La gossada humana

   Tota professió honesta i honrada ha de comptar amb personal molt ben preparat que la representi i la faci útil. La tosquedat i la matusseria fan perdre la confiança i la credibilitat nacional i internacional. Donen mala fama i costa moltíssim recuperar. Quan aquesta professió és la política o l’exercici de càrrecs a l’Administració, en una veritable democràcia, tant la preparació com tota actuació, han de romandre sense màcula. Immaculats. En política -ciència i art de governar- el poble hauria d’escollir els millors, no els pitjors. No només en la forma de treballar i d’actuar provinents del més estricte sentit de la veritat i la justícia, sinó en el parlar, en el discursejar. I si per motius electoralistes no es compleix amb aquest sagrat deure, el poble, els ciutadans ben informats, haurien d’acomiadar -mitjançant les urnes- al partit polític en qüestió. Cal des del govern central, en aquest cas el ‘Partido Popular’ amb poder absolut, donar un exemple intacte que porti cap a la integració i no a la desintegració i la ruptura. Caldria desenvolupar la tasca del govern amb més intel.ligència i de respecte a la democràcia i a les minories nacionals de les nacions d’Espanya.

   Obrim la capsa dels disbarats del nacionalisme espanyol. El president Rajoy garanteix -diari El Punt Avui, 04/10/12- que, si cal, executarà l’article 155 de la Constitució, és a dir, una ‘intervenció directa’ per liquidar l’autogovern que tothom sap, tot Europa i el món saben que es refereixen a Catalunya, a la nació catalana. Les nacions d’Espanya, les Comunitats Autònomes o les ‘regiones’ provinents del franquisme, accepten l’ofec fiscal al qual se’ls sotmet des del govern central, amb poder absolut, del ‘Partido Popular’. Expressat en números significa que si un territori no compleix el dèficit de l’1,5% per enguany i del 0,7% per l’any vinent, serà intervingut pel govern central. Uns barems que el Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, ha criticat perquè els considera ‘injustos i deslleials’. I moltíssim més si Europa i el món veuen que els ciutadans de Catalunya, aporten amb els seus impostos 16.000 milions d’euros, un 8% del PIB català i no tenen retorn des de l’Estat. Només amb la meitat d’aquests 16.000 milions hi hauria dèficit zero i Catalunya es podria haver estalviat algunes de les retallades.

   Amb aquesta asfixia econòmica i social de Catalunya, que es nega a ser una Comunitat Autònoma de per riure, el govern central del ‘Partido Popular’ pretén ofegar l’Estat autonòmic i retornar a la mediocritat i inutilitat del centralisme franquista. Cada vegada que Rajoy, membres del seu govern, presidents de comunitats autònomes ‘inventades’ del ‘Partido Popular’ o Rosa Díez -la líder d’UPD- obren la boca en contra de la nació catalana, -liquidar l’autogovern, és a dir, la ruptura- els inversors i les empreses fugen -cames ajudeu-me- espantats de la forma en que l’actual govern espanyol pretén resoldre allò que ha cabdellat i vol enrotllar de tal manera que, ni enginyers de la NASA podrien descabdellar. La prima de risc puja, la borsa baixa, l’atur augmenta -aviat 5 milions de treballadors sense feina- i els emprenedors fugen cap a altres països europeus, Canadà…

   I la culpa de tot qui la té? Doncs la Catalunya espoliada i pagadora -unes veritables, fiables i transparents balances fiscals ho poden demostrar -que ja ha dit, prou! I la propera vegada -ben aviat- no seran 2 milions de ciutadans que sortiran al carrer per expressar la seva aspiració i anhel per la independència, seran 4 milions i desprès 6 milions i, de fet, el resultat d’un referèndum sobiranista ja és conegut. És per aquest motiu i cap altre l’amenaça del govern central del ‘Partido Popular’ i de la líder d’UPD -nació basca- de que sigui aplica l’article 155 de la Constitució espanyola que permet una ‘intervenció directa’ per liquidar l’autogovern de Catalunya. Aquest no és el camí d’una veritable, transparent i exemplar democràcia.

   Un altre regal de la capsa de disbarats del nacionalisme espanyol. Ho explica VilaWeb. El vicepresident del Parlament Europeu, Alejo Vidal Quadras (‘Partido Popular’), va demanar al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, que preparés un general de brigada, de la guàrdia civil preferentment, per aturar el procés cap a la independència de Catalunya. Més encara: ‘El senat es reuneix, vota i Catalunya és intervinguda, el Parlament es dissol, el govern de la Generalitat va a casa seva i la delegació del govern pren el control de Catalunya. I el general de brigada pren el control dels mossos d’esquadra’. Tota una pel.lícula de retorn al franquisme dels anys trenta, que només es pot expressar, desitjar i anunciar des de la postura d’un odi exacerbat. Constitueix una veritable desgràcia del nacionalisme espanyol, la dreta, l’ultradreta, els conservadors i ultraconservadors, de pretendre retornar al règims dictatorials que tant i tant de mal han causat a les nacions d’Espanya no reconegudes -però existents-, constretes i amargades. Resulta inadmissible per els valors de la democràcia i per el propi prestigi de l’exèrcit i de la guàrdia civil, insinuar i demanar la seva intervenció en contra de ciutadans pacífics que, de manera democràtica, demanen canviar situacions d’injustícia -espoli- fiscal, poder continuar treballant per a la protecció de la llengua catalana i, per damunt de tot, governar-se per les pròpies lleis que és la base d’una veritable autonomia.

     L’esquerra verda europea, segons que va informar el diari El Punt Avui, 04/10/12, també va expressar la seva protesta per les amenaces de Vidal-Quadras. El cinqué grup del Parlament Europeu critica les ‘escandaloses declaracions’ de l’eurodiputat popular. Demanen ‘debatre formalment’ aquesta qüestió en la propera conferència de presidents a Estrasburg. Cohn-Bendit i Rebecca Harms, caps de files de 58 eurodiputats de 15 països diferents, han escrit una carta al president de l’Eurocambra, Martin Schulz, en què li retreuen que s’hagi negat a cessar Vidal-Quadras perquè no parla com a vicepresident sinó que “només expressa una opinió personal”. Els ecosocialistes europeus s’afegeixen amb aquesta carta al rebuig expressat també pels 86 eurodiputats liberals. El president de l’Aliança dels Demòcrates i Liberals per Europa, Guy Verhofstadt, ha equiparat les amenaces militars contra Catalunya d’Alejo Vidal-Quadras amb la repressió de la primavera àrab.  

 L’eurodiputat i president del Grup dels Verds-Aliança Lliure Europea a l’Eurocambra, ecosocialista, Daniel Cohn-Bendit. Una imatge actual i una altra del Maig del 68. (Lucio in the sky).

   Una altra joia del parlotejar contra Catalunya per part de dirigents del ‘Partido Popular’, equivocats totalment, és la recent del ministre d’Educació, José Ignacio Wert, quan va afirmar la barbaritat en contra del prestigi i del bon fer de l’escola catalana, i va relacionar el creixement de l’independentisme amb l’escola catalana. El Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya va declarar amb relació a les declaracions de Wert: <<Confirma un cop més que ni entenen res ni volen entendre res. Hem de lamentar la ignorància de Wert sobre la realitat de l’ensenyament a Catalunya. Els membres del govern de Rajoy haurien de ser més subtils. És fàcil de demostrar que el ministre espanyol s’equivoca. L’escola catalana també ensenya castellà i els nois i noies que surten als 16 anys o quan els avaluen als 14 anys de castellà treuen una nota per sobre de la mitjana del conjunt de l’Estat espanyol. El president Mas va concloure la seva intervenció sobre aquesta qüestió assegurant que: <<no hi ha tema. L’escola catalana seguirà funcionant com està funcionant. Si algun dèficit té el model català és que cal millorar en l’educació del conjunt de les llengües, a part del castellà, en altres idiomes>>.  

   Escoltin, ho direm una vegada més i ho repetirem fins que l’infern es congeli. Els únics, enormes i gegantins creadors de l’independentisme han estat i són els jerarques i dirigents del ‘Partido Popular’. A l’oposició ho feien per guanyar més vots dels espanyols, ara, en el govern central  amb poder absolut i  encara per aconseguir més vots. Poder que, com veiem, utilitzen molt i molt malament. És un poder malaguanyat. Sí, vàren fomentar l’independentisme de la nació catalana quan ja, l’any 2006,van endegar la campanya de recollida de signatures per tot Espanya -això va provocar un boicot contra els productes catalans- en contra de la Reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Text revisat pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovat pel Parlament de Catalunya, ‘retallat’ i aprovat pel Congrés de Diputats, el Senat, sancionat pel rei d’Espanya i referendat!!! per els ciutadans de Catalunya. Tot i així, els jerarques del ‘Partido Popular’ van presentar recurs davant el Tribunal Constitucional, caducat, i amb constants recusacions de magistrats -per així obtenir la sentència més dura possible-durant els quatre anys!!! de debats en el si del Constitucional. Quatre anys de menyspreu per Catalunya, la seva autonomia i les seves institucions. Quatre anys de sentir-se jutjats, amenaçats i agafats per les orelles per un partit polític a l’oposició que ho volia, ho vol dominar tot i fer-nos retornar al centralisme franquista. Quan el després president Montilla va demanar al ‘Partido Popular’ que retirés el recurs contra l’Estatut, no només no ho van voler fer sinó que vàren continuar presentant recursos a altres lleis aprovades pel Parlament de Catalunya, com ara la d’Educació, Comerç, del Cinema, etcètera. Voler impedir que Catalunya es governi per les seves pròpies lleis, és a dir, que no tingui una veritable autonomia sinó una de per riure, una pantomima. I per això, el govern central, de Madrid, es queden dels impostos dels ciutadans de Catalunya un 8% del PIB, 16.000 milions d’euros que no tenen retorn. La nació catalana ha dit, prou! L’any 2010, 1 milió de manifestants vàren expressar, a Barcelona, la seva indignació. L’11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, ho van fer 2 milions de persones. El president Artur Mas es va desplaçar a Madrid per mirar de trobar un camí d’enteniment i continuar parlant. El president Rajoy no va voler saber res. No vol saber res. Així les coses, tothom veu i sap a les nacions d’Espanya i al món, qui va fomentar l’independentisme i qui ho segueix fent. No és la Catalunya ‘pagadora’ i ofegada.

   Una altra frase que demostra fins a quin punt ha arribat la histèria política del ‘Partido Popular’ i la seva pèrdua de rumb: “ETA és un projecte de ruptura i s’ha posat en l’avantguarda de Catalunya i del País Basc en aquesta matèria”. (Jaime Mayor Oreja, President del Grup Popular al Parlament Europeu i Exministre).

   Com va dir el president Artur Mas, en el cas del ministre d’Educació, José Ignacio Wert, <<Ni entenen res ni ens volen entendre>>.

   Hi ha tema per un altre ‘post’. 

El vídeo

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: c21U3bG3w0s

————————————————————————————-      El Deure i la Glòria

<<Ni el diner ni l’ajuda tècnica poden brandir-se com la nostra única arma contra la pobresa. Al final, l’esforç crucial no és més que el d’un veritable propòsit que requereix el combustible de la financiació i també la torxa de l’idealisme. I no hi ha res que dugui l’esperit d’aquest idealisme nord-americà i expressi millor les nostres esperances fins als més apartats racons de la Terra que el -Cos de la Pau– nord-americà>>. (President John F. Kennedy, Tercer Missatge de l’Estat de la Unió, Washington, D.C., 14 gener 1963).  

Any 1961. La Casa Blanca. Washington D.C. El president John F. Kennedy i Sargent Shriver, Assistent Especial del President,  fundador i primer director del Cos de la Pau al qual Kennedy hi va donar tot el seu suport. Junt amb l’Aliança per el Progrés i la política de pau del president, serien pilars bàsics de les relacions exteriors.

   <<L’èxit en ultramar del nostre Cos de la Pau format per voluntaris, en la seva immensa majoria homes i dones joves que porten coneixements i idees a gents necessitades, suggereix la creació d’organismes semblants que serveixin a les necessitats de les nostres pròpies comunitats: en els hospitals per malalts mentals, en les Reserves Indies, en centres on s’hi allotjen ancians o delinqüents joves, i també a les escoles, per oferir ajuda als analfabets o als més endarrerits. Així com aquest meravellós idealisme de la nostra joventut està servint a la causa de la pau mundial, també podria servir per la nostra tranquilitat domèstica>>.

   <<Fa un any el Cos de la Pau comptava amb menys de nou-cents voluntaris que s’havien posat a treballar de manera entusiasta. En el proper any comptarà amb nou mil membres…, tant homes com dones, amb edats que oscil.len entre els divuit anys i els setanta nou, i que desitjen dedicar dos anys a ajudar a gent d’altres terres. De fet, hi ha gairebé un milió de nord-americans servint al seu país i a la causa de la llibertat en llocs d’ultramar, fita que fins avui no ha batut cap altra nació>>. (Tercer Missatge de l’Estat de la Unió, Washington, D.C., 14 gener 1963).

Acte de salutació a la Casa Blanca dels primers voluntaris del Cos de la Pau, Any 1961

   Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent:KyzZdWnOyEw

————————————————————————————-

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

   *   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.-  Durant el segle XIII, en matemàtica, hom obrí una discussió sobre progressions aritmètiques i geomètriques; Ramon Llull ideà la seva  ‘ars magna’, mena de precedent de la combinatòria i que bé podia entroncar-se, en opinió de Millàs i Vallicrosa, amb el moviment cabalístic, de gran volada dins el segle XIII català, en què refulgiren escoles de càbala com la de Girona, d’abast universal, i figures com Bonastruc de Porta (Girona, 1194-Palestina, 1270), metge, teòsof i poeta. La petjada dels hebreus catalans fou pregona no sols en la càbala, sinó en totes les branques del saber. (Ulisses).

  Bonastruc de Porta (Girona, 1194-Palestina, 1270), metge, teòsof i poeta

 *   LA PREGUNTA de la setmana.- Els coneixements de geometria i astronomia, vàren fer avançar l’art de navegar?

     *   LA CITACIÓ de la setmana.- “Si poguéssim desterrar la paraula ‘seriós’ del nostre vocabulari, moltes coses s’arreglarien“. Man Ray.

————————————————————————————-   

El retorn d’Espanya cap a el franquisme i el subdesenvolupament econòmic, social, cultural…és una evidència davant la política de retrocés, autoritària i de poder absolut del ‘Partido Popular’. Catalunya, la nació catalana ja ha dit prou! Atenció, molta atenció Europa perquè el greu problema d’Espanya no és pas només econòmic. Cal, urgentment, una reforma de la Constitució i avançar cap a un nou model d’Estat de les nacions d’Espanya, real no pas ‘inventat’.    

Papers i més papers damunt la taula del despatx del dictador. Expedients, carpetes, documents i plecs i més plecs. Un apilonament amb una manera de veure les coses, els fets, les solucions i resolucions. Segons quines, però, ja ho crec que van tenir lloc de manera ràpida, expeditiva i dramàtica. Cal molta empenta per portar endavant els problemes d’una nació. I més, com és el cas d’Espanya, una nació de nacions constretes i amargades. Durant el camí de la dictadura -Espanya és un país de dictadures- cap a la democràcia, Catalunya, la nació catalana, no va veure complerts els seus anhels i aspiracions. Les coses no es van fer bé. Ja fa molts anys que es va parlar d’una confederació d’Estats, d’un Estat federal. Els papers vàren romandre apilonats damunt la taula. Per sortir del centralisme franquista i fer-ho millor amb relació a la nació catalana, calia més atenció cap a una reforma progressiva. Polítics millors i més ben preparats. La desidia, la mandra i ‘qui anys passa anys empeny’, no valen en política. El president Suárez va agafar un bon camí, però, les encamellades de l’immobilisme i l’intent d’una altra dictadura, van consolidar el més de mig segle d’endarreriment amb relació als nostres veïns europeus. Endarreriment econòmic, social, polític, democràtic, de l’educació, la instrucció, la recerca… Molta especulació i molt poc senderi i entesa. Catalunya va intentar agafar un gir democràtic -no era pas la primera vegada- : la Reforma de l’Estatut d’Autonomia. El nacionalisme espanyol únic, la dreta i l’ultradreta, els conservadors i ultraconservadors vàren presentar recurs davant el Tribunal Constitucional, caducat.  Recurs i posterior sentència a una Llei Orgànica ja retallada- d’obligat compliment, aprovada per totes les institucions parlamentaries, sancionada pel rei i referendada!!! pels ciutadans de Catalunya. No deixin més papers sobre la taula. Ja veuen quines han estat les conseqüències. La nació catalana no retrocedirà ni un pam. 

El president del ‘Partido Popular’ basc i candidat a lehendakari, Antonio Basagoiti, ha afirmat recentment en un acte al port vell d’Algorta, a la localitat biscaïna de Getxo, per presentar les candidatures de la seva formació en les pròximes eleccions autonòmiques -diari El Punt Avui, 23/09/12- que el PNB i CiU “simbolitzen i persegueixen el mateix”, i que si Iñigo Urkullu aconsegueix “un gran suport” en les eleccions autonòmiques reclamarà també “la independència i sembrarà l’odi a Espanya”.

   El senyor Basagoiti repeteix i diu el que sempre han dit, diuen i diran els dirigents del ‘Partido Popular’ tant si són del nord, del sud, oest o est de les nacions d’Espanya, autonomies o el nom de ‘regiones’ procedent del franquisme. Són com un disc ratllat. No saben dir ni fer quelcom més. Per a ells, el nacionalisme únic espanyol és el bo, els altres són dolents. D’aquesta manera han aconseguit uns rendiments electorals que els han dut al govern central, amb poder absolut. Han de demostrar als ciutadans espanyols que a Espanya, la finalitat del govern central és fer la vida impossible a les nacions anomenades comunitats autònomes que volen gaudir d’una veritable autonomia -no una pantomima-, és a dir, governar-se per les seves pròpies lleis. Quan el Parlament de Catalunya, per exemple, aprova una llei, els del ‘Partido Popular’ no saben fer res més que presentar recurs davant el Tribunal Constitucional. 

   Que l’autonomia de la nació catalana no tingui cap sentit, simplement, una gestoria funcionarial. Que les autonomies siguin un bluf. I en el cas de la mil.lenària llengua catalana, no saben fer res més que posar totes les encamellades que poden en contra de la seva protecció. Es veu de manera diàfana amb l’impediment de que TV3 -en català/valencià- es pugui veure al País Valencià. És un fet gravíssim contra la llibertat d’expressió.

   Basagoiti va assegurar que el PNB i CiU “simbolitzen i persegeuixen el mateix”. El PNB i CiU persegueixen la grandesa, la prosperitat, el benestar i la llibertat de governar-se per les seves pròpies lleis. I en el cas de la nació catalana -el País Basc ja gaudeix d’un concert econòmic- aconseguir un sistema fiscal més just, una justícia fiscal que ja l’any 2006 demanava mitjançant la Reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i convertida en una Llei Orgànica d’obligat compliment. Ja hem vist tot el que pot passar a l’Estat espanyol, amb una important i trascendental Llei Orgànica procedent de la democràcia del poder legislatiu. Ja estem veient les conseqüències. Catalunya, la nació catalana vol salvaguardar la seva dignitat. El govern actual de la Generalitat així ho està fent, sota l’empara de la democràcia i les aspiracions dels ciutadans de Catalunya. Així ho van fer ben palès els 2 milions de persones que vàren assistir i representar a moltes altres a la manifestació, a Barcelona, amb motiu de l’11 de Setembre, Diada Nacional de Catalunya. I, en una veritable democràcia, no es pot menysprear la veu del poble. L’Estat ha de romandre al servei dels ciutadans i no els ciutadans al servei de l’Estat.

   I que si Iñigo Urkullu aconsegueix “un gran suport” a les eleccions autonòmiques reclamarà també “la independència i sembrarà l’odi a Espanya”, va afirmar el senyor Basagoiti. Dir les coses, fer afirmacions i asseguracions només dintre una vessant electoral, és un mal servei a la veritat, a la democràcia i a la política. Pot portar a situacions com les que el govern, el Parlament i els ciutadans de la nació catalana, es veuen obligats a prendre. Fins i tot, agafar el camí cap a la independència política. “Sembrar l’odi a Espanya”? Qui ha sembrat l’odi a Espanya? Qui va dur a terme una campanya de signatures -per tot Espanya-, en contra de la Reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya? Molta gent deia, davant la premsa, que ho feien contra Catalunya. Boicot en contra dels productes catalans? Això és normal en un país europeu modern i avançat? Catalunya, la nació catalana que gaudeix d’una ‘gran autonomia’, segons proclamen des d’el govern central, no té dret tal i com va fer de forma democràtica, a una reforma del seu Estatut? O és que Catalunya ha de romandre estancada, ofegada i tornar a la Edat de la Pedra? Si una Constitució o un Estatut són inamovibles i no responen a les exigències d’una societat canviant, no serveixen al progrés sinó al immobilisme i aquest porta cap a l’endarreriment social i econòmic. O no és l’immobilisme i l’endarreriment els que han portat Espanya a la situació actual?

   Qui va presentar recurs davant el Tribunal Constitucional, caducat, i amb recusacions posteriors, contra la Llei Orgànica -d’obligat compliment- de Reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, revisat pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovat pel Parlament, el Congrés -que ja el va retallar-, el Senat, sancionada pel rei i referendat!!! per els ciutadans de Catalunya? Qui impedeix el desenvolupament d’una veritable autonomia presentant continuats recursos contra les lleis aprovades pel Parlament de Catalunya? Qui impedeix la normalització i protecció de la llengua catalana a les Comunitats Autònomes governades pel ‘Partido Popular’ i que, per evidència històrica i per l’idioma, formen part dels Països Catalans? Hem de tornar a parlar de l’espoli fiscal, un 9 per cent del PIB català? Si per part del govern central Catalunya és tractada, any rere any, com una Comunitat Autònoma, només ‘pagadora’, -solidaritat sense límits- per què no eixuga part del seu endeutament? Per què unes Comunitats Autònomes s’han d’esforçar, si unes altres -pagadores- els hi paguen tot?

   No hi ha cap “batussa catalana”, hi ha una indignació creixent per part dels ciutadans de la nació catalana. Hi ha una errada, un erradament, una actuació errònia constant del partit del govern central, amb poder absolut, vers la nació catalana.

   Ja veuen les conseqüències. A la vista estàn.

   Hi ha tema per un altre ‘post’.

El vídeo

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça del vídeo següent:e5iFSTaKgE4

———————————————————————————————————-

  El Deure i la Glòria

   <<S’han esquinçat els vels. Hem vist la llum i no és el nostre desitg tornar a sumir-nos en la fosquedat>>. (Simón Bolívar).

(Flip Schulke Photography)

   <<Bolívar, en una carta escrita quan estava exiliat i la causa de la llibertat semblava estar perduda, va dir: <<S’han esquinçat els vels. Hem vist la llum i no és el nostre desig tornar a sumir-nos en la fosquedat>>. En la nostra època novament s’han esquinçat els vels. Els milions d’habitants dels nostres pobles que han viscut i viuen en la pobresa més desesperant; els que han patit i pateixen fam, injustícia social i ignorància, han vist un raig de llum, d’esperances d’una vida millor i més abundosa per si mateixos i pels seus fills. I no tenen la més mínima intenció de tornar a sumir-se en la més completa fosquedat>>.

   <<L’Aliança per el Progrés està ideada per a transformar aquestes esperances en una realitat. Necessita d’un esforç immediat i ampli per part de tots els americans que satisfaci les necessitats bàsiques dels nostres pobles en quant es refereix al treball, terres, llars i escoles. Ferem tot el possible perquè dintre els propers deu anys, la dècada del desenvolupament es trobi en el camí de satisfer totalment aquestes necessitats bàsiques>>.

   <<Ja s’ha fet molt des de que es va anunciar el pla per l’Aliança per el Progrés, el dia 13 de març. I avui, a Techo, he vist alguns dels resultats d’aquest esforç. Allà, el president Lleras i jo hem signat un projecte per la construcció de vivendes mitjançant el qual més de vuitanta mil persones coneixeran per primera vegada allò que significa viure en una llar en la qual es puguin educar decentment els seus fills. També vàrem inaugurar la primera de les divuit escoles en les quals trenta mil nens i nenes, la més preuada riquesa d’aquest hemisferi, tindran oportunitat d’estudiar i de formar-se un esdevenidor>>. (President John F. Kennedy, Palacio de San Carlos, Bogotá (Colombia), 17 decembre 1961).

   Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent: ty16yMTHP6o

————————————————————————————-

El naixement d’una nació. Què és Catalunya  

 *   LA RESPOSTA  a la pregunta de la setmana anterior.- Catalunya refermà la seva posició de cruïlla de les grans correnties culturals, que propiciava, posem per cas, l’aparició de textos com ‘El Llibre de la intercalació’, que comparava els calendaris àrab, hebreu i cristià, del jueu barceloní Abraham Bar Hiyya, matemàtic i astrònom del segle XII, així mateix autor d’una ‘Geometria pràctica’, en hebreu i traduïda al llatí en 1145, que féu escola. (Ulisses).

   *   LA PREGUNTA de la setmana.- A què ens referim quan parlem ‘d’ars magna’?

   Ars Magna

  *   LA CITACIÓ de la setmana.- “Un error només es converteix en falta quan es persevera“. Ernst Jünger.

————————————————————————————-   

   La campanya contra la Reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, promoguda pel ‘Partido Popular’, -recollida de signatures que molts signants deien que era contra Catalunya- va instigar a un boicot als productes catalans. Roïndat pròpia d’una democràcia de baixa qualitat, d’una mediocritat supina i d’un país endarrerit on encara el caciquisme hi és instal.lat. Com és lògic, això va ser l’inici d’una progressiva i forta reacció dels ciutadans de Catalunya, que va continuar quan els jerarques del ‘Partido Popular’ van presentar un innecessari i injust recurs davant el Tribunal Constitucional, caducat, contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, aprovat per totes les institucions parlamentàries de l’Estat i referendat pels ciutadans de Catalunya. Desprès de quatre anys, la sentència contra l’Estatut d’Autonomia. La indignació ja havia crescut, va créixer més, va continuar creixent, creix més i ho seguirà fent. I encara hi ha qui, per ignorància, per manca d’informació, per informació tendenciosa o, per mala fe, no volen comprendre l’espoli fiscal que, per part de l’Estat espanyol, pateix Catalunya. Així com l’agressió constant contra la protecció de la llengua catalana. I, fins i tot, hi han els qui -els polítics pitjors- demanen que es tregui l’autonomia a Catalunya, com ja van fer els dictadors Primo de Rivera i Franco. És a dir, instigar no ja només cap a la indignació i el malestar, sinó per la separació. En aquest camí es trova Catalunya. En aquest camí és troven els ciutadans de la nació catalana.

   Catalunya no ha creat cap catalanofòbia. He fet aquesta entrada en el present ‘post’, perquè vaig rebre un comentari -06/09/12- referent a un escrit d’opinió -el lector escriu- que em va publicar el diari El Punt Avui, 05/09/12. El títol de l’escrit és ‘Piulades d’odi’. El comentari que en fa el lector, la senyora Aurora de Castro, de Barcelona, diu entre altres coses: <<…la catalanofòbia l’han creat els catalans que odien i desprecien a la resta d’Espanya. Jo vaig viure a Madrid els anys 50 i 60 (soc de molt més lluny, lluny, lluny…) i recordo l’admiració i respecte que es tenia per Catalunya. “Sois la avanzadilla de Europa”. “Entren en este parque de atracciones (s’acabava d’inaugurar y admiren las fuentes luminosas del ingeniero catalán…” Això ho he viscut i ho recordo amb nostalgia i pena. Ara ja heu inoculat l’odi per a tot  fora  de la “nació”. Esteu derrotats, ja podeu anar celebrant la Diarrea Nacional el proper 11>>.

   Catalunya no ha creat cap catalanofòbia, mai ho ha fet. Sempre ha estat més que solidària amb els altres territoris d’aquesta Espanya que és una nació de nacions. Només cal veure les dades de les balances fiscals quan el govern central les fa  públiques cada vint anys, si és que ho fa. La darrera vegada va ser l’any 2005. Quina por té el govern central, ara del ‘Partido Popular’ amb poder absolut, de ferles públiques? La democràcia no és només un nom venerat per les grans nacions i els seus grans estadistes, no és només una sessió fotogràfica sota quatre càmeres i  focus per veure qui és el més guapo… és una manera de viure amb un gran respecte per la sobirania popular i les aspiracions del poble. Respecte per la transparència política, social i econòmica. És un fet que 16.000 milions d’euros -un 9% del PIB català- surten cada any de Catalunya per anar cap a altres territoris de l’Estat i no tenen retorn. És un greu espoli fiscal que cada vegada amb més conseqüències pateixen els ciutadans de Catalunya i que, a la fi, són ells els qui paguen els impostos. Tot i així, la nació catalana no ha dit mai per mai que no vol deixar d’ésser solidària. El Parlament de Catalunya, màxima representació de la sobirania popular, ha demanat un projecte de justícia fiscal. Parlar i actuar de forma exemplar i democràtica i, per damut de tot, no deixar l’amuntegament dels papers sobre la taula. Aquest és un endarreriment d’Espanya i si la Constitució constitueix un mur que impedeix avançar -als immobilistes això ja els va bé- cal fer-hi les modificacions oportunes de la mateixa manera que ho fan els països moderns i progressistes. Com, per exemple, els Estats Units d’Amèrica que cada quatre anys, aprofitant les eleccions presidencials, hi fan els canvis que aquella gran nació federal necessita per avançar i per el millorar el benestar dels seus ciutadans. Demanar això és fomentar la catalanofòfia?

   La senyora Aurora de Castro recorda que va viure a Madrid, “jo hi vaig viure els anys 50 i 60 (sóc de molt més lluny, lluny, lluny…) i recordo l’admiració i respecte que es tenia per Catalunya. “Sois la avanzadilla de Europa”. Escolti, això no ha pas canviat. Una cosa són les relacions entre els ciutadans dels pobles d’Espanya i l’altra les actuacions dels partits nacionalistes espanyols -ultradreta i ultraconservadors- que  organitzen campanyes de recollida de signatures a tot el territori espanyol en contra de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya -sembrar discòrdia- fet que va provocar un boicot contra els productes catalans  i el recurs davant el Tribunal Constitucional espanyol, caducat i amb recusacions constants, contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya aprovat per totes les institucions parlamentaries de l’Estat, sancionat pel rei, referendat pels ciutadans de Catalunya i convertit en Llei Orgànica d’obligat compliment i que la sentència, molt desafortunada del Tribunal Constitucional va deixar fora de banda al poder legislatiu. Aquí va començar tot. Aquí va començar el desastre. La massiva manifestació de l’any 2010 a Barcelona contra aquesta sentència, va ser un exemple de les aspiracions dels ciutadans d’una nació. Per part del govern central no es va fer un pas per ajudar a millorar la situació. Al contrari. S’ha atiat un meyspreu contra la protecció de la llengua catalana. Matussera actuació política. Resultat: l’11 de Setembre, Diada Nacional de Catalunya, a Barcelona, 2 milions de persones i gairebé tot Catalunya representada, expressen el seu malestar, les seves aspiracions i ja no clamen contra una sentència sinó que, ara, ja demanen la independència. Catalunya, la nació catalana vol ser un nou Estat d’Europa. El ‘Partido Popular’ en l’oposició va començar aquesta escomesa, ara que governa amb poder absoluta i fent ús del que hauria de ser la política -ciència i art de governar-, podria haver iniciat un nou camí, però, ho fa tot al revés. Fins i tot Europa i els Estats Units d’Amèrica no poden comprendre aquesta política del ‘Partido Popular’. 

   Són els ciutadans de Catalunya els qui fomenten la catalanofòbia?

   No, no són els ciutadans de Catalunya els qui han creat catalanofòbia no, no i no…tothom sap qui són. La nació catalana estima la pau, la concòrdia, la tolerància, el treball, el progrés econòmic i social, l’instrucció i l’educació, la recerca i la investigació, l’europeisme,  els serveis socials a la societat i als més pobres i marginats, la justícia, la democràcia, la llibertat… És un poble acollidor. Milions de persones han vingut a viure i a treballar a Catalunya. Català és tot aquell que viu i treballa a Catalunya, amb una igualtat d’oportunitats per a tothom. Pensis com pensis, siguis d’on siguis. Sempre s’ha volgut que fos així. Per aquest motiu Catalunya sempre ha expresat, desitjat l’anhel de gaudir d’una veritable autonomia: poder governar-se per les seves lleis. No una autonomia de pantomima. Que la Constitució sigui un camí, no un mur. Que l’Estatut sigui un camí, no un mur. Que tant la Constitució com l’Estatut siguin un camí obert al servei dels ciutadans, no al servei de l’immobilisme, l’endarreriment i d’amargar la vida al poble. Tantes amenaces des de Madrid contra Catalunya -membres del govern central del ‘Partido Popular’, diaris d’ultradreta i ultraconservadors i de desinformació general- i, fins i tot,  Aznar (‘Partido Popular’) l’expresident del govern, amb aquest to amenaçador “de aténganse a las consecuencias”. Però, qui es creu qui és aquest senyor? Qui l’ha votat i a qui representa? És ell el cap del govern espanyol, o el president Rajoy? Hi ha dos governs centrals a Espanya? Existeix un govern paral.lel? Hi ha un govern que per sistema va en contra de l’autonomia de Catalunya?

   Són els ciutadans de Catalunya els qui fomenten la ‘catalanofòbia?

   Escoltin, a la nació catalana ens hem barrejat, és el que passa a les grans nacions que volen ser modernes, progressistes i miren cap a el futur amb esperança. Mirin, la meva família som del Baix Empordà. De l’Empordà d’en Josep Pla,  gran periodista i escriptor. Venim de pagès. La meva nora es diu Emma Rodríguez i el meu primer nét, Ernest Figueras i Rodríguez; el meu segon nét que naixerà aviat, Nicolau Figueras i Rodríguez. La meva cunyada es diu Carme Díaz, els meus nebots Norbert  i Ariadna Figueras i Díaz…,formem part de la nació catalana perquè tenim una comunitat d’història, de costums, d’institucions, d’estructura econòmica, de cultura i de llengua, un sentit d’homogeneïtat i de diferència, i una voluntat d’organització i participació en un projecte polític que pretén arribar a l’autogovern i a la independència política. No som millors ni pitjors, som ciutadans de Catalunya i volem decidir el nostre futur. Formem part de les nacions d’Espanya a la qual sempre hem respectat i ajudat. Allò que ha demanat Catalunya -recent entrevista presidents Rajoy i Mas- és justícia fiscal, en diuen ‘pacte fiscal’ i això no és ni vol ser un problema per Espanya, sinó la solució. A la darrera manifestació a Barcelona de l’11 de Setembre, Diada Nacional de Catalunya, no vaig veure cap demostració en contra d’Espanya i del seus pobles. A Catalunya no es fan aquestes coses. A Catalunya no es recullen signatures en contra de cap Estatut d’Autonomia, ni de cap nació, comunitat o ‘región’ d’Espanya. Tot i demanar voler ser un nou Estat d’Europa, mai Catalunya ha dit que vol trencar amb Espanya.

   La sardana: donar-se les mans, l’enteniment, la concòrdia, el diàleg, la serenor, la pau…

   La catalanofòbia no l’han pas creada els ciutadans de la nació catalana. I estic convençut de que si Espanya es governés des de la Generalitat de Catalunya, aquesta nació de nacions seria molt més pròspera, poderosa, democràtica, respectada i feliç.

   El vídeo

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:Mg2AZiHo7fs

————————————————————————————-

El Poder i la Glòria

“…però, estem cansats de viure en un món lliure?, o pot ser esperem que aquest món que no ens agrada es transformi en vint-i-quatre hores en una nació com els Estats Units? Romandrem, ara, quiets, parats simplement perquè no hem aconseguit un èxit complet?…” (President John F. Kennedy, discurs davant el Consell Protestant de la Ciutat de Nova York, Nova York, 8 novembre 1963).

   <<…Aquest Congrés ja ha reduït el pressupost d’ajuda d’aquest any en sis-cents milions de dòlars per sota de la quantitat recomenada per la Comissió Clay. Per ventura aquesta nació està declarant obertament que no es pot permetre gastar sis-cents milions de dòlars més per ajudar a les nacions necessitades del món a que siguin més fortes, més lliures i més independents…, quantitat inferior a la despesa anual d’aquest país en barres de carmí, crema per la cara i xiclets? Per ventura estem declarant solemment que no podem ajudar a dinou veïns necessitats a Amèrica Llatina i fer tant per a ells com el bloc comunista està fent per Cuba?>>

   <<Alguns diuen que estan cansants de la seva tasca. Estem cansats dels problemes mundials i de les seves complexitats. Estem cansats d’escoltar a aquells que reben la nostra ajuda i no estan d’acord amb nosaltres. Però, estem cansats de viure en un món lliure? O pot ser esperem que aquest món que no ens agrada es transformi en vint-i-quatre hores en una nació com els Estats Units? Ens aturarem simplement perquè no hem aconseguir un èxit complet?>>

   <<No crec que els nostres adversaris estiguin cansats; i no puc creure que els Estats Units d’Amèrica, en l’any 1963, estiguin cansats>>. (Discurs del president Kennedy davant el Consell Protestant de la ciutat de Nova York, Nova York, 8 novembre 1963).

El vídeo

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:TnYTLqhrZEs

————————————————————————————-

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

   *LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- ‘Verge dels Consellers’, Museu d’Art de Catalunya, obra del valencià Lluís Dalmau. El retaule li fou encarregat el 1443 per a la capella de la Casa de la Ciutat. És una taula de gran tamany (285 x 310 cm) i està firmada i datada el 1445. Es coneix com la Verge dels Consellers perquè hi ha cinc regidors municipals barcelonins postrats davant la Verge, presentats per Santa Eulàlia i Sant Andreu. (Ulisses).

   *   LA PREGUNTA de la setmana.- Què comparava ‘El Llibre de la intercalacio’? (segle XII).

   *   LA CITACIÓ de la setmana.- “Desconfia dels lavabos sense pintades”. Bob Dylan.

   *   NOTA.- Si tenen a bé, els lectors dels BLOGS del diari El Punt Avui, poden participar en ‘la pregunta de la setmana’ en l’apartat de comentaris. Ens plaurà fer-lis a les mans uns bolígrafs de “la Caixa”.

————————————————————————————- 

Barcelona, Diada Nacional de Catalunya, 11 Setembre 2012: clam de la nació catalana per la independència. El camí ha començat. 

 Tanta por els fa de que els ciutadans de Catalunya expressin en un referèndum la seva voluntat de decidir? És conseqüent l’Estat espanyol del que representa una veritable democràcia? És conseqüent l’Estat espanyol del que representa una veritable autonomia? Els ciutadans de Catalunya no volen aquest brutal espoli fiscal per part de l’Estat espanyol i ja han dit, prou!

     Recentment, Tomás Gómez, secretari general del Partit Socialista de Madrid (PSM), va atacar la postura del ‘Partido Popular’ sobre l’Estat autonòmic i la d’alguns dels seus dirigents que el titllen “d’inviable’ i advoquen per ‘tancar’ el model i delimitar competències. En opinió d’aquest dirigent socialista, en realitat el partit que presideix Mariano Rajoy el que vol és “acabar amb les comunitats autònomes”.

   No és pas cap notícia de darrera hora. Al ‘Financial Times’, al ‘The New York Times’ o al ‘The Washington Post’, per posar uns exemples, no ho llegim pas això, de moment. Pel que fa a la premsa nacional espanyola i amb referència a la recent sortida massiva al carrer de gairebé tot Catalunya, a favor de la independència i la dignitat de la nació catalana -els que hi van poguer assistir i els que no, també hi eren representants- no ho van pas explicar gaire bé. Fins i tot, van tractar d’amagar el fet i la notícia. Televisió Espanyola gairebé no en parla. Per conèixer la veritable realitat del que succeeix a Catalunya i a les nacions d’Espanya, constretes i amargades, cal llegir i escoltar el que diu la premsa estrangera. Això ens recorda el temps de la dictadura del general Miguel Primo de Rivera i Orbaneja (Jerez de la Frontera, 8 gener 1870 – París, 16 Març 1930) i de l’altre general, Francisco Franco Bahamonde (El Ferrol, 1892 – Madrid, 1975), temps en el que també era necessari cercar la veritable realitat espanyola a la premsa estranjera.

   D’aquesta manca de veritable informació procedeix, en part, el fet de que per Espanya i els espanyols Catalunya, la nació catalana, sigui aquesta gran desconeguda. Manca d’informació i d’actuació política per ignorància, per peresa, per mala fe o pel fet de mirar-s’ho amb ulleres de ‘-0 D’. Si dels impostos dels ciutadans de Catalunya surten cada any 16.000 milions d’euros -un 8% del PIB català- i no tenen retorn, deuen pensar: pitjor per a ells i millor per nosaltres!, o, no en sabem res d’això! L’Estat deu a Catalunya un total de 8.605 milions. La partida més gran correspon al deute d’infraestructures, reconegut pel mateix Ministeri de Foment i que puja a 5.700 milions. Després s’hi han de sumar altres greuges: els 1.450 milions del fons de competitivitat del 2011 i els 978 que pertanyen a les liquidacions d’inversions en infraestructures dels anys 2008 i 2009. Els espanyols -mal informats- deuen pensar: pitjor per a ells i millor per nosaltres! o, no en sabem res d’això! O, com diuen a Extremadura: “nosaltres paguem i Catalunya demana”. Quans d’aquests 16.000 milions que surten dels impostos dels ciutadans de la nació catalana i no tenen retorn, van a parar a Extremadura, Andalussia, Galícia… -el president de Galícia ens acusa de demanar diners sense reconèixer que Catalunya aporta 16.000 M d’euros contra els 3.800 M que Galícia s’emporta- i, precisament, són les que més bramen contra Catalunya. Per quina causa serà? Per què el govern central no fa públiques les balances fiscals i permet que es diguin tantes barbaritats contra Catalunya? Dons, ho permet perquè com diu el secretari general del Partit Socialista de Madrid (PSM), Tomás Gómez, en realitat el partit que presideix Mariano Rajoy el que vol és “acabar amb les comunitats autònomes“, diari El Punt Avui, 18/08/12. Catalunya, autonomia històrica, ho ha patit i actualment ho segueix patint. Per què es pensa sinó que a la massiva manifestació de l’11 de Setembre a Barcelona -2 milions de persones- representativa de tot Catalunya, es va demanar la independència i un Estat propi? Doncs perquè Catalunya ja ha dit, prou! Tanta por els fa de que els ciutadans de Catalunya expressin en un referèndum la seva voluntat de decidir? És conseqüent l’Estat espanyol del que representa una veritable democràcia? És conseqüent l’Estat espanyol del que representa una veritable autonomia?

   La Reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, aprovada i ‘referendada’ l’any 2006, i llançada pel ‘Partido Popular’ al Tribunal Constitucional espanyol, caducat -sentència contra l’Estatut de Catalunya al cap de quatre anys després!!!- ja anava, de forma democràtica, cap a la direcció d’un nou model de finançament que cercava posar fi al brutal espoli fiscal que pateix Catalunya any rere any. El govern català manté que només reconduint la meitat dels 16.000 milions anuals que ‘perd’ Catalunya hi hauria dèficit zero i no s’haurien de fer tantes retallades.

   La rancúnia del ‘Partido Popular’, amb poder absolut, sobre l’Estat Autonòmic i constitucional, principalment sobre l’autonomia de Catalunya i les importants competències que té reconegudes per la Constitució i l’Estatut d’Autonomia, el van portar l’any 2006 -Catalunya mai ho podrà oblidar- a realitzar un fet en mala praxi, de nul.la eficàcia política i social; d’un enfrontament entre nacions d’Espanya, Comunitats Autònomes -aquelles que ho volen ser i accepten la seva responsabilitat i competències-, i les ‘regiones’ provinents del franquisme; portar Catalunya cap a el continuat malestar i crispació dels seus ciutadans, així com el camí cap a la independència.

L’any 2006 el ‘Partido Popular’ va presentar un recurs injust i innecessari contra la Reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, aprovat, sancionat pel rei d’Espanya i ‘referendat’ per els ciutadans de Catalunya. Quatre anys de recusacions. Quatre anys per dictar sentència contra l’Estatut. Va ser, per part del PP, un error polític i social de gran envergadura i que, avui, veiem les conseqüències. Després ja es va començar a veure que el ‘Partido Popular’ portaria a les nacions d’Espanya cap a un endarreriment considerable.

    Em refereixo a la campanya organitzada pel ‘Partido Popular’ de recollida de signatures en contra de la Reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya -per molts espanyols es tractava d’anar contra Catalunya-, campanya que va ser aprofitada per dur a terme un boicot contra els productes catalans; la campanya per part del ‘Partido Popular’ contra la compra -lliure mercat empresarial- d’Endesa per Gas Natural -“antes alemana que catalana”- i ara resulta que és italiana i l’injust i innecessari recurs davant el Tribunal Constitucional espanyol, caducat, contra la Reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Termes d’aquesta reforma que van ser revisats pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovada pel Parlament de Catalunya, el Congrés de Diputats on hi van ‘passar el ribot’, el Senat, sancionada pel rei d’Espanya i ‘referendada’ per els ciutadans de Catalunya. Tot i així, els jerarques del ‘Partido Popular’ van llançar la Reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya -Llei Orgànica d’obligat compliment- al Tribunal Constitucional.

   Quatre anys per dictar sentència contra l’Estatut. Quatre anys de recusacions de magistrats per tal d’aconseguir una pitjor sentència. Quatre anys de malestar i menyspreu cap a Catalunya i el seu Estatut d’Autonomia -la facultat de governar-se per les seves pròpies lleis-, quatre anys de sentir-se proscrits i perseguits els ciutadans de la nació catalana que van ‘referendar’ l’Estatut, quatre anys de reafirmació de la ferma voluntat d’un poble per decidir el seu futur amb dignitat, llibertat i democràcia, quatre anys de…

   Quatre anys durant els quals la Generalitat de Catalunya, va demanar al ‘Partido Popular’ que tingués a bé retirar del TC el seu recurs en contra de la ‘referendada’ Reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, però, l’acció d’entendre alguna cosa amb el pensament, a vegades, és rar en allò que hauria de ser la ciència i art de governar. Una política de respecte a les minories d’una nació de nacions, constretes i amargades. Tot el món veu el resultat.

El Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, té als ciutadans de la nació catalana al seu costat. Cada vegada els necessitarà més.

   El passat 11 de Setembre, “Diada Nacional de Catalunya“, Espanya, Europa i el món sencer van veure les justes aspiracions dels ciutadans de Catalunya. El govern central espanyol, estarà a l’alçada d’aquest moment històric?  

El vídeo

   Si tenen a bé, poden puntejar les adreces  de vídeo següents:6pDE-UEnstA, hTkL-u68nhc

—————————————————————————————————

   (Fotografia: http://meditaciondelosdomingos…)

  Arran de l’advertència -en defensa pròpia– del conseller d’Interior de la Generalitat de Catalunya, Felip Puig, sobre les opcions que estudien si el govern de Mariano Rajoy -‘Partido Popular’, amb poder absolut- rebutja la proposta aprovada pel Parlament de Catalunya sobre el pacte fiscal -justícia fiscal-, com crear una Hisenda pròpia de manera unilateral, convocar un referèndum o recórrer a Europa perquè reconegui els drets econòmics de Catalunya, el secretari general del Partit Socialista de Madrid (PSM), Tomás Gómez, va fer una sèrie de declaracions -diari El Punt, 18/08/12- a prop de les quals hem opinat en els darrers ‘posts’ d’aquest bloc. Seguim, escoltem, opinem.

   El secretari general del PSM va recalcar que l’Estat autonòmic organitzat a partir de la Constitució de 1978 és “el millor que ha fet Espanya problament en tota la seva història”. Gómez ha recordat que la Carta Magna preveu un “grau de descentralització política, d’autogovern”, però ha insistit que “hi ha d’haver mecanismes de solidaritat entre tots els territoris”.

     Escoltin, hi ha Comunitats Autònomes ‘inventades’ que mai han estat autonomies ni els hi han destrossat a sang i foc la seva autonomia d’arrel i el seu Estatut una i altra vegada, ni assumeixen la responsabilitat del que representa una veritable autonomia, és a dir la facultat de governar-se per les seves pròpies lleis. Volen continuar essent ‘regiones’ del franquisme -la majoria són governades pel ‘Partido Popular’- i, fins i tot, estarien disposades a renunciar al seu Estatut d’Autonomia i a les seves competències, si és que en tenen cap. Només obren la veu per parlar contra Catalunya. Renunciïn, doncs, d’una vegada i que el papà Estat els tregui les castanyes del foc! La nació catalana ha de lluitar cada dia per defensar la dignitat de la seva autonomia i la llengua mare dels Països Catalans. Cada dia, millor dit, cada divendres, un ‘decretazo’ del govern del ‘Partido Popular’ -democràcia a l’espanyola que no vol dir europea- pretén fer trontollar les competències que desenvolupa Catalunya a favor dels seus ciutadans i que són qui paguen els impostos. Competències reconegudes per la Constitució espanyola i l’Estatut de Catalunya. Aquesta nació catalana menyspreada, amb un espoli fiscal permanent de 16.000 milions d’euros que, cada any, surten dels impostos dels ciutadans de Catalunya i no tenen retorn. Els països europeus i americans -estats federals- s’en fan creus d’aquest abús de poder per part de l’Estat espanyol.

   El secretari general del PSM va dir, “no és perquè hi hagi territoris rics ni territoris pobres”, sinó a causa de l’existència de “gent que té més diners i gent que té menys diners”. “I la gent que té més diners -va remarcar- ha d’aportar més perquè el que té menys pugui establir-se en els nivells de cohesió social i de solidaritat necessaris en una societat que intenta ser moderna i justa”. Ja veuen que està passant a Catalunya en el nom d’aquesta solidaritat abusiva. I no només un evident prejudici social i econòmic, sinó també un atac constant contra la llengua catalana a les Comunitats governades pel ‘Partido Popular’ amb poder absolut i que formen part dels Països Catalans, que la voldrien fer desaparèixer d’arrel, mitjançant canvis legislatius de lleis autonòmiques i municipals amb més de vint anys de vigència, fins i tot, el canvi de nom de la llengua catalana. Ara resulta que per els del ‘Partido Popular’ d’Aragó, la mil.lenària llengua catalana no és el català sinó ‘l’aragonès oriental’. Algú creu de veritat que es pot pretendre governar en un Estat autonòmic, mitjançant la fòbia contra una de les nacions que formen Espanya i la seva llengua? A costa de què?

(Fotografia: http://es.123rf.com/photo_251…)

   La gent “que té més diners ha d’aportar més”, val, però, no sé si es refereix als qui cada dia provoquen la sortida de 1.000 milions d’euros d’Espanya cap a Europa. O als qui han provocat que la xifra de quotes dels tributs no ingressats sigui superior als 70.000 milions d’euros cada any, com a mínim. Això es pot quantificar amb la faraònica xifra de 280.000 milions d’euros les quotes tributàries no ingressades, i que amb una actuació decidida del govern, aprovant les mesures apropiades, es podrien ingressar a les arques públiques. Aquest frau fiscal a Espanya es quantifica entre el 20% i el 25%, el doble de la mitjana de la Unió Europea. No sé si es refereix a la “gent que té ingents quantitats de diners” provinents de la maleïda ‘bombolla’ immobiliària, com a conseqüència del disbarat de l’alliberament de sòl -legislació aprovada durant el primer govern del PP- i que va provocar la monstruositat de l’especulació immobiliària. No sé si es refereix a les SICAV, que el tipus de gravamen dins l’Impost sobre Societats és de l’1%. O als qui han traslladat les seves empreses a països on els treballadors cobren uns 70 euros al mes, no tenen seguretat social i viuen en condicions que constitueixen un atemptat contra la dignitat de la persona humana. No sé si es refereix a les grans fortunes que, segons càlculs dels tècnics del Ministeri d’Hisenda (Gestha), declaren un patrimoni de més de 700.000 euros. Segons va explicar, en el seu dia, José María Molinero, del Sindicat de tècnics d’Hisenda, “el 80% del frau correspon a les grans fortunes i a les grans corporacions empresarials que poden defugir el pagament de tributs mitjançant dos sistemes, un il.legal -frau fiscal- i un altre legal -‘elusion’ fiscal-. També els autònoms més o menys modests poden trobar la manera de defraudar al fisc, si es tenen en compte les dades d’Hisenda. No sé si es refereix a…

   Mirin, ja està bé home! Tot el pes de la recaptació tributària de les nacions d’Espanya, recau damunt de les classes mitjanes que ja no poden més. La nació catalana ja no pot més. Al menys pel que fa a Catalunya: un 8% del PIB català, és a dir, uns 16.000 milions d’euros que paguen els ciutadans de Catalunya i no tenen retorn des de l’Estat.

            Anem cap a endavant, units. La unió fa la força. 

   El vídeo

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: JWEFiNLYZzc, OMG9HNffepg

———————————————————————————————————————————————-

El Deure i la Glòria

   <<…només conquesta la seva llibertat i la seva existència el que les conquesta cada dia>>. (JFK)

    <<Però Goethe ens diu en el seu millor poema que Faust va perdre la llibertat de la seva ànima quan va dir al moment fugaç: <<queda’t, oh tú que ets tan formós>>. I la nostra llibertat també està en perill si fem una pausa en el moment fugaç, si ens dormim en els llorers, si no resistim al pas del progrés. Perquè el temps i el món no es paren. El canvi és llei de vida. I aquells que miren únicament el passat o el present poden estar segurs de que perdran el futur…>>.

   <<Ja sé que tots som idealistes. Tots nosaltres som somniadors. Que no sigui dit d’aquesta generació atlàntica que abandonem els ideals i els somnis del passat, ni cedim els nostres projectes i determinacions als nostres adversaris. Hem arribat massa lluny, hem sacrificat massa com per desdenyar ara el futur. I recordarem sempre allò que Goethe ens va dir, que <<la saviesa més elevada, lo millor que la humanitat hagi conegut>> era el reconeixement de que <<només conquesta la seva llibertat i la seva existència els qui les conquesten cada dia>>. (President John F. Kennedy, discurs pronunciat a la ciutat de Frankfurt, 25 Juny 1963).

   Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent:yH9HG-h0Qj4

————————————————————————————-

Qüestions per a WikiLeaks

   * Per què el Govern federal dels EUA va decretar secret oficial, durant 75 anys, les proves sobre l’assassinat del President dels Estats Units d’Amèrica, John F. Kennedy?

————————————————————————————-

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

   * LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- El rei Alfons, ‘el Benigne’ (1327-1336) ha d’afrontar el 1333, el <<mal any primer>>, manifestació precoç de les greus crisis cícliques de subsistències i epidèmies que, a la fi de l’edat mitjana, colpiren el país. (Ulisses).

   * LA PREGUNTA de la setmana.- Qui va ser l’autor del retaule anomenat ‘Verge dels Consellers’?

   * LA CITACIÓ de la setmana.- “Un poema és un mirall que camina per un carrer desconegut”. Lawrence Ferlinghetti.

————————————————————————————-

    El rotatiu americà ‘New York Times” apuntant una vegada més a la gran contribució de Catalunya a la solidaritat amb les autonomies més pobres i no al malbaratament dels recursos, com a causa del dèficit de les finances de la Generalitat. Per què el govern espanyol del ‘Partido Popular’, amb poder absolut, no fa públiques les balances fiscals?

   Ho va dir recentment -diari El Punt Avui, 18/08/12- el secretari general del Partit Socialista de Madrid (PSM), Tomás Gómez, al ser preguntat per l’advertència del conseller d’Interior de la Generalitat, Felip Puig, a prop de les opcions que estudien si el govern de Mariano Rajoy rebutja la seva proposta -aprovada pel Parlament de Catalunya-, com crear una Hisenda pròpia de manera unilateral, convocar un referèndum o recórrer a Europa perquè reconegui els drets econòmics de Catalunya.

   Mecanismes de solidaritat? No sé com funcionen a la resta de nacions d’Espanya, ‘regiones’, i comunitats autònomes inventades, però, en el cas de Catalunya aquesta ‘solidaritat’ ha desbordat per els quatre cantons. No sé quina opinió en podrien tenir països moderns i progressistes com Alemanya, Àustria, entre altres, que també han de ser solidaris entre tots els seus territoris, els ‘lands’, referits com a ‘Länders’ a la seva constitució. En faig esment dins el concepte de democràcia europea i europeïtzació. Espanya no només ha de ser Europea a l’hora de rebre diners d’Europa. Espanya ha de treballar i ser més competitiva que Europa. Seria inacceptable per a ells que un 8 per cent del PIB del seu territori, dels impostos que paguen els seus ciutadans, anés cap a l’Estat central i no tornés. En el cas de Catalunya, 16.000 milions d’euros. I no només això.

La solidaritat de Catalunya amb Espanya ve de molt lluny

   Segons un informe elaborat pel govern de la Generalitat, l’Estat deu un total de 8.605 milions a Catalunya. La partida més gran correspon al deute d’infraestructures, reconegut pel mateix Ministeri de Foment i que puja a 5.700 milions. Després s’hi han de sumar altres greuges: els 1.450 milions del fons de competitivitat del 2011 i els 978 que pertanyen a les liquidacions d’inversions en infraestructures dels anys 2008 i 2009. Això seria inacceptable per a qualsevol país europeu.

   76 milions menys en la llei de dependència. Mariano Rajoy ha iniciat una ofensiva recentralitzadora -el centralisme del franquisme- i de retallades que afecta de ple a la Generalitat, que rep menys recursos. Un dels exemples és la llei de dependència. L’Estat deixarà d’aportar uns 76 milions anuals.

   La universitat més cara a Catalunya. Les matrícules seran aquest any el doble de cares a Catalunya -un 51% més- que a Madrid. A més, els estudiants catalans rebran un 30% menys de beques que a la resta.

   95 euros paga cada català en peatges a l’any. Segons alguns estudis econòmics, cada català paga de mitjana a l’any 95 euros en aquestes infraestructures, mentre que a la resta de l’Estat la mitjana és de 30 euros. Una despesa que ara anirà augmentant després que s’hagin apujat un 7,5% les tarifes.

   El corredor mediterrani, menyspreat per l’Estat. Només hi ha destinat 128 milions, mentre que en el tram del TAV entre Madrid-Galícia la inversió mobilitzada enguany és de 2.151 milions. El corredor mediterrani hauria de ser una aposta de futur. Europa així ho ha recomenat. El govern del ‘Partido Popular’ està més a favor de les retallades que no pas del creixement económic.

Quan la solidaritat de Catalunya cap a altres nacions d’Espanya, ‘regiones’ o autonomies inventades, es converteix en un abús. Cada any un 8% del PIB català s’aporta a l’Estat i no té retorn. Un injust espoli fiscal.

   82.000 milions s’ha gastat l’Estat en TAV. El govern espanyol ha malgastat una morterada de diners per construir infraestructures inútils que no han servit de res i ha deixat aparcades d’altres de molt més eficients. A més, part d’aquests diners provenen dels impostos catalans. Segons la campanya d’ERC contra l’espoli fiscal -ho informa el diari El Punt Avui, 29/07/12- l’Estat s’ha gastat 82.000 milions en línies del TAV i a Catalunya no han construït cap quilòmetre de tren convencional en els últims 30 anys. Tot plegat una barbaritat, si es compara amb Europa: el 44% dels quilòmetres de TAV de tot el continent es concentre a l’Estat. Des de l’any 2000 també ha construït 5.000 quilòmetres d’autovies gratuïtes, i cap a Catalunya. En aquest mateix camp, La Moncloa també ha tirat la casa per la finestra amb els aeroports -aquest Estat que dòna la culpa a les autonomies-, alguns dels quals són pura façana. Espanya disposa de 55 aeroports, mentre que altres països en tenen molts menys: Alemanya, 39 i França, 33.

L’Estat s’ha gastat 82.000 milions en línies del TAV i a Catalunya no ha construït cap quilòmetre de tren convencional en els últims 30 anys.

   170 milions de dèficit del 0,7% social. Els darrers cinc anys els contribuents catalans que han marcat la casella del 0,7% de la declaració de renda han aportat més de 290 milions d’euros a subvencions per als més necessitats. Però d’aquests diners només n’han tornat 120, i els altres 170 s’han quedat pel camí.

   Qui són els responsables d’aquests disbarats, desencerts i greuges?

   La traca final. El govern de la Generalitat de Catalunya ha demanat un prèstec de 5.000 milions d’euros del fons de liquiditat que ha habilitat el govern espanyol, per fer front als pagaments més immediats. Diners que ja són de Catalunya. Dintre de l’aspecte de normalitat democràtica, política, social i d’honestedat i d’honradesa humana, algú podria tractar d’explicar com és que si els ciutadans de la nació catalana aporten dels seus imposts 16.000 milions d’euros cada any a l’Estat espanyol -un 8% del PIB català- i no tornen, Catalunya ha de demanar 5.000 milions d’euros al govern de l’Estat i si aquest deu a Catalunya 8.605 milions? Com hi ha món! Com hi ha Déu!

Els ciutadans de Catalunya han dit, prou!

   Troben estrany, doncs, que més d’un 51 per cent dels ciutadans de Catalunya, demanin ser un Estat independent?

El vídeo

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:oZU-jdG_A4o

————————————————————————————————————————————————-

     El Deure i la Glòria

“El concepte de benestar públic deurà reflectir consideracions culturals tant com econòmiques” (JFK)

El Centre d’Arts Escèniques John F. Kennedy, a Washington D.C, amb vistes al riu Potomac. Va ser inaugurat l’any 1971. Creat amb la missió de mantenir viva la memòria del president Kennedy i convertir-se en el centre més actiu de les arts als Estats Units. Cada any presenta més de 400 espectacles gratuïts i participa en esdeveniments com el Open House Arts Festival i concerts de temporada en el Kennedy Center Holiday Celebration. Està orientat per la visió  del president Kennedy sobre la cultura, les arts, la música…Tant ell com la seva muller hi van donar suport. El president va demanar al Congrés l’establiment d’un Consell Consultiu de Belles Arts.

   <<Així com l’educació necessita escoles, l’art necessita museus, els autors i actors necessiten teatres, i els compositors i músics necessiten companyies d’òpera i orquestres…El concepte del benestar públic haurà de reflectir consideracions culturals com econòmiques. Tenim departaments del govern encarregats del benestar social i del desenvolupament de la ciència i la tecnologia, de l’educació, de l’oci i la salut. Hauríem de començar a dedicar una atenció semblant a les Arts. Estic particularment preocupat per les oportunitats dels joves per a desenvolupar els seus dots…>> (President John F. Kennedy, intervenció davant el Congrés dels Estats Units, Washington D.C., 19 juny 1963).

(Fotografia: http://dressme-styleicon.blogs)

El vídeo

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: eIkZK-Z21Pw

————————————————————————————-

Qüestions per a WikiLeaks

   * Cinc dies abans de l’assassinat del president Kennedy a Dallas (Texas), l’oficina de l’ FBI de Nova Orleans va rebre un tèlex avissant sobre la preparació d’un atemptat contra el president en el decurs del cap de setmana a Dallas. L’FBI no va transmetre aquest avís al Servei Secret ni a cap altra autoritat. Poc després de l’assassinat, el missatge de tèlex va desaparèixer de l’arxiu de l’oficina de l’FBI de Nova Orleans. Per què l’FBI del totpoderós senyor John Edgar Hoover  no va transmetre l’avís?

   * Per què el Govern federal dels EUA va decretar secret oficial, durant 75 anys,  les proves sobre l’assassinat del President dels Estats Units d’Amèrica, John F. Kennedy?

————————————————————————————-

 El naixement d’una nació. Què és Catalunya

   *   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Jaume II ‘el Just’, rei de Sicília, n’esdevé dels territoris catalano-aragonesos continentals a la mort de son germà el rei Alfons. Durant el seu regnat, té lloc l’expedició dels almogàvers a Orient, comandats per Roger de Flor, iniciada el 1303, que comporta la conquesta, el 1311 -a nom del regne de Sicília-, dels ducats d’Atenes i Neopàtria, on s’implanta la vigència dels ‘Usatges’ de Barcelona. L’any 1304, és anexionada una part de Múrcia. Els comtats d’Urgell, el 1314, i d’Empúries, el 1322, per extinció de les respectives dinasties són incorporats a la casa reial. En 1323-24, una expedició dirigida per l’infant Alfons conquista Sardenya. (Ulisses).

   * LA PREGUNTA de la setmana.- A què ens referim quan parlem del <<mal any primer>>?

   * LA CITACIÓ de la setmana.- “El cervell és un òrgan meravellós: comença a treballar des que vostè  es lleva fins que entra a l’oficina“. Edward de Bono.

————————————————————————————- 

El ple de debat i votació de la proposta sobre el pacte fiscal que va ser aprovat pel Parlament de Catalunya el 27-07-2012 i que properament serà presentada davant el govern espanyol. És una oportunitat per veure els valors de la democràcia espanyola.

   El secretari general del Partit Socialista de Madrid (PSM), Tomás Gómez, va criticar les “ximpleries” amb que amenaça la Generalitat de Catalunya, per forçar al govern espanyol a un pacte fiscal i va defensar la necessitat que existeixin “mecanismes de solidaritat” entre autonomies per mantenir “nivells de cohesió social”.

   Si d’entrada ja des de Madrid tanquen les portes a la Generalitat, al seu Parlament i als ciutadans de la nació catalana, i tanquen els ulls a la injustícia i l’espoli fiscal que pateix Catalunya, lo qual posa en evidència un menyspreu a la democràcia i a una veritable autonomia, la Generalitat i el Parlament han de donar suport al poble. A la fi es tracta dels seus diners que paguen en impostos. Escoltin, és molt clar. És una qüestió de pàrvuls. De voler entendre les coses. Clavar la porta pels nassos, només passa amb els governs autoritaris. Això voldria significar el totalitarisme provinent del poder absolut.

   Mirin, la xifra de 16.000 milions d’euros anuals que surten dels impostos dels ciutadans de Catalunya i no tornen -un 8 per cent del PIB català- és un espoli fiscal. Això són “ximpleries”? Només reconduint la meitat dels 16 mil milions anuals que ‘perd’ Catalunya hi hauria dèficit zero i no s’haurien de fer tantes retallades. Mecanismes de solidaritat, parla el senyor Tomás Gómez? Fa centenars d’anys que Catalunya els coneix, els aplica i els pateix. Fins a l’asfixia econòmica i social i, quan d’aquesta solidaritat, s’en fa un abús permanent. No volem, de cap manera, que altres nacions d’Espanya, comunitats autònomes i ‘regiones’ -mentre no hi hagi un veritable i just Estat federal modern i progressista- visquin pitjor que Catalunya, però tampoc volem que a Catalunya es visqui pitjor degut a un excés i abús de solidaritat i a un manifest espoli fiscal. Catalunya amb nombroses i importants competències està mal finançada.

  (Fotografia: Xarxanet – Octubre 2011)

 I no només pateix una asfixia econòmica i social: l’informe titulat Dinàmica de la Pobresa a Catalunya publicat per els professors Sara Ayllón i Xavier Ramos, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), per la Fundació Jaume Bofill, conclou que “un 11% de la població catalana viu en situació de pobresa de caràcter permanent. És a dir, uns 650.000 catalans han viscut amb menys de 585 euros al mes”. Actualment una de cada cinc persones és pobre, és a dir, han de sobreviure amb menys de 640 euros al mes. La població de més de 65 anys és el col.lectiu més vulnerable amb una taxa de risc de pobresa del 25,1%, seguida dels menors de 16 anys, amb un 23,4%. Uns 36.800 catalans no disposen de vivenda o pateixen un allotjament inadequat. Les contínues retallades afecten a les persones més dèbils de la societat. El pressupost de la Generalitat cada vegada es veu més restringit com a conseqüència de l’espoli fiscal per part de l’Estat espanyol i del deute que manté amb Catalunya. Això són “ximpleries”?

   Sí, oi! Els 8.605 milions que deu l’Estat a Catalunya. El mes de març passat un informe elaborat pel govern del president Mas i que ja va avançar el diari ‘El Punt Avui’, estimava que l’Estat deu un total de 8.605 milions a Catalunya. La partida més gran correspon al deute d’infraestructures, reconegut pel mateix Ministeri de Foment i que puja a 5.700 milions. Després s’hi han de sumar altres greuges: els 1.450 milions del fons de competitivitat del 2011 i els 978 que pertanyen a les liquidacions d’inversions en infraestructures dels anys 2008 i 2009. Això són “ximpleries”?

    En tot país democràtic de veritat, on la democratització no és una comèdia per sortir a la foto, la transparència informativa, explicativa, entenedora i l’acció de replicar és, entre altres valors humans i socials, un pedestal de la sobirania del poble, per què l’Estat espanyol no fa públiques les balances fiscals?

   Hi ha tema per un altre ‘post’.

El vídeo

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:

   4gprtSykrXA

————————————————————————————-

                                 El Deure i la Glòria

“Jo vos demano que mireu en el vostres cors -no en busca de la caritat, perquè el Negre no vol ni necessita compassió- sinó en la busca d’aquesta  virtut sencilla, orgullosa i sense preu que ens uneix a tots els americans: el sentit de la Justícia” (JFK).

    <<…demano a cada membre del Congrés que deixi a un costat els llaços polítics o partidistes, i que consideri aquest assumpte sota el punt de vista de la nació. Jo vos demano que mireu en els vostres cors -no en la busca de caritat, perquè el Negre no vol ni necessita compassió- sinó en la busca d’aquesta virtut sencilla, orgullosa i sense preu que ens uneix a tots els americans: el sentit de la Justícia. En aquest any del Centenari de l’Emencipació, la Justícia ens exigeix assegurar les bendicions de la llibertat per a tots els americans i la seva posteritat -no només per raons d’eficiència econòmica, diplomàcia mundial i tranquilitat doméstica- sinó, per damunt de tot, perquè és just>>. (President John F. Kennedy, discurs davant els membres del Congrés dels Estats Units d’Amèrica, 19 Juny 1963).

   Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent:zWNhWANkq0Q

————————————————————————————- Qüestions per a WikiLeaks

   *   Per què el Govern federal dels EUA va decretar secret oficial, durant 75 anys, les proves sobre l’assassinat del president dels Estats Units d’Amèrica, John F. Kennedy?

————————————————————————————-

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

   * LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Alfons ‘el Franc’ o ‘el Liberal’ (1285-1291), hereu dels territoris continentals, manté com a vassalls els monarques de Mallorca i de Sicília, el primer son oncle i el segón son germà, sense aconseguir, però, llur entera submissió. El 1287, conquereix Menorca. (Ulisses).

 Alfons ‘el Franc’ o ‘el Liberal’ (1285-1291)

  * LA PREGUNTA de la setmana.- Després de la mort del rei Alfons ‘el Franc’, qui va esdevenir rei dels territoris catalano-aragonesos?

   * LA CITACIÓ de la setmana.- “La televisió és l’únic somnífer que es pren pels ulls”. Vittorio de Sica.

————————————————————————————-

   (Fotografia: http://www.turismedeltebre.com)

   El ministre d’Indústria, Energia i Turisme del govern central d’Espanya -nació de nacions constretes i amargades-, molt de turisme i molt poc d’indústria, va demanar als ciutadans que viatjin més per Espanya, que romanin ací a fer turisme. Va venir a dir que, en variades ocasions, en aquest país ja existeixen llocs, paisatges i divertiments tant o més atractius que fora. I, a vegades, en condicions no tant millors que ací. És un gest patriòtic. També ho podria ser, per part del ministre José Manuel Soria López, encoratjar i donar més suport als emprenedors industrials de les nacions d’Espanya; demanar a les grans empreses privades -que mouen milions d’euros- més ajuda i colaboració públic-privada amb els emprenedors, és a dir, més projecte comú.

Fer el cim, arribar a dalt de tot, anar cap a endavant tots junts. La força d’una gran nació.

   Així ho fan als Estats Units d’Amèrica i per això gaudeixen de centres com Silicon Valley. El govern federal dels EUA -nació d’estats lliures i confederats-, com més lluny de la mediocritat del centralisme millor, no suprimeix diners per a la recerca i investigació, els augmenten tal com succeeix a Alemanya i a altres països europeus. A major crisi més augment pressupostari per aquesta despesa que incideix de manera important en el creixement del país. També, el ministre Soria, podria demanar un canvi d’orientació del sector financer: involucrar-se més en la creació d’empreses -industrials em refereixo- que són les que el ministeri d’Indústria hauria d’estimular i vetllar per la seva creació. Des de fa uns mesos cada dia surten d’Espanya 1.000 milions d’euros, si es quedessin aqui podrien ajudar als emprenedors per la creació de noves empreses i en conseqüència augmentar els llocs de treball. El ministre Soria ho és també d’indústria no només de turisme, sector que per cert, rep gairebé 43 milions de turistes en el decurs de l’any. Per què no aplica l’impost turístic que fa cent anys que ja es cobra a tot Europa? A la fi, per tot el que estem veien, aquest país no és tant ric o és que existeix un mastodont frau fiscal. Consentit, per suposat. Per això els poderosos i els rics cada vegada ho són més i els pobres més pobres i més nombrosos, menyspreats i marginats. És la roïndat del poder absolut. 

   Saturació total. Un país modern i progressista no  pot avançar només amb el turisme.  

  I ja comença a ser hora que el turisme faci quelcom més positiu per l’actual situació econòmica del país. Menys xiringuitos, menys ‘la platja d’Europa’, menys turisme de borratgera, menys preus i menús de baixa estofa, menys vols a preus de saldo, menys desprestigi internacional, i més aportació a un turisme de qualitat europea. Un turisme amb un valor afegit -mitjançant la recerca i la investigació- superior a altres països europeus. Amb 43 milions de visitants cada any, romandre a la cua d’Europa junt amb Grècia i Portugal, no és gaire encoratjador. 

Silicon Valley, gent emprenedora. Voluntat, esforç, sacrifici, talent, confiança: creurenos-ho.

   Més confiança en les nostres pròpies forces: creurenos-ho. Talent i cultura de l’esforç: educació, instrucció, des de FP fins al visat científic. Visió global i internacional: emprendre per a abordar mercats globals. Productivitat, productivitat i més productivitat. Una taxa de l’atur a Espanya del 24% és una veritable vergonya. Cal que a les nacions d’Espanya es fabriquin gairebé tots els productes que consumeixen els ciutadans de l’Estat i que, a més a més, pel seu valor afegit es puguin vendre a l’exterior.

   Quan el president del govern espanyol rebrà als emprenedors de les nacions d’Espanya, creadors de noves empreses d’avui i del futur? Aquest país té que viure de rescats? Vergonya, senyors, vergonya!

   Més aviat que massa tard, seran necessàries unes eleccions generals.

El vídeo

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: HpUk3oAt9J8

————————————————————————————-

El Deure i la glòria

“Cent anys han transcorregut des de que el President Lincoln va alliberar els esclaus, i encara els seus descendents, els seus néts, no són totalment lliures. No estan encara lliures dels lligams  de la injustícia”. (JFK)

    <<Aquesta nació va ser fundada per homes de molts països i ambients. Va ser fundada sobre el principi de que tots els homes són iguals, i que s’atempta contra els drets de tots els homes quan són amenaçats els drets d’un sol home…Cent anys han transcorregut des de que el President  Lincoln va alliberar els esclaus, i encara els seus descendents, els seus néts, no són totalment lliures. No romanen encara lliures dels lligams de la injustícia. No romanen encara lliures de l’opressió social i econòmica. I aquesta nació, amb totes les seves esperances i ostentacions, no serà completament lliure fins que tots els seus ciutadans siguin lliures>>.

      <<Prediquem la llibertat arreu del món, i som sincers. I estimem la nostra llibertat ací, a casa. ¿Però hem de dir al món -i allò que és encara més important, a cada un de nosaltres- que aquesta és la terra dels lliures, excepte per els negres; que no tenim ciutadans de segona classe, excepte els negres; que no tenim sistema de classes o castes; ni guetos; ni raça superior excepte per allò que es refereix als negres?>>.

   <<Ha arribat el moment de que aquesta nació compleixi la seva promesa…Ens enfrontem, per tant, a una crisi moral com a país i com a poble. No es pot solucionar per l’acció repressiva de la policia. No es pot arranjar amb manifestacions cada vegada més nombroses al carrer. No es pot amainar amb paraules ni mesures a mitges. És el moment d’actuar en el Congrés, en les vostres institucions legislatives, locals i estatals, i per damunt de tot, en tots els aspectes de la nostra vida diària… La propera setmana demanaré al Congrés dels Estats Units que actuï, que es vinculi a un compromís que no s’ha posat del tot en marxa en aquest segle, que afirmi que el concepte de raça no té lloc en la vida o en la llei americana…>>. (President John F. Kennedy, Missatge dirigit a tota la nació. Despatx del president, La Casa Blanca, Washington, D.C., 11 juny 1963).

   Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent: 4cSrvqYKQH8

————————————————————————————

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

   * LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- El 1284, es desencadena, a Barcelona, una revolta popular dirigida per Berenguer Oller contra l’autoritat reial, l’eclesiàstica i l’oligarquia municipal. La Croada contra Catalunya iniciada el maig de 1285 i dirigida pel rei de França Felip III ‘l’Ardit’ és derrotada, el mateix any, per les forces catalanes. Per tal de castigar la col.laboració de Jaume II de Mallorca amb la croada, el rei Pere ‘el Gran’ ordena a l’infant Alfons l’ocupació de Mallorca. (Ulisses)

   El rei Jaume II de Mallorca  

 * LA PREGUNTA de la setmana.- Qui va conquerir Menorca, l’any 1287?

   * EL LEMA de la setmana.- “No hi ha cap línia més bella que la corba de vendes“. Raymond Lowy.

————————————————————————————- 

L’actor Sancho Gracia (q.e.p.d.), Madrid, 27 Setembre 1936-Madrid, 8 Agost 2012. Els seus treballs per la televisió el van fer molt popular, en especial la seva interpretació de ‘Curro Jiménez’ en la sèrie televisiva del mateix títol. Va prendre part en moltes pel.lícules en el decurs de la seva carrera d’actor així com en multitud d’obres de teatre. (Fotografia: http://www.rtve.es).

   Són paraules contundents del ciutadà andalús, diputat d’IU i batlle de Marinaleda, Juan Manuel Sánchez Gordillo. Fan referència al carregament -sense passar per la caixa, sense pagar- de carretons de menjar per portar-los a bancs d’aliments de la zona. Aquest fet, organitzat pel Sindicat Andalús de Treballadors (SAT), van tenir lloc recentment en un establiment de la cadena Mercadona a Écija (Sevilla) i un altre de Carrefour a Arcos de la Frontera (Cadis). En el cas d’Écija, on es van endur nou carretons, el diputat va declarar que es tractava d’una “expropiació d’aliments de primera necessitat”. No només són paraules, sinó també fets contundents que m’han fet pensar seguidament amb Curro Jiménez, andalús també, i que va interpretar per la televisió, d’una manera superior, l’actor que recentment ens ha deixat, Sancho Gracia (q.e.p.d.) junt amb altres coneguts artistes. No he pogut deixar de pensar amb Robin Hood, hàbil arquer, defensor dels pobres i dels oprimits. Són pensaments lliures, com la desitjada llibertat de molts ciutadans dels pobles i de les nacions d’Espanya, però, hi han els qui, endemés de pensar, actuen. Una justícia -demanem que protegida d’una manera estricte per la separació de poders- jutji aquests fets així com els protagonitzats pels líders del SAT, Diego Cañamero i Juan Manuel Sánchez Gordillo, durant l’ocupació d’una finca a Andalusia propietat del ministeri de Defensa. 

   I dels pensaments a les paraules, acertades o no, que romanen escrites -moltes vegades esculpides en la pedra- per el testimoni permanent de la història. Per exemple les del ministre espanyol de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, que va voler deixar clar que “en cap cas permetrà violar la llei perquè això seria la llei de la selva”. “Tots som conscients que la gent ho està passant malament, però la fi no justifica els mitjans”. Interior va ordenar la detenció dels responsables dels assalts als dos supermercats d’Andalusia.

   La resposta de Juan Manuel Sánchez Gordillo, segons que va informar el diari El Punt Avui (08/08/12), en defensa de la seva acció i que va titllar al titular d’Interior de “franquista” i va lamentar, després de conèixer aquesta ordre de detenció, que “amb l’arribada del PP el franquisme i el terrorisme estatal hagi tornat a Espanya”. L’alcalde de Marinaleda va assegurar que “no entén per què no es deté a Botin i a altres banquers, que roben milers de milions, o a molts peixos grossos dels partits que han robat a mans plenes”. Per aquesta raó, considera de despropòsit l’ordre de detenció contra ell, ja que “es deté al colom missatger, quan caldria detenir a molta gent”. El diputat va opinar a més que “ha de ser el jutje el que digui si hi ha indicis de delicte o no”. Sánchez Gordillo va assegurar que no té por ni consciència d’haver comès cap delicte, sinó una acció “activa no violenta, sense major trascendència” i va avançar que continuarà actuant “de la mateixa manera”. “No m’aturaran. Estaré orgullós d’anar a la presó totes les vegades que calgui per aquest tema”.

   I un pensa i veu coses, de la mateixa manera que ho veuen milions de ciutadans de les nacions d’Espanya i de l’estranger. L’habitual recurs a la catalanofòbia, cada vegada més present i visible, fins i tot per guanyar eleccions. La ignomínia d’enviar ‘tuits’ expressant alegria pels incendis de l’Empordà (Catalunya). No és delicte pronunciar-se en termes agressius a favor que cremi Catalunya i amb ella tots els catalans? No es pot esbrinar qui són els delinqüents i perseguir-los? Quina classe de gent és aquesta? També és una indecència -diari El Punt Avui (29/07/12)- que a les ‘chirigotas’ de Cadis cantin “a la mierda los catalanes” i que l’insult a Catalunya es retransmeti per la TV oficial i pública d’Andalusia i rebi el segon premi de l’Ajuntament. A Catalunya no es fan aquestes coses.

   Un 9 per cent del PIB català, 17 mil milions d’euros surten cada any dels impostos dels ciutadans de Catalunya i no tornen. Només amb la meitat d’aquests 17.000 milions hi hauria dèficit zero i Catalunya es podria haver estalviat algunes de les retallades. Quans d’aquests diners van a parar a Andalusia i a altres ‘regiones’ -dic ‘regiones’ perquè no es veuen capaces, preparades ni volen ser veritables autonomies, mai ho han estat- procedents dels impostos dels ciutadans de la nació catalana?, mentre Catalunya pateix una asfixia econòmica i social per part de l’Estat espanyol que no l’hi paga el deute de 8.605 milions d’euros. La Generalitat i els ciutadans de Catalunya demanen més justícia en el repartiment de les privacions i un sistema equitatiu de finançament que no sigui l’asfixia premeditada de l’economia catalana mitjançant el mecanisme permanent de l’espoli fiscal i l’atonia inversora sistemàtica i consistent a maltractar Catalunya.

   Posats a parlar de la llei de la selva, no voldria pas referirme a ‘Mogambo’ aquella famosa pel.lícula dirigida per John Ford, amb Clark Gable, Ave Gardner i Grace Kelly, sinó a fets més recents i propers ocorreguts a les nacions d’Espanya i que milions de ciutadans es pregunten per què? Què passa? Com ha acabat això? La justícia, és igual per a tothom? La justícia, és la virtut moral per la qual hom té com a guia la veritat, hom és inclinat a donar a cadascú el que li pertany i a respectar el dret? Descrèdit de les institucions postfranquistes? Desprestigi de la nova democràcia? Necessària i suficient transparència dels enriquiments obscens?  Necessària i més justícia en el repartiment de les privacions? Pèrdua de confiança generalitzada? Per què el 50% dels joves no troben feina? Quans enprenedors hi han a les nacions d’Espanya i quina ajuda necessiten? Ha parlat amb ells el president Rajoy o només parla amb el senyor Obama? Per què no es descabdella tota la troca de l’escàndol més indiscutiblement estel.lar i gravíssim de Bankia? Quina ha estat la causa que més del 50 per cent dels ciutadans de la nació catalana, volen decidir lliurement el seu futur polític? El dret dels pobles a l’autodeterminació. Per què la llengua catalana és menyspreada i perseguida a les Comunitats autònomes governades pel ‘Partido Popular’, amb poder absolut, i en les que es parla l’idioma català que és llengua oficial? Qui es beneficiarà de la situació dels treballadors sense feina, quan el govern central els tregui l’ajuda econòmica dels 400 euros? Per què l’Estat espanyol concedeix una amnistia als defraudadors de l’Hisenda pública? Per què no es cobra l’impost turístic que fa cent anys que s’aplica a tot Europa i en el món? Com és possible que la deute exterior de l’Estat espanyol respecte a les exportacions i importacions sigui de 900 mil milions? A algú li cau la cara de vergonya? Quan es gasta cada any l’Estat espanyol per la compra de míssils fabricats a l’estranger? I no donin més la culpa a les autonomies i a les nacions d’Espanya constretes i amargades, senyors del ‘Partido Popular’. Amb els seus pobles lliures i la seva gent treballadora, honesta i honrada, són les úniques que poden portar cap a endavat a aquesta nació de nacions.

   Allò que mai per mai els ciutadans dels pobles de les nacions d’Espanya han d’oblidar: l’Estat té que estar al servei del ciutadà, no el ciutadà al servei de l’Estat. Un factor essencial de la democràcia i de la llibertat és la possibilitat per els ciutadans d’acomiadar, de destituir als qui deurien servir-los i, en lloc d’això, tracten de servir-se d’ells.  

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:1RHF_FcxXWQ

————————————————————————————————— 

El Deure i la Glòria

   <<Una reducció d’impostos significa més ingressos per a totes les famílies, més moviment comercial i més equilibri per el pressupost federal>>. (JFK).

    <<Una reducció d’impostos significa més ingressos per a totes les famílies, més moviment comercial i més equilibri per el pressupost federal. Cada contribuent i la seva família disposarà de més diner, després d’haver pagat els seus impostos, per comprar un cotxe nou, una casa nova, noves comoditats per la seva llar, i més mitjans per millorar l’educació i realitzar inversions. Cada home de negocis podrà guardar en la seva caixa forta una part més gran dels seus beneficis, o invertir aquest diner en ampliar el seu negoci, i a mesura que els ingressos nacionals augmentin, el Govern federal anirà reduint les seves rendes públiques>>.

   <<La prosperitat és la veritable forma d’equilibrar el nostre pressupost. Els nostres índexs tributaris són avui dia tant elevats que el creixement de beneficis i dividends en aquest país ha quedat atrofiat. Disminuint els índexs tributaris, incrementant els llocs de treball i els ingressos monetaris, podem eixamplar les rendes públiques i, finalment, aconseguir l’equilibri del nostre pressupost; i per deixar una ajuda més eficaç a aquest esforç ja hem aconseguit agafar les brides en les despeses federals limitant els nostres dispendis a aquelles activitats que són essencials a la nació. Es controlaran les despeses i es reduirà el nostre dèficit.>> (President John F. Kennedy, Discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 18 setembre 1963).

   Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent: Ro5XO8rrCes

———————————————————————————–

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

   * LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Excomunicat, però, l’any 1283 pel papa, que confereix la corona catalano-aragonesa a Carles de Valois, fill segon del rei de França, Pere ‘el Gran’ reuneix corts a Barcelona, on concedeix les constitucions Una vegada a l’any, Volem, estatuïm i Atorguem encara -que suposen la consolidació del règim representatiu i del poder de l’oligarquia urbana-, així com el Recognoverunt proceres, que referma el règim municipal barceloní del Consell de Cent. (Ulisses).

  Arxiu de la Corona d’Aragó

 * LA PREGUNTA de la setmana.- El 1284, quina revolta popular es desencadena a Barcelona?

   * EL LEMA de la setmana.- “Si no vols crear cap controvèrsia, no aniràs gaire lluny”. Fred Zeder.

————————————————————————————-

———————————————————————————–

“Intelligenti pauca”, “A buen entendedor, pocas palabras bastan”, “Para o bo entendedor, poucas palabras bastan”, “A word to the wise is sufficient”, “A bon entenidor, poques paraules basten”. (Imatge: http://www.directe.cat/noticia).

  Ofegant la productivitat econòmica i social de Catalunya s’ofega Espanya, nació de nacions constretes i amargades. D’aquesta manera, amb la nació catalana ofegada econòmicament, no es podrien arribar a atendre les competències constitucionals i estatuàries que desenvolupa Catalunya des de la fi de la dictadura franquista i l’adveniment de la democràcia. No es tracta d’una autonomia nova ja que Catalunya tenia el seu Estatut abans de la guerra ‘incivil’ espanyola i, que li va ser trepitjat i arrabassat a sang i foc, primer per la dictadura del general Miguel Primo de Rivera i més tard per la del general Franco. Espanya és un país de dictadures i de poders absoluts. Les conseqüències, terriblement anòmales, romanen a la vista de tothom, de la gent de dins i la de fora. Espanya la darrera d’Europa i amb caiguda lliure. Des de que el ‘Partido Popular’ governa i el president Mariano Rajoy està aposentat en el Palau de la Moncloa, la Borsa espanyola no ha deixat de baixar, baixar i baixar fins a situar-se a nivells de dotze anys enrere. La ‘dictadura de risc’ no para de pujar, pujar i pujar i encara els hi donen més interès. Au!, vinga! home. I l’atur no ha parat de créixer: 4.714.000 persones.

   Com a conseqüència d’aquesta situació políticament perversa, una Catalunya ofegada no podria atendre les seves competències. Si això és així, el govern central amb poder absolut -tant admirador i entusiasta del centralisme franquista- podria treure per ‘decretazo’ -ara a Espanya es torna a  governar d’aquesta manera-  les competències a la Generalitat de Catalunya i, d’aquesta manera, la nació catalana torna una altra vegada a perdre la seva autonomia històrica i la seva llengua. Cada cop que la dreta i l’ultradreta, els conservadors i ultraconservadors governen Espanya amb poder absolut, el desastre ‘nacional’ està servit.

   En aquests moments, Catalunya ha començat a recuperar llocs de treball i un augment de les exportacions, però, quan més ajuda necessita per poder impulsar la seva economia, més i més encamellades; més i més espoli fiscal; més i més agressions contra la llengua catalana. Forma part de l’espectacle gens europeu i tant poc democràtic, provinent de la mediocritat del nacionalisme espanyol únic. Resultat: més d’un cinquanta per cent dels ciutadans de Catalunya volen decidir lliurament el seu futur polític. El dret dels pobles a l’autodeterminació.

  Per què tenen tanta por a publicar les balances fiscals? On és la transparència democràtica i europea? A on van a parar els 16.000 milions d’euros que aportan els ciutadans de Catalunya a l’Estat, i no tenen retorn? Catalunya ha de fer més i més retallades quan el seu dèficit seria zero només amb la meitat d’aquests 16.000 milions?    

   Escoltin!, des de l’any 2008 que el govern central de Madrid no ha publicat les balances fiscals. D’això s’en diu transparència democràtica? Saben per què? Doncs perquè cada any un 8 per cent del PIB català s’aporta a l’Estat i no té retorn. Uns 16 mil milions que paguen els ciutadans de Catalunya i no tenen retorn des de l’Estat. Només reconduint la meitat dels 16.000 milions anuals que ‘perd’ Catalunya hi hauria dèficit zero i no s’haurien de fer tantes retallades.

   I la situació s’agreuja de manera considerable quan l’Estat espanyol deu a Catalunya 8.605 milions d’euros. Així ho explica el diari El Punt Avui (29/7/12): <<El mes de març passat un informe elaborat pel govern d’Artur Mas i que va avançar aquest diari estimava que l’Estat deu un total de 8.605 milions a Catalunya. La partida més gran correspon al deute d’infraestructures, reconegut pel mateix Ministeri de Foment i que puja a 5.700 milions. Desprès s’hi han de sumar altres greuges: els 1.450 milions del fons de competitivitat del 2011 i els 978 que pertanyen a les liquidacions d’inversions en infraestructures dels anys 2008 i 2009″. Catalunya compleix amb l’Estat espanyol, però, l’Estat espanyol no compleix amb Catalunya. La situació és insostenible i la Comissió Europea hi hauria de prendre part abans que la situació ja no es pugui reconduir.

  No veu que ens prenen el pèl? Això és un Estat europeu?

 Així les coses, el Parlament de Catalunya -CiU, ERC i ICV-EU i A- han aprovat una resolució sobre un nou model de finançament que busca posar fi al brutal espoli fiscal que pateix Catalunya any rere any: un 8% del PIB català, és a dir, uns 16.000 milions que paguen els ciutadans de Catalunya i no tenen retorn des de l’Estat. Com va recordar Artur Mas en el ple, només amb la meitat d’aquests 16.000 milions hi hauria dèficit zero i Catalunya es podria haver estalviat algunes retallades.

   Ja n’hi ha prou!

El vídeo

   Si tenen a bé, poder puntejar l’adreça de vídeo següent: URS9t3sDFuk

   Catalunya: Els nens que es portin el dinar de casa a l’escola, en carmanyola, hauran de pagar 3 euros. Un euro per aquí, 2 euros per allà, 3 euros per un altre servei, i més retallades…

————————————————————————————-

————————————————————————————-  

  El Deure i la Glòria

  <Quina classe de pau busquem?>>

<<No una ‘Pax Americana’ imposada al món per les armes d’Amèrica. No la pau de la tomba ni la seguretat de l’esclau. Estic parlant de la pau veritable, la classe de pau que fa que valgui la pena viure a la Terra; la pau que permet als homes i a les nacions creure i confiar i construir una vida millor per els seus fills; no simplement pau pels americans, sinó pau per a tots els homes i dones; no simplement la pau per els nostres dies, sinó la pau per a tots els temps…<<Quan els camins de l’home agraden al Senyor -diuen les Escriptures- Ell fa que fins i tot els enemics estiguin en pau amb ell>>…Els Estats Units, com el món sap, no començaran mai una guerra. No volem la guerra. No esperem ara una guerra. Aquesta generació d’americans ha tingut ja suficient -més que suficient- de guerra, d’odi i d’opressió. Romandrem preparats si altres la desitjen. Estarem a l’aguait per tractar d’evitar-la. Però també contribuirem per construir un món en pau on els febles romanin segurs i els forts siguin justs. No estem sols davant aquesta tasca ni desesperançats del seu èxit. Confiats i sense por, continuarem treballant, no cap a una estratègia d’aniquilació sinó cap a una estratègia de pau>>. (President John F. Kennedy, Universitat Americana de Washington, 10 Juny 1963).

   Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent: UUjJa9jnynA

————————————————————————————-

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

   * LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- El 1282, arran de la revolta siciliana contra el domini francès -les Vespres Sicilianes-, Pere ‘el Gran’, hereter del cap i casal, pren la corona de Sicília, que deixa a son fill fadristern Jaume. (Ulisses).

Obertura de la tomba del rei Pere ‘el Gran’

   * LA PREGUNTA de la setmana.- Va ser excomunicat el rei Pere ‘el Gran’? 

   * EL LEMA de la setmana.- “La vida és en color, però la realitat és en blanc i negre“. Wim Wenders.

————————————————————————————-