És just que el govern de la Generalitat de Catalunya miri per la pobresa energètica.

I les altres nacions d’Espanya, autonomies o ‘regiones’que fan?

 

(Imatge: directa.cat)

Els 7.600.000 ciutadans de Catalunya i moltíssims d’Espanya no poden acceptar de cap manera que un grup de governants del ‘Partido Popular’, puguin sentir aquest menyspreu no només vers el Parlament de la nació catalana, sinó cap a els seus ciutadans. El fet és d’una gravetat extraordinària i posa en evidència, un cop més, la manca de sensibilitat per part dels governants del ‘Partido Popular’ cap a les persones més pobres que pateixen, com a conseqüència de la manca de recursos econòmics. I, en aquest cas, -entre altres- les famílies en situació de vulnerabilitat que no podran restar protegides del tall de subministrament de llum i gas entre els mesos de novembre i març. Un menyspreu que no es pot acceptar envers les persones i famílies consumidores amb una mancança de recursos econòmics.

 (Imatge: blocs.mesvilaweb.cat)

 

 

Cridar, renyar, amenaçar, atemorir, sempre al Tribunal Constitucional! ,i, sense capacitat de diàleg polític i social en una democràcia -veritable democràcia?-del segle XXI.

La nació catalana, només compta a l’hora de ser ‘pagadora’?  

En un país amb un atur de més del 24 per cent i un milió de llars sense ingressos costa molt d’entendre que s’hagi suspès un decret justament quan vénen els mesos més freds i de consum energètic imprescindible. El govern espanyol del ‘Partido Popular’ va portar el decret llei sobre pobresa energètica de la Generalitat de Catalunya al Tribunal Constitucional -sempre contra Catalunya?-, segons el qual decret prohibeix tallar el subministrament de gas i electricitat durant els mesos de novembre a març, per impagament, a la gent sense recursos. I el Tribunal Constitucional n’ha suspès cautelarment el decret i, per tant, de moment, queda sense efecte. Fets com aquest fan reconsiderar els vots dels ciutadans en les pròximes eleccions municipals, autonòmiques i generals i, la força del poble per acomiadar els polítics governants. (Imatge: blogs.elpunt.cat).

 Els qui tenen la paella pel mànec i el mànec també i que el govern central els hi ho consenteix

 

Els més vulnerables no podran tenir l’ajuda que preveia el decret de pobresa energètica que va aprovar l’any passat la Generalitat. El Tribunal Constitucional -sempre contra Catalunya?- va suspendre cautelarment la reforma de la llei del Codi de Consum de Catalunya, ja que va admetre el recurs que va presentar el govern de Rajoy contra la modificació del codi esmentat.

 

 Mariano Rajoy amb el presidente del Tribunal Constitucional, Francisco Pérez de los Cobos. La seva militància en el ‘Partido Popular’, el ja president del Tribunal Constitucional va admetre aquest fet -que no havia revelat en la seva compareixença anterior al Senat- davant el Ple del Tribunal Constitucional, òrgan que va avalar la inexistència de cap incompatibilitat amb el càrrec d’acord amb la Llei orgànica del Tribunal Constitucional. Davant el Ple va negar que hagués incorregut en una violació de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional, tot i haver mantingut la seva militància en aquest partit un cop elegit magistrat del TC, ja que la referida llei prohibeix expressament mantenir només llocs d’alta direcció de partits polítics, no la seva militància. Així i tot, tres associacions de jutges van demanar la seva dimissió, a l’entendre que el seu accés al càrrec es va produir de manera il.legal i que suposa un desprestigi de la institució i de la judicatura. (Imatge: www.elperiodico.com).

El Govern de la Generalitat de la nació catalana, demana al Tribunal Constitucional l’aixecament immediat de la suspensió del decret de pobresa energètica

 

Pobresa energètica i unes xifres

 

Ho llegim a la secció ‘Anàlisi’ del rotatiu ‘El Punt Avui’: <<Endesa, pagarà un dividend extraordinari als seus accionistes de 7.765 milions d’euros, i abans de final d’any, en pagarà un altre, també d’extraordinari, de 6.811 milions d’euros, que fa un total de 14.606 milions, que suposa una rendibilitat per dividend del 46%. I, com que la italiana Enel és la propietària del 92% d’Endesa, s’emborsarà per dividends 13.400 milions.>>

<<El dividend d’Endesa, per exemple, és igual a la suma dels pressupostos per el 2014 de les conselleries d’Economia i Coneixement, el d’Ensenyament, el de Salut, i el de l’Interior junts.>>

Segons un comunicat de la ILP Emergència Habitacional i Pobresa Energètica -APE, <<Aquesta situació contrasta amb els grans beneficis obtinguts per entitats financeres (7.674 M Euros durant 2013 per part de Santander, BBVA, Caixabank, Popular i Sabadell) i empreses de subministraments (7.639 M Euros entre Endesa, Gas Natural-Fenosa, Iberdrola, EON Espanya i EDP durant els tres primers trimestres)>>.

Cal recordar, igualment, que des que va començar la crisi les administracions públiques han transferit al voltant de 165.000 M Euros a les entitats financeres, sense demanar res a canvi.

 

Sempre contra Catalunya. Sempre al Tribunal Constitucional. El govern espanyol del ‘Partido Popular’, també interposarà un recurs al Tribunal Constitucional contra l’impost sobre dipòsits bancaris

 

L’ofec econòmic a les Autonomies Constitucionals és tant i tant proporcional com la delera de que aquestes desapareguin, per part del govern central, centralista, nacionalista espanyol i amb poder absolut del ‘Partido Popular’, en una Espanya que és un conjunt de pobles que formen una nació de nacions constretes i amargades.

El govern espanyol ja va portar el decret llei sobre pobresa energètica de la Generalitat de Catalunya al Tribunal Constitucional, segons el qual prohibeix tallar el subministrament de gas i electricitat durant els mesos de novembre a març, per impagament, a la gent sense recursos. I el Tribunal Constitucional n’ha suspès cautelarment el decret i, per tant, de moment, queda sense efecte. De moment, també, molts ciutadans poden quedar congelats.

Ara, una altra vegada, el govern espanyol també interposarà un recurs al Tribunal Constitucional contra l’impost sobre dipòsits bancaris. El consell de ministres espanyol va acordar interposar recurs d’inconstitucionalitat contra la llei catalana referent a l’impost sobre dipòsits en les entitats de crèdit. Impulsada pel govern de la Generalitat de Catalunya el desembre del 2012, -Autonomia Constitucional de pantomima- la llei -que ja existia a altres comunitats com Andalusia, Extremadura i les Illes Canàries-, va ser convalidada el passat 4 d’abril al Parlament de Catalunya, i el reglament que la regula, el passat 23 de setembre. A grans trets, aquest tribut grava la captació i tinença de dipòsits efectuats pels clients a les entitats de crèdit, per qualsevol negoci i varietat jurídica, sempre que comportin l’obligació de restitució.

 

Neutralitzar la recaptació d’aquest impost per part de les autonomies

 

L’ACN ho explica d’aquesta manera: <<En el moment que l’executiu català va impulsar la llei i per neutralitzar la recaptació d’aquest impost per part de les autonomies, el govern espanyol es va anticipar i va crear, al gener del 2013, un impost d’abast estatal amb un tipus del 0%. Paral.lelament, el ministeri d’Hisenda espanyol va anunciar que compensaria les comunitats que haguessin aprovat l’impost abans de l’1 de desembre, fet que excloïa Catalunya d’aquesta compensació>>.

Sempre contra Catalunya

<<A banda, el passat 4 de juliol, el govern espanyol aprovava en consell de ministres un reial decret llei d’impuls econòmic segons el qual es fixava l’impost sobre els dipòsits bancaris en el 0,03%, un tipus que l’executiu volia que fos uniforme per a tot l’estat espanyol. D’aquesta manera, l’executiu espanyol ja va mostrar la seva intenció d’anul.lar l’impost català>>.

Més contra l’autonomia constitucional de Catalunya per part del govern central del ‘Partido Popular’, més, més i més independentisme. El gran referèndum dels ciutadans de la nació catalana, roman pendent.

Cristóbal Montoro, ministre d’Hisenda, i Andreu Mas Colell, conseller d’Economia. L’ofec econòmic i social de Catalunya representa l’ofec de l’autonomisme constitucional i, en conseqüència, l’ofec econòmic espanyol amb un atur de més del 24 per cent. (Imatge: www.noucicle.org).

 

Mentrestant tot això passa, el Parlament, la Comissió i el Consell d’Europa, segueixen dormint un son profund

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:

 

uk3IwpRYugw

———————————————————-

El Deure i la Glòria

 

 

<<…Govern, del poble, pel poble, i per al poble…>>

Abraham Lincoln

(Gettysburg, 1863)

 

<<Primer, aquest tractat pot ser un pas cap a la reducció de la tensió mundial i cap a l’ampliació de les àreas d’acord. Les converses de Moscou no han abastat cap altre tema, ni aquest tractat està condicionat a un altre assumpte qualssevol. Sota el secretari Harriman ha quedat clar que qualssevol arranjament no agressiu que es dugui a terme a l’altra divisió d’Europa requerirà la consulta amb els nostres aliats i prestar suma atenció als interessos d’aquests. També el secretari ha deixat ben aclarada la nostra preferència per un tractat de prohibició de proves nuclears més comprensiu, mitjançant el qual es prohibeixin tota classe d’assaigs nuclears a tots els llocs, i les nostres esperances d’arribar a un desarmament total i general. El Govern soviètic, tanmateix, encara no mostra desigs d’acceptar la inspecció inherent a tals objectius>>. (President John F.Kennedy, discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 26 juliol 1963).

Pau, Paz, Peace

 

 Contundència davant el problema racial, la recerca de la pau i la justícia social. Kennedy va obrir les portes de bat a bat. (Imatge: abcnews.go.com).

 

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent:

 

VKS41m_X3_o

———————————————————-

Els colors del món

 

 

 

 Des de Catalunya, salutacions a la bona gent dels pobles de Colòmbia

Independència de Colòmbia

Acta de la Independència

20 de juliol de 1810

(Imatge: independenciacolombia1103.blogspot.com)

 

 Colòmbia

(Imatge: imagenespaisaje.blogspot.com)

 

———————————————————-

* El seu assassinat va retardar 50 anys el restabliment de les relacions diplomàtiques entre els Estats Units i Cuba, rompudes el 3 de gener de 1961, pel president Eisenhower dies abans d’entregar el poder a John F.Kennedy

 

    * Vietnam i els intents per a restablir relacions amb Cuba, li van costar la vida al president Kennedy

 

                

* L’últim acte de Kennedy com a president va ser apropar-se a Castro i oferir la possibilitat d’una relació bilateral diferent entre L’Havana i Washington

 

<<Els problemes llatino-americans no es resoldran queixant-nos de Castro i culpant de tots els problemes al comunisme, o als generals, o al nacionalisme. L’amenaça comunista no emana “principalment” de Cuba. S’alimenta de penalitats econòmiques sofertes per aquells pobles. Si desapareix la subversió cubana, l’amenaça comunista seguirà existint. Això i només això, ens separa. Eliminada aquesta barrera, romandrem desitjosos de treballar amb el poble cubà…>>(President John F.Kennedy, Miami, 18 novembre 1963, cinc dies abans de ser assassinat a trets a Dallas, Texas, en un covard atemptat propiciat per operacions encobertes de la CIA, amb la participació de la màfia, part de la policia de Dallas i el silenci còmplice de l’FBI).

Castro admirava al president Kennedy

 (Imatge: informadorpublico.com)

 

El novembre del 1962, finalitzada la Crísi dels Míssils que va posar al món a fregar d’un holocaust nuclear, el president Kennedy es va mostrar interessat per reduir tensions entre Cuba i els Estats Units d’Amèrica. Va rebre una herència tràgica de l’Administració Eisenhower convençuda de que la revolució cubana perjudicaria els interessos econòmics i polítics dels EUA i que el cap d’aquesta revolució era un home influit per el comunisme internacional. Així, doncs, encara que en secret, Kennedy va accedir a analitzar la possibilitat de millorar les relacions. “M’interessa molt la reacció de Castro” va expressar Kennedy. “M’interessaria molt parlar i estimo la importància de la decisió” va expressar Castro.

 

A principis dels seixanta la CIA va començar la preparació d’un exèrcit de mercenaris cubans -Brigada 2506- entrenats a Panamà i Guatemala per envair Cuba. El gener de 1961 -Kennedy encara no havia jurat el càrrec- el govern nord-americà presidit pel ‘general de Normandia’, president Dwight D. Eisenhower, va rompre les relacions amb Cuba. Aquest va ser el panorama que es va trobar el jove president. La invasió -Playa Girón ( ‘Bahía de Cochinos’) Abril 1961- per part de 1200 homes que van sortir per mar de Nicaragua, va resultat un fracàs. Kennedy que es va negar a la participació de l’exèrcit dels EUA, va comprendre fins a quin punt havia estat mal assessorat i enganyat, principalment, per la CIA. El seu director, Allen Dulles, va ser acomiadat i Kennedy va acceptar públicament la seva responsabilitat.

El president John F.Kennedy i Allen Dulles, director de la CIA Els enfrontaments entre el president i ‘l’agència’ van ser cada cop més durs i notoris. La CIA es va oposar rotundament a qualsevol diàleg amb Cuba. Kennedy, en canvi, va fer arribar un missatge a Fidel Castro: “són possibles millors relacions, i ambdós països deuen treballar per a posar fi a les hostilitats”.(Imatge: www.dailymail.co.uk).

 

Apartar a la CIA del control de la política cap a Cuba

 

 

Després de ‘Playa Girón’ i de la terrible experiència de la Crisi dels míssils d’octubre de 1962, Kennedy es va decidir -de manera pausada i discreta- per iniciar possibles conversacions amb Fidel Castro. Va deixar ben clar als exiliats anti-castristes i als pro-militars que no volia cap més atac contra Cuba. Va ordenar a l’FBI operacions contra bases pro-militars com la de Schlumberger, a Houma (Nova Orleans). La mesura, però, més dràstica i perillosa, va ser la creació del ‘Comitè Cubà de Coordinació’ mitjançant el qual, Kennedy volia que el control de la política cap a Cuba, quedés en l’executiu i sortís del marc de la CIA. Aquesta, durant molt temps havia actuat amb massa autonomia, recolzant-se en la contra-revolució cubana.

Enemics implacables

 

Decisions de la CIA amb relació a Cuba, van quedar a mans de l’executiu, tot i que, darrera bastidors, vàren continuar pel seu compte. Amb aquesta puntada de peu a la CIA, la decisió de canvi respecte Cuba i Vietnam així com la firma del tractat de prohibició de proves nuclears, Kennedy es va guanyar enemics implacables. Però va continuar cap a endavant.

 

Trobar una via d’aproximació per superar els antagonismes que perjudicaven Kennedy i Castro; que perjudicaven Cuba i els Estats Units

 

 

President John F.Kennedy Greeting Lawyer&Negotiator James Britt Donovan in the Oval Office

(Imatge: bettyintheusa.wordpress.com)

 

James Donovan amb Fidel Castro, en el decurs de les negociacions per l’intercanvi dels presoners de la Brigada 2506, entrenats a Panamà i Guatemala per envair Cuba l’abril de 1961. L’abril de 1963 el president Kennedy li va demanar la seva intermediació davant Castro per un canvi de relacions amb Cuba. (Imatge: www.cubanet.org).

 L’abril de 1963, Kennedy va demanar a James B. Donovan, advocat de Nova York, que fes d’intermediari davant Castro. Els cinc dies que va romandre a Cuba, Donovan va mantenir converses amb el president Castro durant més de vint hores. Els resultats van animar Kennedy que va donar instruccions a Adlai Stevenson, ambaixador dels EUA davant l’ONU, perquè William Attwood, funcionari de l’Administració a l’ONU i que coneixia Castro, iniciés converses amb l’ambaixador cubà a l’ONU, Carlos Lechuga. Posteriorment, s’hi va afegir la periodista de l’ABC News, Lisa Howard -que havia entrevistat al president cubà- i René Vallejo, ajudant de Castro.

 

L’assassinat de Kennedy va parar, fa 50 anys, l’inici d’unes noves relacions amb Cuba

 

(Imatge: 233grados.lainformacion.com)

Les converses van fixar l’inici de reunions entre diplomàtics dels dos països que haurien de facilitar l’encontre de Kennedy i Castro. Uns dies més tard -el 22 de novembre de 1963- el mateix dia que el periodista francés, Jean Daniel, amb encàrrec personal de Kennedy, conversava amb Fidel Castro sobre la possibilitat de recuperar les relacions diplomàtiques entre ambdós països, el president John F.Kennedy era assassinat a trets en un covard atemptat propiciat per operacions encobertes de la CIA. Aquest mateix dia, a Paris, un funcionari de la CIA feia entrega al comandant de l’exèrcit cubà, Rolando Cubela Secases, un dispositiu -agulla hipodèrmica amagada en un bolígraf- per assassinar Castro.

 Somriures i llàgrimes. Qui i per què pot riure davant un complot, magnicidi i crim tant vil?

(Imatge: nstarzone.com)

 

Com era d’esperar, la CIA es va oposar terminantment a qualsevol diàleg amb Cuba. L’agència tenia l’autoritat institucional per a prosseguir amb els seus esforços per frenar la revolució mitjançant actuacions encobertes. En un memorando apressat que va ser enviat a la Casa Blanca el primer de maig de 1963, el director de la CIA, John McCone, va sol.licitar que no es fes pel moment cap pas en l’apropament, i va apressar a que Washington fos lo més limitat en les seves discussions amb relació a un procés d’aconduïment amb Castro.

 

 El vídeo: Kennedy a Miami, 5 dies abans del seu assassinat a Dallas(Texas) 

 

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:

 

A9PKIayCRdU

———————————————————-

 

 

El Deure i la Glòria

 

<<…Govern, del poble, pel poble, i per al poble…>>

Abraham Lincoln

(Gettysburg, 1863)

 

<<Heus aquí el que aquest pas pot significar per vostès, pels seus fills i per els seus veïns. Però és un primer pas molt important…, un pas cap a la pau, un pas cap a la raó, un pas que ens allunya de la guerra.>> (President John F.Kennedy, discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 26 juliol 1963).

 

El president John F.Kennedy lliura la Medalla d’Or de la National Geographic Society al capità Jacques Cousteau, Director General del Oceanario de Mònaco (centre) en els graons de la Columnata West Wing. (Imatge: espores.org).

 

Pau, Paz, Peace

 

<<Aquest tractat no és una panacea que tot ho pugui remeiar. No resoldrà els conflictes pendents, ni farà que els comunistes oblidin les seves ambicions o s’elimini el perill d’una guerra. No reduirà la nostra necessitat d’armes, aliats o la supressió de programes d’ajuda a altres nacions. Però és un primer pas molt important…, un pas cap a la pau, un pas cap a la raó, un pas més que ens allunya de la guerra…>> (President John F.Kennedy, Discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 26 juliol 1963).

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden veure els vídeos següents:

ccL62Z045Ks

 

OJ8rxSYMi-c

 

———————————————————-

 

Suárez

 

 <<Si els comunistes no participaven a les eleccions, la presentació exterior de la nova democràcia espanyola resultaria molt difícil.>> 

 

El tema venía arrastrado desde muchos meses antes. En julio, al aprobarse la reforma del Código Penal, quedaba claro que todos los artilugios legales se habían puesto al servicio de la clara intención de dejar al PCE fuera de la ley. Lo reconoció el propio presidente Suárez en su discurso del dia 3 de mayo. ¿Qué novedades habían surgido en estos diez meses? ¿Qué nuevos datos permitían, e incluso recomendaban, que el Gobierno cambiara de actitud? Tantos, que incluso resultaba difícil ordenarlos.

 

Comitè Central del Partit Comunista, 15 abril 1977

(Imatge: nuevoclaridad.es)

En primer lugar, el cambio de Administración norteamericana. La caída de Kissinger había supuesto un replanteamiento de la política del Departamento de Estado e incluso de la CIA hacia el sur de Europa. En un segundo aspecto, estaba el tema de los propios militares españoles. Suárez había planteado claramente el asunto a los tenientes generales. Y éstos no habían establecido una cuestión de fondo sino de forma. No se opondrían, decían, a una decisión de las Cortes o de los Tribunales. Lo que no podía suceder era que fuera el Gobierno quien adoptara por su cuenta el problema de la legalización del PCE. Y ya en otro plano, había que considerar la propia moderación de la política del PCE, la sensatez de los estatutos presentados al Ministerio de la Gobernación y la convicción de que sin pacto social no podría haber el relanzamiento que la situación económica reclamaba. Para colmo, había un problema de credibilidad democrática. Si los comunistas no participaban en las elecciones, la presentación exterior de la nueva democracia española resultaría muy difícil. (Difusora Internacional, S.A.).

 

 (Imatge: nuevoclaridad.es)

 

El vídeo

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent:

1eDe1_5JhM8

———————————————————-

 Els colors del món

(Imatge: elaguiladigital.com)

 

Bloc

 

“La Nova Frontera”

Bon Nadal, Feliç i pròsper Any Nou 2015 amb salut, treball, pau, democràcia i llibertat.

Feliz Navidad y próspero Año Nuevo 2015 con salut, trabajo, paz, democrácia y llibertat.

Merry Christmas and Happy New Year 2015 with health, labor, peace, democracy and freedom.

 

From Catalonia

 

 

 

Queralbs, Ripollès, Catalunya

 

(Imatge: joan-rodo2.blogspot.com)

 

———————————————————-

 

 

Després de la celebració de la Diada Participativa del 9-N -dret fonamental de llibertat d’expressió- que va tenir lloc a la nació catalana de manera democràtica i exemplar, el vicesecretari d’Estudis i Programes -sempre contra Catalunya?- i portaveu del ‘Partido Popular’ al Parlament Europeu, Esteban González Pons (València, 1964 – Països Catalans per història, llengua i cultura), va subratllar que ningú “pot pensar que saltar-se la llei és gratuït, a qui se la salta, se li ha d’aplicar” (primera pressió).

 

El ‘Partido Popular’ avisa que el Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, i molts funcionaris -40 mil voluntaris- “seran perseguits” per la fiscalia. No, no és gens bona la direcció del ‘Partido Popular’ amb Catalunya. Des de l’any 2006 que ho fan tant malament com poden. El novembre del 2006 la taxa d’independentisme a Catalunya era del 15,9%, mentre que el setembre del 2014 -govern del ‘Partido Popular’- era del 83,8%. Pels qui mitjançant la majoria absoluta i poder absolut apliquen una política de constant foment de l’independentisme, no hi ha llei que se li pugui aplicar? (Imatge: www.lacerca.com).

“Saltar-se la llei” i que ‘tothom és igual davant la llei’. Per tant, desitgem que així sigui quan fem palès que l’any 2006 el ‘Partido Popular’, després a l’oposició, va portar davant el Tribunal Constitucional espanyol, no renovat, la Llei Orgànica d’obligat compliment de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Llei Orgànica, el qual projecte de llei havia estat revisat pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovat pel Parlament de Catalunya, retallat i aprovat pel Congrés dels Diputats i el Senat, ratificat pel rei i ‘referendat’ pels ciutadans de Catalunya. Una Llei Orgànica amb totes les de la Llei, però, que el ‘Partido Popular’ no només va abocar cap a el seu incompliment, sinó, cap a una sentència per part del Tribunal Constitucional no renovat, de 4 anys (2006-2010) de torpedinar constant. I encara ho segueixen fent. A això se li diu complir la llei?

 

 Mariano Rajoy amb el bolígraf a la mà, any 2006, després a l’oposició, recull signatures contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. “Firmar contra Catalunya” deien els signants. Cada vegada pitjor. (Imatge: elpais.com).

Més greu encara. Aquest fet va ser l’inici de la situació actual entre la nació catalana i el govern central, centralista, nacionalista espanyol i amb poder absolut del ‘Partido Popular’. Més greu encara. El novembre del 2006 la taxa d’independentisme a Catalunya era del 15,9%, mentre que el setembre del 2014 -govern del ‘Partido Popular’- fos del 83,8%. Pels qui mitjançant la majoria absoluta i el poder absolut apliquen una política de constant foment de l’independentisme, no hi ha llei que se li pugui aplicar? O haurà de ser el resultat de les pròximes eleccions municipals, autonòmiques i generals les que facin possible una nova situació de progrés social i democràtic, d’enteniment i raciocini polític, de just equilibri territorial i de pau? Una nació de nacions modernes i d’Estats federals progressistes, allunyats de l’immobilisme.

 

Soraya Sáenz de Santamaría i Federico Trillo

L’Estatut d’Autonomia de Catalunya, revisat, aprovat, retallat, tornat a aprovar, ratificat i ‘referendat’ pels ciutadans de Catalunya, al Tribunal Constitucional no renovat (Imatge: blogs.elpunt.cat)

Amb la Llei de Consultes al Tribunal Constitucional, no es va poder realitzar una consulta institucional pròpia de tot país democràtic. La consulta encara roman pendent

 

El 19 de setembre, més d’un mes abans del 9-N, el Parlament de Catalunya va aprovar la llei de consultes, amb un ampli consens de 106 vots a favor procedents dels diputats de CiU, ERC, ICV-EUiA, la CUP, el PSC i Elena. En contra del projecte va haver-hi 28 vots. Van ser els del ‘Partido Popular’ i Ciutadans. L’únic que demanen els ciutadans és votar, més democràcia i seguir l’exemple d’Escòcia i del Regne Unit, que han donat una lliçó sobre com es resolen els conflictes polítics. El Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, va recordar a La Moncloa que <<l’única solució per desllorigar la tensa relació entre Catalunya i Espanya és votar>>. El president va posar l’accent en el model democràtic escocès i va subratllar que <<el procés català continua>>.

Divendres, 19 de setembre de 2014. Palau del Parlament. Els diputats al saló de sessions després de l’aprovació de la Llei de Consultes. El govern espanyol una altra vegada i, sempre contra Catalunya? va impugnar la norma i el decret de convocatòria al Tribunal Constitucional. La consulta roman pendent. (Imatge: www.elparlament.cat).

“millorar la qualitat democràtica”

 

Els partits sobiranistes i Elena van remarcar que la normativa, que ja es va començar a redactar la passada legislatura, és una eina perquè Catalunya pugui “millorar la qualitat democràtica” i que tant servirà per al 9-N com per preguntar sobre altres qüestions d’interès. Una de les principals novetats és que podran votar als majors de 16 anys. Amb aquesta normativa sota el braç, el president Mas va poder signar el decret de convocatòria de la consulta.

 El govern espanyol una altra vegada i, sempre contra Catalunya? Va impugnar la norma i el decret de convocatòria al Tribunal Constitucional. Un cop acceptat el recurs, sempre contra Catalunya? hi ha una suspensió automàtica provisional de cinc mesos.

 

No va tenir lloc la consulta desitjada, segons la Llei de Consultes aprovada pel Parlament, i impugnada pel govern espanyol del ‘Partido Popular’

 

 

Sí, va tenir lloc, un procés participatiu gràcies al suport de 40 mil voluntaris que amb la seva generositat i entrega, van fer possible que milions de ciutadans de la nació catalana expressessin la seva opinió i les seves aspiracions respecte al futur polític de Catalunya. Així ho van fer de manera democràtica i exemplar mitjançant les urnes. Sense cap aldarull ni males formes, amb civisme i educació, sense anar contra ningú, milions de ciutadans es van acollir al que regula l’article 20 de la Constitució espanyola sobre el dret d’expressió i que es basa en la capacitat d’expressar el que es vulgui. També, la Constitució reconeix, a l’article 23, a tots els espanyols la possibilitat de participar en política. Si desde les altes esferes de la jerarquia política que cobren abundants emoluments procedents dels imposts dels ciutadans, s’afirma que a Espanya nació de nacions no reconegudes ni acceptades, constretes i amargades, impera la llibertat i la democràcia, hauran d’acceptar i respectar que la llibertat d’expressió és el dret de tot individu a expressar idees i opinions lliurement, i per tant sense censura. És un dret fonamental recollit a l’article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans.

 

La participació total de 2.345.144 ciutadans en el procés participatiu, de manera democràtica i exemplar mitjançant les urnes. Sense cap aldarull ni males formes, amb civisme i educació, sense anar contra ningú, milions de ciutadans es van acollir al que regula l’article 20 de la Constitució sobre el dret d’expressió i que es basa en la capacitat d’expressar el que es vulgui. És un dret fonamental recollit a l’article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans. (Imatge: www.ara.cat).

Per això el ‘Partido Popular’ no va ‘en la buena dirección’ quan el vicesecretari d’Estudis i Programes i portaveu del ‘Partido Popular’ al Parlament Europeu, Esteban González Pons, va ironitzar -segons que explica el rotatiu ‘El Punt Avui’- que “espera que aquest dilluns -el dia després del procés participatiu- sigui un dia mogut per al carter de la Generalitat, el qual haurà de recollir la carta que Artur Mas vol enviar a Mariano Rajoy després del 9-N, però, també haurà de lliurar-ne una de la Fiscalia al president català (segona pressió), perquè saltar-se la llei no és gratuït, va considerar. “Espero que el fiscal el cridi. (tercera pressió). “Serà un dia de cartes al Palau”, va afegir González Pons en declaracions a TVE.

Pel que fa a la responsabilitat del Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, va explicar que per organitzar la consulta es van fer servir fons públics, (40.000 voluntaris que, evidentment, no van cobrar res, urnes de cartó), fet que és “clarament un delicte” que la Fiscalia “perseguirà”. (quarta pressió). De la mateixa manera, també hi haurà funcionaris que “hauran de pagar per les ordres que van rebre dels seus caps”. (cinquena pressió).

El dirigent popular, segons que explica el rotatiu ‘El Punt Avui’, espera que la Fiscalia demani explicacions sobre tot això al president de la Generalitat (sisena pressió), el qual no va complir en dues ocasions l’ordre dictada pel Tribunal Constitucional de suspendre qualsevol acte dirigit a fer una consulta o un procés participatiu el 9 de novembre. (Autonomia de la nació catalana, articles 20 i 23 de la Constitució Espanyola sobre el dret d’expressió i participació política, article  19 de la Declaració Universal dels Drets Humans).

“Ningú pot pensar que saltar-se la llei és gratuït, (recordem la Llei Orgànica d’obligat compliment de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya), a qui se la salta, se li ha d’aplicar”, (sèptima pressió), va subratllar González Pons: “El president de la Generalitat no és un espanyol de més categoria que qualsevol altre. Espero que el fiscal el cridi, m’agradaria” (vuitena pressió), va afegir. 

Autonomia constitucional de Catalunya -mil.lenària nació catalana- no una autonomia de pantomima; article 20 de la Constitució Espanyola sobre el dret d’expressió i que es basa en la capacitat d’expressar el que es vulgui; article 23 de la Constitució Espanyola sobre la participació política; la llibertat d’expressió és el dret de tot individu a expressar idees i opinions lliurement, i per tant sense censura. És un dret fonamental recollit a l’article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans.

Vàren anar a votar en el procés participatiu, 2.345.144 ciutadans, votants i contribuents. El 80,91% van votar ‘sí-sí’, mentre que el 10,02% pel ‘sí-no’ i el 4,49 van optar pel ‘no’. La veritable consulta institucional, però, no es va poder realitzar i roman pendent.

 

 

———————————————————-

 

El Deure i la Glòria

 

<<…Govern, del poble, pel poble, i per al poble…>>

Abraham Lincoln

(Gettysburg, 1863)

 

<<També hem aclarit la nostra determinació a limitar la carrera d’armaments>>

 

 

<<Aquest tractat és, en part, producte de la paciència i vigilància occidentals. Hem aclarit perfectament, no fa molt temps a Berlín i a Cuba, la nostra profunda decisió a protegir la nostra seguretat i la nostra llibertat contra qualsevol forma d’agressió. També hem aclarit la nostra determinació a limitar la carrera d’armaments. En el decurs de tres administracions, els nostres soldats i diplomàtics han treballat junts per aconseguir aquest fi, recolzats en tot moment per la Gran Bretanya. El primer ministre Macmillan es va aliar al president Eisenhower per proposar una suspensió de les proves nuclears l’any 1959, i novament es va unir a mí per fer la mateixa proposta els anys 1961 i 1962>>. (President John F.Kennedy, discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 26 juliol 1963).

Escoltar a tothom, parlar amb tothom, diàleg, converses, cercar solucions, viure i treballar en democràcia, objectius per la pau i guanyar-se el sou. (Imatge: lrd.buffalohair-jage.com).

Pau, Paz, Peace 

 

<<Però la consecució d’aquest objectiu no és la victòria d’una sola part, és una victòria de tota la Humanitat. No significa cap concessió per la Unió Soviètica, ni que els soviets hagin concedit res. Reflexa, simplement, el nostre comú reconeixement dels perills que existeixen en una continuació de les proves nuclears>>. (President John F.Kennedy, discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 26 juliol 1963).

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent:

 

 aPFWCxNsLvA

———————————————————-

 

El naixement d’una nació.Què és Catalunya

 

 * LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Les Germanies eren, emperò, una revolució moderna, sociològicament, pel fet d’endegar la contesa d’un grup social marginat per imposar la seva hegemonia. Per això, l’acció de les Germanies ha estat qualificada de revolució burgesa prematura.  Enfront dels agermanats, hi havia, per contra, homes més avançats i cultes, amatents a les tendències humanístiques, lluny de supersticions i pronòstics apocalíptics, però encara a recés de la noblesa, aferrats a les velles estructures medievals per tal de no perdre llur posició privilegiada. (Ulisses, 11).

 

(Imatge: www.todocoleccion.net)

 

* LA PREGUNTA.- La historiografia ha benvist, en general, la ‘sentència arbitral de Guadalupe’, del 1486?

 

* LA CITACIÓ.-

“La pau és filla de la convivència, de l’educació, del diàleg. El respecte a les cultures mil.lenàries fa néixer la pau en el present”. Rigoberta Menchú.

 ———————————————————————————–

 

 ART*******7

 

 <<Gran Déu! Quina escena acava de tenir lloc! Vaig entrar a la cabina on jeien les restes del meu dissortat i admirable amic. Hi havia una criatura que no puc trobar paraules per descriurela; gegantesca d’alçada, fins i tot d’unes proporcions distorsionades. Mai havia vist una imatge tant horrorosa com la seva cara.>>

<<Ell va fer una pausa, em va observar amb astorament, i girant-se altra vegada cap a la forma sense vida del seu creador, va semblar oblidar-se de la meva presència.>>

<<-És també la meva víctima! -va exclamar-. Ah, Frankenstein! De què serveix que ara et demani perdó? Jo, que et vaig destruir destruint tot allò que estimaves. Ay! Està fred, no pot contestar-me -el monstre va continuar reproxant-se així mateix de manera incoherent.>>

<<-Jo era l’esclau, no l’amo, d’un impuls que detestava encara que no podia desobeir. Patia una passió insaciable i cruel. I ara ha s’acabat. Aquí està la meva última víctima! (Mary Shelley).

“Maleït sigui el dia en el que vaig rebre la vida, maleït sigui el meu creador”

 Frankenstein, 1931 Photograph

(Imatge: fineartamerica.com)

 ‘Frankenstein’ és una pel.lícula estatunidenca de James Whale, estrenada el 1931.

 

Argument

 

Henry Frankenstein, un jove savi, vol crear artificialment la vida. Afaiçona un cos humà a partir de trossos de cadàvers. Però en lloc de procurar-li un cervell sa, el seu ajudant, Fritz, li proveeix el d’un assassí.

Mary Shelley

 

Mary Shelley, la filla del filòsof William Goodwin i de l’autora feminista Mary Wollstonecraft, dona del poeta anglès Percy Bysshe Shelley, no tenia més que 19 anys quan va escriure Frankenstein o el Prometeu modern el 1816.

Boris Karloff

 

En el paper del monstre, sota la màscara creada pel maquillador Jack Pierce, un desconegut malgrat les seves aproximadament setanta pel.lícules rodades abans, William Henry Pratt, que es farà cèlebre a la història del cinema sota el nom de Boris Harloff, per a la seva creació particularment original a ‘Frankenstein’. (De Viquipèdia).

 (Imatge: www.editoreric.com)

 

Repartiment

 

Colin Clive: Henry Frankenstein, Boris Karloff: El Monstre, Mae Clarke: Elizabeth, John Boles: Henry Clerval, Edward Van Sloan: El profesor Waldmann, Dwight Frye: Fritz, Frederick Kerr: El baró Frankenstein, Marylin Harris: La petita Maria, Lionel Belmore: Vogel, El burgmestre.

Direcció: James Whale, Guió: Adaptació de la novel.la de Mary Wollstonecraft Shelley, Música: Bernhard Kaun, Fotografia: Arthur Edeson, Muntatge: Dede Allen, Maquillatge: Jack Pierce.

 

El Vídeo

 

Si tenen a bé, poden veure els vídeos següents:

bKyiXjyVsfw

pBzONIqutBA

khDunpTpfaM

6jgRnr549Pw

 

v5FtI472Q6I

 

 v5FtI472Q6I

 

nur4g4r1LN4

 

pKBU7kiZXAQ

 

———————————————————-

El Govern de la Generalitat, en nom de la justícia social, demana al Tribunal Constitucional l’aixecament immediat de la suspensió del decret de pobresa energètica

Un president espanyol, el pitjor en els escassos 37 anys de democràcia -abans 39 anys de dictadura-, pel que fa a la grandesa del desenvolupament de les autonomies i en el seu lloc, el foment de la mediocritat del centralisme i l’intervencionisme i que encara no veu el greu problema territorial que pateixen Catalunya i Espanya nació de nacions constretes i amargades i, que ell mateix l’any 2006, com a cap de l’oposició, va començar a crear en el decurs de les seves prèdiques arreu d’Espanya -permanent campanya electoral- en contra de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, després Llei Orgànica, d’obligat compliment, de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, revisat, retallat, aprovat, ratificat pel rei, ‘referendat’ pels ciutadans de la nació catalana i que els dirigents del ‘Partido Popular’ de manera injusta i innecessària van portar davant el Tribunal Constitucional no renovat. La recent visita -campanya electoral- de Rajoy a Catalunya i a jutjar pels resultats, ha estat un fracàs total i temps perdut. (Imatge: www.infolibre.es).

El recent viatge i visita del president Rajoy a la nació catalana ha esdevingut, a l’hora de fer un balanç útil i productiu, en un no res. Un viatge a cap lloc. Una pèrdua de temps tant pels parladors com pels escoltadors. Més, més i més llenya al foc. Res, res i res d’alta política d’Estat. Res, res i res d’europeïsme. Ja hi estem acostumats. Des de les seves prèdiques, l’any 2006, per els territoris de les nacions d’Espanya constretes i amargades en contra de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya -Llei Orgànica, d’obligat compliment, de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya- per després portar-la davant el Tribunal Constitucional no renovat -sempre contra Catalunya?-, un Estatut, la primera Llei de la nació catalana, retallat, aprovat, ratificat pel rei i referendat pels seus ciutadans. Quina classe de democràcia és aquesta que permet que un partit a l’oposició porti al TC una Llei Orgànica, d’obligat compliment, el qual projecte havia estat referendat pel poble? Com un Tribunal Constitucional no renovat l’admet a tràmit i, quatre anys més tard, emet una sentència entre vàries fins a sortir la pitjor? Els estranya, doncs, que la taxa d’independentisme a Catalunya sigui el novembre de l’any 2006 del 15’9%, mentre que el setembre del 2014 -govern del ‘Partido Popular’- sigui del 83’8%?

Més aviat o més tard hauran de sentar-se a parlar, dialogar, parlamentar, negociar amb el govern de la Generalitat de Catalunya. Més aviat o més tard hauran d’acceptar una veritable, no restringida i acollidora democràcia. (Imatge: www.bolsamania.com).  

 Però no es tracta només de la força d’aquest independentisme, sinó del mal tracte, menyspreu, humiliació, intervencionisme i l’ofec econòmic a que s’ha sotmès a la nació catalana. Siguem clars: un espoli fiscal de 16.000 milions d’euros -un 8’5%- del PIB català que surten, cada any, dels imposts dels ciutadans de la nació catalana i que no tenen retorn per part del govern central del ‘Partido Popular’.

 

Rajoy va dir que no pensa “deixar els catalans a l’estacada”

 

Només faltaria! quan la nació catalana contribueix en un 20% al PIB espanyol i, cada any, amb 16.000 milions dels imposts dels seus ciutadans. L’actual dèficit fiscal està ofegant l’economia catalana, però el més curiós del cas és que també pot estar perjudicant seriosament l’economia espanyola ja que Catalunya és el motor econòmic de l’Estat. Estrangular l’economia catalana és com matar la gallina dels ous d’or.

En la seva prèdica durant la recent visita a Catalunya, el president Rajoy va proclamar què no pensa “deixar els catalans a l’estacada”. Doncs miri que bé! Què els va dir el president espanyol a les 895 famílies que s’havien acollit a les garanties ofertes per la llei catalana que prohibeix tallar la llum i el gas a l’hivern en casos de pobresa energètica? Més clar: El govern espanyol, que presideix Mariano Rajoy, va portar el decret llei sobre pobresa energètica de la Generalitat de Catalunya al Tribunal Constitucional -una altra vegada!-, segons el qual prohibeix tallar el subministrament de gas i electricitat durant els mesos de novembre a març, per impagament, a la gent sense recursos. I el Tribunal Constitucional n’ha suspès cautelarment el decret i, per tant, de moment, queda sense efecte. En el mateix decret s’estableix com s’ha d’ajornar el deute que les famílies tenen amb les empreses i la possibilitat de satisfer el deute pendent de manera íntegra o fraccionada entre l’abril i octubre següents.

Contra la pobresa energètica

(Imatge: www.elperiodico.com)

<<En un país amb un atur de més del 24 per cent  i un milió de llars sense ingressos costa molt d’entendre que s’hagi suspès  un decret justament quan vénen els mesos més freds i de consum energètic imprescindible. Aquesta iniciativa social que suposava aquest decret no va ser ben rebut per les elèctriques fins al punt que varen pressionar perquè el govern espanyol el portés al Tribunal Constitucional>>. (Esteve Vilanova – Anàlisi – ‘El Punt Avui’). 

(Imatge: blogs.elpunt.cat)

 Què els va dir Rajoy a les 300.000 famílies catalanes, que no poden mantenir la llar a una temperatura adequada? Què els va dir i diu a les famílies de més de 272.000 llars on tots els seus membres estan a l’atur, de les quals 95.100 no perceben cap ingrés? Què els va dir i diu el senyor Rajoy a les famílies dels 16.008 desnonaments que es van produir a Catalunya l’any 2013, un 67% dels quals relacionats amb l’impagament del lloguer? Què els va dir i diu als ciutadans de Catalunya que reclamen justícia fiscal i social? Què els va dir i diu el president Rajoy als milions de ciutadans de la nació catalana que creuen en un Estat espanyol democràtic i en conseqüència demanen poder votar en un referèndum per elegir el futur del país que volen i que és una nació mil.lenària?

 (Imatge: blogs.elpunt.cat)

El Govern de la Generalitat, en nom de la justícia social, demana al Tribunal Constitucional l’aixecament immediat de la suspensió del decret de pobresa energètica.

———————————————————-

 

El Deure i la Glòria

 

<<Govern, del poble, pel poble, i per el poble…>>

Abraham Lincoln

(Gettysburg, 1863)

 

<<També hem aclarit la nostra determinació a limitar la carrera d’armaments>>. (JFK).

 

 

<<Però aquest tractat no és una moratòria unilateral, sinó una obligació legal solemne i específica. Tot i que no impedeix que aquesta nació realitzi assaigs nuclears soterranis, o de fer el mateix en l’atmosfera si els actes d’altres nacions així ho exigeix, ens proporciona l’oportunitat concreta d’extendre la seva amplitud cap a altres nacions i més tard cap a altres formes d’assaigs nuclears>>.  (President John F.Kennedy, Discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 26 juliol 1963).

 Signatura a Moscou del Tractat de Prohibició de Proves Nuclears. Temps de diàleg, enteniment i raciocini. Temps d’homes d’Estat. Temps de recerca de la pau. (Imatge: www.un.org).

 

Signatura a Washington del Tractat de Prohibició de Proves nuclears

(Imatge: listas.20minutos.es)

Pau, Paz, Peace

 <<Mentrestant, busquem reforçar les Nacions Unides, ajudar a resoldre els seus problemes financers, a fer que siguin un instrument eficaç per l’assoliment de la pau, i perquè siguin un veritable sistema de seguretat per la pau mundial…, un sistema capaç de resoldre les disputes sobre la base de la llei, un instrument que pugui garantitzar la seguretat dels grans i dels petits, i de crear condicions sota les quals, finalment,  puguin ser abolits els armaments>>. (President John F.Kennedy, Discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 26 juliol 1963).

 

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden veure els vídeos següents: 

 RFEB45RErXo

 O8m0eMdMd_I

———————————————————-

 Suárez

<<El ‘búnker’, d’alguna manera, es cobrava una tardana i substanciosa venjança>>

 

El president de la Sala IV del Tribunal Suprem, José María Cordero Torres, va morir en el mateix moment en que dita sala s’anava a pronunciar sobre la legalització del PCE. L’intent del Govern de posar en el seu lloc a un altre president de Sala, Juan Becerril, va merèixer el veto del Tribunal Suprem. Amb això es va arribar a un punt mort interjurisdiccional que posava de relleu fins a quin punt  el problema de la legalització dels comunistes era el factor més delicat de la normalització de l’Espanya predemocràtica.

Dolores Ibàrruri, ‘La Pasionaria’, i el president Adolfo Suárez

(Imatge: elpais.com)

 

 -El recurso a la ambigüedad puede ser rentable como estrategia política aunque la realidad impone un análisis extremadamente objetivo.

– Si la Monarquía favorece a la democracia, nosotros la apoyamos.

– Si la bandera del Estado que nos ha reconocido es el bicolor, nosotros aceptamos esta bandera porque este Estado no es ya el de Franco.

(Santiago Carrillo en la IV Conferencia del Comité Central del P.C. del 23 de abril 1977).

 (Imatge: quetrespataspaunbanco.blogspot.com)

Un president del govern espanyol per ajudar a solucionar els problemes d’Espanya, nació de nacions constretes i amargades. La democràcia i la llibertat a primer terme i al costat del poble. Adolfo Suárez, sens dubte, hagués treballat per trobar una solució per la Catalunya ‘pagadora’ que és una nació i vol ser Estat.(www.Ine.es).  

 

———————————————————-

Els colors del món

 

 Mississipi, 1963

 

 

(Imatge: the60sat50.blogspot.com)

 

 

(Imatge: www.glogster.com)

Medgar Evers’funeral, LIFE magazine, June 28, 1963  

Medgar Evers. Secretari de camp de l’Associació Nacional pel Progrés de la Gent de Color (NAACP), va ser una de les figures més importants de la Unió Africana en el moviment dels drets civils. Per les seves creences ho va pagar amb la seva vida, convertint-se en el primer líder dels drets civils al ser assassinat en la dècada del 1960. La seva mort va provocar que el president John F.Kennedy (1917-1963) va demanar al Congrés un projecte de llei nacional de drets civils, que el president Lyndon Johnson (1908-1973), degut al complot i assassinat de Kennedy,  va convertir en llei el 1964.

 

 Ferguson, 2014

 

(Imatge: www.nbcnews.com)

(Imatge: radio.wpsu.org)

(Imatge: www.ibtimes.com)

(Imatge: www.bbc.com)

 

JFK, ahir, avui i sempre

(Imatge: www.aarp.org)

 

El Vídeo

La defensa del poble nord-americà i dels pobles del món, la veu que mai podran fer callar

 

rS4Qw4lIckg

 vitqaJ7VKqQ

 

———————————————————-

La Generalitat de la mil.lenària nació catalana sempre ha estat ferma defensora de la llibertat, la democràcia, la justícia social, la veritable autonomia, el progrés econòmic i social i el dret a decidir. El Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys i Jover, quan era ministre de Marina, passant revista a ses Illes al costat del que seria més endavat  colpista i dictador general Franco.(Imatge: sociedad.e-noticies.es).

Després de diversos interrogatoris, el 3 d’octubre de 1940, el President Companys va ser traslladat al castell de Montjuïc a Barcelona per fer-li un consell de guerra sumaríssim sense garanties processals i, com s’ha demostrat posteriorment de forma il.legal. Va ser afusellat el 15 d’octubre de 1940 a dos quarts de set de la matinada al fossar de Santa Eulàlia del castell de Montjuïc. Tenia 58 anys. L’ultim que va cridar va ser “Per Catalunya”. És l’únic president de govern del món, escollit democràticament, que ha mort executat.  

Sempre contra la nació catalana, amb ferocitat

(Imatge: www.elperiodico.com)

Prové de l’any 2006 quan el ‘Partido Popular’ estava a l’oposició i volia guanyar, fos com fos, les pròximes eleccions generals. I, Catalunya, va ser el pretext per aconseguir-ho. Un camí equivocat tal com s’ha vist en el decurs d’aquests darrers nou anys. Un temps que a Espanya, nació de nacions constretes i amargades, ha estat d’una immensa pena. Realment, la tant anomenada ‘marca’ Espanya ha quedat ben retratada. Ara, la querella contra el Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, ha estat un disbarat d’envergadura. Un ridícul davant la Comunitat Europea.

(Imatge: kiubcn.com)

Sí, guanyar les eleccions per majoria absoluta a costa de fer augmentar d’una manera exorbitant l’independentisme a la nació catalana. Una taxa de l’independentisme el novembre de l’any 2006 del 15’9%, mentre que el setembre de 2014 aquest independentisme era del 83’8%. Però no es tracta només de la força d’aquest independentisme, sinó del mal tracte, menyspreu, humiliació, intervencionisme i l’ofec econòmic que s’ha sotmès a la nació catalana. Sí, sí, home! Les nacionalitats de que fa esment la Constitució, o és que els hi fa por al govern del ‘Partido Popular’ la paraula nacionalitat? Escoltin!, si hi ha alguna nació en el món cridada a ser políticament en forma federal, cap més que Espanya, nació de nacions. El federalisme és la forma política que els pobles d’Espanya venien construin pacíficament al llarg de la història…La tradició federal espanyola és vellíssima…Tanta por els fa als dirigents del ‘Partido Popular’?

Ofec econòmic a Catalunya -espoli fiscal- quan cada any, surten 16.000 milions d’euros dels imposts dels ciutadans de Catalunya -un 8% del PIB català- i no tenen retorn per part del govern central.

(Imatge: larscolon.blogspot.com)

Sí, sí, aconseguir majoria absoluta per part del ‘Partido Popular’ -després a l’oposició- portant al Tribunal Constitucional espanyol, no renovat, -sempre contra Catalunya- la Llei Orgànica, d’obligat compliment, de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, la seva primera Llei. Això és respectar i complir les lleis?

Fet injust, innecessàri i d’escàs esperit democràtic que va ser l’origen, junt amb la sentència quatre anys més tard del Tribunal Constitucional no renovat, de la situació actual entre Catalunya i els dirigents del ‘Partido Popular’. Mai, mai desde la restauració de la democràcia, havia succeït a Espanya una situació tant greu com l’actual. La dreta nacionalista espanyola, centralista, autoritària, radical i conservadora, mai ha sabut governar a Espanya. La dreta nacionalista espanyola, centralista, autoritària, radical i conservadora, mai ha sabut governar a Espanya. Conflicte assegurat. Conflictes assegurats un rere l’altre.

Sí, una Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya que, a més a més, va ser ‘referendada’ pel poble, pels ciutadans de Catalunya i el qual projecte de llei havia estat revisat i retallat pel Consultiu de la Generalitat, aprovat pel Parlament de Catalunya, retallat i aprovat pel Congrés dels Diputats i el Senat, ratificat pel rei i referendat pels ciutadans de Catalunya. 

Rialles, campanya electoral i petició de signatures, més signatures, més signatures en contra de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Cada signatura un vot. Després de 9 anys, ja veiem el resultat. (Imatge: politica.e-noticies.cat).

Ja ho va dir el prestigiós diari britànic i financer ‘Financial Times’: la Constitució espanyola “tenia prou flexibilitat” per acomodar els catalans “fins que el PP de Rajoy la va sabotejar el 2010, al persuadir els seus nominals al Tribunal Constitucional perquè retallessin parts de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya”. El rotatiu anglès assenyala que “articles idèntics” dels Estatuts de Balears o el País Valencià “no es van tocar”. “Això va disparar el separatisme català, fins llavors un moviment perifèric”. “Més que liderar la seva gent, Artur Mas està sent liderat pel poble, i Rajoy l’ha arraconat entre l’espasa i la paret a l’insistir que la constitució post-Franco, que consagra la indissoluble unitat d’Espanya, és immutable”, avisa el ‘Financial Times’. El rotatiu assegura que d’acord amb les enquestes, els catalans prefereixen “més autogovern, incloent més autonomia fiscal, però aniran per sí sols si l’única alternativa és ‘l’status quo’ que el govern Rajoy està reduint”.

Més clar encara. Segons el ‘Financial Times’, les coses “no havien d’anar així”. “Els polítics dels dos bàndols d’aquest creixent abisme han de convertir-se en homes d’Estat per evitar que el que és un problema d’arrel política es converteixi en un problema que amenaci el propi Estat”. I no és ser home d’Estat, llançar una campanya per tot el territori d’Espanya, en contra del projecte de Reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Posteriorment, no complir una Llei Orgànica d’obligat compliment i portar-la a un Tribunal Constitucional espanyol, no renovat.

 Enfrontament constant amb Catalunya

 

Davant de la nació catalana, davant d’Espanya nació de nacions constretes i amargades, davant d’Europa i el món: un referèndum pendent.

L’Administració del president Rajoy que ha provocat un enfrontament amb Catalunya, mai vist des de la recuperació de la democràcia fa 38 anys i després dels 40 anys de la dictadura franquista i feixista del general Franco. Abans, però, també va haver-hi anteriors dictadures. Això provoca actuacions provinents d’unes arrels autoritàries i de poder absolut -dreta radical, un centralisme que de cap manera pot quadrar amb l’autonomisme constitucional, nacionalisme espanyol extrem i un intervencionisme autonòmic injust i innecessari creat per ofegar les aspiracions dels ciutadans de la nació catalana i del Govern de la Generalitat de Catalunya. Les conseqüències a la vista estan.

Amb unes ferides de la guerra incivil espanyola i una dictadura franquista que va durar 40 anys, encara no curades del tot, tornen a obrir-se unes altres ferides en una Catalunya ‘pagadora’.

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:

 

Qv1iRSjhnlc

 

———————————————————-

El Deure i la Glòria

 

<<…Govern, del poble, pel poble, i per al poble…>>

Abraham Lincoln

(Gettysburg, 1863)

 

<<Parlo a tots vostès aquesta nit amb esperit d’esperança>>

 

<<…Aquell pla i altres que el van continuar sobre desarmament, grans plans i petits, tots van ser bloquejats per aquells que s’oposaven a una inspecció internacional. Tanmateix, una prohibició d’assaigs nuclears requereix inspecció sobre el terreny només en aquells casos en que les proves es portin a terme sota terra. Aquesta nació posseeix ara diverses tècniques per detectar els assaigs nuclears d’altres nacions sempre que tals proves es realitzin a l’aire o sota l’aigua. Doncs tals proves produeixen inequívoques senyals que puguin captar els nostres moderns instruments>>. (President John F.Kennedy, Discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 26 juliol 1963).

 

Pau Casals a la Casa Blanca el 13 de novembre de 1961 per invitació del president John F.Kennedy, a qui admirava. El 6 de desembre de 1963 -feia quinze dies que el president havia estat assassinat a Dallas, víctima d’una conspiració- Pau Casals va ser guardonat pels Estats Units amb la Medalla Presidencial de la Llibertat. (Imatge: www.yogallerymagazine.com).

 

Pau, Paz, Peace

 

<<Aquest tractat limitat reduirà radicalment a ambdues parts els assaigs nuclears que les citades ambdues parts es puguin portar a terme; prohibirà als Estats Units, al Regne Unit, a la Unió Soviètica i a altres nacions que el signin, efectuar proves nuclears a l’atmósfera que tant han alarmat a tota la Humanitat, i ofereix al món sencer una bona senyal d’esperança>>. (President John F.Kennedy, Discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 26 juliol 1963).

 

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden veure els vídeos següents:

qKoX01170l0

 CMWZEjERlwQ

———————————————————-

 

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

 

 

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Les Germanies foren, primer de tot, una revolta, que derivà, però, a Mallorca i a València, en revolució, en el sentit que va moure un estament marginat a fer-se càrrec, ell sol, del govern municipal -altrament, l’únic que tenia a l’abast-, en perjudici de les classes privilegiades que l’havien exercit fins aleshores en exclusiva, i, per tant, a modificar l’estructura cívica medieval. Mantingueren, certament, els trets de les revoltes de tipus medieval, en el sentit que eren resposta a velles qüestions plantejades així mateix de vella manera.(Ulisses,11).

La revolta de les Germanies

(Imatge: blogs.sapiens.cat)

* LA PREGUNTA.- Les Germanies eren, emperò, una revolució moderna?

* LA CITACIÓ.-“La democràcia no és el silenci, és la claritat amb que s’exposen els problemes i l’existència de mitjans per a la seva resolució”. Enrique Múgica Herzog.

(Imatge: www.publico.es)

 

———————————————————-

 

Els colors del món

 

 <<Dormir un divendres a l’intempèrie sota la llum de la lluna plena>>

 

Homes llops

(Imatge: homesllops.blogspot.com)

 

En l’Itàlia del segle XVI es creia que a certs homes llop els creixia el pèl a l’interior del cos. Se sap que un sospitós de licantropia va morir el 1541 sota l’escalpel dels qui l’examinaven.

Juan Sin Tierra, monarca impopular que va regnar a Anglaterra del 1199 al 1216, va deixar després de la seva mort la sospita d’haber estat home llop. Segons una crònica normanda, els monjos, a l’escoltar sorolls a la seva tomba, van extraure el cadàver i el vàren apartar de terra sagrada:

(Imatge:www.labutaca.net)

<<D’aquesta sort el trist presagi del seu motiu -Sin Tierra- es va realitzar puntualment: en vida va perdre gairebé tots els seus dominis i després de mort no va poder entrar en pacífica possessió de la seva tomba.>> 

Són moltes les maneres com un home pot convertir-se en llop. El clergue Gervasio de Tilbury deia a l’Edat Mitjana que un mètode infal.lible consistia en despullar-se i rebolcar-se sobre la sorra durant les nits de pleniluni.

 

Pleniluni

(Imatge: rtbe.blogspot.com)

Però segons les llegendes d’Itàlia, la condició és ser concebut en el pleniluni o simplement dormir un divendres a la intempèrie sota la llum de la lluna plena.

 

La transformació

s-OWu3KYrso

Es deia a Irlanda que Sant Patrici va maleir a tota una tribu que per la seva manca de fe va caramullar la paciència del sant: cada set anys es convertien en llops.

——————————————————-

 

 

 

  

Missa de 6

Discòrdia en lloc de democràcia

 

 

 El talió (38-42:cf. Lc 6, 29-30)

 

-(38) Sabeu que es va dir: <<Ull per ull i dent per dent”.(39) Doncs, jo us dic: Res de plantar cara al dolent. Al contrari. Un et pega a la galta dreta? Para-li també l’altra. (40) ¿Què et vol posar un plet per prendre’t la camisa? Deixa-li l’abric i tot. (41) Què t’obliga a fer un quilòmetre amb ell? Fes-n’hi dos. (42) Dóna a qui et demana, i no et giris d’esquena al qui et vulgui manllevar res. (Mateu 5,27-42).

 

La ferida provocada a la nació catalana per portar davant el Tribunal Constitucional espanyol, no renovat,  la Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, d’obligat compliment, -retallat, aprovat, ratificat, referendat pel poble, sabotejat i sentenciat-, això és complir la Llei? roman més oberta que mai. Els ciutadans de la mil.lenària nació catalana i el govern de la Generalitat de Catalunya, fan tot el que poden i més per anar tancant aquesta ferida, però, el govern de dretes, radical, centralista, nacionalista espanyol i amb poder absolut del ‘Partido Popular’, fa tot al contrari. Més llenya al foc. Ara, com que saben que a Catalunya, no només no podran guanyar les eleccions autonòmiques i les generals, sinó que quedaran en molt mala situació i a la cua, han fet, fan i faran tot el que puguin perquè el Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, no es pugui presentar a les properes eleccions. A les democràcies -veritables democràcies i no de pantomima-, les eleccions, els vots,  la participació i expressió de la voluntat dels ciutadans és el camí natural i digne per defensar el treball de la política. A Espanya i amb el govern del ‘Partido Popular’, que vol representar a Espanya davant el món, pel que veiem el camí és el de la discòrdia. I, segons la història: en un país de dictadures.

 ***********************************************

Mariano Rajoy y Soraya Sáenz de Santamaría. El govern espanyol va portar el decret llei sobre pobresa energètica de la Generalitat de Catalunya al Tribunal Constitucional, segons el qual prohibeix tallar el subministrament de gas i electricitat durant els mesos de novembre a març, per impagament, a la gent sense recursos. I el TC n’ha suspès cautelarment el decret i, per tant, de moment, queda sense efecte. Resulta increïble una situació com aquesta i resulta impossible d’acceptar per part de milions de ciutadans. És evident que a les properes eleccions autonòmiques i generals, serà el torn del poble. (Imatge: www.elsingular.cat).

Resulta increïble que en una nació de nacions amb un règim que es venta de ser democràtic, el govern central, centralista, nacionalista espanyol i amb poder absolut del ‘Partido Popular’, hagi presentat recurs davant el Tribunal Constitucional espanyol, com en el cas de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya ‘referendat’ pel poble,i, com en el cas de la Llei de Consultes, contra la llei catalana que prohibia a les companyies riques i poderoses tallar la llum i el gas als pobres. Així, el Tribunal Constitucional -sempre contra Catalunya?- ha suspès cautelarment el decret llei de la Generalitat que prohibeix tallar el subministrament de llum i gas -entre els mesos de novembre i març- a les persones mancades de recursos econòmics. 

El president del Tribunal Constitucional espanyol, Francisco Pérez de los Cobos i el president Mariano Rajoy. La tensió entre les autonomies (Estat Autonòmic) i el Govern central, ha estat la causa que durant el 2013 es van registrar en el Tribunal Constitucional 44 recursos d’inconstitucionalitat contra lleis de l’Estat i 21 contra lleis de les Comunitats Autònomes. Un fre al progrés autonòmic i de les nacions d’Espanya. (Imatge: www.lacelosia.com).

 

El senyor Francisco Pérez de los Cobos Orihuel (Múrcia, 1962), va ser militant del ‘Partido Popular’. El ja president del Tribunal Constitucional espanyol va admetre aquest fet que no havia revelat en la seva compareixença anterior al Senat. El març de 2014 el Parlament de Catalunya va demanar la recusació de Pérez de los Cobos per les seves diverses declaracions públiques sobre Catalunya.

 

Davant una flagrant manca de compassió, de justícia social i de voler anar sempre contra l’autonomia de Catalunya, el govern de Mariano Rajoy ha presentat aquest recurs que el Tribunal Constitucional ha admès a tràmit. Com en el cas de la consulta del 9-N, s’obre un període de quinze dies perquè el Parlament de Catalunya i el Govern puguin presentar les seves al.legacions; i en un termini de cinc mesos el Constitucional haurà de ratificar o aixecar la suspensió. Aquesta té efectes des del 24 de setembre de 2014, que és el dia que el govern espanyol va presentar el recurs.

També s’estableix com s’ha d’ajornar el deute que les famílies tenen amb les empreses i la possibilitat de satisfer el deute pendent de manera íntegra o fraccionada entre l’abril i l’0ctubre següents.

Escoltin!, com en una situació tant greu com aquesta el Tribunal Constitucional ho té que resoldre en un termini de cinc mesos? No veuen que les famílies i persones consumidores amb una mancança de recursos econòmics ja estaran congelats. En un Estat que es creu democràtic i de dret, com pot passar això? De veritat formem part de la Comunitat Europea? Com és possible que el govern espanyol del ‘Partido Popular’, hagi presentat recurs a una llei que prohibia tallar la llum i el gas als pobres? Com és possible que el Tribunal Constitucional espanyol l’hagi acceptat a tràmit?

El Tribunal Constitucional espanyol hauria de decidir, abans del fred hivernal, sobre el recurs presentat pel govern de Mariano Rajoy contra la llei catalana que prohibia tallar la llum i el gas als pobres. (Imatge: www.ara.cat).

No hi ha dubte de que les altres Comunitats Autònomes d’Espanya, nació de nacions, que així ho necessitin i segons la situació dels ciutadans, poden redactar una Llei com la catalana sobre aquest tema i, fins i tot, millorar-la. La democràcia al servei de la dignitat humana.  

Un fons de solidaritat energètica

 

 

Empresa i Ocupació va recordar, segons que explica el rotatiu ‘El Punt Avui’, que coincidint amb el recurs del govern espanyol al Tribunal Constitucional (TC) que deixava en suspens el decret català contra la pobresa energètica, va anunciar la creació d’un fons de solidaritat energètica en una reunió amb les entitats l’Aliança Contra la Pobresa Energètica, CCOO, la UGT i la Taula del Tercer Sector. “Un cop estigui elaborada la proposta, es donarà a conèixer a la Taula”, van subratllar. I hi va afegir que “la Generalitat parla amb entitats, institucions i companyies subministradores perquè la suspensió del decret no perjudiqui les famílies vulnerables aquest hivern”.

 

(Imatge: rac1.org) – (Foto: La Vanguardia)

Les entitats socials avisen

Les entitats socials, però, no ho veuen gens clar i avisen que més de 320.000 famílies no poden pagar  la llum i el gas, mentre que augmenten “de manera estratosfèrica” els beneficis de les subministradores. Endesa, per exemple, va obtenir 579 milions d’euros el primer trimestre d’aquest any; Gas Natural va guanyar 676 milions de la venda de gas a l’Estat el primer semestre i Agbar va ingressar 432 milions l’any 2012.

 

L’aposta és que les companyies assumeixin aquests rebuts

Amb aquests beneficis, les entitats consideren que les companyies podrien assumir les factures i els rebuts impagats. Recorden que el dret aprovat fa un any  i actualment suspès només significava una moratòria de pagament per a les famílies sense recursos i reclamen que es vagi més enllà i que es condoni el deute quan es demostri  la situació de vulnerabilitat. En definitiva, l’aposta és que les companyies assumeixin aquests rebuts.

 

<<Si la creació del fons de solidaritat energètica vol dir que es treuen diners destinats a resoldre unes necessitats socials perquè acabin garantint els beneficis multimilionaris d’aquestes empreses no té cap sentit”. (Eloi Badia, Aliança Contra la Pobresa Energètica).

 

 

(Imatge: manresa.cup.cat)

Així les coses i mirant cap a Madrid, no hi ha dubte que cal una resposta urgent per part del Tribunal Constitucional espanyol.

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:

qmmJva1NJ7k

 

—————————————-

El Deure i la Glòria

 

 

<<…Govern, del poble, pel poble i per al poble…>>

Abraham Lincoln

(Gettysburg, 1863)

 

Anunci del tractat de prohibició de proves nuclears

 

 

<<Parlo a tots vostès aquesta nit amb esperit d’esperança. Fa divuit anys l’adveniment de les armes nuclears va canviar el curs del món, així com el de la guerra. De llavors ençà, la Humanitat ha estat lluitant per fugir de l’ombrívola perspectiva d’una destrucció en massa sobre aquesta Terra que habitem. En una època en la que ambdues parts han arribat a posseir suficient força nuclear com per destruir a la raça humana vàries vegades, el món del comunismo i el món de l’elecció lliure han quedat tancats en un cercle viciós d’interessos i ideologies en conflicte. Cada augment de tensió ha produït un increment en les armes; i cada increment en les armes ha produït, al mateix temps, un augment de tensió.>>   (President John F.Kennedy, Discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 26 Juliol de 1963).

 

Signatura i parlament del president Kennedy en el decurs de l’acte de la signatura del Tractat de Prohibició de Proves Nuclears. Octubre,7, 1963. Al president l’hi quedaven dos mesos de vida. (Imatge: ca.wikipedia.org).

 

Pau, Paz, Peace

 

<<Ahir, un raig de llum va penetrar a la foscor. S’han acabat a Moscou les negociacions per firmar un tractat de prohibició de proves nuclears a l’atmosfera, a l’espai exterior i sota l’aigua. Per primera vegada s’ha arribat a un acord perquè les forces de destrucció nuclear es subjectin a un control internacional…, objectiu ja buscat a l’any 1946, quan Bernard Baruch va presentar un pla de control devant les Nacions Unides>>. (President John F.Kennedy, Discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 26 juliol 1963).

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden puntejar les adreces de vídeo següents:

 T-xEcChFC6I

99W4Vywe3zg

———————————————————

 Suárez, forjador d’una anhelada democràcia que,ara, cada dia recula més

 

La crisi política creada rere la legalització del Partit Comunista d’Espanya sembla ocasió perquè els diaris que considerem correcta l’actuació del Govern, i realitzada dintre les seves facultats, amb estricte respecte a la legalitat i al mandat popular del referèndum, expressem també units la nostra postura.

Creiem que es deu denunciar l’atac de sectors antidemocràtics contra el Govern legítim de la Nació i contra el procés polític en curs. D’una manera premeditada s’ha volgut provocar als militars i crear un ambient de perill nacional. (Editorial conjunta dels rotatius ‘Arriba’, ‘Diario 16’, ‘El País’, ‘Informaciones’, ‘Pueblo’ i ‘Ya’). Abril, 1977.

 

 Comitè Central del Partit Comunista, abril 1977

(Imatge: nuevoclaridad.es)

 

-Me parece un grave error político y una farsa jurídica. Sobre lo primero no he de extenderme por ser bien conocido el punto de vista de Alianza Popular: bastantes problemas tiene la reforma política en España para añadirle innecesariamente la legalización del partido más antidemocràtico y que se presenta con las mismas figuras de 1936. El único país de Europa en que el comunismo ha sido derrotado es España: ahora se le entrega la legalidad sin contrapartida. (Fraga Iribarne, secretario general de Alianza Popular).

   

 Santiago Carrillo i Manuel Fraga Iribarne

(Imatge: vozpopuli.com)

 

 L’almirall Pita da Veiga, que va renunciar de forma irrevocable al càrrec de ministre de Marina arran de la legalització del Partit Comunista Espanyol. (Imatge: www.servidor2dm.com).

 ———————————————————————————–

 

 Art*******7

 

 

‘L’obsessió’

 

(L’enterrament prematur)

‘L’obsessió’ (1962) és una pel.lícula estadounidenca de terror produïda per American International Pictures i dirigida per Roger Corman. Està protagonitzada per Ray Milland, Hazel Court, Alan Napier, Heather Angel i Richard Ney. El guió és de Charles Beaumont i Ray Russell, basat en el conte ‘L’enterrament prematur’ escrit per Edgar Allan Poe. Va ser la tercera de les vuit adaptacions d’obres de Poe dirigides per Corman per American International.

Sinopsi

 

Situada en els anys 1830 o 1840 de la fosca era victoriana, senyala a Guy Carrell, que està obsessionat amb la por a la mort. Està més obsessionat amb la por a ser enterrat viu. A pesar de que la seva promesa Emily  li diu que no té res a témer, segueix pensant que serà enterrat viu. Així enganyat, busca l’ajuda d’algunes persones, incloent a la seva germana, però encara segueix posseït per la por a la mort i la sensació de que algú proper el volia mort. (De Wikipèdia).

 

Fitxa tècnica

 

Direcció: Roger Corman. Ajudant de direcció: Francis Ford Coppola. Guió: Charles Beaumont, Ray Russell. Segons la novel.la d’Edgar Allan Poe. Música: Ronald Stein. Fotografia: Floyd Crosby. Protagonistes: Ray Milland, Hazel Court, Alan Napier, Heather Angel.

 

La pel.lícula

 

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent:

 

w8vRcINEACY

———————————————————-

 

 

 

 

 

 

 

El Tribunal Constitucional -sempre contra Catalunya?-, suspèn la llei catalana que prohibia tallar la llum i el gas als pobres

 

 

  (Imatge: plaenergiaparticipatiu.cat)

 

Mentre cada any, surten 16.000 milions d’euros -un 8% del PIB català- dels imposts dels ciutadans de la nació catalana i no tenen retorn per part del govern central del ‘Partido Popular’; mentre Catalunya aporta un 20% al PIB espanyol; mentre els 3 espanyols més rics tenen el mateix que els 9 milions d’espanyols més pobres; mentre les vint persones més riques a Espanya posseeixen una fortuna similar als ingressos del 30 per cent més pobre de la població (gairebé 14 milions de persones); mentre en l’últim any, les vint majors fortunes espanyoles van augmentar la seva riquesa en 15.450 milions de dòlars; mentre, en el seu conjunt, les vint persones més riques a Espanya van arribar el març d’aquest any a una riquesa de 115.400 milions de dòlars; mentre la reforma fiscal espanyola perpetua un sistema fiscal injust en el qual les grans empreses paguen cada vegada menys, les PIMES paguen molt i les famílies són les que més paguen; mentre la miserable corrupció ho assola tot, mentre les companyies elèctriques obtenen majors beneficis, a Catalunya, segons l’Institut d’Estadística, un 11% de les llars catalanes, és a dir, 300.000 famílies, tindran problemes aquest hivern per mantenir casa seva a una temperatura adequada i el 60% de les llars passen dificultats per arribar a final de mes. La tasca de risc de pobresa creix (23%) sobretor entre els menors de 16 anys (25%). Un 14% dels catalans són pobres, malgrat tenir una feina. Es paguen sous miserables.

Baixada de torxes a Girona a favor de la Marató per la pobresa

(Imatge: www.ara.cat /ACN)

No només es tracta d’aquesta situació de patiment, sinó que va acompanyada d’una immensa amargura per la pèrdua dels llocs de treball del pare i la mare i de no trobar feina. Dos, tres o més fills al seu càrrec, alguns malalts o també els seus pares i que han d’atendre despeses per a la subsistència de la família. No és només l’angoixa de no poder pagar els rebuts d’aigua, llum, gas, sinó també pagar el rebut per poder viure sota un sostre amb els fills; un sostre per la dignitat de la persona humana en un país que sempre s’ha proclamat cristià i catòlic. I no parlem només de caritat -benvinguda sigui!-, parlem de justícia social en un país que l’any 2012 es va situar entre els cinc més grans del món en consum de cigarretes per habitant.

Així, atenent a les demandes d’institucions, sectors socials i milers de ciutadans de Catalunya, el govern de la Generalitat hi va donar suport mitjançant el decret llei que prohibeix tallar el subministrament de llum i gas entre els mesos de novembre i març a les persones mancades de recursos econòmics. Doncs mirin per on i així van les coses a Espanya, nació de nacions constretes i amargades, els més vulnerables no podran tenir els beneficis que preveia el decret de la pobresa energètica que va aprovar l’any passat la Generalitat. El Tribunal Constitucional espanyol -sempre, sempre, sempre contra Catalunya?- ha suspès la reforma de la llei del Codi de Consum de Catalunya, ja que ha admès a tràmit el recurs del govern espanyol -sempre, sempre, sempre, contra Catalunya?que argumenta que envaeix competències estatals en matèria de regulació energètica.

La pobresa s’enquista

(Imatge: retalls.seminaritaifa.org)

   Escoltin!, és el govern central, dreta radical, centralista, nacionalista espanyol i amb poder absolut, qui envaeix competències autonòmiques d’una autonomia constitucional que, al menys en el cas de la nació catalana, no vol ser una autonomia de pantomima. I molt més quan aquesta competència de Catalunya és per donar suport, ajudar i respectar la dignitat humana a les persones consumidores amb una mancança de recursos econòmics, als més pobres. A tots aquells ciutadans que necessiten ajuda del govern i de la societat.

  <<Totes les nostres riqueses materials ens serviran de molt poc si no les utilitzem per acréixer les oportunitats del nostre poble.” (JFK)

 La pobresa augmenta a Barcelona

(Imatge: www.ara.cat)

El Tribunal Constitucional espanyol suspèn la llei catalana que prohibia tallar la llum i els gas als pobres. Com en el cas de la consulta del 9-N, ara s’obre un període de quinze dies perquè el Parlament de Catalunya i el Govern puguin presentar les seves al-legacions; i en un termini de cinc mesos -ja estaran congelats- el Constitucional haurà de ratificar o aixecar la suspensió que té efectes des del 24 de setembre de 2014, que és el dia que el govern espanyol va presentar el recurs.

El decret llei del Govern 6/2013 de 23 de desembre modifica la llei 22/2010 de 20 de juliol del Codi de Consum de Catalunya. Aquest decret llei introduïa una modificació a l’article 11 en el qual es defineix que són les persones consumidores amb una mancança de recursos econòmics.

També modifica l’article 252 del Codi de Consum que regula els talls de subministrament de llum i gas a persones en situació de vulnerabilitat econòmica i es regula les condicions que s’han de complir per tenir aquesta qualificació i expressament es diu que que les famílies en situació de vulnerabilitat “restaran protegides de tall de subministrament entre els mesos de novembre i març, ambdós inclossos”.

També s’estableix com s’ha d’ajornar el deute que les famílies tenen amb les empreses i la possibilitat de satisfer el deute pendent de manera íntegra o fraccionada entre l’abril i l’octubre següents.

 

895 famílies

 

En definitiva, i, un cop més per desgràcia, el Tribunal Constitucional suspèn el decret de pobresa energètica català. Ara, les 895 famílies que s’havien acollit a les garanties ofertes pel decret, s’exposen que els tallin la llum o el gas a l’hivern en cas d’impagament.

El Tribunal Constitucional suspèn també el decret de pobresa energètica a Catalunya. (Imatge: laccent.cat)

El president Rajoy en les seves prèdiques apocalíptiques en contra del sagrat i democràtic dret a decidir dels ciutadans de la nació catalana -9-N-, diu que el que ha de fer el president Mas és legislar. Però que diu ara home! No veu que totes les lleis que emanen del Parlament de Catalunya, el ‘Partido Popular’ les porta al Tribunal Constitucional. Això és democràcia? Això és una veritable autonomia?

Vaja, mira que bé! la senyora María Dolores de Cospedal, secretària general del ‘Partido Popular’, va dir recentment en el Fórum Europa que “la democràcia és el sistema en virtut del qual tots els ciutadans fem les lleis i les fem per complir-les tots”. Ja ho veuen el que passa amb les lleis que emanen del Parlament de Catalunya, acollint les aspiracions dels ciutadans de la nació catalana: el ‘Partido Popular’ les porta al Tribunal Constitucional espanyol.

Mai per mai podrem oblidar la Llei Orgànica -d’obligat compliment- de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, any 2006, projecte revisat pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovat pel Parlament de Catalunya, retallat i aprovat pel Congrés dels Diputats i el Senat, ratificat pel rei i ‘referendada’ pels ciutadans de Catalunya. Va ser aquesta Llei Orgànica complerta pel ‘Partido Popular’? No diu la senyora Cospedal que les lleis s’han de complir? Quines lleis, només les que dicta el ‘Partido Popular’ mitjançant cascades de decrets llei?

Només un prec al Tribunal Constitucional espanyol -divisió de poders-, no suspenguin la llei catalana que prohibia tallar la llum i el gas als pobres.

Només un prec a les nacions d’Espanya, facin mitjançant els seus Parlaments autonòmics, una Llei sobre Pobresa Energètica com la redactada i aprovada a Catalunya. I si la volen fer millor, tant de millor! en nom de la justícia social.

 

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:

 

WXUUB7xQa5E

———————————————————-

El Deure i la Glòria

 

<<…govern, del poble, pel poble, i per al poble…>>

Abraham Lincoln

(Gettysburg, 1863)

 

<<…doncs podem buscar un relaxament en les tensions sense que per això tinguem que abandonar la nostra guàrdia. I, per la nostra part, no tenim la més mínima necessitat de fer servir les amenaces per demostrar la nostra decisió. No necessitem recórrer a emissions de ràdio en llengua estrangera per demostrar temença de que la nostra fe pot debilitar-se. No volem imposar el nostre sistema als pobles que no ho desitjen, però si desitjem i som capaços de competir pacíficament amb qualsevol nació d’aquest planeta…>>. (President John F. Kennedy, Universitat Americana, Washington, D.C., 10 juny 1963).

 

 El president Kennedy amb el secretari general de l’ONU, U Thant, el dia del seu parlament per la pau en el món. (Imatge: www.un.org).

 

<<No volem imposar el nostre sistema als pobles que no ho desitjen, però si desitjem i som capaços de competir pacíficament amb qualsevol nació d’aquest planeta>>.(JFK).

 

 

<<…Mentrestant, busquem reforçar les Nacions Unides, ajudar a resoldre els seus problemes financers, a fer que siguin un instrument eficaç per assolir la pau, i perquè siguin un veritable sistema de seguretat per la pau mundial…, un sistema capaç de resoldre les disputes sobre la base de la llei, un instrument que pugui garantitzar la seguretat dels grans i dels petits, i de crear condicions sota els quals, finalment, puguin ser abolits els armaments.>> (President John F.Kennedy, Universitat Americana, Washington, D.C., 10 juny 1963).

 

El vídeo

Si tenen a bé, poden veure els vídeos següents:

pKLjSudFY_8

 

XQZlWknfvMY

———————————————————-

 

El naixement d’una nació.Què és Catalunya

 

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- La conversió dels infidels eren idees esgrimides encara en una altra obra, del 1514, ‘De la venguda de l’Anticrist e de les coses que se han de seguir en la Spanya alta/baxa. Ab una reprobació de la secta mahomètica’, de Joan Alemany, que anunciava la vinguda d’un <<Encobert>> per salvar tots els cristians i destruir tots els musulmans i jueus i conversos o <<tornadiços>>; afirmava que serien en tan gran nombre els que voldrien ésser batejats, que no hi hauria prou clergues i <<sols seran batejats per escampament d’aygua damunt lo cap>>. (Ulisses, 11).

* LA PREGUNTA.- Les Germanies foren, primer de tot, una revolta?

 * LA CITACIÓ.- “La diferència entre una democràcia i una dictadura consisteix en que en la democràcia pots votar abans d’obeir les ordres”. Charles Bukowski.

 

Charles Bukowski

(Imatge: www.babelio.com)

 

———————————————————-

Els colors del món

 

 

 Els llops aguaiten

 

 

Vagin en compte les nits de lluna plena perquè hi són. Representen el terror en persona i, creguin, no hi ha lloc per l’escapada. Més que còrrer, salten i la seva força és sobrenatural. Quan escoltin el seu udolar en una d’aquestes nits de més claror i que esllangueix la foscor més pavorosa, intentin, si poden, trobar refugi segur perquè sinó cauran com a preses d’uns ullals i urpes sense pietat.

(Imatge: www.fondos21.com)

Com el vampir planeja sobre Transilvania, així l’home llop neguiteja a l’Europa del nord i a occident. Les llegendes de l’home llop es remunten potser als mites dels déus nòrdics que adquirien l’aparença d’animals com el llop i l’ós.

Més endavant, en el segle XVI, es va deslligar la persecució contra les bruixes, i es va estendre la creença de que es convertien en llops. Fins aquell moment les bruixes només havien agafat forme de gripaus, gats i llebres.

 

(Imatge: www.taringa.net)

 

En figura humana, no és fàcil distingir un home llop d’un vampir, ja que comparteixen nombroses característiques. Entre elles figura l’entrecella llarga, orelles petites quelcom punxegudes, mans amb ungles en forma d’urpes i pèl a les palmes. Però existeix una subtil diferència: a cada mà, els dits índex i cor són de la mateixa llargària.

  

(Imatge: www.elartedelaestrategia.com)

Realitzada la seva transformació, l’home llop apareix, bé com un llop de gran tamany que camina a quatre potes, bé com un ser erecte molt vellós, que conserva urpes a les mans i faccions humanes repulsives. En qualsevol d’ambdues metamorfosi esquinça la gola de les seves víctimes, ja siguin homes o animals, i després devora la carn crua. 

 

(Imatge: www.wattpad.com)

 

**************************************************************

Però mai al llarg de la seva història, Washington havia viscut una representació com la que s’esdevingué el 28 d’agost de 1963 que pogués rivalitzar amb les altres en grandesa i esplendor. Entre les quasi dues-centes cinquanta mil persones que aquell dia es traslladaren a la nostra capital, s’hi trobaven moltes autoritats i celebritats; tot i així la font de més gran emoció fou la multitud de gent senzilla que eren allà en majestuosa dignitat per a donar testimoni de la seva resolució unànime de guanyar la veritable democràcia aquí i ara… La immensa multitud no era més que el cor bategant vivament d’un moviment noble de cap a cap. Era un exèrcit sense armes, però no sense força. Era un host on ningú havia estat reclutat sota coacció. Desfilaren conjuntament blancs i negres, gent de totes les edats… Era un exèrcit combatent i tot i així ningú podia adonar-se que la seva arma més poderosa era l’amor. 

<<Marxa sobre Washington>>, l’agost del 1963

 

Era un exèrcit sense armes, però no sense força. Era un host on ningú havia estat reclutat sota coacció. Desfilaren conjuntament blancs i negres, gent de totes les edats…Era un exèrcit combatent i tot i així ningú podia adonar-se que la seva arma més poderosa era l’amor. (Imatge: blogs.elpunt.cat).

La <<Marxa sobre Washington” havia d’aportar la prova que la població negra d’Amèrica estava disposada i capacitada per a formular les seves peticions no violentament. Els tòpics negatius, plens de prejudicis, havien de ser corregits. Entre d’altres, el projecte legal hagué de ser aprovat per insistència del president Kennedy. Entre més d’un quart de milió de persones, s’hi trobaven seixanta mil blancs. Desfilaren des del monument a Washington fins al monument a Lincoln. Llavors la cantant Camilla Williams inicià la manifestació que durà tres hores. Seguiren A.Philip Randolph, el sindicalista, el pastor Fred Shuttlesworth, Roy Wilkins (NAACP), John Lewis (SNCC) i altres. Mahalia Jackson cantà i reuní els presents amb la força de la seva poderosa veu. Sota una calor despietada, esperaren pacientment, en la consciència d’estar participant en un esdeveniment històric.

El reverend Martin Luther King Jr.

<<Majestuosa dignitat de la multitud per a donar testimoni de la seva resolució unànime de guanyar la veritable democràcia aquí i ara…>>(Gerd Presler).

(Imatge: comunidades.diarioinformacion.com)

 

A. Philip Randolph presentà llavors King Jr. com a <<líder moral de la nació>>. King començà a parlar, es deixà anar al cap de poques frases del text que duia escrit i s’abandonà al moment de la inspiració immediata, <<mentrestant s’aixecà una veu poderosa sobre la multitud i eixí cap al món. En aquest dia per a tots nosaltres fou -en arribar les seves paraules d’un lloc elevat-, com si parlessin a través d’ell i passessin a la multitud extasiada que tenia davant. El cel es féu present i tots nosaltres semblàrem canviats>>, contà Coretta King. (Gerd Presler a Martin Luther King). 

<<mentrestant s’aixecà una veu poderosa sobre la multitud i eixí cap al món…>>. (Imatge: directa.cat).

 

<<M’alegro de prendre part amb vosaltres en un esdeveniment que passarà a la història del nostre país com la més gran manifestació per la llibertat. Fa cent anys un gran americà, sota l’ombra simbòlica del qual som avui aquí, signà la proclamació de l’emancipació. Aquest significatiu decret fou un senyal d’esperança per a milions d’esclaus negres, que foren marcats per les flames de la injustícia destructura. Arribà com una joiosa albada després de la llarga nit  de la seva captivitat. Però cent anys més tard el negre no és lliure encara. Cent anys més tard la vida dels negres és encara mutilada per les manilles de la segregació racial i les cadenes de la descriminació. Cent anys més tard, el negre viu en l’illa solitària de la pobresa enmig  d’un gran oceà de riquesa material. Cent anys més tard el negre llangueix encara al marge de la societat americana i es troba a l’exili a la seva pròpia terra. Per això hem vingut avui aquí per dramatitzar una situació vergonyosa. En un sentit estricte, hem vingut a la capital del nostre país per cobrar un xec. Quan els arquitectes de la nostra república escrigueren les grandioses paraules de la Constitució i de la Declaració de la Independència, signaren un pagaré que tots els americans haurien d’estar autoritzats a cobrar. Aquest pagaré té la promesa que tots els homes -sí, els negres igual com els blancs- tenen garantits els drets inalienables a la vida, la llibertat i la recerca de la felicitat. És evident avui que Amèrica no ha satisfet els seus compromisos pel que fa als ciutadans negres. En comptes de complir els seus deures sagrats, Amèrica ha donat als negres un xec que ha retornat amb la nota: “Sense fons.” Però refusem de creure que el banc de la justícia estigui en bancarrota. Refusem de creure que no hi ha prou diners a les caixes de cabals de l’oportunitat…>>.(segueix el parlament). (Reverend Martin L.King, 28 agost 1963).

Tots junts, units

 

(Imatge: www.pressenza.com)

 

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden puntejar les adreces de vídeo següents:

 CU0opfi2avM

 l49N8U3d0Bw

———————————————————-

 

El Deure i la Glòria

<<…govern, del poble, pel poble, i per al poble…>>

Abraham Lincoln

(Gettysburg, 1863)

 

<<Les nostres forces militars només tenen per objectiu mantenir la pau>>. (President Kennedy).

<<…per assegurar aquests extrems, les armes de Nord-Amèrica no són armes provocatives; estan perfectament controlades i dissenyades per a dissuadir, i capacitades per fer d’aquestes un ús selectiu. Les nostres forces militars només tenen per objectiu mantenir la pau i saben reprimir-se perfectament. Els nostres diplomàtics han rebut tota classe d’instruccions per evitar innecessaris frecs i irritacions i evitar així mateix tota hostilitat purament retòrica…>>. (President John F.Kennedy, Universitat Americana, Washington, D.C., 10 juny 1963).

Pau, Paz, Peace

 

Desembre 1961: John F.Kennedy inaugura el projecte habitacional de ‘Ciudad Techo’ a Colòmbia, al costat del president colombià Alberto Lleras. Justícia social en lloc de bombardeigs. (Imatge: www.bbc.co.uk).

 

 Ciutat Kennedy: la més gran petja de JFK a Amèrica Llatina. El record de John F.Kennedy a Bogotà s’estén per quasi 4.000 hectàrees i és la llar d’aproximadament 1,5 milions d’habitants. (Imatge: www.flickr.com).

El vídeo

Si tenen a bé, poden veure els vídeos següent:

 

TnYTLqhrZEs

GoKzCff8Zbs

 

———————————————————-

 Suárez, temps d’una anyorada i volguda democràcia

 

Reculada de l’autonomia constitucional a Espanya nació de nacions constretes i amargades, sobretot a Catalunya i amb els governs del ‘Partido Popular’

<<…El problema de les nacionalitats i regions espanyoles no es pot resoldre ni en una, ni en dos, ni en tres generacions i també hi ha que insistir en que no només és un problema de descentralització…>>. (Professor Juan José Linz, en el Col.legi d’Advocats de Barcelona, març 1977).

 

 

 Tarradellas junt al president Adolfo Suárez en una de les seves reunions a favor de la democràcia i del progrés social i econòmic de Catalunya i Espanya. Temps d’enteniment, raciocini, grandesa, pau i Estatut d’Autonomia. No pas temps de portar l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, referendat pel poble, a un Tribunal Constitucional no renovat. (Imatge:especiales.tiempodehoy.com).

Santiago Carrillo i el president Adolfo Suárez

(Imatge: www.elcorreo.com) 

 

 

Any 1977. El president del Govern Adolfo Suárez i els líders polítics -Enrique Tierno, Santiago Carrillo, Josep Maria Triginer, Joan Reventós, Felipe González, Juan Ajurriaguerra, Manuel Fraga, Leopoldo Calvo Sotelo i Miquel Roca- signants dels Pactes de la Moncloa. Temps de diàleg, de pacte, de democràcia i d’allunyament del poder absolut. (Imatge:www1.seg-social.es).

 Com s’ha arribat a aquesta situació?

 Independentisme a Catalunya any 2012: 29% (govern del ‘Partido Popular’). Independentisme a Catalunya any 2014: 86,4% (govern del ‘Partido Popular’). (Imatge: www.lavanguardia.com).

 

<<En las aguas agitadas de los meses preelectorales, una cuestión emergía repetidamente: ¿España es una, España es varia? La cuestión era antigua. Puesto que el Estado español, como la mayoría de los estados, se formó históricamente por integración de pueblos con personalidades propias más o menos acusadas. La singularidad de España, y en aquellos meses de manifestaba de manera retumbante, era que no se había encontrado aún la forma jurídica e institucional adecuada a la realidad.

El régimen del general Franco había optado rigurosamente por la unidad con desprecio de la pluralidad. Las consecuencias fueron previsibles: las pluralidades menospreciadas y oprimidas se reafirmaron más en su identidad, y no fueron ya las nacionalidades o pueblos con lengua propia y mayor personalidad diferenciada, Catalunya i el País Vasco, las que reclamaran en declaraciones de partidos, pintadas en paredes, y voces en manifestaciones su deseo de ser ellas mismas, sino que otro pueblo también con lengua propia, Galicia, aun cuando con personalidad menos afirmada, lo hizo. Y, más aún, regiones que habían mostrado poca tendencia a reivindicar su peculiaridad ante el centralismo, como Andalucia, empezaron a manifestarla con mayor fuerza. Y Canarias, con viejos problemas económicos agravados por las reivindicaciones pesqueras de Marruecos. Y el País Valenciano, dividido entre los que miraban hacia Barcelona y los que miraban hacia Madrid, y Baleares y Asturias. Y Aragón. Y Extremadura, desde su subdesarrollo. E incluso Castilla, donde había quienes pensaban que el centralismo sólo favorecía a Madrid y no a las tierras mesetarias…>>, any 1977. (Difusora Internacional S.A.)

———————————————————

Els colors del món

 

 

 

 (Imatge: www.vigoalminuto.com)

 

 

 (Imatge: www.ecorepublicano.es)

 

Dany, l’immigrant camerunés colpejat per agents de la Guàrdia Civil a Melilla, ha perdut un ronyó i roman paralitzat de la meitat del seu cos, segons informació de l’ONG Prodein. Una vegada més, la Comissió Europea demana explicacions a Espanya per la violència utilitzada.

 

***********************************************

 

El Tribunal Constitucional, que ha admès a tràmit el recurs que va presentar el govern Rajoy (‘Partido Popular’), suspèn cautelarment la llei catalana que prohibeix tallar la llum i gas a l’hivern en casos de pobresa energètica. Els ciutadans de Catalunya ja vàren demanar l’any 2013 que les administracions públiques donin solucions per a les famílies en risc de pobresa energètica i que “s’acabin els abusos de les companyies”. (Imatge: www.btv.cat).

 

Els 7.600.000 ciutadans de Catalunya i moltíssims d’Espanya -nació de nacions constretes i amargades- no poden acceptar de cap manera que un grup de dirigents polítics governants del ‘Partido Popular’ puguin plasmar aquest menyspreu no només vers el Parlament de la nació catalana, sinó cap a ciutadans de Catalunya. El fet és d’una gravetat extraordinària i posa en evidència, un cop més, la manca de sensibilitat per part dels governants del ‘Partido Popular’ cap a les persones més pobres que pateixen, com a conseqüència de la manca de recursos econòmics. I, en aquest cas, -entre altres- les famílies en situació de vulnerabilitat que no podran restar protegides del tall de subministrament de llum i gas entre els mesos de novembre i març. Un menyspreu que no es pot acceptar envers les persones i famílies consumidores amb una mancança de recursos econòmics.

Les entitats socials de Catalunya demanen mesures preventives per l’hivern davant l’increment de pobresa energètica. Gairebé l’11% de les llars catalanes no poden mantenir una temperatura adequada, el doble que a l’inici de la crisi. (Imatge: www.elpuntavui.cat). 

   Per què, tot això? Doncs perquè els més vulnerables no podran tenir l’ajuda que preveia el decret de pobresa energètica que va aprobar l’any passat la Generalitat de Catalunya. El Tribunal Constitucional espanyol -una altra vegada, una altra, una altra i una altra i ja en van…-, ha suspès cautelarment la reforma de la llei del Codi de Consum de Catalunya, ja que ha admès a tràmit el recurs -un altre recurs, un altre, un altre i un altre; no fan ni deixen fer i que una veritable autonomia pugui funcionar-, que va presentar el govern de Rajoy contra la modificació del codi esmentat.

   Una notícia important que explica un fet important s’ha d’entendre, i, no només pel fet de llegir-la, comentar-la perquè no es pot acceptar aquesta situació. D’una manera rebladora: <<El Constitucional suspèn cautelarment la llei catalana que prohibeix tallar la llum i gas a l’hivern en casos de pobresa energètica>>. <<El Tribunal Constitucional suspèn la llei catalana que prohibia tallar la llum i el gas als pobres>>. <<El Constitucional suspèn el decret català de pobresa energètica…>>. Així, segueix tot un reguitzell de titulars a la premsa.

L’executiu de Mariano Rajoy (‘Partido Popular’), argumenta que el decret de pobresa envaeix competències estatals en matèria de regulació energètica. Com sempre, el pur i dur centralisme del govern del ‘Partido Popular’. Un intervencionisme pesant i ofegador sobre Catalunya i d’una veritable autonomia que no ho vol ser de pantomima: ‘facultat de governar-se per les seves pròpies lleis’. Ah! I el que, en aquests moments, estan passant els ciutadans de les illes Canàries davant la consulta proposada pel president canari, Paulino Rivero. El govern espanyol del ‘Partido Popular’ considera que també és inconstitucional que els canaris decideixin si volen prospeccions petrolíferes a les illes. El consell de ministres va aprovar recòrrer -una altra vegada!!!- al Tribunal Constitucional la consulta proposada pel president canari. Quina democràcia més estranya! S’en recorden de la Llei Orgànica, d’obligat compliment, de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya? Revisat pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovat pel Parlament de Catalunya, retallat i aprovat pel Congrés i el Senat, ratificat pel rei i ‘referendat’ pels ciutadans de Catalunya. Cap al Tribunal Constitucional no renovat, any 2006, i amb el ‘Partido Popular’ a l’oposició que va presentar recurs sobre una Llei Orgànica. Quina democràcia més estranya!

La normativa catalana prohibia a les companyies tallar la llum i el gas durant els mesos d’hivern a les persones amb pocs recursos. Ara, les 895 famílies que s’havien acollit a les garanties ofertes pel decret s’exposen que els tallin la llum o el gas a l’hivern en cas d’impagament. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya, un 11% de les llars catalanes, és a dir, 300.000 famílies, tindran problemes aquest hivern per mantenir casa seva a una temperatura adequada. També s’estableix com s’ha d’ajornar el deute que les famílies tenen amb les empreses i la possibilitat de satisfacer el deute pendent de manera íntegra o fraccionada entre l’abril i l’octubre següents.

L’Aliança contra la Pobresa Energètica

(Imatge: www.eldiario.es)

 El Tribunal Constitucional ha admès el recurs de l’executiu de Rajoy, que argumenta que envaeix competències estatals en matèria de regulació energètica. Doncs que el govern del ‘Partido Popular’ faci una llei com aquesta, que és la que ha fet la Generalitat i el Parlament de Catalunya donant suport als ciutadans. I si aquesta llei catalana no els hi agrada, que la millorin i que instin a que les Comunitats Autònomes que consideren que necessitin una llei com aquesta, que la portin a terme. Però, home, si us plau! no portin al Tribunal Constitucional la llei catalana que prohibia tallar la llum i el gas als pobres. Tot això ens recorda allò que es diu de que “Eres como el Perro del Hortelano, que ni come ni deja comer”…persones per quan ‘ni fan’ una cosa ‘ni’ deixen que els altres les facin. 

 La CUP presenta una moció proposada per l’Aliança contra la Pobresa Energètica. (Imatge: manresa.cup.cat).

 

———————————————————-

 

 

El Deure i la Glòria

 

<<…govern, del poble, pel poble, i per al poble…>>

 

Abraham Lincoln

(Gettysburg, 1863)

 

<<…En tercer lloc examinem la nostra actitud cap a la guerra freda, recordant que no estem en una sessió de debat buscant amuntegar temes per a la discussió. No estem aquí distribuint acusacions o senyalant amb el dit de la justícia a ningú. Devem tractar amb el món tal i com és i no com podria haver estat si la història dels darrers divuit anys hagués estat una altra…>>. (President John F.Kennedy, Universitat Americana, Washington, D.C., 10 juny 1963).

 

Donar-se la mà, per la pau i no per la guerra. Diàleg per la pau i no per la guerra. Parlar per la pau i no per la guerra. Afavorir la justícia social, per la pau. Ser homes de veritat i no de pantomima, per la pau i no per la guerra. Kruschev i Kennedy a Viena, juny 1961, per dialogar sobre la pau no per la guerra. (Imatge: tigrepelvar4.wordpress.com).

 

<<…Per tant, devem perseverar en la recerca de la pau, amb l’esperança de que es produeixin canvis constructius dintre del bloc comunista, que a la vegada donin lloc a solucions que ara semblen haver quedat molt allunyades de nosaltres. Devem dirigir els nostres assumptes de tal forma com perquè els interessos dels comunistes portin cap a un acord de veritable pau. Sobretot, encara quan defensem els nostres propis interessos vitals, les potències nuclears deuen evitar a tot preu aquestes confrontacions que obliguen a un adversari a elegir bé una humiliant retirada o recórrer a una guerra nuclear. Adoptar aquest darrer extrem en una era atòmica només evidenciaria una fallida de la nostra política o un desig col.lectiu de mort per tot el món…>>. (President John F.Kennedy, Universitat Americana, Washington, D.C., 10 juny 1963).

 

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden veure els vídeos següents:

 

VaFTVR-hZqg

 

Poble, Senat, democràcia, justícia, Estat de dret, separació de poders als EUA

RGNsZgI0MA0

———————————————————-

 

 El naixement d’una nació. Què és Catalunya

 

 

 * LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Dues obres sembla que formen la base ideològica de la germania: el ‘Dotzè del Crestià’, de Francesc Eiximenis -a jutjar per l’afirmació del cronista valencià Miquel Garcia-, i en especial un seu passatge que conté una profecia atribuïda a Lactanci:<<D’aquí avant no hi haurà reis, ne ducs, ne comtes, ne nobles, ne grans senyors, ans d’aquí avant a la fi del món regnarà per tot lo món la justícia popular e tot lo món per consegüent serà partit en comunes…>> Tot s’havia de complir en una època benaurada, anunciada per Joaquim de Fiore, que duraria mil anys, fins a la fi del món, i durant la qual regnaria la justícia i la pau i el descans en el treball. Altres profecies aportades per Eiximenis afirmaven la necessitat de la conversió dels infidels. (Ulisses, 11).

 

 (Imatge: blogs.ua.es)

 

* LA PREGUNTA.- En quina altra obra, del 1514, eren idees esgrimides la conversió dels infidels? 

 

* LA CITACIÓ.- “La llibertat mai és voluntàriament atorgada per l’opressor; deu ser exigida per qui està essent oprimit”.Martin Luther King.

El reverend Martin Luther King i el senador per Nova York, Robert F. Kennedy. (Imatge: discursosparalahistoria.wordpress.com)

 

———————————————————-

Els colors del món

 

 Un tercer ull

 

(Imatge: animalesimpactantes.blogspot.com)

 

Les profundes obertures entre els ulls vermells d’aquesta vibra del bambú de Formosa són òrgans sensibles al calor. Detecten en les tenebres preses de sang calenta. Vàren ser observades, per primera vegada el 1952, en la serp cascavell per un neuròleg estatunidenc.

L’any 1952, T.H. Bullock, neuròleg de la Universitat de Califòrnia, va advertir que les serps de cascavell posseeixen un tercer ull. Va comprovar que aquest rèptil, amb els dos ulls embenats, caçava ratolins amb asombrosa precisió. Semblava orientar-se mitjançant dos clotets situats un a cada costat del cap entre els ulls i el musell. En ells es van observar unes cèl.lules sensibles al calor que de nit detectaven les preses, així com el tamany de les mateixes pel calor emès.

 

Les serps deuen menjar aproximadament el 10% del seu pes

(Imatge: www.ophidia.es)

 

***********************************************