Qui governa Espanya?

(Imatge: www.periodistadigital.com)

La secretaria general del ‘Partido Popular’, María Dolores de Cospedal, hauria de voler entendre millor les coses. Posar-hi una mica més d’esforç democràtic i polític, propi del segle XXI. Dóna la sensació, pel continuat martelleig de les seves paraules, que la seva manera de veure els problemes de l’Espanya actual -nació de nacions constretes i amargades- roman més a prop dels temps de l’autoritarisme -tant freqüent en la penosa història d’Espanya- que dels temps actuals, dintre d’una Europa democràtica i progressista. Cada vegada que és refereix a Catalunya i al president de la Generalitat, atia encara més les aspiracions dels ciutadans de la nació catalana pel dret a decidir, mitjançant poder anar a votar, així com els favorables a la independència de Catalunya. El seu nombre no ha parat de créixer des de l’any 2006, any en el que els dirigents del ‘Partido Popular’, de forma innecessària, injusta i tant poc democràtica, van portar la Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya -revisat i retallat pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovat pel Parlament, retallat i aprovat pel Congrés i el Senat, sancionat pel rei i ‘referendat’ pels ciutadans de Catalunya- al Tribunal Constitucional, no renovat. Error polític d’una gravetat extraordinària. Avui, transcorreguts vuit anys, veiem les conseqüències. Una pregunta: Qui va donar l’ordre de portar la Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, al Tribunal Constitucional, no renovat?

Ara, amb el seu Estatut d’Autonomia -primera llei de Catalunya- referendat i després sentenciat -quatre anys per emetre una sentència, entre vàries (2006-2010)-, ara, després de passar menyspreu i humiliació, els ciutadans de Catalunya demanen -de manera democràtica i exemplar- poder anar a votar. Així ho va demanar al president Mariano Rajoy, el president Artur Mas, en una carta amb data 26 de juliol del 2013. El dret a votar en unes eleccions lliures és el dret més poderós i inapreciable del món, i que no deu negar-se a ningú. És propi de la grandesa política de la democràcia, ja que el canvi i l’evolució han de venir de la voluntat dels ciutadans.

Ho escriu en el diari ‘El Punt Avui’, l’enginyer Joaquim Coello i Brufau: <<…la resta del nacionalisme espanyol és conservadorisme ranci per preservar privilegis o voluntat de domini utilitzant el caciquisme i la força de l’Església per controlar les consciències i limitar la llibertat dels individus, pel que fa a principis trascendents que per ser-ho escapen de la racionalitat. El nacionalisme català és proper, real, historicista i pluralista, tal com va ser definit per Jaume Vicens Vives a ‘Notícies de Catalunya’. Són dos nacionalismes, antagònics: l’un des del pessimisme, del passat, i l’altre des de l’optimisme, del futur, de la mateixa manera que les visions d’Espanya d’Unamuno i Maragall són contradictòries, malgrat el respecte mutu que els personatges es professaven>>.

<<El que volen ser els uns i els altres, catalans i espanyols, és diferent i volen fer-ho també de diferent manera. Els uns, a través de l’atracció i la diversitat; Catalunya sempre ha estat terra de pas. I els altres, des de la submissió i la uniformitat; és l’essència de Castella, aïllada amb les seves veritats absolutes, que han conformat el nacionalisme espanyol i ha determinat l’Estat que l’encarna. La Transició va ser un profund i temporal canvi, però passat el temps el nacionalisme espanyol torna al mateix lloc on sempre ha estat. Constatada aquesta estructura diferenciada, s’ha d’acceptar que hi ha raó o per a la separació o per a la integració de manera diferent a la practicada en els darrers tres segles amb voluntat de domini dels uns, acceptada amb més o menys resistència pels altres. Les diferències són de fons>>.

Des d’aquesta acostumada voluntat de domini la secretària general del PP, Maria Dolores de Cospedal, va afirmar recentment que Catalunya “no mereix un govern que només parli de fronteres”, i ha emplaçat la Generalitat a presentar un “full de ruta econòmica” amb uns pressuposts “creïbles” i ha advocat per “la unitat des de la pluralitat”. Pel que fa a les “fronteres”, segons que explica el rotatiu ‘El Punt Avui’, el president de la Generalitat, Artur Mas, ho va dir molt clar: <<No volem posar fronteres enlloc, avui dia no n’hi ha a Europa, no volem ni barallar-nos, ni separar-nos de manera traumàtica, ni res d’això. El que vol molta gent a Catalunya és emancipar-se”. El president català ha insistit que durant aquest procés d’emancipació no es vol barallar amb ningú, “ni establir fronteres, ni tampoc construir murs”. Simplement, ha precisat, <<pensem que amb un projecte propi, podrem viure millor>>, com qui s’emancipa, té una casa pròpia i podrà viure millor, ha indicat.

El President de la Generalitat de Catalunya

<<No volem posar fronteres enlloc, avui dia no n’hi ha a Europa, no volem ni barallar-nos, ni separar-nos de manera traumàtica, ni res d’això. El que vol molta gent a Catalunya és emancipar-se. Pensem que amb un projecte propi, podrem viure millor>>. (President Artur Mas, Consistori de Vilalba Sasserra, 28 setembre 2013).

(Imatge: www.zoomnews.es)

En una intervenció davant la junta directiva del “Partido Popular’ de Castella-la Manxa, María Dolores de Cospedal va emplaçar la Generalitat a presentar un “full de ruta econòmica” amb uns pressuposts “creïbles”. Què pretén, què la Generalitat de Catalunya confeccioni uns pressuposts en fals? I com es pot presentar un “full de ruta econòmica”, davant la xifra injusta i abusiva de 18.000 milions d’euros que surten cada any dels imposts dels ciutadans de Catalunya -un 8,5% del PIB català- i no tenen retorn per part del Govern central i centralista del ‘Partido Popular’? Per què el Govern central no fa públiques unes “creïbles” balances fiscals?

L’aeroport de Ciudad Real, car i innecessàri. Més de 1.000 milions d’euros dilapidats. La seva capacitat era per més de 2 milions de passatgers a l’any. Des de l’abril del 2012 roman tancat i inactiu. Ni vols, ni passatgers, ni ocupació. L’Aeroport Central Ciudad Real, es conegut ara com ‘l’aeroport fantasma”. (Imatge: www.vuelosfera.com).

Mentre, la inversió del govern central a Catalunya ha baixat de 4.670 milions el 2009, que ja era una xifra irrisòria, injusta, insuficient i discriminatòria llavors i, s’ha reduït fins als insultants 944 milions del 2014. Cada any surten dels imposts dels ciutadans de Catalunya, 18.000 milions d’euros -un 8% del PIB català- i no tenen retorn des del Govern central. A on van a parar aquests 18.000 milions? La Comissió Europea i el Parlament Europeu, poden permetre aquest espoli fiscal? Veuen, entre altres raons, per què els ciutadans de la nació catalana volen fer ús del seu democràtic dret a decidir i anar a votar?  

S’ha arribat a la situació injusta d’una solidaritat permanent -‘es costumbre’- i abusiva sense cap límit que està perjudicant de forma greu el creixement econòmic i social de Catalunya. I sinó, per què creuen que s’ha arribat a la situació actual? Per l’ofec econòmic a que s’està sometent Catalunya i per la pressió constant del ‘Partido Popular’ en contra del desenvolupament d’una veritable autonomia. Actualment, un 80 per cent dels ciutadans de la nació catalana demanen fer ús del dret a decidir i poder anar a votar.

Pel que fa a l’emplaçament de la Generalitat de Catalunya, per part de la senyora María Dolores de Cospedal, a presentar un “full de ruta econòmica”, Catalunya és ‘pagadora’, és a dir, aporta molts més diners dels que rep. Aquest “full de ruta econòmica”, l’han demanat a les 12 Comunitats Autònomes o ‘regiones’ -el ‘Partido Popular és més regionalista que autonomista-, que reben molts més diners dels que aporten? Com és possible que de les 17 Comunitats, 12 rebin més del que aporten? Només 5 aporten més del que reben i encara, com és el cas de Catalunya, aquesta ‘solidaritat’ que ja ha arribat un moment que és abusiva, perjudica greument als ciutadans ‘pagadors’ de Catalunya. Està bé que siguem solidaris, però, fins el punt d’esfondrar als qui treballen de manera desesperada per ser ‘pagadors’ en lloc de ‘rebedors’? El Govern central i els de les 12 Comunitats que reben més del que aporten, tenen el deure i l’obligació de marcar-se els “fulls de ruta econòmica” que calguin per sortir, el més aviat possible, d’aquest inacceptable desequilibri econòmic. Si no és així, experts de la Comissió Europea hauran d’intervenir.

Un desequilibri econòmic inacceptable. Les Comunitats que reben més del que aporten, han presentat el seu respectiu “full de ruta econòmica”  que parla De Cospedal? (Imatge: ibrigou.wordpress.com).

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar les adreces de vídeo següents:http://youtu.be/v1tUX1O40GY, http://youtu.be/pPx57gNeCqU -Ajudar, servir, defensar, estimar al poble; no, no, i no contra el poble.

********************************************************************************************

El Deure i la Glòria

<<Durant uns dies, a principis del mes de maig del 1963, Birmingham va ser l’escenari d’uns disturbis que van commoure la nació i al món sencer. Els negres, es van manifestar de manera pacífica mitjançant unes ben organitzades desfilades en el que així mateix hi participaven molts nens, protestant contra la indignitat i la desigualtat a que eren sotmesos; les autoritats van fer servir gossos policies i mànegues d’incendis per dissoldre aquestes manifestacions>>. (Allan Nevins, 1964).

Day 9 Birmingham Campaign, maig 1963

 (Imatge: www.docstoc.com)

Blcks’struggle in Birmingham

(Imatge: yeyeolade.wordpress.com)

(Imatge: www.taringa.net)

Xoc racial a Birmingham (Alabama)

<<Em complau molt notar el progrés realitzat per negres i blancs per posar fi a una lletja situació a Birmingham (Alabama). Vaig manifestar d’una forma molt clara, en el moment en el que em vaig fer càrrec de la presidència, que faria servir tots els mitjans possibles per a protegir els drets humans i mantenir la llei d’aquest país. Mitjançant la persuasió i la negociació, i, quan cregui que aquests dos mitjans han fracassat, mitjançant demandes judicials i intervenció dels tribunals, hem intentat fer front a les nostres responsabilitats en aquest difícil terreny sempre que les ordres dels tribunals federals han estat ignorades o violades. Hem dedicat tot el poder del Govern federal a assegurar el respecte i l’obediència a les decisions dels tribunals de justícia i a les lleis d’aquesta nació>>.

<A la ciutat de Birmingham (Alabama), fa algun temps, el Departament de Justícia va portar a terme una una investigació per comprovar l’existència de discriminació en el camp electoral. I, conseqüentment, va donar suport a un atac en el Tribunal Suprem, contra les pràctiques segregacionistes de la ciutat. Per afegidura, hem estat testimonis de l’actual controvèrsia entaulada per descobrir qualsevulla violació dels drets civils federals o d’una altra classe d’estatuts. En absència de tal violació, hem dirigit els nostres esforços perquè ambdues parts es posin d’acord de manera pacífica i posin fi d’una vegada per totes els abusos que fins ara han estat essent objecte els ciutadans negres d’aquella comunitat>>. (President John F.Kennedy, Conferència de premsa, la Casa Blanca, Washington, D.C., 8 maig 1963).

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar les adreces de vídeo següents:http://youtu.be/1qYFG8NdPr0, http://youtu.be/Oehry1JC9Rk

********************************************************************************************

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Fins a l’any 1525, l’activitat comercial dels Països Catalans romangué en la seva llangor. Les xifres del dret de peatge de Barcelona no recuperaren mai els nivells més baixos del segle XIV. Els vells noms lligats al gran comerç medieval -Fivaller, Marimon, Gualbes…- es convertiren en capdavanters d’una oligarquia urbana, replegada dins les seves ciutats, que va dedicar-se a viure, principalment, de les rendes tretes de les propietats rurals que havia adquirit en el transcurs conjuntural finisecular, o bé tendí a constituir-se en institució -les matrícules de mercaders: Barcelona (1479), Perpinyà (1480)…-, en bastió tancat socialment i econòmicament, conservador, inoperant. Tant a Barcelona com a València, el comerç tendí a fer-se monopoli d’estrangers, especialment de comerciants genovesos. (Ulisses, 11).

* LA PREGUNTA.- A València, on l’onada regressiva féu sentir-se amb un cert retard, què va prosperar l’any 1489?

Pàgina de ‘Tirant lo Blanc’, novel.la escrita pel valencià Joanot Martorell i editada per primera vegada a València l’any 1940. (Imatge: ca.wikipedia.org).

* LA CITACIÓ.- “L’esdevenidor és el que està més enllà de la mà estesa”. Louis Aragon. (www.rugusavay.com)

*********************************************************************************************

Els colors del món

Govern central, centralista i nacionalista espanyol del ‘Partido Popular’, amb poder absolut; conexió rompuda amb Catalunya des de l’any 2006. La nació catalana ja forma part d’una altra galàxia. (Imatge: discovermagazin.com).

*********************************************************************************************

Carles Mateu, a Almenara (Plana Baixa): <<Em condemnen per parlar valencià>>. (Imatge: N.Soriano – www.levante-emv.com).

Començarem fent esment d’alguns titulars de la premsa: “Milers de persones reclamen la retirada de la pena de presó al conductor condemnat per parlar català”. Una altra: “Després que un jutjat de Castelló li donara la raó, l’Audiència de Castelló ha revocat la resolució i el condemna a 6 mesos de presó”. El tercer titular: “El seu cas ha sigut denunciat a Europa i al Congrés espanyol”. El titular següent, pertany a aquest ‘post’ de ‘La Nova Frontera’: “Es comença per eliminar el nom de la llengua catalana i també el de l’aragonès per els acrònims Lapao i Lapapip -llei de llengües d’Aragó- i s’acaba en una dictadura”. Són informacions que part de la premsa mostra cada dia als ciutadans -la premsa ha de ser servidora de la veritat, ja que sense un públic ben informat, la democràcia no pot funcionar.

El català està en el punt d’atac i de fer la vida impossible a la llengua catalana per part dels governs centralistes, nacionalistes castellans, amb poder absolut del ‘Partido Popular’ dels Països Catalans -història, llengua i cultura-, al País Valencià, l’Aragó i ses Illes Balears. No és només la llei de llengües d’Aragó, amb l’absurditat de canviar-li la denominació pel llarg nom que deriva en l’acrònim Lapao, sinó també la llei de la funció pública del govern balear, que pretén colpir l’idioma català com a requisit per treballar a l’administració, i el decret de llengües del mateix José Ramón Bauzá, que intenta posar fi a la immersió lingüística a les Illes. I contra la Constitució escrita. A fe de Déu que mai per mai ho aconseguiran. Gràcies, moltes gràcies, ciutadans de ses Illes Balears que defenseu la sagrada llengua dels vostres pares i dels vostres avis. Dels nostres pares i avis. L’idioma del passat, del present i del futur. Sou un país ‘pagador’, que, com Catalunya, pagueu més del que rebeu. És indigne que funcionaris als qui vosaltres pagueu el sou mitjançant els vostres imposts, vos tractin d’aquesta manera. Ho veiem cada dia a la premsa; tot Europa ho veu. 

Ja ho va dir José María Becana, senador del PSOE per Aragó: “Actuen a l’estil de la vella ideologia rància franquista que a Espanya només ha d’existir una llengua”. Doncs, vés per on! A Espanya, nació de nacions, hi han, a més del castellà; el català, el basc (l’euskera) i el gallec. Tots tres amb els mateixos drets i respecte que la llengua castellana, però, amb una protecció especial tal com proclama la Constitución en el seu article tercer: <<La cooficialidad de las demás lenguas españolas lo es con respecto a todos los poderes públicos radicados en el territorio autonómico, sin exclusión de los órganos dependientes de la Administración Central y de otras instituciones estatales en sentido estricto>>. <<En los territorios dotados de un Estatuto de cooficialidad lingüística el uso de los particulares de cualquier lengua oficial tiene efectivamente plena validez jurídica en las relaciones que mantengan con cualquier poder público radicado en dicho territorio, siendo el derecho de las personas al uso de una lengua oficial un derecho fundado en la Constitución y el respectivo Estatuto de Autonomia>>.

<<La instauración por el art. 3.2 de la Constitución de la cooficialidad de las respectivas lenguas españolas en determinadas Comunidades Autónomas tiene consecuencias para todos los poderes públicos en dichas Comunidades, y en primer término el derecho de los ciudadanos a usar cualquiera de las dos lenguas ante cualquier administración en la Comunidad respectiva con plena eficacia jurídica>>. <<Nada se opone a que los poderes públicos prescriban, en el ámbito de sus respectivas competencias, el conocimiento de ambas lenguas para acceder a determinadas plazas de funcionario o que, en general, se considere como mérito entre otros el nivel de conocimiento de las mismas>>. <<El régimen de cooficialidad lingüística establecido por la Constitución y los Estatutos de Autonomía presupone no solo la coexistencia sino la convivencia de amabas lenguas cooficiales>>. <<Los poderes públicos deben garantizar, en sus respectivos ámbitos de competencia el derecho de todos a no ser discriminados por el uso de una de lenguas oficiales en la Comunidad Autónoma>>.

<<Milers de persones reclamen la retirada de la pena de presó al conductor condemnat per parlar català>>

(Imatge: www.ara.cat)

Ho explica l’ACN mitjançant el rotatiu ‘El Punt Avui’ que vora 7.000 persones han signat a través de la plataforma Change.org. la petició al síndic de greuges per a exigir que retiren la pena de presó al veí d’Almenara (Plana Baixa), condemnat per desobediència per haver parlat en valencià durant un control rutinari. Els fets van ocórrer el desembre quan, segons el denunciat, va defensar el seu dret a parlar en valencià davant la Guàrdia Civil. Assenyala que això li va comportar denúncies per no dur el cinturó, el jupetí reflector i per negar-se a sotmetre’s al control d’alcoholèmia. A més, els agents el van denunciar per desobediència a l’autoritat. Després que un jutjat de Castelló li donara la raó, l’Audiència de Castelló ha revocat la resolució i el condemna a 6 mesos de presó.

<<Parle en castellà, que estem a Espanya>>

Presentació del llibre ‘En cristiano. Policia i Guàrdia Civil contra la llengua catalana’. (Imatge: www.totsantcugat.cat).

Segons la versió dels fets per part del denunciat, Carles Mateu, un dels guàrdies civils li hauria exigit “parle en castellà, que estem a Espanya”. Mateu manifesta que es va sentir agredit i va continuar parlant en valencià, atés que se sentia en el seu dret de fer-ho. La Guàrdia Civil li va etzibar que arribaria a casa sense carnet. Mateu assegura que les tres denúncies són falses. El conductor va ser denunciat per no dur el cinturó de seguretat, el jupetí reflector i per haver-se negar a sotmetre’s a un control d’alcoholèmia. Les denúncies sumen 1.000 euros de sanció i la retirada dels 12 punts del carnet de conduir. A més d’una denúncia per desobediència a l’autoritat, va estar retingut durant 3 hores.

El jutjat de primera instància de Castelló havia absolt el denunciat pel delicte de desobediència, pel qual es demanaven 9 mesos, però l’Audiència de Castelló ha revocat aquesta resolució i ha confirmat una pena de presó de 6 mesos. Els jutges consideren que el fet de parlar en català va ser una estratègia per demorar el control d’alcoholèmia, que va resultar negatiu, segons el conductor.

El cas ha sigut dut a la Unió Europea per part d’alguns parlamentaris catalans i bascos en una pregunta parlamentària. Al Congrés espanyol, diputats com Joan Tardà, d’ERC, o Joan Baldoví, de Compromís, han denunciat el cas. Change.org té com a objectiu aconseguir 10.000 signatures per presentar-les al síndic de greuges valencià per exigir que es retire aquesta condemna.

Vergonya, senyors, vergonya! A Catalunya, que forma part de les nacions d’Espanya constretes i amargades, quan una persona de parla castellana diu que no entén el català, immediatament el ciutadà de Catalunya canvia de llengua i parla en castellà. Ho fa per respecte, consideració, un ampli nivell cultural, educació, tolerància, i estimació per les llengües que es parlen a Espanya, nació de nacions. Tots els ciutadans de Catalunya coneixen i parlen la llengua castellana. Tots els joves quan finalitzen els seus estudis coneixen i parlen en català i en castellà. Està demostrat que a les proves de selectivitat els alumnes treuen notes més elevades en castellà. Només un 3 per cent de les pel.lícules que es veuen als cinemes de Catalunya, són en llengua catalana, enfront la força del castellà al cinema, emissores de ràdio, televisions, premsa, revistes…La xifra de 500 milions de persones que en el món parlen el castellà, davant els 10 milions que en els Països Catalans  -història, llengua i cultura- parlen la llengua catalana, demostra i fa lògic i natural l’esforç de protecció per una llengua mil.lenària que es tant digna i mereixedora de respecte com la castellana. Lluitar per defensar i protegir la nostra llengua materna, de la mare, és la vida i la manera de viure dels ciutadans honests i honorables que estimen la seva terra.

(Imatge: mondellibresmossencinto.blogspot.com)

A Catalunya, a la nació catalana, mai ningú ha perseguit i anat en contra de la llengua i cultura castellanes, que es mereixen tot el respecte i admiració. Tot el que està fent el Govern central i autonòmics del ‘Partido Popular’, centralista i nacionalista castellà, amb poder absolut i en contra de la protecció de la llengua catalana, és propi de la fòbia, roïndat i menyspreu contra la llengua catalana. Mai en gairebé 35 anys de democràcia, havia passat el greu conflicte que s’està desenvolupant actualment atiat pel ‘Partido Popular’. I en contra de la Constitució que protegeix les altres llengües que, endemés del castellà, es parlen a les nacions d’Espanya. És així, és d’aquesta manera com el ‘Partido Popular’ ha aconseguit els vots de la majoria i poder absoluts? És així, és d’aquesta manera com pensa aconseguir els vots a les pròximes eleccions generals?  

Amb “500 años de historia” i la “nación más antigua de Europa”-ho diuen els jerarques del ‘Partido Popular’- encara a Espanya, nació de nacions, no han après a respectar les llengües diferents al castellà? 

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar les adreces de vídeo següents:http://youtu.be/yZ7jrsFh5Fo  –  http://youtu.be/UYGdMa6etto

*********************************************************************************************

El Deure i la Glòria

<<En aquesta i altres formes, el Govern federal continuarà estimulant i donant suport a totes les accions legals dels Estats i comunitats per assegurar al públic en general l’accés a llocs que abans eren reservats exclusivament als blancs. No es pot permetre el luxe de fer menys que això en un país la qual Constitució <<no distingueix colors>>, un país sense castes o classes entre els seus ciutadans>>. (President John F.Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington D.C., 28 febrer 1963). 

Segregació racial als EUA

(Imatge: aquimero.blogspot.com)

President Kennedy hears of the assassination of Patrice Lumumba, February, 1961. Estate of Jacques Lowe, 1961. (Imatge: theguardian.com)

<<Els parcs nacionals, boscs i altres llocs d’esbarjo i escampament, així com el districte del Stadium de Columbia, es troben oberts a tothom sense distinció de color. S’estan celebrant a més en tots aquells hotels i restaurants que no practiquen la segregació, reunions apadrinades pel Govern federal; reunions en les que parlen constantment persones anomenades pel mateix Govern. El Departament de Justícia ha demanat al Tribunal Suprem que anuli les sentències dictades contra aquells negres detinguts per pretendre ser admesos en llocs on abans es practicava la segregació, i que així mateix es faci complir la llei mitjançant els seus agents per protegir a aquelles persones que tracten de suprimir la segregació en els seus mitjans de transport.>>

<<En aquesta i altres formes, el Govern federal seguirà estimulant i donant suport a totes les accions legals dels Estats i comunitats per assegurar al públic en general l’accés a llocs que abans eren reservats exclusivament als blancs. No es pot permetre el luxe de fer menys que això un país la qual Constitució <<no distingueix colors>>, un país sense castes o classes entre els seus ciutadans.>> (President John F.Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, D.C., 28 febrer 1963). 

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: http://youtu.be/e74vD3duynw

*******************************************************************************************

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Factors no pas endògens d’aquesta regressió econòmica foren, probablement, certs aspectes de la política dels Reis Catòlics, entre els quals la persecució dels conversos religiosos, que causà una sagnia important, duta a terme per mitjà de la nova inquisició, d’encuny castellà, introduïda a les terres catalanes entre 1482 i 1488. La majoria de conversos a la religió catòlica, o cristians nous, componien un cos urbà especialitzat en el comerç i llur persecució determinà un nombre seriós d’autoexilis -unes 600 famílies només a Barcelona- i la consecutiva fugida de capitals, sense comptar la sistemàtica confiscació de tot altre bé dels declarats <<heretges>>. L’emigració, l’expulsió dels cristians nous suposà, comsevulla, la liquidació d’un valuós corpus urbà mercantil. (Ulisses, 11).

* LA PREGUNTA.- Fins quin any l’activitat comercial dels Països Catalans romangué en la seva llangor?

* LA CITACIÓ.-  “El que queda de tots els viatges és el perfum d’una rosa marcida”. Eugeni Trias.

*********************************************************************************

Els colors del món

 “Cataluña es lo que los catalanes quieran que sea”. Felipe de Borbón y Grecia, Príncipe de España, Parlament de Catalunya, 21 abril 1990. (Imatge: www.abc.es).

************************************************************** 

El militant falangista José Antonio Girón de Velasco i el dictador general Francisco Franco.

Tot amuntegat sobre la taula. Des del Govern central del ‘Partido Popular’, centralista, nacionalista espanyol, dreta radical i amb poder absolut, fa mans i mànigues per fer retornar Espanya, nació de nacions, cap a l’endarreriment i aïllament del franquisme. Economia, sanitat, educació, investigació, treball, pensions, Llei de la Dependència, cultura, serveis socials, llengües que es parlen a Espanya, relació amb la nació catalana, l’Estatut de Catalunya, democràcia, Autonomies…tot, tot i tot amb un conflicte constant, malestar continuat i d’endarreriment. El poder absolut és un pèssim aliat per governar amb justícia, grandesa, pluralitat i intel.ligència. De les 17 Comunitats Autònomes, nacions o les que es consideren ‘regiones’, només 5 aporten més del que reben. Totes les altres reben més del que aporten. Això representa un fracàs econòmic d’envergadura. Això representa un desequilibri econòmic que perjudica als qui es preocupen, treballen i lluiten cada dia pel progrés i la justícia social. Menys funcionaris i més emprenedors. La xifra de 18.000 milions d’euros -un 8,5% del PIB català- que surten cada any dels imposts dels ciutadans de Catalunya i no tenen retorn des del Govern central, evidencien un espoli fiscal que la nació catalana, sense pressupost, no pot suportar. El Govern de la Generalitat ha demanat parlar una i altra vegada. L’any 2006 va presentar la Reforma de l’Estatut d’Autonomia, va ser retallat, aprovat, sancionat, convertit en Llei Orgànica i ‘referendat’ pels ciutadans de Catalunya. El president de la Generalitat ha viatjat a Madrid, una i altra vegada. Ha demanat el pacte fiscal, una i altra vegada. Ha demanat un tracte fiscal més just, una i altra vegada. Ha demanat poder disposar dels recuros que genera. Sempre resposta negativa per part del Govern central del ‘Partido Popular’. Ni tant sols parlar, dialogar. Mentre aquest s’entesta a recular cap a el franquisme, ja veuen els resultats. A Espanya, nació de nacions, l’hi aniria molt millor caminar junt amb l’obertura, l’inconformisme i esperit progressista de Catalunya, que no amb l’absolutisme, immobilisme i aïllament de Castella. (Imatge: www.elcorreogallego.es).

No és un cas tancat. Per la seva trascendència és, hauria de ser, més obert que mai. Amb dos fiscals, un jutge i un Comitè especial d’investigació en el Congrés i el Senat -votat-, amb la finalitat d’investigar tot allò relatiu al ‘cas Bárcenas’ i, endemés, formuli recomenacions de lleis que tendeixin a evitar qualsevulla pràctica electoral perniciosa i de corrupció.

Aquest Comitè especial d’investigació i que ja han demanat vàries vegades els partits de l’oposició, hauria de rebre del Congrés i del Senat poders per citar i emplaçar. Els testimonis davant d’ell haurien de ser sota jurament, de manera que qui menteixi es veurà subjecte a una acusació de perjuri, si es comprova la seva mentida. Per suposat, amb col.laboració de la justícia mitjançant un jutge i dos fiscals com a membres del Comitè. Les audiències haurien de ser públiques i transmeses per la premsa, ràdio i televisió. O no parlen, parlen i parlen de transparència? Per què els representants del ‘Partido Popular’ s’hi oposen a l’establiment -per elecció- d’aquest Comitè especial?

El poble, el carrer, la premsa, en va ple de comentaris i tot tipus d’expressions que fan molt mal a la política i a la democràcia. I sense aquesta, un país no podrà funcionar mai amb la plenitud i el progrés que desitjen aconseguir i viure, la gran majoria dels seus ciutadans. Hi tenen tot el dret. Per això tenen tot el dret a saber que ha passat i passa amb el ‘cas Bárcenas’. Claretat i transparència sense màcula alguna. És el fons veritable de la raó, el seny, l’enteniment. Les raons de peu de banc o raons foradades, no són compatibles amb la manera de viure a l’Europa democràtica de la modernitat i del progrés. Ni molt menys per la convivència dels ciutadans d’aquesta nació de nacions que és Espanya. De dintre i de fora perquè aquesta ciutadans, desitjen sortir cap a Europa i el món amb el cap ben alt no exempts d’amor propi.

També és Europa que voldria veure un aclariment total i fins al final del ‘cas Bárcenas’. Aquesta Comunitat i Comissió europees, totes les seves institucions, la premsa, amb els quals representants polítics s’assenta tot sovint el president del Govern espanyol i del ‘Partido Popular’, Mariano Rajoy, i que amb ell veuen la representació del prestigi polític, democràtic, social, econòmic i de la convivència que hauria de gaudir, en tot moment, Espanya nació de nacions. No només el que nosaltres creiem que hi ha o, hauria d’haver-hi, sinó el que els altres ens veuen i ens jutjen.

 Sabia o es podia imaginar la representant Rosa Díez, que el president Rajoy no contestaria les seves preguntes? Si és així, per què les va plantejar davant el Congrés de Diputats, el Senat i de tots els ciutadans? Aquestes grans institucions representatives del poble i de la dignitat de la política, no es mereixen escoltar les respostes oportunes? (Imatge: www.elmundo.es).

Amb referència al ‘cas Bárcenas’ -cas obert-, hi han pendents unes preguntes molt importants fetes al president del Govern espanyol, Mariano Rajoy. Hi ho són no només per aclarir i descabdellar aquest maleït embull, en atenció a la demanda de justícia i transparència democràtica, sinó per raó de la persona que va plantejar les preguntes -20-, i del lloc on, una a una, van ser pronunciades: el Congrés de Diputats i el Senat. Temples de la democràcia i de representació dels pobles de les nacions d’Espanya. Resulta increïble que les preguntes de la representant i diputada, Rosa Díez, portaveu d’UPiD -aviat farà 2 mesos que va ser demanada la seva contestació- encara no hagin estat contestades pel president Rajoy. No caldria ni recordar, però, ho hem de fer, que els abundants emoluments dels funcionaris polítics -aquests si s’haurien de retallar- s’abonen puntualment el primer de cada mes. I que l’Estat està al servei dels ciutadans i no aquests al servei de l’Estat.

Aquestes són les preguntes:

1.- ¿Puede usted afirmar que no hay contabilidad B en el Partido Popular?

2.- ¿Puede usted afirmar que ni usted ni nadie de la cúpula del PP y/o del Gobierno cobraron sobresueldos con cargo al PP? Caso contrario, ¿puede usted afirmar que los sobresueldos respetaron en todo momento la Ley de incompatibilidades?

3.- ¿Por qué contrató el PP al exsenador Bárcenas 8 días después de que éste renunciara con “carácter definitivo” a ser tesorero por su implicación en el caso Gürtel? (el 16 de abril de 2010, según la vida laboral de Bárcenas en la SS)? ¿Qué puesto desempeñó? 

4.- ¿Por qué el Partido Popular siguió pagando los abogados (hasta diciembre de 2012, 338.571 euros) a una persona que renunció a ser tesorero por su implicación en un importante caso de corrupción política y ya no era ni siquiera militante de la formación?

5.- ¿Le parece correcto que un partido político -máxime con responsabilidades de gobierno- simule contratos, como reconoció abiertamente Dolores de Cospedal? ¿Piensa depurar responsabilidades internas por un fraude como es la simulación contractual?

6.- Algunos de los destinatarios del dinero que figuran en la contabilidad han reconocido la veracidad de los apuntes. Ud. mismo dijo en su día que “todo es falso, salvo algunas cosas”.¿Cuáles son ciertos y cuáles no?

7.- ¿Se reunió usted con el Sr. Bárcenas y con el Sr. Arenas tras hacerse públicos los primeros indicios que relacionaban al Sr. Bárcenas con la financiación ilegal de su partido?

8.- ¿Tuvo usted conocimiento de que diferentes empresarios acudían a la calle Génova a hacer donaciones económicas en efectivo? ¿Puede usted afirmar que esa información es falsa?

9.- ¿Tuvo usted conocimiento de que se había destruido el libro de visitas de la calle Génova? ¿Ha exigido explicaciones a quien dio la orden de destruirlo? ¿Por qué mintió la dirección del PP afirmando que la Ley de Protección de datos exige la destrucción mensual de esos libros? ¿Ha exigido usted responsabilidades a quien mintió al respecto?

10.- ¿Puede usted afirmar que ni conoció ni dio el visto bueno a esas donaciones anotadas por el tesorero designado por usted en el 2008?

11.- ¿Puede usted afirmar que sus campañas electorales del 2004, 2008 y 2011 no fueron financiadas en parte con dinero negro del Partido Popular?

12.- ¿Es cierto que el Sr. Bárcenas le llamó a usted por teléfono el 10 de mayo de 2012 y le pidió que facilitara que su esposa, Rosa Iglesias, accediera privadamente cuando fue a declarar en la Audiencia Nacional?

13.- ¿Tiene relación esa supuesta llamada con el hecho de que la Sra. Iglesias fuera recogida en su domicilio por un inspector de la policía que le acompañó a esa primera cita en la Audiencia Nacional y le facilitó el acceso privado al despacho del Juez Ruz?

14.- ¿En qué fecha y a través de qué medio tuvo conocimiento el Gobierno y usted mismo del resultado de la Comisión rogatoria de las cuentas de Luis Bárcenas?

15.- ¿Conocía usted el resultado de la comisión rogatoria cuando el 18 de enero de 2013 le mandó un mensaje telefónico a Luis Bárcenas que decía: “Luis lo entiendo. Se fuerte. Mañana te llamaré. Un abrazo”.

16.- ¿Por qué mantuvo usted la comunicación personal con el Sr. Bárcenas cuando éste ya estaba imputado por su presunta relación con un caso de corrupción política y financiación ilegal del Partido Popular y se conocían sus cuentas en Suiza?

17.- ¿Puso usted en conocimiento del juez los requerimientos del Sr. Bárcenas por si constituyeran un delito de incitación a manipular la justicia o intento de soborno?

18.- ¿Tuvo usted conocimiento de las supuestas reuniones celebradas en el mes de diciembre entre Luis Bárcenas y destacados responsables de la Oficina Nacional de Investigación del Fraude quienes le habrían asesorado sobre como acogerse a la amnistía fiscal?

19.- ¿Es cierto, como se establece en uno de los mensajes que intercambió con Luis Bárcenas, que fue usted mismo quien dio instrucciones para que mantuviera un despacho y una secretaria en la sede del PP de la calle Génova tras haberse apartado, supuestamente, del Partido Popular?

20.- ¿Por qué mintió al asegurar el 25 de enero de 2013 en una entrevista en Punto Radio al afirmar que no recordaba cuanto tiempo llevaba sin hablar con Bárcenas? (Le había enviado un mensaje desde su teléfono personal tan solo siete dias antes).

21.- ¿Per què el ‘Partido Popular’ va entregar inservibles els dos ordenadors de Bárcenas, que els hi havia demanat el jutge instructor Ruz? (pregunta no feta per Rosa Díez per tractar-se d’un fet posterior).

<<Las cuentas secretas del extesorero del PP Luis Bárcenas dejan al descubierto los pagos realizados al Partido Popular que apuntan a la supuesta financiación ilegal del partido. En los extractos que publica el diario El País figuran las donaciones que empresas realizaron al partido y las salidas en forma de pagos periódicos a miembros de la cúpula del PP. Unas anotaciones que demostrarían la contabilidad B que administraba Bárcenas: la cara oculta de un partido que tras la publicación de las cuentas huele más que nunca a podrido>>. (Público.es). (Imatge: www.publico.es).

La diputada i representant, Rosa Díez, va exigir al president Rajoy que “assumeigi la seva responsabilitat” i digui “tota la veritat” perqué fins ara -el va acusar- “ha negat els fets per amagar els seus errors o per minimitzar-los”. La qüestió, gravíssima, és que després de dos mesos Rajoy encara no ha contestat a aquestes preguntes. Té temps, des de Castella, d’encoratjar i donar suport a lleis, normatives i reglaments que fan recular Espanya, nació de nacions, als anys del franquisme, principalment, pel que fa a les tres llengües que, endemés de la castellana existeixen a Espanya: català, basc, i gallec. Tot a favor del castellà i, d’una manera agressiva, roïna i amb manifesta fòbia, en contra de l’ensenyament i protecció de la llengua catalana com veiem que està passant a ses Illes Balears, País Valencià i a l’Aragó. L’ofegament de l’immersió lingüística que tant èxit ha demostrat a nivell europeu, tant per l’aprenentatge de la llengua catalana com la castellana. El govern central del president Mariano Rajoy, centralista, nacionalista espanyol i amb poder absolut, no para d’atiar conflictes i malestar entre les nacions que formen Espanya principalment als Països Catalans agermanats per raó d’història, llengua i cultura. Conflictes i malestar propis de dictadures. Es comença per eliminar el nom de la llengua catalana a l’Aragó i, s’acaba en una dictadura.

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar les adreces de vídeo següent:http://youtu.be/VmJauh-Fa7I, http://youtu.be/wkx72jFdHfE (solidaritat amb l’ensenyament de ses Illes)

**********************************************************************************

El Deure i la Glòria

<<No hi ha cap acte que sigui més contrari a l’esperit de la nostra democràcia i Constitució, que el problema del negre que només busca un tractament igual al dels altres éssers humans, i no existeix res més inhumà que impedir a aquest ciutadà l’entrada a restaurants, hotels, teatres, zones d’esbarjo i altres llocs públics>>. (President John F. Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, D.C., 28 febrer 1963).

 (Imatge: www.mundoeducacao.com)

(Imatge: atghana.wordpress.com)

 Vot, educació, ocupació justa i altres drets

<<Onsevulga que ha estat possible, aquesta Administració ha lluitat durament contra tals actes. El 1961, el Departament de Justícia i la comissió de Comerç Interestatal van adoptar mesures que foren coronades per l’èxit, per acabar amb la discriminació racial en els ferrocarrils i autobusos. El 1962, els quinze aeroports que encara practicaven la segregació van ser persuadits per que canviessin d’actitud. Tretze d’ells ho van fer de manera voluntària, i només dos ho van haver de fer davant la imminent intervenció del Departament de Justícia. Com a resultat de totes aquestes mesures, podem dir que la sistemètica segregació en tots els mitjans de transport interestatal han desaparegut virtualment. No hi ha dubte de que seguiran donant-se casos aïllats de segregació racial en restaurants, hotels, etc., però confio en que ben aviat les autoritats s’encarregaran de fer-los desaparèixer>>. (President John F. Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, D.C., 28 febrer 1963). 

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent: http://youtu.be/YhgVvjrGH-Y

*********************************************************************************************

 El naixement d’una nació. Què és Catalunya

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- El conflicte civil de 1462-1472 – o guerra contra Joan II- contemplà la fallida de la Taula de Canvi de Barcelona (1468) i comportà la pèrdua dels comtats de Rosselló i Cerdanya, només recuperats operosament del rei de França l’any 1493. Una altra conseqüència, emperò d’una importància interna, en fou la paralització del comerç entre Barcelona i Nàpols per Mallorca, a benefici, sortosament, de la ruta València-Nàpols. En aquest punt, la historiografia sol insistir, a més, en l’arribada a València de capitals i energies humanes fugitives de la conflagració civil. (Ulisses 11).

* LA PREGUNTA.- Certs aspectes de la política dels Reis Catòlics, van ajudar a aquesta regressió econòmica? 

* LA CITACIÓ.- “Com més poder té un personatge, més caricaturesc es torna”. Lindsay Anderson.(Imatge: www.allposters.com)

**********************************************************************************

Els colors del món

L’expresident del Parlament i exconseller Joan Rigol (UDC) ha redactat per encàrrec del president de la Generalitat, Artur Mas, un document que constati el suport  social que té ‘el dret a decidir’ entre la majoria de les entitats cíviques de Catalunya. Dos preguntes: una, es podria ampliar aquesta constatació del ‘derecho a decidir’ cap a algunes importants entitats cíviques d’Espanya, nació de nacions? La segona pregunta, podria el senyor Rigol anar a parlar amb el president Mariano Rajoy? (Imatge: catalunyapress.cat).

*************************************************

(Imatge: www.elpuntavui.cat)

El Tempir d’Elx ha fet pública la denúncia i s’ha solidaritzat amb la víctima d’aquest nou tracte vexatori vers la llengua catalana/valenciana. La mateixa associació ha reclamat a les autoritats públiques estatals i valencianes que “adopten les mesures necessàries per a que no es tornen produir-se fets d’aquesta mena, que cada vegada són més habituals no sols a Elx, sinó a altres pobles i ciutats valencianes”. Defensar les arrels d’història, cultura i llengua es mantenir fort i viu l’esperit de la grandesa dels pobles que estimen la llibertat i la democràcia. 

(Imatge: in.directe.cat)

A Espanya, nació de nacions, no només existeix la llengua castellana, parlada en el món per 500 milions de persones, protegida i amb important suport econòmic per part del govern central, centralista i nacionalista espanyol del ‘Partido Popular’, amb poder absolut. També hi ha el català, parlat per 10 milions de persones; el gallec i el basc que es mereixen el mateix respecte i consideració que el castellà, o més, ja que són llengües minoritàries que cal protegir. A Catalunya, els diaris més importants són en llengua castellana, també la ràdio i les televisions. El cinema gairebé tot és en castellà. A les escoles, col.legis, instituts, universitats, els alumnes aprenen en català i en castellà. Fins i tot a la selectivitat les notes en castellà són més elevades. Finalitzen els seus estudis dominant aquestes llengües i altres. A els Països Catalans -història, llengua i cultura- els governs del ‘Partido Popular’, amb poder absolut, menyspreen i fan tot el que poden per fer desaparèixer de les institucions i centres escolars la llengua catalana. Ja veiem -tot Europa ho veu- el que està passant a l’Aragó, ses Illes Balears i València on, fins i tot, han prohibit el dret constitucional d’expressió d’una televisió modèlica i exemplar com és TV3.

Trenta cinc anys de democràcia no serveixen per a res. Espanya, nació de nacions, fa marxa enrere com els crancs. En tots els aspectes del progrés. És un fet de cada dia, que els actuals dirigents polítics de l’Estat únic -segles enrere dels Estats Units de Nord-Amèrica- i amb poder absolut, del ‘Partido Popular’ s’ho haurien de mirar molt a prop. Podria ser que a les pròximes eleccions generals, ho veiessin més clar. Així hauria de passar davant la desastrosa política del Govern central, centralista i nacionalista espanyol del ‘Partido Popular’.

No només -gravíssim- per mantenir la taxa d’atur més elevada dels països de la Comunitat Europea, sinó -entre altres desgavells-, aconseguir que Catalunya mitjançant una pressió injusta i desencertada que mai s’havia donat en els anys de democràcia, doni passos de gegant cap a la independència o aconsegueixi ser un Estat propi com a nació mil.lenària que és. Si els dirigents polítics del ‘Partido Popular’ hi posen tant empeny, els ciutadans de Catalunya no els poden defraudar. Precisament per això, un 80% demanen anar a votar fent ús del dret a la llibertat i a la democràcia dels pobles.

Aquesta pressió injusta i equivocada vers Catalunya, segueix. I, d’una manera ferotge, contra la llengua catalana. Un cas més i que proliferen arreu dels Països Catalans -història, llengua i cultura- des que el ‘Partido Popular’ governa. Embolica que fa fort! Tant i tant difícil resulta per la dreta conservadora, aprendre a governar Espanya! Ara, un advocat d’Elx denuncia un policia nacional per discriminació lingüística. Encara estem així! No se’n donen vergonya! Però, quina classe de ‘democràcia’ és aquesta! Escoltin, la Llei Orgànica 4/2010, de 20 de maig, del Règim disciplinari del Cos Nacional de Policia estableix en l’article 7 el següent: <<Es considera falta molt greu tota actuació que supose discriminació per raó d’origen, racial o ètnic, religió o conviccions, discapacitat, edat, orientació sexual, llengua, opinió, lloc de naixement, veïnatge, o qualsevol altra condició o circumstància personal o social”.

(Imatge: masmediadiario.blogspot.com)

Ho explica Daniel Betoret en el rotatiu ‘El Punt Avui’. <<Elx ha estat escenari d’un nou cas de discriminació lingüística aquesta setmana quan l’advocat Francisco Cortell volia presentar una denuncia davant la policia nacional per un cas de pedofilia. L’agent que l’atenia li va exigir que parlés en espanyol i li va etzibar, en un “to fatxenda”, segons el mateix relata, “sabe que es esto?” -assenyalant l’escut de la policia que duia al pit-, “esto es Espanya”>>.

L’advocat, víctima d’aquest nou cas de discriminació, -informa Daniel Betoret- va demanar ser atès en valencià, però el van adreçar a la policia local d’Elx i en demanar el llibre de reclamacions, el policia li va respondre que “no n’hi havia”. Davant s’aquesta situació, Cortell, va demanar a l’agent que s’identifiques i aquest li va donar el número de placa, encara que sense acreditar-lo físicament. Davant d’aquesta situació, Francisco Cortell va decidir presentar una queixa mitjançant el correu electrònic i també una denúncia al web de la policia nacional.

Els fets es van desencadenar després que la víctima detectés un arxiu de contingut pedòfil inserit a una pel.lícula que s’havia descarregat el seu fill. <<Cortell es va posar en contacte amb la policia nacional que li va aconsellar que anés a la comissaria a presentar la denúncia, en un primer moment no va tenir cap problema per expressar-se en valencià, però va ser quan li van demanar, via correu electrònic que tornés a personar-se a la comissaria per a presentar la denúncia formalment quan va trobar-se a un nou agent que es va negar a atendre’l en valencià, li va exigir que parlés en espanyol i li va recriminar que parlés en valencià perquè “esto es España”.

L’associació il.licitana per la llengua, El Tempir, ha estat qui ha difós aquest nou cas de descriminació lingüística a la capital del Baix Vinalopó i s’ha volgut solidaritzar amb la víctima d’aquest tracte vexatori i ha volgut recordar que, la Llei Orgànica 4/2010, de 20 de maig, del Règim disciplinari del Cos Nacional de Policia estableix en l’article 7 el següent: “Es considera falta molt greu tota actuació que supose discriminació per raó d’origen, racial o ètnic, religió o conviccions, discapacitat, edat, orientació sexual, llengua, opinió, lloc de naixement, veïnatge, o qualsevol altra condició o circumstància personal o social”. La mateixa associació ha reclamat a les autoritats públiques estatals i valencianes que “adopten les mesures necessàries per a que no es tornen produir-se fets d’aquesta mena, que cada vegada són més habituals no sols a Elx, sinó a altres pobles i ciutats valencianes”.

No només a “altres pobles i ciutats valencianes”, també està passant a Catalunya, ses Illes Balears i a l’Aragó. Es tracta de funcionaris -els ciutadans els hi paguen el sou- que ignoren o volen ignorar algunes Lleis Orgàniques d’obligat compiment o, fins i tot, la mateixa Constitució quan diu en el seu Article tercer: <<La Constitució accepta la pluralitat de les llengües espanyoles i els hi reconeix el caràcter de llengües oficials: una és el castellà com a llengua oficial de l’Estat, i les altres -català/valencià, gallec i euskera-, en les seves respectives Comunitats autònomes, d’acord amb els seus Estatuts. Encara més, la Constitució considera que aquestes modalitats lingüístiques (llengües) són “un patrimoni cultural que deu ser objecte d’especial respecte i protecció”>>.

Els centres espanyols d’ensenyament de funcionaris, ja siguin de la policia nacional, guàrdia civil, exèrcit, justícia, etcètera…ja els hi expliquen això? Saben que a Espanya, nació de nacions, a més de la llengua castellana hi conviuen altres llengües no menys importants que el castellà? O és que encara hem de recordar i viure l’estil de la vella ideologia rància franquista que a Espanya només ha d’existir una llengua? S’ha de plantejar aquest conflicte a Europa on també existeixen països amb diferents llengües, com és el cas de Suïssa, entre altres, on hi conviuen quatre idiomes sense cap problema ni menyspreu? Com és que tots aquests conflictes greus, i altres que afecten a les llengües de les nacions d’Espanya, proliferen i augmenten des que governa el ‘Partido Popular’?  

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar les adreçes de vídeo següents:http://youtu.be/Th48JXKgz1I, http://youtu.be/hOOUaHhcSpk (no permete’m que ens separin la nostra estimada llengua).

***********************************************************************************************

El Deure i la Glòria

<<La discriminació racial en els llocs de treball és especialment injuriosa tant per les seves víctimes com perjudicial per l’economia nacional. Porta com a resultat un enorme malbaratament d’energies humanes, i a la vegada crea seriosos problemes comunitaris. És endemés oposada al principi democràtic de que no es pot negar a cap home o dona treball apropiat a la seva capacitat a causa de la seva raça, credo o ascendència>>. (President John F. Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, D.C., 28 febrer 1963). 

El President John F.Kennedy amb el Dr. Benjamin Mayes que va ser mentor i pare espiritual del reverend Martin Luther King,(Jr). Mayes s’havia reunit amb Mahatma Gandhi. (Imatge: www.scetv.org.)

<<El comitè del president per l’Oportunitat d’Igualtat de Col.locació, reorganitzat per ordre executiva a inicis del 1961, sota la immediata direcció del vicepresident Johnson, ha adoptat significatives mesures per eliminar la discriminació racial entre aquells sectors que treballen pel Govern. Centenars de companyies, que equivalen aproximadament a uns disset milions de llocs de treball, han convingut en suprimir les pràctiques discriminatòries que fins ara eren normes en tots els contractes de treball. Cent quatre grans empreses, incloent als patrons més poderosos del país, han signat acords per portar a cap un eficaç atac a la discriminació en las col.locacions; i cent disset sindicats, representant el vuitanta i cinc per cent dels membres afiliats a l’AFL-CIO, han signat també acords semblants amb el comitè. És principi democràtic que, a cap home o dona, se li pot negar treball adequat segons la seva capacitat a causa de la seva raça, credo o ascendència>>. (President John F. Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, D.C., 28 febrer 1963).

El vídeo

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent: http://youtu.be/rXxugvJ0xcA

———————————————————————————————————– 

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- La historiografia dels darrers anys ha intentat de situar correctament l’empremta de la discriminació jurídica en la decadència econòmica catalana. El país ja no posseïa aquella banca puixant ni la sòlida indústria drapera que havien explicat l’esplendor del gran comerç i de l’imperi mediterrani medievals. El declivi demogràfic posat de manifest a partir del 1348, la crisi social encavalcada entre els segles XIV i XV, la guerra civil de 1462-1472 i l’esmentada guerra de les Germanies expliquen millor la feblesa econòmica de la fase en qüestió, certament, que no pas una clàusula jurídica prohibitiva, que no pas l’existència del monopoli comercial americà de Sevilla (1503). (Ulisses 11).

La Revolta de les Germanies va ser una rebel.lió armada que es va produir en el Regne de València i a les Illes Balears ben entrat el segle XVI, durant el regnat de Carles I. ‘La Pau de les Germanies’, oli sobre llenç, per Marcelino Unceta. (aa.wikipedia.org).

* LA PREGUNTA.- Què va contemplar el conflicte civil de 1462-1472 -o Guerra contra Joan II?

* LA CITACIÓ.- “Només la comunicació té caràcter diví”. Octavio Paz.

(Imatge: noticias.universia.net)

***********************************************************************************************

Els colors del món

 Catalunya és una gran nació amb 1.000 anys de comunitat d’història, de costums, d’institucions, d’estructura econòmica, de cultura i de llengua, un sentit d’homogeneïtat i de diferència respecte a la resta de comunitats humanes, i una voluntat d’organització i de participació en un projecte polític que pretén arribar a l’autogovern i a la independència política. Per aquesta gran raó, per aquest motiu i en nom de l’enteniment i la democràcia, la nació catalana té tot el dret de que la seva bandera oneji entre les de la Comunitat Europea. Tot el dret de pertànyer a les institucions europees. Perquè sempre ha estat una avançada de l’europeisme, no per força, sinó per vocació.  (Imatge: www.paises.net).

***********************************************************************************************

Les portes tancades per les justes i democràtiques aspiracions dels ciutadans de Catalunya. Les portes tancades a qualsevol moviment d’enteniment i diàleg. Les portes tancades a les aspiracions de milions de ciutadans de la nació catalana que, de manera pacífica, democràtica i exemplar, es manifesten i donen la cara per demanar poder votar. Pel dret a decidir. Perquè formen part d’una mil.lenària i gran nació ‘pagadora’ que sempre ha donat suport i respectat Espanya, nació de nacions. Ara, Catalunya té tot el dret a decidir. Cada vegada, Europa i el món, es pregunten què passa a Espanya on el Govern central del ‘Partido Popular’, no permet que 7 milions de ciutadans que volen votar no ho puguin fer. Com escriu l’enginyer, Joaquim Coello i Brufau, en el rotatiu ‘El Punt Avui’: <<…el que volen ser els uns i els altres, catalans i espanyols, és diferent i volen fer-ho també de diferent manera. Els uns, a través de l’atracció i la diversitat; Catalunya sempre ha estat terra de pas. I els altres, des de la submissió i la uniformitat; és l’essència de Castella, aïllada amb les seves veritats absolutes, que ha conformat el nacionalisme espanyol i ha determinat l’Estat que l’encarna. La Transició va ser un profund i temporal canvi, però passat el temps el nacionalisme espanyol torna al mateix lloc on sempre ha estat. Constatada aquesta estructura diferenciada, s’ha d’acceptar que hi ha raó o per a la separació o per a la integració de manera diferent a la practicada en els darrers tres segles amb voluntat de domini dels uns, acceptada amb més o menys resistència pels altres. Les diferències són de fons…>>. Les portes tancades, però, ben obertes de bat a bat per un espoli fiscal de 18.000 milions d’euros -un 8,5% del PIB català- que surten dels imposts dels ciutadans de Catalunya i que no tenen retorn des del Govern central, centralista i nacionalista espanyol, amb poder absolut, del ‘Partido Popular’. (Imatge: www.20 minutos.es).

Durant la recent clausura de l’Escola d’Estiu del ‘Partido Popular’, la secretària general del partit, María Dolores de Cospedal, va instar a “si alguns volen canviar la Constitució que vagin de cara. La Constitució i les normes jurídiques són de tots i tots defensem que tenim una gran nació, la més antiga d’Europa i en aquesta gran nació decidim sobre ella tots els espanyols”.

El Govern de la Generalitat de Catalunya -òrgan del govern autònom, lluny d’una veritable autonomia i servidora del més gran nombre de ciutadans de la nació catalana-, sempre ha anat, va, i seguirà anant de cara. Així ho ha demostrat en els anteriors Estatuts d’Autonomia, destrossats per les dictadures militars espanyoles del nacionalisme únic espanyol, -500 anys d’història i d’ofegament de les nacions d’Espanya, constretes i amargades. En lloc de democràcia, llibertat i progressisme: autoritarisme i totalitarisme. I, per damunt de tot, l’atac injust, innecessari i roí contra la Reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de l’any 2006. Llei Orgànica d’obligat compliment. La primera i més important Llei de la nació catalana.

De cara va anar la Generalitat de Catalunya durant la redacció de la Reforma de l’Estatut. A ningú es va tancar la porta. Revisat pel Consell Consultiu de la Generalitat; debatut i aprovat pel Parlament de Catalunya; presentat i defensat a Madrid -de cara- per Manuela de Madre (PSC), Josep Lluís Carod Rovira (ERC) i Artur Mas (CiU), va ser debatut i retallat a la Comissió Constitucional del Congrés. Aprovat per aquesta Cambra, el Senat i sancionat pel rei, va ser referendat -de cara- pels ciutadans de Catalunya. Tot i així, el ‘Partido Popular’, representant de la dreta radical i el conservadorisme nacionalista espanyol més obtús, que mai ha sabut governar Espanya -nació de nacions-, va cometre l’error polític gravíssim i de colpiment contra la democràcia -l’Estatut va ser referendat-, de portar la Llei Orgànica d’obligat compliment al Tribunal Constitucional, no renovat. Aquest fet, tant penós, va donar molts vots al ‘Partido Popular’ provinents d’espanyols mal informats, submissos i callats; però, com diu una expressió castellana: <<Quien siembra vientos recoge tempestades>>. Tot i que ara veiem, com existeix fòbia i odi -atiats- contra Catalunya i la llengua catalana. No és estrany, doncs, l’auge del dret a decidir que demanen els ciutadans de la nació catalana. Poder anar a votar.

Any 2006. La vicepresidenta del PSC, Manuela de Madre; el president d’ERC, Josep Lluís Carod-Rovira, el president de CiU, Artur Mas, es donen la mà després de l’aprovació del preàmbul i del text complet de la Reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, en la segona reunió de la Comissió Constitucional del Congrés. Portar-lo al Tribunal Constitucional, no renovat, per part del ‘Partido Popular’, ens ha portat a la situació actual: un 55% dels ciutadans de Catalunya demanen votar pel dret a decidir. Espanya, nació de nacions, i Europa esperen que el Govern central del ‘Partido Popular’ aporti ben aviat una solució política i intel.ligent. (Imatge: www.diariodenavarra.es).

De l’any 2006 al 2010, quatre anys d’esmicolar l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, aprovat, referendat i sancionat pel rei. Quatre anys de sentències. Aquesta sí, aquesta no. A veure quina serà la pitjor! Any 2013, ja veuen el resultat. Milions de catalans surten al carrer per proclamar -van de cara i amb democràcia- les justes aspiracions del poble i demanen poder anar a votar. Europa, el món, contemplen amb estupor a Espanya, nació de nacions.

Un pas equivocat. Un error polític d’envergadura i que no s’ha volgut fer res per la seva rectificació. Una decisió injusta en contra de la nació catalana. Federico Trillo i Soraya Sáenz de Santamaria (PP), (sempre la senyora Soraya), en el Registre General del Tribunal Constitucional, en el moment de la presentació del recurs contra la primera Llei de Catalunya, la Reforma de l’Estatut d’Autonomia, Llei Orgànica d’obligat compliment, sancionada pel rei, ‘referendada’ pels ciutadans de Catalunya. Aquest és el principal motiu de l’actual situació en la que un 55% d’aquests ciutadans demanen poder votar pel dret a decidir. (Imatge: elpais.com). 

La secretaria general del ‘Partido Popular’, Maria Dolores de Cospedal, que cobra més de 240.000 euros l’any, -quans n’hi han com ella, per això Espanya és el país europeu campió en retallades en sanitat, educació, serveis socials, les noves pensions restaran un 28% de poder adquisitiu, Llei de Dependència, deute i infraestructures a Catalunya, investigació, recerca…-, va assenyalar que el seu partit i el govern espanyol treballaran “per la recuperació econòmica i la creació de llocs de treball”. Escoltin, aquest és el gran credo del govern de la Generalitat de Catalunya i dels ciutadans de la nació catalana. Sempre ha estat així! Mirin els números de les exportacions. Ho confirma la xifra de 18.000 milions d’euros -un 8,5% del PIB català- que cada any surten dels imposts dels ciutadans de Catalunya, i no tenen retorn per part del govern central i centralista del ‘Partido Popular’, amb poder absolut. Es pensa la senyora de Cospedal que aquests 18.000 milions cauen del cel?

La senyora de Cospedal parla de “recuperació econòmica”. Mirin, de les 17 Comunitats Autònomes, 12 reben més del que aporten i les altres 5, ‘pagadores’, aporten més del que reben. Els seus ciutadans en són sabedors d’això? És un greu i injust desequilibri econòmic i social, únic a Europa. Això no pot continuar d’aquesta manera! Quins Plans d’Expansió i Recuperació Econòmica per aquestes autonomies o ‘regiones’ -els del ‘Partido Popular’ són més regionalistes que autonomistes-, han elaborat el govern central en col.laboració amb aquestes Comunitats? Han fet públiques les balances fiscals i les desviacions econòmiques que s’hi produeixen? Quines són les seves despeses i els seus ingressos? Quines són les promocions econòmiques que realitzen cada any? Per què aquest enorme número de funcionaris? Per què reben més del que aporten? Què fan per sortir d’aquest desequilibri econòmic?

No hi ha cap dubte de que si Espanya, nació de nacions, es governés des de la Generalitat de Catalunya com a servidora de la més àmplia extensió de ciutadans -generalitat-, el conjunt de les nacions que formen Espanya -Estats- serien les primeres del món. 

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: http://youtu.be/380-cM4N8hw

***********************************************************************************************

Els colors del món

Oriol Junqueras (ERC) entrega la declaració de Renda a l’Agència Tributària Catalana. La xifra de 1.600.000 ciutadans de Catalunya van participar a la Via Catalana per la independència. Quans ciutadans de Catalunya van fer entrega de la seva declaració de Renda a l’Agència Tributària catalana?  (Imatge: www.europapress.cat).

***********************************************************************************************

El Deure i la Glòria

<<Un intent de registrar als negres com a electors va donar motiu a varis actes de violència el 1962, a Geòrgia i Mississipí; però, així i tot, també es van aconseguir progressos en l’esmentat terreny. El temperament militant de la raça, la determinació d’homes i dones que no s’acovardien davant les multes ni davant la presó, així com la ferma direcció demostrada per homes com Martin Luther King (fill), van demostrar que s’havia iniciat una veritable revolució, i que l’Administració del president Kennedy estava disposada a donar-hi suport>>. (Allan Nevins). 

<<El dret a votar en unes eleccions lliures nord-americanes és el dret més poderós i inapreciable del món, i no deu negar-se a ningú a causa de la seva raça o color>>. (President John F. Kennedy). (Imatge: www.aarp.org).

Una llarga llista

<<L’Administració Kennedy va redactar una llarga llista de negres capaços per ocupar alts càrrecs. Convertia a George L. Weaver en secretari Adjunt de Treball; a Robert C. Weaver, en cap de l’Agència Federal de Financiació de Vivendes; a Thurgood Marshall en un dels jutges del Tribunal d’Apel.lacions (Segon Circuit); a Carl Rowan en ajudant adjunt del secretari d’Estat, i a Andrew Hatcher en secretari de Premsa del president Kennedy. A l’estiu de 1962, la convenció anyal de la NAACP (Associació Nacional per el Progrés de la Gent de Color), organització que donava suport entusiàstic a les mesures adoptades per el president Kennedy, va recomanar a aquesta <<valenta i decidida reacció>> en el treball que en tal terreny encara quedava per realitzar>>. (Allan Nevins). 

Wilma Rudolph “La gasela negra”, convidada a la Casa Blanca amb el president John F. Kennedy i el vicepresident Lyndon B. Johnson. (www.vitaminasparaelexito.com).

***********************************************************************************************

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Avui se sap que les exclusions jurídiques -que responien simplement a l’interès de la Corona hispànica de controlar, per a les seves finances, les arribades de metall- només afectaren aquells països mancats de capitals i forces socials en grau de superar l’obstacle feble del tràfic privilegiat. Finalment, genovesos, alemanys i d’altres van trencar-lo per via de llur competència en el gran joc de l’economia. Hi hagué, certament, exclusió jurídica. Però va ésser la feblesa de l’economia autòctona allò que convertí l’exclusió jurídica, i no pas a l’inrevés, en l’obstacle econòmic. (Ulisses 11).

* LA PREGUNTA.- De quina manera la historiografia dels darrers anys ha intentat de situar correctament l’empremta de la discriminació jurídica en la decadència econòmica catalana?

* LA CITACIÓ.- “L’art de la creació és més antic que el de matar”. Andrei A. Voznesensky. 

(Imatge: www.russia-ic.com)

***************************************************************

Tres directors d’instituts expedientats i suspesos de sou i feina. Els de l’IES ‘Pasqual Calbó i Caldés’, el del ‘Joan Ramis i Ramis’ i el del ‘Cap de Llevant’, de Maó. Rafel Andreu, director del primer dels instituts esmentats: “La conselleria no ha aconseguit allò que volia i per això ens ha expedientat”. Ara, petició dirigida a Joana Maria Camps, Consellera d’Educació de les Illes Balears: <<Demanam que els tres directors de Maó puguin ser a les aules>>, per part del Marc Unitari Menorca. (Imatge: www.change.org).

Segueix la fòbia contra la llengua catalana en el conjunt dels Països Catalans -llengua, història i cultura-, governats amb poder absolut pel ‘Partido Popular’. És com una revenja contra la llengua materna i de casa nostra, mil.lenària, que jamai els hi ha fet cap mal. Ni molt menys a l’extensa i poderosa llengua castellana que sempre s’ha ensenyat, conviscut i compartit amb la catalana, arreu de Catalunya -nació catalana- i dels Països Catalans. Tots els joves finalitzen els seus estudis dominant el català i el castellà, fins i tot a la selectivitat es treuen millors notes en llengua castellana. Ciutadans que s’han mesclat per compartir vides, llengües, aspiracions, cultures i progrés. A Catalunya, amb igualtat d’oportunitats per a tothom. Des del curt inici d’una democràcia molt mal tractada, mai havia succeït el que està passant des del començament del govern central del ‘Partido Popular’, centralista i nacionalista espanyol amb poder absolut.

Es comença per fets vergonyants com eliminar el nom de dues llengües mil.lenàries -el català i l’aragonès- que són pròpies d’Aragó, per els acrònims ‘Lapao’ i ‘Lapapip’, i s’acaba en una dictadura. Ja veuen el que està passant a les Illes Balears. Increïble, transcorreguts gairebé trenta cinc anys de democràcia i d’allò que vol raonar l’enteniment i estableix la Constitució: <<…las demás lenguas españolas serán también oficiales en las respectivas Comunidades Autónomas de acuerdo con sus Estatutos. La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que serà objeto de especial respeto y protección>>. Doncs, com es pot entendre en tota veritable democràcia, que a les Illes Balears, Països Catalans, -història, llengua i cultura- el govern del ‘Partido Popular’, hagi expedientat i castigat a professors i directors d’instituts? Ara resulta que es castiga per respectar i voler protegir la llengua catalana a ses Illes? S’haurà de fer quan ja sigui una llengua extingida? No els cau la cara de vergonya d’expedientar i castigar a professors, davant dels seus alumnes de totes les famílies i dels ciutadans europeus? Com es pot fer aquest atropellament a ciutadans de ses Illes que, amb els seus imposts, fan possible que la Comunitat Autònoma de les Illes Balears sigui ‘pagadora’ i que aporti més del que rep?

Rafel Andreu és director i professor de l’IES Pasqual Calbó i Cadés. Reprovat -s’instrueix expedient disciplinari- perquè no va voler aplicar el decret de llengües de Bauzà (‘Partido Popular’). Amb l’expedient, tant ell com els directors dels instituts Joan Ramis i Ramis i Cap de Llevant van ser suspesos de sou i feina, per bé que d’entrada tan sols afectava el càrrec de director. La mesura ha desfermat les queixes de tota la comunitat educativa, que podria començar el curs amb una vaga indefinida si la situació no varia. Andreu explica a Vila Web que a les aules hi ha malestar i tristor, i insisteix que es va limitar a respectar la decisió del consell escolar, que, com el de la majoria de les Illes, és contrari al decret del Tractament Integrat de Llengües (TIL).

Segueixen i s’escampen les protestes contra la política educativa del Govern del ‘Partido Popular’ a les Illes Balears (Països Catalans per història, llengua, cultura i esperit de germanor i de progrés). Assemblea de Docents reunits a Manacor. Prou a les retallades en educació i de la llengua catalana en perill d’extinció a ses Illes. Com es pot fer això als ciutadans d’una Comunitat Autònoma ‘pagadora’ -hauria de ser Estat-, que aporta més del que rep, davant 12 ‘regiones’ que reben més del que aporten? Això és equilibri social i econòmic? (Imatge: ultimahora.es).  

Les sancions contra vosaltres tres -ho va preguntar Vicent Partal (Vila Web) al director Rafel Andreu- ha desfermat una onada de suport i indignació. Quin ambient es viu entre els docents?  “Pels comentaris que m’arriben dels companys i les infinites mostres de suport per tots els mitjans, diria que hi ha malestar i tristor. Malestar perquè aquest conflicte que s’ha creat és una situació molt desagradable, i intenten imposar unes coses contra allò que és pedagògicament acceptable. I tristor per haver de fer feina en aquestes condicions, i això és lamentable. Perquè l’educació necessita un component d’il.lusió addicional i amb aquest conflicte tothom està trist”.

Per quins motius no vau voler aplicar el decret? “Això no és ben bé així. Nosaltres complim ordres, i per això ens han obert un expedient disciplinari. La conselleria no ha aconseguit el seu objectiu, i inexplicablement ha obert expedient als tres primers directors que van contestar-li amb la resposta del consell escolar. Qui decideix modificar el projecte del Tractament Integral de Llengües són els consells escolars, que en són els òrgans competents. És això que ha passat a totes les illes: quan els directors reben el requeriment per a aplicar el projecte, convoquen la comissió pedagògica i el consell escolar, i aquests són els òrgans que troben que els projectes no s’han de modificar, sinó que s’han de deixar com estaven”.

Quines són les raons del consell escolar per a aposar-se al TIL, doncs? “El decret establia que s’incloguessin més matèries en anglès i més matèries en castellà. Sobre incloure més matèries en anglès, bàsicament es considera que ni els alumnes ni els professors no estan preparats. A més, pel que fa als professors, ja s’havien publicat les adjudicacions, i per tant no s’hi veia sentit, a tot plegat. En definitiva, els consells escolars trobaven que es podia aplicar l’article 20 del decret, que permet als centres de fer un projecte amb una assignatura en anglès i una en castellà”.

L’Assemblea de Docents supera les 4.000 signatures i podrà convocar la vaga de forma oficial. (Imatge: www.arabalears.cat).

Creieu que el decret és un perjudici per al català a les Illes? “Per prudència, no puc opinar. Tinc un expedient obert. Com a director, no valoraré aquesta situació. Qui ho ha de fer és el consell escolar, i ja ho ha fet”.

Quants instituts han pres la mateixa decisió que el vostre? “Tots els que s’ha pogut reunir fins ara: A Menorca gairebé tots, i a Mallorca, una cinquantena”.

Sembla que hi ha un rebuig majoritari al decret, que ha creat força malestar a la comunitat educativa… “La Federació de pares i mares, la patronal de l’escola concertada i privada, sindicats, partits, i els consells escolars que s’han reunit, particularment de Menorca: tots s’han manifestat contraris a modificar  el projecte per a incloure més matèries en anglès i castellà, tal com pretén la conselleria”. (Aquestes són algunes de les preguntes i respostes de l’entrevista que Vicent Partal (Vila Web), va plantejar a Rafel Andreu, director i professor de l’IES Pasqual Calbó i Caldés, de Maó).

LA FRASE: “L’agressió contra el català no es pot compartimentar. No agredeixen ‘el català de…’, sinó el català. El de tots. I van amb la idea de fer-ho a tot arreu, sense cap prevenció…”(Vicent Partal, Vila Web, http:www.vilaweb.cat).

El vídeo

   Si tenen a bé, poden puntejar les adreces de vídeo següents: http://youtu.be/7NdRviK6WS0, 

                                                                                                           http://youtu.be/AoBrtgKcvA0

***********************************************************************************************

El Deure i la Glòria

<<…el segon defecte d’aquestes lleis és el seu fracàs al tractar específicament amb les formes més comunes d’abús de judici per part dels funcionaris que dirigeixen les eleccions locals i que no tracten a tots els sol.licitants per igual…>>. (President John F. Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, D.C., 28 febrer 1963).

(Imatge: www.biografiasyvidas.com)

(Imatge: mauricioislas.fotogratis.es)

El president Kennedy i el reverend Martin L. King: la lluita pel vot, educació, ocupació justa i altres drets.

<<…l’any passat es van aixecar objeccions a una proposició d’esmena de la llei que intentava accelerar el compliment del dret a votar restant una important part d’autoritat als funcionaris encarregats de l’elecció que empraven el seu judici particular per excloure als negres. Una indicació de la magnitud d’aquest problema ens la mostra la recent enquesta realitzada en dos-cents comptats on menys del quince per cent dels negres en edat d’emetre el seu vot estan registrats com electors. I això no pot continuar així per més temps. Per tant, recomano una legislació que tracti de solucionar aquest problema de les demores judicials i de l’abús administratiu. La màxima legal: <<Justícia retardada és justícia negada>>, és de manera dramàtica aplicable en aquests casos…>>. (President John F. Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, D.C., 28 febrer 1963).

El vídeo

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent:http://youtu.be/eup-Ae_PFgo

**************************************************

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- La primera fase de l’economia moderna dels Països Catalans transcorregué peniblement, mancada d’horitzons i marcada per una llangor intensa de l’activitat comercial, que tenia origen en la crisi general de la baixa edat mitjana i era agreujada, a la segona  dècada del segle XVI, per la guerra de les Germanies. De no gaire ençà, se solia adduir, per explicar no sols aquesta llangor comercial, sinó la decadència económica mateixa dels catalans, un altre factor, a saber, la pretesa exclusió del Regne d’Aragó -i, doncs, dels catalans- del comerç amb Amèrica. (Ulisses 11).

* LA PREGUNTA.- Avui se sap que aquestes exclusions jurídiques, a que responien?

* LA CITACIÓ.- “La veritable vida no és més que l’adquisició continuada de consciència”. Gil Bejes Sampao. 

************************************************************************************

  Els colors del món

<<I have nothing to offer but blood and toil, tears and sweat”: <<No tinc res que oferir sinó sang, esforç, llàgrimes i suor”. Sir Winston Churchill, primer ministre britànic, Parlament del Regne Unit, 13 maig 1940. (Imatge: englishclass.jp).

El Molt Honorable senyor Artur Mas, President de la Generalitat de Catalunya, demanarà als ciutadans de la nació catalana sang, més esforç del que fan, llàgrimes i més suor de la que vessen, pagant un 8,5% del PIB català en imposts al Govern central, de Madrid, i no tenen retorn a Catalunya? Demanarà sang, esforç, llàgrimes i suor, davant les  justes aspiracions del poble català pel dret a decidir i poder votar amb democràcia i llibertat? (Imatge:www.heraldo.es).

***********************************************************************************************

(Imatge: reflexionsencatala.blogspot.com)

El feixisme franquista va fer pintar aquestes imatges a moltes façanes de les llars de la nació catalana. La llengua totalment perseguida. ‘Polacos’, ‘habla cristiano’… Els mestres, exiliats, condemnats, castigats. 

El fracàs de l’Estat espanyol  -Espanya és una nació de nacions, amb Estats no reconeguts ni acceptats-, arriba a proporcions mai vistes amb el govern del ‘Partido Popular’, centralista, nacionalista espanyol i amb poder absolut. El període de gairebé 35 anys de democràcia -molt mal tractada- , roman al dessota dels 40 de dictadura militar franquista i de les altres anteriors dictadures tant freqüents, imposades per els corruptes menyspreadors de la llibertat, la democràcia i l’enteniment entre les persones humanes.

Aquest fracàs es veu en les diferents figures d’uns cavallets que van donant voltes i més voltes…, unes imatges que no transmeten riures, sinó, llàgrimes i descoratjament. Vegem-les. Parlem-ne sense embuts ni privilegis. És propi de governs d’arrels autoritàries i amb poder absolut. Fets vergonyants com el d’eliminar el nom de dues llengües mil.lenàries -el català i l’aragonès- que són pròpies d’Aragó. No ho fan pas amb el gallec i el basc. Ja ho crec que no!

(Imatge: sapeira.blogspot.com)

Ho remarcava recentment el diputat de la Chunta Aragonesista, la CHA, Chesús Yuste, erigit en portaveu dels signants de la impugnació registrada davant el Constitucional: “L’aragonès i el català són dues llengües mil.lenàries que són pròpies d’Aragó i que tenim l’obligació de protegir”. Segons que explica el rotatiu “El Punt Avui’, Yuste va explicar que la base sobre la qual se sustenta el recurs és que els drets bàsics dels ciutadans “no poden rebaixar-se del mínim en el qual estan situats”. És a dir, que no pot haver-hi marxa enrere en matèria de drets constitucionals. El recurs apel.la així a l’ara derogada llei de llengües del 2009, aprovada fa quatre anys gràcies al suport del PSOE i de la CHA. Aquella norma només declarava oficial el castellà, però reconeixia que el català i l’aragonès són llengües “pròpies i històriques” d’Aragó.

Tot aquest embolic ocasionat pel govern de dretes, radical i conservador del ‘Partido Popular’ -la dreta conservadora i radical, mai ha sabut governar Espanya-, prové de la denominació ‘Lapao’ i ‘Lapapip’ que donaria argument per una pel.lícula de comèdia francesa i que, actualment, emplenen de gom a gom els cinemes de Perpinyà, de la Catalunya Nord. Els ho explicarem. <<La “llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental”, la denominació que es va inventar el PP i el PAR per al català dins de la llengua d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó, ja és al Tribunal Constitucional. Un grup de 63 diputats del Congrés, del PSOE, IU-ICV-CHA, CiU i ERC, van recórrer contra la normativa que va aprovar el mes de maig passat el govern aragonès, encapçalat per la popular Luisa Fernanda Rudi, que elimina el nom del català i també el de l’aragonès, el qual passa a dir-se “llengua aragonesa pròpia del Pirineu i del Prepirineu”. Són les conegudes pels seus acrònims Lapao i Lapapip>>. 

Defensors de la democràcia, l’educació, la cultura i de les llengües de les nacions que formen Espanya. Un total de 63 diputats del PSOE, IU-ICV-CHA, CiU i ERC han presentat davant el Tribunal Constitucional, un recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei de Llengües de la comunitat aragonesa que elimina el nom del català i també de l’aragonés, dues llengües mil.lenàries. Quina vergonya per Espanya, nació de nacions, aquesta fòbia i menyspreu per les llengües que la formen! Quina manca de democràcia, cultura i educació! (Imatge: www.diarioprogressista.es).

Valga’m Déu! Com es pot embolicar la troca d’aquesta manera. No veuen que aquesta normativa no respecta la carta magna i que retalla drets! Ja ho va dir el senador del PSOE per Aragó, José Maria Becana: “Actuen a l’estil de la vella ideologia rància franquista que a Espanya només ha d’existir una llengua”.

Es comença eliminant el nom del català i l’aragonès -dues llengües mil.lenàries- i s’acaba en una dictadura. El diputat al Congrés per ERC, Alfred Bosch, senyala cap a l’Europa democràtica i progressista quan fa rerpresent que “el Constitucional és el primer pas per, després, recórrer a Europa”. Per la seva part el diputat de la Chunta Aragonesista (CHA), Chesús Yuste, va denunciar que el govern espanyol “no s’atreveix a dir les llengües pel seu nom”, una actitud que ha provocat que sigui la “riota” de tothom. Les burles als acrònims -Lapao i Lapapip- han estat una constant des que l’executiu d’Aragó va revelar la nova i sorprenent denominació del català, igual que les crítiques d’entitats lingüístiques i culturals i partits que censuren que els populars, en els diferents territoris on governen, estan obsessionats a esborrar el català. Segons que informa ‘El Punt Avui’ a més de Yuste, a la presentació del recurs també hi van assistir el senador socialista d’Aragó, José Maria Becana; el president de la CHA, José Luis Soro, i el coordinador general d’IU a Aragó, Adolfo Barrena, tots ells molt crítics amb la llei de llengües. Becana recordava que la normativa impulsada pel govern de Rudi no té suport acadèmic, universitari, ni tampoc de la Reial Acadèmia Espanyola, la RAE.

Tot plegat, una evidència entre altres, de la fòbia del govern central, centralista i nacionalista espanyol del ‘Partido Popular’, amb poder absolut, en contra de la llengua catalana. Pel que fa al govern aragonès, origen de tot l’enrenou, valdria més la seva dedicació a un Pla Autonòmic de Progrés i d’Expansió Econòmica mitjançant el qual, aquella ‘región’, -el ‘Partido Popular’ és més regionalista que autonomista- deixés de formar part de les 12 Comunitats Autònomes que reben més del que aporten. Només 5 aporten més del que reben i això no pot continuar de cap manera. Però, és clar, si cada any surten dels imposts dels ciutadans de Catalunya, 18.000 milions -un 8,5% del PIB català- que no tenen retorn per part del govern central, i se’n van cap a les 12 Comunitats que reben més del que aporten, per què cal fer cap esforç de progrés econòmic per part d’aquestes ‘regiones’? Si la nació catalana ja paga, per què esforçar-se? I a sobre, a l’Aragó, eliminen el nom de català de la llengua catalana, i a Extremadura baixen els imposts. I a sobre, van construint aeroports sense avions; línies de tren i autopistes duplicades deficitàries; més obres a les ambaixades; despesa funcionarial faraònica; ministeris amb competències duplicades; el poder financer i empresarial fa el que li dóna la gana; casos de corrupció a dojo…

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreces de vídeo següents: http://youtu.be/kGAEUfK25so – http://youtu.be/xeZoHvWIV0Q

***********************************************************************************************

El Deure i la Glòria

Fi de la discriminació federal de les vivendes

<<Amb l’objecte d’ajudar als departaments i agències a portar a la pràctica la fi de la discriminació federal de vivendes i a coordinar els seus esforços, he creat el Comitè del President per la igualtat d’oportunitats de la vivenda. No és equitatiu ni humà el que es negui als nord-americans els beneficis d’habitar vivendes posseïdes per el Govern federal, o finançades mitjançant ajuda federal, tenint en compte simplement la raça, color, credo o l’origen nacional>>. (President John F. Kennedy, Conferència de Premsa, 20 de novembre 1962).

Rev. Martin Luther King and other civil rights leaders meet with President John F. Kennedy on August 28, 1963 at the White House. (Imatge: www.mundoesclavo.com). 

<<M’agradaria també anunciar que avui he signat una Ordre Executiva dirigida a tots els departaments i organismes federals perquè prenguin les mesures necessàries, a fi que impedeixin la discriminació en la venda o lloguer de mitjans d’allotjament posseïts o administrats per el Govern federal, vivendes construïdes o venudes com a resultat de crèdits o concessions realitzades pel Govern federal, i allotjaments que es puguin obtenir a través de programes de renovació urbana o del desenvolupament i reforma dels suburbis dirigida per organismes federals>>.

<<Amb relació als ja existents mitjans d’allotjament construïts o comprats com a resultat de crèdits directes del Govern federal o com a resultat del programa de Renovació Urbana, he ordenat a l’agència de vivendes i altres organismes adequats que emprin els seus bons oficis en promoure i estimular l’abandó de les pràctiques de descriminació que ara puguin existir en tal terreny…>>. (President John F. Kennedy, Conferència de Premsa, 20 novembre 1962).

El vídeo

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent:http://youtu.be/4cSrvqYKQH8

***********************************************************************************************

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- En general, la Corona catalano-aragonesa davant el Cisma d’Occident fou partidària del papa d’Avinyó enfront del de Roma. Pere III intentà de mantenir-se neutral, però el seu successor, Joan I, reafirmà el seu suport al papa avinyonès, sobretot quan fou elegit l’aragonès Luna, amb el nom de Benet XIII. En ser deposat (1416), el papa Luna es retirà a Peníscola (Baix Maestrat), on morí el 1422 sense haver acceptat la seva deposició. (Ulisses 11).

* LA PREGUNTA de la setmana.- Com transcorregué la primera fase de l’economia dels Països Catalans?

* LA CITACIÓ.- “Només s’és feliç en la proporció en què es dóna”. Louis Bromfield.(Imatge: www.browsebiography.com)  

***********************************************************************************************

Els colors del món

Armes químiques a la Primera Guerra Mundial. L’ésser humà neix criminal i assassí o l’hi fan tornar? (Imatge:www.taringa.net).

*************************************************************** 

El coordinador d’ICV, Joan Herrera, creu que ara cal “una gran mobilització, una gran moguda, una gran consciència ciutadana”. I per això ha considerat que la moció de censura “ha d’anar acompanyada d’una mobilització al carrer, per obrir una nova etapa, per la corrupció, per la necessitat de girar full i la necessitat d’un canvi en les polítiques, per no seguir fil per randa el camí de Grècia”. (Imatge: www.naciodigital.cat).

Cada vegada es veu més clar. Els partits que haurien de governar no disposen dels vots necessàris per poguer-ho fer, i aquells que les urnes els hi vessen de paperetes ho fan tant malament com saben. És el cas d’ICV el qual coordinador, Joan Herrera, va assegurar recentment que després d’escoltar el president espanyol, Mariano Rajoy, hi ha més motius per presentar una moció de censura. Herrera considera que Rajoy “va tornar a mentir i no es pot tolerar”, i que això mereix que polítics i ciutadans “facin tot el possible” per “obrir una nova etapa”. És per això que per acompanyar la moció ha cridat els ciutadans a “mobilitzar-se al carrer” i forçar unes eleccions generals.

Estem veient en el decurs de mesos i mesos l’anomenat ‘cas Bárcenas’, un cop molt dur a la ja de baixa qualitat de la democràcia espanyola i al prestigi internacional d’Espanya nació de nacions constretes i amargades. I no és només el ‘cas Bárcenas’. El cas de la nació catalana és un exemple ben clar, penós i lamentable. Una pressió per part del ‘Partido Popular’, econòmica, social i en contra de la seva autonomia inaguantables, que dura des de l’any 2006. Quina decisió tant innecessària, inútil, provocadora i de manca d’intel.ligència política, la de portar la Llei Orgànica de Reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, r e f e r e n d a d a!!! pels seus ciutadans, al Tribunal Constitucional espanyol, no renovat!!! Ara, un 70% d’aquests ciutadans votaria a favor de la independència de Catalunya. Fins a aquest punt ens ha portat la dreta nacionalista espanyola conservadora i radical.

I no és només el ‘cas Bárcenas’. És l’enfonsament de la classe mitjana de les nacions d’Espanya, carregada d’imposts fins la bandera. Al seu voltant, un enorme frau fiscal. No és només el ‘cas Bárcenas’, pel qual encara ara no ha presentat la seva dimissió cap dirigent del ‘Partido Popular’ -quina classe de democràcia és aquesta? És també el gegantí nombre de persones a l’atur: fins el 27,16% en el primer trimestre del 2013, batent el rècord en més de 6.200.000 aturats, mentre cada treballador espanyol realitza una mitjana de 3,7 hores extres a la setmana, gairebé la meitat d’elles sense retribució. De cap manera es pot sustentar l’economia només amb construcció i turisme. Vol dir que ho han entès bé això, senyors del govern amb poder absolut?

No és només el ‘cas Bárcenas’. De les 17 autonomies, 12 reben més del que aporten. Només 5, aporten més del que reben, entre elles Catalunya víctima d’un espoli fiscal de 18.000 milions d’euros que cada any surten dels imposts dels seus ciutadans i no tenen retorn per part del govern central i centralista del ‘Partido Popular’. Un 8,5% del PIB català. Quin projecte o pla especials s’ha presentat per aconseguir l’equilibri econòmic d’aquestes comunitats que reben més del que aporten? Per què passa això?

Mentrestant Espanya segueix figurant entre els països europeus en recessió, al costat d’Itàlia, Holanda, i Xipre. Fins i tot, Portugal, figura entre els països en creixement. El comissari d’Afers Econòmics, Olli Rehn, recorda a Espanya que la seva taxa d’atur és “inacceptablement alta, sobretot per als joves”.

Tota la trama del ‘cas Bárcenas’ és només la punta d’un iceberg d’una mala pràctica política, econòmica i financera que perjudica la recuperació d’Espanya, nació de nacions. És per això que el coordinador d’ICV, Joan Herrera, crida els ciutadans a “mobilitzar-se al carrer” i forçar unes eleccions generals per tal “d’obrir una nova etapa”.

Segons que informa l’ACN en el rotatiu ‘El Punt Avui’, Joan Herrera, afirma que “no es pot tolerar la mentida en un govern. Toca que Rajoy plegui, que dimiteixi, que es convoquin eleccions i que s’obri una nova etapa”. Després de la compareixença del president espanyol al Congrés sobre el cas Bárcenas, aquest és el plantajament que fa Joan Herrera. I és que, ara és més necessària “una articulació política per posar sobre la taula una moció de censura que digui que ja hi ha prou de mentides, que els que demanen esforços siguin els que tenen imputats a les llistes o que accedeixin a finançament irregular del partit, perquè són actituds intolerables”.

Al seu entendre, les “mentides provades” que atribueix a Rajoy durant la seva compareixença són la gota que ha fet vessar el got. Per això, Herrera planteja aquesta moció de censura “amb un únic punt al programa de govern: convocatòria d’eleccions”, desautoritzant així l’opció del PSOE de formar un nou executiu “tecnocràtic” amb un altre president del PP. “La moció evidenciaria la sensibilitat per part del Parlament. Tenim un president que no compleix amb el seu programa, que aplica un programa econòmic que significa un empitjorament de les condicions econòmiques i de la vida de la gent, i a això se suma una actitud clarament corrupta. Què més hem d’esperar? Si no és ara, quan?”, va sentenciar Herrera.

La frase: <<No crec que hi hagi ningú, a hores d’ara, que no desitji que aquests fets s’aclareixin. Existeixen indicis per continuar la investigació del cas Bárcenas fins al final, amb la finalitat de desenredar la possible existència de fets delictius”. (Eduardo Torres-Dulce, fiscal general de l’Estat, Logroño, 7 febrer 2013).

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar les adreces de vídeo següents:http://youtu.be/YW-sQumB5Xc,  http://youtu.be/Q7pYxnNUYkU (Exemples de valor en la política i de servei al poble).

***********************************************************************************************

El Deure i la Glòria

<<Quina classe de criteri, quina classe de resposta podem esperar d’un ciutadà que ha assistit a l’escola menys de cinc anys…, i tenim en aquest país més de vuit milions de joves que hi han anat menys d’aquest temps? Com a resultat, quasi no saben escriure ni llegir, o realitzar elementals operacions d’aritmètica. Són analfabets en aquest país ric i constitueixen el núcli del nostre atur obrer…>>. (President John F. Kennedy, Universitat estatal de San Diego, San Diego (Califòrnia), 6 juny 1963).

(Imatge: www.historyplace.com)

<<Avui dia un de cada tres estudiants de cinquè grau abandonen els seus estudis de segona ensenyança i només dos de cada deu es graduaran en el col.legi. Mentrestant, necessitem mes homes i dones ben instruïts i menys mà d’obra sense qualificar. Hi han milions de llocs de treball als que en els pròxims set anys hi podran arribar els homes i dones joves que estiguin dotats d’una bona instrucció. La demanda serà aclaparadora i haurà milions de persones sense feina que es mostrin mancats d’instrucció perquè les noves màquines i la tecnologia els necessitaran moltíssim menys que en aquests moments. Aquesta combinació d’un tremend augment de població dels nostres joves, de menys necessitat d’obrers o personal sense qualificar i de menys treball apte per a gent poc instruïda, constitueix un dels més greus problemes domèstics amb els quals s’enfrontarà en els pròxims deu anys>>.

<<Dels nord-americans que compten divuit anys d’edat o més, passen de vint-i-tres milions els que posseeixen menys de vuit anys d’ensenyança i un poc més de vuit milions tenen menys de cinc anys. Quina classe de criteri, quina classe de resposta podem esperar d’un ciutadà que ha assistit a l’escola menys de cinc anys…, i tenim en aquest país més de vuit milions de joves que han anat a l’escola menys d’aquest temps? Com a resultat, quasi no saben escriure ni llegir, o realitzar elementals operacions d’aritmètica>>.

<<Són analfabets en aquest país ric i constitueixen el núcli del nostre atur obrer. No saben escriure una carta per sol.licitar una feina; repeteixo que, de vegades, quasi no sabeni llegir. Un de cada deu treballadors que hagi abandonat els seus estudis elementals està sense feina en comparació amb un de cada cinquanta graduats en col.legis…>>. (President John F. Kennedy, Universitat estatal de San Diego. San Diego (Califòrnia), 6 juny 1963).

El vídeo

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent: http://youtu.be/aW1AvvIGz3o

***********************************************************************************************

 El naixement d’una nació. Què és Catalunya

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Tot i que la depressió cultural dels segles XVI i XVII és un fenomen complex, que no s’explica sols per la incidència que hi tingué la inquisició, és indiscutible que l’acció repressiva d’aquesta propicià l’extensió dels hàbits culturals grisos, mediocres i sucursalistes que sotmeteren els Països Catalans fins a la renaixença. (Ulisses 11).

* LA PREGUNTA de la setmana.- De quin papa fou partidària la Corona catalano-aragonesa davant el Cisma d’Occident?

*  LA CITACIÓ.- “Res és més nociu per a la creativitat que el furor de la inspiració”. Umberto Eco.   

(Imatge: www.papelenblanco.com)

***********************************************************************************************

Els colors del món

L’holocaust. Segle XXI, crims contra la humanitat. Passivitat i roïndat davant la bogeria criminal. (Imatge: www.huffingtonpost.it).

<<…De quina classe de pau parlo? Quina classe de pau busquem? No una Pax Americana imposada al món mitjançant les armes nord-americanes. No la pau de la tomba o la seguretat de l’esclau. Parlo de la pau veritable, de la classe de pau que ajuda als homes i a les nacions a desenvolupar-se, a tenir esperances i a construir una vida millor per els seus fills…; no una pau que sigui exclusiva dels  americans, sinó una pau per a tots els homes i dones; no una pau que únicament regni en el nostre temps, sinó una pau per sempre, una pau duradora…>>. (President John F. Kennedy, Universitat Americana, Washington, D.C., 10 juny 1963).

**************************************************

Abraham Lincoln’s letter to his Son’s Teacher

(Imatge: www.ajithkumar.cc)

Seria d’una maduresa política dels ciutadans de les nacions d’Espanya, creure amb allò que una vegada va dir Abraham Lincoln: <<És possible enganyar a alguns tot el temps, és possible enganyar a tots per un temps, però no és possible enganyar a tothom tot el temps>>.

Les paraules del títol d’aquest ‘post’, -cal esmentar també les altres- del fiscal general de l’Estat, Eduardo Torres-Dulce, van ser pronunciades fa set mesos -febrer- durant un acte a Logroño. N’hi ha d’altres: “existeixen indicis per continuar la investigació del ‘cas Bárcenas’ fins al final, amb la finalitat de desenredar la possible existència de fets delictius”.

Desprès dels mesos transcorreguts, desprès de l’intervenció ‘forçada’ del president Rajoy davant el Congrés -va ser necessària l’anunciament d’una moció de censura per part de l’oposició- i, desprès de les constants investigacions i informacions que part de la premsa mostra cada dia als ciutadans -la premsa ha de ser servidora de la veritat, ja que sense un públic ben informat, la democràcia no pot funcionar- desprès de tot això i de la indignació de la gent, dóna la sensació que la justícia no actua amb la celeritat i contundència que exigeix l’anomenat ‘cas Bárcenas’. La seva gravetat fa trontollar la democràcia, la transparència i el prestigi d’Espanya, nació de nacions, dintre i fora del país.

(Imatge: www.teinteresa.es)

En aquest camí cap a la pretensió de l’aclariment de tota la veritat, resulta d’una desviació increïble i que fa l’encamellada, el fet de que els representants del ‘Partido Popular’ en el Congrés -poder absolut- s’oposin a l’establiment d’un Comitè especial d’investigació -votat-, amb la finalitat d’investigar tot allò relatiu al ‘cas Bárcenas’ i formuli recomanacions de lleis que tendeixin a evitar qualsevulla pràctica electoral perniciosa i de corrupció.

Aquest Comitè especial d’investigació i que ja han demanat vàries vegades els partits de l’oposició, hauria de rebre del Congrés i del Senat poders per citar i emplaçar. Els testimonis davant d’ell haurien de ser sota jurament, de manera que qui menteixi es veurà subjecte a una acusació de perjuri, si es comprova la seva mentida. Per suposat, amb col.laboració de la justícia mitjançant un jutge i dos fiscals com a membres del Comitè. Les audiències haurien de ser públiques i transmeses per la premsa, ràdio i televisió. O no es parla de transparència? Per què els representants del ‘Partido Popular’ s’hi oposen?

El fiscal general de l’Estat va afegir que no creia que “hi hagués ningú, a hores d’ara, que no desitji que aquests fets s’aclareixin per el bé de tots els implicats, el propi Estat de dret, la necessitat de que existeixi una confiança en l’Administració de Justícia i la classe política”. Davant la denúncia i investigació fins al final del ‘cas Bárcenas’, hi voldria afegir una missió essencial i múltiple:

Aquella que faci recobrar al poble el mínim de confiança en la possibilitat de que es pot defensar quan es volen burlar d’ell. Hauria de fer avortar els intents de l’establiment d’un poder personal. Hauria de provar que la democràcia -qualsevol que sigui el sistema social i econòmic en el qual funcioni, fins i tot, per detestable que sigui aquest sistema-, pot defensar-se i protegir als ciutadans contra els abusos del poder. Hauria de demostrar una investigació fins al final -Comitè especial en el Congrés- que la llibertat de premsa, amb tots els seus hipotètics riscs, és absolutament indispensable si es vol que els ciutadans es trovin protegits enfront del poder. Hauria de recordar que no hi han llibertats assegurades si la gent -la premsa, els polítics, els electors- no roman sempre alerta i que cap democràcia es troba assegurada contra els paranys dels qui pretenen minvar-la. Hauria de provar per la pràctica que l’existència de partits polítics, amb les seves rivalitats, és indispensable per impedir els abusos de poder.

 Desprestigi als ulls de tothom

(Imatge: www.lavanguardia.com)

Aquesta investigació fins al final, hauria de posar en relleu quelcom que s’oblida: que un factor essencial de la democràcia i de la llibertat és la possibilitat que tenen els ciutadans d’acomiadar, de destituir a tots aquells que deurien servir-los i, en lloc d’això, tracten de servir-se d’ells. Quans dirigents del ‘Partido Popular’ implicats en el ‘cas Bárcenas’ han presentat la seva dimissió? Resulta inacceptable en tota veritable democràcia, que no ho facin de forma immediata, si no és així, a les pròximes eleccions legislatives el poble els ho tindrà ben present. De totes maneres, cal l’establiment d’un Comitè d’investigació en el Congrés.

Seria d’una maduresa política dels ciutadans de les nacions d’Espanya, creure amb allò que una vegada va dir Abraham Lincoln: <<És possible enganyar a alguns tot el temps, és possible enganyar a tots per un temps, però no és possible enganyar a tothom tot el temps>>.

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreces de vídeo següents: http://youtu.be/Wm5gJNGVFs8, http://youtu.be/mcyi4Ifxggg

*********************************************************************************************

El Deure i la Glòria

<<La responsabilitat acompanya als privilegis. Robert Frost va dir: “Els camins es separen en el bosc, i jo/Jo vaig escollir el menys freqüentat./Y allí hi ha hagut la diferència”.

(Imatge: motivatorcoach.com)

(Imatge: jfk 50.blogspot.com)

<<A Amèrica solíem honorar a homes de grans realitzacions. Però avui aquesta Universitat i aquest país honoren a un home la qual contribució no es va dirigir a la nostra grandesa sinó al nostre esperit; no a les nostres creences polítiques sinó a la nostra perspicàcia, no a la nostra pròpia estimació, sinó a la nostra pròpia comprensió. A l’honorar Robert Frost honorem a les més profundes fonts de la nostra fortalesa nacional. Aquesta fortalesa té moltes formes i les més evidents no són sempre les més significatives. Els homes que creen poder contribueixen de forma indispensable a la grandesa de la nació, però els homes que interroguen al poder realitzen la mateixa contribució, especialment quan aquest interrogant és desinteressat, perquè ells determinen si nosaltres fem ús del poder o el poder ens utilitza a nosaltres…Mentre el poder estret l’àrea de l’interès humà, la poesia l’hi recorda la riquesa i la diversitat de la seva existència. Mentre el poder corromp, la poesia neteja…>>. (President John F.Kennedy, Universitat Amherst, Estat de Massachusetts, 26 octubre 1963).

El vídeo

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent: http://youtu.be/xvzsujC26_8

———————————————————————————————————-

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior. Una traducció de la ‘Bíblia’ a llengua catalana, del 1478, obra de Bonifaci Ferrer, en fou objecte tal de persecució que no se’n conserva, avui, ni un sol exemplar. L’Índex de llibres prohibits’ inclogué, en 1559, obres de l’erasmista Frederic Furió i Ceriol (València, 1527-Valladolid, 1592) i àdhuc de Sant Francesc de Borja; el 1564, l’obra filosòfica de Ramon Llull; el 1583, la d’Arnau de Vilanova, la de Lluís Vives; etc. D’ençà del 1550, l’erasmisme va ésser pràcticament proscrit. i confós amb el luteranisme, durament perseguit; hom va identificar-hi humanistes com Pere Joan Oliver (m. 1553), llatinista i hel.lenista, Joan Gelida (València, vers 1489-Bordeus, 1551), Joan Martí Població o l’esmentat Lluís Vives, tots empesos devers l’exili). (Ulisses 11).

* LA PREGUNTA de la setmana.- ¿El sant ofici, va sotmetre als Països Catalans?

* LA CITACIÓ.- “La meitat de la bellesa depèn del paisatge i l’altra meitat, de l’home que el mira”. Lyn Yutang.

(Imatge: fannyjemwong.wordpress.com)

**********************************************************************************

Els colors del món

‘Testimoni de càrrec’, les pel.lícules absents que, de veritat, fan estimar i viure el cinema fet art, en majúscules. 

(Imatge: www.elseptimoarte.net)

*************************************************

La representant i portaveu d’UP i D (Unió, Progrés i Democràcia), Rosa Díez, en el moment de plantejar en el si del Congrés espanyol, les 20 preguntes dirigides al president Mariano Rajoy (Partido Popular). La contestació a totes i cadascuna d’aquestes preguntes -quan això es produeixi- no només serà un acte de respecte a la grandesa i dignitat d’un Parlament en una nació de nacions com és Espanya, sinó també, una dignificació de la transparència que ha d’imperar en tota veritable democràcia.(Imatges: www.hechosdehoy.com – www.aliciaredel.blogs).

Una pregunta més: Qui és el fiscal encarregat del cas Bárcenas? Si la seva missió és representar i defensar judicialment els interessos de l’Estat i de la cosa pública, la pregunta és, qui és el fiscal encarregat del cas Bárcenas? En tota veritable democràcia -màxim respecte als ciutadans, no només a l’hora de demanar-lis el vot i que paguin més imposts-, la justícia, mitjançant el fiscal, ha de tibar la corda i tocar la corda sensible a tots els presumptes implicats en el cas Bárcenas. Dirigents polítics i empresarials.

És necessari que el Congrés i el Senat reaccionin, que no permetin que la Constitució -cas Bárcenas- quedi reduïda en un vulgar tros de paper. Cal, també, un jutge i dos fiscals especials ardits que no s’esporuguin davant la Moncloa. Si això passés, després si que la gent sentiria desconfiança, menyspreu, escepticisme, cinisme davant les seves institucions. I amb l’escepticisme de la gent podria existir la possibilitat de destruir les seves llibertats sense que poguessin reaccionar. Han de ser, doncs, la premsa, el Congrés i el Senat, i la justícia, els salvadors de la llibertat del poble, mentre que aquest no ha de deixar, de cap manera, que facin burla d’ell. Ni per la terrible calor i humitat d’aquest mes d’agost, ni per les vacances.

Un president o un govern, si és el cas, poden abusar del poder, poden encobrir, poden obstruir la justícia, pot tractar de convertir-se en un <<dictador constitucional>>. Tot això és possible. Allò que no és possible és que es surti amb la seva. L’intent sí. L’èxit, no. Perquè aquí estan la premsa per descobrir, el Congrés i el Senat per investigar, la justícia per castigar.

Sí que en el Congrés i el Senat -els partits de l’oposició ja ho han demanat-, es voti l’establiment d’un Comitè especial per investigar el cas Bárcenas i formuli recomanacions de lleis encaminades a evitar possibles actes de corrupció i qualsevol pràctica electoral perniciosa. Aquest Comitè especial hauria de rebre del Congrés i del Senat, poders per citar i emplaçar. Els testimonis davant d’ell haurien de ser sota jurament, de manera que qui menteixi hauria de ser objecte d’una acusació de perjuri, si es comprova la seva mentida.

De moment, la representant i portaveu d’UP i D (Unió, Progrés i Democràcia), en el Congrés de Diputats, Rosa Díez, ja ha fet 20 preguntes al president Mariano Rajoy. Preguntes que, en tota veritable democràcia i des d’un profund respecte cap a el Congrés i el Senat, haurien de ser plantejades -aquestes i altres- des del si d’un Comitè especial d’investigació. Els partits de l’oposició -fent costat al poble- ja ho han demanat. Ara, la resposta urgent ha de provenir del ‘Partido Popular’. En el nom de la democràcia i la transparència.

No es pot governar a Espanya, nació de nacions, amb el pes del cas Bárcenas al darrere. Ni sense contestar, sota jurament, les preguntes següents:

La representant en el Congrés de Diputats d’Espanya, Rosa Díez, pregunta en seu parlamentària al president del Govern espanyol, Mariano Rajoy.

1.- ¿Puede usted afirmar que no hay contabilidad B en el Partido Popular?

2.- ¿Puede usted afirmar que ni usted ni nadie de la cúpula del PP y/o del Gobierno cobraron sobresueldos con cargo al PP? Caso contrario, ¿puede usted afirmar que los sobresueldos respetaron en todo momento la Ley de Incompatibilidades?

3.- ¿Por què contrató el PP al exsenador Bárcenas 8 días después de que éste renunciara con “carácter definitivo” a ser tesorero por su implicación en el caso Gürtel? (el 16 de abril de 2010, según la vida laboral de Bárcenas en la SS? ¿Qué puesto desempeñó?

4.- ¿Por qué el Partido Popular siguió pagando los abogados (hasta diciembre de 2012, 338.571 euros) a una persona que renunció a ser tesorero por su implicación en un importante caso de corrupción política y ya no era ni siquiera militante de la formación?

5.- ¿Le parece correcto que un partido político -máxime con responsabilidades de gobierno- simule contratos, como reconoció abiertamente Dolores de Cospedal? ¿Piensa depurar responsabilidades internas por un fraude como es la simulación contractual?

6.- Algunos de los destinatarios del dinero que figuran en la contabilidad de Bárcenas han reconocido la veracidad de los apuntes. Ud. mismo dijo en su día que “todo es falso, salvo algunas cosas”. ¿Cuáles son ciertos y cuáles no?

7.- ¿Se reunió usted con el Sr. Bárcenas y con el Sr. Arenas tras hacerse públicos los primeros indicios que relacionaban al Sr. Bárcenas con la financiación ilegal de su partido?

8.- ¿Tuvo usted conocimiento de que diferentes empresarios acudían a la calle Génova a hacer donaciones económicas en efectivo? ¿Puede usted afirmar que esa información es falsa?

9.- ¿Tuvo usted conocimiento de que se había destruído el libro de visitas de la calle Génova? ¿Ha exigido explicaciones a quien dio la orden de destruirlo? ¿Por qué mintió la dirección del PP afirmando que la Ley de Protección de datos exige la destrucción mensual de esos libros? ¿Ha exigido usted responsabilidades a quien mintió al respecto?

10.- ¿Puede usted afirmar que ni conoció ni dio el visto bueno a esas donaciones anotadas por el tesorero designado por usted en el 2008?

11.- ¿Puede usted afirmar que sus campañas electorales del 2004, 2008 y 2011 no fueron financiadas en parte con dinero negro del Partido Popular?

12.- ¿Es cierto que el Sr. Bárcenas le llamó a usted por teléfono el 10 de mayo de 2012 y le pidió que facilitara que su esposa, Rosa Iglesias, accediera privadamente cuando fue a declarar en la Audiencia Nacional?

13.- ¿Tiene relación esa supuesta llamada con el hecho de que la Sra. Iglesias fuera recogida en su domicilio por un inspector de la policía que le acompañó a esa primera cita en la Audiencia Nacional y le facilitó el acceso privado al despacho del Juez Ruz?

14.- ¿En qué fecha y a través de qué medio tuvo conocimiento el Gobierno y usted mismo del resultado de la Comisión rogatoria de las cuentas de Luis Bárcenas?

15.- ¿Conocía usted el resultado de la comisión rogatoria cuando el 18 de enero de 2013 le mandó un mensaje telefónico a Luis Bárcenas que decía: “Luis lo entiendo. Se fuerte. Un abrazo”.

16.- ¿Por qué mantuvo usted la comunicación personal con el Sr. Bárcenas cuando éste ya estaba imputado por su presunta relación con un caso de corrupción política y financiación ilegal del Partido Popular y se conocían sus cuentas en Suiza?

17.- ¿Puso usted en conocimiento del juez los requerimientos del Sr. Bárcenas por si constituyeran un delito de incitación a manipular la justicia o intento de soborno?

18.- ¿Tuvo usted conocimiento de las supuestas reuniones celebradas en el mes de diciembre entre Luis Bárcenas y destacados responsables de la Oficina Nacional de Investigación del Fraude quienes le habrían asesorado sobre como acogerse a la amnistía fiscal?

19.- ¿Es cierto, como se establece en uno de los mensajes que intercambió con Luis Bárcenas, que fue usted mismo quien dio instrucciones para que mantuviera un despacho y una secretaria en la sede del PP de la calle Génova tras haberse apartado, supuestamente, del Partido Popular?

20.- ¿Por qué mintió al asegurar el 25 de enero de 2013 en una entrevista en Punto Radio al afirmar que no recordaba cuanto tiempo llevaba sin hablar con Bárcenas? (Le había enviado un mensaje desde su teléfono personal tan solo siete dias antes).

¿Totes aquestes preguntes i les que calguin, seran contestades en el si d’un Comitè especial del Congrés, o es faran ‘oidos sordos’ per part d’un poder que ja titlla en l’absolutisme?

 ‘The Economist’

(Imatge: www.cuartopoder.es)

 El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar les adreces de vídeo següents:http://youtu.be/YVJQrt2HDsI – http://youtu.be/04Ip1uEjfnw

***********************************************************************************************

El Deure i la Glòria

<<Tals fets, i es podria prolongar aquesta llista indefinidament, demostren que els nens nord-americans d’avui dia no gaudeixen d’una igualtat d’oportunitats docents degut principalment a dues raons: una és l’econòmica i l’altra la racial>>. (President John F. Kennedy, Universitat estatal de San Diego, San Diego (Califòrnia), 6 juny 1963).  

(Imatge: commons.wikimedia.org)

<<Si la nostra nació ha d’assolir l’objectiu de proporcionar a cada nen nord-americà una justa oportunitat -perquè un nen sense educar arriba a ser un pare sense educació, que a la vegada donarà al país un altre nen sense educar- devem actuar ràpidament en ambdós terrenys, i així mateix devem reconèixer que la segregació i les deficiències en l’educació ocasionen greus desavantatges a una gran part de la població. És estúpid, com molt bé vostès ja saben en aquest Estat de Califòrnia, dir que aquestes coses són d’un altre Estat. Res d’això; és cosa de tota la nació, de tot el nostre país. Aquests joves sense educar, tant nois com noies, no saben sobre límits estatals, i venen a l’Oest de la mateixa manera que van al Nord o cap a l’Est. Són conciutadans vostres i ciutadans d’aquest país>>. (President John F. Kennedy, Universitat estatal de San Diego, San Diego (Califòrnia), 6 juny 1963).

El vídeo

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent: http://youtu.be/wJyb9R_TL8M

***********************************************************************************************

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Entre 1550 i 1700, els processos inquisitorials afectaren principalment els moriscs de València (2744 processos), els jueus de Mallorca (205), els herètics i luterans de Barcelona (1400), els acusats de delictes sexuals (453 del tribunal de Barcelona, 379 del de València, 180 de Ciutat de Mallorca). En aitals 150 anys, els processos inquisitorials representaren un 18% del total dels processos judicials catalans -trets els nord-catalans incoats a partir del Tractat dels Pirineus. El major nombre de processos es degué produir, emperò, abans de 1550, durant la primera època d’implantació inquisitorial. (Ulisses 11).

* LA PREGUNTA de la setmana.- Quina va ser la incidència del sant ofici en la cultura autòctona? 

* LA CITACIÓ de la setmana.- “Les potències juguen a la ruleta russa amb la humanitat”. Bernard Lown.(Imatge: bernardlown.org)

***********************************************************************************************

Els colors del món

 Lee Harvey Oswald, l’home de palla

(Imatge: www.constantinereport.com)

Pregunta a  ‘The Washington Post’, ‘Wikileaks’ i Edward Snowden:

* En el dia de la seva detenció, Lee Oswald va ser sotmès a la prova de nitrat, el qual resultat va indicar que no havia disparat un rifle en les vint-i-quatre hores anteriors. Per què aquest fet va ser mantingut en secret pel Govern federal i per la policia de Dallas durant deu mesos? (Fiscal Jim Garrison, de la Fiscalia de Districte de Nova Orleans).

*********************************************************************************************