Kennedy, Yale University, New Haven, June 11, 1962).
<< Un sistema federal d’impostos fort i sa és essencial per a la Amèrica de el futur … L’eliminació de certes desigualtats com proposem a continuació proporcionarà ingressos per anivellar les reduccions d’impostos ofertes per estimular l’economia … S’han elaborat disposicions especials per donar un tractament preferencial a diversos grups. Sempre que a un contribuent li sigui permès pagar menys, a un altre li farà pagar més. La distribució uniforme de la càrrega de l’impost s’evita així, i es fa necessari acudir a tipus elevats per causa de l’estrenyiment de la base imposable. Per descomptat, cal cert abandó de la uniformitat per promoure objectius socials o econòmics desitjables. Però moltes de les preferències que s’han desenvolupat no xoquen amb aquesta prova i necessiten ser revaloritzades en el nostre programa de reforma tributària >>.
<< LA GUERRA CONTRA LA POBRESA NO HA ACABAT. ACABA DE COMENÇAR >>.
(President John F. Kennedy, Congrés dels Estats Units 20 d’abril de 1961).
<< A strong and healthy federal tax system is essential for the America of the future … The elimination of certain inequalities as we propose below will provide income to level the tax reductions offered to stimulate the economy … Special provisions have been developed to give preferential treatment to several groups. Whenever a taxpayer is allowed to pay less, another will be paid more. The uniform distribution of the tax burden is thus avoided, and it is necessary to resort to high rates due to the narrowing of the tax base. Of course, some abandonment of uniformity is necessary to promote desirable social or economic objectives. But many of the preferences that have been developed do not collide with this test and need to be revalued in our tax reform program >>.
<< THE WAR AGAINST POVERTY IS NOT ENDED. JUST STARTED >>.
(President John F. Kennedy, United States Congress, April 20, 1961).
“Tres notes defineixen, al meu parer, la democràcia: participació activa de tots els sectors socials en la tasca del poder; respecte autèntic, no retòric, pels drets humans; superació del nacionalisme bel·licós. “
“Three notes define, in my opinion, democracy: active participation of all social sectors in the task of power;authentic, non-rhetorical respect for human rights;overcoming bellicose nationalism. ”
Sí, com un joc de màgia. Ara hi són i ara no hi són. És més trascendental que un barret de copa amb conills que entren, surten i desapareixen. Ara, però, es tracte de bitllets de banc, molts i molts bitllets com aquells que guarda ‘la Caixa’.
500 milions
Experts economistes i financers, han fet càlculs sobre la quantia dinerària que el Congrés Mundial del Mòbil, deixa a la capital de la nació catalana. Vist i no vist. Parlen d’uns 500 milions d’Euros. Diners, ocupació i prestigi.
Els mòbils, precisament, -en diuen d’última generació supersònics- podrien calcular veloçment el que la dita xifra aporta a salut, ensenyament, benestar social, habitatge, cultura, seguretat, investigació…a favor dels ciutadans de la nació catalana que és on es celebra cada any el Congrés. Aquest any no, però el proper, sembla que valdrà per dos. Generalitat, Estat central, Ajuntament, emprenedoria i empresa…
JFK
És allò que recordava als seus compatriotes el president John F.Kennedy: “Totes les nostres riqueses materials ens serviran de molt poc si no les utilitzem per acréixer les oportunitats del nostre poble”.
Catalunya: Empresaris i treballadors, per a qui treballen?
De totes maneres, una realitat penosa i injusta. Què representen els 500 milions d’Euros de moviment econòmic del Congrés Mundial del Mòbil, davant els 16.800 milions que es van cap a Madrid i no tenen retorn? Un 8,2% del PIB català procedents dels dels impostos dels ciutadans de Catalunya que, cada any, representen una aportació neta de fons de la nació catalana.
Aquest escreix, que Catalunya envia a Espanya cada any i que no retorna ni en forma de serveis ni d’infraestructures, és d’una gran magnitud ja que equival aproximadament al 50% del pressupost de la Generalitat, i és un import equivalent al que destina a salut, ensenyament, benestar social, habitatge, cultura i seguretat.
Catalunya: De la tercera posició a la desena
Aquesta enorme quantitat, 16.800 milions, altera la posició dins de la classificació de renda per càpita de les comunitats autònomes. De les 17, hi ha 12 que reben més del que aporten, ja que un cop feta la redistribució dels recursos, Catalunya passa de la tercera posició a nivell espanyol (inclós País Basc i Navarra) a la desena, molt al darrere d’algunes comunitats les quals Catalunya ajuda a finançar.
Una presa de pèl i un ofec econòmic que, segons sembla, només la independència de la nació catalana podrà solucionar.
<<Per primeravegada en moltsanys, en elsúltims18mesos el nostreíndex decreixementexcedeixael de Françaial d’Alemanya.Això esdeu al fet que, com la revista<<Fortune>>assenyalavarecentment, elsbeneficisde lessocietatsa Amèricaestàaraaugmentant moltmés de pressaque elsbeneficisde lessocietatsamericanesa l’estranger …>>.
(President JohnF. Kennedy,Cambra deComerçde Florida, Estatde Florida18 de novembrede1963).
<< For the first time in many years, in the last 18 months our growth rate exceeds that of France and Germany.This is because, as the magazine <<Fortune>> pointed out recently, the benefits of societies in America are now increasing much faster than the benefits of American societies abroad … >>.
(President John F. Kennedy, Florida Chamber of Commerce, State of Florida, November 18, 1963).
<<Per al propermes d’abril,ambl’ajudaindispensabledeel projectede reducciód’impostospendent, elsEstatsUnitsnavegaranambelsventsde la mésllargaiforta expansióeconòmicaen temps depau detotala històriade la nació>>.
(President JohnF. Kennedy,Cambra deComerçde Florida,la Florida18 de novembrede1963).
<< For next April, with the indispensable help of the pending tax reduction project, the United States will sail with the winds of the longest and strongest economic expansion in peacetime throughout the nation’s history >>.
(President John F. Kennedy, Florida Chamber of Commerce, Florida, November 18, 1963).
<< M’adono que alguns homes de negocis que només volen que se’ls deixi sols, que el Govern i la política no es fiquin en els seus assumptes, que el balanç i els beneficis de les seves societats siguin més importants que el balanç mundial de poder o l’índex nacional de desocupació.
Però espero no avançar-me a l’època si recordo a vostès., Aquell passatge de ‘Conte de Nadal’, de Dickens, en el qual Ebenezer Scrooge, aterrit davant el fantasma del seu amic soci, Jacob Marly, i espantat per la narració de la seva incessant vagar, crida: << Però tu sempre has estat un bon home de negocis, Jacob! >>, i el fantasma de Marley, amb les seves cames cenyides per cadenes de llibres de comptabilitat i caixes fortes, respon: << negocis? L’home era el meu negoci. La caritat, la misericòrdia, la indulgència i la benevolència eren el meu negoci. Els tractes de la meva comerç no eren sinó una gota d’aigua en l’immens oceà del meu negoci >>.
(President John F. Kennedy, Cambra de Comerç de Florida, la Florida 18 de novembre de 1963)
<< I realize that some businessmen who just want to be left alone, that the Government and politics do not get into their affairs, that the balance and benefits of their societies are more important than the global balance of power or the national unemployment rate.
But I hope not to get ahead of the time if I remember you, that passage from ‘Christmas Story’, by Dickens, in which Ebenezer Scrooge, terrified at the ghost of his partner friend, Jacob Marly, and frightened by the narration of his incessantly wander, shout: << But you were always a good businessman, Jacob! >>, and Marley’s ghost, with his legs girded by chains of accounting books and safes, answers: << Business? The man was my business. Charity, mercy, indulgence and benevolence were my business. The deals of my trade were nothing but a drop of water in the immense ocean of my business >>.
(President John F. Kennedy, Florida Chamber of Commerce, Florida, November 18, 1963).
—————————————————————————–
LA FRASE
(Pronunciada abans delreferèndum de Pau (any 2017)per mostraralsenyor Rajoy i al govern espanyol,elsmilionsde persones queno estaven d’acordamb la seva políticaimmobilista i retrògadaa Catalunyaila necessitatde treballarper a un diàlegiafrontar elsproblemesde la nació catalana. No amb el repressor 155, ni la judicialització de la política, presons i exilis). Molt mal fet, senyor Rajoy, molt mal fet. Molt mal fet, Partido Popular, molt mal fet.
“Hem de fer un país diferent i només el podem fer amb un referèndum per anar cap a una república”
“Debemos hacerun paísdiferente ysólo lo podemoshacercon unreferéndumpara irhacia unarepública”
“We have to make a different country and we can only do it with a referendum to go to a republic”
Dolors Bassa
Independentista catalana
Tancada a la presó, 12 anys de comdemna
EX-CONSELLERA DE TREBALL DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, IMMEMORIAL NACIÓ CATALANA
Locked up in jail, 12 years of condemnation in 21st century Europe
—————————————————————————–
ELS COLORS DEL
MÓN
SENSE GEL I SENSE MENJAR, PRIMER ELS ANIMALS DESPRÉS LES PERSONES
Europa, Espanya,segleXXI,presos políticscatalans, exiliatspolíticscatalans,referèndumsprohibits, unademocràciamenor i ambmoltadiferenciació amb Europa.
Europa, España, siglo XXI, presos políticos catalanes, exiliados políticos catalanes, referendums prohibidos, una democràcia menor i con mucha diferenciación con Europa.
Europe, Spain, 21st century, Catalan political prisoners, Catalan political exiles, prohibited referendums, a minor democracy with much differentiation with Europe.
Un gest de solidaritat i justícia per part de l’Estat central i centralista. També un exemple de democràcia i d’estat de dret. També un exemple de reconeixement i respecte cap a una gran nació immemorial. També un exemple de sentit i progressisme europeus.
Una gran part de Catalunya -molt productiva i treballadora- ha quedat destrossada pel ‘tsunami’ ‘Glòria’ -ja els tenim més a prop. Cal actuar amb diligència i fermesa. Sense concessions al desànim. Però, amb diners. Comptants i sonants. Diners de Catalunya, sí, procedents dels impostos dels ciutadans de la nació catalana i que, cada any, es van cap a Madrid i no tenen retorn. A on van a parar? Una resposta a una qüestió de transparència demòcràtica, perquè la democràcia no és només anar a votar.
“Només els morts no tenen problemes”, deia el general i president Charles de Gaulle. Bé, general, però, els vius els han de solucionar. Podem parlar també del president espanyol Pedro Sánchez i demanar-li la signatura d’un decret urgent, conforme 5 mil milions d’euros, dels 16.800 milions que cada any van cap a Madrid, tornin per ajudar a reparar el desastre causat a Catalunya pel ‘tsunami’ ‘Glòria’ així com la situació d’ofec econòmic que pateix Catalunya.. Són diners procedents dels impostos dels ciutadans de la nació catalana i que no tenen retorn per part de l’Estat central.
Concretament són 16.800 milions d’Euros -un 8,2% del PIB català. Són els milions i milions que s’emporten i no tornen. Un pèssim i injust sistema de finançament que frega un espoli fiscal propi del colonialisme. La signatura d’un decret urgent per part del govern del president Pedro Sánchez, de tornar 5.000 milions dels 16.800 que es van i no tornen. Seria just ser solidari amb la nació catalana quan pateix un ofec econòmic i social i que sempre ha estat, és i serà solidària amb les nacions que formen Espanya.
Continuar fent saltar l’ós pel circ de la mala política o la política frustrada i autoritària, és el camí cap a l’autodeterminació.
L’aigua continua negant bona part del delta de l’Ebre. Fotografia: EFE/ Susanna Sáez
Ara ja són 16.800 milions d’Euros, un 8’2% del PIB català
—————————————————————————–
ART*******7
Qui té por deVirginiaWoolf?
¿Quién teme a Virginia Woolf?
Who’s Afraid of Virginia Woolf?
Les grans pel.lícules del cinema apartades de la gran pantalla
Ésuna pel·lículanord-americana de1966de comèdianegrai dramadirigidaper MikeNichols.El guiód’ErnestLehmanésuna adaptacióde l’obra deteatrehomònimad’EdwardAlbee.Va tenircom a protagonistaaElizabdethTaylorcom MarthaiRichardBurtoncom George, amb GeorgeSegalcom Nicki SandyDenniscomHoney.
It is a 1966 American film of black comedy and drama directed by Mike Nichols.The script by Ernest Lehman is an adaptation of the homonymous play by Edward Albee.He starred in Elizabdeth Taylor as Martha and RichaRD Burton as George, with George Segal as Nick and Sandy Dennis as Honey.
La pel·lícula va ser nominadaa tretzePremisOscar, incloentMillorPel·lícula iMillor Directorper MikeNichols,i és una delesdues úniquespel·lículesa ser nominadaen toteslescategorieselegibles(l’altra és‘Cimarron‘).Els quatreactorsprincipalsdela pel·lícula van sernominatsen les sevesrespectivescategoriesd’actuació.De granèxitde públic en elmomentde la seva estrena, va llançara la famaa un joverealitzador queel 1967reeditarial’èxitde crítica ipúblicamb un altreclàssic,‘El graduat‘.
La pel·lícula va guanyarcinc premis, incloent unsegonpremi de l’Acadèmiaa la Milloractriuper ElizabethTaylor iel de Milloractriu derepartimentper SandyDennis.No obstant això, la pel·lículaperddavant ‘A ManforAllSeasons‘en les categoriesMillor pel·lícula, Millordirector, Milloractori Millorguióadaptat,iniRichardBurtonniGeorgeSegalvan guanyaren les seves categories.En2013,la pel·lículava ser seleccionadaper a la sevapreservació en elRegistreNacional de Cinema.
En2013,la pel·lículava ser seleccionadaper a la sevapreservació en elRegistre Nacionalde Cinema dela Biblioteca deCongrés delsEstatsUnitscom“cultural,històrica oestèticamentsignificativa”.A més,se la reconeixcomun delsfilmsmésimportantsde la carrerad’ElizabethTaylor, per la sevaactuacióipel granelencque componla producció. El títolfauna referència a lafamosaescriptoraVirginiuaWoolfial seu cognom,utilitzant-lo comuna paròdia de lafrase icançóclàssicade FrankChurchilli AnnRonell,“Who‘sAfraidoftheBigBadWolf?“(“Quité por deel llopferotge?).
Més enllà dels inferns encara existeix més por. És el terror dels monstres que ni l’expressió humana pot relatar. Hem de dir humana, però, en el fons és el resultat de l’actuació d’éssers despreciables que, molts anys enrere, ja van crear l’opressió i la repressió brutals i criminals.