La nova frontera

   Simulant un part natural. Serveis de Salut Integrats Baix Empordà. Hospital Comarcal de Palamós. (Foto: http://www.hosppal.es).

   <<Voldria amb aquesta carta expressar el meu infinit agraïment a tot el departament de traumatologia de l’Hospital Comarcal de Palamós que després d’un accident em van atendre i em van operar>>. Són les paraules escrites en el diari ‘El Punt Avui’ (11-5-12) amb les quals el pacient Alan Marcus, expressava els seus sentiments cap a el personal de l’Hospital Comarcal que el va atendre durant nou mesos. Sentiment d’agraïment i d’afecte cap a aquell personal sanitàri que va romandre al seu costat i a més de les proves, intervencions quirúrjiques, cures… li van saber infondre un efecte físic, afectiu, moral i esperançador. No es refereix només a aquell personal que el va atendre d’una manera directe, segons la branca de la medicina que ell més va necessitar, vol anar més enllà i ho destaca d’aquesta manera: <<Quan em refereixo a traumatologia, em refereixo a aquelles persones també involucrades en serveis paral.les (infermeres i infermers, anestesistes, encimers -Juli, moltes gràcies!- i personal de sala d’operacions, i fins i tot herois i heroïnes que no estan cara al públic, com el personal de cuina, etcètera) que dia rere dia duen a terme els seus quefers>>.

   Entenc que el pacient Alan Marcus es refereix a les retallades que, tant per part del Govern de la Generalitat de Catalunya com pel central, pateix la sanitat pública catalana, quan ho descriu d’aquesta manera: <<En una època en què malgrat el gran impacte que la seva professió s’ha vist involucrada, m’han regalat no només poder tornar a caminar sinó a més un tracte molt personal i, tot i el dolor col.lateral de les intervencions, un somriure en els moments durs>>.  

   ‘Medicare’. Servei sanitàri pels ancians i els nens dels Estats Units, introduït per l’Administració del president John F. Kennedy. Fins i tot els americans que no tenen Seguretat Social universal, ens passaran al davant a la nació catalana víctima de les continuades i menyspreables retallades per part dels governs de la dreta conservadora i l’ultradreta. És una forma de menyspreu contra els ciutadans de Catalunya -que paguen els impostos més elevats de l’Estat espanyol-  i la dignitat de la persona i la família.

   Malgrat, doncs, les doloroses retallades, aquests professionals segueixen lluitant perquè la sanitat pública catalana no perdi el prestigi que des de la recuperació de la democràcia i l’autonomia de Catalunya, ha anat guanyant dia rere dia. Si per altes comunitats de l’Estat espanyol l’autonomia no vol dir res, per Catalunya representa l’impuls vers el progrés social i econòmic com a guia, el respecte cap a el nostre Estatut d’Autonomia i per la dignitat de la persona i la família. Déu ens guardi de tornar a la sanitat centralista de la nefasta i darrera dictadura espanyola (1939-1975).

   El pacient Alan Marcus dóna, de cor, les gràcies a l’equip de persones que l’han atès i a l’Hospital Comarcal de Palamós. La seva carta al diari ‘El Punt Avui’, acaba així: <<No tinc paraules (i bé ho saben) per agrair la seva gran ajuda. Aquest equip de persones com han estat el Dr. Castañeda i el doctor Goutulac, als quals he après a apreciar i conèixer, de la mateixa manera que aquest equip d’infermeres que amb la seva amabilitat han fet que anar a la revisió rutinària hagi arribat a ser un objectiu i amb ganes que aquests dies arribessin. A tots, i de cor, moltes gràcies>>.

   Una sanitat pública que compti amb el suport dels ciutadans de Catalunya i viceversa -sembla que no el té d’una part dels seus governants- té els camins oberts cap a la millora continuada de totes les branques de la medicina, així com dels professionals que les conformen. Volem que la nostra estimada nació catalana gaudeixi de la millor i més avançada sanitat pública europea. Calen més fons destinats a la sanitat pública, investigació i recerca. I ja hi són. Més de 16 mil milions d’euros procedents dels impostos dels ciutadans de Catalunya -un 9 per cent del PIB català– surten cap a Espanya i no tornen. Fins quan aquest espoli fiscal, senyors del Parlament? 

   Serveis de Salut Integrats. Baix Empordà. Hospital Comarcal de Palamós.

   El vídeo

   Si tenen a bé, poden puntejar les adreçes de vídeo següents: 7FxLiNnu25Q , 8DLutNW0eH8

 ————————————————————————————

El Deure i la Glòria

Artistes

      Foto: (http://exagger-art.artistwebsite)

   <<No és una casualitat que homes de geni musical com Paderewski o Chopin hagin estat també grans patriotes. S’ha de ser un home lliure per ser un gran artista>>. (President John F. Kennedy, parlament al Cementiri Nacional d’Arlington, 9 de maig de 1963).

   Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent:GWrAUIwnS3c

————————————————————————————-

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

   *   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- La universitat lleidatana existí fins a l’any 1717, en què fou abolida per Felip V. La de Perpinyà va esllanguir-se vers la fi de l’antic règim, rere un període de progressiva francesització. (Ulisses).

   *   LA PREGUNTA de la setmana.- Què fou el moviment escolàstic?

   *   EL LEMA de la setmana.- “S’en diu experiència d’una cadena d’errors“. Enrique Jardiel Porcela.

   *   NOTA.- Els lectors dels Blogs del diari ‘El Punt Avui’ que tinguin a bé participar en la ‘pregunta de la setmana’, ho poden fer a l’apartat de comentaris. Ens plaurà fer-lis a les mans uns bolígrafs de ‘La Caixa’.

————————————————————————————-______________________________________________________     

                                                     ‘Las uvas de la ira’ 

 Parlar de Bankia o de Caja Madrid és perdre el temps. Es tracta d’un sistema corcat que ve de molts anys enrere. Quan només es tractava de Caja Madrid ja es sabia que tot allò era un feu econòmic i de poder del ‘Partido Popular’. La premsa explicava tot sovint els enfrontaments entre mandataris de la ‘región’ castellana madrilenya i de l’anomenat ‘levante español’ per aconseguir més poder i financiació per projectes ‘radials’ i faraònics. Infraestructures innecessàries i amb dèficit sagnant. El ‘Partido Popular’ -això ja prové de l’estil del franquisme-, tot allò que toca ho espatlla. Els ciutadans de la nació catalana en tenim un exemple penós amb la sentència contra la Llei Orgànica de reforma de l’Estatut de Catalunya -el poder legislatiu es veu que no serveix per res- referendat pel poble català i que els jerarques del ‘Partido Popular’, de forma equivocada, injusta i totalitària, van portar davant el Tribunal Constitucional espanyol, caducat.

   Però ja no només és des de la nació catalana que es denúncia el desastre del model centralista espanyol i la invasió constant de les competències de l’autonomia catalana, ha estat el rotatiu americà ‘The Wal Street Journal’ que, segons explica el diari El Punt Avui, ho fa de manera contundent: “Els catalans coneixen de primera mà que a Espanya, tots els camins, inclosos els de llarga velocitat, passen per Madrid”. Pel que fa a l’impuls centralitzador espanyol que ha titllat de “bogeria” i ha passat revista a les inversions en infraestructures de l’Estat, que té “més aeroports internacionals i més quilòmetres d’autopistes que cap altre país a l’Europa continental i només és superat en trens d’alta velocitat per la Xina”.

   Però allò més greu que clama al cel i que hauria de ser investigat i penalitzat per part de la Comissió Europea, és que aquests aeroports internacionals, aquests quilòmetres d’autopistes i de trens d’alta velocitat innecessaris provoquen un dèficit enorme i immoral. Perquè alguns es lucrin amb quantitats desorbitants a costa dels impostos dels ciutadans i a més, aquests, pateixen roïnes retallades en sanitat, educació, serveis públics i socials, investigació i recerca…

   Espoli fiscal i discriminació

   ‘The Wall Street Journal’ és clar i el periodista Raymond Zhong, no es vol deixar gairebé res al tinter: “Espanya no es reformarà” i s’ha de donar veu als catalans, que “són víctimes d’espoli fiscal i de discriminació per part de Madrid”. No parla de xifres, però, ja les coneixem: més de 16 mil milions d’euros que surten dels impostos dels ciutadans de Catalunya i no tornen. Un 9 per cent del PIB català.

                                       ‘Las uvas de la ira’

   “I és que els catalans tenen motius per a queixar-se, ha apuntat el rotatiu americà (27/04/12). Per demostrar-ho ha argumentat diverses raons: la reducció de les aportacions de l’Estat a les autonomies per sortir millor a la fotografia, una discriminació constant a les inversions i recursos que dedica a Catalunya, entre altres, que fan que el sentiment independentista català creixi cada cop més”. Es parla d’un 40 per cent de la població. “El resultat? Catalunya és la seu de l’indústria espanyola i un dels districtes industrials més importants d’Europa. Tanmateix, cada any des del 1986, un 9 per cent del PIB del territori català deixa la regió per ésser redistribuïda o passar per Madrid“. Això provoca l’afogament i la paralització del progrés de Catalunya, així com les retallades més dures que no es practiquen a altres “regiones” de l’Estat espanyol i que reben molts diners procedents dels impostos dels ciutadans de Catalunya.

   Encara més quilòmetres per trens d’alta velocitat i que cada quilòmetre costa 200.000 euros anuals? I tenen la barra de retallar sanitat i educació? I de no voler pagar  el que deuen a Catalunya i que estableix la Llei Orgànica de l’Estatut que és d’obligat compliment?

   De bogeria.

——————————————————————————————–

El vídeo

   Si tenen a bé, poden puntejar les adreçes de vídeo següents:  iGky0q2j_78   AOFDGXevF2o

——————————————————————————————–

El deure i la glòria

“Més llocs de treball amb estabilitat en l’ocupació, no menys llocs de treball amb salaris més alts” (JFK).

   <<Aquesta Administració està observant atentament la possibilitat d’un augment general dels preus de l’acer. Em vaig oposar a tal augment l’any passat. També m’hi oposo ara…Allò que necessitem són més negocis a preus competitius, no menys negocis a preus més elevats…Jo prego la mateixa limitació al sindicat de treballadors de l’acer. Amb més de 100.000 obrers siderúrgics sense feina, allò que necessitem són més llocs de treball amb estabilitat en  l’ocupació, no menys llocs de treball amb salaris més alts>>. ( La Casa Blanca, Washington, D.C., 11 d’abril 1963).

   Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent: w4iQPwEEujk

—————————————————————————————————

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

   * LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- L’any 1379, hom va integrar-hi una facultat de medicina a la universitat de Perpinyà per omplir, probablement, el buit que en aquesta disciplina havia originat la pèrdua de Montpeller. (Ulisses).

   *   LA PREGUNTA de la setmana.- Fins quan existí la universitat lleidetana?

   *   EL LEMA de la setmana.- “No hi ha res més pràctic que una bona teoria“.- Leonid Ílitx Brejnev.

           Universitat de Perpinyà 

—————————————————————————————————

—————————————————————————————————

   L’autopista I- 95 Miami Express, construïda per FCC, va rebre el premi “Best in Construction 2010″, en la categoria Diseny i Construcció, de la Florida Transportation Builders Association (FTBA). L’autopista disposa d’un sistema innovador de gestió de tràfic mitjançant ‘Express Lanes” o carrils de reserva, que permeten als automovilistes desplaçar-se més ràpidament sense les retencions del tràfic general, previ pagament d’un peatge variable en funció de la velocitat de circulació en els demés carrils. El projecte té un pressupost de 121,5 milions de dòlars (100 milions d’euros). Ha suposat l’ampliació de les calçades en ambdós sentits al llarg de 17,7 quilòmetres l’autopista I-95 , en la part nort de l’àrea metropolitana de Miami, amb la finalitat de passar d’un carril d’alta ocupació a dos carrils de peatge automàtic, mantenint el mateix nombre de carrils de lliure peatge (de tres a cinc depenent de la secció). L’extensió total del projecte abastarà més de 38,4 quilòmetres (24 milles). Si la velocitat en els demés carrils és més baixa (hores punta), el peatge s’incrementa i si és més elevada disminueix. La velocitat és mesurada per càmeres de gestió de tràfic, que de manera automàtica determinen la variació del peatge. A cap ciutadà dels Estats Units mai li passarà pel cap no voler pagar el peatge.

    A Espanya, que tinguin les carreteres, autovies i autopistes que vulguin. No sóc cap rodamón -sempre penso que algun dia ho podré ser-, però crec que les de Catalunya, són millors. Envejables. No podia ser menys per tot el que ha de tenir una nació. Parlem de carreteres, d’autovies o autopistes, però, també ho podem fer a prop de la sanitat pública, l’educació pública, els transports públics, investigació i recerca i, si volen, també els sectors privats han de funcionar molt bé. Mirin, una nació com Catalunya ha de funcionar tant bé o millor que qualsevol Estat europeu dels més avançats i progressistes. A la nació castellana que facin el que vulguin, però, la catalana pot ser i ha de ser la millor. Tot ha de brillar. I per ser els millors, s’ha de pagar i s’ha d’invertir. Calen més iniciatives empresarials i menys atur.

   És clar que també cal esforç i voluntat per volguer fer les coses tant ben fetes com ens sigui possible. Si volen fabricar calçotets, ja siguin curts o llargs, -els llargs, a més que van molt bé per la fred, són ‘sexy fashion’ i també, elaborats amb teixit apropiat, es poden portar a l’estiu- que siguin els millors calçotets del món. Si volen fabricar torradores, que siguin les millors del món i, si per exemple, volem fabricar ordinadors o altres elements portàtils que es faci de manera que, a l’obrir la tapa, sonin una música i unes paraules que et recordin tot allò que has de fer durant el dia, han de ser els millors del món. I així successivament. Expliquen que moltíssims ciutadans dels Estats Units es lleven a les cinc de la matinada per anar a la feina, disposen d’una hora per dinar i només gaudeixen d’una setmana de vacances. Els únics ponts que coneixen són el ‘Golden Gate’ -porta daurada- a Califòrnia; el de Brooklyn, a Nova York i els ponts de Madison a l’Estat de Wisconsin. Això si, gairebé tots els premis Nobel són nord-americans i l’atur està per sota del 8 per cent.

   En una ocasió, Mariano Rajoy, abans de ser elegit -per els espanyols- president del Govern, amb poder absolut, va dir -sempre contra Catalunya-, que “la Generalidad sólo sirve para hacer carreteras”. No és ben bé així,  ja que la Generalitat és el sistema institucional mitjançant el qual es desenvolupa políticament el govern autònom de la nació catalana. Però, fent esment de les carreteres, Catalunya que és una nació, ha de comptar amb les millors i més eficaces vies de comunicació, ja siguin carreteres, autovies o autopistes. I això s’ha de pagar amb el suport de tots els ciutadans de Catalunya, sense cap vergonya. Pagar, però també -amb la Generalitat al davant- gestionar, controlar i exigir. Que ningú ens pugui prendre el pèl ni burlar-se dels ciutadans de Catalunya i dels Països Catalans.

  Nus de la Trinitat (Barcelona)

 Que quedi clar, davant l’esperit de justícia dels pobles democràtics, que un 9 per cent del PIB català -més de 16 mil milions d’euros- procedents dels impostos dels ciutadans de Catalunya, surtin cap a Madrid i les ‘regiones’ d’Espanya i no tornin a Catalunya, constitueix un agravi d’espoli fiscal que no es pot consentir ni continuar de cap manera.

   Menys subsidis i més empreses. Tanta por tenen al risc?

————————————————————————————-

El vídeo

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: PXcPu-IpbjU

————————————————————————————-

El Deure i la Glòria

Les oportunitats

   El 23 de març de l’any 1963 el president dels Estats Units d’Amèrica, John F. Kennedy, deia en un auditori de Chicago: <<Fa 2.500 anys el poeta grec Alceo va assentar el principi que resumeix millor la grandesa de Chicago: <<No són les cases ben cobertes -va escriure- ni les pedres de les parets ben assentades, ni els canals, ni els molls allò que fa la ciutat, sinó els homes i les dones capaços de fer ús de les seves oportunitats>>.     

   Si tenen a bé, poden veure el vídeos següents:zWNhWANkq0Q, v_0tRVYs-Rw

————————————————————————————-

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

   *LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- La reincorporació del regne de Mallorca a la Corona catalona-aragonesa, per una banda, i el traspàs de la senyoria de Montpeller a la Corona francesa, per una altra, determinaren la creació, regnant Pere III ‘el Cerimoniós’, el 1530, d’una universitat a Perpinyà, constituïda amb idèntiques prerrogatives que la de Lleida i dotada de les facultats de lleis civils, lleis canòniques, teologia i arts. (Ulisses).

   * LA PREGUNTA de la setmana.- Si va integrar a la universitat de Perpinyà, una facultat de medicina?

   *EL LEMA de la setmana.- “La recerca de l’excel.lència és un hàbit letal”. John Irving.

————————————————————————————-

               Líders en atur

 A Espanya, 6.000.000 de treballadors sense feina; a Catalunya, 800.000. Ni l’economista americà, Paul Krugman, -2008 Nobel Prize of Economics-, pot comprendre com l’actual president d’un Govern espanyol ultraconservador, ho pot fer tot  tant i tant malament. Tampoc el món empresarial i dels grans negocis demostra una gran capacitat per donar feina als seus conciutadans que emplenen  les sucursals del ‘Instituto Nacional de Empleo’ i romanen a l’atur. Aquesta hauria de ser una de les seves trascendentals missions i sentit d’empresa. Més aviat han traslladat les seves factories a l’estranger, a països on als treballadors s’els paguen 60 euros mensuals i no saben el que és un seguro nacional de salut ni una educació pública amb pressupost suficient per ser eficaç.

   El president Franklin D. Roosevelt deia que molts dels grans presidents i alts directius de les grans corporacions financeres i industrials que van portar als Estats Units cap a la gran recessió econòmica de l’any 1929, eren més “burros que la sola d’una sabata”. Com ho és tenir que pagar la faraònica muntanya de diners al conjunt dels aturats espanyols, sense feina, o als que cobren dues pagues: una provinent del subsidi d’atur i l’altra del càncer de l’economia submergida, en detriment dels diners que es podrien dedicar a sanitat, educació, recerca i investigació com en els països europeus normals.

                               Reforma laboral, per què? I per qui?

   Les dictadures espanyoles, responsables dels mals d’avui. Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: AC_J24h-tjs

————————————————————————————-

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

   * LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- L’Estudi General de Lleida, sota patrocini municipal i eclesiàstic, comprengué les facultats de lleis civils, lleis canòniques, filosofia, teologia, arts i medicina, autoritzada aquesta carrera per Joan I, en 1391, a fer disseccions en cadàvers per a la recerca anatòmica. (Ulisses).

L’Estudi General de Lleida

   * LA PREGUNTA de la setmana.- Què va determinar, l’any 1350, la creació d’una universitat a Perpinyà?

   *EL LEMA de la setmana.- “La política ha deixat de ser l’art d’arreglar les coses i s’ha convertit en el d’explicar-les”. Manuel Marín.

————————————————————————————-

(Fotografia: E. Figueras)

     De lletres se n’escriuen moltíssimes i de paraules també. Però aquestes que volen escriure damunt la sorra de la platja gran de Palamós i que, de fet, avui escriuran els escolars dels col.legis palamosins, nens i nenes d’altres contrades i molta més gent solidària, són unes lletres tant grans com les emocions que ens donen les ganes de viure: ‘SOS Richi’. En el diari ‘El Punt Avui’ (14/04/12), Emili Agulló, ens ho explicava d’aquesta manera: <<Ricard García, ‘Richi’, el nen palamosí de 6 anys que lluita contra el càncer en un hospital de Boston -Dana Farber Cancer Institute– afrontava ahir -13/04/12– la delicada intervenció per extirpar-li el medul-loblastoma maligne que li van diagnosticar al novembre. El pressupost provisional del tractament, segons van explicar els portaveus de la família, ja s’ha enfilat des dels 70.000 euros fins a uns 200.000“. El nen ja ha estat intervingut fins a set vegades a Barcelona, però els metges només li han donat un 55% de possibilitats de supervivència d’aquí a cinc anys. A Boston (Massachusetts), en canvi, li han augurat un 70% de possibilitats i els pares, tot reconèixer l’esforç dels metges catalans, han apostat per escoltar una segona opinió.

  (Fotografia: www.tecnocino.it)

 Un allau d’adhesions -2.200 via ‘Facebook-, suport mediàtic de nombrosos rostres coneguts, iniciatives solidàries de tota mena, 500 guardioles per recaptar fons, recollida de taps d’ampolles de plàstic, donacions mitjançant un dipòsit a la Caixa d’Estalvis i Pensions, 5.000 polseres i samarretes amb el lema ‘Super Richi’, que es vendran per 5 euros. Avui, dissabte, -21/04/12-, de 10 a 20 h, hi hauran activitats musicals, lùdiques -tallers, màgia, jocs i balls-; actuacions escolars al centre cultural La Gorga; esportives -vòlei platja, futbol i ‘spinning’- i un mercat artesanal amb venda de quadres, productes tastets gastronòmics per recaptar donacions. Més de 50 col.lectius i el suport altruista de moltes empreses implicades en la marató solidària. El proper dissabte, 28/04/12, a la Nau Vincke, actuació de l’orquestra Di-versiones i The Covers Band, així mateix, músics com ara Miquel Abras i Joan Masdéu. El 6 de maig hi haurà un altre espectacle de la companyia de dansa local Cobosmika. També, la productora olotina Coloms ZS els ha regalat un espot que va ser presentat a internet…

   Vuit intervencions quirúrjiques

   I punts suspensius perquè són tantes les persones que s’han volcat per ajudar a pagar les despeses i estada al ‘Dana Farber Cancer Institute’, de Boston, com les moltes que encara falten per aconseguir els 200.000 euros que, segons expliquen, ja s’ha enfilat el pressupost. És ben vist i comprovat que per molts milions d’euros o dòlars que romanin parats o corrin d’un lloc a l’altre del món -efecte papallona-, el seu veritable valor és el seu ús a favor de la dignitat humana. Aquests no es perden mai. Es multipliquen. Mai són oblidats. Un exemple en podria ser ajudar a curar els malalts i més en el cas d’en Richi, que ja li han practicat vuit intervencions quirúrgiques, set a Barcelona i una a Boston. Els metges americans han dit que hi ha un 70% de possibilitats, no és en va que el govern federal dels Estats Units, els propis Estats i les institucions i empreses privades, dediquin més de 300 mil milions de dòlars anyals a investigació i recerca. Allà no existeixen les retallades per aquests conceptes, més aviat augmenten cada any.

   La coordinadora de persones i entitats palamosines que s’han mobilitzat en les últimes dues setmanes ja han recaptat 30.000 euros. El camí que falta recórrer passa pels 200.000 i les activitats que durant tot el dia d’avui, dissabte (21/04/12), i el proper (28/04/12) es fan a Palamós, són una crida a la participació de tot-hom. Particularment, de manera humil, he pregat a l’església de Santa Maria del Mar, de Palamós, davant Jesucris crucificat, per la recuperació d’en Ricard García, ‘Richi’. Des del més profund respecte i admiració per els palamosins que, de forma generosa, s’han entregat a la tasca noble d’ajudar a en ‘Richi’, i als seus pares, abracem a totes les persones d’altres contrades que vulguin compartir aquest suport.

   Una petició d’ajut a Victoria Reggie Kennedy

  (Fotografia: Roberto Schmidt/AFP/Getty)

 Em permeto fer arribar una afectuosa salutació a Vicki Kennedy, esposa del senador Ted Kennedy (q.e.p.d), tant estimat pel poble americà com per gent d’arreu del món i de la mateixa manera que els seus recordats germans John F. Kennedy, president dels Estats Units d’Amèrica i el senador Robert F. Kennedy. La Vicki coneix molt d’aprop l’encomiable tasca del senador Edward Kennedy -dos dels seus fills van patir càncer- a favor d’aconseguir un sistema de seguretat social universal als EUA i per els ciutadans més necessitats, nens i ancians. Els programes ‘Head Start’, ‘Medicare’ i ‘Medicaid’, provenen de legislació introduïda per l’Administració del president Kennedy. La lluita per aconseguir legislació que augmentés més fons per la investigació contra el càncer -llei nacional contra aquesta malaltia- va ser una constant entre les més del miler de lleis que Ted Kennedy va aconseguir fer aprovar pel Senat i la Cambra de Representants. Així ho va expressar el mateix senador Edward Kennedy: <<Ja l’any 1961 vaig tenir el privilegi extraordinàri de treballar amb el doctor Sidney Farber en la ‘Cancer Crusade’ de Massachusetts, -recordem que el ‘Dana Farber Cancer Institute-, de Boston, és el centre on es troba en ‘Richi’. El doctor Farber ha estat reconegut no només com el pare de la patologia pedriàtica moderna, sinó de la quimioteràpia com a tractament de la malaltia de la neoplàsia que és la causa de la formació de tumors. Em va ensenyar els estralls que el càncer provoca dintre la societat dels Estats Units, la intensitat dels sofriments que produeix, la vergonya autodestructiva i innecessària que experimenten les víctimes i els seus éssers estimats i les altíssimes despeses de la malaltia. En aquells anys no podia ni imaginar la proximitat en que dos dels meus fills i jo mateix, ens afectarien les dures realitats del càncer, com tampoc podia saber quan transformadores esdevindrien els seminaris que sobre aquesta malaltia, no només per mi, sinó per la causa de la investigació contra el càncer. Va ser aquest metge singular, doctor Sidney Farber, qui va donar principi a la meva llarga campanya senatorial per incrementar les partides pressupostàries de l’esmentada investigació>>. D’aquí en va sortir la ‘llei nacional contra el càncer’.

   ‘Narcisos’

   Per aquest motiu demano de manera humil, l’ajut de la senyora Vicki Kennedy per el nen palamosí de 6 anys, Ricard García, ‘Richi’, que lluita contra el càncer a l’hospital ‘Dana Farber Cancer Institute’, de Boston (Massachusetts). I, si m’ho permet, Vicki, voldria recodar-li unes estrofes del poema ‘Narcisos’, de William Wordsworth, que vostè tant recorda i que va ser una de les lectures escollides per la celebració del seu casament amb el seu estimat Ted.

   El poema comença així:

     “Andaba solitario como una nube

      que flota sobre valles y colinas,

      cuando de pronto avisté una multitud,

      un montón de dorados narcisos…

      Entonces mi corazón se llena de gozo

      y baila con los narcisos”.

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreces de vídeos següents:0mgKuZuTQxw ,7n8LUtGAH8M  

——————————————————————————————————————————————–

   (SOS Richi: www.sosrichi.org) – PALAMÓS (Girona) CATALUNYA (España)

————————————————————————————-

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

   *   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- L’any 1300, Jaume II ‘el Just’ atorgà la carta universitària de Lleida, ciutat per a la qual instituí el privilegi exclusiu de les disciplines universitàries dins els seus dominis patrimonials, el conjunt dels quals no comprenia pas, cal dir-ho, la senyoria de Montpeller -integrada aleshores, amb els comtats de Rosselló i Cerdanya, en el regne de Mallorca. (Ulisses).

   * LA PREGUNTA de la setmana.- Quines facultats comprenia l’Estudi General de Lleida?

   * EL LEMA de la setmana.- “Una flor no s’obre estirant-la, sinó donant-li escalfor”. Étienne Perrot.

——————————————————————————————————————————————————————————-

   Com a exaltació del nacionalisme espanyol únic, la representant i portaveu d’UPD, Rosa Díez, que abans de deixar el PSOE es va forjar en els governs de coalició amb el PNB i va ser consellera de Turisme amb el lehendakari José Antonio Ardanza, va exigir, segons explica el diari El Punt Avui que “l’Estat ‘avorti’ la llei de consultes catalana perquè persegueix ‘fer xantatge’ a Madrid”. Les coses es veuen molt diferent des del País Basc (Euskal Erria), quan ells es queden tots els diners procedents dels impostos dels ciutadans bascos i, després, en donen una part a l’Estat espanyol. Primer són ells. El millor per els seus serveis públics, socials i les seves infraestructures. No saben el que és patir l’espoli fiscal, fins a l’afogament. Catalunya si ho sap, perquè ho pateix per partida doble. Així ho han manifestat, una i altra vegada, els governs de la nació catalana, però, la resposta dels governs nacionalistes espanyols ha estat la del menyspreu, marginació i arraconament de Catalunya, principalment, ara, amb el govern del ‘Partido Popular’, amb poder absolut.

La portaveu d’UPD, va alertar que “els nacionalistes són insaciables, ho hem patit en carn pròpia, però no estan bojos”. Qui és insaciable és l’Estat espanyol que s’en duu més de 16 mil milions d’euros dels impostos dels ciutadans de Catalunya -un 9 per cent del PIB català- i que no tornen ni saben de que s’en fa. Això sí, més i més línies de trens d’alta velocitat -no a Catalunya- i sense passatgers. Més i més aeroports de luxe sense usuaris i en fallida. El mateix amb més i més autopistes radials ‘dirección obligada Madrid’, amb autovies al seu costat. Els deutes de l’Ajuntament de Madrid, governat pel ‘Partido Popular’, 6.600 milions d’euros. Només uns exemples d’una cascada d’abusos mentre a Catalunya no s’hi inclou en el pressupost del govern central, el deute acumulat per la disposició addicional tercera de l’Estatut d’Autonomia -759 milions d’euros de la liquidació del 2008 i 219 del 2009-, sinó que, a més, la inversió pública que aquest any destina a Catalunya serà només de 1.403 milions, l’11,1% del total, quan hauria de ser l’equivalent al PIB català; és a dir, el 18,7%. A la casella de ‘compliment d’estatuts d’autonomia en matèria d’inversions’, on l’any passat hi havia 950 milions -a repartir entre Catalunya, Andalusia, Aragó, Castella i Lleó i Balears- ara hi ha un zero. Més de 2.000 milions menys pel que fa a la inversió estatal a Catalunya. També l’Estat deixarà de transferir a les autonomies uns 4.150 milions d’euros en inversió i polítiques socials. El govern d’Artur Mas esperava que almenys els 219 milions d’euros de l’addicional tercera corresponents a l’any 2009, i que s’havien de pagar aquest any, estiguessin consignats en els comptes del govern central.

   Davant d’aquest menyspreu, marginació i arraconament que vol portar a Catalunya cap a l’afogament social, econòmic i amb continuades retallades dels serveis públics, el Govern de la Generalitat de Catalunya vol duur a terme un referèndum -un cop aprovada la llei de consultes en tràmit al Parlament-, perquè els ciutadans de Catalunya donin el seu parer sobre el pacte fiscal amb l’Estat espanyol, per tal d’evitar aquest abusiu 9 per cent del PIB català que surten en impostos i no tornen. Catalunya està molt malt finançada i en una veritable democràcia, els ciutadans tenen tot el dret a expresar-se a prop d’una qüestió trascendental com és la destinació dels impostos que paguen.

   Per la seva part, la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaria, va afirmar: “Seré directa i clara: les comunitats necessiten autorització de l’Estat per convocar ‘referenda’ i les consultes populars no poden exedir l’àmbit de les competències de la comunitat. Tant si aquesta llei s’aprova com si en la seva aplicacií excedeix la Constitució, aquest govern complirà i farà complir la Constitució i acudirà al Tribunal Constitucional. Les iniciatives i les amenaces com la de la llei de consultes en cap cas beneficien l’estabilitat”.

   Resposta del govern català

    La resposta del govern a la vicepresidenta espanyola -segons que explica David Portabella (El Punt Avui, 12/04/12)-, no es va fer esperar. La seva homòloga, Joana Ortega, que també va ser ‘directa i clara’, va contestar Soraya Sáenz de Santamaria que “el que perjudica l’estabilitat de l’Estat espanyol no és la llei de consultes en tràmit al Parlament sinó el ‘maltractament’ a Catalunya”. La vicepresidenta catalana considera que “perquè hi hagi estabilitat el que cal és ‘no menystenir Catalunya ni fiscalment, ni econòmicament, ni lingüísticament”. Joana Ortega també es va mostrar molesta pel fet que “l’Estat doni per fet que la cambra catalana aprovarà una llei de consultes que desbordi la Constitució espanyola”. En aquest sentit, va recordar que “el govern sempre treballa sobre la constitucionalitat de tots els textos que elabora”. Va censurar que “ja hi hagi una predisposició a creure que les lleis que s’elaboren al Parlament es basen en un principi d’inconstitucionalitat”.

   Nosaltres també volem ser clars i directes: Tota nació té el dret de governar-se per ella mateixa, de ser lliure de la imposició i coacció externa, d’emmotllurar la seva pròpia economia i la seva societat d’acord amb la voluntat del seu poble. Una veritable autonomia en una veritable democràcia, vol dir governar-se per les seves lleis. Cada vegada que el Parlament de Catalunya fa una nova llei, l’amenaça constant i sense pensar de l’Estat espanyol de portar-la al Tribunal Constitucional. Com la barbaritat que van fer de presentar recurs davant el Tribunal Constitucional, caducat, contra la Llei Orgànica de reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, revisada pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovada pel Parlament, el Congrés de Diputats, el Senat, sancionada pel rei i ‘ referendada’ per els ciutadans de Catalunya que, com veiem, no està lliure de la imposició i coacció per part de l’Estat espanyol

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: E0S9eJRFwC4

————————————————————————————-

    El Deure i la Glòria

   <<Per damunt de tot, hem de demostrar i desenvolupar a la vegada el poder creador de l’ideal democràtic recordant sempre que totes les nacions són grans, no per allò a lo que s’oposen, sinó per allò a lo que estàn a favor>>. (President John F. Kennedy, 15 de gener 1963).

   <<La nostra ‘aposta’ és que el futur serà una comunitat mundial de nacions independents, amb una diversitat de sistemes econòmics, polítics i religiosos, unides per un respecte comú per els drets dels demés…Però la història és allò que els homes i les dones fan d’ella, i seria ximple pensar que podem aconseguir la nostra pròpia visió d’un futur lliure i independent sense una vigilància incesant, sense una disciplina i sense treball…>>

   <<Per damunt de tot, hem de demostrar i desenvolupar a la vegada el poder creador de l’ideal democràtic recordant sempre que totes les nacions són grans, no per allò a lo que s’oposen, sinó per allò que estàn a favor>>. (President John F. Kennedy, 15 de gener 1963).

   Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent:wJyb9R_TL8M

————————————————————————————-

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

   *LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Entre els universitaris catalans de formació montpellerina, figurà Arnau de Vilanova, que hi exercí, a més, la docència mèdica durant deu anys (1289-1299). Àdhuc en època moderna, sobretot arran de la suspensió de la universitat de Barcelona per Felip V!!!, hi hagué presències catalanes. (Ulisses).

   *LA PREGUNTA de la setmana.- Quina carta universitària atorgà l’any 1300, Jaume II ‘el Just’, a la ciutat de Lleida?

   *EL LEMA de la setmana.- “El riure compartit és un acte d’amor més íntim que qualsevol altre”. Oswald Wynd.

————————————————————————————- 

<<Tota nació té el dret de governar-se per ella mateixa, de ser lliure de la imposició i coacció externa, d’emmotllurar la seva pròpia economia i la seva societat d’acord amb la voluntat del seu poble>>. (President John F. Kennedy).

   Tant de parlar, parlar i parlar i tant costa d’entendre això!

    Perquè el camí cap a la independència ja ha començat. La majoria dels ciutadans de la nació catalana -cada vegada en major nombre-, volen sortir d’aquest Estat espanyol amb un govern del ‘Partido Popular’, amb poder absolut, -cada vegada més totalitari i autoritari- que té com a principi fonamental -els fets continuats per testimoni- l’afogament econòmic, social i polític d’aquesta nació. Ho estem veient amb la descarada actuació contra la llengua catalana a València i a les illes Balears. La volen fer desaparèixer. Ja no es pot confiar amb les Lleis Orgàniques aprovades pel Congrés, el Senat i sancionades pel rei. I els Estatuts d’Autonomia són Lleis Orgàniques. Amb l’excusa de la crisi econòmica provocada pel món econòmic dominat per part de la dreta i l’ultradreta que dóna suport al capitalisme salvatge i a tota especulació possible amb un frau fiscal i fugida de capitals en augment, es dirigeix la governació nacionalista espanyola cap a una dictadura encoberta. Ja hem vist el despreci amb que Rajoy i els jerarques del ‘Partido Popular’ arraconen Catalunya. Fins i tot, pel que veiem, contesten i comenten els components de l’actual Govern espanyol -amb supbèrbia i poder absolut- en aquest pressupost de la misèria i subdesenvolupament -retorn cap a el franquisme- ignoren la liquidació del deute i redueix dràsticament la inversió pública en territori català, i el converteix en el més castigat de l’Estat. ¿És per què a la nació catalana no hi taca el color blau? ¿És per què el ‘Partido Popular’ que governa gairebé a tota Espanya, amb poder absolut, no governa a Catalunya? ¿És per què a Catalunya no li queda cap més remei que la independència -cada vegada hi han més convençuts- davant el tracte que rep? ¿Creu algú que la nació castellana no hauria sortit ja de l’Estat espanyol si fos tractada a puntades de peu com a Catalunya?

   Més de 16 mil milions d’euros provinents dels impostos dels ciutadans de Catalunya, surten cap a Espanya i no tornen. Un 9 per cent del PIB català. Espoli fiscal únic al món. Ara, en el pressupost espanyol, ni es paguen els deutes ni l’Estat compleix amb la inversió pública que marca l’Estatut. A Catalunya que anualment li treuen més de 16 mil milions d’euros que s’en van cap a l’Espanya -de què s’en fan?-, és amb diferència el territori més castigat pel que fa a la promoció d’infraestructures.

   Incompliments per part del Govern espanyol

   Al pressupost no s’hi inclou el deute acumulat per la disposició addicional tercera de l’Estatut(Llei Orgànica constitucional) -759 milions d’euros de la liquidació del 2008 i 219 del 2009-, sinó que, a més, la inversió pública que aquest any destina Catalunya serà només de 1.403 milions, l’11,1% del total, quan hauria de ser l’equivalent al PIB català; és a dir, el 18,7%. Falten més de 900 milions d’euros per complir la xifra que estableix l’Estatut. A la casella de “compliment d’estatuts d’autonomia en matèria d’inversions”, on l’any passat hi havia 950 milions -a repartir entre Catalunya, Andalusia, Aragó, Castella i Lleó i Balears- ara hi ha un zero.

   Més de 2.000 milions d’euros menys, en inversió estatal

   Segons que explica el diari El Punt“el govern de la Generalitat no pot esperar, doncs, cap ingrés addicional pel fet que hagin desaparegut més de vuit punts en inversió estatal que, a la pràctica, suposen més de 2.000 milions d’euros. En conjunt les grans infraestructures resultaran força afectades, com ara les obres destinades al corredor del Mediterrani, que, segons constataven els diputats de CiU Pere Macias i Josep Sánchez Llibre, en aquests comptes ha acabat de quedar palès que el PP no té cap intenció que sigui un eix prioritari”. També, l’Estat deixarà de transferir uns 4.150 milions d’euros en inversió i també en polítiques socials.

   “El pressupost queda on queda…”

   D’aquesta manera ho explica, Montse Oliva, en el Punt Avui: <<En el pecat hi va la penitència. El govern català es va refiar de l’executiu de Mariano Rajoy “perquè és més seriós- en comparació, s’entén, amb els incompliments de Zapatero-, i, en la primera oportunitat que ha tingut per demostrar-ho -en els comptes estatals pel 2012-, aquest ha decidit girar l’esquena a Catalunya. El misteri ha quedat al descobert: ni es paguen els deutes ni l’Estat compleix amb la inversió pública que marca l’Estatut. De fet, el PP no ha tingut cap contemplació i Catalunya és amb diferència el territori més castigat pel que fa a la promoció d’infraestructures>>.

   Per la seva banda, el ministre d’Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, va respondre davant la premsa: “El pressupost queda on queda; no és el moment de finançar més despesa”resposta que em recorda a aquells mestres de la nació castellana, enviats per la dictadura franquista a Catalunya, amb la finalitat de la “castellanización” a la força de les nenes i nens catalans. Doncs si el pressupost “queda on queda”, no cal que sigui discutit en el Congrés de Diputats i el Senat. Tenquin les dues cambres i que el ‘Partido Popular’ -amb poder absolut-, ho aprovi tot per unanimitat via decrets llei.

   És ben clar que si l’Estat espanyol, pel que fa a Catalunya, no paga els deutes ni compleix amb la inversió pública que marca l’Estatut d’Autonomia, Llei Orgànica dintre la Constitució, també Catalunya podria no complir amb l’Estat espanyol i començar a recaptar els impostos dels ciutadans de Catalunya, mitjançant les Delegacions de Recaptació d’Impostos de la Generalitat. Que els impostos dels ciutadans de Catalunya es quedin a casa i no en surtin, com ara, més de 16 mil milions d’euros per a no tornar, un abusiu 9 per cent del PIB català. Quan la Generalitat de Catalunya demana, una i altra vegada, al govern de Madrid, un pacte fiscal per evitar l’afogament económic i social de Catalunya i tractar de forma democràtica d’esmenar l’abús actual, el govern de Madrid amb un menyspreu absolut no en vol saber res. Aquest fet tant greu per part d’un Estat espanyol que es considera democràtic i europeu -Espanya ocupa el darrer lloc d’Europa i amb més d’un 23 per cent d’atur- recorda, només com a testimoni històric, la independència de Cuba, ‘la joya de la Corona’, després de la manca d’efectivitat i realisme d’una tardana i no veritable autonomia, insuficient, amb incompliments constants, -hi van haver quatre projectes d’autonomia- que, finalment, van abocar a una guerra atroç dirigida pel general Valeriano Weyler, enviat pel govern central de Madrid. Weyler, amb un quart de milió de soldats al seu comandament, volia acabar la guerra en un periode de 24 mesos. El resultat final va ser la independència de Cuba -‘la joya de la Corona’- i la pèrdua de Puerto Rico, Filipinas i Guam. Només com a testimonis de la història.

   D’aquesta manera l’Estat espanyol li paga a Catalunya després de les enormes retallades que ha fet i està fent en sanitat, educació, cultura, serveis públics, sous dels funcionaris…, això si, mirin i comparin les assignacions a la Casa Reial i al ministeri de Defensa.

     Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:HxPLBQsI9Ts

————————————————————————————- 

El Deure i la Glòria

<<Tota nació té el dret de governar-se per ella mateixa, de ser lliure de la imposició i coacció externa, d’emmotllurar la seva pròpia economia i la seva societat d’acord a la voluntat del poble>>. (President John F.Kennedy, 20-02-1963, Universitat de Costa Rica, Sant José).

     <<Allò que Franklin Roosevelt deia al poble americà en els anys trenta vos ho repeteixo ara: aquesta generació d’americans -la vostra generació- té una cita amb el destí. Estem consagrats a tres principis fonamentals en aquest hemisferi en l’Aliança per el Progrés.

   El primer, és el dret de tota nació de governar-se per ella mateixa, de ser lliure de la imposició i coacció externa, d’emmotllurar la seva pròpia económia i la seva societat d’acord a la voluntat del poble.

   El segón, és el dret de tot ciutadà individual a la llibertat política; el dret d’expressar les seves pròpies opinions, d’adorar Déu segons les seves creences, d’escollir el govern que els guiï, i de no acceptar-lo quan ja no serveix per les necessitats de la nació.

   I tercer, el dret a la justícia social, el dret de tot ciutadà a participar en el progrés de la seva nació. Això vol dir terra per els sense terra i educació per els qui s’els hi  nega avui dia en aquest hemisferi. Vol dir que les institucions caduques que perpetuen els privilegis han de deixar el pas lliure. Vol dir que tant els rics com els pobres han de compartir la càrrega i l’oportunitat de construir una nació…>>.

   Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent: TuW4oGKzVKc    

————————————————————————————-

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

   * LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- L’historial docent de la ciutat de Montpeller tenia origen en la seva escola de medicina, de vida florent en el decurs del segle XII, convertida en centre multidisciplinari i en universitat, l’any 1222, el privilegi de la qual fou refermat pel papa Gregori IX, en 1289. (Ulisses).

   *LA PREGUNTA de la setmana.- Saben el nom d’un destacat universitari català de formació montpellerina?

   *EL LEMA de la setmana.- “Si no t’ha sorprès res estrany durant el dia és que no hi ha hagut dia”. John Archibald.

————————————————————————————-

    “Visitam el mestre jubilat de 64 anys Jaume Bonet a l’espai de cultura Can Alcover, on des de dijous passat fa vaga de fam per defensar “la nostra llengua”. En arribar al trobam amb dos companys de Jubilats per Mallorca, el president, Maties Oliver, i Tomeu Amengual, que en unes setmanes també s’afegirà a la vaga de fam”. dBalears.cat. Clara Giner/07-03-2012/. Foto: C.G.

————————————————————————————-

   Un meu company que algunes vegades ha visitat Eivissa de les illes Balears -Països Catalans-, m’explicava que són ben poques les persones que parlen la llengua catalana, gairebé es poden comptar amb els dits. Cal recuperar la força perduda! Podria ser que a l’Alguer el parlessin més persones, per això els van a visitar tants ciutadans del Principat i dels Països Catalans. Es bo que els catalans -tot aquell ciutadà que viu i treballa a la nació catalana- donem suport mitjançant l’indústria, el comerç i el turisme -mai només amb el turisme-, a aquelles comunitats que parlen i protegeixen la nostra llengua comuna en lloc de les que, retornant a les dictadures dels generals Primo de Rivera i Franco, fan tot el possible per el seu menyspreu i extinció. La premsa d’aquí i de fora en va plena aquests dies dels fets de Mallorca, on Jaume Bonet, membre de Jubilats per Mallorca, ha portat a terme durant 26 dies una vaga de fam a favor de la llengua catalana -la dignitat de la llengua- i en contra la política lingüística del Govern Bauzá (Partido Popular). La massiva manifestació en defensa del català que es va fer recentment a Palma, amb l’assistència d’unes 50.000 persones, és una mostra de la gravetat de la situació que està passant la nostra llengua i que s’ha agreujat des que el ‘Partido Popular’ governa Espanya -no a Catalunya- amb poder absolut. Un altre jubilat, Tomeu Amengual, ha endegat la mateixa forma de protesta agafant el testimoni de Jaume Bonet que ja havia perdut més de vint quilos. Dos herois al costat d’un gran país i d’un gran poble, en defensa de la nostra mil.lenària i estimada llengua identitat imbatible dels Països Catalans.

   Quan el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, i altres ministres del ‘Partido Popular’ seuen al costat de mandataris i responsables polítics europeus, no sé que deuen pensar quan ciutadans de l’Estat autonòmic espanyol, han de fer vagues de fam i manifestacions -50 mil persones a Palma- per salvar a una de les llengües més importants d’Europa i que parlen més de 10 milions de persones. Un idioma ja prohibit, perseguit, castigat i volgut fer desaparèixer per les dictadures dels generals Primo de Rivera i Franco. “Si eres español, habla español” va fer escriure el règim franquista a les façanes de les llars catalanes i “polaco de mierda”, entre altres insults i menyspreu cap a els catalans pronunciats per part d’un nacionalisme espanyol representant de la mediocritat, autoritarisme i totalitarisme. I segueix la persecució quan el ‘Partido Popular’ va presentar recurs davant el Tribunal Constitucional espanyol, caducat, contra la reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, revisada pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovada pel Parlament de Catalunya, el Congrés de Diputats, el Senat, sancionada pel rei d’Espanya i referendada pels ciutadans de Catalunya, i, posteriorment, contra la Llei d’Educació, la del Cinema i la immersió lingüística que és un exemple d’educació integradora i d’igualtat d’oportunitats. Una mofa vers el que ha de ser una veritable autonomia: governar-se per les seves lleis.

   Es veu de manera diàfana la fòbia dels mandataris del ‘Partido Popular’ contra el catalanisme de la llengua, social, polític, progressista, educacional, autonòmic i humà -això ho veuen a Europa i al món-, quan és, precisament, la llengua espanyola/castellana la que té una influència i pes enorme. És el cas de Catalunya on la majoria dels diaris són en castellà, revistes, emissores de ràdio i televisió, cinema…És una evidència la força de la llengua espanyola/castellana -parlada per més de 400 milions de persones i que és idioma oficial en 21 països-, per damunt de la llengua dels Països Catalans. Tot i així els fa nosa l’idioma de la nació catalana, protegit per la Constitució i l’Estatut d’Autonomia.

   La vaga de fam per la nostra llengua comuna i identitària portada a terme per Jaume Bonet, membre de Jubilats per Mallorca, i que ara segueix Tomeu Amengual, ha servit per posar de manifest el rebuig ciutadà que genera la política del Govern del ‘Partido Popular’ que, entre d’altres coses, ha modificat la Llei de la funció pública i ha eliminat el requisit de conèixer el català per obtenir una plaça a l’administració. Però, què és això? Com s’han atrevit a modificar aquesta Llei? Però, en quin temps viuen? Es pensen que viuen a Madrid? No és d’extranyar la manifestació a Palma amb l’assistència de 50.000 persones. I les que vindran! No veuen, home, que si el català és la llengua pròpia i oficial a les illes Balears, els funcionaris han de dominar-la!!! És qüestió d’ètica social, professional i de respecte cap a els drets civils. No veuen que els ciutadans de les illes Balears que es dirigeixin a les diferents administracions, en la llengua pròpia de les illes -el català- han de ser tractats amb el mateix idioma! I tant que és imprescindible -molt més a les illes Balears- el requisit de conèixer el català per obtenir una plaça a l’administració! Tornin a modificar el que mai havien d’haber modificat.

     Jaume Bonet, membre de Jubilats per Mallorca, deixa, després de 26 dies, la vaga de fam per la nostra estimada llengua catalana, però Tomeu Amengual el relleva. Que tot el món ho sàpiga!

   Mentre, un 23 per cent d’atur a Espanya, el més gran d’Europa.

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: jRM1GwxSyOI 

————————————————————————————-

 El Deure i la Glòria

   ” La gran avantatge dels americans consisteix en ser capaços de cometre errors que es poden reparar més tard” (De Tocqueville, 1835).

    El 13 de març de 1963, el president John F. Kennedy, senyalava: <<Davant l’edifici dels arxius hi ha una estàtua i als seus peus hi figura escrit: <<El passat és el pròlog>>. No necessàriament; i és perquè en els anys seixanta no volem veure el passat com a pròlog i per això hem avançat les nostres propostes…<<La gran avantatge dels americans -va escriure De Tocqueville el 1835– consisteix en ser capaços de cometre errors que poden reparar més tard>>. A això hi afegiria el fet de que la gran avantatge de la comprenssió ‘a posteriori’ radica en que apliquem les seves lliçons per mitjà de la previsió del futur. Si aquesta nació pot aplicar la lliçó i reparar els errors dels darrers cins anys; si podem atenir-nos als fets i deixar a un costat aquelles coses que veritablement no són apropiades a la situació, després, amb tota seguretat, aquest país pot aconseguir els seus objectius…>>.

   Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent:e4i6_15kgoo

————————————————————————————-

   El naixement d’una nació. Què és Catalunya

   * LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Montpeller fou cèlebre a tot Europa com a ciutat universitària, sentida com a pròpia pels homes d’estudis catalans. La senyoria de Montpeller, fundada vers l’any 1000, havia entrat, a la primeria del segle XII, a l’òrbita dels sobirans de Barcelona i, en virtut del matrimoni de Maria de Montpeller i el rei Pere I, del 1204, havia arribat a fer part de llur heretatge. (Ulisses).

   * LA PREGUNTA de la setmana.- De quina manera va tenir origen l’historial docent de la ciutat de Montpeller?

   * EL LEMA de la setmana.- “Fer patir és l’única manera d’equivocar-se”. Albert Camus.

————————————————————————————-

    <<Deixeu que els nens s’acostin a mi, no els ho impediu, perquè dels que són com aquests és el Regne de Déu. Jo vos asseguro: aquell que no rebi el Regne de Déu com a nen, no hi entrarà.>> “I abraçava els nens, i els beneïa posant les mans sobre d’ells”. (Mc 10, 14-16). Aquestes paraules les deia Jesús a Judea, a l’altra banda del Jordà.

   Unes altres paraules que, mai per mai, ningú no podrà entendre: “Si jo moro, pitjor per a mi, però aniré al paradís…”. Les va dir Mohamed Merah, l’autor confés de la matança de Tolosa de Llenguadoc, que va enregistrar amb una càmera el seu atac contra l’escola jueva en qué van morir un professor i tres alumnes, així com l’assassinat a Montalban dels paracaigudistes de l’exèrcit francés.

   Qui mata d’aquesta manera tres infants que eren la representació absoluta de la inocència, bonesa, efecte, tendresa i el somriure de la vida; allò que més estimaven els seus pares i avis i que, perquè els seus fills i néts poguessin viure, haguessin ofert gustosament la vida pròpia, no pot anar a cap paradís. Tampoc hi poden anar, de cap manera, els qui bombardeixen a poblacions civils aliens a objectius militars i miserables guerres, assassinant a dones, homes, ancians i nens. Allà on no hi ha seny, hi campa la violència i aquesta duu més violència. Maleït sigui, per sempre, el complexe militar industrial. De la mateixa manera ho siguin els provocadors de tantes guerres en les que són maltractats, ferits i assassinats tants nens i nenes. Hi ha cínics mandataris que s’emplenen la boca parlant de pau, però consenteixen que en els seus països es fabriquin i venguin armes que serveixen per matar en aquestes maleïdes guerres.

   Molt bé ho va proclamar el reverend Martin Luther King Jr., el 10 de desembre de 1964, a Oslo amb motiu del lliurament del Premi Nobel de la Pau: <<Tinc la gosadia de creure que els pobles d’arreu poden tenir diàriament tres àpats per al seu cos, educació i cultura per a la seva comprensió i dignitat, igualtat i llibertat per als seus esperits. Crec poder reedificar el que els homes han destruït. Crec també que la humanitat un dia es doblegarà davant l’altar de Déu i serà coronada amb el triomf sobre la guerra i el vessament de sang, i la bona voluntat no violenta proclamarà el seu regne sobre la terra. “I el lleó i l’anyel jauran l’un al costat de l’altre en harmonia. I cadascun viurà sota la seva vinya i figuera i ningú els espantarà.>> “Encara crec que vencerem”. I així va ser. La victòria de Martin Luther King Jr., ha estat apoteòsica.  

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:Io7k-RMHEA4

————————————————————————————-

El Deure i la Glòria

Un president sense por i molt estimat pel seu poble

 “5000 nens indis sense escola”

El 5 de febrer de 1963, el president John F. Kennedy, va enviar un missatge de 10.000 paraules al Congrés, sobre les malalties mentals. El 7 avisava als seus compatriotes: <<Recordem cada matí i cada nit el consell del meu paisà de Boston, el reverend Phillips Brooks: <<No demaneu una vida fàcil. ¡Pregueu per ser homes forts! No demaneu feines iguals a les vostres possibilitats. Demaneu força per reptes difícils>>.

El 8 de febrer va dedicar altres 8.000 paraules al problema de millorar la salut de la nació; el 14, 8.000 paraules a la joventut, i el 21, 12.000 paraules a les necessitats dels ciutadans ancians de la nació. El 5 de març va dir a una delegació que representava als indis americans: <<Sé que quan em vaig fer càrrec de la presidència, una de les coses que em van preocupar més era el fet de que hi havia prop de 5.000 nens indis que no tenien escola a on anar. Ara hem construït aules per gairebé 7.000 en els dos darrers anys>>.

El 14 de setembre de 1963, a Bismarck, Dakota del Nort, Robert Kennedy, Fiscal General dels Estats Units, va reconèixer davant el Congrés d’Indis Americans que els nens indis rebien una educació insuficient, que els indis estaven mal allotjats, tot sovint sense feina, i que la seva situació sanitària era la pitjor de qualsevol grup racial dels Estats Units. Va denominar la situació dels indis com <<tràgicament irònica>> davant del fet de que eren l’únic grup del país que tenien el dret d’anomenar-se <<els primers americans>>.        <<Els primers americans dels Estats Units, són ara els    últims>>. (Robert F. Kennedy).

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent:1yRR08eqoLo

————————————————————————El naixement d’una nació.Què és Catalunya

*LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- D’ençà del segle XIII i per concessió reial, es constituí un consell restringit integrat pels consellers o jurats, els quals eren elegits pels mateixos prohoms. El règim municipal fou semblant a totes les ciutats dels regnes de la Corona: batlle o justícia, magistrats locals i Consell. A Barcelona, el govern municipal era constituït per dos organismes: el trentenari, un consell reduït encarregat de les funcions executives, i el Consell de Cent que progressivament esdevingué merament consultiu. A Ciutat de Mallorca, existí també un organisme doble de govern: el Gran i General Consell i un Consell Menor o Consell de Trenta, que actuava com a diputació permanent. (Ulisses).

* LA PREGUNTA de la setmana.-  Per quin motiu Montpeller fou cèlebre a tot Europa?

*   EL LEMA de la setmana.- “El millor remei contra la tristesa és aprendre alguna cosa”. M.H. White.

———————————————————————–

Discriminació, separació, segregació i violència racial als Estats Units d’Amèrica. (Anys seixanta).

   Representants del ‘Partido Popular’ a Catalunya,  -es van presentar a les eleccions municipals a Sabadell a la llista del PP-, volen fer comparacions i parlar del racisme als EUA, doncs parlem-ne! La immersió lingüística, únic i alabat sistema pedagògic mitjançant el qual totes les nenes i nens fills de tots els ciutadans de Catalunya i de la nació catalana, aprenen bé la nostra mil.lenària llengua; la immersió lingüística que ha estat capaç d’integrar i mai separar als nens i nenes de tots els ciutadans de Catalunya, -com a en tot gran país ens em barrejat- i amb igualtat d’oportunitats; la immersió lingüística que fa possible que tots els joves finalitzin els seus estudis sabent el català i el castellà -dient Madrid i no pas ‘madriz’; ‘insertado’ i no pas ‘insertao’; ‘los macarrones’ i no pas ‘lo macarrone’; ‘avión’ i no pas ‘avionc’…-,entre altres barbaritats d’expressió que fan mal bé la llengua castellana; la immersió lingüística que lluita per salvar la llengua catalana -la nostra identitat més important-, davant l’enorme pressió del castellà sobre Catalunya, -diaris, revistes, llibres, emissores de ràdio, televisions, cinema, emigrants -gràcies per l’esforç que fan molts d’ells per aprendre el català-, l’Administració central totalment castellanitzadora del ‘Partido Popular’, amb poder absolut; la pressió d’una llengua parlada per 500 milions de persones arreu del món i que és llengua oficial a 21 països, doncs bé, la feble immersió lingüística de la llengua catalana no només els fa nosa, sinó que alguns l’equiparan amb el racisme als EUA.

La nostra immersió lingüística. Un país de i per tots. Aprenentatge, sabiduria, tolerància, democràcia, salvar la llengua catalana i dominar molt bé, de forma progressiva, el català i el castellà. Aprendre i treballar per a la creació d’empreses, ser bons empresaris, bons treballadors i donar feina per acabar amb l’atur. 

   Ho hem llegim al diari El Punt Avui -10/3/12-, “Una de les mares que ha portat el model d’immersió lingüística de l’educació catalana als tribunals, Consuelo Santos, va comparar-lo ahir amb la discriminació i separació racial als EUA”. <<Que és un sistema que s’ha votat al Parlament? Doncs molt bé. A principis del segle XX, parlaments amb majories absolutes als Estats Units votaven lleis a partir de les quals els negres no podien seure als autobusos amb els blancs>>,  “va deixar anar Santos en una entrevista a ‘El Matí de Catalunya Ràdio'”. Segons que explica el diari El Punt Avui, “la família de Santos, que va arribar a Catalunya fa dotze anys i que es va presentar a les eleccions municipals a Sabadell a la llista del PP, és una de les que va dur la llengua d’escolarització a un jutjat contenciós administratiu”. Doncs bé, comparem amb el racisme als Estats Units ara que, amb molta antelació, ja ha començat la campanya electoral ‘permanent’ del ‘Partido Popular’, amb poder absolut.

 Violència racial als EUA. Any 1963

 Mirin, el meu nét, porta els cognoms de Figueras i Rodríguez; els meus nebots, els de Figueras i Díaz; els de la meva dona, Roigé i García. Tots aprenen, estudien, llegeixen, escriuen, parlen en català i castellà. Conviuen amb nens i joves de diferents països, races i religions. Aniran a la universitat, treballaran en empreses privades -treballar en el funcionariat espanyol se n’ha fet abús flagrant, es menysprea l’empresa privada i com a càstig un 24 per cent d’atur-, dominen i dominaran amb perfecció el català i el castellà. La immersió lingüística ens ha portat sabiduria, capacitat d’aprenentatge de llengües, integració i convivència, tolerància, democràcia, autonomia i universalitat. Hi ha, però, qui ho vol comparar amb la discriminació i separació racial als EUA. Comparem-ho.

   “polaco de mierda”

   Vam dedicar tot un ‘post’, 18/2/12, a parlar del tema, i feiem referència a la crònica del diari El Punt Avui, 28/1/12. <<A l’aeroport del Prat no s’hi pot parlar en català, si més no davant la Guàrdia Civil, i si es fa es corre el risc d’acabar en un habitatge minúscul, acompanyat de dos agents tractant-te de ‘polaco de mierda’ i agredit per un d’ells>>.

   “¡Ay, que gracia, que quiere que le atiendan en valencino!”

   Ho explicàvem al ‘post’ del dia 25/2/12 fent referència a la crònica del diari El Punt Avui, 17/1/12. “Desatès per parlar català en un centre de salut valencià”. <<Jesús podria haver canviat de llengua i tot haguera resultat més fàcil. Però no ho va fer, es va mantenir fidel al valencià/català. Era el dia de Reis, tenia 38º de febre i malestar general i va decidir anar d’urgència a l’ambulatori del seu poble, Crevillent. Ja en la consulta, el metge li va demanar que es passara al castellà, però Jesús no ho va fer. El veí de Crevillent no només va haver de suportar la manca d’atenció sanitària, sinó que va ser objecte d’escarni per part de la zeladora de guàrdia per la seua fidelitat lingüística, com consta en la reclamació. “¡Ay, que gracia, que quieren que le atiendan en valencino!”.

   ‘el cas d’Espolla’

      Rafael Ribó, síndic de greuges, estudiarà “amb contundència” el cas d’un veí d’Espolla, Alt Empordà, que ha denunciat la Guàrdia Civil per coaccions per haver-los parlat en català.

   “¡he firmado contra Catalunya!”

   A Catalunya, cada vegada més asfixiada, es promou la necessària reforma de l’Estatut d’Autonomia. El ‘Partido Popular’, amb campanya electoral permanent, organitza a tot Espanya una campanya de recollida de signatures en contra de l’Estatut. Prova contundent de la falsa autonomia de Catalunya. Un periodista li va preguntar a una senyora què havia signat?, “¡contra Catalunya!, va contestar ella. Ho tenen gravat a Catalunya Ràdio. També va tenir lloc un boicot contra els productes catalans. Va ser sonat el cas d’Endesa, ara empresa estrangera, i Gas Natural. Tot i que la reforma de l’Estatut va ser revisada pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovada pel Parlament, el Congrés, el Senat i el rei va sancionar aquesta Llei Orgànica, ‘referendada’ pels ciutadans de Catalunya, el ‘Partido Popular’ va presentar recurs davant el Tribunal Constitucional espanyol, caducat. Quatre anys de debat deplorable i amb continuades recusacions, per emetre una sentència que va confirmar Catalunya com una ‘gestoria’ de l’Estat espanyol, no com una veritable autonomia que vol dir ‘governar-se per les pròpies lleis’. Dos milions de ciutadans de la nació catalana van sortir al carrer per expressar la seva protesta i indignació. Posteriorment, nou recurs del ‘Partido Popular’, en campanya electoral permanent, en contra la Llei d’Educació de Catalunya, una altra prova evident de l’autonomia de ‘pandereta’ de Catalunya. El ‘Partido Popular’, amb poder absolut, aconseguit gràcies a la seva campanya permanent per posar Espanya en contra de Catalunya. La ‘fòbia’ contra la nació catalana per part de la mediocritat i agressivitat del nacionalisme espanyol.

   Els ‘Kunta Kinte’…

   L’enorme xifra de 17 mil milions d’euros que surten dels impostos dels ciutadans de Catalunya i no tornen. Gairebé un 9 per cent del PIB català. Espoli fiscal únic al món. Cap a on van? Què s’en fa d’aquests 17 mil milions? Són per pagar els sous del 40 per cent de funcionaris d’algunes ‘regiones’ espanyoles? Mentre, a Catalunya, una cascada de retallades en sanitat, educació, serveis públics, institucions, sous…i, ara, nous impostos només per Catalunya…

   A més, l’encalçament continuat contra l’ensenyament de la llengua catalana davant l’enorme pressió i superioritat del castellà que gaudeix de tot el suport del Govern de l’Estat. Després de 35 anys de democràcia i d’un Estat anomenat de dret, amb un règim de monarquia parlamentària i constitucional, encara, encara, encara!!! “polaco de mierda”?

     “Discriminació i separació racial com als EUA?” De part de qui?

   Si tenen a bé, poden puntejar les direccions de vídeo següents:OBVKS2nvsME, jkAyRyEG0rU

————————————————————————————-

      El Deure i la Glòria

   <<Aquest país no es pot permetre el luxe de ser ric materialment i espiritualment pobre>>.

   <<La reducció de tributs, per si mateixos, no es suficient per reforçar la nostra societat, per proporcionar oportunitats als 4 milions d’americans que neixen cada any, per millorar les vides de 32 milions d’americans que viuen en els ravals de la pobresa. La ‘qualitat’ de la vida americana ha de mantenir-se  amb la ‘qualitat’ dels bens materials. Aquest país no es pot permetre el luxe de ser ric materialment i espiritualment pobre.

   <<Per això mateix, limitant el cost pressupostari dels programes existents per mantenir-lo dintre dels límits que he senyalat, és a la vegada possible i necessari adoptar altres noves mesures que no ens podem permetre retrassar. Aquestes mesures es basen en una sèrie de premises fonamentals, reunides sota quatre epígrafs relacionats entre si:

   <<Primer,  necessitem enfortir la nostra nació invertint en la nostra joventut…>>.

   <<Segon, necessitem enfortir la nostra nació salvaguardant la seva salut…>>.

   <<Tercer, necessitem enfortir la nostra nació protegint els drets bàsics dels seus ciutadans…>>.

   <<Quart, necessitem enfortir la nostra nació fent el millor i més econòmic ús dels seus recursos i disponibilitats…>>.  

   <<Com va dir Thomas Jefferson, <<anem cap a endavant deixant la por a popa>>.

   (Del darrer missatge sobre l’Estat de l’Unió al Congrés del Estats Units, 14 de gener 1963).

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: 3oR-JsuZxzI

————————————————————————————-

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

   * LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Pel que fa a l’administració local, els primers rudiments de govern municipal foren les assemblees formades pels veïns principals o prohoms, presidits pel batlle, representant del rei o del senyor. 

   * LA PREGUNTA de la setmana.- Com fou el règim municipal?

   * EL LEMA de la setmana.-  “La fe no et fa feliç, només et fa més feliç”. Martin Gardner.

————————————————————————————-