(Imatge: cerclegerrymandering.cat)

 

Des que governa el ‘Partido Popular’, el creixement de l’independentisme a Catalunya ha estat enorme

 

(Imatge: racocatala.cat)

 

CATALONIA

 

La manca de diàleg per part del president del Govern central, Mariano Rajoy, sobre aquest greu problema espanyol fa créixer la inestabilitat política i social. Els recents resultats i posteriors moviments electorals i polítics, en són una mostra

Parlant de democràcia i desitjant-la real, -es comença per canviar-li el nom a l’idioma català i s’acaba en una dictadura. Tal com va fer a l’Aragó la majoria absoluta i poder absolut del ‘Partido Popular’, amb la llei de llengües d’Aragó i amb l’absurditat de canviar-li la denominació a la llengua catalana pel llarg nom que deriva en l’acrònim ‘lapao’. 

 

(Imatge: sapeira.blogspot.com)

(Imatge: cosasdejordi.com)

(Imatge: www.noticiesdelaterra.com)

(Imatge: sapeira.blogspot.com)

Respecte per la història, la cultura, la veritat i la democràcia és el que cal. La llengua catalana no és el ‘lapao’; és, evidentment, l’idioma català. Per diversos indicis, però, podem afirmar que el català ja era parlat en aquest racó de la península cap al segle VIII dC. És a dir, el llatí parlat aquí des dels primers segles de la nostra era havia evolucionat prou com per diferenciar-se de la llengua vulgar de Roma i ser notablement diferent. Això no obstant, els documents de l’època són escrits en llatí (força degradat i en alguns aspectes proper al català).

Les paraules i construccions catalanes en documents quotidians com testaments, actes o vendes s’observen al segle IX. Aquest fet indica que la llengua oral de qui redactava l’escrit era ben diferent d’aquella en què s’escrivia. A finals del segle IX, es comencen a trobar algunes mostres de trets típics del català enmig de textos en llatí. Per exemple, en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell redactada al darrer terç del segle IX, apareix el nom de Palomera en llatí ‘Palumbaria’. En un altre text, aquest ja de principis del segle XI, apareix enmig d’un text llatí, del 1034, el nom de set arbres fruiters en català: <<morers III et oliver I et noguer I et pomer I et amendolers IIII et pruners et figues…>>.

Els primers documents feudals escrits  integrament en català es troben en el segle XI. Entre els textos més antics que es conserven totalment en català, hi ha el Jurament de Radulf Oriol, escrit entre 1028 i 1047 i els Greuges de Caboet, escrit entre 1080 i 1095. Del 1098, data el Jurament de Pau i Treva del comte Pere Ramon de Pallars Jussà al bisbe d’Urgell. I així, el segle XII, el segle XIII… La llengua catalana no és el ‘lapao’, com diuen els dirigents del ‘Partido Popular’ de l’Aragó; és l’idioma català que  per història, llengua i cultura es parla als Països Catalans.

Actituds inacceptables del temps del franquisme que mostren la cara d’una democràcia espanyola de baixa qualitat. Fets continuats que fan posar la cara vermella com un tomàtec, als ciutadans que estimen i creuen en una veritable democràcia. Sempre contra la Catalunya pagadora, sempre contra la nació catalana.

El resultat: A l’Aragó, el ‘Partido Popular’ no podrà governar. És un exemple de la desfeta electoral del ‘Partido Popular’ a les constretes, amargades i existents nacions d’Espanya perquè no són reconegudes ni acceptades. Cras error! 

Ens quedem, doncs, amb les avantatges de la utilitat política i social. Així ho pregona el govern espanyol quan pretén presumir de democràcia davant el món, però, hi ha un atur de més del 24 per cent que persisteix, persisteix i persisteix i un milió de llars sense ingressos o, que tot i amb algun ingrés, no poden arribar-hi i passen grans penalitats motivat per la baixa quantia dels sous. Poderoses empreses que fan grans beneficis a costa de sous baixíssims. De quina classe de democràcia útil parlem?

El ressorgiment del problema espanyol amb relació a Catalunya, des que Mariano Rajoy i els dirigents del ‘Partido Popular’ -per aquells temps a l’oposició- van portar la Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, al Tribunal Constitucional ‘no renovat’ i sabent que es tractava d’una Llei Orgànica ‘de obligado cumplimiento’. La primera llei de Catalunya. Quatre anys més tard, el 2010, després de diverses sentències, la pitjor contra l’Estatut. Sempre contra la Catalunya pagadora i que vol viure en llibertat. D’ençà aquest moment, un esclat extraordinari i creixent del nombre de ciutadans que es manifesten i un independentisme que no cessa. De quina classe de democràcia útil estem parlant?

La veritable democràcia no és només posar la papereta dins l’urna, és una situació constant de fets reals que cal resoldre de manera justa, sense pors i amb diàleg. El president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, ja ha anat tres vegades a Madrid per parlar amb el president Rajoy i exposar-li el que demana la majoria del poble de Catalunya. 

El president Mas demana diàleg; el president Rajoy el rebutja 

(Imatge: tribulaciones.es)

 

 ‘El dialogo es la base de los problemas y la solucion de ellos’

 

 

‘La comunicación es el único camino al entendimiento’. 

 

Volen que ho tradueixi a la llengua de la nació catalana? -No cal. A Catalunya i gràcies a l’èxit de la immersió lingüística, tots els alumnes, tots els estudiants, totes les persones dominen perfectament el català i el castellà.    El representant Albert Ribera, advocat i polític català, és el millor ambaixador a Espanya, nació de nacions, de com un ciutadà català estudia, coneix, escriu i parla la llengua castellana. ‘Ciutadans’ = a ‘Ciudadanos’ que a la nació catalana coneixen, parlen i escriuen el català i el castellà. 

 

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:

 

Un país -nació de nacions- endarrerit, que no aprén res, que no vol aprendre res, amb una dictadura darrere una altra, amb una democràca -ara- de baixa qualitat i sempre, sempre, sempre, contra la Catalunya pagadora. Fins i tot, la barbaritat de llançar al Tribunal Constitucional, no renovat, la Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, revisat, retallat, aprovat, ratificat i ‘referendat’ pel poble

 

5RANrqkSncM

 

 

——————————

El Deure i la Glòria

<<…Govern, del poble, pel poble, i per al poble…>>

Abraham Lincoln

(Gettysburg, 1863)

 

<<…Amics meus tots, donem aquest primer pas. Sortim, si podem, de les fosques ombres de la guerra per buscar aquest camí de la pau. I si aquest viatge és de mil milles o fins i tot de més, fem que la Història registri el fet de que nosaltres, en aquesta terra, vam ser els que hem donat aquest primer pas tant important>>.(President John F.Kennedy, discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 26 juliol 1963).

El president Kennedy acomiada als voluntaris del Cos de la Pau a la Casa Blanca

 

Pau, Paz, Peace

 

<<…No hi ha motiu per les complaences. Hem après en el passat que l’esperit d’un moment o lloc pot desaparèixer i esfumar-se com el fum. Ens hem sentit defraudats més d’una vegada, i no tenim il.lussions de que en el camí cap a la pau existeixin ara dreceres importants. En molts punts, al voltant del globus, els comunistes prossegueixen els seus esforços per explotar la pobresa i la debilitat. La seva concentració d’armes convencionals i nuclears ha d’aturar-se com sigui…>>.  (President John F.Kennedy, discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 26 juliol 1963).

El vídeo

 

John F.Kennedy també va jugar un gran partit a Berlín

 

Si tenen a bé, poden veure els vídeos següents:

56V6r2dpYH8

zdXXkppRLEc

———————————————————-

 Art*******7

(Imatge: www.alohacriticon.com)

‘Touch of Evil’ – ‘Sed de mal’ – ‘Sombras del Mal’

 

Orson Welles

 

(Kenosha, Wisconsin, 6 maig 1915)

 (Imatge: www.encadenados.org)

 

‘Touch of Evil’ (a Argentina i a Espanya, ‘Sed de mal’; a Mèxic, ‘Sombras del Mal’) és una parella de recent casats formada per un policía mexicà i la seva esposa nord-americana que interrompen el seu viatge de lluna de mel després de presenciar a la frontera l’explosió  d’un automòbil conduït per un mafiós de la droga. El cas porta al policía Vargas (Charlton Heston) a traballar en la investigació junt a Hank Quinlan (Orson Welles); un corrupte i obès cap de la policía nord-americana, que no dubta a fabricar proves falses per acusar a un jove que ell creu culpable de col.locar la bomba. Vargas sap que les proves no són reals i comença la seva pròpia investigació, on descobreix que Quinlan i uns mafiosos fronterers estan directament relacionats amb l’assassinat.

(Imatge: www.canaltcm.com)

Charlton Heston

 

Susan cau a les mans del grup de mafiosos fronterers. La dona és drogada i usada per desprestigiar al correcte Vargas, amb la finalitat de que aquest desisteixi de la seva investigació. Vargas inicia una carrera contra el temps en la que acumula les proves suficients per desemmascarar al brut cap Quinlan i així salvar a la seva esposa.  

 

(Imatge: milafalcon.wordpress.com)

Janet Leigh

 (Imatge: lagranilusion.cinesrenoir.com)

 

Marlene Dietrich

 

Al final, Tanya (Marlene Dietrich) una misteriosa i enigmàtica gitana que en el passat va tenir una relació amb Hank Quinlan, presagia el trist i fatídic final d’aquest.

 

Un director difícil

 

‘Touch of Evil’ va significar el retorn de Welles a la producció als Estats Units, després d’haver rodat tres films fora del seu país notal, ‘Macbeth’ (1947), ‘Otelo’ (1952) i ‘Mister Arkadin’ (1955).

(Imatge: www.vilanova.cat)

 

El projecte va arribar a mans de Welles en una època en què aquest no gaudia de bona fama entre els productors de Hollywood, ja que molts el consideraven un director difícil que no era capaç de complir amb un pla de treball. Va ser l’actor Charlton Heston qui va aconseguir imposar a Welles (degut a una confusió) i amb total llibertat creativa. Welles va reescriure el guió, basat en una novel.la publicada el 1956 per Whit Masterson, i va començar el rodatge al poc temps a Venice (Califòrnia).

 (Imatge: www.fotogramas.es)

 

Rodatge de ‘Sed de Mal’

 La pel.lícula va ser rodada en un rigorós blanc i negre pel director de fotografia Russell Metty, on l’ús de la llum forta i els alts contrastos entre ombres i zones il.luminades ajuden a crear la densa atmosfera del film.

El llarg pla seqüència de 3 minuts amb el qual comença la pel.lícula va trigar 15 dies en dur-se a terme i es va transformar en un pla mític dins de la història del cinema. (De Wikipedia).

 

El vídeo

de la pel.lícula

 

QZ4Oawo3CDc

aQpMVMCX1sQ

CaLV8NPiKgo

ZSucvRPawK8

3r-zfmm64_A

zofz4zhGgDQ

XRav__YoMIA

 

VfIFMaeWxIA

dx125s0t6Gk

———————————————————-

La seva presentació a Utrecht  (Holanda), va ser cancel.lada -segons els mitjans-, per pressions de l’ambaixada espanyola als Països Baixos

“Por una vez, una sola vez, ricos y pobres, hombres y mujeres, tenían una causa en común”.  (‘Victus’, Albert Sánchez Piñol)

“Un crio no se queja tanto de las palizas que le han dado, como de los abrazos que no ha recibido”. (‘Victus’, Albert Sánchez Piñol)

“El ser humano es tan cobarde que lo habitual es que no esté dispuesto a arriesgar su vida ni para salvarla”. (‘Victus’, Albert Sánchez Piñol)

“La veritable democràcia no és només posar la papereta dins l’urna, és una situació constant de fets reals que cal resoldre de manera justa i sense pors”. (Blog ‘La Nova Frontera’)

Parlant de democràcia i desitjant-la real, recordem que fa poc que hem anat a votar i que proximament ho tornarem a fer. És evident que volem fermentment que ens sigui útil i fructífera. Si no fos així, seria el súmmum de la inutilitat.

 

Ens quedem doncs, amb les avantatges de la utilitat. Així ho pregona Espanya -nació de nacions constretes i amargades, perquè existeixen i no són reconegudes ni acceptades pel govern central-, quan llueix la democràcia davant el món, però, hi ha un atur de més del 24 per cent que persisteix, persisteix i persisteix i un milió de llars sense ingressos o, que tot i amb algun ingrés, no poden arribar-hi i passen penalitats grans motivat per la baixa quantia dels sous. Poderoses empreses que fan grans beneficis a costa de sous baixíssims. De quina classe de democràcia parlem?

 Atur interminable, atur enquistat

(Imatge: ccsocials.blogspot.cat)

Des de l’any 2006 quan Mariano Rajoy i els dirigents del ‘Partido Popular’ -per aquells temps a l’oposició- van portar la Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, al Tribunal Constitucional espanyol no renovat i sabent que es tractava d’una Llei Orgànica ‘de obligado cumplimiento’. La primera llei de Catalunya, el seu Estatut d’Autonomia, revisat pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovat pel Parlament, retallat i aprovat pel Congrés dels Diputats i el Senat, ratificat pel rei i ‘referendat’ pels ciutadans de la nació catalana. Quatre anys més tard, el 2010, després de diverses sentències, la pitjor contra l’Estatut. D’ençà aquest moment, un esclat extraordinari i creixent de ciutadans al carrer i d’independentisme que no cessa. De quina classe de democràcia estem parlant?

Sempre contra la Catalunya acollidora i pagadora

 Mariano Rajoy recollint signatures contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, a Osca. “Para firmar contra Cataluña deia la gent”. (Imatge: elpais.com)

El Congrés dels Diputats va aprovar la Llei Orgànica -‘de obligado cumplimiento’- de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya

L’asfixia econòmica de la Generalitat de Catalunya, per part del govern central de Madrid del ‘Partido Popular’. Els ciutadans de la nació catalana pagadora no comprenen com pot passar això, mentre 16.000 milions d’euros -un 8,5% del PIB català- surten cada any dels seus imposts i no tenen retorn des de la capital de Castella. Una altra circumstància econòmica: Catalunya aporta el 20% del PIB espanyol, mentre 12 de les 17 Comunitats Autònomes reben més del que aporten. Així, rep menys qui més paga tot i els greus problemes d’asfíxia econòmica dels territoris pagadors, principalment Catalunya que pateix un mal finançament i a sobre no pot dir res. Calladeta, ben calladera, pagar i callar. I a sobre un intervencionisme autonòmic constant per part del govern central, centralista i nacionalista espanyol del ‘Partido Popular’. Quina classe de democràcia és aquesta?

Federico Trillo i Soraya Sáenz de Santamaría, en el Registre General del Tribunal Constitucional, on van presentar el recurs contra la Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. (Imatge: elpais.com – EFE).

 L’Estatut d’Autonomia de Catalunya al Tribunal Constitucional. L’Estatut sentenciat. El pacte fiscal demanat l’any 2012 pel govern de la Generalitat, per tal d’esborrar la injustícia del dèficit fiscal que pateix la nació catalana i que el president Artur Mas va plantejar al president Mariano Rajoy en una visita a La Moncloa, a la paperera i el silenci de l’immobilisme com a bandera. Immobilisme i manca de capacitat política per resoldre els problemes de les nacions d’Espanya constretes i amargades. Un altre exemple de la manca de capacitat de diàleg per part del govern espanyol del ‘Partido Popular’ i de la mala política del conflicte constant: encara és l’hora que el govern espanyol ha de donar resposta als 23 punts plantejats per Mas en la seva última entrevista amb Mariano Rajoy. Capacitat de diàleg: 0. El possible pacte entre ‘Ciudadanos’ i el ‘Partido Popular’, més del mateix. Més problema espanyol, més conflictes autonòmics, més intervencionisme centralista i més regressió econòmica i social…’más de lo mismo’, més del mateix. Quina classe de democràcia és aquesta?

La dreta radical, centralista, nacionalista espanyola i amb poder absolut, mai ha sabut governar a Espanya.

Encara és l’hora que el govern espanyol del ‘Partido Popular’ ha de donar resposta als 23 punts plantejats per Mas en la seva última entrevista amb el president espanyol, Mariano Rajoy. Tampoc s’ha resolt la qüestió del pacte fiscal tractat en la primera visita de Mas a La Moncloa. Capacitat de diàleg i de resolució:zero. El possible pacte entre ‘Ciudadanos’ i el ‘Partido Popular’, més del mateix. (Imatge: www.cuartopoder.es)

 

‘Victus’

Realment dóna la sensació que retrocedim als temps de la dictadura franquista. “És un assumpte seriós, que tendeix a la censura”, va afirmar Juliette van Wersch, l’editora de Sánchez Piñol autor del llibre “Victus”, al diari ‘NRC’. “Una conversa pública entre un autor i el seu traductor es van boicotejar des de l’estranger”, va dir la responsable de l’editorial, que va afegir que és “lamentable i incomprensible” aquest fet.

Victus: Barcelona, 1714 d’Albert Sánchez Piñol

(Imatge: llibreforumbellvitge.blogspot.com)

 

I tant! Que és lamentable i incomprensible  que a l’Europa del segle XXI, l’ambaixada espanyola a Holanda, hagi vetat la presentació del llibre ‘Victus’, que l’autor Albert Sánchez Piñol havia de fer a l’Institut Cervantes d’Utrecht. “Van trucar de l’ambaixada per dir-me que cancel.laven l’acte perquè tenien por que es polititzés”, va reconèixer Sánchez Piñol i que ho va confirmar al diari l’ARA. L’escriptor va emplaçar a l’ambaixada a donar explicacions, i va lamentar els fets. “És molt trist que passin aquestes coses”, va dir, perquè es tracta “d’un acte cultural, literari”.

 “Victus”, d’Albert Sánchez Piñol

(Imatge: xarxapenedes.cat)

 

I tant! Que és molt trist que passin aquestes coses. No és gens enfortidor pel prestigi d’un país europeu format per nacions. L’Institut Cervantes d’Holanda ajorna ‘sine dia’ aquesta presentació? L’oficina Comercial dels Països Baixos, els empresaris i inversors holandesos, com viuen aquest tema tant lamentable i tant comentat pels diaris d’Holanda?

 

 

 

 (Imatge:araomai.cat)

 

(Imatge: spanienkaputt.wordpress.com)

La pàgina web del diari holandès, NRC, explica que l’ambaixada espanyola, a instàncies del govern espanyol, va prohibir a darrera hora la conferència que l’autor català, Albert Sánchez Piñol, havia de fer a l’Institut Cervantes de Utrecht, per presentar el seu llibre ‘Victus’, que tracta sobre la guerra del 1714, segons ha informat l’editorial holandesa ‘Signatuur’, que s’ha encarregat de la traducció del llibre al neerlandès. Juliette Van Wersch, en nom de ‘Signatuur’, es va queixar que s’hagi boicotejat des de l’estranger un acte en territori holandès,  on la llibertat d’expressió és molt important, així com l’intercanvi d’opinions entre un autor i el seu públic.

 

Instituto Cervantes de Utrecht,Holanda

(Imatge: utrecht.cervantes.es)

 

 

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:

 

1oQu536jT4M

————————————————————————————

El Deure i la Glòria

<<…Govern, del poble, pel poble, i per al poble…>>

 

Abraham Lincoln

(Gettysburg, 1863)

<<…demostrem a tot el món situat en aquest costat de la muralla i a qui viu a l’altre costat de la mateixa, que els Estats Units, que una Amèrica forta també desitja ardentment la pau…>>. 

 (President John F.Kennedy, discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 26 juliol 1963).

 Eisenhower i Kennedy

 

Pau, Paz, Peace

<<…Aquest tractat limitat de prohibició de proves nuclears, segons el nostre més acurat criteri, és més segur per els Estats Units que una il.limitada carrera d’armes nuclears. Per totes aquestes raons, tinc l’esperança de que aquesta nació aprovarà aviat aquest tractat. Per descomptat donarà origen a un debat en el Senat i en tot el país. La Constitució, sàviament, exigeix el consentiment i consell del Senat en tots els tractats, i tal consulta, en realitat, ja ha estat iniciada. Tot això es farà com deu ser. Un document que pugui senyalar l’oportunitat històrica i constructiva de que el món celebri un debat també històric i constructiu>>.

<<…els nostres fills i néts…>>

 (Imatge: blogs.elpunt.cat)

 

<<…Així mateix, confio en que tots vostès, els ciutadans d’aquest país, prenguin part en aquest debat, perquè aquest tractat és per a tots. I particularment es relaciona amb els nostres fills i néts, en el nom dels quals hem de discutir. Aquest debat implicarà la presencia d’experts militars, polítics i científics, però no ha de quedar només en les seves mans. El dret i responsabilitat són de vostès…>>. (President John F.Kennedy, Discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, 26 juliol 1963).

 

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden veure els vídeos següents:

 Utej51-C5I4

fK31iSpPtzk

 

 ————————————————————————–

 

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

* LA RESPOSTA.- Certament, en el llarg de la història, la reivindicació remença apareix sovint barrejada amb reivindicacions més àmplies enfront dels drets dels senyors sobre la terra -drets al.lodials i drets jurisdiccionals. En aquest sentit, la sentència deixà clar que es liquidaven els mals usos, amb redempció, i que es mantenien els altres drets sobre la terra, com eren els censos i drets ordinaris. També establia un termini de 5 anys perquè els pagesos emfiteutes ratifiquessin, per capbreus o escriptures públiques, les servituds, prestacions i censos que devien a la senyoria. Aquesta disposició refermava el dret civil consuetudinari. Ara els pagesos podrien negar-se a pagar una sèrie de drets, sempre que demostressin que es tractava de drets que havien estat introduïts <<ab cauthela e deceptió>>, fora de consuetud, per llurs senyors. És a dir, que emfiteutes i senyors havien de pactar les mútues relacions mitjançant les actes de capbrevació. No cal dir que aquesta solució de compromís no satisféu pas tots els pagesos. (Ulisses, 11).

 

*LA PREGUNTA.- La sentència arbitral de Guadalupe, a qué va posar fi?

 

* LA CITACIÓ.- “Jo declaro que la justícia no és altra cosa que la conveniència del més fort”. Plató (427 AC – 347 AC). Filòsof grec.

Plató

 

———————————————————-

 Catalonia

 (Imatge: www.ullastrell.cat)

 (Imatge: www.totsantcugat.cat)

 

———————————————————-

 

 

Port de Barcelone. L’export mondial majoritaire en Catalogne pour la première fois. La nova llei d’Acció Exterior de Catalunya i de relacions amb la Unió Europea, és fonamental. (Imatge: www.opencat.info).

 

L’intervencionisme constant del govern espanyol contra l’autonomia de Catalunya, un error de tomo y lomo. (Imatge: www.actualitatdiaria.com)

El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, ‘Partido Popular’, ha recorregut al Tribunal Constitucional la nova llei d’Acció Exterior de Catalunya i de relacions amb la Unió Europea, sol.licitant-ne així mateix la suspensió immediata. Aquest fet podria representar -ja ho representa-, una mala intervenció pel progrés econòmic, social i d’ocupació de Catalunya i Espanya.

Existeixen situacions provocades per una mala praxi de la política que, d’entrada, són difícils de comprendre i d’acceptar. No tenen res a veure amb la bona praxi política dels grans països democràtics i progressistes europeus. És com aquell espectador que agafa entrada per anar a veure ‘El maestro del agua’, de Russell Crowe, i entra a una altra sala on es projecta ‘La dama de oro’, amb Helen Mirren i es queda a veure-la. Per què? es preguntarà. Per què? ens preguntem.

Doncs per una de les tantes decisions equivocades del ‘Partido Popular’, amb relació a la Catalunya pagadora. Des de presentar recurs -l’any 2006- al Tribunal Constitucional contra la Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, de ‘obligado cumplimiento’, revisat pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovat pel Parlament de Catalunya, retallat i aprovat pel Congrés de Diputats i el Senat, ratificat pel rei i ‘referendat’ pels ciutadans de Catalunya.

L’engreixament de la bola de neu

 

 

L’engreixament de la bola de neu dels continuats errors polítics del govern espanyol del ‘Partido Popular’, amb relació a la nació catalana, no ha parat. Sempre al Tribunal Constitucional, sempre contra el govern democràtic i progressista de la Generalitat. Sempre contra Catalunya. Com a conseqüència de tot això, tampoc la bola de neu de l’independentisme a Catalunya ha parat de créixer.

Més i més engreixar-se i engrossir-se el problema espanyol -mai el problema català- a causa de l’intervencionisme del ‘Partido Popular’, en contra del desenvolupament d’un veritable Estat autonòmic format per Estats que també han de ser Estat i dintre d’una nació de nacions. Engreixar-se i engrossir-se com en aquell conte sobre ‘Hansel i Gretel’.

 

‘Hansel i Gretel’

 

“…-Mira! Una casa! I corregueren cap a la casa a demanar ajuda. Quan hi van arribar, els dos nens veieren que les parets eren de massapà; les finestres, de sucre; i la porta, de xocolata. Hansel tenia tanta gana que va trencar una peça de sucre de la finestra. -Qui s’està menjant la meva casa? -cridà una veu de dins. La porta s’obrí i aparegué una vella molt lletja. Els nens s’espantaren molt. Ah! Veig que teniu gana. Passeu, passeu. A dins tinc noltes més llaminadures -els digué.”

 

(Imatge: www.actitudfem.com)

 

“Hansel i la Gretel entraren i menjaren fins que estigueren tips. No sabien que la vella era, en realitat una bruixa. Aleshores, la vella els digué: -Bé, us podeu quedar aquí aquesta nit. Demà us portaré a casa. Però, abans que se n’adonessin, els va agafar i els va tancar en una gàbia. -A tu, nen, t’engreixaré i et menjaré! I tu, nena, m’ajudaràs a cuinar!”

 

Engreixar, engrossir

 

Engreixar, engrossir la situació tant greu amb la Catalunya pagadora. Sempre al Tribunal Constitucional. Ara, el govern espanyol ha recorregut davant aquest tribunal -una altra vegada- la nova llei d’Acció Exterior de Catalunya i de relacions amb la Unió Europea, sol.licitant-ne així mateix la suspensió immediata. Més respecte a la democràcia i al Parlament de Catalunya que va aprovar la nova llei amb 100 vots favorables (CiU, ERC, PSC i ICV-EUiA), 29 en contra (PPC i C’s) i 3 abstencions (CUP). El Consell de Garanties Estatutàries, a petició del PPC, va dictaminar per unanimitat que la llei s’ajustava a l’Estatut i la Constitució.

 

Delegacions Comercials amb objectius:  treball, esforç, progrés, negoci i ocupació

 

La Generalitat de Catalunya no “estableix relacions diplomàtiques”. La Generalitat de Catalunya no disposa d’ambaixades i no “usurpa competències” previstes en la Constitució. La Generalitat de Catalunya, d’acord amb l’Estatut d’Autonomia i la Constitució, disposa d’unes senzilles Delegacions Comercials, sòbries i sense ostentació, però si amb ganes de treballar i obtenir resultats satisfactoris amb relació al foment de la indústria, comerç, turisme, contractes d’inversions i negocis, cultura, i expansió econòmicosocial.

Es pensa el govern de l’Estat, del ‘Partido Popular’, que els 16.000 milions -un 8,5% del PIB català- que cada any surten dels imposts dels ciutadans de Catalunya i no tenen retorn, cauen del cel? Es pensa el govern de l’Estat, del ‘Partido Popular’, que la contribució de la nació catalana al PIB espanyol -un 20%, la més alta de tots els territoris d’Espanya-, és un ‘mannà’ que cau del cel? Es pensa el govern de l’Estat, que els 15,9 milions de turistes estrangers fins al novembre de l’any passat -un 25,8% del total de l’Estat-, cauen del cel? Hi contribueixen amb treball, dedicació i esforç, les Delegacions Comercials -no ambaixades- que Catalunya disposa a l’exterior i amb vocació de ser un país obert al món. No un país tancat.

 

(Imatge: www.ccma.cat)

Rep menys qui més paga, tot i els greus problemes econòmics i socials que pateixen els qui més paguen 

 

En un país amb un atur de més del 24 per cent i un milió de llars sense ingressos costa molt d’entendre i acceptar que s’hagi suspès una llei que ajuda al progrés econòmic i social de Catalunya i Espanya.

Utilitzar la nació catalana com a llança pedres d’una mala campanya electoral, és un greu perjudici contra les nacions d’Espanya constretes i amargades. El ‘Partido Popular’ ho va començar a utilitzar l’any 2006 contra la Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. El resultat: creixement extraordinàri de l’independentisme, ressuscitar l’enfrontament entre les dues Espanyes, un malestar continuat entre ciutadans i institucions, un esverament social que impedeix el progrés econòmic i social, un retorn a formes i maneres d’actuar del temps del franquisme, una creença generalitzada de que la Constitució ha quedat absoleta i de que el govern central, centralista, nacionalista espanyol i amb poder absolut del ‘Partido Popular’ ha perdut el rumb per terra, mar i aire. La dreta radical i nacionalista espanyola, mai ha sabut governar a Espanya.

 Signatures contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Signatures contra el veritable autonomisme de les nacions d’Espanya constretes i amargades. Signatures -deien- “para ir contra Catalunya”. L’Estat amb un veritable autonomisme és  competitivitat i progrés; l’Estat del centralisme és la mediocritat.(Imatge: ferransala.com)

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:

 

d-F2W8jqL5g

 

 

————————————————————————–

La veritat, tota la veritat i res més que la veritat

 

 

“Nunca fue la nuestra lengua de imposición sino de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo por voluntat libérrima el idioma de Cervantes.” (Rei Joan Carles I, discurs de lliurament dels premis Cervantes, any 2001). 

Remarquem que, amb l’expressió “la nuestra”, el rei de tots els espanyols es referia, és clar, a la llengua castellana. No eren seves, doncs, les altres llengües de l’Estat?

 

1718

 

(Va començar el 1715, blogs anteriors)

 

Llibres de text en castellà

 

 

En constituir-se la Universitat de Cervera, el govern li atorgà el privilegi d’imprimir “todos los Libros y Papeles que condugesen a la comun enseñanza”. Josep M.Torras, a ‘Felip V contra Catalunya”, explica: “Per un privilegi de 23 de Juny de 1718, el rei va atorgar l’exclusiva de l’edició dels llibres dedicats a l’ensenyament, <<desde la cartilla, libros de Doctrina Christiana o Catecismos en que empiezan a aprehender las primeras letras, y de que comúnmente usan los niños en las escuelas>>, a la impremta de la Universitat de Cervera”. (‘El Punt Avui’ – ‘Presència’).

———————————————————-

 CATALONIA

 

 

 

(Imatge: www.rockabilly-radio.net)

 

 

(Imatge: ca.wikipedia.org)

 

Desde l’any 2006 en que el ‘Partido Popular’ va portar la Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya -retallat, aprovat, ratificat pel rei i ‘referendat’  pels ciutadans de Catalunya- al Tribunal Constitucional, la presència de banderes catalanes estelades ha crescut a milions. Les banderes i l’independentisme. Aviat, aquest creixent malestar, afectarà al turisme.

Girona. Pujada de Sant Domènech. Catalonia asks for freedom peacefully with candles. (Imatge: www.pinterest.com).

———————————————————-

 

Els colors del món

 

Si tenen a bé, poden veure els vídeos següents:

 

Més enllà de la música i de l’expressió. Vola, vola, voleu com les aus lliures

E5_j91FjsXM

 

 

LWLAAzOBoBI

———————————————————-

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El Deure i la Glòria

<<El nadó negre nascut avui a Nord-Amèrica, fent cas omís del sector nacional on neixi, disposa d’un cinquanta per cent de probabilitats de finalitzar la segona ensenyança si se li compara amb un nen blanc nascut en el mateix lloc i en el mateix dia; una tercera part de probabilitats de finalitzar l’ensenyament superior; una tercera part de convertir-se en un veritable professional; dues vegades més les probabilitats de convertir-se en un individu sense feina; set vegades més les oportunitats en contra d’arribar a guanyar algun dia deu mil dòlars a l’any; una vida que serà set anys més curta, i la perspectiva de guanyar durant tota aquesta vida la meitat del que pugui guanyar l’home blanc…>>. (President John F. Kennedy, discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 11 juny 1963).

 

 

 

(Imatge: www.magnumphotos.com – Danny Lyon 1963)

 

USA. Birmingham, Alabama 1963

 

 

 

 

(Imatge: yearningforunity.tumblr.com – Bruce Davidson)

 

 

 

Kelly Ingram Park

(Imatge: reimaginerpe.org – Bob Adelman)

 

 

 

The Children’s Crusade 1963

 

(Imatge: civrights.wikispaces.com)

 

 

 

Victim of 1963 Alabama Church bombing

 

(Imatge: theaustintimes.com)

 

 

Charles Moore, Birmingham, Alabama, policemen use police dogs during civil rights demonstrations, May 1963

 

(Imatge: fansinaflashbulb.wordpress.com)

 

 

 

1963 Birmingham Church Bombing. Victims: Addie Mae Collins, 14, Denise McNair, 11, Carole Robertson, 14, Cynthia Wesley, 14.

 

(Imatge: www.cnn.com)

 

 

 

Birmingham, 1963

 

 (Imatge: www.youtube.com)

 

 

 

Washingtonpost.com: Church Burning

 

Martin Luther King Jr.’s mugshot on April 12, 1963, following his arrest

(Imatge: america.aljazeera.com)

 Deputy Attorney General Nicholas Katzenback, second from right, confronting Gov. George C. Wallace at the University of Alabama in 1963

 

(Imatge: www.nytimes.com)

 

 

 

 JFK, emissió televisada a tota la nació d’Estats federals dels Estats Units d’Amèrica, que també són Estat, sobre la Llei de Drets Civils i recordant la situació dels negres als EUA i que ja feia 100 anys que el president Abraham Lincoln havia abolit l’esclavitud

 

(Imatge: www.aarp.org)

 

 

 Educació, sanitat, ocupació, igualtat d’oportunitats, justícia social, el fort braç de la pau i contra la violència i la guerra

Robert F.Kennedy a Brooklyn’s

(Imatge: community-wealt.org)

 El vídeo

  Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:

Msa5bZ89x4

Ferguson, Missouri, 2014

 

 

La Guàrdia Nacional EEUU pels carrers de Ferguson, Missouri. Més violència

 

(Imatge: hoy.com.do)

 

 

 (Imatge: www.libreexpresion.net)

 

(Imatge: www.telecinco. es)

 

Nueva York, 2015

 

 

 

 

Eric Garner, pare de sis fills, mort per asfixia mentre era detingut

 

(Imatge: www.republica.com)

 

 

 

(Imatge: www.eldiariomontanes.es)

 

 La violència racial s’escampa per Nova York

(Imatge: www.eldiariomontanes.es)

 

Baltimore,Maryland

2015 

 

 

 

 

“Res no ha canviat”: ‘Time’ retrata la violència racial a Baltimore i colpeja Obama”

 

(Imatge: www.cronista.com)

 

 

Violència racial a Baltimore contra la brutalitat policial

 

(Imatge: www.elinformador.net)

 

L’explosió racial a Baltimore

La mort de Freddie Gray s’afegeix a la llarga llista de joves afroamericans que han mort

 

(Imatge: www.semana.com)

 

 

(Imatge: www.eldiario.es)

 

 

 

(Imatge: www.mundofoxpr.com)

 

Milers de persones van assistir als funerals d’un home que va morir d’una severa lesió vertebral sota custòdia de la policia

 

 

El vídeo

 

Si tenen a bé poden veure el vídeo següent: 

0zsEUBelDQc

—————————————————-

La nova llei d’Acció Exterior de Catalunya aprovada el novembre de l’any passat pel Parlament, va comptar amb 100 vots favorables (CiU, ERC, PSC i ICV-EUiA), 29 en contra (PPC i C’s) i 3 abstencions (CUP). El Consell de Garanties Estatuàries, a petició del PPC, va dictaminar per unanimitat que la llei s’ajustava a l’Estatut i la Constitució. Tot i així, de manera incomprensible i sempre contra Catalunya, el govern espanyol del ‘Partido Popular’ ha presentat recurs al Tribunal Constitucional la nova llei d’Acció Exterior de Catalunya i de relacions amb la Unió Europea, sol.licitant-ne així mateix la suspensió immediata. En un país amb un atur de més del 24 per cent i un milió de llars sense ingressos, no es pot entendre de cap manera aquest intervencionisme negatiu contra Catalunya que, gràcies a la seva acció exterior i relacions amb Europa, pot aportar al PIB espanyol un 20%. És un perjudici per Catalunya i Espanya que cal tenir molt present en les properes conteses electorals. (Imatge: www.invertia.com).

Retorn als temps de ‘María Castaña’ és el que veiem i patim, amb el govern centralista, nacionalista espanyol i amb poder absolut del ‘Partido Popular’. Una tornada al segle XIX. I qui més es veu afectat després de 38 anys de democràcia és la nació catalana. L’autonomia i el govern de la Generalitat passen per continuades travetes i un intervencionisme retògrada, que fan que el treball -els que tenen un lloc d’ocupació-, l’esforç i el pagament d’imposts dels ciutadans de Catalunya, passi per un desànim sense parangó en el que ha esdevingut una democràcia de baixa qualitat.

La nació catalana vol treballar en el context d’una gran Espanya federal formada per Estats que també són Estat i una Europa justa i unida, però, els seus camins són constantment obstruïts pel govern espanyol del president Mariano Rajoy i els dirigents del ‘Partido Popular’. Els despatxos i taules del Tribunal Constitucional espanyol, estan plens de carpetes amb recursos i més recursos del govern espanyol en contra les lleis democràtiques i de progrés aprovades pel Parlament de Catalunya i d’altres Comunitats Autònomes. A Espanya, nació de nacions constretes i amargades, l’autonomia que és la facultat de governar-se per les seves pròpies lleis, es vol transformar en un autonomisme de pandereta.

Un perjudici social i econòmic que afecta als ciutadans de Catalunya i d’Espanya. En el cas de la nació catalana i des del recurs -cras error, injustícia total- contra la Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, aprovat, ratificat i ‘referendat’, l’independentisme segueix augmentant a marxes forçades. No es correspon amb le propaganda de l’Estat central sobre el progrés econòmic, el fet de que el govern espanyol en el seu afany de bloquejar l’acció exterior de la Generalitat de Catalunya, hagi presentat un recurs al Tribunal Constitucional contra la llei catalana d’acció exterior. Amb anterioritat també es va interposar un recurs contra l’obertura de les delegacions de Roma i Viena.

La Generalitat de Catalunya no “estableix relacions diplomàtiques”. La Generalitat de Catalunya no disposa d’ambaixades i no “usurpa competències” previstes en la Constitució. La Generalitat de Catalunya, d’acord amb l’Estatut d’Autonomia i la Constitució, disposa d’unes senzilles Delegacions Comercials, sòbries i sense ostentació, però si amb ganes de treballar i obtenir resultats satisfactoris amb relació al foment de la indústria, comerç, turisme, contractes d’inversions i negocis, cultura, i expansió econòmica a Catalunya que també ho és d’Espanya.

 

 

Port de Barcelona. La nova llei d’Acció Exterior de Catalunya i de relacions amb la Unió Europea és vital pel progrés dels negocis empresarials i expansió econòmica i social de Catalunya i Espanya. No és cosa de broma, en un país amb un atur de més del 24 per cent i un milió de llars sense ingressos. Rajoy ha portat la llei al Tribunal Constitucional. Europa ha quedat bocabadada. (Imatge: barcelonacatalonia.cat).

 

Es pensa el govern de l’Estat, del ‘Partido Popular’, que els 16.000 milions -un 8,5% del PIB català- que cada any surten dels imposts dels ciutadans de Catalunya i no tenen retorn, cauen del cel? Es pensa el govern de l’Estat que la contribució de la nació catalana al PIB espanyol -un 20%-, la més alta dels territoris d’Espanya-, és un ‘mannà’ que cau del cel? Es pensa el govern de l’Estat que els 15,9 milions de turistes estrangers fins al novembre de l’any passat-un 25,8% del total de l’Estat- cauen del cel? Hi contribueixen amb treball, dedicació i esforç, les Delegacions Comercials -no ambaixades- que Catalunya disposa a l’exterior i amb vocació de ser un país obert al món. No pas un país tancat.

Per aquest motiu Catalunya, el govern  de la Generalitat i els seus ciutadans, no poden comprendre ni acceptar de cap manera aquest afany per part del govern del ‘Partido Popular’ de bloquejar l’acció exterior de la Generalitat i presentar un recurs al Tribunal Constitucional contra la llei catalana d’acció exterior. També es va interposar un recurs contra l’obertura de les delegacions de Roma i Viena. Incomprensible i innaceptable en l’Espanya del segle XXI. Un perjudici per Catalunya i per Espanya. Un perjudici nacional. Traveta al progrés de Catalunya i a la seva aportació al PIB espanyol. Traveta en l’ajuda per contribuir a solucionar el greu problema de la gent que cerca ocupació i no en troba.

 

———————————————————-

El Deure i la Glòria

 

<<…Govern, del poble, pel poble, i per al poble…>>

Abraham Lincoln

(Gettysburg, 1863)

 

 

<<…Aquest tractat pot ser l’inici d’aquesta campanya. Prohibeix que cap de les parts del mateix ajudi a altres nacions a assaixar en els mitjans específicament prohibits. Obre la porta a ulteriors acords sobre el control d’armes nuclears, i és un tractat que està constantment obert perquè totes les nacions puguin signar-lo, doncs redunda en interès de tots els països del món. I ja sabem de que hi han altres moltes nacions que desitjen estampar en ell la seva signatura…>>. (President John F.Kennedy, discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 26 juliol 1963).

 

 Berlín, juny 1963

(Imatge: Jochen Flor)

 Pau, Paz, Peace

 

 

<<…Finalment, i en quart lloc, aquest tractat pot limitar la carrera d’armaments nuclears en forma tal que reforçarà la seguretat de la nostra nació moltíssim més que si continuéssim assajant sense restriccions. Doncs en el món d’avui, la seguretat d’una nació no sempre augmenta a mesura de l’increment de les seves armes quan el seu adversari segueix el mateix procediment, i una competició il.limitada en les proves i desenvolupament de nous tipus d’armes nuclears tampoc constitueix cap garantia de seguretat per la resta del món. Sota aquest tractat limitat, d’altra banda, els assajos d’altres nacions mai podrien arribar a ser prou eficaços com per neutralitzar la capacitat de les nostres forces estratègiques per aturar o sobreviure a un atac nuclear i penetrar i destruir el país d’un determinat agressor…>>.  (President John F.Kennedy, discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 26 juliol 1963).

 

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent:

9ToMjHgKJ4g

———————————————————-

 La veritat, tota la veritat i res més que la veritat

 

L’any 2001, l’aleshores rei Joan Carles I, en el discurs de lliurament dels premis Cervantes, afirmà: “Nunca fue la nuestra lengua de imposición sino de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo por voluntad libérrima el idioma de Cervantes”. Amb l’expressió “la nuestra”, el rei de tots els espanyols es referia, és clar, a la llengua castellana. No eren seves, doncs, les altres llengües de l’Estat?

 

1717

 

“Fomento de maldades”

 

 

<<La tenaz resistencia de los Catalanes contra la debida sujección a mi legítimo dominio que desconoció su Perfidia, en que se inducieron muchos sujetos notables de las Universidades literarias de aquel País, provocó mi Justicia y obligó mi Providencia a mandar se cerrasen las Universidades, que eran fomento de maldades cuando debían serlo de virtudes…>>

 

Felip V fa tancar set centres d’ensanyament a Catalunya

(11 de maig de 1717)

 

(Imatge: www.pinterest.com)

Es tracta d’un fragment de l’esborrany del decret de creació de la Universitat de Cervera, publicat l’11 de maig de 1717, després que Felip V hagués fet tancar els set centres d’ensanyament amb facultat d’atorgar graus acadèmics: Lleida, Barcelona, Girona, Tarragona, Tortosa, Solsona i Vic. En paraules de Josep M. Torras: “El projecte de creació d’aquest nou centre universitari deixa de ser una actuació simbòlica i de caràcter excepcional, concebuda com una recompensa política de Felip V a la fidelitat dels habitants de Cervera, i es converteix en una peça més d’una operació perfectament calculada i sistemàtica per procedir a l’esborrament de la memòria col.lectiva, i com un mecanisme eficaç de control ideològic i d’alliçonament polític dels membres de les classes dominants catalanes i els seus descendents. No foren raons pedagògiques les que impulsaren aquesta refosa universitària, sinó l’actitud adoptada per la majoria dels catalans durant la Guerra de Successió”. Per acabar, és interessant destacar la reflexió que fa aquest mateix autor, en el sentit que els descens de l’ús literari de la llengua catalana era un declivi que venia dels segles anteriors i, per tant, no és imputable només a la instauració del règim borbònic i a la refosa universitària de Cervera: “Del que no hi ha dubte, però, és que les concepcions centralistes i desnacionalitzadores del règim borbònic contribuïren a aguditzar la decadència de la llengua catalana, i que apuntaven de manera encoberta a aconseguir el desarrelament del seu ús social com a llengua col.loquial i d’escolarització”.  (‘Presència’ – ‘El Punt Avui’).

 

El vídeo

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent:

iQUMEh2ha48

———————————————————-

 

 

 

 

 

 

L’expresident espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, va dir recentment a Tortosa que “Catalunya no es mourà de l’estat espanyol perquè està on l’ha dut el corrent de la història”. Escoltin, si un poble té confiança amb ell mateix, esforç, sacrifici i voluntat de triomfar, aquest corrent de la història es pot desviar. Només cal llançar les gorres a l’altre cantó del mur i saltar. Milions de ciutadans de la nació catalana van expressar el 9-N, mitjançant la democràcia i les urnes, que així ho volen fer. Cal dir, però, que no hi va haber-hi la força de la necessària llibertat. A les properes eleccions municipals catalanes es podrà veure el valor d’aquesta força i, per les del 27-S, d’una forma més poderosa i de gran envergadura. Depèn dels ciutadans de Catalunya; fonamentalment de baix cap a dalt i no de dalt cap a baix. Pensem en una gran democràcia, és clar. Pensem en el futur d’aquesta gran nació: els joves.

(Imatge: ca.wikipedia.org)

10-J, 2010: l’inici d’un clam immens 

 

<<Som una nació.Nosaltres decidim>>

 

La manifestació <<Som una nació. Nosaltres decidim>> (també anomenada del 10-J) va ser una demostració col.lectiva en contra de la resolució del recurs d’inconstitucionalitat efectuat pel Tribunal Constitucional d’Espanya sobre el text de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, realitzada a Barcelona el 10 de juliol del 2010 sota el lema <<Som una nació.Nosaltres decidim>> amb el suport de la majoria dels partits polítics representats al Parlament de Catalunya (excepte pel ‘Partido Popular’ i ‘Ciudadanos’), així com dels sindicats i prop de 1.600 entitats.

La manifestació, la més multitudinària de la història de Catalunya fins aquella data, va aplegar entre 1,1 milions de persones segons la Guàrdia Urbana i 1,5 segons Òmnium Cultural i va ser un clam per la independència i el dret del poble de Catalunya a decidir el seu futur.

És un camí a recórrer per tots aquells ciutadans que estimen la nació catalana i que s’han vist obligats a iniciar, degut a l’intervencionisme i pressió constant del ‘Partido Popular’  -desde l’any 2006- sobre l’autonomia d’una Catalunya ‘pagadora’. Els seus ciutadans ‘pagadors’ no volen una autonomia per riure’s. No, no volen una autonomia de pandereta, ni patir un ofec econòmic, social i empresarial. Volien, segons la Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya d’obligat compliment i ‘referendada’ pel poble, una veritable autonomia, és a dir, la facultat de governar-se per les seves pròpies lleis. Però els dirigents del ‘Partido Popular’ van voler portar l’Estatut aprovat i referendat, al Tribunal Constitucional espanyol. Ara, transcorreguts 9 anys i degut a la pressió constant del ‘Partido Popular’, els ciutadans de la nació catalana ja desitjen mitjançant la democràcia i les urnes, ser Estat. També l’independentisme va creixent com una bola de neu en el seu rodolar.

Una ferida oberta que ja no es podrà tancar. Prové de l’any 2006 quan el ‘Partido Popular’ estava a l’oposició i volia guanyar, fos com fos, les pròximes eleccions generals. A ser possible per majoria absoluta. Catalunya va ser el pretext per aconseguir-ho. Un camí equivocat tal com s’ha vist en el decurs d’aquests darrers nou anys. Un temps que a Espanya, nació de nacions constretes i amargades, ha estat d’una immensa pena i que prové del fet per part del ‘Partido Popular’ -després a l’oposició- portant al Tribunal Constitucional espanyol no renovat la Llei Orgànica -d’obligat compliment- de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya ‘referendat’ pel poble.

Pel que fa a les nacionalitats d’Espanya ,nació de nacions, de que fa esment la Constitució, o és que els hi fa por al govern del ‘Partido Popular’ la paraula nacionalitat? Entrin d’una vegada al federalisme i deixin de voler dirigir-ho, controlar-ho, dominar-ho i intervenir-ho tot desde Madrid. No veuen que és un fracàs total. Si hi ha alguna nació en el món cridada a ser políticament en forma federal, cap més que Espanya…El federalisme és la forma política que els pobles d’Espanya venien construin pacíficament al llarg de la història…La tradició federal espanyola és vellíssima…Tanta por els fa als dirigents del ‘Partido Popular? Tanta por els fa a ‘Ciudadanos’? Tanta por els fa a ‘Podemos’? Tanta por fa a l’unionisme? No veuen, home, els Estats Units d’Amèrica? Tant els hi agrada la mediocritat? 

 

I mentre de les 17 comunitats autònomes, 12 reben més del que aporten, ofec econòmic a Catalunya quan, cada any, surten 16.000 milions d’euros dels imposts dels ciutadans de la nació catalana -un 8% del PIB català- i no tenen retorn per part del govern central.

 

 

Barcelona, capital de la nació catalana, manifestació del poble, 11 setembre 2012. (Imatge: totmusicat.cat)

 

Sense diàleg amb el govern central, centralista, nacionalista espanyol i amb poder absolut del ‘Partido Popular, segueix creixent l’independentisme.

 

———————————————————-

El Deure i la Glòria

 

<<…Govern, del poble, pel poble, i per al poble…>>

 

Abraham Lincoln

(Gettysburg, 1863)

 

 

 <<…si es deixés caure una bomba nuclear sobre qualsevol ciutat nord-americana, russa o de qualsevol altra nació, ja fos llançada per accident o de manera intencionada, per un boig o per un enemic, per una gran nació o per una petita, aquesta bomba alliberaria molt més poder destructor sobre els habitants de tal ciutat desemparada que totes les bombes llançades durant la Segona Guerra Mundial…>>. (President John F.Kennedy, discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 26 juliol 1963).

(Imatge: giselewagnergonzalez.blogspot.com)

 

Pau, Paz, Peace

 

 

<<…Ni els Estats Units, ni la Unió Soviètica, ni el Regne Unit, ni França poden contemplar aquest dia o aquesta possibilitat amb els braços creuats. Hem de complir amb una gran obligació -les quatre potències nuclears tenen un enorme deure per complir-, aprofitar el temps que ens queda per impedir l’expansió de les armes nuclears, persuadir a altres països perquè no assagin, transfereixin, adquireixin, posseeixin o produeixin tals armes…>>. (President John F.Kennedy, discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington D.C., 26 juliol 1963).

 

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden puntejar les adreces de vídeo següent:

 ajbhi_IIX7I

 

 q36B9mBHdLA

 

———————————————————-

 ART*******7

 

 

‘Nosferatu, eine Sinfonie des Grauens’

 

 

 

 

 (Imatge: markdellisblog.wordpress.com)

 

 ‘Nosferatu, eine Sinfonie des Grauens’, més coneguda com a ‘Nosferatu’ és una pel-lícula alemanya dirigida per Friedrich Wilhelm Murnau i estrenada el 1922.

 

 

 

Friedrich Wilhelm Murnau

(Imatge: en.wikipedia.org)

 

L’any 1838, Hutter, empleat d’una empresa immobiliaria de Viborg, s’acomiada de la seva esposa Ellen per traslladar-se a un castell dels Carpats, on l’espera el seu propietari, el qual desitja comprar una finca a la ciutat d’en Hutter. El propietari del castell és el compte Orlok. Després del llarg viatge, Hutter arriba al castell on troba que res era el que semblava…

 (www.dvdbeaver.com)

 

‘Nosferatu’ és un dels títols clau del cinema mut, que ha esdevingut mític, influint en àmbits tan heterodoxos com els videojocs i els còmics, entre d’altres, on tant el nom com l’aspecte inquietant del personatge principal han estat emprats com a inspiració en nombroses ocasions; fet que li ha donat un indiscutible status d’icona popular. La seva petja en el cinema en general i en el gènere de terror en particular ha estat prou evident.

 

La pel.lícula no féu especials aportacions al llenguatge cinematogràfic en si, essent un film molt auster, amb pocs moviments de càmera (contràriament al film ‘Der letzte Mann’, rodat dos anys després pel mateix Murnau, en què aquest escolliria un estil totalment dinàmic, bigarrat de complicats travellings) amb preferència per unes escenes d’exquisida composició, sovint emprant il.lustracions medievals o romàniques, com les de l’il.lustrador alemany Georg Friedrich Kersting, com a referent inspirador.

 

L’aportació principal de ‘Nosferatu´estaria més en la utilització de tots els elements narratius creats fins llavors pels seus contemporanis alemanys, i pel propi Murnau en films precedents- com els picats i contrapicats de camera extrems; la utilització dramàtica de les ombres, des dels efectes més evidents, fins a la gradació subtil i progressiva de pla a pla; la utilització de composicions d’escena on les masses generen una subliminar atmosfera opressiva, etc.- amb una sensibilitat i gust extrems, alhora que treballava el to narratiu amb una força lírica inèdita en un film de terror.

 

‘Nosferatu’, contràriament a la resta de la major part dels films alemanys de l’època, enquadrats dintre del moviment derivat de l’expressionisme, utilitza molt més els escenaris naturals, en detriment dels interiors, fent que la natura (el vent, les onades del mar, la boira) sigui utilitzada no tan sols com a element estètic sinó descriptiu del moment psicològic que viuen els personatges.

 

Cal esmentar també l’aportació de l’esplèndid operador de camera Fritz Arno Wagner, responsable final de la qualitat fotogràfica del film. (De Viquipèdia).

 

Direcció: Friedrich Wilhelm Murnau. Producció: Albin Grau, Enrico Dieckman. Guió: Henri Galeen (basat en la novel.la ‘Dràcula’ de Bram Stocker). Música: Hans Erdmann. Protagonistes: Max Schreck, Gustav Von Wangenheim, Greta Schröeder, Georg Heinrich Schnell.

 

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden veure el video següent:

 

uUueCDfJShg

 

 

———————————————————-

 

Conseqüències de portar el decret llei sobre pobresa energètica de la Generalitat de Catalunya, al Tribunal Constitucional

 

 

Bombers catalans alerten de la greu situació que comporta la pobresa energètica i el risc d’incendis

 

 

 

La manca de compassió i l’impediment de que Catalunya pugui desenvolupar una veritable autonomia -facultat de governar-se per les seves pròpies lleis-, colpeja a molts ciutadans de la nació catalana que, evidentment, abracen l’independentisme i l’escampen per tot arreu. Forma part d’una aspiració democràtica del seu dret d’expressió i que ampara l’Assemblea General de les Nacions Unides, mitjançant la Declaració Universal dels Drets Humans.

 

Independentisme que desde l’any 2006 el ‘Partido Popular’, després a l’oposició, va començar a escampar d’una manera veloç al portar la Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, d’obligat compliment, i referendat pels ciutadans de la nació catalana, al Tribunal Constitucional no renovat. I desde llavors, que l’independentisme s’escampa ‘in crescendo’ cap a  els quatre punts cardinals. La manca de diàleg per part del govern central, centralista, nacionalista espanyol i amb poder absolut del ‘Partido Popular’, encara ho fa més difícil i més cru. Aviat ja no hi haurà solució.

 Catalunya, Catalonia

 Aquesta és la realitat social de les aspiracions dels ciutadans de la nació catalana. No és una sèrie de la televisió de la nació federal dels Estats Units d’Amèrica formada per Estats que també són Estat. Això va de veritat. No és ciència ficció. És evident que en una veritable democràcia, cal preguntar-ho mitjançant les urnes. A les dictadures no.

 Les conseqüències es fan notar en molts aspectes de la vida dels ciutadans de Catalunya i, de retruc, també afecta a moltíssims ciutadans de les nacions d’Espanya. Un d’aquests fets -n’hi ha molts d’altres-, és que el govern espanyol va portar -una i altra vegada- el decret llei sobre pobresa de la Generalitat de Catalunya al Tribunal Constitucional, segons el qual prohibeix tallar el subministrament de gas i electricitat durant els mesos de novembre a març, per impagament, a la gent sense recursos i el Tribunal Constitucional va suspendre cautelarment el decret i, per tant, roman sense efecte.

 

El govern de la Generalitat de Catalunya ja va demanar al Tribunal Constitucional l’aixecament immediat de la suspensió del decret de pobresa energètica. Més de 385.000 ciutadans de Catalunya no poden mantenir la llar a una temperatura adequada.  

 En un país amb un atur de més del 24 per cent i un milió de llars sense ingressos, costa molt d’entendre i acceptar que s’hagués suspés un decret humanitari justament davant els mesos més freds i de consum energètic imprescindible.

 

 El president Mariano Rajoy va portar el decret llei sobre pobresa energètica de la Generalitat de Catalunya al Tribunal Constitucional. Les conseqüències per 385.000 ciutadans de Catalunya que no poden mantenir la llar a una temperatura adequada i molts sense electricitat són greus. És una qüestió que, evidentment, els ciutadans de Catalunya i d’Espanya ho tindran ben present a les properes conteses electorals. (Imatge: www.sueldospublicos.com).

 

Darrera de molts incendis hi ha situacions de pobresa energètica i precarietat

 

Són unes vivències que sembla que no puguin ser i que ens recorden el temps de Charles Dickens. Però, és clar, ens trobem en el segle XXI i no pas en el XIX. El capitalisme és una creació humana al servei de la persona humana. Humanitat i justícia social a favor dels més necessitats amb atorgament d’igualtat d’oportunitats. Treball per a tothom, amb una taxa d’atur zero. Si no s’acompleix això, el capitalisme i la política no tenen sentit. Es tracta de fer cas i posar en pràctica allò que demanava el president John F.Kennedy: <<Totes les nostres riqueses materials ens serviran de molt poc si no les utilitzem per acréixer les oportunitats del nostre poble>>. Posar-ho en pràctica és un deure dels representants del poble de la nació catalana.

 

 Pobresa energètica. El Decret de Llei sobre pobresa energètica de la Generalitat de Catalunya, al Tribunal Constitucional. (Imatge: cerdanyolainforma.com).

 

Segons que expliquen els humanitaris Responsabilitat Social, Corporativa i Inclusió Social, cinc bombers del cos de la Generalitat han denunciat amb un vídeo al youtube que darrera de molts incendis de l’àrea metropolitana de Barcelona hi ha situacions de pobresa energètica i precarietat. A través d’aquesta iniciativa volen sumar-se a la campanya a favor de la ILP contra els desnonaments i la pobresa energètica, que va llençar fa dos mesos l’Aliança Contra la Pobresa Energètica (APE) i que continua amb recollida de firmes.

 

Tot i que no existeixen dades oficials sobre els incendis causats per situacions de precarietat, els bombers expliquen que s’han trobat casos de morts i ferits per un incendi provocat per una espelma en un pis sense subministrament elèctric.

 

(Imatge: www.ara.cat)

 

La PAH impulsa una ILP catalana sobre habitatge i pobresa energètica. El govern de la Generalitat de Catalunya demana al Tribunal Constitucional l’aixecament immediat de la suspensió del decret de pobresa energètica. (Imatge: www.ara.cat).

Així mateix, els bombers recorden el foc en un habitatge del Vendrell (Baix Penedès) en el qual van morir quatre menors el març de l’any passat, membres d’una família d’immigrants que havia estat desnonada d’un altre pis; o la parella d’ancians que va morir per inhalació de fums perquè cremaven espardenyes per escalfar-se, ja que no tenien calefacció.

L’endemà de la tragèdia d’un incendi d’un pis al Vendrell en el que van morir quatre nens. (Imatge: cadenaser.com).

 

Els bombers certifiquen que són factors de risc habituals l’ocupació d’habitatges en condicions precàries, instal.lacions elèctriques defectuoses, preses de subministraments irregulars, sobrecàrregues d’instal.lacions i electrocucions. A aquests riscos cal sumar-hi, a més, els relacionats amb la utilització d’estufes improvisades de llenya i de gas.

 

La Generalitat de Catalunya va presentar el decret llei sobre pobresa energètica; el govern espanyol del ‘Partido Popular’ -sempre contra Catalunya?- va portar aquest decret llei al Tribunal Constitucional, que el va acceptar a tràmit; Les agrupacions”Ciudadanos” i “Podemos” que pretenen governar a Espanya nació de nacions constretes i amargades, no hi tenen res a dir?

 

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:

 

ey7ovmluNA8

———————————————————-

El Deure i la Glòria

 

<<…Govern, del poble, pel poble, i per al poble…>>

Abraham Lincoln

(Gettysburg, 1863)

<<…aprofitar el temps que ens queda per impedir l’expansió de les armes nuclears, persuadir a altres països perquè no provin, transfereixin, adquireixin, posseeixin o fabriquin tals armes…>>.  (President John F.Kennedy, Discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 26 juliol 1963).

Negativa total a enviar tropes de combat a Vietnam i l’ordre de sortida de 1000 militars abans de finalitzar l’any 1963. Després de l’assassinat de Kennedy, el nou president Lyndon B. Johnson  va anul.lar immediatament aquesta ordre. El president assassinat havia anunciat la seva decisió de la sortida progressiva de tots els militars de Vietnam del Sud, durant els anys 1964 i 1965.

(Imatge: www.breitbart.com)

 Pau, Paz, Peace

 

<<Els prego que es parin a pensar un moment allò que significaria que tantes i tantes armes nuclears estiguessin en possessió d’altres tantes mans, en les mans de països petits i grans, estables i inestables, responsables i irresponsables extessos per tot el món. Llavors ningú podria descansar tranquil, desaparexeria per sempre l’estabilitat, la seguretat i, així mateix, s’esfumaria tota probabilitat de desarmament. Només existiria un increment en els perills de que esclatés una guerra accidental i una major necessitat de que les grans potències es maneflejessin amb allò que, d’altra banda, serien conflictes locals>>.  (President John F.Kennedy, Discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 26 Juliol 1963).

 

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden veure els vídeos següents:

 syGLZaKIfEQ

 hTTrsLYptZA

 

———————————————————-

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

 

LA RESPOSTA a la pregunta anterior.- El text mateix de la sentència arbitral de Guadalupe feia palès que les guerres remences havien implicat no tan sols els camperols afectats pel dret de remença, sinó, en general, tota la pagesia en lluita contra els drets senyorials derivats de la guerra: <<…per quan a nos consta, e és públic e notori, com tots los pagesos de remença, e molts que no són de remença…, post-posada tota temor de Déu…, en gran menyspreu de nostra justícia se són llevats en gran nombre e mà armada.>> (Ulisses, 11).

 

Guerres remences – La Catalunya Vella

(Imatge: www.mindomo.com) 

LA PREGUNTA.- Què deixà clar la ‘sentència arbitral de Guadalupe’, del 1846?

La citació: “Jo considero que la responsabilitat en el tema famós del problema català, que no és un problema català, que és un problema espanyol, està en les elits de Madrid”. (Jorge Verstrynge).

 Jorge Verstrynge

———————————————————-

Pere Portabella, 85 anys, vetat per la Diputació de Granada, governada pel ‘Partido Popular’

 

 

Pere Portabella i Ràfols (Figueres, 11 de febrer de 1929), director, guionista i productor de cinema. (Imatge: www.directe.cat)

Es comença per canviar-li el nom a l’idioma català i s’acaba en una dictadura. Tal com va fer a l’Aragó la majoria absoluta i poder absolut del ‘Partido Popular’, amb la llei de llengües d’Aragó i amb l’absurditat de canviar-li la denominació a la llengua catalana pel llarg nom que deriva en l’acrònim Lapao. La dreta radical, autoritària, centralista i nacionalista espanyola, mai ha sabut governar a Espanya.

Actituds inacceptables del temps del franquisme que mostren la cara d’una democràcia espanyola de baixa qualitat. Fets continuats que fan posar la cara vermella com un tomàquet, als ciutadans que estimen i creuen en una veritable democràcia.

 

La presentació del llibre ‘Victus’, vetada a Utrecht (Holanda)

 

 

Realment dóna la sensació que retrocedim als temps de la dictadura franquista. “És un assumpte seriós, que tendeix a la censura”, va afirmar Juliette van Wersch, l’editora de Sánchez Piñol autor del llibre “Victus”, al diari ‘NRC’. “Una conversa pública entre un autor i el seu traductor es van boicotejar des de l’estranger”, va dir la responsable de l’editorial, que va afegir que és  “lamentable i incomprensible” aquest fet.

I tant! Que és lamentable i incomprensible que a l’Europa del segle XXI, l’ambaixada espanyola a Holanda, hagi vetat la presentació del llibre ‘Victus’, que l’autor Albert Sánchez Piñol havia de fer a l’Institut Cervantes d’Utrecht. “Van trucar de l’ambaixada per dirme que cancel.laven l’acte perquè tenien por que es polititzés”, va reconèixer Sánchez Piñol i que ho va confirmar al diari l’ARA. L’escriptor va emplaçar a l’ambaixada a donar explicacions, i va lamentar els fets. “És molt trist que passin aquestes coses”, va dir, perquè es tracta “d’un acte cultural, literari”.

Albert Sánchez Piñol (Imatge: www.directe.cat)

 

I tant! Que és molt trist que passin aquestes coses. No és gens enfortidor pel prestigi d’Espanya, nació de nacions, el fet esmentat. Per cert, i pel bon nom d’una transparència democràtica, qui va donar l’ordre de vetar la presentació del llibre ‘Victus’? L’Institut Cervantes d’Holanda ajorna ‘sine die’ aquesta presentació? L’oficina Comercial dels Països Baixos, els empresaris i inversors holandesos, com viuen aquest tema tant lamentable i tant comentat pels diaris d’Holanda?

El director, guionista i productor, Pere Portabella i Ràfols, vetat a Granada

 “Nada de malentendidos, es un veto a mí y a mi película. El poder cree que puede hacer lo que le dé la gana y el PP està borracho de poder” (Pere Portabella).

 

 

L’àrea de Cultura de la Diputació de Granada, el qual responsable és José Torrente García (‘Partido Popular’), va vetar la presència del veterà cineasta Pere Portabella (Figueres, 1929) en la sessió de clausura d’un cicle de projeccions organitzat conjuntament amb el Museu Reina Sofía, de Madrid, titulat ‘Memoria del descrédito’. Portabella havia de parlar sobre ‘El sopar’, una pel.lícula rodada l’any 1974 i que explica l’encontre de cinc expresos polítics del franquisme.

Portabella (segon de la dreta, amb bastó) com a membre del jurat ‘Orizzonti del 66è Festival de Cinema de Venècia (2009). (Imatge: es.wikipedia.org).

 

Segons que explica el diari digital ‘andaluces.es’, Portabella, vinculat a Granada des que l’any 2008 va dirigir a la Huerta de San Vicente, lloc d’estiueig de la família García Lorca, el curtmetratge ‘Mudanza’, va decidir mantenir la projecció d’El sopar’ per a contribuir “a la recuperación en Granada de la memoria histórica”. El cineasta va explicar que, segons els correus electrònics intercanviats, “la prohibición fue decidida por instancias superiores”, és a dir, pel responsable polític de l’àrea de Cultura de la Diputació de Granada. El diari digital ‘andaluces.es’, explica que el director d’aqueste àrea, José Torrente, no va respondre a la invitació del diari perquè expliqués la seva versió sobre els fets.

 

“Tienen miedo de la cultura y eso quiere decir miedo de pensar”

 

“En Granada rodé hace años ‘Mudanza’, un corto en homenaje a Lorca. Y ahora, años después, ocurre esto… Para la gente del PP mi película ‘El sopar’ es como un tiro porque el veto es a mí y a mi película. En el comportamiento hay un punto de chulería pero sobre todo mucho de ignorancia. Como son intolerantes no quieren aprender”va explicar Pere Portabella desde Barcelona. “Tienen miedo de la cultura y eso quiere decir miedo de pensar, de cultivar el pensamiento crítico. La decisión ha sido una memez y un veto tajante”, va insistir Portabella.

 A ‘Mudanza’ Portabella posa a l’espectador a la Huerta de San Vicente, la casa museu de Federico García Lorca. (Imatge: hildyjohson.ferfoto.es).

 

L’article 20 de la Costitució, bandejat

 

 

Com es pot veure en els dos casos esmentats, -Albert Sánchez Piñol i Pere Portabella-, hi ha una vulneració de l’article 20 de la Constitució Espanyola i que posa de manifest una democràcia espanyola de baixa qualitat. Ho posa de manifest davant les institucions europeas. També es vulnera aquest article quan al País Valencià i a les Illes Balears -Països Catalans per llengua, història i cultura- els governs amb poder absolut del ‘Partido Popular’, han fet tot el possible i amb pressió punitiva inclòs, com en el cas del País Valencià, per clausurar les emissions de TV3 (Televisió de Catalunya) i Catalunya Ràdio, després de 25 anys d’emissió gairebé ininterrompuda.

Manifestació a favor de TV3 (Televisió de Catalunya) al País Valencià. (Imatge: www.ara.cat).

 

Vista aèrea de la manifestació “Sí a TV3!” convocada a València per Acció Cultural del País Valencià en defensa de les emissions de TV3 a la Comunitat Valenciana i a favor de la llengua i la transparència.(Imatge: www.que.es).

 

(Imatge: blogs.elpunt.cat)

 

De ben segur que tots els ciutadans demòcrates de les nacions d’Espanya -estimar la democràcia que tant va costar aconseguir-, no estan d’acord amb aquest retorn d’una manera de fer del franquisme i que així ho expresaran a les properes conteses electorals. No deixa de ser rar que ‘Ciudadanos’ i ‘Podemos’, no diguin ni ‘piu-piu’ sobre aquesta situació. Ho veuen perquè l’independentisme segueix creixent!

————————————————————————————

El Deure i la Glòria

 

 <<…govern, del poble, pel poble, i per al poble…>>

 

Abraham Lincoln

(Gettysburg, 1863)

 

 

<<…Ni això afecta només a les potències nuclears. Aquests assaigs contaminen l’aire de totes les persones i de totes les nacions, de les nacions compromeses i de les que no ho estan, sense el seu coneixement i sense el seu consentiment. Això és per lo que la continuació de les proves atmosfèriques fa que tants països considerin a les potències nuclears igualment danyoses, i tenim esperances de que aquesta prevenció capaciti a aquests països a veure els problemes del món amb més claritat, al mateix temps que tot el món pugui respirar més fàcilment…>> (President John F.Kennedy, discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 26 juliol 1963).

 

 

Treballar per la justícia social i per la pau

John F.Kennedy, John Kenneth Galbraith, and Jawaharlal Nehru, in a photo. (Imatge: ctchoolaw.blogspot.com).

 

Pau, Paz, Peace

 

 En tercer lloc, aquest tractat pot ser un pas cap a la prevenció de que s’escampin les armes nuclears cap a altres nacions que encara no les posseeixen. Durant els propers anys, a més de les actuals quatre potències nuclears, hi haurà un nombre petit però significatiu de nacions que posseiràn mitjans intel.lectuals, físics i financers per produir tant les armes nuclears com els mitjans de servir-les a altres. S’estima que, en el temps, moltes altres nacions seran capaces de posseir aquests o altres mitjans per obtenir espoletes nuclears, amb la mateixa facilitat que avui dia poden ser comprats míssils mitjançant una simple operació comercial…>>. (President John F.Kennedy, discurs televisat a tota la nació, Washington, D.C., 26 juliol 1963).

 

Contaminació radioactiva. Prova nuclear francesa

(Imatge: www.otromundoesposible.net)

 

 

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden veure els vídeos següents:

ZhmamM5Kt68

73AG5a4ZdRo

—————————————————————

 La veritat, tota la veritat i res més que la veritat

 

 

“Nunca fue la nuestra lengua de imposición sino de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo por voluntat libérrima el idioma de Cervantes”. ( Rei Juan Carlos I, en el discurs de lliurament dels premis Cervantes, any 2001).

<<Remarquem que, amb l’expressió “la nuestra”, el rei de tots els espanyols es referia, és clar, a la llengua castellana. No eren seves, doncs, les altres llengües de l’Estat?>>. (‘El Punt Avui’).

 

1716

 

“Sin que se note el cuidado”

 

El Decret de Nova Planta, de 16 de gener de 1716, es limitava a obligar el castellà en l’administració de justícia (“Las causas en la Real Audiencia se substanciaran en lengua castellana”), però de seguida es van donar instruccions secretes -ideades pel fiscal general José Rodrigo Villalpando- per tal d’imposar la llengua castellana, tot i reconeixent la dificultat, perquè com que “a cada Nación parece señaló la naturaleza su idioma particular, tiene en esto mucho que vencer el arte y se necesita de algún tiempo para lograrlo, y más cuando el genio de la Nación como el de los Catalanes es tenaz, altivo, y amante de las cosas de su País, y por esto parece conveniente dar sobre esto instrucciones y providencias muy templadas y disimuladas, de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado”.

Tal com afirma Jordi Monés, es començava, d’aquesta manera, a bastir l’edifici castellanizador, començant pels graus superiors i per les classes dirigents. Dins d’aquesta línia s’inscrivia el nou corpus legal segons el qual se suprimien totes les universitats catalanes i es creava una nova universitat a Cervera, centre que va ser controlat pel Consejo de Castilla des del primer moment. Foragitat dels graus superiors de l’ensenyament, el català, considerat com una llengua menor, es mantingué viu a les escoles de primeres lletres, municipals i parroquials, i en l’ensenyament de la doctrina cristiana.  (‘Presència’ – ‘El Punt Avui’). 

 2015

 

 

 

 La Generalitat de Catalunya ha enviat el contingut íntegre de l’informe previ al Comitè d’Experts del Consell d’Europa. (Imatge: www.racocatala.cat).

 

—————————————————————

 

 

 

 

Així ho expressa el títol. Qui és representant del poble i cobra moltíssim, ho ha d’entendre. No hi ha lloc pel dubte. Les delegacions comercials que la Generalitat de Catalunya tracta d’obrir a Roma i Viena, no poden esperar més temps. Les relacions comercials i de progrés no admeten més demora.Per augmentar les exportacions, cal realitzar campanyes de negocis i signar més contractes Els de la indústria, agricultura, comerç, turisme, cultura…, no poden romandre parats ni encamellats.

És que no veuen el nombre de treballadors sense feina? Home, ja està bé! Segons l’EPA -Enquesta de Població Activa- 5.622.860 aturats a Espanya el 2014. Cal obrir noves empreses, cercar més inversions, proporcionar més i més ocupació. Es pensen que tot això cau del cel? Ens volen fer perdre més temps? Au, vinga!

 

A Catalunya, la gent i el seu Govern van per feina. Volen anar per feina. Aquí no si val allò que es diu del ‘perro del hortelano, que ni come ni deja comer’. La justícia social i l’ocupació total són demandes dels ciutadans als seus representants.

Cal tenir-ho ben present a les properes conteses electorals.

 

Per això no es pot comprendre ni acceptar, que el Govern espanyol del ‘Partido Popular’, hagi presentat recursos al Tribunal Constitucional contra la llei catalana d’acció exterior i contra l’obertura de les delegacions de Roma i Viena. És llançar pedrots damunt el propi taulat. Damunt el taulat de tots. Damunt el progrés econòmic i social.

“…el projecte d’integració europea i l’ideal d’enderrocar fronteres artificials o naturals en lloc d’erigir-les, d’agregar en lloc de segregar, d’unir en lloc de desunir, de cooperar en lloc d’enfrontar, de conectar en lloc de desconectar”.(President Mariano Rajoy, discurs a Montesquiu d’Albera (Catalunya Nord), 20 febrer 1915).

 

Doncs això mateix, senyor Rajoy, conectar en lloc de desconectar. Això és el que fan les delegacions comercials de la Generalitat de Catalunya. Com l’obertura de les de Roma i Viena que el Govern espanyol ha portat al Tribunal Constitucional. De la mateixa manera que ho va fer -cras error!- l’any 2006 amb l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, revisat pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovat pel Parlament de Catalunya, retallat i aprovat pel Congrés dels Diputats i el Senat, ratificat pel rei i referendat pels ciutadans de Catalunya. Una Llei Orgànica d’obligat compliment!

Quina classe de democràcia és aquesta? I pel que fa a les agrupacions ‘Ciudadanos’ i ‘Podemos’ només pretenen dividir als ciutadans de la nació catalana ‘pagadora’ i aconseguir més vots mitjançant un unionisme, que ofega a les nacions d’Espanya així com la llibertat, la força i el progrés d’un veritable autonomisme.

 

I així ens van les coses a Espanya, nació de nacions constretes i amargades.

 

Felip VI d’Espanya, el president espanyol Mariano Rajoy i, situat al centre, el president català Artur Mas

Les relacions entre Catalunya, La Generalitat, Espanya, el Govern del ‘Partido Popular’ -amb poder absolut- Mariano Rajoy i Artur Mas: insostenibles. (Imatge: www.rtve.es).

———————————————————————————– 

 

 

 ————————————————————–

 

 

 

 

 

El vent no s’endugué pas aquelles paraules del president del govern espanyol Mariano Rajoy ,i, del ‘Partido Popular’. Pronunciades no fa pas gaire en un lloc de l’Alt Empordà on l’embat tramuntanal les incrusta per tot arreu i la permanència del discurs presidencial resta indissoluble. Discurs que, freqüentment, ens recorda les prèdiques d’un frare dominic.

Són aquestes: “…el projecte d’integració europea i l’ideal d’enderrocar fronteres artificials o naturals en lloc d’erigir-les, d’agregar en lloc de segregar, d’unir en lloc de desunir, de cooperar en lloc d’enfrontar, de conectar en lloc de desconectar…”

Doncs bé, posades aquestes paraules a la pràctica com a impuls del progrés i modernitat d’una nació de nacions, no es corresponen de cap manera amb el fet de que l’Estat espanyol (Govern del ‘Partido Popular’) en el seu afany de bloquejar l’acció exterior de la Generalitat de Catalunya i de totes les lleis aprovades pels representants dels ciutadans en el Parlament i que puguin fer possible una veritable autonomia -la facultat de governar-ser per les seves pròpies lleis-, hagi presentat un recurs al Tribunal Constitucional contra la llei catalana d’acció exterior. Amb anterioritat també es va interposar un recurs contra l’obertura de les delegacions de Roma i Viena.

El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, va interposar recurs al Tribunal Constitucional contra la llei catalana d’acció exterior. El govern de la Generalitat de Catalunya enderroca fronteres; el govern espanyol les erigeix. Catalunya conecta, el govern espanyol desconecta. (Imatge: www.elperiodico.com).

L’executiu espanyol entén que la llei va en contra de la Constitució i la llei espanyola, que estableix que la direcció de la política exterior correspon a l’Estat. La vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaria, va dir que la finalitat de la llei és desenvolupar una diplomàcia catalana, però “com que Catalunya no és un estat i no és subjecte internacional, no té capacitat per establir relacions diplomàtiques”.

No, no i no. No és això. Sempre contra Catalunya; no deixar respirar a la nació catalana. Aquesta no és manera de governar a l’Europa del segle XXI. La dreta radical, autoritària i nacionalista espanyola mai ha sabut governar a Espanya. Llàstima! de majoria absoluta.

Tot i que Catalunya ha estat i és una nació mil.lenària que en el decurs de la seva història ha establert relacions diplomàtiques, ja sabem que, ara, en aquests moments, la direcció de la política exterior correspon a l’Estat espanyol. I és que, mai per mai, durant aquests escasos 38 anys de democràcia -sumen més els anys de dictadures-, això, la Generalitat de Catalunya no ho havia pas posat en dubte. Per què l’executiu del ‘Partido Popular’ només parla d’això i sempre contra Catalunya? Ho fa servir només com estratègia electoral per ensacar més vots?

 Hi contribueixen amb treball, dedicació i esforç les delegacions comercials -no ambaixades- que Catalunya disposa a l’exterior i amb vocació de ser un país obert al món. No pas un país tancat. Mind the Byte i Pharmaphenix participen a una missió empresarial de la Generalitat al Japó i Corea del Sud. (Imatge: www.pcb.ub.edu).

 

La Generalitat de Catalunya no “estableix relacions diplomàtiques”. La Generalitat de Catalunya no disposa d’ambaixades i no “usurpa competències” previstes en la Constitució. La Generalitat de Catalunya, d’acord amb l’Estatut d’Autonomia i la Constitució, disposa d’unes senzilles delegacions comercials, sòbries i sense ostentació, però si amb ganes de treballar i obtenir resultats satisfactoris amb relació al foment de la indústria, comerç, turisme, contractes d’inversions i negocis, cultura i expansió econòmica a Catalunya que també ho és d’Espanya. Es pensa el govern de l’Estat, del ‘Partido Popular’, que els 16.000 milions -un 8,5% del PIB català- que cada any surten dels imposts dels ciutadans de Catalunya i no tenen retorn, cauen del cel? Es pensa el govern de l’Estat, del ‘Partido Popular’, que la contribució de la nació catalana al PIB espanyol -un 20%, la més alta de tots els territoris d’Espanya-, és un ‘mannà” que cau del cel? Hi contribueixen amb treball, dedicació i esforç, les delegacions comercials -no ambaixades- que Catalunya disposa a l’exterior i amb vocació de ser un país obert al món. No pas un país tancat. 

 

 Una delegació de la comissió d’afers exteriors de l’Assemblea Nacional de Corea del Sud va visitar recentment el Parlament de Catalunya. Posteriorment es va reunir amb els membres de la comissió d’acció exterior, Unió Europea i cooperació Marta Pascal (CiU), Daniel Fernández (PSC) i Fernando Sáncho (PPC).  (Foto: www.parlament.cat).

 

Per això Catalunya que manté la seva vocació, capacitat i responsabilitat per ser Estat, creu fermament amb el “projecte d’integració europea i l’ideal d’enderrocar fronteres artificials o naturals en lloc d’erigir-les, d’agregar en lloc de segregar, d’unir en lloc de desunir, de cooperar en lloc d’enfrontar, de conectar en lloc de desconectar”, com va afirmar el president Rajoy.

Per aquest motiu Catalunya, el govern de la Generalitat i els seus ciutadans, no poden comprendre ni acceptar de cap manera aquest afany per part del govern del ‘Partido Popular’ de bloquejar l’acció exterior de la Generalitat i presentar un recurs al Tribunal Constitucional contra la llei catalana d’acció exterior. També es va interposar un recurs contra l’obertura de les delegacions de Roma i Viena. Incomprensible i innaceptable en l’Espanya del segle XXI. Un perjudici per Catalunya i per Espanya a tenir en compte en les properes conteses electorals.

 

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:

 

EVjoP4P2KiQ

 

—————————————————————

El Deure i la Glòria

 

<<…Govern, del poble, pel poble, i per al poble…>>

 

Abraham Lincoln

 

(Gettysburg, 1863)

 

Anunci del Tractat de Prohibició de Proves Nuclears

<<Llavors, el nombre de nens i futurs fills d’aquests nens amb càncer als seus ossos, amb leucèmia a la seva sang o amb verí en els seus pulmons, podria semblar petit en comparació amb els perills naturals que aguaiten a la salut…>> (President John F. Kennedy, Discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 26 juliol 1963).

 

President John F.Kennedy and daughter Caroline converge at breakfast in 1961 in Washington D.C. (Photo by Charles del Vecchio/The Washington Post) (bontips.blogspot.com).

 

<<En segon lloc, aquest tractat també pot ser un pas cap a l’alliberació del món dels seus temors als perills que puguin existir en un augment de la radioactivitat de l’atmosfera. Les proves nuclears que vàrem realitzar nosaltres l’any passat es van portar a terme sota condicions que van restringir la pluja radioactiva al mínim més absolut. Però, durant aquests darrers anys, el nombre i potència de les armes provades ha augmentat de forma ràpida, i així mateix han augmentat els perills radioactius derivats de tals assaigs. Si es continuessin les proves nuclears, l’aire que tots respirem s’arribaria a la seva contaminació molt aviat de manera realment perillosa…>>.

  Crims contra la humanitat, la raça humana i Déu totpoderós

(Imatge: nomasmentiras.wordpress.com)

Pau, Paz, Peace

 

<<Llavors, el nombre de nens i futurs fills d’aquests nens amb càncer als seus ossos, amb leucèmia a la seva sang o amb verí en els seus pulmons, podria semblar petit en comparació amb els perills naturals que aguaiten la salut. Però aquest no és un risc natural per la salut ni tampoc un tema estadístic. La pèrdua d’una vida humana o la deformació d’un nodrissó recent nascut, d’un bebè que pugui néixer després de que tots els aquí presents hàgim marxat, deu ser motiu de preocupació per a tots nosaltres. Els nostres fills i néts no poden ser simples estadístiques davant les quals hàgim de mostrar-nos totalment indiferents.>> (President John F.Kennedy, discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 26 juliol 1963).

 

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:

 nn5k0_EiB7o

 

—————————————————————

   

Els colors del món

 

 Els Alps

(Imatge: www.lavoz.com.ar)

 

Pare nostre, que esteu en el cel:

Sigui santificat en el vostre nom.

Vingui a nosaltres el vostre regne.

Faci’s la vostra voluntat,

així a la terra com es fa en el cel.

El nostre pa de cada dia,

doneu-nos, Senyor, el dia d’avui.

I perdoneu les nostres culpes,

així com nosaltres perdonem els nostres deutors.

I no permeteu que nosaltres caiguem en la temptació,

ans deslliure-nos de qualsevol mal .

Amén

 

 

La recordança que mai no morirà

 

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:

q5Y2B55nKZY

 

————————————————————————————