Ja n’hi ha prou de comèdia!

 Quan l’any 2006 els jerarques del ‘Partido Popular’ van portar la Llei Orgànica de Reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya -referendada pels ciutadans de Catalunya- davant el Tribunal Constitucional espanyol, caducat, el polític espavilat i intel.ligent -a Espanya nació de nacions constretes i amargades, dóna la sensació que no n’hi han gaires o romanen amagats- ja va veure que la dreta i l’ultradreta; els conservadors i ultraconservadors del nacionalisme únic espanyol, serien un greu problema per  la convivència i el desenvolupament normal de l’Estat autonòmic i constitucional. Més quan dins d’aquest Estat, hi han unes antigues i reconegudes nacions. Tot i que els del ‘Partido Popular’ mai han pogut veure, suportar i digerir l’autonomisme constitucional. Tot el que és progrés, modernitat i llibertat els hi va massa gros.

   De fet, la història per testimoni, la dreta mai per mai ha sabut governar Espanya. I, si ho han fet, ha estat mitjançant cops d’estat que no tenen perquè ser forçosament militars. Quan governa aquesta dreta autoritària tant escassament autonòmica, gens federal i europea per força, sempre acaba en desastre, en tragèdia. No deixen, com a en tota veritable i gran democràcia, que hi hagi una forta i exigent separació de poders: legislatiu, executiu, i judicial. La ‘branca legislativa’, responsable de crear les lleis i les alteracions o revocacions de les lleis existents; la ‘branca executiva’, responsable d’assegurar-se que les lleis es portin a terme, inclou la creació de polítiques i l’elecció de la manera en la qual les polítiques es realitzen –en el cas de la Llei Orgànica sobre la Reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, aprovada i referendada, el govern del PSOE s’en va desentendre- i la ‘branca judicial’ responsable d’interpretar la llei i aplicar-la en situacions específiques.

   No recordarem que va succeir -la història per testimoni- amb aquesta esmentada separació de poders, garantia del sistema democràtic, durant les darreres dictadures espanyoles: la del general i dictador Miquel Primo de Rivera y Orbaneja, del 1925 al 1930, i la del general i dictador Francisco Franco Bahamonde, del 1939 al 1975, només per anomanar-ne dues. Va ser en aquesta darrera dictadura quan Manuel Fraga Iribarne, ministre de Franco, va ser fundador del partit ‘Reforma Democràtica’, embrió de ‘Alianza Popular’ i, a la vegada, del actual ‘Partido Popular de España’. Unes arrels provinents d’un passat en el que la democratització no procedia d’una ferma convicció de la llibertat per a un país, sinó més bé, per sortir a la foto al costat d’una Europa que ens porta mig segle d’avançament. 

   I com s’està veient -un dels molts exemples- en el cas del Corredor del Mediterrani -motor econòmic incomparable-, l’actual govern espanyol manté aturada la seva modernització -sembla que per increïbles motius ideològics i de vertebració ‘radial’- així com la seva expansió cap a Europa tot i les contínues demandes dels presidents autonòmics dels territoris més directament afectats. També la Comissió Europea ho reclama i està disposada a ajudar. No veuen que la paralització davant les imprescindibles noves infraestructures del Corredor del Mediterrani, impedeixen el creixement de tot el país!!!  Es vol esprémer com a una llimona -tot el suc i la pela també- a algunes comunitats autònomes, com és el cas de Catalunya -la xifra de 20 mil milions d’euros que surten dels impostos dels ciutadans de Catalunya i no tornen, un 10 per cent del PIB català, un escandalós i vergonyós espoli fiscal per part de l’Estat espanyol, mentre Catalunya retalla, retalla i retalla des de fa ja molt temps. La nació catalana, com no podia ser d’una altra manera, ja ha dit prou! I el govern central haurà d’escoltar, actuar, sense tardança de manera responsable i democràtica i canviar aquesta situació anòmala. El poble català -tothom qui viu i treballa a Catalunya- ho demana. I si el govern central no vol escoltar la veu del Parlament de Catalunya, representant màxim de la sobirania del poble afectat, s’ahaurà d’anar cap a una consulta popular.

I encara no s’han acabat!: Catalunya o ‘Retallalandia’ 

   No diguin que l’Estat no disposa de mitjans econòmics. En tot cas els administra molt i molt malament. L’Estat central és qui provoca el dèficit. Quans milions costen aquests mastodons ministeris amb les seves competències traspassades a Comunitats Autònomes, principalment a la Generalitat de Catalunya, que les té en major nombre i en importància? Els diputats i els senadors, han de cobrar també un plus pels seus desplaçaments per Madrid? Quilòmetres i més quilòmetres de línies de tren d’alta velocitat, deficitàries,  sense passatgers; autopistes ‘radials’ duplicades gairebé sense trànsit; aeroports sense cap avió, quan costa tot això? Quan té que pagar cada any l’Estat espanyol per la compra de míssils fabricats a l’estranger? Què passa amb les pèrdues d’AENA? Per què el govern central no fa públiques les balances fiscals? Per què Catalunya hauria de demanar emprèstits a l’Estat espanyol, quan surten cada any 20 mil milions d’euros dels impostos dels ciutadans de Catalunya -un 10 per cent del PIB català- i no tornen? 

   Mentre, la sanitat i els medicaments, els serveis socials i la dependència, l’educació i l’ensenyament, les guarderies, l’accés a la universitat, tot el sistema públic que els ciutadans han pagat i paguen amb els seus impostos, cada vegada més costós i de difícil accés; la frenada al consum i al creixement econòmic, a la recerca i l’investigació i fins i tot a la cultura, ens porta cap a un endarreriment considerable d’una penosa època anterior en la que el poble sobirà no era res. El govern del ‘Partido Popular’ ens porta cap a enrere, cada vegada més allunyats del creixement i del progrés.

El vídeo

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:2JjU0bcv2HY

————————————————————————————-   

El Deure i la Glòria

“Una reducció en els impostos significa nova protecció contra una altra tràgica recessió” (JFK)

   Un excel.lent i responsable president de govern, un bon estadista, ha de tenir els millors coneixements sobre economia i no deixar-se enredar pels embolics d’uns pretesos ‘assessors’ econòmics que poden portar el país a la ruïna més absoluta.  

<<Una reducció en els impostos significa nova protecció contra una altra tràgica recessió. No vull dir que una recessió sigui inevitable sense una reducció en els impostos, o impossible si els reduïm, però, excloent els anys de la guerra, hem sofert per terme mitjà una recessió cada quaranta anys i dos mesos des de l’acabament de la Segona Guerra Mundial, o cada quaranta i quatre mesos des de la Primera Guerra Mundial, i en el proper mes de gener es compliran quaranta i quatre mesos des de que va tenir lloc la darrera d’aquestes persistents recessions. I aquestes depressions temporals signifiquen un elevat atur obrer i elevats dèficits en el pressupost. De totes les classes de malversació que existeixen aquesta és la pitjor. Necessitem una reducció d’impostos per mantenir el nostre desenvolupament sense que ens quedem sense combustible durant el camí.(President John F. Kennedy, Discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 18 Setembre 1963)

   Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent: gFTrTVTY4vo

————————————————————————————-

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

*   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- A la seva mort, Jaume I deixa Mallorca, el Rosselló, la Cerdanya i Montpeller a son fill Jaume, que inaugura la separació dinàstica del regne de Mallorca amb el nom de Jaume II.

 * LA PREGUNTA de la setmana.- Arran de la revolta siciliana contra el domini francès, que va fer el rei Pere ‘el Gran’?

 * EL LEMA de la setmana.- “Els homes s’assemblen més al seu temps que al seu pare“. Guy Debord.

————————————————————————————- 

 Els Arenys de la Noguera Pallaresa

(Fotografia: http://blocs.xarxanet.org)

  L’Ajuntament d’Areny de Noguera (Ribagorça Oriental) s’ha convertit en el primer de l’Aragó en votar a favor d’anomenar ‘català’ la llengua que es parla al municipi, enlloc d’aragonès oriental, com proposa el nou avantprojecte de la llei de Llengües que prepara el govern d’Aragó. El PSOE ha presentat una moció que ha estat rebutjada pel ‘Partido Popular’. La incomprensible, injusta, inútil i d’una mediocritat absoluta guerra del ‘Partido Popular’ contra la llengua catalana. Mentre, un 9 per cent del PIB català, 17 mil milions d’euros surten dels impostos dels ciutadans de Catalunya i no tornen. Un espoli fiscal, un abús de poder. Per què el govern del ‘Partido Popular’ no publica les balances fiscals? On és la transparència que ha d’imperar en tota veritable democràcia? Catalunya s’ha de veure greument  perjudicada a causa d’una excessiva i abusiva solidaritat ?

===================

 Areny de Noguera

 (Fotografia: Panoramio)

   A on està situat el municipi d’Areny? -En la comarca de la Ribagorça (Osca). Limita al Nord amb Bonansa i Santorens, al NE amb Sopeira, a l’E amb el riu Noguera Ribagorçana i Tremp (Pallars Jussà), al S amb Montanyana, al SE amb Monesma i Queixigar, a l’O amb Serradui i al NO amb l’actual municipi de Veracruz. La seva situació fronterera amb Catalunya li confereix la característica de ser bicultural i bilingüe i la llengua habitual és el català. La llengua catalana, no ‘l’aragonès oriental’.

   L’economia de la població, en què es basa? – En una agricultura i ramaderia bastant pròspera com a conseqüència de les terres fèrtils de la zona i una climatologia propícia i no excessivament dura que afavoreix abundants collites de cereal. I es complementa amb el turisme ja que la bellesa dels seus voltants ofereix un lloc ideal per a gaudir de la naturalesa i aprofitar l’hospitalitat de les seves gents.

   Com és el poble? -La població capçalera del municipi és Areny. El poble és obert, enclavat al sud d’una lloma allargada, que el defensa del vent del nord. El seu nucli antic va ser declarat Conjunt Històric Artístic l’1 de juliol de 1982 i atresora un abundant patrimoni cultural i històric.

   Què cal destacar-ne? -El traçat medieval dels seus carrers, els arcs, les restes del castell medieval, considerat el primer castell documentat del Comtat de Ribagorça (citat el 823, ‘in Castro Arinio’) en el qual durant les tasques de restauració van sortir a la llum les restes d’una necròpoli amb tombes antropomorfes, anteriors al segle IX. A destacar també l’església parroquial de Sant Martí, del segle XVIII, amb façana d’estil barroc o algunes cases notables com la Casa del Governador en la que es troba el Centre d’Interpretació de la Ribagorça o tot el patrimoni paleontològic descobert a la zona, restes fòssils de dinosaures, petjades…

(Fotografia: Panoramio)

 I els dinosaures, no s’ens menjaran? -Podria ser, cal anar en compte. Però, per trobar-los, cal seguir els panells informatius i arribar fins al Jaciment de dinosaures de Blasi (més o menys a una hora caminant, per l’antic camí d’Iscles), fent una primera aturada al nou Museu, al carrer Major. De camí al jaciment podem fer una parada a la Font Vella i l’antic safareig públic. Si tenim ganes de continuar coneixent coses sobre dinosaures podem visitar les icnites (petjades de dinosaure), es troben prop del Poliesportiu al paratge denominat Lo Mallet. Les senyalitzacions ens guiaran.

(Fotografia: Facebook)

   I les ermites? -Deixant la N-230 a l’altura del Km. 103, a uns 6 quilòmetres està Cornudella de Valiera i a la roureda de Transsàs trobarem els dòlmens i el menhir, una mica més amunt Soperuny, que també pertany al Terme Municipal d’Areny i al fons la Serra de Sis i Coll de Vent. A la part alta de Serra Crestada queden les ruïnes de l’església de San Pere que és d’estil romànic – llombard del segle XII.

   I l’ermita de Santa Llúcia, restaurada pels caçadors? -Encara podem continuar la visita pel municipi fins a Claravalls (per pista forestal) i Tresserra o cap a Berganui, Suerri i l’ermita de Santa Llúcia, restaurada pels caçadors. O pujar fins al km. 114 de la N-230 i desviar-nos fins a Betesa i visitar l’ermita de la Verge de Rigatell (per pista forestal), de la qual es conserva el frontal que representa la Verge de la Llet en el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) o l’ermita de Santa Eulàlia, coneguda en la zona com Santolària).

   I aprofitant l’estada per Areny de Noguera podem acostar-nos fins a paratges interessants, oi? -Podem acostar-nos fins a paratges interessants dels voltants com la Terreta, pertanyent a la comarca del Pallars Jussà i les rutes dels voltors, Sopeira i el monestir d’Alaó, un passeig per Montanyana i tot el seu conjunt històric antic, el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, el romànic de la Vall de Boi, la catedral de Roda, el monestir d’Obarra…o aprofitar per a la pràctica d’esquí, pesca, esports de muntanya o la recollida de bolets a la tardor…

   No diem adéu-siau a Areny de Noguera, sinó, a reveure. Vos desitjem el millor per a tots els vostres ciutadans. Llibertat, felicitat i progrés. Un dia nosaltres deixarem el nostre estimat país, la nostra sagrada Terra, però, la nostra estimada llengua catalana seguirà cap a endavant. Perdurarà pels segles dels segles gràcies a l’esforç de tots i el de les generacions venidores. No ens deixem perdre, mai per mai, la instrucció pública, l’educació pública i la cultura.  Visca Aragó i Catalunya! Visca els Països Catalans!

  El vídeo

 Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent:NXQMYZaB9Qg

—————————————————————————————————

 El Deure i la Glòria

“Urgència de la reducció d’impostos”

  <<Una reducció d’impostos significa més ingressos per a totes les famílies, més moviment comercial i més equilibri per el pressupost federal. Una reducció d’impostos significa nova protecció contra una altra i tràgica recessió. La prosperitat és la veritable forma d’equilibrar el nostre pressupost>> (President John F. Kennedy, Discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washhington, D.C., 18 de Setembre 1963>>.

‘Urgència de la reducció d’impostos’

   <<El projecte de llei que es votarà a la Cambra en la propera setmana és un projecte de llei profund i eficaç, que necessitem per moltes raons. Primera: una reducció dels impostos significa més llocs de treball per els obrers nord-americans; més poder de compra per els consumidors i els inversionistes; i això, a la vegada, vol dir més producció i llocs de treball que la nostra nació necessita. Simplement, per reduir l’atur fins a arribar a un nivell acceptable per els propers dos anys i mig, hem de crear més de deu mil llocs de treball tots els dies. No podem escometre amb eficàcia el greu problema de la delinqüència juvenil mentre tants dels nostres joves vaguen sense treball pels carrers. No podem resoldre el greu problema de la injustícia racial mentre segueixi essent alt l’índex d’atur. Tampoc podrem resoldre el problema que presenta l’automatització quan estem perdent cada any un milió de llocs de treball en favor de les màquines>>. (President John F. Kennedy, Discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 18 de Setembre 1963).

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: JrvW9owJIOM

————————————————————————————-

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

   * LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- A l’inici del seu regnat efectiu, el 1217, Jaume I reprèn la política expansionista: conquereix Mallorca (1229), Eivissa i Formentera (1235), València (1238) i Múrcia (1266) que lliura a son gendre Alfons X ‘el Savi’ de Castella-Lleó. El 1251, decreta els ‘Usatges’ com a únic text de dret, i signa, el 1258, el tractat de Corbeil amb Lluís IX ‘el Sant’ de França. (Ulisses).

El rei Jaume I ‘el Conqueridor’

   * LA PREGUNTA de la setmana.- A la seva mort, Jaume I, què deixa a son fill Jaume?

   * EL LEMA de la setmana.- “La violència és el darrer refugi de l’incompetent”. Isaac Asimov.

————————————————————————————-

————————————————————————————-

   (Fotografia: http://sobrearagon.com)

   Areny de Noguera, Comarca de la Ribagorça/Sobre Aragó. L’Ajuntament d’Areny de Noguera (Ribagorça Oriental) s’ha convertit en el primer de l’Aragó en votar a favor d’anomenar ‘català’ la llengua que es parla al municipi, enlloc ‘d’aragonès oriental’, com proposa el nou avantprojecte de llei de Llengües que prepara el govern d’Aragó(PP). Gràcies. El PSOE ha presentat una moció que ha estat rebutjada pel ‘Partido Popular’.

   Que jo sàpiga no hi ha hagut cap president de Mèxic -nació d’estats federals- que mai hagi dit o proposat una llei de Llengües, en la que es vulgui determinar que l’idioma majoritari que parlen els mexicans -també tenen les seves respectables llengües- sigui el mexicà i no pas l’espanyol. És un exemple que es podria aplicar als altres pobles del continent americà, per suposat també amb les seves llengües maternes i que mereixen especial protecció. Respectar la llengua d’un poble, d’un país, d’una nació és defensar i respectar la veritable democràcia enfront l’abús de poder.

   Una altra circumstància és que a molts pobles americans es valori més parlar amb l’idioma de la nació federal del dòlar i circular en cotxes nord-americans. A altres països del continent americà van més lluny i, fins i tot, s’apropien d’empreses catalanes i espanyoles. Per ara, la senyora presidenta de l’Argentina, amb llei de Llengües o per ‘decretazo’, no ha pas determinat que l’argentí és la llengua que es parla a l’Argentina i no pas l’espanyol. Però, com veiem, els governs amb poder absolut fan el que volen.

   A Espanya -nació de nacions no federals constretes i amargades- i amb un govern del ‘Partido Popular’ que menysprea les autonomies i el federalisme just i progressista, es fan lleis de Llengües com la del govern de l’Aragó (PP) -avantprojecte de llei- que determina que el català no és la llengua catalana, sinó l’inventada ‘llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental’, això és, el català de la Franja. Per els del ‘Partido Popular’ de l’Aragó, la llengua catalana parlada per més de 10 milions de persones i que s’ensenya a universitats del món, no existeix. El mateix fan a ses illes Balears i a València, governades pel ‘Partido Popular’, amb poder absolut, -enemics acèrrims de la llengua catalana. A València, fins i tot, i en contra d’una gran part del poble valencià, van prohibir un mitjà d’expressió plural i estimat com és TV3. Aquest és un fet que va en contra de la Constitució. Què passa amb l’Iniciativa Legislativa Popular (ILP) ‘Televisió sense Fronteres’, signada per 650 mil persones, i que demanen es reprenguin les emissions de TV3 al País Valencià? Escoltin bé, sense democràcia no hi haurà cap classe de recuperació econòmica. Ni molt menys si la nostra estimada llengua catalana no és respectada. Els ciutadans de Catalunya pateixen un espoli fiscal de més de 16 mil milions d’euros anyals -surten dels impostos de Catalunya per anar cap a altres ‘regiones’ i no tornen-, un 9 per cent del PIB català i a sobre, la llengua catalana és vilipendiada. Constantment Catalunya pateix una invasió de competències autonòmiques per part del govern central del ‘Partido Popular’. Ja n’hi ha prou!

   Qui estima la llengua, estima la democràcia, el progrés i la pau. El Ple d’Areny de Noguera (Ribagorça Oriental) va votar recentment la moció contra la denominació ‘d’aragonès oriental’ al català de la Franja de Ponent. Gràcies. Ho llegim al diari ‘El Punt Avui’: “L’Ajuntament d’Areny de Noguera (Ribagorça Oriental) s’ha convertit en el primer de l’Aragó en votar a favor d’anomenar ‘català’ la llengua que es parla al municipi, enlloc d’aragonès oriental, com proposa el nou avantprojecte de llei de Llengües que prepara el govern d’Aragó. El PSOE ha presentat una moció que ha estat rebutjada pel Partit Popular (PP)”. L’alcalde d’Areny, Miguel Gracia, ha alertat de la pèrdua que pot suposar la nova llei després de més de 25 anys d’escolarització en català”.

   No és ‘l’aragonès oriental’, és el català. En el nom de la fòbia contra Catalunya, els Països Catalans i la llengua catalana, es poden fer grans barbaritats. És propi del totalitarisme, l’autoritarisme i l’abús de poder. Barbaritats que, sense cap dubte, es corregiran. L’Ajuntament d’Areny de Noguera s’ha convertit en el primer de l’Aragó en votar a favor d’anomenar ‘català’ la llengua que es parla al municipi, enlloc d’aragonès oriental. Han votat a favor de preservar l’idioma català, han votat a favor de la ciència, la cultura, l’instrucció i l’educació. Han votat a favor de la veritat i de la dignitat de la nostra estimada llengua catalana. Gràcies per fer-ho!

   Areny de Noguera és un poble digne de ser visitat i admirat, i més ara de cara a les vacances. Els ciutadans de Catalunya i dels Països Catalans hi podem parlar en català. En el proper capítol d’aquest ‘post’ en parlarem més d’Areny de Noguera (Ribargorça Oriental), municipi de l’Aragó. 

El vídeo

   Si tenen a bé, poden puntejar les adreçes de vídeo següents: 48_yGM4e164,m-Kv0H8rvDI

————————————————————————————-

  El Deure i la Glòria

<<No existeix cap raó que aboni el fet de que un milió de joves nord-americans, sense escola i sense feina, hagin de seguir essent persones indesitjables i sense formació, que deambulin pels nostres carrers quan les seves energies podrien dedicar-se a un millor ús.>>(JFK).

 (Fotografia: http://www.kersaber.com)

      <<Necessitem enfortir la nostra nació realitzant inversions més grans a favor de la nostra joventut. El futur de qualsevol país dependent del desitg i prudència dels seus ciutadans es danya irreparablement quan algun dels seus petits no es educat en la mesura que requereixen els seus talents, tenint dificultats per passar de la primera ensenyança a la segona. Avui dia es calcula que quatre de cada deu estudiants de cinquè grau mai finalitzaran els seus estudis de segona ensenyança. I això és una pèrdua que no hem de tolerar. Cal afegir, a més a més, que no existeix cap raó que aboni el fet de que un milió de joves nord-americans, sense escola i sense feina, hagin de seguir essent persones indesitjables i sense formació, que deambulin pels nostres carrers quan les seves energies podrien dedicar-se a un millor ús.>>  (President John F. Kennedy, tercer missatge de l’estat de l’Unió, Washington, D.C., 14 Gener 1963).

El vídeo

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: KJWzalkpSPo

————————————————————————————-

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

   * LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- El cant a la reconquesta musulmana de València (1102), romasa a mans dels cavallers castellans de Rodrigo Díaz ‘el Cid’ d’ençà del 1904, va ser escrit pel poeta valencià Ibn Tâhir (segles XI-XII).

     Rodrigo Díaz ‘el Cid’ 

*LA PREGUNTA de la setmana.- Quan reprèn la política expansionista, Jaume I ‘el Conqueridor’?

        * EL LEMA de la setmana.- “Tot fracàs és el condiment que dóna sabor a l’èxit”. Truman Capote.

————————————————————————————-

(fotografia: http://jonkepa.wordpress.com)

Amb una resposta més ràpida -la justícia a les nacions no confederades d’Espanya és d’una lentitud extraordinària-, clara, contundent i amb penes exemplars de compliment immediat, es podria començar a recuperar el prestigi i confiança que Espanya ha perdut en el món, i, està perdent a passos de gegant. La lentitud del govern del ‘Partido Popular’ és desesperant i el seu rumb equivocat. Ho fan tot al revés, entorpint i posant pals a les rodes al desenvolupament i competències de les autonomies. Europa no ho té gens clar amb aquest govern espanyol amb poder absolut i sense oposició. En lloc d’agafar la direcció cap a l’illa de Manhattan, per posar un exemple de democràcia i progrés, van cap a aquella illa grega d’Ulisses, la del ciclop, un gegant amb un sol ull.

   I quan faig esment de recuperar la confiança perduda em voldria referir al cas -com els de València i les illes Balears governades per el ‘Partido Popular’- que causa horror a la bona gent honesta, treballadora, estalviadora i complidora de les nacions d’Espanya: el cas Bankia o la punta de l’iceberg de tot un despropòsit malèvol d’actuacions financeres i empresarials, que han enriquit a uns quants amb un despreci absolut cap a els seus compatriotes, i han arruïnat a un país sencer. La premsa ja fa temps que ha començat a divulgar els seus noms i, ara, amb l’actuació de la justícia que ja ha començat a demanar papers, es començen a veure més noms. Els volem conèixer a tots, els de dalt de tot i els de baix. Sense privilegis.

   Demanem una contundent actuació judicial dintre d’una extrema separació de poders -l’executiu i el judicial- com a en tota veritable democràcia. Demanem que les sessions judicials siguin públiques, transmeses per ràdio, televisió i, d’una manera especial, mitjançant els diaris en paper i digitals. Aquesta és una part important del seu paper en tota gran democràcia que defensi als seus ciutadans davant d’un possible abús de poder.

   Ens dol i forma part de l’actuació d’una democràcia de baixa qualitat, que no hagin estat el Congrés de Diputats i el Senat, representants de la sobirania del poble, els qui haguessin anomenat per votació una comissió parlamentària per descabdellar fins al final tota la troca del cas Bankia. Actuacions, responsabilitats, implicacions de dintre i de fora. La democràcia, el dret de les minories a existir, a expressar-se i a tractar de ser majories, el dret a no haber de demanar permisos i el dret a decidir qui compleix i qui no en el govern, i el dret a acomiadar a qui no compleixi, és quelcom que no pot ni ha d’identificar-se amb un sistema social o econòmic, sinó que ha d’identificar-se, al contrari, amb la persona i deu exigir-se en qualsevol sistema social o econòmic per evitar que, amb el pretexte de salvar-se s’engrilloni i que en el nom de protegir a la gent s’abusi del poder. 

El vídeo

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: D5JkDBiBjnc

————————————————————————————-

 El Deure i la Glòria

<<Un de cada deu treballadors que hagi abandonat els seus estudis elementals està sense feina en comparació amb un de cada cinquanta graduats en col.legis…>> (JFK).

   <<Aquesta combinació d’un grandiós augment de població dels nostres joves, amb la menor necessitat d’obrers o personal sense qüalificar i de menys feina apta per gent poc instruïda, constitueix un dels més greus problemes domèstics amb el que aquest país s’haurà d’enfrontar en els propers deu anys. Dels nord-americans que tenen divuit anys d’edat o més, passen de vint-i-tres milions els que posseeixen menys de vuit anys d’ensenyament  i una mica més de vuit milions posseeixen menys de cinc anys. ¿Quina classe de criteri, quina classe de resposta podem esperar d’un ciutadà que ha assistit a l’escola menys de cinc anys…, i tenim en aquest país més de vuit milions de joves que han anat a l’escola menys d’aquest temps? Com a resultat, gairebé no saben escriure ni llegir, o realitzar operacions elementals d’aritmètica. Són analfabets en aquest país ric i constitueixen el nucli del nostre atur obrer. No saben escriure una carta per a demanar una feina; repeteixo que, a vegades, gairebé no saben llegir. Un de cada deu treballadors que hagi abandonat els seus estudis elementals roman sense feina en comparació amb un de cada cinquanta graduats en els col.legis…(President John F. Kennedy, Universitat estatal de San Diego, San Diego (Califòrnia), 6 de juny 1963).

   Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent:ERJ0W1jUCuU

————————————————————————————- 

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

   * LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Més cap a la centúria següent, sant Vicent Ferrer (València, 1350-1419), tomista, fou un predicador celebèrrim, del qual ens ha arribat un conjunt de <<sermons>>, peces d’oratòria popular, de gran vivacitat i bell estil. En el vessant escolàstic crític i obert a l’humanisme, cal destacar Ramon Sibiuda, mort el 1436, que pretengué de formular una síntesi del pensament medieval amb una nova pedagogia antropocentrista i adreçada a un ampli públic. Llegit per Montaigne i per Pascal, la seva influència persistí fins al segle XVII. (Ulisses).

               Sant Vicent Ferrer

   * LA PREGUNTA de la setmana.-  Heus ací un fragment d’un cant a la reconquesta musulmana de València (1102), romasa a mans dels cavallers castellans de Rodrigo Díaz ‘el Cid’ d’ençà del 1094. ¿Quin poeta valencià va ser-ne el seu autor?  – <<La victòria ha tornat València a la llar nostra. Al.là la purifique de l’afront que va cobrir-la! – L’enemic ha cremat les millors de les cases i els senyals que ha deixat ara són cendra i plany. – Endolada de ferro, un fum negre per vels, du un mirar tot ell fosc i gemecs de tions al cor que li batega. – Encara té, però, el seu bell cos esvelt, i d’or les terres perfumades, amb jardins i un riu net>>. (Traducció Josep Piera) Ulisses.

   * EL LEMA de la setmana.- “Naixem amb una malaltia mortal que es diu vida“. Jeanne Moreau.

————————————————————————————-

    O ‘no saben ni la a’. És el pitjor mal d’aquesta nació de nacions no confederades i endarrerides: la manca d’instrucció, educació, recerca, investigació…,o, mantenir-les com a la ventafocs. Per què es pensen, doncs, que els maleïts empatolls de l’alta economia financera, dominada des de Madrid, -deu autopistes ‘radials’ duplicades que no serveixen per a res i en fallida- ha portat Espanya a l’enfonsament econòmic i social i a protagonitzar les desventures d’un Estat -no federal- pidolaire? Ha costat però a la fi, el govern del ‘Partido Popular’, amb poder absolut i sense oposició, ha demanat el rescat al govern d’Europa. Cada dia transcorregut sense fer la petició, ha enfonsat encara més els mercats borsaris -a nivells de principis de l’any 2000- i augmentat la prima de risc que gairebé ja és com ‘de la família’. I la resposta a la pregunta feta més a dalt: doncs, per manca d’instrucció i educació anem cap a enrere.

   I els qui van encara més enrere són els del govern del ‘Partido Popular’ de la ‘región’ d’Aragó. Els jerarques del ‘Partido Popular’ són partidaris de les ‘regiones’ de l’Estat franquista i menystenen les autonomies. Van enrere i a l’inrevés. Per ells el Diccionari General de la Llengua Catalana no va de la ‘a’ a la ‘z’, sinó de la ‘z’ a la ‘a’. I no en parlem del conjunt d’estructures morfològiques i sintàctiques pròpies de la llengua catalana. Els del govern d’Aragó no hi entenen res de res. Suspens total. Ridícul total. Fins i tot d’això s’en avergonyiran les futures generacions d’aragonesos. Ara resulta que per els del ‘Partido Popular’, amb poder absolut, la mil.lenària llengua catalana no és el català, sinó ‘l’aragonès oriental’. De  bogeria. La ciència que estudia el funcionament del llenguatge, per els del ‘Partido Popular’ no existeix i no serveix per res. Tampoc els filòlegs i els estudiosos com Pompeu Fabra i altres d’Aragó, Catalunya i de fora, així com la gent d’Aragó fidel a la seva llengua materna. Fidelitat i estimació cap a la llengua i cultura dels Països Catalans. No existeix democràcia ni llibertat allà on la llengua és perseguida. Ni molt menys una veritable autonomia. No cal que ho vulguin tapar amb fets vergonyosos com canviar el nom de l’idioma català per el ‘d’aragonès oriental’. Ja veiem el que estan fent els governs del ‘Partido Popular’ de les illes Balears i el de València en contra de la llengua catalana. Constitueix una veritable persecució i ens recorda les actuacions abominables del general i dictador Miguel Primo de Ribera, en contra de la nostra estimada llengua catalana. Diguem-ho alt, clar i fort i ja retruny a les sagrades montanyes de Montserrat: és la fòbia i l’odi contra la nació catalana, els ciutadans de Catalunya i l’idioma català. Que ho sàpiguen quan viatjin cap a l’Aragó.

  (Fotografia: Galeria de xcaballe-200). 

Esborrar el nom de la mil.lenària llengua catalana que es parla a l’Aragó, només podria provenir de l’autoritarisme, totalitarisme i abús de poder de quan la dreta conservadora i l’ultradreta governa tant malament Espanya. Mai han sabut governar. Naturalment que aquesta llei impulsada per la consellera aragonesa d’Educació, Universitats i Cultura, la ripollesa Dolors Serrat i Moré -pobre educació, pobres universitats i pobre cultura- serà canviada en honor a la veritat i a la dignitat de la llengua catalana i dels 10 milions de ciutadans que la parlen, molts d’ells emigrants d’altres països del món. Gràcies per fer-ho.

   D’aquesta manera ho escriu Miquel Riera en el diari El Punt Avui (23/6/12): <<No ho podia haver dit més clar i català l’altre dia el president Artur Mas en referir-se a la polèmica sobre la nova llei de llengües d’Aragó, que defineix la nostra llengua com a ‘aragonès oriental’. El català, va dir Mas, no és patrimoni només dels catalans. Ho és també dels aragonesos, dels valencians i dels balears, va considerar el president. I nosaltres hi afegiríem: i dels murcians, dels algueresos i dels catalans del nord. I tant que sí. Aquest és el veritable quid de la qüestió i no pas cap altre. Per què, doncs, si tot és tant senzill, des dels governs d’aquests territoris s’atia el foc contra la llengua? Pel rèdit electoral que el tema dóna en una població majoritàriament sotmesa en la ignorància i manipulada per uns mitjans de comunicació que ignoren la cultura i la llengua comunes. I també perquè hi ha una clara voluntat política d’imposar definitivament la llengua castellana arreu. El menyspreu cap a la llengua pròpia, el menysteniment d’aquesta, no donant-li el paper que hauria de tenir en la societat, són només el primer pas per destruir el català fora del Principat. I l’estratègia fa anys que s’està desenvolupant sota l’ampara del Partit Popular. Diguem-ho també ben clar i català>>.

   A fe de Déu que no ho aconseguiran ni que l’infern es congeli. Visca Catalunya i Aragó! Visca els Països Catalans! Visca la nostra estimada llengua catalana! 

 Jaume II de Catalunya-Aragó, el Just

El vídeo

   Si tenen a bé, poden puntejar les adreçes de vídeo següents:zXMzIBGrPEo, i15eFc_BCu4

————————————————————————————- 

El Deure i la Glòria

   Educació, instrucció, idiomes, coneixements, recerca, investigació…

   <<Cap país pot avançar, cap societat lliure pot perdurar, si no compte amb ciutadans educats les quals cualitats de la ment i el cor els permetin prendre part en les decisions complicades i cada vegada més embrollades que recauen no només sobre el president i el Congrés, sinó sobre els ciutadans que, en darrera instància, exerceixen el poder>>. (President John F. Kennedy, Universitat de l’Estat de Sant Diego, 6 de juny 1963).

   Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent: 3JHeAQ4rn9Q

————————————————————————————-

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

   * LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Dins el segle XIV, a l’inici de la ‘darrera escolàstica’, cal destacar Nicolau Eimeric (Girona, 1320-1399), teòleg oficial de la seu papal d’Avinyó, inquisidor general de Catalunya-Aragó, polemista contra lul.listes, astròlegs, alquimistes, joaquimistes, nigromàntics; Guiu de Terrena (Perpinyà, vers 1270-Avinyó, 1342), autor d’una summa contra heretges; Guillem Rubió, nat a Vilafranca del Penedès, mestre de teologia a París; Bernat Oliver (València, ?- Tortosa, 1348), comentarista de Pere Llombard, mestre de teologia a diversos indrets; Francesc Eiximenis (Girona, vers 1327-Perpinyà, 1409), escotista, membre d’una junta de teòlegs encarregada de cercar la fi del Cisma d’Occident, autor de ‘Lo Crestià’ i, segons Jill R. Webster, <<el darrer gran escriptor català de l’època medieval>>, interessant, sobretot, pel coneixement que ens aporta de la seva època. (Ulisses).

   Nicolau Eimeric, autor del Manual dels Inquisidors

 * LA PREGUNTA de la setmana.- Més cap a la centúria següent, excel.liren dos grans autors, un valencià…ens podrien dir els seus noms?

   * EL LEMA de la setmana.- “La fe, fins i tot la profunda, mai és completa”. Jean-Paul Sartre.

————————————————————————————-

(Fotografia: http://es.123 rf.com/photo_6986)

Una nació de nacions com és Espanya i que pretén avançar cap a el progrés econòmic, finançer i social europeu i que vol viure només del turisme, és un error exorbitant. Ja veiem els resultats de tants anys de turisme i la construcció per damunt de tot. Portugal, Grècia, Espanya, els pitjors països i els darrers d’Europa. És evident que la manca d’instrucció i educació ha portat a la situació actual. Cal canviar de rumb de forma immediata i anar cap a un Estat federal. Prou comèdia! 

Descrèdit, desànim, abatiment, angoixa, por. No són aquests, precisament, motius i emocions apropiats per ajudar als pobles de les nacions d’Espanya, a sortir del desastre de la ‘fiesta nacional’ i aixecar el cap. I quan em refereixo a aquesta ‘fiesta’, no precisament la d’en Ernest Hemingway, voldria significar que ho és pel ramat d’especuladors enemics acèrrims de tota economia productiva. Aquells que ho han esfondrat tot i han fet seguir al seu darrera a molts flamants titulats -làmines orlades- en enginyeria econòmica, junt a molts aprenents de polítics -aquells als qui els ciutadans mai haurien d’haver votat- que els hi han posat la catifa vermella, reservada per la gran ‘fiesta nacional’. Si fa o no fa com en els Oscar de Hollywood, però ací la pel.lícula no té un final agradable: l’enfonsament econòmic i social i el càstig. Pena, s’entén per els ciutadans que han complert amb el seu deure cívic i social. Pena, per els qui han practicat, per exemple, la virtut de l’estalvi. Pena, per els qui han cregut en una Espanya europea. Aquests són els qui han pagat, paguen i pagaran. No els veritables culpables de l’enfonsament de les nacions d’Espanya. La xifra: 62 mil milions d’euros, un Estat pidolaire. Veurem perquè serviran i qui els pagarà.

   Ho veiem amb la negativa del govern de dretes del ‘Partido Popular’, amb poder absolut, per formar una comissió investigadora parlamentaria en el Congrés de Diputats i el Senat, sobre el cas Bankia. És a dir, descabdellar la troca d’un cas que només és la punta de l’iceberg de tot un sistema econòmic i financer corcat que cal airejar i canviar el més aviat possible. Així ho demanem els ciutadans -la bona gent- de les nacions d’Espanya i, per damunt de tot, els Estats Units d’Europa que ha de socòrrer Espanya amb un rescat econòmic de proporcions gegantines. Per ara, i fins que no es demostri el contrari, Espanya és als ulls del món progressista i avançat com aquell que cau a l’aigua i pregunta, qui em vindrà a socòrrer? Facin vostès alguna cosa de la seva part perquè els poguem salvar, home!

   Digui el que vulgui el president Rajoy i el seu govern, el Congrés i el Senat han de votar una comissió parlamentaria amb poder suficient per descabdellar el cabdell del cas Bankia i traçar un nou rumb polític, financer, econòmic i social per evitar l’enfonsament total. Els jerarques del ‘Partido Popular’ van ser molt valents i esvalotadors quan, de forma injusta i equivocada, van portar la Llei Orgànica de reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya davant el Tribunal Constitucional espanyol, caducat. Reforma revisada pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovada pel Parlament de Catalunya, el Congrés de Diputats, el Senat, sancionada pel rei i referendada!!! pels ciutadans de Catalunya. Aquest fet, per part del ‘Partido Popular’, Catalunya no ho oblidarà mai per mai. Però, ara, són incapaços d’actuar com a en tota veritable democràcia: Que les cambres parlamentaries representatives de les aspiracions dels pobles de les nacions d’Espanya, coneguin els disbarats i greuges del cas Bankia i els terrenys pantanosos de les estructures econòmiques d’Espanya.

   I encara el govern del ‘Partido Popular’, amb poder absolut, estableix una amnistía del frau fiscal, però, què fan home! I Europa no hi té res a dir?

——————————–

“Sota les aigües de la mar hi ha un món estrany que no deixa de superar els nostres somnis” (Fotografia: http://salud.facilisimo.com/subm…)

——————–

   Tot lo poc que conec amb relació al busseig és allò que, de tant en tant, m’explica el meu fill que ha practicat alguna immersió. M’imagino que ha de ser quelcom meravellós trobar-se envoltat sota la mar, de tot un món de vida tant diferent però a la vegada, fins a cert punt, conegut per els habitants de la superfície de la Terra. Al menys ho veiem en els audiovisuals ,i, l’imaginació i el pensament ens ho recorden tot sovint. Allà on existeix el mar, fa milions d’anys hi havien praderies i montanyes i allà on hi han cases i passejos amb arbres a banda i banda, fa molts anys que hi havia la mar.

   Som animals caminadors, però tenim quatre aletes: els braços i les cames, que ens ajuden a nedar per damunt i sota de l’aigua. Només per unes estones. Hi han altres suports. <<Mentre pujem lentament cap a la superfície, Kakuk i jo tornem travessar els tels de sulfur d’hidrògen durant el camí cap a les nostres ampolles de descompressió: unes ampolles d’oxigen pur que penjen d’un tub de plàstic a una profunditat de sis metres. Ens quedem penjants per respirar tranquilament aquest aire pur. Després de 18 minuts de descompressió i una immersió total de 65 minuts, sortim a l’aire càlid de les Bahames. Inclús aquí, mentre suro un moment boca dalt, reposant damunt la seva pell líquida, Stargate em sembla un món benigne i estrany>>. (Les poues blaues de les Bahames).

   Sota les aigües de la mar hi ha un món estrany que no deixa de superar els nostres somnis. Aquest és el món del submarinisme, tant tranquil i apacible que pot semblar, però, a la vegada, tant perillós en el jeroglífic de l’aventura. Un món en el que cal prendre precaucions, més precaucions. Mai no ho havia vist abans a Palamós i a la Costa Brava: 5 submarinistes han mort en dos mesos a la costa gironina: un a l’Estartit, dos a Palamós i dos mes al Cap de Creus. L’11 d’abril, dos submarinistes van morir el mateix dia mentre practicaven el busseig mar endins. La primera víctima va ser un francés de 60 anys que va anar a fer immersió al nord de cap de Creus, a la zona coneguda amb el nom dels Tres Frares. L’altre incident es va produir davant de la costa de Palamós i la víctima va ser Jordi Mateo Rubio, de 41 anys, un instructor de submarinisme especialista en el busseig amb equip tancat. Quinze dies més tard, el 26 d’abril, un veí de Girona de 54 anys, José Antonio Gargallo, va morir mentre feia submarinisme a Palamós. L’1 de juny un home de 70 anys de nacionalitat alemanya va morir mentre bussejava en aigües del Cap de Creus. I la darrera mort, el 5 de juny, una submarinista francesa de 60 anys va morir quan bussejava a l’Estartit.

(Fotografia: http://sobrecadiz.com)

   Als palamosins ens dol la mort d’aquests submarinistes. Voldríem que mai no hagués passat i desitjem que no torni a succeir. Som conscients, però, que el mar que ha estat i és una de les marques de la Terra, trascendentals per el progrés de la nostra vila, és extremament perillós. I quan els vendavals li donen força és implacable. Moltes són les activitats relacionades amb la mar que es practiquen a Palamós, essent el busseig una de les més respectades i admirades. Hi han hagut excel.lents submarinistes i bussejadors professionals, alguns d’ells coralers. Avui existeix en auge la pràctica de la immersió i exploració subaquàtica amb finalitat esportiva. Aneu en compte!!!

     El vídeo

   Si tenen a bé poden puntejar l’adreça de vídeo següent:yefQb1y6uQg

————————————————————————————-

El Deure i la Glòria

(Fotografia: http://art-print-for-you-com)

<<Estem parlant ara mateix de les vides d’un milió de joves nord-americans, nois i noies, que fracassaran al enfrontar-se amb els seus deures docents en els propers mesos, a menys que nosaltres fem alguna cosa per evitar-ho>> (JFK).

   <<Aquest és un problema nacional molt greu. Un noi o una noia disposa durant la seva vida d’un període molt limitat per aconseguir una instrucció adequada i, malgrat això, aquest curt espai de temps és el que veritablement forma les seves vides i les vides dels seus fills. Així, doncs, demano a tots els pares nord-americans que recomanin amb afany als seus fills tornin a l’escola el setembre i que els ajudin de totes les formes possibles perquè no les abandonin. Demano a tots els directors de les escoles, sacerdots, dirigents sindicals, a tothom en el país, que es preocupin per aquest problema. Ací hi ha quelcom que tots podem fer durant aquest mes d’agost i en els mesos propers>>.

   <<Una de les coses que farem aquí és retirar dos-cents cinquanta mil dòlars del Fons d’Emergència Presidencial, i, sobre una base d’emergència, els destinarem als consellers i guies en aquest terreny durant el mes d’agost, i intentar si podem aconseguir que alguns d’aquests nois i noies tornin a ocupar les aules a les escoles. Valoraran, sens dubte, durant la resta de les seves vides, qualsevol esforç que fem per ells en aquest sentit>>.  (President John F. Kennedy, Conferència de Premsa, 1 agost 1963).

   Si tenen a bé poden veure el vídeo següent: -RupNaKbwH8

————————————————————————————-

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

   * LA  RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Dins el període anomenat <<d’alta escolàstica>>, excel.liren Ferrer de Vilallonga, probablement rossellonès, que ensenyà a París (1272-1278); Ramon Martí (Subirats, 1230-Barcelona, vers 1284), un dels millors coneixedors dels grans pensadors àrabs i hebreus, primordialment Algatzell, Averrois, Maimònides; sobretot, excel.lí Ramon Llull, <<doctor il.luminat>>, figura discordant amb el rigorisme escolàstic i autor d’un sistema propi, el <<lul.lisme>>, que persistí fins al segle XVIII. (Ulisses).

Maimònides

   * LA PREGUNTA de la setmana.- Dins el segle XIV, a l’inici de la <<darrera escolàstica>>, quins personatges cal destacar?

   * EL LEMA de la setmana.- “Anem per aquest món com si en tinguéssim un de recanvi a la maleta”. Jane Fonda.

————————————————————————————-

         (Fotografia: http://www.chato.cl/blog/)

  Els diners dels pressupostos públics que les administracions de l’Estat espanyol destinen a les festes taurines, suposa la xifra de 564 milions d’euros en subvencions. Europa ens ha d’ajudar i, que lluny vivim d’Europa!

   Els mals d’Espanya -nació de nacions constretes i amargades- venen de lluny. Diria des de que els anomenats ‘Reyes Católicos’ van desintegrar, per la força de les armes, els antiquíssims regnes de comunitats humanes que formàven allò que va ser qualificat ‘Hispania’ , el regne de Castella i els altres regnes formadors de la península ibérica. Un per damunt dels altres. Un és bo, els demés dolents. El nacionalisme espanyol, sobre el pedastal; els altres que formen les nacions d’Espanya, per terra. Fou l’inici de la destrucció del que podria haver estat el futur del federalisme i confederació d’estats. Les arrels encara hi són, no han mort per més que s’els ha volgut arrancar. L’avenç i modernització progressius d’Espanya, s’han menyspreat. Encara es menyspreen. Pel poderosos i governants d’Espanya la raó mai no ha existit. Ja veiem els resultats. Els segles han anat passant i els mals d’Espanya han perdurat. Una frase entre moltes altres. Miguel de Unamuno: <<Éste es el templo de la inteligencia, y yo soy su sumo sacerdote! Vosotros estáis profanando su sagrado recinto. Yo siempre he sido, diga lo que diga el proverbio, un profeta en mi propio país. Venceréis, porque tenéis sobrada fuerza bruta. Pero no convenceréis, porque para convencer hay que persuadir. Y para persuadir necesitaréis algo que os falta: razón y derecho en la lucha. Me parece inútil el pediros que penséis en España. He dicho>>. (Durant l’acte d’obertura del curs acadèmic, en el paranimf de la Universitat de Salamanca, 12 octubre 1936).

   Però els poderosos i governants d’Espanya només procuràven i procuren pels seus propis interessos, les seves prevendes i els seus privilegis. La veu i la força dels qui això no volien, s’esmunyia en la foscor i el terror de les continuades dictadures militars. La darrera, 1939-1975.  S’apaga en les majories de govern amb poder absolut. Les arrels i les maneres d’actuar encara hi són. 

   Si qui ha de donar exemple no ho fa, per què ha de complir el poble amb el seu deure? Amb IVA o sense? Cobro el subsidi d’atur i treballo a l’economia submergida. Així l’atur no tindrà mai fi. Si l’empresari no dòna exemple, per què ho ha de fer el treballador? Guanyo diners i no els inverteixo en el millorament de la meva empresa i a ser més competitius, em dedico  a l’especulació. Trasllado l’empresa a un país on el treballador guanya seixanta euros al més, treballa el doble d’hores i no té dret a cap seguretat social ni assistència sanitaria. Així es fomenta l’atur a Espanya, país origen de l’empresa -5 milions de treballadors sense feina- i els de l’altre país són un exemple de la manca de respecte per la dignitat de la persona. L’absentisme laboral espanyol, el més gran dels països europeus. Si el funcionari no compleix amb el seu deure, per què ho ha de fer l’obrer? Sonats casos de corrupció. Si els de d’alt posen tota classe de paranys, per què no els han de posar els de baix? On és la comissió parlamentaria investigadora del cas Bankia? Tenen por d’una intervenció europea sobre l’Estat espanyol per què es destapi amb números a la mà que una meitat d’Espanya treballa a marxes forçades, mentre que l’altra meitat es dedica a cobrar subsidis? Europa ja ha dit que a l’Estat espanyol sobren 500 mil funcionaris. Lo qual voldria dir que manquen 500 mil nous emprenedors i que les grans empreses espanyoles -disposen de molts milions d’euros- han de finançar els seus projectes i així crear nous llocs de treball. No són els Bancs, primordialment, els qui han d’ajudar als emprenedors, són les grans empreses qui han de confiar en els seus projectes i fer-los avançar cap a els mercats. L’Estat i el seu govern han de vigilar que les coses funcionin bé i no hi hagin abusos i donar una part de suport, però, hauria de ser l’inexistent i gran ‘Silicon Valley’ de les nacions d’Espanya que hauria de fer sortir l’Estat espanyol del darrer lloc d’Europa. El govern del ‘Partido Popular’ vetlla perquè això sigui així, o actua sempre al revés?

   El cost del frau fiscal a Espanya puja a uns 70.000 milions d’euros l’any, al voltant del 23% del PIB. Això equival al pressupost total del sistema sanitari espanyol. I encara anuncien una amnistia fiscal?

   Què ens volen amagar? Fins quan?

   (Proper cap. II)

   El vídeo

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: 6TmUfWYN0rU

————————————————————————————- 

 El Deure i la Glòria

‘Instrucció, estudi, professors, material, investigació…’

   <<Hem de millorar la qualitat de l’instrucció que es proporciona a totes les nostres escoles i col.legis. Hem d’estimular l’interès per l’estudi amb l’objectiu de reduir l’alarmant nombre d’alumnes que abandonen l’escola o no segueixen pujant a nivells més alts d’educació. Això requereix l’existència de més i millors professors…; professors que puguin ser captats i retinguts en escoles i col.legis només si els sous reflexen de forma més adequada el valor dels serveis que desenvolupen. També necessitem que els nostres professors i instructors siguin equipats amb el millor material d’ensenyament i informes professionals. Han de disposar de mètodes d’instrucció provats mitjançant una acurada investigació científica del procés d’ensenyament i mitjançant una curosa experimentació pràctica>>.

(President John F. Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, D.C., 29 de gener de 1963).

   Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent: 7gdH6XXJ2MU

————————————————————————————-

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

   *   LA RESPOSTA  a la pregunta de la setmana anterior.- El període anomenat “d’alta escolàstica”, que comprengué el segle XIII i es caracteritzà per la integració de l’obra d’Aristòtil, així com dels estudis sobre filosofia grega dels autors àrabs i hebreus. (Ulisses).

   *   LA PREGUNTA de la setmana.- Quins personatges excel.liren dins aquest període?

   *   EL LEMA de la setmana.- “Somiar com ens agradaria ser és desaprofitar la persona que som”. Juliana Russo.

————————————————————————————-

   ‘Watergate’ als Estats Units, ‘Waterbankia’ a Espanya. En la seva fase inicial el cas ‘Watergate’ tenia totes les aparences de ser, simplement, un assumpte d’espionatge polític en període electoral. Però estirant del fil es va anant descabellant un voluminós cabdell, ben amagat fins aquell moment. Per els ciutadans nord-americans, ‘Watergate’ va significar, per damunt de tot, un conjunt d’actes distints que van tenir en comú el fet de revelar un sistemàtic abús de poder. El mal va ser tant gran que el mateix president, Richard Nixon, envoltat per una corrupció que ell va instigar, permetre i encobrir, va ser obligat a presentar la dimissió de la presidència dels Estats Units de Nord-Amèrica. Si així no ho hagués fet, hauria estat objecte d’un ‘impeachment’, és a dir, sotmetre al president a un procés judicial. En els Estats Units, precisament per la separació tant rígida de poders que estableix la Constitució, havia que trobar un mecanisme per el qual el president no quedés per sobre de la justícia. Aquest mecanisme és ‘l’impeachment’.

   El tremebund cas de Bankia no és només la fallida, provocada per anys de continuats errors, irresponsabilitat financera i constants interferències de caràcter polític, d’una gran Caixa d’Estalvis madrilenya i, posteriorment, d’un Banc espanyol o un conjunt d’ells, és el fracàs evident del sistema estructural d’un país amb arrels dictatorials. Tota classe d’estructures i sectors econòmics i socials. Moltes coses s’han fet i es fan malament. Hi ha molt podriment. Quan esclaten sonats i repetitius casos de corrupció en negocis comercials, professionals o públics, es deixa la brutícia sota la catifa i tornem-hi que no ha passat res. La justícia hauria de ser implacable. En tota democràcia de veritat -no una pantomima- les seves cambres parlamentaries porten cap a endavant i amb coratge  les investigacions que calguin i prenen les mesures necessàries perquè no torni a passar mai per mai. Cal un gran respecte cap a els ciutadans que els han elegit i els paguen el sou. No hi pot haber-hi cap classe de mirament i compassió cap a aquells individus que, amb un despreci absolut cap a els seus conciutadans, trafiquejen només a favor dels seus propis interessos per sobre de la immensa majoria dels ciutadans d’aquest país. No es pot acceptar per res del món! Si en les cambres que representen  les nacions  d’Espanya no s’obre un procés d’investigació del cas Bankia amb judici dels seus responsables, tornarà a passar una i altra vegada. La confiança i credibilitat cap a Espanya s’ensorra per moments. Han de pagar justs per pecadors? On és la virtut moral per la qual hom té com a guia la veritat, hom és inclinat a donar a cadascú el que li pertany, a respectar el dret? Allò que s’ha de fer segons dret i raó. El poble de les nacions d’Espanya és tan poca cosa que es deixa enganyar d’aquesta manera?

   Els ciutadans tenen tot el dret a saber què ha passat i de qui és la culpa

   Els partits volen una comissió d’investigació sobre Bankia i que en surtin els responsables. El portaveu de Convergència i Unió al Congrés de Diputats, Josep Antoni Duran i Lleida, ha reclamat (‘El Punt Avui, 26/5/12), que  “s’aclareixi qui ha tingut la culpa” de la situació de Bankia “que no s’hauria d’haver fusionat  ni sortir a borsa” durant una època en què l’entitat bancària, segons Duran, “ha estat polititzada” per la presència del PP i el PSOE al consell d’administració. “Convindrà doncs saber que ha passat, perquè s’invertirà molts diners per recuperar aquesta entitat, diners que després sens dubta es recuperarà, però els ciutadans tenen dret a saber el que ha passat“, ha insistit.

   Per Duran, tenint en compte que Bankia “ha estat molt mal gestionada“, cal veure “qui ha tingut la culpa“, perquè “segurament no hauria d’haver-se fusionat amb altres caixes d’estalvis, era una fugida cap a endavant“, ha remarcat. “Segurament, Bankia no havia de sortir a borsa“, ha apuntat Duran, que ha atribuït al govern de José Luis Rodríguez Zapatero aquesta decisió, de manera que les culpes “estan molt repartides“.

   Per la seva banda, el primer secretari del PSC, Pere Navarro, ha criticat el rescat de Bankia, que podria arribar als 24.000 milions d’euros, i l’ha qualificat “d’escandalós“. Segons el líder dels socialistes catalans, és censurable que s’hagi de salvar amb recursos públics la mala gestió d’una entitat privada. En tot cas, Navarro ha afirmat que, tot i estar d’acord amb què s’asseguri el manteniment de l’estructura financera del país, “cal garantir que tots els recursos públics que s’hi dediquen es puguin recuperar“. A més ha avançat que el PSC demanarà la compareixença al Parlament dels responsables de Bankia a Catalunya perquè informin la cambra catalana dels motius que han abocat l’entitat al rescat.

   El secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, ha anunciat que el partit “no avalarà la presència d’un euro més de diners públics a Bankia sense saber el que ha passat, de qui és la culpa i com es resoldrà”. “El que no farem és recórrer un camí en el qual les pèrdues se socialitzen i els beneficis es privatitzen“. També van demanar una comissió d’investigació en el Congrés.

   Des d’ICV, la diputada ecosocialista al Congrés, Laia Ortiz, ha denunciat que el rescat de Bankia és “la  major estafa i espoliació als ciutadans, dut a terme per salvar un banc de la seva mala gestió“.  Ortiz ha afirmat que es tracta d’un “escàndol majúscul’ ja que per a ICV la nacionalització de Bankia hauria d’anar acompanyada d’una expropiació dels béns de l’entitat per posar-los al servei de la ciutadania. “És una estafa perquè s’ha rescatat a canvi de res, però a més és un engany, perquè el Govern no ha dit quants diners posarà per rescatar l’entitat i es nega a depurar responsabilitats sobre l’assumpte. Només vol tapar les vergonyes a sota la catifa“.

   Des del PP Català, el portaveu dels populars al Parlament, Enric Milo, ha assegurat també que el Govern de Rajoy està fent “el que es necessari en aquest moment”. Segons Millo, els canvis al capdavant del consell d’administració de l’entitat s’han produït a resultes que el govern “ha agafat el toro per les banyes i està buscant solucions”. Segons la seva opinió, el que ara cal fer és “garantir que els dipòsits dels ciutadans” en aquestes entitats financeres “quedin salvats i que les operacions de sanejament que hagin de fer-se garanteixin el seu desenvolupament futur amb el mínim cost possible per als ciutadans”. A més, ha explicat que “és evident que en el passat les coses no s’han fet bé” i que “el governador del Banc d’Espanya haurà de donar les seves explicacions, mitjançant una compareixença o una altra fórmula, ja es veurà”.  

   El poble està cansant de que se l’enganyi i manipuli. Un factor essencial de la democràcia i la llibertat és la possibilitat per els ciutadans d’acomiadar, destituir als qui haurien de servir-los i, en lloc d’això, tracten d’aprofitar-se d’ells. El que ja hauríem d’haver vist són els primers passos per la formació d’una comissió parlamentària integrada per membres elegits entre els representants del PP i de l’oposició. Les sessions han de ser públiques i transmeses per els diaris, ràdio i televisió.  No hi han llibertats assegurades si la gent -la premsa, els polítics, els electors- no romanen sempre alerta i que cap democràcia es troba assegurada contra els paranys dels qui volen minvar-la.

————————————————————————————————————————————————-

El vídeo

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça dels vídeos següent: gCjL_2S9hSA, cooYaodd7xY

——————————————————————————————————–

   (Foto: http://blocs.mesvilaweb.cat)

  Mentre en els ‘reinos de Castilla y León’ i en el ‘reino de València’ fan el que volen, -els del ‘Partido Popular’, sense oposició i amb poder absolut, fan tot allò que se’ls antulla- a Catalunya amb el major nombre de competències traspassades i de les quals, sense cap classe de por, porta cap a endavant amb responsabilitat i, que n’aprenguin!, els seus ciutadans pateixen unes retallades que fan fredat. A cap ‘región’ espanyola es porten a terme unes retallades tant dures com a la primera i no inventada autonomia de l’Estat espanyol. I perseguida ja pels maleïts dictadors d’una patètica història d’Espanya. És evident que la Constitució espanyola és la seva, no la nostra, ja que només protegeix a ells. Dia si, dia no, els ciutadans de la nació catalana han de sortir al carrer per expressar la seva indignació i fer escoltar el seu crit, en contra del patiment dels seus conciutadans i de les seves famílies.

   Retallades de la meitat en el suport econòmic dels centres de formació i treball dels disminuïts psíquics, lo qual podria abocar-los cap a la marginació social. Recent manifestació a la capital de la nació catalana, davant l’Arc de Triomf. Tancament de centres terapèutics com els del tractament de la dogrodependència. Tancament de centres dedicats a l’educació per a la integració social. Tancament de centres dedicats a l’educació per a la integració dels menors, que pot produir més riscs de marginació social i retrocedir en el terreny guanyat. D’aquesta manera ho denúncia, Montserrat Bastit, al diari ‘El Punt Avui’ (19/5/12): <<El tancament dels centres de Montilivi i Els Til-lers posa en perill un model de justícia pioner a l’Estat espanyol basat en la reeducació i reincersió de joves, amb atenció individualitzada i amb resultats òptims. Els centres de menors (justícia juvenil) compleixen unes funcions encomanades per la Constitució espanyola, en l’article 25, a tots els poders públics, una funció de control social enfront de les infraccions criminals dels joves menors d’edat penal i una funció d’educació i reinserció dels joves a fi que s’incorporin, quan arribin a la majoria d’edat, a la societat respectant els tercers com a individus socials que són, sota el principi de responsabilitat dels propis actes. En cap cas la reincersió i educació dels joves ha d’estar supeditada a principis econòmics resultadistes, quan la millor inversió de futur per a tota la societat és precisament l’atenció als nens i joves en una etapa molt decisiva en la seva vida amb conseqüències importants per al desenvolupament social…>>.

   A Catalunya retallades sense fre i sense fi

   Les retallades que no veiem que es duguin a terme a les ‘regiones’ espanyoles, no tenen aturada i són especialment doloroses en sanitat i educació públiques. Es noten en els CAPS (Centres d’Atenció Primària) i en els hospitals. Cada vegada és més evident que al personal de la sanitat pública els costa més desenvolupar la seva activitat amb els ànims i suport necessaris tant característics de la Sanitat Pública Catalana, tot i el seu esforç per actuar amb eficàcia. El mateix passa amb l’educació pública. El personal docent no pot realitzar amb l’eficàcia que es mereix, una activitat tant important com és la formació dels futurs ciutadans. Problemàtica que es fa extensiva als serveis públics i socials, centres d’ajuda als necessitats, cultura, associacionisme, etcètera. Catalunya, víctima d’un espoli fiscal per part de l’Estat espanyol de més de 16 mil milions d’euros anyals -un 9 per cent del PIB català-, torna cap a l’endarreriment econòmic i social de la maleïda dictadura franquista.

   La manca de solidaritat, mofa, menyspreu cap a el poble català i les xifres ocultes de ‘regiones’ del ‘Partido Popular’

   I mentre tot això està succeint a Catalunya, algunes ‘regiones’ governades pel ‘Partido Popular’ que fins ara es ventaven de ser el paradigma de la transparència i la feina ben feta, fan tot el que poden per a desprestigiar i menysprear la democràcia, l’Estat Autonòmic i la confiança europea i mundial cap a Espanya. Montse Oliva ens ho explica al diari ‘El Punt Avui’ (19/5/12): <<La xifra destapada a Madrid, juntament amb les desviacions detectades al País Valencià (del 3,68% es passa al 4,5) i a Castella i Lleó (del 2,35 al 2,59) ha fet aflorar l’existència de 3.000 milions d’euros que no havien estat computats per Hisenda. Es dóna la circumstància que tots són territoris on des de fa anys governa el PP. Un cop descobert el pastís, el pretext esgrimit ahir pel conseller d’Economia, Percival Manglano, per justificar el forat de més de 2.000 milions a les arques de la Comunitat de Madrid és que en l’últim tram es van desplomar els ingressos, però tot i així l’executiu d’Esperanza Aguirre va voler fer un esforç per mantenir el nivell dels serveis socials>>. Es pensen que els ciutadans de Catalunya no voldrien que el govern de la Generalitat mantingués el nivell dels serveis socials? Val a dir que fins al 2011 el cap de les finances madrilenyes era l’actual secretari d’estat d’Administracions Públiques, Antoni Beteta, mà dreta de Montoro.

   Pel que fa al desastre espanyol de Bankia -de moment 23.465 milions d’euros la factura del rescat de l’entitat que Rodrigo Rato va pilotar fins al minut abans de la seva nacionalització-, el ministre d’economia De Guindos va dir que “s’han comès errors”. Doncs, bé, si s’han detectat i comès errors abans no confessats és perquè algú els ha ocasionat. Davant la gravetat dels fets, a qui s’ha detingut i emmanillat? No havíem quedat que cal més transparència i generar més confiança? Els diners públics a Bankia, són els que es treuen de sanitat, educació, serveis socials, dels més necessitats, pobresa, marginació social -quina manca de compassió!- investigació, i recerca? Són diners que provenen dels més de 16 mil milions d’euros anyals dels impostos dels ciutadans de Catalunya -un 9 per cent del PIB català- i que no tornen? De quina manera tornarà Banquia aquests diners públics?  Qui defensa al poble de les nacions d’Espanya?

   (Foto: http://wallstcheatsheet.com/eco…)

————————————————————————————

El vídeo

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: 3gGwOm5kfu0

————————————————————————————-

El Deure i la Glòria

   “Totes les nostres riqueses materials ens serviran de molt poc si no les utilitzem per acréixer les oportunitats del nostre poble”. (President John F. Kennedy).

   <<Una Nord-Amèrica forta no pot fer cas omís de les aspiracions dels seus ciutadans, ni abandonar el benestar dels necessitats, l’atenció cap a els seus ancians o l’educació dels joves. Doncs no estem desenvolupant la riquesa de la nació simplement perquè si.  Res d’això. La riquesa és el mitjà, i el poble és la finalitat. Totes les nostres riqueses materials ens serviran de molt poc si no les utilitzem per acréixer les oportunitats del nostre poble>>. (President John F. Kennedy, Segon Missatge sobre l’Estat de la Unió, Washington, D.C., 11 de gener de 1962).

      Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent: RWX_pjyIq-g

————————————————————————————-

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

   *   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Durant el període d’expansió de l’Estat catalano-aragonès, quan els grans monestirs de la Catalunya Nova i les universitats de Montpeller i de Lleida continuaren l’obra docent de les primeres escoles comptals, mestres catalans intervingueren en la creixença del moviment escolàstic. Com a tot arreu, vetllaren pel respecte a l’autoritat dels mestres, pel caràcter col.legial de tota recerca i de la transmissió de les coneixences, sempre amatents a revocar les posicions individualistes que podien corrompre la universalitat del saber cristià. (Ulisses)

   *   LA PREGUNTA de la setmana.- De quina manera es caracteritzà el període anomenat <<d’alta escolàstica>>?

   *   EL LEMA de la setmana.- “Existeixen  dues maneres de ser feliç en aquesta vida, una és fer-se l’idiota i l’altra ser-ho”. Sigmund Freud.

————————————————————————————-