La nova frontera

 ( Pàgina origen imatge: http://vectorlogo.blogspot.com/…)

   Els nascuts a finals dels anys 40 ens recordem dels exemplars setmanals de ‘El Jabato’, ‘El Cachorro’, ‘El Guerrero del Antifaz’, ‘Roberto Alcázar y Pedrín’, ‘Hazañas Bélicas’, ‘Superman’…i el més volgut per mi, ‘El Capitán Trueno’. En feia la col.lecció i encara conservo algún exemplar, entre ells el primer número. Forçosament i obligatòriament, tots en llengua castellana encara que alguns dels seus autors fossin catalans. “Si eres español, habla español”, va fer escriure el dictador Franco a les façanes de les llars catalanes. Catalunya, però, ja era i és una nació amb una llengua pròpia:el català, parlat per més de 10 milions de persones, primordialment als Països Catalans. Doncs bé, recordo molt bé les aventures d’aquell cavaller cristià.

   Ho recordo tan bé com aquelles aventures més recents -encara continuen-, del ‘Partido Popular’ amb Aznar i Rajoy al capdavant, fent una ‘croada’ contra la reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i recollint signatures per les terres del nacionalisme espanyol. Aquest fet i cap altre ha estat el motiu pel qual, avui, el ‘Partido Popular’ governa amb poder absolut a Espanya però no a la nació catalana. No tot pot sortir tan bé quan la política i els esforços d’aquest partit feroçment conservador i immobilista van sempre contra el progrés de Catalunya i de les justes aspiracions del poble català. De com es pot qualificar el fet de portar la primera Llei de Catalunya, ‘referendada’ pel poble català, al Tribunal Costitucional, caducat? I encara avui segueix caducat, no els cau la cara de vergonya?

   Però més que recordar tot allò que Catalunya no oblidarà mai, hi ha un fet que demostra fins a quin punt els jerarques del PP practiquen la contínua encamellada al progrés econòmic i empresarial de Catalunya. La compra d’Endesa, antiga companyia catalana, per part de Gas Natural que pretenia vendre electricitat a més de gas. La ferotge campanya del PP va estroncar una normal activitat empresarial i de lliure mercat. “Antes alemana que catalana” i ara resulta que és ‘italo-berlusconiana’. No veuen que tot allò que toquen ho espatllen? No veuen les herències dels anteriors governs del PP a València i a les illes Balears?

   I ara, el Govern espanyol posarà un càstig a aquelles Comunitats Autònomes -nacions d’Espanya-, amb desviacions del seu pressupost. I si són vostès els qui provoquen desviacions pressupostàries? Escoltin, què passa en el cas de la nació catalana que l’any 2011 van sortir dels impostos que paguem els ciutadans de Catalunya, més de 16 mil milions d’euros que no tornen, un 9 per cent del PIB català.? Vostès que han estudiat a grans universitats privades d’Espanya i mundials i que ostenten grans títols, creuen que Catalunya pot acceptar i suportar aquest espoli fiscal? I aquest allau de retallades en educació, sanitat, sous dels funcionaris i en els serveis públics? Els ciutadans que més paguen són els qui més retallades tenen? On és la justícia social i fiscal?

   Com és que encara no han pagat a Catalunya els 759 milions d’euros corresponents a la disposició addicional tercera de l’Estatut d’Autonomia? I el fons de competitivitat? Com volen que la Generalitat pagui els seus deutes a les empreses i als autònoms? Els governs espanyols volen complir la normativa europea, però no compleixen una Llei Orgànica que dóna compliment a l’Estatut. O és que les autonomies són pura farsa?

   ‘Catalunya sense ales…’ és el títol d’aquest ‘post’, ja que la nació catalana s’ha quedat sense una companyia d’aviació pròpia, de casa. Que Catalunya disposi de seleccions esportives nacionals és molt mal vist i objecte de menyspreu per part del centralisme nacionalista espanyol, però, que disposi d’una companyia pròpia d’aviació és intolerable. I si la nació catalana no pot disposar d’una iniciativa empresarial com aquesta -Espanya és lo més oposat a Silicon Valley-, tampoc pot entrar a gestionar l’Aeroport del Prat que va tancar el 2011 amb un rècord de més de 34 milions de passatgers, un 17,8% més.

Aeroport d’el Prat (Barcelona – Catalonia)

   El passat més de novembre s’havien d’adjudicar els contractes per a la privatització dels aeroports de Madrid i Barcelona. L’operador Abertis ja havia mogut fitxa i mostrat el seu interès, especialment per el Prat. Però, ara, l’actual Govern espanyol fa marxa enrere. La ministra de Foment diu que els aeroports de Madrid i Barcelona no poden competir. És clar, si el de Barcelona és la ventafocs i s’impedeix el seu creixement per afavorir el de Madrid que gaudeix de la protecció de l’Estat. És una manera molt diferent de com a Europa i als EUA, s’entén la lliure competència, el foment i estímul de l’iniciativa empresarial i el progrés. Es tracta d’escollir entre ser un país de funcionaris i subsidis o de creació d’empreses i llocs de treball. Com a Silicon Valley, vaja. És evident que Catalunya vol anar cap a aquesta direcció, però, des de Madrid, tot són encamellades.

   Mentre, Aena és el segon gestor d’aeroports mundial que més ingressos genera però a la vegada és el que perd més diners. Segons la revista ‘Airline Business’, Aena va perdre 376,77 milions d’euros el 2010 i a finals d’any acumulava un deute de 12.415 milions. I, ara, l’actual Govern espanyol es fa enrere en el procés de privatització! Algun economista independent, lliure i demòcrata ens ho podria explicar tot això? 

      Aeroport de Barajas (Madrid)

   En el cas de la companyia catalana d’aviació, Spanair, sembla que hi hagut joc brut. Al menys això és el que es desprén de les informacions que van apareixent a la premsa. Catalunya no renúncia a una companyia d’aviació de casa i a un aeroport internacional en la qual gestió hi participin la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona. Així és com funciona als aeroports dels països europeus i del món.

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: J-yYJ_DEWrA

————————————————————————————-

La nostra força

   Tenim Superman al nostre costat. Per els ciutadans de la nació catalana, Superman vol dir la força de mil anys d’història. Superman és la força, el sentiment i l’estimació de la nostra llengua que els nostres pares ens parlen des del mateix moment en que venim al món. La nostra llengua no és negociable. Superman és la força del catalanisme social i polític al servei de la democràcia, la tolerància i la llibertat. Superman vol dir la força per continuar fent, entre tots els ciutadans de Catalunya, una nació de progrés, moderna, productiva, eficaç i de les capdavanteres d’Europa. Superman és la força per aconseguir que els diners dels impostos que paguem els ciutadans de Catalunya, es quedin a casa i decidim nosaltres -no des de Castella-, com volem que sigui el nostre futur.

   Siguem tots Superman. Com deia JFK, “anem cap a endavant”.

————————————————————————————- 

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Les corts dels Països Catalans es formaven per tres braços -a diferència de les d’Aragó que en tenien quatre-: el braç eclesiàstic, integrat pels bisbes, abats i representants dels capítols catedralicis i abacials dels ordres militars; el braç militar o nobiliari, anomenat també cambra senyorívola, constituït per comtes, vescomtes, cavallers i homes de paratge que exercien drets jurisdiccionals; i el braç popular o cambra reial, format per síndics de les ciutats i viles reials. Els pagesos, tant els remences com els lliures, no hi eren representats. La representació ciutadans era limitada a les oligarquies urbanes, per la qual cosa el poble menut urbà en restava marginat. El rei convocava a corts per escrit, escollia el lloc on calia celebrar-les i en detentava la presidència. (Ulisses).

   LA PREGUNTA de la setmana.- De quina manera es desenvolupava la celebració de les corts catalanes?

   EL LEMA de la setmana.- “La vida es dilata o s’expandeix proporcionalment al propi coratge”. Anaïs Nin.

————————————————————————————-

El cardenal Spellman, republicà i director espiritual del catolicisme americà, amb John F. Kennedy i Richard Nixon.

   Les Esglésies protestants estaven furioses pel fet d’haver estat elegit un candidat catòlic. El reverend W. A. Criswell, pastor de la Primera Església Baptiste de Dallas (el qual pressupost anual era de 195.000 dòlars) va declarar l’any 1960: <<L’elecció de Kennedy seria la mort d’una Església lliure en un Estat lliure>>. Més tard hauria d’afegir: <<L’abolició de la segregació resulta tan absurda com temerària>> i <<el judici de Déu destruirà als qui festejin l’escàndol>>. Fanatisme i odi contra Kennedy per ser catòlic. El primer president dels Estats Units, d’aquesta religió.  El reverend W.A. Criswell, pastor de la Primera Església Baptista de Dallas (Any 1960). 

   També van atacar Kennedy per no haver posat la mà sobre la Biblia quan va jurar el seu càrrec. En realitat ho va fer (la Constitució no ho exigeix), però no ho van captar les càmeres de televisió. En qualsevol cas, a ningú li hagués estranyat que no ho hagués fet. El reverend Norman Vincent Peale va parlar per boca de molts protestants quan va afirmar: <<Kennedy no està capacitat pel càrrec presidencial. Es troba en perill la nostra civilització americana. No dic que no poguem sobreviu-re a l’elecció de Kennedy, però afirmo que ja mai més serem els mateixos>>. Fanatisme i odi contra el president Kennedy, per ser catòlic.El reverend Norman Vincent Peale

   Els catòlics condemnaven que els consellers del president fossin ‘d’esquerres’. És més, el president Kennedy tenia la barra de vanagloriar-se de que havia assistit a escoles públiques! El cardenal Spellman, director espiritual del catolicisme americà, actiu i còmode republicà i anticomunista, va perdre la seva influència que durant els temps de John Foster Dulles, secretari d’Estat sota el mandat del president Dwight D. Eisenhower i germà d’Allen Dulles, primer director civil de la CIA, havia gaudit a la Casa Blanca.

El Papa Pau VI i el President John F. Kennedy

       Els dirigents del catolicisme americà van criticar Kennedy per no voler anomenar un ambaixador al Vaticà, per no acceptar l’idea d’una ‘guerra santa’ contra l’Unió Soviètica i per afavorir el control de la natalitat. El van criticar, fins i tot, per no deixar que es celebrés la santa Misa a la Casa Blanca. L’única que es va celebrar, va tenir lloc el 23 de novembre de 1963, un dia després de la mort del President. Quan Kennedy, el 1961, va sotmetre al Congrés un projecte de llei autoritzant l’ajuda federal a les escoles primàries i secundàries, però suprimint aquesta ajuda a les escoles parroquials i demés col.legis controlats per les diferents Esglésies, en contra d’allò que diu la Constitució, van ploure les protestes, no només dels jueus, sinó també dels protestants i els catòlics. Va ser tan forta la reacció combinada de l’Església que el projecte de llei tingué que ser retirat.    Totes les Esglésies van condemnar la ‘diabòlica’ vida privada del president i de la primera dama. Les Esglésies protestants estaven furioses per haver-se elegit a un candidat catòlic.

   L’any 1962, els eclesiàstics van tornar a la càrrega quan Kennedy, com a part del seu projecte de Llei de reforma tributària va proposar la modificació del sistema de desgravacions de les aportacions per a finalitats de caritat, <<que havia arribat a la xifra realment ‘divina’ de 7.500 milions de dòlars, els anys 60>>.

   També els poderosos, els magnats del petroli, de l’acer i de les altes finances, es trobaven en el bàndol de l’odi. Tenien por de perdre els seus privilegis. Un catòlic era acceptat per combatre contra els alemanys i els japonesos; per anar ‘forçat’ a la guerra injusta i criminal del Vietnam; per consumir productes americans i gastar més i més petroli; per vestir texans i pagar impostos; per pagar assegurances…,però, no pot ser escollit com a candidat a la presidència dels Estats Units. El fanatisme nord-americà. Tot i que John F. Kennedy, ho va aconseguir. Però, per ell, sempre va ser primer l’interès públic per sobre dels interessos privats i de les religions que, segons s’ha dit sempre, un veritable país democràtic és aquell en el que romani ben clara i existeixi una veritable separació de poders i la religió no interfereixi en la política.

   A Espanya, nació de nacions constretes i amargades, tan lluny de les avantatges i el progrés d’un Estat federal i amb una democràcia de molt baixa qualitat, cal molt per aprendre respecte a les interferències de la religió amb la política. Portem un endarreriment considerable. Ara, amb el govern del ‘Partido Popular’, -amb poder ansolut-, ho anem veient cada dia, Espanya va enrere. Quedarem a la cua d’Europa. Cada vegada que governa la dreta conservadora i l’ultradetra, el nacionalisme espanyol porta a Espanya un segle enrere.

   (pàgina origen imatge: http://www.redasturias.com/política) (peu de foto: Rafa Fariña/Diario de Pontevedra).

   A la nació catalana, que quedi ben clar, el ‘Partido Popular’ no governa. Els ciutadans de Catalunya no han volgut que governin. Aquest és un país d’esperit federal i progressista. L’espoli el passat any 2011, per part de l’Estat espanyol, de més de 16 mil milions d’euros en impostos dels ciutadans de Catalunya que han sortir per a no tornar, un 9 per cent del PIB català, és la causa que la nació catalana no pugui avançar i romani cada vegada més enrere. Tantes, tantes i tantes retallades -les úniques retallades veritables d’Espanya-, fan que cada vegada més ciutadans de Catalunya vulguin l’independència i sortir d’una Espanya que ens ofega i no accepta la lliure iniciativa.     

   Si tenen a bé, poden puntejar les adreçes de vídeo següents:  _K1iYEobR6I, 3p0OMJbia4s

—————————————————————————————————————–

   El naixement d’una nació. Què és Catalunya

   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Les assemblees de pau i treva foren uns primers antecedents de les corts catalanes. La veritable fesomia de corts es formà a l’assemblea de Lleida de l’any 1214 i començaren a prendre una importància considerable en 1283, sota el govern de Pere ‘el Gran’, que en decretà una periodicitat anual. D’aquesta època data la constitució ‘Una vegada l’any’, on les corts eren definides com una reunió del rei amb els seus <<prelats, religiosos, barons, cavallers, ciutadans i homes de viles, per tractar de l’estat i reformació de la terra>>. Cada regne de la corona catalano-aragonesa tenia les seves pròpies corts. A la mort de Jaume I, el regne de Mallorca, esdevingut feudatari del cap i casal, sota Jaume II ‘el Just’, fou sotmès al règim de corts del Principat. (Ulisses). 

   LA PREGUNTA de la setmana.- De quina manera estaven formades les corts dels Països Catalans?

   EL LEMA de la setmana.- “L’honor que es ven sempre és pagat més car del que val”. Jacques Duclos.

———————————————————————————————————————–

   “Sabem perfectament què hem de fer per millorar la reputació, créixer i crear ocupació”, va afirmar el president Rajoy durant la seva intervenció en la convenció autonòmica del PP andalús, que recentment es va celebrar a Màlaga. Hi va recalcar-ho, “sabem què hem de fer, el que tenim clar i ho farem”. Però, no va pas concretar quines mesures importants es portarien a terme per part de la seva Administració. Escolti, si no es tracta d’anar cap a un canvi de la manera de fer política cap a les nacions d’Espanya i del sistema econòmic i empresarial, no anirem pas bé. L’endarreriment d’Espanya respecte Europa és cada cop més evident i la penalització per això, és molt forta i cruel: 5 milions de treballadors sense feina, dels quals, més de 600 mil a Catalunya. I la situació dels joves que cerquen el seu primer treball, és d’una desil.lusió i amargura tremenda i ells, precisament, que són la columna vertebral del futur progrés social i econòmic de les nacions d’Espanya, amb unes autonomies de ‘pandereta’. On trobaran treball? Quins dels nostres sindicats els hi proporcionarà un mitjà de vida? Cinc milions de llocs de treball; observin bé aquesta xifra. Doncs bé, penso que les millors escoles i els millors mestres no ens serviran de res si més endavant no hi ha treball. El graduat que acava d’abandonar el col.legi és una persona tan ‘aturada’ com la que deixa els estudis en qualsevol dels seus graus. La família perjudicada per l’atur no podrà enviar el seu fill o filla a l’escola. I fins i tot és possible que la mala situació familiar animi al jove a abandonar els estudis secundaris per trobar una feina que no li durarà molt temps. L’educació és un factor clau per el desenvolupament d’un país. Cal educar als nostres fills sota la consideració de que això és una de les més valuoses fonts de riquesa que poseïm. Però hi ha presidents del govern i polítics amb responsabilitat en l’Administració que tot això no ho volen entendre, o fan veure que no ho entenen. A les nacions d’Espanya, mancades d’un sistema federal progressista i europeu, la taxa d’atur jovenil arriba ja al 44 per cent.

   No sé perquè però, per posar un exemple, el president Mariano Rajoy és gallec i no parla ni una paraula de la llengua de la seva terra. Actualment el gallec és parlat per quasi més de tres milions de persones. És la llengua oficial a la comunitat autònoma de Galícia. Cada any, i en honor a Rosalía de Castro, el 17 de maig es celebra el ‘Dia das Letras  Galegas’, dedicat a algun escriptor en aquesta llengua. Aquest dia és aprofitat pels organismes oficials per sostenir l’ús i coneixement de la llengua gallega. Galícia i Catalunya són nacions constretes d’Espanya.

   També ho són l’educació, l’investigació, la recerca en tots els sectors econòmics i no només en alguns d’ells. Alemanya, per exemple, tot i les seves retallades ha augmentat en un 5 per cent els conceptes esmentats. Saben molt bé que l’educació, l’investigació i la recerca en nous models productius i el millorament dels actuals, són la base del seu creixement económic. Observin les dades: Alemanya, un 6 per cent d’atur; Espanya, un 22. No els cau la cara de vergonya senyors del govern anterior i de l’actual amb ‘poder absolut’? I els grans empresaris de les nacions d’Espanya amb 40 classes de contractes per ‘donar feina’, que fan per ajudar a rebaixar el nombre de treballadors aturats? L’Espanya líder en turisme es situa en els darrers llocs dels països europeus, junt amb Grècia i Portugal, i líder també de treballadors a l’atur amb més de 5 milions de persones. Mentre els treballadors que tenen la sort de gaudir d’un lloc de treball realitzen, com a mínim, una mitjana de 6 hores extres a la setmana, -la meitat sense retribució-, milions de ciutadans espanyols romanen a l’atur. 

   Mentre el govern del ‘Partido Popular’, amb poder absolut, vol portar al Congrés de Diputats, de Madrid, el projecte de llei procedent d’una iniciativa legislativa popular perquè la ‘fiesta nacional’ -la barbaritat de maltractar a la plaça els toros i fer-los patir fins a la mort-, es converteixi en ‘bé d’interés cultural’, a l’Europa federal, moderna i progressista han aconseguit rebaixar la taxa d’atur en un 6 per cent davant del 23 existent a Espanya. Durant l’absoluta mediocritat del centralisme franquista es recalcava la diferència espanyola -‘Spain is diferent’-, sí, però, a pitjor. I encara ho és.

   En el cas de la nació catalana -des del passat 1 de gener ja no s’hi poden matar més braus-, on el govern de la Generalitat ha practicat considerables retallades públiques en sanitat, educació, investigació i recerca -una cascada de retallades en tots els sectors-, que frenen en sec el desenvolupament econòmic i social de Catalunya, la pregunta és: Com és possible que això passi si durant l’any 2011 més de 16 mil milions d’euros varen sortir en impostos pagats per els ciutadans de la nació catalana per a no tornar, gairebé un 9 per cent del PIB català’? De quina manera es pot qualificar aquest fet? Ajuda tot això a la reputació d’Espanya que segons el president Rajoy sap “perfectament” què fer per millorar-la?

   I el cas de l’anterior govern de les illes Balears? I el de València? i a Castelló de la Plana, tots governats pel PP, què passa?

   Parlem, doncs, de la reputació d’Espanya. Però, més que parlar, calen fets concrets…  

————————————————————————————-

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:h-zkU7D6uys

————————————————————————————-

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- D’ençà l’any 1316 al 1335, en què esdevingué independent, fou regida per diferents governadors enviats per Sicília, la qual sempre havia considerat indispensable la possessió de l’illa per assegurar la percepció d’un tribut imposat  al sultà de Tunis. L’any 1393, el rei de Sicília Martí I ‘el Jove’ ocupà novament Gerba, que es perdé al cap de cinc anys. Fins al 1432, sota el regnat d’Alfons V ‘el Magnànim’, els catalans no tornaren a reclamar llurs drets sobre l’illa, però no arribaren a envair-la. En total hi exerciren 57 anys d’ocupació discontínua. (Ulisses).

   LA PREGUNTA de la setmana.- La veritable fesomia de les corts catalanes on i quan es formà?

      EL LEMA de la setmana.- “Tenir consciència d’un acte no és pensar-lo sinó sentir-lo“. Milan Kundera.

————————————————————————————- 

   No he visitat mai El Bulli ni tampoc conec personalment a Ferran Adrià, situació normal per a la gran majoria de ciutadans. Però, l’entrevista d’en Salvador Garcia-Arbós (PRESÈNCIA, 29/7/11), m’ajudat molt a conèixer la vessant professional del famós cuiner de Cala Montjoi. M’agrada. Les darreres cròniques fan esment d’ell amb epítets com: ‘l’esperit Bulli’, ‘el cuiner millor i una de les 100 persones més influents del món’, ‘ha canviat la història de la cuina’, ‘ha marcat la cuina del futur’, ‘ha desviat les coordenades de l’epicentre de la cuina mundial’, ‘perquè hi hagi un nou Ferran, cal una nova revolució’…qualificatius recollits a mitjans tan prestigiosos com ‘Time’, ‘The New York Times’ o ‘Le Monde’. Només afegir-ne un que a la vegada és desitjós: ‘creador de noves esperances de salut i vida’. M’explico.

   Moisès Broggi (Barcelona, 18-5-1908), de 103 anys, metge i pacifista català, va dir en una entrevista de ràdio que un dels secrets de la seva longevitat era, menjar poc. A Catalunya, un 10 per cent de la població de més de 30 anys és diabètica i la taxa de mortalitat és de 17,2 per cent mil habitants. L’any passat el nombre de diabètics al món, va superar els 200 milions. Aquestes persones tenen un risc elevat de patir ceguesa, insuficiència renal crònica, infart de miocardi, accident vascular cerebral i amputacions. Fet directament vinculat amb l’adopció d’hàbits que comporten canvis en l’alimentació, en qualitat i quantitat, afavoreix el sedentarisme i condueix a l’augment de l’obesitat. Pel que fa a l’hipertensió arterial, a Espanya, un 25,5 per cent de les morts totals hi són relacionades. Com mengem és fonamental per la salut. A Catalunya, els més de 7 milions d’habitants i els 22 milions de visitants, cada any, fa que el nombre de restaurants sigui extraordinàri. També els consumidors. Ja sigui els que es queden a dinar per raons de feina, o els que surten els caps de setmana i festius.

   Com diu Ferran Adrià: <<…el 1994, ja queda definit el nostre concepte de creativitat i que hem d’orientar-nos a crear nous conceptes i noves tècniques. El més important d’El Bulli és saber mantenir el que ha arribat a més gent, el que ha influït més. L’esperit transmés a milers de persones. Tenir capacitat per influir>>.  Doncs bé, si l’últim plat -el 1846-, el de l’any de naixement d’Auguste Escoffier que inventa l’organització racional de les cuines dels restaurants, l’estructura per partides; el -1847- podria ser el plat, sense sal i sense sucre, -plana especial en menús i cartes- per a tots els restaurants de Catalunya i de fora que si vulguin adherir, amb la finalitat de donar de menjar a totes aquelles persones malaltes d’hipertensió i de diabetis, que no tenen perquè donar cap explicació a ningú i que no volen pas ser marginats. Per a ells el nou plat ‘work in progress’, de Ferran Adrià, que podria sortir d’El Bulli Foundation, Taller i Restaurant. Quan tornin o, abans millor. Primer la salut, desprès la fama.

   I, si us plau, no posin tanta sal i tanta sucre. No veuen que en posen massa! Els del ‘Partido Popular’, amb poder absolut, no poden fer que no hi hagi tanta importació de sucre? I la Generalitat, mitjançant el Parlament, no podria evitar tanta importació de sucre i disminuir tan  consum desmesurat? No veuen que aquest és un país de diabètics?

Massa sal, massa sucre

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: 4wbhGKu-CHA

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: Ya4nf7Ab_OQ

————————————————————————————-

El deure i la glòria

   “Sàpiguen tots els funcionaris públics…”

 <<M’he compromès, així mateix els meus col.legues del Gabinet, a un constant estímul de l’iniciativa, la responsabilitat i l’energia al servei de l’interès públic. Sàpiguen tots els funcionaris públics, sigui o no elevat el seu càrrec, que en aquesta Administració es determinaran el rang i la reputació d’un home per l’importància del treball que porti a terme i no pel nombre de persones al seu càrrec, el tamany del seu despatx o l’importància del seu pressupost. Que quedi ben clar que aquesta Administració sabrà reconèixer el mèrit en el dissentir i de l’audàcia i que saludem la controvèrsia honrada la qual finalitat sigui un canvi fructífer. Lluiteu perquè el servei públic arribi a ser una carrera noble i viua. Perquè qualsevol home i dona que treballin en una oficina del nostre Govern nacional, sense importar la seva secció o el seu grau, puguin en els anys veniders afirmar amb orgull: <<Jo vaig servir al Govern dels Estats Units en aquells moments de necessitat per a la nostra nació>>. (President John F.Kennedy, missatge als funcionaris públics federals).

   La grandesa d’un Estat federal com els EUA. El desastre d’Espanya, nació de nacions constretes i amargades, amb unes autonomies de ‘pandereta’, amb una injustícia fiscal que fa fredat i amb un centralisme radical a cop de decrets llei. Tornem a la mediocritat i a l’afogament econòmic i social de Catalunya:22.000 milions d’euros anuals que surten de Catalunya en impostos i no tornen, 60 milions diaris. Un 10 per cent del PIB català. Espoli únic al món. La nació catalana no demana caritat ni compassió. Demana el que és seu. Demana justícia social i fiscal. Ja n’hi ha prou senyors de Madrid!

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent:hWcOHBD41vg

————————————————————————————-

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- A la mort de l’almirall Roger de Lloria (1305), es produïren diverses rebelions indígenes que no van ésser sufocades fins al 1313, per Ramon Montaner, que va assumir el càrrec de governador plenipotenciari de les illes fins a l’any 1316.

   LA PREGUNTA de la setmana.- Què va passar a les illes de Sicília i Gerba, d’ençà l’any 1316 al 1335?

   EL LEMA de la setmana.- “Les relacions públiques són la mentida organitzada”. Harold Wilson.

————————————————————————————-

     La primera Convenció Nacional de Transició de l’Autonomia a la Independència de Catalunya, va tenir lloc recentment a la Facultat d’Economia i Empresa de la UB, organitzada pel Cercle d’Estudis Sobiranistes i amb la col.laboració de Solidaritat Catalana per la Independència (SI). A l’acte hi varen prendre part més de 800 persones de l’àmbit jurídic, econòmic, educacional, cultura i altres independentistes d’orígens diversos i prestigiosos acadèmics del país que <<han provat de contestar qüestions cabdals per a l’independència o com es dur a terme la secessió d’una nació dins d’un estat constitucional>>.

   Hèctor López Bofill, vicepresident del Cercle d’Estudis Sobiranistes: <<Passar de la retòrica independentista a l’acció independentista amb l’establiment d’un full de ruta “clar i inequívoc” a la construcció de l’estat al marge de les normes estatals. A Catalunya aquest procés serà “inconstitucional” però legitimat per la comunitat internacional>>.

   El president del Cercle, Alfons López Tena, va explicar <<que tots els processos que s’han dut a terme al llarg de la història han estat unilaterals, precisament, “perquè els costos d’impedir la independència superaven els beneficis de mantenir l’estat secessionista unit”.

   El secretari general de SI, Uriel Bertran,: << quan diem Espanya ens roba, ens referim a què l’estat espanyol només mira pel centre, que és on resideix el poder polític, i que en conseqüència, els Països Catalans, en estar allunyats del centre de poder pateixen la desatenció d’un estat espanyol “inequitatiu”>>.

   L’economista, Jaume Argerich, va quantificar: <<L’espoli fiscal pel 2011 en un 8% del PIB de Catalunya, això és, 16.170 milions d’euros. Cal abordar el debat de l’ús que se’n faria dels recursos que comportaria la independència política ja que el sanejament econòmic que tindria Catalunya “seria brutal”. Com més es difereixi el moment de la separació, més gran serà l’herència de deutes de la Catalunya autònoma. Hipotèticament, davant d’un boicot comercial espanyol dels més durs que podem imaginar, durant el primer any de l’estat català, el creixement anual de l’economia catalana vorejaria el 5%>>.

   Albert Gendrau: <<La responsabilitat i el lideratge d’empreses, professionals i emprenedors en el procés d’independència atenent d’aquesta manera als valors de la nostra societat>>.

   El diputat i president de SI, Toni Strubell, va comptar amb la intervenció de Jean-Guy Talamoni que va fer una aproximació a la realitat de Còrsega i els canvis constitucionals que està introduint l’estat francès per donar cert reconeixement a la realitat nacional corsa.

   Núria Cadenes: <<la irrupció de l’independentisme no autonomista al Parlament de Catalunya. L’autonomisme ha pujat el to del discurs retòric per seguir instal.lat en l’immobilisme i juga amb l’ambigüitat per silenciar l’acció política independentista>>.

   Jordi Muñoz, politòleg, : <<el suport social a la independència de Catalunya, és majoritari però heterogeni>>. (ACN).

    Catalunya no pot esperar més

   Els anys passen, la gent mort, però el radicalisme malaltís de l’oposició i dels governs de la dreta i ultradreta espanyola, no canvien. És igual, tampoc la nació catalana té perquè canviar. Les proves de l’esmentat i evident radicalisme nacionalista espanyol: un exemple d’ antany, la guerra i pèrdua de Cuba -la joia de la Corona- com a conseqüència del brutal espoli espanyol,  l’incompliment de pactes autonòmics per part de la monarquia i del govern  respecte  l’illa, i la cruel intervenció de l’exèrcit contra els indiketes. Un altre exemple ja de molt abans, el del general Joaquín Baldomero Fernández-Espartero Álvarez de Toro, -príncipe de Vergara, duque de la Victoria, duque de Morella, conde de Luchana, vizconde de Banderas, grande de España i Virrey de Navarra (1836), els entesos sabran els seus honoraris i prebendes per tot aquest allau de càrrecs i privilegis-, ja ho va dir en la seva coneguda, militar i escabellada frase: ‘a Barcelona hay que bombardearla al menos una vez cada 50 años’.  Hi va haver una revolta a Barcelona contra la política fiscal d’Espartero. I així tota una penosa història plena de dictadors que van ofegar les aspiracions de les nacions d’Espanya, constretes i amargades. El general Franco, del qual nom no voldria ni recordar- va arrasar a sang i foc l’autonomia, l’Estatut i la Generalitat de Catalunya. El seu President, Lluís Companys i Jover, va ser caçat com un gos per la maleïda, salvatge i criminal Gestapo, portat a Espanya, torturat i vexat per els jerarques del règim franquista i afusellat. 

   Luís Companys i Jover, President màrtir de la Generalitat de Catalunya.

 Les idees emanades del poder absolut i d’un centralisme estrenyidor que vol ofegar el catalisme com a impulsor del progrés social i econòmic de la nació catalana, no han canviat. Ho vàrem veure i patir quan el ‘Partido Popular’ a l’oposició, va practicar una campanya a tot Espanya contra la necessària reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya revisat pel Consell Consultiu de la Generalitat i, una vegada aprovat per el Parlament de Catalunya, el Congrés de Diputats, el Senat, signada la Llei Orgànica pel rei i REFERENDAT per els ciutadans de Catalunya, els jerarques del ‘Partido Popular’ el varen llançar al Tribunal Constitucional, caducat, i amb continuades recusacions per part del PP. No poden suportar ni veure la ja de ‘pandereta’ i menyspreada autonomia de Catalunya i amb el poder absolut del PP, amb decrets llei un rere l’altre, no pararan fins a ofegar l’Autonomia constitucional i estatuaria de Catalunya que és una nació. Són tant curts de vista, de raciocini i de pensament -aquest i altres governs espanyols- que, ni per els segles dels segles, han vist que ofegar Catalunya és ofegar Espanya. Una mediocritat absoluta. No és d’estranyar, doncs, que Catalunya vulgui i treballi per la seva independència.

   Espanya, nació de nacions, constretes i amargades, no es mou ni es mourà de ser la darrera d’Europa junt amb Grècia i Portugal. Trist paper el de l’Espanya actual amb 5 milions de treballadors i joves sense feina. No veuen, home, que el que cal és una reforma mental no pas laboral! Tanta roba, tan poc sabó i tan neta que la volen.

    Federico Trillo, que es va retirar com a comandant l’any 1989, per a dedicar-se a la política, va portar l’Estatut d’Autonomia de Catalunya al Tribunal Constitucional, no renovat, i amb continuades recusacions dels seus membres per part del PP.   

 Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:O4N4EaUZLO8

————————————————————————————-

       El deure i la glòria

   Al finalitzar el seu discurs -27 abril 1961-, dirigit als empleats federals, el president Kennedy va anunciar la redacció d’una norma prohibint:

   a) L’acceptació de regals per part dels empleats federals.

   b) La utilització per part dels empleats federals, amb finalitats de lucre personal, d’informació que estigués sense poder oferir al públic.

   c) L’ús de la seva autoritat per part dels empleats federals per indicar a tercers que els proporcionin objectes de valor.

   d) L’acceptació de qualsevol treball addicional, sempre que es pogués considerar ‘incompatible’ amb el seu càrrec del Govern.

   Va afegir que tenia el propòsit de promulgar normes molt més detallades respecte a la conducta dels càrrecs d’anomenament presidencial. Finalment, va anunciar que es designaria a un membre del Gabinet presidencial per a coordinar totes les qüestions amb relació a la moralitat del Govern.  

   Vist el vergonyós grau de corrupció -ho veiem cada dia- que existeix a l’Estat espanyol i, principalment, en aquests moments, a València i a les illes Balears,-amb Governs del PP- segons denúncia aquella premsa valenta que vol dir la veritat i complir la seva obligació, el Govern amb poder absolut del ‘Partido Popular’, hauria de recordar o anunciar les normes establertes a les nacions d’Espanya que tenen que complir tots els empleats del govern estatal i de les autonomies. Això no pot continuar de cap manera, ni amb el vergonyós frau fiscal espanyol que ja arriba al 23 per cent del PIB. No diu ni fa res el president Mariano Rajoy a aquest respecte? El poble té que pagar per la corrupció gens cristiana d’alguns poderosos i no tan poderosos?

   Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent: KDgFFycLzwo

———————————————————————————————————————————————-

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- La conquesta de Gerba, com destaca Reyes Fontanals, <<rematava el domini català de totes les illes de la Mediterrània central>>. Un cop annexionada, l’almirall Roger de Lloria es proclamà príncep de Gerba i de les illes dels Quèrquens -petit arxipièlag pròxim a l’illa, conquerit dos anys més tard-, i féu construir la fortalesa d’al-Qastil, on deixà una guarnició encarregada d’assegurar les recaptacions d’impostos. (Ulisses).

   LA PREGUNTA de la setmana.- Quins fets es produïren a la mort de l’almirall Roger de Lloria?

   EL LEMA de la setmana.- “La natura ens ho dóna tot, fins i tot els mitjans per destruir-la”. Joaquín Araújo.

————————————————————————————-

   El darrer transatlàntic d’aquest any ancorat al port de Palamós (Costa Brava-Catalunya-nació d’Espanya),-de les vuit del matí a les cinc de la tarda del passat 10 de desembre-el Saga Ruby, de bandera maltesa, de 191 metres d’eslora i una capacitat per a 670 persones, va salpar de Southampton (Regne Unit) per fer un viatge de setze dies. D’aquest mateix port va sortir el Titanic, el 10 d’abril de 1912. Si bé, de sortida, els passatgers sabien que anaven cap a Nova York, cap dels 600 viatjers del ‘Saga Ruby’ sabia que trepitjaria la Costa Brava. Un viatge sorpresa, cosa interessant. Per el capità, Alistair McLundie, també va ser una sorpresa la placa que li va fer entrega l’alcaldessa palamosina, Maria Teresa Ferrés, en record de la primera estada del ‘Saga Ruby’ a Palamós. Hi van ser també presents, el director general de Transports i Mobilitat de la Generalitat, Ricard Font, i el vicepresident del Patronat de Turisme Costa Brava Girona, Joan Giraut. Així s’ha fet en altres ocasions. Val, un viatge de sorpreses.

     Aquesta darrera estada d’un creuer, del 2011, al port de Palamós, serveix per a donar a conèixer algunes dades. Que l’escala del ‘Saga Ruby’ és la número 37 d’aquesta temporada, en el decurs de la qual ha rebut 38.770 passatgers, un 41% més respecte a la anterior. Si bé les dades són bones no s’ha arribat a les que, com a previssió, es vàren donar l’any passat, és a dir, més de 40 escales i uns 45 mil passatgers. Pel que fa al moviment econòmic que representa l’escala de creuers, de moment, encara no s’han donat les d’aquest any, però, segons un estudi fet sobre els creueristes, aquests gasten una mitjana al dia de 70 euros, així, es podria parlar d’uns 3 milions d’euros. Això fa que el port de Palamós sigui no només el segon més important de Catalunya en creuers, després del de Barcelona, també és el segon de la Mediterrània que ha crescut més en passatgers en els darrers 10 anys, segons un estudi de l’Associació de Ports de Creuers de la Mediterrània (Medcruise).

   Les dades econòmiques són importants i necessàries pel que fa a l’empenta empresarial que tanta falta ens fa. I més ens uns moments amb unes dades sobre l’atur que fan caure la cara de vergonya. D’aquí la necessitat de tenir ben present que el port de Palamós ha estat un port comercial de primer ordre -en altres temps d’una anyorada indústria esplendorosa els vapors de càrrega feien cua per atracar al port-, i ho continua essent de Girona. De no ser per aquesta empenta comercial i les infraestructures que això ha possibilitat, així com el prestigi que en el decurs de la història han treballat els consignataris de vaixells establerts a Palamós, avui no es parlaria del ‘Saga Ruby’, el ‘Thomson Dream’ i molts d’altres. Fóra important saber els llocs de treball que actualment possibilita el port, i la creació de nous en el futur. Al mateix temps, conèixer els ingressos que tot aquest moviment de creuers representa per l’Ajuntament, ja que si això és possible gràcies a la utilització d’infraestructures i serveis pagats amb els impostos dels ciutadans, és bo que ajudin a les despeses municipals, i més en aquests moments d’una baixada d’ingressos.

   Els passatgers de vaixells de creuer que fan escala al port de Palamós, poden considerar-se afortunats per poder visitar la Costa Brava, una de les més boniques del món així com l’Alt i el Baix Empordà i la part de l’Empordanet, batejat amb aquest nom pel  recordat periodista i escriptor Josep Pla. Amb atractius, en el cas de Palamós, com el parc natural de Castell i el poblat primitiu; el Barri Vell amb l’església de Nostra Senyora del Carme i els monuments en record de l’antic convent benedictí, avui tristament desaparegut; el Museu de la Pesca i l’Espai del Peix; la ruta literària de l’escriptor nord-americà Truman Capote autor de ‘A sang freda’, escrita els anys seixanta durant la seva estada a Palamós. Novel.la basada sobre un fet real que va commoure als ciutadans dels Estats Units. I l’altra ruta que també es podria fer, la del seu compatriota, Robert Ruark, periodista, escriptor i guionista, enterrat al cementiri de Palamós. Així mateix, els creueristes, visiten altres indrets com poden ser Pals, Peratallada, Figueres, Girona i Barcelona. Uns viatjers afortunats.

   Encara, sense taxa turística unipersonal

   I tot, tot, i tot, sense pagar la taxa turística que es paga a tots els països europeus, a les Amèriques, Canadà i a tots aquells indrets del món que valoren, dignifiquen i respecten el paisatge de la seva Terra. Que a la Costa Brava, de la nació catalana, no hi hagi la taxa turística, és un disbarat que clama al cel. Es veu que vivim en el país més ric del món i tot això de les retallades és un conte xino. Fa anys que s’hauria d’haver aplicat la taxa turística. O no s’han enterat que no hi ha diners per netejar les platges, el mar, i, analitzar les seves aigües a les quals si banyen milions de visitants? I el medi ambient, saben que és el més contaminat d’Europa? I aquesta classe de ‘turisme’ de Salou , Lloret de Mar i altres llocs, que fan la vida impossible a tothom, no tenen que pagar taxa turística? Què és això, una vergonya espanyola? No n’hi ha prou en ser els darrers d’Europa junt amb Grècia i Portugal? I encara venen els espanyolistes i anti-autonomistes de la CEOE i diuen que veuen “innecessària” la nova taxa turística de Catalunya. És clar home! Amb l’espoli fiscal que l’Estat espanyol asfixia a la nació catalana, 22 mil milions d’euros que cada any surten de Catalunya i no tornen, 60 milions d’euros diaris, un 10 per cent del PIB català, una tercera part dels impostos que paguen els ciutadans de Catalunya, és clar que les ‘regiones’ -a diferència de la nació catalana, mai havien tingut ni demanat les autonomies-, no necessiten aquests diners de la taxa turística unipersonal ja que amb els diners de Catalunya, no saben ni volen saber res d’aquest allau de retallades que pateix el poble català. 

   Escoltin, què passa d’una vegada amb el vergonyós incompliment del deute dels 759 milions d’euros corresponents a l’addicional tercera de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, per part del govern espanyol? La Llei a Espanya -nació de nacions constretes i amargades- és igual per a tothom?  Aquest incompliment té com a conseqüència principal el retard en el pagament de factures a les pimes i els autònoms que treballen per la Generalitat, així com l’ajornament de la paga extra als treballadors públics de la Generalitat.

   A alguna ‘región’ espanyola on gairebé un 40 per cent dels ciutadans cobren de l’Estat, aquests funcionaris no han cobrat encara -com passa a la Catalunya ‘super’ solidària-, la paga extra de Nadal, mitjançant diners procedents de l’erari públic?

   Mirin, la primera convenció cap a la independència ha reunit més de 800 assistents a la Facultat d’Economia i Empresa de la UB per assistir a la primera Convenció Nacional de Transició de l’Autonomia a la Independència, organitzada pel Cercle d’Estudis Sobiranistes i amb la col.laboració de Solidaritat Catalana per la Independència. Com deia JFK “anem cap a endavant”.

————————————————————————————-

El vídeo

   Si tenen a bé poden puntejar l’adreça de vídeo següent:jn8yPii8TXk

————————————————————————————-

El deure i la glòria

    “La solució definitiva als problemes ètics del Govern és la de situar en un ambient d’ètica sana a un grup de gent honrada“.

   <<Cap conjunt de normes o estatuts, per complicada que sigui la seva concepció, serà capaç de resoldre els milers de possibles reptes que es poden enfrontar a l’integritat d’un home o a la seva dedicació vers l’ interès públic. Malgrat tot, són necessàries les normes, unes normes que estableixin clarament les directrius de la política i que castiguin la venalitat i la traïció, establint una tònica ètica general per a la tramitació dels assumptes públics>>.

   Al finalitzar el discurs -27 Abril 1961-, el President va declarar que anava a establir una ordre prohibint determinats mals usos i actuacions per part de servidors públics. (Els detallarem en el proper ‘post’).

   Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent:D3A2RMEcAsc  

————————————————————————————-

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Gerba, poblada de musulmans dissidents i prou allunyada de la capital tunisenca, la seva ocupació no havia d’inquietar el sultà, ni de repercutir negativament en les relacions comercials catalanes amb els berbers. El fet d’ésser una important escala en les rutes de cabotatge feia que hom hi pogués treure bons beneficis en taxes portuàries, mentre que la seva proximitat al continent la convertia en una base excel.lent d’operacions corsàries i de penetració cap a Àfrica. (Ulisses).

   LA PREGUNTA de la setmana.- Un cop annexionada Gerba, l’almirall Roger de Lloria, amb quin títol es va proclamar?

   EL LEMA de la setmana.- “Sóc dels que consideren la poesia com una fe amb la vida“. José Hierro.

————————————————————————————-  

(Fotografia: E.Figueras)

 Cala S’Alguer (Palamós-Costa Brava-Catalonia, nació d’Espanya)

EL NAIXEMENT

 Mirem embadalits

la munió de subtils petiteses

arrodonides entre els quatre brins

de l’herba i molsa de verdor més tendra.

L’ull de l’encantament

té el llanguiment de la mirada clara,

i veu, en la naixença, el parament

que hi sol haver; veu el riuet de plata,

la planúria i el bosc, l’home que llaura

i la Verge, que espera amb viu anhel 

el pas dels Reis -monarques fantasiosos

que van acompanyats del gran estel-.

Mirem amb ulls d’infant totes les coses

i no veiem que dintre el cor, tot l’any,

hauríem de portar-hi aquest afany

per les coses petites, harmonioses,

que ara refloren amb certer averany. 

Abril, 1985

(Autor, el recordat i estimat mestre de Palamós, Joan Rovira).

————————————————————————————

 L’Adoració dels Pastors – Murillo (1655) – Museu del Prado – Madrid

————————————————————————————-

Felicitació

Feliç Nadal i un Pròsper i Venturós Any Nou 2012

Salut, Pau, Llibertat, Democràcia i UN LLOC DE TREBALL  per a tothom.

————————————————————————————-

El vídeo

    Si tenen a bé, poden puntejar les adreces de vídeo següent:QMcOKF4L3aM, pyAqE766kvI

————————————————————————————-

El deure i la glòria 

    El 18 de novembre de 1963, quatre dies abans de ser assassinat, el President Kennedy va presentar el seu informe econòmic davant la Cambra de Comerç de Florida.

   <<Per primera vegada en molts anys, en els darrers 18 mesos el nostre índex de creixement excedeix als de França i Alemanya. Això és degut a que, com la revista <<Fortune>> senyalava recentment, els beneficis de les societats a Amèrica augmenten molt més de pressa que els beneficis de les societats americanes a l’estranger…

   <<Per el proper mes d’abril, amb el suport indispensable del projecte de reducció d’impostos pendent, els Estata Units navegaran amb els vents a favor de la més llarga i forta expansió econòmica en temps de pau de tota l’història de la nació>>.

   I va acabar tot recordant Dickens…

   <<Em dono compte de que alguns homes de negoci que només volen que s’els deixin sols, que el Govern i la política no es posin en els seus assumptes, que el balanç i els beneficis de les seves societats siguin més importants que el balanç mundial de poder o l’índex nacional d’atur. Però no voldria avançar-me a l’època si recordo a vostès aquell passatge de ‘Conte de Nadal’, de Dickens, en el qual Ebenezer Scrooge, aterroritzat davant el fantasma del seu antic soci, Jacob Marley, amb les seves cames lligades amb cadenes de llibres de comptabilitat i caixes fortes, respon:<<Negocis? L’home era el meu negoci. La caritat, la misericòrdia, l’indulgència i la benevolència eren el meu negoci. Els tractes del meu comerç no eren sinó una gota d’aigua en l’immens oceà del meu negoci>>.

   <<Membres i invitats de la Cambra de Comerç de Florida: treballem a la Casa Blanca o a l’edifici de l’Estat, a l’indústria o al comerç, l’home és el nostre negoci. I si treballem amb armonia, si comprenem els problemes de cadascú, les responsabilitats que cada u de nosaltres comporta, aleshores amb tota seguretat prosperarà el negoci de l’home. I els vostres fills i els meus aniran cap a endavant en un món més segur i en el que existeixin oportunitats per a tots ells…>>.

   Però molts homes de negocis eren indiferents a l’armonia, als problemes de l’home, al futur dels seus fills i a Charles Dickens. Quatre dies després, el president Kennedy aterrava a Dallas. No existeix odi més fort que el dels ‘nobles bandits’.

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:x2Jr03ADQmk

————————————————————————————-

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- La presència catalana a Gerba data del segle XIII, quan l’almirall Roger de Lloria, l’any 1284, per compte del rei Pere III, s’apoderà de l’illa. Els mòbils de la conquesta estaven en l’estratègica posició de Gerba, situada al sud de Tunísia. (Ulisses).

   LA PREGUNTA de la setmana.- Quins eren els pobladors de Gerba?

   EL LEMA de la setmana.- “La felicitat consisteix a tenir bona salut i mala memòria”. Edwige Feuillère.

————————————————————————————-

      Quan llegia la crònica de l’Albert Vilar (EL PUNT AVUI, 26-11-11), referent a la zona agrícola i etnològica de les valls de Calonge i Vall-llobrega, no m’ho podia creure-ho. La Generalitat, desprès de nou anys d’una tasca extraordinària per part de la Fundació Remença XXI i dels masos, ha dit no a la creació de la zona etnològica d’interès nacional. No a la llibertat, voluntat i esforç dels pagesos, -els pocs que encara queden-, per donar valor de nació al prestigi d’un dels més exquisits i saludables vins dels Països Catalans i d’Europa. No són vins d’aparador fulgurant per a rics i poderosos, són vins de casa, de família, predicadors de la riquesa més gran, elaborats pels pagesos de la manera més sana i tradicional que ja treballaven els seus avantpassats. Són vins que provenen de la fidelitat de les pageses i pagesos amb la seva terra fèrtil i productiva. Fidelitat amb una manera de viure, estimar l’art de l’agricultura, preservar el paisatge del Baix Empordà i, per damunt de tot, fidelitat amb la manera de conrear els productes agrícoles, -menjar i veure-, que anteposa la salut de la família als guanys econòmics. Tot això, en aquest cas, és el que menysprea la nostra Generalitat. Fa caure la cara de vergonya quan veiem el que es paga als pagesos pels seus productes. Viandes per les quals reben una quantitat ínfima en cèntims, es venen cinquanta vegades més cars als establiments de les ciutats. Literalment, s’els escanya.

    Davant la resolució injusta i desconeixedora de la realitat que atura la creació del bé cultural d’interès natural, en la categoria de zona d’interès etnològic, es menysprea també l’esforç d’agricultors joves emprenedors i les seves famílies que han volgut continuar la feina de pagès. Tot una heroïcitat. Han escollit ser fidels a l’escarràs dels seus pares i avis. Salvar els masos -les masies de Catalunya- i les seves terres. És una vergonya nacional i europea veure l’enrunament dels masos i abandonament dels camps en un país que vol ser nació i on es comptabilitzen més de 700 mil treballadors sense feina, molts d’ells joves. Catorze masos -Déu n’hi do!- afectats per la petició, -l’expedient es va iniciar fa nou anys-, de zona d’interès etnològic. Mas Can Sais de Vall-llobrega i el Mas Molla, Cal Cavall, Cal Xec, Can Demesio, Can Juli Ton, Can Pereclara, Cal Sandro, Can Jacas, Mas Escapa Vell, Mas Monells, Mas Ponsjoan, Mas Radó i Mas Mont, de Calonge. Aquests i altres masos, també es dediquen al conreu de cereals, oli, horta, fruita i la ramaderia. Lluís Molla, president de la Fundació Remença XXI, va explicar a EL PUNT AVUI que: “no renunciem a la zona etnològica i no ens quedarem quiets. Lluitem per a preservar la pagesia tradicional, que fa tot el procés, com és la producció, la transformació i la venda directa”.

   En el decurs d’aquests nou anys han aparegut infinitat de notícies, cròniques, reportatges, entrevistes tant a la premsa escrita com a la ràdio i a la televisió. Els pagesos de Vall-llobrega i Calonge, ho han explicat tot de manera considerable. Han organizat fires, exposicions, xerrades, conferències, de tot. Hi han intervingut professors universitaris, tècnics i molts experts. El món sencer ha conegut les aspiracions d’aquesta part del poble i del sector de la pagesia. En aquest temps, Fundació Remença XXI ha rebut set noves incorporacions i han portat endavant un pla de gestió de l’esmentada zona amb itineraris temàtics de senderisme, cicloturisme, jornades de portes obertes al masos i als cellers…Nou anys de feina d’informació, divulgació compartida amb la tasca agrícola perquè ara, amb un cop de pluma, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i arran de l’informe ‘desfavorable’ del Consell Assessor del Patrimoni Cultural Català, enterri les il.lussions d’un poble de pagès que vol continuar fent de pagès i que ho fa des del respecte per les seves arrels culturals i històriques. Aquests ‘experts’ de l’informe desfavorable, han vingut a caminar pels camps i els vinyers de Calonge i Vall-llobrega? Han visitat els masos i els cellers? Han parlat amb les pageses i els pagesos? I amb els més ancians i els joves?

   ‘Un vi viu’, és el títol del llibre editat per la Comissió de Cultura de la Fundació Remença XXI. Els seus autors són el Dr. Joan Lluís Alegret (Vallvidrera, 1950), el Dr. Josep Maymí (Cassà de la Selva, 1970) i el Dr. Carles Serra (Barcelona, 1968). Diria que és la seva ‘joia de la corona’. Un llibre magnífic sobre el vi de pagès de Calonge i Vall-llobrega. El pròleg és de l’escriptor Antoni Puigverd i en voldria ressaltar un paràgraf: <<No en fan una causa reivindicativa, del seu vi. En fan una causa vital i, per extensió, cultural. Als pagesos que fan el vi de Calonge i Vall-llobrega, els agrada aquesta manera de viure en què el treball, la terra, la tradició, la família i l’entorn es fusionen. Una vida circular, autosuficient, blindada, en certa manera de les pressions asfixiants de l’exterior. Blindada, però no pas bel.ligerant. Els agrada no haver de produir vi seguint els incentius econòmics i la lògica mercantil actual. Es troben a gust intervenint artesanalment en tots i cadascun dels moments de la creació del vi. Els complau la relació amb els clients, molts d’ells habituals, que visiten el mas tot sovint, com qui en comptes de comprar o vendre, participa d’un ritual humanístic. S’adonen que el seu vi els vincula amb unes formes de vida originalíssimes, que el món actual ha perdut…>>.

   Els qui han esborrat nou anys de treball, esforç i il-lusions de la pagesia d’aquesta zona de la comarca del Baix Empordà, que vinguin a les valls de Vall-llobrega i Calonge! Qui no cregui amb l’empenta empresarial i amb els joves agricultors, que vinguin a les valls de Vall-llobrega i Calonge! Qui no vol creure amb la pagesia i els masos de Catalunya, que vinguin a les valls de Calonge i Vall-llobrega! Els qui han donat carpetada a la creació de la zona etnològica d’interès nacional, que vinguin a les valls de Calonge i Vall-llobrega!

————————————————————————————-

El vídeo

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:iDT5Jni-O5U

————————————————————————————-

El deure i la glòria

   “Lluiteu perquè el servei públic arribi a ser una carrera noble i viva” (JFK).

   <<M’he compromès, així com els meus col.legues del Gabinet, a un constant estímul de l’iniciativa, la responsabilitat i l’energia al servei de l’interès públic. Sàpiguen tots els funcionaris públics, sigui o no elevat el seu càrrec, que en aquesta Administració es determinaran la jerarquia i la reputació de una dona o un home per l’importància del treball que compleix i no per el nombre de persones al seu càrrec, la grandària del seu despatx o l’importància del seu pressupost. Que quedi molt clar que aquesta Administració sabrà reconèixer el mèrit del dissentir i de l’audàcia i que donarem suport a la controvèrsia honesta que tingui com a finalitat un canvi fructífer. Lluiteu perquè el servei públic arribi a ser una carrera noble i viva. Perquè tot home o dona que treballin en qualsevol oficina del nostre Govern nacional, sense una especial importància de la seva secció o grau, puguin en els anys veniders declarar amb orgull: <<Jo vaig servir al Govern dels Estats Units en aquelles hores de necessitat per la nostra nació>>. (President John F. Kennedy. Missatge als funcionaris dels Estats Units, 30 de gener 1961).

   Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent:wkGY0QRALQI

————————————————————————————-

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- L’esclavitud sarda, donat el seu caràcter de mesura repressiva contra l’endèmica rebel.lió, només finí a mitjan segle XV, quan sota Alfons ‘el Magnànim’, fou operada la pacificació definitiva de l’illa. De la casa de Barcelona, Sardenya passà a l’Imperi austro-hispànic i a la Corona d’Espanya.(Ulisses).

   LA PREGUNTA de la setmana.- Quan va començar la presència catalana a l’illa de Gerba?

    EL LEMA de la setmana.- “Quan és descoberta per algú altre, la veritat perd una part del seu atractiu“.  Aleksandr Soljenitsin.

————————————————————————————-   

     El Senat exposa els 34 quadres que han costat 417.000 euros. Són d’Adolfo Suárez, Leopoldo Calvo-Sotelo, Felipe González, José María Aznar i José Luis Rodríguez Zapatero, als que s’afegeixen els dels presidents del Congrés i del Senat i els senadors que van formar part de les primeres Corts. L’Estat espanyol no vol pagar a Catalunya els 759 milions euros -que necessita desesperadament- i que estableix la disposició addicional tercera de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, Llei Orgànica que ampara la Constitució. Com volen complir amb Europa, sinó compleixen amb Catalunya?

Impagament, incompliment, ‘aixecar la camisa’, menysprear una vegada més l’Estatut d’Autonomia de Catalunya pel que fa a la disposició addicional tercera que estableix el pagament, per part de l’Estat Espanyol, de 759 milions d’euros. La confirmació de que el govern de Rodríguez Zapatero no ho pagarà, -vagi home, vagi!-, no només és un engany que el que es tracta és ofegar Catalunya, sinó també posar en evidència a un Estat que disposa de ‘barra libre’ per malgastar els diners que vulgui i que no compleix amb els drets dels ciutadans de la nació catalana. O és que l’Estatut d’Autonomia no és una Llei Orgànica que té que defensar la Constitució?

   A l’Estat espanyol no tots els ciutadans tenen els mateixos drets. No, senyor Bono, no. Una cosa són els grans discursos polítics i, l’altra, la realitat. I Espanya -nació de nacions constretes i amargades- pretén avançar amb fantasies que no pas amb realitats. Ja ho veiem, la darrera d’Europa junt amb Grècia i Portugal, i, amb 5 milions de treballadors sense feina o, amb 5 milions de persones que cobren subsidi d’atur i que treballen a l’economia submergida. La corrupció més absoluta de baix cap a d’alt? I vostè, president Zapatero, plega sense haver solucionat això tant greu ? Ja li val home!

   A l’Estat espanyol no tots els ciutadans tenen els mateixos drets. Amb l’allau i cascada de retallades dels serveis públics i socials, els més dolorosos en sanitat i educació, els catalans no tenim els mateixos drets, senyor Bono, per tant, tampoc volem tenir cap obligació vers l’Estat espanyol i aquesta Europa del capitalisme salvatge que consenteix i calla, davant l’espoli fiscal que patim els ciutadans de Catalunya. 

   Escoltin bé, s’emporten 22 mil milions d’euros cap a Espanya que no tornen, 60 milions d’euros diaris, un 10 per cent del PIB català, una tercera part dels impostos que paguem els ciutadans de Catalunya. Espoli únic al món. I no volen complir amb allò que estableix l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, Llei Orgànica que ampara la Costitució? On s’ha vist això? Gran vergonya! S’en duen 22 mil milions d’euros i no volen tornar-ne 759 milions que necessita desesperadament Catalunya. Fins quan el poble i el govern de la nació catalana consentiran aquest menyspreu, aquesta falta de serietat i responsabilitat de l’executiu espanyol? 

   L’Estat espanyol no vol pagar a Catalunya els 759 milions d’euros que estableix la disposició addicional tercera de l’Estatut d’Autonomia, però, sí tenen diners per malgastar 417.000 euros en els 34 retrats de personalitats -‘autobombo’- de la política espanyola, als què s’afexeigen els dels presidents del Congrés i del Senat en aquest període i els senadors que van formar part de les primeres Corts.

   No volen pagar allò que estableix la disposició addicional tercera de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, per part de l’Estat espanyol, de 759 milions d’euros, però,  l’Ajuntament de Madrid, -‘Partido Popular’-el més endeutat de l’Estat espanyol, va aprovar una despesa de 600.000 euros, que aniran destinats a la Fundació Madrid 2020. Aquesta serà la tercera candidatura consecutiva que presenta Madrid per organitzar uns jocs olímpics, després de les dels anys 2012 i 2016. Es preveu una despesa total que s’acostarà als més de 37 milions d’euros que va costar la del 2016.

   I mentre a Catalunya es retallen, retallen i retallen els serveis públics i socials, a Espanya segueix la gran ‘fiesta nacional’.  Hem d’actuar o no en defensa pròpia, Govern de la Generalitat?

————————————————————————————- 

El vídeo

   Si tenen a bé, poden puntejar les adreçes de vídeos següents: Mr5FFMUgtK4, Hn9gXaSRs6E.

————————————————————————————-

El deure i la glòria

            Allò que el president Kennedy va demanar als funcionaris públics.(Missatge del 27 d’abril de 1961). (II).

   <<Cap conjunt de normes o estatuts, per complicada que sigui la seva concepció, serà capaç de resoldre els milers de possibles reptes que es puguin enfrontar a la integritat d’una dona o un home o a la seva dedicació cap a l’interès públic. Malgrat tot, són necessàries les normes, unes normes que estableixin clarament les directrius de la política i que castiguin la venalitat i la traïció, establint una tònica ética general per la tramitació dels assumpes públics>>.

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:pKLjSudFY_8, a EUROPA.

————————————————————————————-

                          El naixement d’una nació. Què és Catalunya

   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Bona part de la població evacuada de l’Alguer, féu del contingent d’esclaus sards venuts arreu de la Corona d’Aragó, on eren ocupats en obres de construcció, treballs agrícoles i d’altres feines humils. (Ulisses).

   LA PREGUNTA de la setmana.- Quan va finir l’esclavitud sarda?

   EL LEMA de la setmana.- “El temps és una imatge mòbil de l’eternitat“. Plató.

     NOTA.- Si tenen a bé a participar a la “pregunta de la setmana”, els farem a les mans uns bolígrafs de la Caixa de Pensions. Poden participar a l’apartat de comentaris. Salut.

————————————————————————————- 

  La presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert, va anunciar que els diputats no podran utilitzar expressions com “robar” o “espoli fiscal” en referència a l’Estat espanyol. López Tena (SI) va qualificar la decisió de “censura il.legal”, mentre que Albert Rivera (Cs) va defensar que s’ha de posar límit a la llibertat d’expressió. El dijous al vespre (1-12-11) aquest fet ja havia suscitat gairebé un centenar de comentaris a l’edició digital del diari EL PUNT AVUI. 

   Escoltin, ja fa temps que es parla de dictadura a l’Estat espanyol. Ja m’entenen, aquella dictadura d’americana i corbata i despatx de moqueta caríssima; la dictadura dels lobys. Del poder absolut a la dictadura, només hi ha un pas. Esperin i veuran la que s’acosta. I és que és molt difícil que la dreta radical d’aquest país -nació de nacions constretes i amargades-, algún dia canvii. Jo no sé com s’anomena el fet de que la nació catalana no pugui disposar de 60 milions d’euros diaris, 22 mil milions d’euros anuals, perquè s’en van cap a la capital de la nació castellana i no tornen a Catalunya. Un 10 per cent del PIB català. Una tercera part dels impostos que paguem els ciutadans de Catalunya. Els ‘Empresaris per l’Estat propi’ (Cercle Català de Negocis), han posat sobre la taula l’espoli fiscal que patim els catalans, espoli únic al món.

   Jo sempre he sentit parlar d’espoli fiscal. El poble ho sent, ho veu i, ara més que mai, amb aquesta allau de retallades dels serveis públics dels catalans -només a Catalunya-, l’espoli fiscal es palpa a tot arreu. Davant aquesta cascada de retallades, les famílies de la nació catalana senten aquest espoli fiscal espanyol com una fredor a l’esquena. La Sanitat Pública Catalana, una retallada rere l’altra, no crec que es pugui refer mai més d’aquesta sacsejada. Per cert, mai havia escoltat com ara tants anuncis sobre les excel.lències de la sanitat privada. No sé com en diuen del fet de que a Espanya hi hagin el triple de metges per habitant que a Catalunya. Ah! i cap retallada. Només a Catalunya ja hi ha la revolució al carrer. És clar! que el president electe, Mariano Rajoy, no vulgui ni sentir parlar del pacte fiscal. I més quan els catalans, ‘criden però no mosseguen’. Ja es va veure amb la sentència contra l’Estatut de Catalunya ‘referendat’ pel poble català i que els jerarques del ‘Partido Popular’ van portar al Tribunal Constitucional, caducat i amb recusacions dels seus membres un rere l’altre.

   El desprès president de la Generalitat, va dir que acatava la sentència. Per això ara hem de pidolar, pidolar i pidolar ajonellats al davant d’un Estat espanyol que, dintre el Parlament de Catalunya, els seus diputats no podran utilitzar expressions com “robar” o “espoli fiscal”. Escoltin, no cal que es preocupin, home! Facin el que Espanya vol que facin. Diguin el que Espanya vol que diguin. Retallin, retallin i retallin el que Espanya vol que retallin. L’Estat espanyol ja s’els ha gastat i ho continuarà fent. Duplicitat de ministeris i competències; línies de tren d’alta velocitat utilitzades per nou passatgers; aeroports faraònics sense avions, algún d’ells amb l’estàtua del seu promotor inclosa; autovies radials sense trànsit i autopistes de franc -a la nació castellana ‘no es costumbre pagar peajes’-; comunitats autònomes amb dèficits astronòmics com les de Madrid i València, governades pel ‘Partido Popular’, qui pagarà aquests dèficits? Quines retallades estan fent, davant les implacables que tenen lloc a Catalunya?; i encara tants judicis pendents per corrupció? Hem vist que la policia s’en porti emmanillats als responsables de tot aquest maremàgnum de malgastar els impostos del poble espanyol? I els 22 mil milions d’euros que surten cada any de Catalunya per a no tornar, de què s’en fan? Una veritable democràcia vol dir transparència, honestedat, rectitud, justícia, responsabilitat, ser competent, vocació de servei públic, dialogar, llibertat d’expressió…

   Escoltin, els diputats del Parlament de la nació catalana, com a representants i servidors del poble, no poden expressar el que senten que els ciutadans de Catalunya diuen, parlen i expressen? O és que en el Parlament hi ha una realitat que no és la que el poble sent? De totes maneres, pot ser si que cal parlar més d’independència i menys d’espoli i de pacte fiscal que els jerarques de la dreta radical espanyola i amb poder absolut, no volen ni sentir-ne parlar. És millor esprémer Catalunya com una taronja i la pela també.

   I esperin amb això de l’anomenat ‘Corredor del Mediterrani’ -ja s’en va començar a parlar l’any 1989-, i que, ara, els de la nació castellana volen que també sigui ‘radial’, que Déu ens agafi confesats!

————————————————————————————-

El vídeo

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:JYYrB3WIONY

————————————————————————————-

El deure i la glòria

Allò que el president Kennedy va demanar als funcionaris dels EUA (I)

    <<Cap de les responsabilitats del Govern és tant fonamental com la de mantenir entre els qui gestionen els assumptes públics els més alts nivells de conducta ètica. No hi pot haber dissentiment amb relació a la normativa establerta de que tots els funcionaris hauran de procedir sempre amb la més ferma integritat, absoluta imparcialitat i plena dedicació a l’interès públic…>>

   <<És clar que els funcionaris no formen un grup a part. De manera inevitable són un reflex de la tònica moral de la societat en que viuen. I si l’esmentada tònica resulta deteriorada -ja sigui per competicions atlètiques falsejades o per programes de televisió ridículs, per conspiracions d’alt nivell en la fixació dels preus, per actuacions impròpies dels sindicats i dels grans negocis com el crim organitzat, per petites estafes en els comptes de despeses, no atendre les lleis de tràfic o el frau en els impostos- desprès quedarà afectada la conducta del nostre Govern. De manera inevitable, els nivells morals d’una societat tenen enorme influència sobre tots el qui hi viuen, tant sobre els qui la governen, com sobre els qui són governats. La solució definitiva als problemes ètics del Govern és la de situar en un ambient d’ètica sana a un grup de gent honrada…>> (President John F. Kennedy, missatge als funcionaris dels EUA, 27 d’abril 1961).

   Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent:TnYTLqhrZEs

————————————————————————————-

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Aquesta situació insurrecional -de <<rebel.lió permanent>>, com plau a Joaquim Nadal- assolí un grau tal d’enrariment, que empenyé, en 1372, <<el rei Pere ‘el Cerimoniós’- ha escrit J. Ernest Martínez-Ferrando- a prendre una decisió draconiana: expulsar tota la població de l’Alguer i substituir-la per gent catalana. Fou l’única manera de poder comptar a l’illa amb una plaça segura i fidel>>.

   LA PREGUNTA de la setmana.- De què féu part bona part de la població evacuada?

   EL LEMA de la setmana.- “La teva llar no és on vius, sinó on et comprenen“. Christian Morgensen.

————————————————————————————-