La nova frontera

(Fotografia: http://es.123 rf.com/photo_6986)

Una nació de nacions com és Espanya i que pretén avançar cap a el progrés econòmic, finançer i social europeu i que vol viure només del turisme, és un error exorbitant. Ja veiem els resultats de tants anys de turisme i la construcció per damunt de tot. Portugal, Grècia, Espanya, els pitjors països i els darrers d’Europa. És evident que la manca d’instrucció i educació ha portat a la situació actual. Cal canviar de rumb de forma immediata i anar cap a un Estat federal. Prou comèdia! 

Descrèdit, desànim, abatiment, angoixa, por. No són aquests, precisament, motius i emocions apropiats per ajudar als pobles de les nacions d’Espanya, a sortir del desastre de la ‘fiesta nacional’ i aixecar el cap. I quan em refereixo a aquesta ‘fiesta’, no precisament la d’en Ernest Hemingway, voldria significar que ho és pel ramat d’especuladors enemics acèrrims de tota economia productiva. Aquells que ho han esfondrat tot i han fet seguir al seu darrera a molts flamants titulats -làmines orlades- en enginyeria econòmica, junt a molts aprenents de polítics -aquells als qui els ciutadans mai haurien d’haver votat- que els hi han posat la catifa vermella, reservada per la gran ‘fiesta nacional’. Si fa o no fa com en els Oscar de Hollywood, però ací la pel.lícula no té un final agradable: l’enfonsament econòmic i social i el càstig. Pena, s’entén per els ciutadans que han complert amb el seu deure cívic i social. Pena, per els qui han practicat, per exemple, la virtut de l’estalvi. Pena, per els qui han cregut en una Espanya europea. Aquests són els qui han pagat, paguen i pagaran. No els veritables culpables de l’enfonsament de les nacions d’Espanya. La xifra: 62 mil milions d’euros, un Estat pidolaire. Veurem perquè serviran i qui els pagarà.

   Ho veiem amb la negativa del govern de dretes del ‘Partido Popular’, amb poder absolut, per formar una comissió investigadora parlamentaria en el Congrés de Diputats i el Senat, sobre el cas Bankia. És a dir, descabdellar la troca d’un cas que només és la punta de l’iceberg de tot un sistema econòmic i financer corcat que cal airejar i canviar el més aviat possible. Així ho demanem els ciutadans -la bona gent- de les nacions d’Espanya i, per damunt de tot, els Estats Units d’Europa que ha de socòrrer Espanya amb un rescat econòmic de proporcions gegantines. Per ara, i fins que no es demostri el contrari, Espanya és als ulls del món progressista i avançat com aquell que cau a l’aigua i pregunta, qui em vindrà a socòrrer? Facin vostès alguna cosa de la seva part perquè els poguem salvar, home!

   Digui el que vulgui el president Rajoy i el seu govern, el Congrés i el Senat han de votar una comissió parlamentaria amb poder suficient per descabdellar el cabdell del cas Bankia i traçar un nou rumb polític, financer, econòmic i social per evitar l’enfonsament total. Els jerarques del ‘Partido Popular’ van ser molt valents i esvalotadors quan, de forma injusta i equivocada, van portar la Llei Orgànica de reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya davant el Tribunal Constitucional espanyol, caducat. Reforma revisada pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovada pel Parlament de Catalunya, el Congrés de Diputats, el Senat, sancionada pel rei i referendada!!! pels ciutadans de Catalunya. Aquest fet, per part del ‘Partido Popular’, Catalunya no ho oblidarà mai per mai. Però, ara, són incapaços d’actuar com a en tota veritable democràcia: Que les cambres parlamentaries representatives de les aspiracions dels pobles de les nacions d’Espanya, coneguin els disbarats i greuges del cas Bankia i els terrenys pantanosos de les estructures econòmiques d’Espanya.

   I encara el govern del ‘Partido Popular’, amb poder absolut, estableix una amnistía del frau fiscal, però, què fan home! I Europa no hi té res a dir?

——————————–

“Sota les aigües de la mar hi ha un món estrany que no deixa de superar els nostres somnis” (Fotografia: http://salud.facilisimo.com/subm…)

——————–

   Tot lo poc que conec amb relació al busseig és allò que, de tant en tant, m’explica el meu fill que ha practicat alguna immersió. M’imagino que ha de ser quelcom meravellós trobar-se envoltat sota la mar, de tot un món de vida tant diferent però a la vegada, fins a cert punt, conegut per els habitants de la superfície de la Terra. Al menys ho veiem en els audiovisuals ,i, l’imaginació i el pensament ens ho recorden tot sovint. Allà on existeix el mar, fa milions d’anys hi havien praderies i montanyes i allà on hi han cases i passejos amb arbres a banda i banda, fa molts anys que hi havia la mar.

   Som animals caminadors, però tenim quatre aletes: els braços i les cames, que ens ajuden a nedar per damunt i sota de l’aigua. Només per unes estones. Hi han altres suports. <<Mentre pujem lentament cap a la superfície, Kakuk i jo tornem travessar els tels de sulfur d’hidrògen durant el camí cap a les nostres ampolles de descompressió: unes ampolles d’oxigen pur que penjen d’un tub de plàstic a una profunditat de sis metres. Ens quedem penjants per respirar tranquilament aquest aire pur. Després de 18 minuts de descompressió i una immersió total de 65 minuts, sortim a l’aire càlid de les Bahames. Inclús aquí, mentre suro un moment boca dalt, reposant damunt la seva pell líquida, Stargate em sembla un món benigne i estrany>>. (Les poues blaues de les Bahames).

   Sota les aigües de la mar hi ha un món estrany que no deixa de superar els nostres somnis. Aquest és el món del submarinisme, tant tranquil i apacible que pot semblar, però, a la vegada, tant perillós en el jeroglífic de l’aventura. Un món en el que cal prendre precaucions, més precaucions. Mai no ho havia vist abans a Palamós i a la Costa Brava: 5 submarinistes han mort en dos mesos a la costa gironina: un a l’Estartit, dos a Palamós i dos mes al Cap de Creus. L’11 d’abril, dos submarinistes van morir el mateix dia mentre practicaven el busseig mar endins. La primera víctima va ser un francés de 60 anys que va anar a fer immersió al nord de cap de Creus, a la zona coneguda amb el nom dels Tres Frares. L’altre incident es va produir davant de la costa de Palamós i la víctima va ser Jordi Mateo Rubio, de 41 anys, un instructor de submarinisme especialista en el busseig amb equip tancat. Quinze dies més tard, el 26 d’abril, un veí de Girona de 54 anys, José Antonio Gargallo, va morir mentre feia submarinisme a Palamós. L’1 de juny un home de 70 anys de nacionalitat alemanya va morir mentre bussejava en aigües del Cap de Creus. I la darrera mort, el 5 de juny, una submarinista francesa de 60 anys va morir quan bussejava a l’Estartit.

(Fotografia: http://sobrecadiz.com)

   Als palamosins ens dol la mort d’aquests submarinistes. Voldríem que mai no hagués passat i desitjem que no torni a succeir. Som conscients, però, que el mar que ha estat i és una de les marques de la Terra, trascendentals per el progrés de la nostra vila, és extremament perillós. I quan els vendavals li donen força és implacable. Moltes són les activitats relacionades amb la mar que es practiquen a Palamós, essent el busseig una de les més respectades i admirades. Hi han hagut excel.lents submarinistes i bussejadors professionals, alguns d’ells coralers. Avui existeix en auge la pràctica de la immersió i exploració subaquàtica amb finalitat esportiva. Aneu en compte!!!

     El vídeo

   Si tenen a bé poden puntejar l’adreça de vídeo següent:yefQb1y6uQg

————————————————————————————-

El Deure i la Glòria

(Fotografia: http://art-print-for-you-com)

<<Estem parlant ara mateix de les vides d’un milió de joves nord-americans, nois i noies, que fracassaran al enfrontar-se amb els seus deures docents en els propers mesos, a menys que nosaltres fem alguna cosa per evitar-ho>> (JFK).

   <<Aquest és un problema nacional molt greu. Un noi o una noia disposa durant la seva vida d’un període molt limitat per aconseguir una instrucció adequada i, malgrat això, aquest curt espai de temps és el que veritablement forma les seves vides i les vides dels seus fills. Així, doncs, demano a tots els pares nord-americans que recomanin amb afany als seus fills tornin a l’escola el setembre i que els ajudin de totes les formes possibles perquè no les abandonin. Demano a tots els directors de les escoles, sacerdots, dirigents sindicals, a tothom en el país, que es preocupin per aquest problema. Ací hi ha quelcom que tots podem fer durant aquest mes d’agost i en els mesos propers>>.

   <<Una de les coses que farem aquí és retirar dos-cents cinquanta mil dòlars del Fons d’Emergència Presidencial, i, sobre una base d’emergència, els destinarem als consellers i guies en aquest terreny durant el mes d’agost, i intentar si podem aconseguir que alguns d’aquests nois i noies tornin a ocupar les aules a les escoles. Valoraran, sens dubte, durant la resta de les seves vides, qualsevol esforç que fem per ells en aquest sentit>>.  (President John F. Kennedy, Conferència de Premsa, 1 agost 1963).

   Si tenen a bé poden veure el vídeo següent: -RupNaKbwH8

————————————————————————————-

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

   * LA  RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Dins el període anomenat <<d’alta escolàstica>>, excel.liren Ferrer de Vilallonga, probablement rossellonès, que ensenyà a París (1272-1278); Ramon Martí (Subirats, 1230-Barcelona, vers 1284), un dels millors coneixedors dels grans pensadors àrabs i hebreus, primordialment Algatzell, Averrois, Maimònides; sobretot, excel.lí Ramon Llull, <<doctor il.luminat>>, figura discordant amb el rigorisme escolàstic i autor d’un sistema propi, el <<lul.lisme>>, que persistí fins al segle XVIII. (Ulisses).

Maimònides

   * LA PREGUNTA de la setmana.- Dins el segle XIV, a l’inici de la <<darrera escolàstica>>, quins personatges cal destacar?

   * EL LEMA de la setmana.- “Anem per aquest món com si en tinguéssim un de recanvi a la maleta”. Jane Fonda.

————————————————————————————-

         (Fotografia: http://www.chato.cl/blog/)

  Els diners dels pressupostos públics que les administracions de l’Estat espanyol destinen a les festes taurines, suposa la xifra de 564 milions d’euros en subvencions. Europa ens ha d’ajudar i, que lluny vivim d’Europa!

   Els mals d’Espanya -nació de nacions constretes i amargades- venen de lluny. Diria des de que els anomenats ‘Reyes Católicos’ van desintegrar, per la força de les armes, els antiquíssims regnes de comunitats humanes que formàven allò que va ser qualificat ‘Hispania’ , el regne de Castella i els altres regnes formadors de la península ibérica. Un per damunt dels altres. Un és bo, els demés dolents. El nacionalisme espanyol, sobre el pedastal; els altres que formen les nacions d’Espanya, per terra. Fou l’inici de la destrucció del que podria haver estat el futur del federalisme i confederació d’estats. Les arrels encara hi són, no han mort per més que s’els ha volgut arrancar. L’avenç i modernització progressius d’Espanya, s’han menyspreat. Encara es menyspreen. Pel poderosos i governants d’Espanya la raó mai no ha existit. Ja veiem els resultats. Els segles han anat passant i els mals d’Espanya han perdurat. Una frase entre moltes altres. Miguel de Unamuno: <<Éste es el templo de la inteligencia, y yo soy su sumo sacerdote! Vosotros estáis profanando su sagrado recinto. Yo siempre he sido, diga lo que diga el proverbio, un profeta en mi propio país. Venceréis, porque tenéis sobrada fuerza bruta. Pero no convenceréis, porque para convencer hay que persuadir. Y para persuadir necesitaréis algo que os falta: razón y derecho en la lucha. Me parece inútil el pediros que penséis en España. He dicho>>. (Durant l’acte d’obertura del curs acadèmic, en el paranimf de la Universitat de Salamanca, 12 octubre 1936).

   Però els poderosos i governants d’Espanya només procuràven i procuren pels seus propis interessos, les seves prevendes i els seus privilegis. La veu i la força dels qui això no volien, s’esmunyia en la foscor i el terror de les continuades dictadures militars. La darrera, 1939-1975.  S’apaga en les majories de govern amb poder absolut. Les arrels i les maneres d’actuar encara hi són. 

   Si qui ha de donar exemple no ho fa, per què ha de complir el poble amb el seu deure? Amb IVA o sense? Cobro el subsidi d’atur i treballo a l’economia submergida. Així l’atur no tindrà mai fi. Si l’empresari no dòna exemple, per què ho ha de fer el treballador? Guanyo diners i no els inverteixo en el millorament de la meva empresa i a ser més competitius, em dedico  a l’especulació. Trasllado l’empresa a un país on el treballador guanya seixanta euros al més, treballa el doble d’hores i no té dret a cap seguretat social ni assistència sanitaria. Així es fomenta l’atur a Espanya, país origen de l’empresa -5 milions de treballadors sense feina- i els de l’altre país són un exemple de la manca de respecte per la dignitat de la persona. L’absentisme laboral espanyol, el més gran dels països europeus. Si el funcionari no compleix amb el seu deure, per què ho ha de fer l’obrer? Sonats casos de corrupció. Si els de d’alt posen tota classe de paranys, per què no els han de posar els de baix? On és la comissió parlamentaria investigadora del cas Bankia? Tenen por d’una intervenció europea sobre l’Estat espanyol per què es destapi amb números a la mà que una meitat d’Espanya treballa a marxes forçades, mentre que l’altra meitat es dedica a cobrar subsidis? Europa ja ha dit que a l’Estat espanyol sobren 500 mil funcionaris. Lo qual voldria dir que manquen 500 mil nous emprenedors i que les grans empreses espanyoles -disposen de molts milions d’euros- han de finançar els seus projectes i així crear nous llocs de treball. No són els Bancs, primordialment, els qui han d’ajudar als emprenedors, són les grans empreses qui han de confiar en els seus projectes i fer-los avançar cap a els mercats. L’Estat i el seu govern han de vigilar que les coses funcionin bé i no hi hagin abusos i donar una part de suport, però, hauria de ser l’inexistent i gran ‘Silicon Valley’ de les nacions d’Espanya que hauria de fer sortir l’Estat espanyol del darrer lloc d’Europa. El govern del ‘Partido Popular’ vetlla perquè això sigui així, o actua sempre al revés?

   El cost del frau fiscal a Espanya puja a uns 70.000 milions d’euros l’any, al voltant del 23% del PIB. Això equival al pressupost total del sistema sanitari espanyol. I encara anuncien una amnistia fiscal?

   Què ens volen amagar? Fins quan?

   (Proper cap. II)

   El vídeo

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: 6TmUfWYN0rU

————————————————————————————- 

 El Deure i la Glòria

‘Instrucció, estudi, professors, material, investigació…’

   <<Hem de millorar la qualitat de l’instrucció que es proporciona a totes les nostres escoles i col.legis. Hem d’estimular l’interès per l’estudi amb l’objectiu de reduir l’alarmant nombre d’alumnes que abandonen l’escola o no segueixen pujant a nivells més alts d’educació. Això requereix l’existència de més i millors professors…; professors que puguin ser captats i retinguts en escoles i col.legis només si els sous reflexen de forma més adequada el valor dels serveis que desenvolupen. També necessitem que els nostres professors i instructors siguin equipats amb el millor material d’ensenyament i informes professionals. Han de disposar de mètodes d’instrucció provats mitjançant una acurada investigació científica del procés d’ensenyament i mitjançant una curosa experimentació pràctica>>.

(President John F. Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, D.C., 29 de gener de 1963).

   Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent: 7gdH6XXJ2MU

————————————————————————————-

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

   *   LA RESPOSTA  a la pregunta de la setmana anterior.- El període anomenat “d’alta escolàstica”, que comprengué el segle XIII i es caracteritzà per la integració de l’obra d’Aristòtil, així com dels estudis sobre filosofia grega dels autors àrabs i hebreus. (Ulisses).

   *   LA PREGUNTA de la setmana.- Quins personatges excel.liren dins aquest període?

   *   EL LEMA de la setmana.- “Somiar com ens agradaria ser és desaprofitar la persona que som”. Juliana Russo.

————————————————————————————-

   ‘Watergate’ als Estats Units, ‘Waterbankia’ a Espanya. En la seva fase inicial el cas ‘Watergate’ tenia totes les aparences de ser, simplement, un assumpte d’espionatge polític en període electoral. Però estirant del fil es va anant descabellant un voluminós cabdell, ben amagat fins aquell moment. Per els ciutadans nord-americans, ‘Watergate’ va significar, per damunt de tot, un conjunt d’actes distints que van tenir en comú el fet de revelar un sistemàtic abús de poder. El mal va ser tant gran que el mateix president, Richard Nixon, envoltat per una corrupció que ell va instigar, permetre i encobrir, va ser obligat a presentar la dimissió de la presidència dels Estats Units de Nord-Amèrica. Si així no ho hagués fet, hauria estat objecte d’un ‘impeachment’, és a dir, sotmetre al president a un procés judicial. En els Estats Units, precisament per la separació tant rígida de poders que estableix la Constitució, havia que trobar un mecanisme per el qual el president no quedés per sobre de la justícia. Aquest mecanisme és ‘l’impeachment’.

   El tremebund cas de Bankia no és només la fallida, provocada per anys de continuats errors, irresponsabilitat financera i constants interferències de caràcter polític, d’una gran Caixa d’Estalvis madrilenya i, posteriorment, d’un Banc espanyol o un conjunt d’ells, és el fracàs evident del sistema estructural d’un país amb arrels dictatorials. Tota classe d’estructures i sectors econòmics i socials. Moltes coses s’han fet i es fan malament. Hi ha molt podriment. Quan esclaten sonats i repetitius casos de corrupció en negocis comercials, professionals o públics, es deixa la brutícia sota la catifa i tornem-hi que no ha passat res. La justícia hauria de ser implacable. En tota democràcia de veritat -no una pantomima- les seves cambres parlamentaries porten cap a endavant i amb coratge  les investigacions que calguin i prenen les mesures necessàries perquè no torni a passar mai per mai. Cal un gran respecte cap a els ciutadans que els han elegit i els paguen el sou. No hi pot haber-hi cap classe de mirament i compassió cap a aquells individus que, amb un despreci absolut cap a els seus conciutadans, trafiquejen només a favor dels seus propis interessos per sobre de la immensa majoria dels ciutadans d’aquest país. No es pot acceptar per res del món! Si en les cambres que representen  les nacions  d’Espanya no s’obre un procés d’investigació del cas Bankia amb judici dels seus responsables, tornarà a passar una i altra vegada. La confiança i credibilitat cap a Espanya s’ensorra per moments. Han de pagar justs per pecadors? On és la virtut moral per la qual hom té com a guia la veritat, hom és inclinat a donar a cadascú el que li pertany, a respectar el dret? Allò que s’ha de fer segons dret i raó. El poble de les nacions d’Espanya és tan poca cosa que es deixa enganyar d’aquesta manera?

   Els ciutadans tenen tot el dret a saber què ha passat i de qui és la culpa

   Els partits volen una comissió d’investigació sobre Bankia i que en surtin els responsables. El portaveu de Convergència i Unió al Congrés de Diputats, Josep Antoni Duran i Lleida, ha reclamat (‘El Punt Avui, 26/5/12), que  “s’aclareixi qui ha tingut la culpa” de la situació de Bankia “que no s’hauria d’haver fusionat  ni sortir a borsa” durant una època en què l’entitat bancària, segons Duran, “ha estat polititzada” per la presència del PP i el PSOE al consell d’administració. “Convindrà doncs saber que ha passat, perquè s’invertirà molts diners per recuperar aquesta entitat, diners que després sens dubta es recuperarà, però els ciutadans tenen dret a saber el que ha passat“, ha insistit.

   Per Duran, tenint en compte que Bankia “ha estat molt mal gestionada“, cal veure “qui ha tingut la culpa“, perquè “segurament no hauria d’haver-se fusionat amb altres caixes d’estalvis, era una fugida cap a endavant“, ha remarcat. “Segurament, Bankia no havia de sortir a borsa“, ha apuntat Duran, que ha atribuït al govern de José Luis Rodríguez Zapatero aquesta decisió, de manera que les culpes “estan molt repartides“.

   Per la seva banda, el primer secretari del PSC, Pere Navarro, ha criticat el rescat de Bankia, que podria arribar als 24.000 milions d’euros, i l’ha qualificat “d’escandalós“. Segons el líder dels socialistes catalans, és censurable que s’hagi de salvar amb recursos públics la mala gestió d’una entitat privada. En tot cas, Navarro ha afirmat que, tot i estar d’acord amb què s’asseguri el manteniment de l’estructura financera del país, “cal garantir que tots els recursos públics que s’hi dediquen es puguin recuperar“. A més ha avançat que el PSC demanarà la compareixença al Parlament dels responsables de Bankia a Catalunya perquè informin la cambra catalana dels motius que han abocat l’entitat al rescat.

   El secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, ha anunciat que el partit “no avalarà la presència d’un euro més de diners públics a Bankia sense saber el que ha passat, de qui és la culpa i com es resoldrà”. “El que no farem és recórrer un camí en el qual les pèrdues se socialitzen i els beneficis es privatitzen“. També van demanar una comissió d’investigació en el Congrés.

   Des d’ICV, la diputada ecosocialista al Congrés, Laia Ortiz, ha denunciat que el rescat de Bankia és “la  major estafa i espoliació als ciutadans, dut a terme per salvar un banc de la seva mala gestió“.  Ortiz ha afirmat que es tracta d’un “escàndol majúscul’ ja que per a ICV la nacionalització de Bankia hauria d’anar acompanyada d’una expropiació dels béns de l’entitat per posar-los al servei de la ciutadania. “És una estafa perquè s’ha rescatat a canvi de res, però a més és un engany, perquè el Govern no ha dit quants diners posarà per rescatar l’entitat i es nega a depurar responsabilitats sobre l’assumpte. Només vol tapar les vergonyes a sota la catifa“.

   Des del PP Català, el portaveu dels populars al Parlament, Enric Milo, ha assegurat també que el Govern de Rajoy està fent “el que es necessari en aquest moment”. Segons Millo, els canvis al capdavant del consell d’administració de l’entitat s’han produït a resultes que el govern “ha agafat el toro per les banyes i està buscant solucions”. Segons la seva opinió, el que ara cal fer és “garantir que els dipòsits dels ciutadans” en aquestes entitats financeres “quedin salvats i que les operacions de sanejament que hagin de fer-se garanteixin el seu desenvolupament futur amb el mínim cost possible per als ciutadans”. A més, ha explicat que “és evident que en el passat les coses no s’han fet bé” i que “el governador del Banc d’Espanya haurà de donar les seves explicacions, mitjançant una compareixença o una altra fórmula, ja es veurà”.  

   El poble està cansant de que se l’enganyi i manipuli. Un factor essencial de la democràcia i la llibertat és la possibilitat per els ciutadans d’acomiadar, destituir als qui haurien de servir-los i, en lloc d’això, tracten d’aprofitar-se d’ells. El que ja hauríem d’haver vist són els primers passos per la formació d’una comissió parlamentària integrada per membres elegits entre els representants del PP i de l’oposició. Les sessions han de ser públiques i transmeses per els diaris, ràdio i televisió.  No hi han llibertats assegurades si la gent -la premsa, els polítics, els electors- no romanen sempre alerta i que cap democràcia es troba assegurada contra els paranys dels qui volen minvar-la.

————————————————————————————————————————————————-

El vídeo

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça dels vídeos següent: gCjL_2S9hSA, cooYaodd7xY

——————————————————————————————————–

   (Foto: http://blocs.mesvilaweb.cat)

  Mentre en els ‘reinos de Castilla y León’ i en el ‘reino de València’ fan el que volen, -els del ‘Partido Popular’, sense oposició i amb poder absolut, fan tot allò que se’ls antulla- a Catalunya amb el major nombre de competències traspassades i de les quals, sense cap classe de por, porta cap a endavant amb responsabilitat i, que n’aprenguin!, els seus ciutadans pateixen unes retallades que fan fredat. A cap ‘región’ espanyola es porten a terme unes retallades tant dures com a la primera i no inventada autonomia de l’Estat espanyol. I perseguida ja pels maleïts dictadors d’una patètica història d’Espanya. És evident que la Constitució espanyola és la seva, no la nostra, ja que només protegeix a ells. Dia si, dia no, els ciutadans de la nació catalana han de sortir al carrer per expressar la seva indignació i fer escoltar el seu crit, en contra del patiment dels seus conciutadans i de les seves famílies.

   Retallades de la meitat en el suport econòmic dels centres de formació i treball dels disminuïts psíquics, lo qual podria abocar-los cap a la marginació social. Recent manifestació a la capital de la nació catalana, davant l’Arc de Triomf. Tancament de centres terapèutics com els del tractament de la dogrodependència. Tancament de centres dedicats a l’educació per a la integració social. Tancament de centres dedicats a l’educació per a la integració dels menors, que pot produir més riscs de marginació social i retrocedir en el terreny guanyat. D’aquesta manera ho denúncia, Montserrat Bastit, al diari ‘El Punt Avui’ (19/5/12): <<El tancament dels centres de Montilivi i Els Til-lers posa en perill un model de justícia pioner a l’Estat espanyol basat en la reeducació i reincersió de joves, amb atenció individualitzada i amb resultats òptims. Els centres de menors (justícia juvenil) compleixen unes funcions encomanades per la Constitució espanyola, en l’article 25, a tots els poders públics, una funció de control social enfront de les infraccions criminals dels joves menors d’edat penal i una funció d’educació i reinserció dels joves a fi que s’incorporin, quan arribin a la majoria d’edat, a la societat respectant els tercers com a individus socials que són, sota el principi de responsabilitat dels propis actes. En cap cas la reincersió i educació dels joves ha d’estar supeditada a principis econòmics resultadistes, quan la millor inversió de futur per a tota la societat és precisament l’atenció als nens i joves en una etapa molt decisiva en la seva vida amb conseqüències importants per al desenvolupament social…>>.

   A Catalunya retallades sense fre i sense fi

   Les retallades que no veiem que es duguin a terme a les ‘regiones’ espanyoles, no tenen aturada i són especialment doloroses en sanitat i educació públiques. Es noten en els CAPS (Centres d’Atenció Primària) i en els hospitals. Cada vegada és més evident que al personal de la sanitat pública els costa més desenvolupar la seva activitat amb els ànims i suport necessaris tant característics de la Sanitat Pública Catalana, tot i el seu esforç per actuar amb eficàcia. El mateix passa amb l’educació pública. El personal docent no pot realitzar amb l’eficàcia que es mereix, una activitat tant important com és la formació dels futurs ciutadans. Problemàtica que es fa extensiva als serveis públics i socials, centres d’ajuda als necessitats, cultura, associacionisme, etcètera. Catalunya, víctima d’un espoli fiscal per part de l’Estat espanyol de més de 16 mil milions d’euros anyals -un 9 per cent del PIB català-, torna cap a l’endarreriment econòmic i social de la maleïda dictadura franquista.

   La manca de solidaritat, mofa, menyspreu cap a el poble català i les xifres ocultes de ‘regiones’ del ‘Partido Popular’

   I mentre tot això està succeint a Catalunya, algunes ‘regiones’ governades pel ‘Partido Popular’ que fins ara es ventaven de ser el paradigma de la transparència i la feina ben feta, fan tot el que poden per a desprestigiar i menysprear la democràcia, l’Estat Autonòmic i la confiança europea i mundial cap a Espanya. Montse Oliva ens ho explica al diari ‘El Punt Avui’ (19/5/12): <<La xifra destapada a Madrid, juntament amb les desviacions detectades al País Valencià (del 3,68% es passa al 4,5) i a Castella i Lleó (del 2,35 al 2,59) ha fet aflorar l’existència de 3.000 milions d’euros que no havien estat computats per Hisenda. Es dóna la circumstància que tots són territoris on des de fa anys governa el PP. Un cop descobert el pastís, el pretext esgrimit ahir pel conseller d’Economia, Percival Manglano, per justificar el forat de més de 2.000 milions a les arques de la Comunitat de Madrid és que en l’últim tram es van desplomar els ingressos, però tot i així l’executiu d’Esperanza Aguirre va voler fer un esforç per mantenir el nivell dels serveis socials>>. Es pensen que els ciutadans de Catalunya no voldrien que el govern de la Generalitat mantingués el nivell dels serveis socials? Val a dir que fins al 2011 el cap de les finances madrilenyes era l’actual secretari d’estat d’Administracions Públiques, Antoni Beteta, mà dreta de Montoro.

   Pel que fa al desastre espanyol de Bankia -de moment 23.465 milions d’euros la factura del rescat de l’entitat que Rodrigo Rato va pilotar fins al minut abans de la seva nacionalització-, el ministre d’economia De Guindos va dir que “s’han comès errors”. Doncs, bé, si s’han detectat i comès errors abans no confessats és perquè algú els ha ocasionat. Davant la gravetat dels fets, a qui s’ha detingut i emmanillat? No havíem quedat que cal més transparència i generar més confiança? Els diners públics a Bankia, són els que es treuen de sanitat, educació, serveis socials, dels més necessitats, pobresa, marginació social -quina manca de compassió!- investigació, i recerca? Són diners que provenen dels més de 16 mil milions d’euros anyals dels impostos dels ciutadans de Catalunya -un 9 per cent del PIB català- i que no tornen? De quina manera tornarà Banquia aquests diners públics?  Qui defensa al poble de les nacions d’Espanya?

   (Foto: http://wallstcheatsheet.com/eco…)

————————————————————————————

El vídeo

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: 3gGwOm5kfu0

————————————————————————————-

El Deure i la Glòria

   “Totes les nostres riqueses materials ens serviran de molt poc si no les utilitzem per acréixer les oportunitats del nostre poble”. (President John F. Kennedy).

   <<Una Nord-Amèrica forta no pot fer cas omís de les aspiracions dels seus ciutadans, ni abandonar el benestar dels necessitats, l’atenció cap a els seus ancians o l’educació dels joves. Doncs no estem desenvolupant la riquesa de la nació simplement perquè si.  Res d’això. La riquesa és el mitjà, i el poble és la finalitat. Totes les nostres riqueses materials ens serviran de molt poc si no les utilitzem per acréixer les oportunitats del nostre poble>>. (President John F. Kennedy, Segon Missatge sobre l’Estat de la Unió, Washington, D.C., 11 de gener de 1962).

      Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent: RWX_pjyIq-g

————————————————————————————-

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

   *   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Durant el període d’expansió de l’Estat catalano-aragonès, quan els grans monestirs de la Catalunya Nova i les universitats de Montpeller i de Lleida continuaren l’obra docent de les primeres escoles comptals, mestres catalans intervingueren en la creixença del moviment escolàstic. Com a tot arreu, vetllaren pel respecte a l’autoritat dels mestres, pel caràcter col.legial de tota recerca i de la transmissió de les coneixences, sempre amatents a revocar les posicions individualistes que podien corrompre la universalitat del saber cristià. (Ulisses)

   *   LA PREGUNTA de la setmana.- De quina manera es caracteritzà el període anomenat <<d’alta escolàstica>>?

   *   EL LEMA de la setmana.- “Existeixen  dues maneres de ser feliç en aquesta vida, una és fer-se l’idiota i l’altra ser-ho”. Sigmund Freud.

————————————————————————————-

   Simulant un part natural. Serveis de Salut Integrats Baix Empordà. Hospital Comarcal de Palamós. (Foto: http://www.hosppal.es).

   <<Voldria amb aquesta carta expressar el meu infinit agraïment a tot el departament de traumatologia de l’Hospital Comarcal de Palamós que després d’un accident em van atendre i em van operar>>. Són les paraules escrites en el diari ‘El Punt Avui’ (11-5-12) amb les quals el pacient Alan Marcus, expressava els seus sentiments cap a el personal de l’Hospital Comarcal que el va atendre durant nou mesos. Sentiment d’agraïment i d’afecte cap a aquell personal sanitàri que va romandre al seu costat i a més de les proves, intervencions quirúrjiques, cures… li van saber infondre un efecte físic, afectiu, moral i esperançador. No es refereix només a aquell personal que el va atendre d’una manera directe, segons la branca de la medicina que ell més va necessitar, vol anar més enllà i ho destaca d’aquesta manera: <<Quan em refereixo a traumatologia, em refereixo a aquelles persones també involucrades en serveis paral.les (infermeres i infermers, anestesistes, encimers -Juli, moltes gràcies!- i personal de sala d’operacions, i fins i tot herois i heroïnes que no estan cara al públic, com el personal de cuina, etcètera) que dia rere dia duen a terme els seus quefers>>.

   Entenc que el pacient Alan Marcus es refereix a les retallades que, tant per part del Govern de la Generalitat de Catalunya com pel central, pateix la sanitat pública catalana, quan ho descriu d’aquesta manera: <<En una època en què malgrat el gran impacte que la seva professió s’ha vist involucrada, m’han regalat no només poder tornar a caminar sinó a més un tracte molt personal i, tot i el dolor col.lateral de les intervencions, un somriure en els moments durs>>.  

   ‘Medicare’. Servei sanitàri pels ancians i els nens dels Estats Units, introduït per l’Administració del president John F. Kennedy. Fins i tot els americans que no tenen Seguretat Social universal, ens passaran al davant a la nació catalana víctima de les continuades i menyspreables retallades per part dels governs de la dreta conservadora i l’ultradreta. És una forma de menyspreu contra els ciutadans de Catalunya -que paguen els impostos més elevats de l’Estat espanyol-  i la dignitat de la persona i la família.

   Malgrat, doncs, les doloroses retallades, aquests professionals segueixen lluitant perquè la sanitat pública catalana no perdi el prestigi que des de la recuperació de la democràcia i l’autonomia de Catalunya, ha anat guanyant dia rere dia. Si per altes comunitats de l’Estat espanyol l’autonomia no vol dir res, per Catalunya representa l’impuls vers el progrés social i econòmic com a guia, el respecte cap a el nostre Estatut d’Autonomia i per la dignitat de la persona i la família. Déu ens guardi de tornar a la sanitat centralista de la nefasta i darrera dictadura espanyola (1939-1975).

   El pacient Alan Marcus dóna, de cor, les gràcies a l’equip de persones que l’han atès i a l’Hospital Comarcal de Palamós. La seva carta al diari ‘El Punt Avui’, acaba així: <<No tinc paraules (i bé ho saben) per agrair la seva gran ajuda. Aquest equip de persones com han estat el Dr. Castañeda i el doctor Goutulac, als quals he après a apreciar i conèixer, de la mateixa manera que aquest equip d’infermeres que amb la seva amabilitat han fet que anar a la revisió rutinària hagi arribat a ser un objectiu i amb ganes que aquests dies arribessin. A tots, i de cor, moltes gràcies>>.

   Una sanitat pública que compti amb el suport dels ciutadans de Catalunya i viceversa -sembla que no el té d’una part dels seus governants- té els camins oberts cap a la millora continuada de totes les branques de la medicina, així com dels professionals que les conformen. Volem que la nostra estimada nació catalana gaudeixi de la millor i més avançada sanitat pública europea. Calen més fons destinats a la sanitat pública, investigació i recerca. I ja hi són. Més de 16 mil milions d’euros procedents dels impostos dels ciutadans de Catalunya -un 9 per cent del PIB català– surten cap a Espanya i no tornen. Fins quan aquest espoli fiscal, senyors del Parlament? 

   Serveis de Salut Integrats. Baix Empordà. Hospital Comarcal de Palamós.

   El vídeo

   Si tenen a bé, poden puntejar les adreçes de vídeo següents: 7FxLiNnu25Q , 8DLutNW0eH8

 ————————————————————————————

El Deure i la Glòria

Artistes

      Foto: (http://exagger-art.artistwebsite)

   <<No és una casualitat que homes de geni musical com Paderewski o Chopin hagin estat també grans patriotes. S’ha de ser un home lliure per ser un gran artista>>. (President John F. Kennedy, parlament al Cementiri Nacional d’Arlington, 9 de maig de 1963).

   Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent:GWrAUIwnS3c

————————————————————————————-

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

   *   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- La universitat lleidatana existí fins a l’any 1717, en què fou abolida per Felip V. La de Perpinyà va esllanguir-se vers la fi de l’antic règim, rere un període de progressiva francesització. (Ulisses).

   *   LA PREGUNTA de la setmana.- Què fou el moviment escolàstic?

   *   EL LEMA de la setmana.- “S’en diu experiència d’una cadena d’errors“. Enrique Jardiel Porcela.

   *   NOTA.- Els lectors dels Blogs del diari ‘El Punt Avui’ que tinguin a bé participar en la ‘pregunta de la setmana’, ho poden fer a l’apartat de comentaris. Ens plaurà fer-lis a les mans uns bolígrafs de ‘La Caixa’.

————————————————————————————-______________________________________________________     

                                                     ‘Las uvas de la ira’ 

 Parlar de Bankia o de Caja Madrid és perdre el temps. Es tracta d’un sistema corcat que ve de molts anys enrere. Quan només es tractava de Caja Madrid ja es sabia que tot allò era un feu econòmic i de poder del ‘Partido Popular’. La premsa explicava tot sovint els enfrontaments entre mandataris de la ‘región’ castellana madrilenya i de l’anomenat ‘levante español’ per aconseguir més poder i financiació per projectes ‘radials’ i faraònics. Infraestructures innecessàries i amb dèficit sagnant. El ‘Partido Popular’ -això ja prové de l’estil del franquisme-, tot allò que toca ho espatlla. Els ciutadans de la nació catalana en tenim un exemple penós amb la sentència contra la Llei Orgànica de reforma de l’Estatut de Catalunya -el poder legislatiu es veu que no serveix per res- referendat pel poble català i que els jerarques del ‘Partido Popular’, de forma equivocada, injusta i totalitària, van portar davant el Tribunal Constitucional espanyol, caducat.

   Però ja no només és des de la nació catalana que es denúncia el desastre del model centralista espanyol i la invasió constant de les competències de l’autonomia catalana, ha estat el rotatiu americà ‘The Wal Street Journal’ que, segons explica el diari El Punt Avui, ho fa de manera contundent: “Els catalans coneixen de primera mà que a Espanya, tots els camins, inclosos els de llarga velocitat, passen per Madrid”. Pel que fa a l’impuls centralitzador espanyol que ha titllat de “bogeria” i ha passat revista a les inversions en infraestructures de l’Estat, que té “més aeroports internacionals i més quilòmetres d’autopistes que cap altre país a l’Europa continental i només és superat en trens d’alta velocitat per la Xina”.

   Però allò més greu que clama al cel i que hauria de ser investigat i penalitzat per part de la Comissió Europea, és que aquests aeroports internacionals, aquests quilòmetres d’autopistes i de trens d’alta velocitat innecessaris provoquen un dèficit enorme i immoral. Perquè alguns es lucrin amb quantitats desorbitants a costa dels impostos dels ciutadans i a més, aquests, pateixen roïnes retallades en sanitat, educació, serveis públics i socials, investigació i recerca…

   Espoli fiscal i discriminació

   ‘The Wall Street Journal’ és clar i el periodista Raymond Zhong, no es vol deixar gairebé res al tinter: “Espanya no es reformarà” i s’ha de donar veu als catalans, que “són víctimes d’espoli fiscal i de discriminació per part de Madrid”. No parla de xifres, però, ja les coneixem: més de 16 mil milions d’euros que surten dels impostos dels ciutadans de Catalunya i no tornen. Un 9 per cent del PIB català.

                                       ‘Las uvas de la ira’

   “I és que els catalans tenen motius per a queixar-se, ha apuntat el rotatiu americà (27/04/12). Per demostrar-ho ha argumentat diverses raons: la reducció de les aportacions de l’Estat a les autonomies per sortir millor a la fotografia, una discriminació constant a les inversions i recursos que dedica a Catalunya, entre altres, que fan que el sentiment independentista català creixi cada cop més”. Es parla d’un 40 per cent de la població. “El resultat? Catalunya és la seu de l’indústria espanyola i un dels districtes industrials més importants d’Europa. Tanmateix, cada any des del 1986, un 9 per cent del PIB del territori català deixa la regió per ésser redistribuïda o passar per Madrid“. Això provoca l’afogament i la paralització del progrés de Catalunya, així com les retallades més dures que no es practiquen a altres “regiones” de l’Estat espanyol i que reben molts diners procedents dels impostos dels ciutadans de Catalunya.

   Encara més quilòmetres per trens d’alta velocitat i que cada quilòmetre costa 200.000 euros anuals? I tenen la barra de retallar sanitat i educació? I de no voler pagar  el que deuen a Catalunya i que estableix la Llei Orgànica de l’Estatut que és d’obligat compliment?

   De bogeria.

——————————————————————————————–

El vídeo

   Si tenen a bé, poden puntejar les adreçes de vídeo següents:  iGky0q2j_78   AOFDGXevF2o

——————————————————————————————–

El deure i la glòria

“Més llocs de treball amb estabilitat en l’ocupació, no menys llocs de treball amb salaris més alts” (JFK).

   <<Aquesta Administració està observant atentament la possibilitat d’un augment general dels preus de l’acer. Em vaig oposar a tal augment l’any passat. També m’hi oposo ara…Allò que necessitem són més negocis a preus competitius, no menys negocis a preus més elevats…Jo prego la mateixa limitació al sindicat de treballadors de l’acer. Amb més de 100.000 obrers siderúrgics sense feina, allò que necessitem són més llocs de treball amb estabilitat en  l’ocupació, no menys llocs de treball amb salaris més alts>>. ( La Casa Blanca, Washington, D.C., 11 d’abril 1963).

   Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent: w4iQPwEEujk

—————————————————————————————————

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

   * LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- L’any 1379, hom va integrar-hi una facultat de medicina a la universitat de Perpinyà per omplir, probablement, el buit que en aquesta disciplina havia originat la pèrdua de Montpeller. (Ulisses).

   *   LA PREGUNTA de la setmana.- Fins quan existí la universitat lleidetana?

   *   EL LEMA de la setmana.- “No hi ha res més pràctic que una bona teoria“.- Leonid Ílitx Brejnev.

           Universitat de Perpinyà 

—————————————————————————————————

—————————————————————————————————

   L’autopista I- 95 Miami Express, construïda per FCC, va rebre el premi “Best in Construction 2010″, en la categoria Diseny i Construcció, de la Florida Transportation Builders Association (FTBA). L’autopista disposa d’un sistema innovador de gestió de tràfic mitjançant ‘Express Lanes” o carrils de reserva, que permeten als automovilistes desplaçar-se més ràpidament sense les retencions del tràfic general, previ pagament d’un peatge variable en funció de la velocitat de circulació en els demés carrils. El projecte té un pressupost de 121,5 milions de dòlars (100 milions d’euros). Ha suposat l’ampliació de les calçades en ambdós sentits al llarg de 17,7 quilòmetres l’autopista I-95 , en la part nort de l’àrea metropolitana de Miami, amb la finalitat de passar d’un carril d’alta ocupació a dos carrils de peatge automàtic, mantenint el mateix nombre de carrils de lliure peatge (de tres a cinc depenent de la secció). L’extensió total del projecte abastarà més de 38,4 quilòmetres (24 milles). Si la velocitat en els demés carrils és més baixa (hores punta), el peatge s’incrementa i si és més elevada disminueix. La velocitat és mesurada per càmeres de gestió de tràfic, que de manera automàtica determinen la variació del peatge. A cap ciutadà dels Estats Units mai li passarà pel cap no voler pagar el peatge.

    A Espanya, que tinguin les carreteres, autovies i autopistes que vulguin. No sóc cap rodamón -sempre penso que algun dia ho podré ser-, però crec que les de Catalunya, són millors. Envejables. No podia ser menys per tot el que ha de tenir una nació. Parlem de carreteres, d’autovies o autopistes, però, també ho podem fer a prop de la sanitat pública, l’educació pública, els transports públics, investigació i recerca i, si volen, també els sectors privats han de funcionar molt bé. Mirin, una nació com Catalunya ha de funcionar tant bé o millor que qualsevol Estat europeu dels més avançats i progressistes. A la nació castellana que facin el que vulguin, però, la catalana pot ser i ha de ser la millor. Tot ha de brillar. I per ser els millors, s’ha de pagar i s’ha d’invertir. Calen més iniciatives empresarials i menys atur.

   És clar que també cal esforç i voluntat per volguer fer les coses tant ben fetes com ens sigui possible. Si volen fabricar calçotets, ja siguin curts o llargs, -els llargs, a més que van molt bé per la fred, són ‘sexy fashion’ i també, elaborats amb teixit apropiat, es poden portar a l’estiu- que siguin els millors calçotets del món. Si volen fabricar torradores, que siguin les millors del món i, si per exemple, volem fabricar ordinadors o altres elements portàtils que es faci de manera que, a l’obrir la tapa, sonin una música i unes paraules que et recordin tot allò que has de fer durant el dia, han de ser els millors del món. I així successivament. Expliquen que moltíssims ciutadans dels Estats Units es lleven a les cinc de la matinada per anar a la feina, disposen d’una hora per dinar i només gaudeixen d’una setmana de vacances. Els únics ponts que coneixen són el ‘Golden Gate’ -porta daurada- a Califòrnia; el de Brooklyn, a Nova York i els ponts de Madison a l’Estat de Wisconsin. Això si, gairebé tots els premis Nobel són nord-americans i l’atur està per sota del 8 per cent.

   En una ocasió, Mariano Rajoy, abans de ser elegit -per els espanyols- president del Govern, amb poder absolut, va dir -sempre contra Catalunya-, que “la Generalidad sólo sirve para hacer carreteras”. No és ben bé així,  ja que la Generalitat és el sistema institucional mitjançant el qual es desenvolupa políticament el govern autònom de la nació catalana. Però, fent esment de les carreteres, Catalunya que és una nació, ha de comptar amb les millors i més eficaces vies de comunicació, ja siguin carreteres, autovies o autopistes. I això s’ha de pagar amb el suport de tots els ciutadans de Catalunya, sense cap vergonya. Pagar, però també -amb la Generalitat al davant- gestionar, controlar i exigir. Que ningú ens pugui prendre el pèl ni burlar-se dels ciutadans de Catalunya i dels Països Catalans.

  Nus de la Trinitat (Barcelona)

 Que quedi clar, davant l’esperit de justícia dels pobles democràtics, que un 9 per cent del PIB català -més de 16 mil milions d’euros- procedents dels impostos dels ciutadans de Catalunya, surtin cap a Madrid i les ‘regiones’ d’Espanya i no tornin a Catalunya, constitueix un agravi d’espoli fiscal que no es pot consentir ni continuar de cap manera.

   Menys subsidis i més empreses. Tanta por tenen al risc?

————————————————————————————-

El vídeo

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: PXcPu-IpbjU

————————————————————————————-

El Deure i la Glòria

Les oportunitats

   El 23 de març de l’any 1963 el president dels Estats Units d’Amèrica, John F. Kennedy, deia en un auditori de Chicago: <<Fa 2.500 anys el poeta grec Alceo va assentar el principi que resumeix millor la grandesa de Chicago: <<No són les cases ben cobertes -va escriure- ni les pedres de les parets ben assentades, ni els canals, ni els molls allò que fa la ciutat, sinó els homes i les dones capaços de fer ús de les seves oportunitats>>.     

   Si tenen a bé, poden veure el vídeos següents:zWNhWANkq0Q, v_0tRVYs-Rw

————————————————————————————-

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

   *LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- La reincorporació del regne de Mallorca a la Corona catalona-aragonesa, per una banda, i el traspàs de la senyoria de Montpeller a la Corona francesa, per una altra, determinaren la creació, regnant Pere III ‘el Cerimoniós’, el 1530, d’una universitat a Perpinyà, constituïda amb idèntiques prerrogatives que la de Lleida i dotada de les facultats de lleis civils, lleis canòniques, teologia i arts. (Ulisses).

   * LA PREGUNTA de la setmana.- Si va integrar a la universitat de Perpinyà, una facultat de medicina?

   *EL LEMA de la setmana.- “La recerca de l’excel.lència és un hàbit letal”. John Irving.

————————————————————————————-

               Líders en atur

 A Espanya, 6.000.000 de treballadors sense feina; a Catalunya, 800.000. Ni l’economista americà, Paul Krugman, -2008 Nobel Prize of Economics-, pot comprendre com l’actual president d’un Govern espanyol ultraconservador, ho pot fer tot  tant i tant malament. Tampoc el món empresarial i dels grans negocis demostra una gran capacitat per donar feina als seus conciutadans que emplenen  les sucursals del ‘Instituto Nacional de Empleo’ i romanen a l’atur. Aquesta hauria de ser una de les seves trascendentals missions i sentit d’empresa. Més aviat han traslladat les seves factories a l’estranger, a països on als treballadors s’els paguen 60 euros mensuals i no saben el que és un seguro nacional de salut ni una educació pública amb pressupost suficient per ser eficaç.

   El president Franklin D. Roosevelt deia que molts dels grans presidents i alts directius de les grans corporacions financeres i industrials que van portar als Estats Units cap a la gran recessió econòmica de l’any 1929, eren més “burros que la sola d’una sabata”. Com ho és tenir que pagar la faraònica muntanya de diners al conjunt dels aturats espanyols, sense feina, o als que cobren dues pagues: una provinent del subsidi d’atur i l’altra del càncer de l’economia submergida, en detriment dels diners que es podrien dedicar a sanitat, educació, recerca i investigació com en els països europeus normals.

                               Reforma laboral, per què? I per qui?

   Les dictadures espanyoles, responsables dels mals d’avui. Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: AC_J24h-tjs

————————————————————————————-

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

   * LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- L’Estudi General de Lleida, sota patrocini municipal i eclesiàstic, comprengué les facultats de lleis civils, lleis canòniques, filosofia, teologia, arts i medicina, autoritzada aquesta carrera per Joan I, en 1391, a fer disseccions en cadàvers per a la recerca anatòmica. (Ulisses).

L’Estudi General de Lleida

   * LA PREGUNTA de la setmana.- Què va determinar, l’any 1350, la creació d’una universitat a Perpinyà?

   *EL LEMA de la setmana.- “La política ha deixat de ser l’art d’arreglar les coses i s’ha convertit en el d’explicar-les”. Manuel Marín.

————————————————————————————-

(Fotografia: E. Figueras)

     De lletres se n’escriuen moltíssimes i de paraules també. Però aquestes que volen escriure damunt la sorra de la platja gran de Palamós i que, de fet, avui escriuran els escolars dels col.legis palamosins, nens i nenes d’altres contrades i molta més gent solidària, són unes lletres tant grans com les emocions que ens donen les ganes de viure: ‘SOS Richi’. En el diari ‘El Punt Avui’ (14/04/12), Emili Agulló, ens ho explicava d’aquesta manera: <<Ricard García, ‘Richi’, el nen palamosí de 6 anys que lluita contra el càncer en un hospital de Boston -Dana Farber Cancer Institute– afrontava ahir -13/04/12– la delicada intervenció per extirpar-li el medul-loblastoma maligne que li van diagnosticar al novembre. El pressupost provisional del tractament, segons van explicar els portaveus de la família, ja s’ha enfilat des dels 70.000 euros fins a uns 200.000“. El nen ja ha estat intervingut fins a set vegades a Barcelona, però els metges només li han donat un 55% de possibilitats de supervivència d’aquí a cinc anys. A Boston (Massachusetts), en canvi, li han augurat un 70% de possibilitats i els pares, tot reconèixer l’esforç dels metges catalans, han apostat per escoltar una segona opinió.

  (Fotografia: www.tecnocino.it)

 Un allau d’adhesions -2.200 via ‘Facebook-, suport mediàtic de nombrosos rostres coneguts, iniciatives solidàries de tota mena, 500 guardioles per recaptar fons, recollida de taps d’ampolles de plàstic, donacions mitjançant un dipòsit a la Caixa d’Estalvis i Pensions, 5.000 polseres i samarretes amb el lema ‘Super Richi’, que es vendran per 5 euros. Avui, dissabte, -21/04/12-, de 10 a 20 h, hi hauran activitats musicals, lùdiques -tallers, màgia, jocs i balls-; actuacions escolars al centre cultural La Gorga; esportives -vòlei platja, futbol i ‘spinning’- i un mercat artesanal amb venda de quadres, productes tastets gastronòmics per recaptar donacions. Més de 50 col.lectius i el suport altruista de moltes empreses implicades en la marató solidària. El proper dissabte, 28/04/12, a la Nau Vincke, actuació de l’orquestra Di-versiones i The Covers Band, així mateix, músics com ara Miquel Abras i Joan Masdéu. El 6 de maig hi haurà un altre espectacle de la companyia de dansa local Cobosmika. També, la productora olotina Coloms ZS els ha regalat un espot que va ser presentat a internet…

   Vuit intervencions quirúrjiques

   I punts suspensius perquè són tantes les persones que s’han volcat per ajudar a pagar les despeses i estada al ‘Dana Farber Cancer Institute’, de Boston, com les moltes que encara falten per aconseguir els 200.000 euros que, segons expliquen, ja s’ha enfilat el pressupost. És ben vist i comprovat que per molts milions d’euros o dòlars que romanin parats o corrin d’un lloc a l’altre del món -efecte papallona-, el seu veritable valor és el seu ús a favor de la dignitat humana. Aquests no es perden mai. Es multipliquen. Mai són oblidats. Un exemple en podria ser ajudar a curar els malalts i més en el cas d’en Richi, que ja li han practicat vuit intervencions quirúrgiques, set a Barcelona i una a Boston. Els metges americans han dit que hi ha un 70% de possibilitats, no és en va que el govern federal dels Estats Units, els propis Estats i les institucions i empreses privades, dediquin més de 300 mil milions de dòlars anyals a investigació i recerca. Allà no existeixen les retallades per aquests conceptes, més aviat augmenten cada any.

   La coordinadora de persones i entitats palamosines que s’han mobilitzat en les últimes dues setmanes ja han recaptat 30.000 euros. El camí que falta recórrer passa pels 200.000 i les activitats que durant tot el dia d’avui, dissabte (21/04/12), i el proper (28/04/12) es fan a Palamós, són una crida a la participació de tot-hom. Particularment, de manera humil, he pregat a l’església de Santa Maria del Mar, de Palamós, davant Jesucris crucificat, per la recuperació d’en Ricard García, ‘Richi’. Des del més profund respecte i admiració per els palamosins que, de forma generosa, s’han entregat a la tasca noble d’ajudar a en ‘Richi’, i als seus pares, abracem a totes les persones d’altres contrades que vulguin compartir aquest suport.

   Una petició d’ajut a Victoria Reggie Kennedy

  (Fotografia: Roberto Schmidt/AFP/Getty)

 Em permeto fer arribar una afectuosa salutació a Vicki Kennedy, esposa del senador Ted Kennedy (q.e.p.d), tant estimat pel poble americà com per gent d’arreu del món i de la mateixa manera que els seus recordats germans John F. Kennedy, president dels Estats Units d’Amèrica i el senador Robert F. Kennedy. La Vicki coneix molt d’aprop l’encomiable tasca del senador Edward Kennedy -dos dels seus fills van patir càncer- a favor d’aconseguir un sistema de seguretat social universal als EUA i per els ciutadans més necessitats, nens i ancians. Els programes ‘Head Start’, ‘Medicare’ i ‘Medicaid’, provenen de legislació introduïda per l’Administració del president Kennedy. La lluita per aconseguir legislació que augmentés més fons per la investigació contra el càncer -llei nacional contra aquesta malaltia- va ser una constant entre les més del miler de lleis que Ted Kennedy va aconseguir fer aprovar pel Senat i la Cambra de Representants. Així ho va expressar el mateix senador Edward Kennedy: <<Ja l’any 1961 vaig tenir el privilegi extraordinàri de treballar amb el doctor Sidney Farber en la ‘Cancer Crusade’ de Massachusetts, -recordem que el ‘Dana Farber Cancer Institute-, de Boston, és el centre on es troba en ‘Richi’. El doctor Farber ha estat reconegut no només com el pare de la patologia pedriàtica moderna, sinó de la quimioteràpia com a tractament de la malaltia de la neoplàsia que és la causa de la formació de tumors. Em va ensenyar els estralls que el càncer provoca dintre la societat dels Estats Units, la intensitat dels sofriments que produeix, la vergonya autodestructiva i innecessària que experimenten les víctimes i els seus éssers estimats i les altíssimes despeses de la malaltia. En aquells anys no podia ni imaginar la proximitat en que dos dels meus fills i jo mateix, ens afectarien les dures realitats del càncer, com tampoc podia saber quan transformadores esdevindrien els seminaris que sobre aquesta malaltia, no només per mi, sinó per la causa de la investigació contra el càncer. Va ser aquest metge singular, doctor Sidney Farber, qui va donar principi a la meva llarga campanya senatorial per incrementar les partides pressupostàries de l’esmentada investigació>>. D’aquí en va sortir la ‘llei nacional contra el càncer’.

   ‘Narcisos’

   Per aquest motiu demano de manera humil, l’ajut de la senyora Vicki Kennedy per el nen palamosí de 6 anys, Ricard García, ‘Richi’, que lluita contra el càncer a l’hospital ‘Dana Farber Cancer Institute’, de Boston (Massachusetts). I, si m’ho permet, Vicki, voldria recodar-li unes estrofes del poema ‘Narcisos’, de William Wordsworth, que vostè tant recorda i que va ser una de les lectures escollides per la celebració del seu casament amb el seu estimat Ted.

   El poema comença així:

     “Andaba solitario como una nube

      que flota sobre valles y colinas,

      cuando de pronto avisté una multitud,

      un montón de dorados narcisos…

      Entonces mi corazón se llena de gozo

      y baila con los narcisos”.

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreces de vídeos següents:0mgKuZuTQxw ,7n8LUtGAH8M  

——————————————————————————————————————————————–

   (SOS Richi: www.sosrichi.org) – PALAMÓS (Girona) CATALUNYA (España)

————————————————————————————-

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

   *   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- L’any 1300, Jaume II ‘el Just’ atorgà la carta universitària de Lleida, ciutat per a la qual instituí el privilegi exclusiu de les disciplines universitàries dins els seus dominis patrimonials, el conjunt dels quals no comprenia pas, cal dir-ho, la senyoria de Montpeller -integrada aleshores, amb els comtats de Rosselló i Cerdanya, en el regne de Mallorca. (Ulisses).

   * LA PREGUNTA de la setmana.- Quines facultats comprenia l’Estudi General de Lleida?

   * EL LEMA de la setmana.- “Una flor no s’obre estirant-la, sinó donant-li escalfor”. Étienne Perrot.

——————————————————————————————————————————————————————————-