El ple de debat i votació de la proposta sobre el pacte fiscal que va ser aprovat pel Parlament de Catalunya el 27-07-2012 i que properament serà presentada davant el govern espanyol. És una oportunitat per veure els valors de la democràcia espanyola.

   El secretari general del Partit Socialista de Madrid (PSM), Tomás Gómez, va criticar les “ximpleries” amb que amenaça la Generalitat de Catalunya, per forçar al govern espanyol a un pacte fiscal i va defensar la necessitat que existeixin “mecanismes de solidaritat” entre autonomies per mantenir “nivells de cohesió social”.

   Si d’entrada ja des de Madrid tanquen les portes a la Generalitat, al seu Parlament i als ciutadans de la nació catalana, i tanquen els ulls a la injustícia i l’espoli fiscal que pateix Catalunya, lo qual posa en evidència un menyspreu a la democràcia i a una veritable autonomia, la Generalitat i el Parlament han de donar suport al poble. A la fi es tracta dels seus diners que paguen en impostos. Escoltin, és molt clar. És una qüestió de pàrvuls. De voler entendre les coses. Clavar la porta pels nassos, només passa amb els governs autoritaris. Això voldria significar el totalitarisme provinent del poder absolut.

   Mirin, la xifra de 16.000 milions d’euros anuals que surten dels impostos dels ciutadans de Catalunya i no tornen -un 8 per cent del PIB català- és un espoli fiscal. Això són “ximpleries”? Només reconduint la meitat dels 16 mil milions anuals que ‘perd’ Catalunya hi hauria dèficit zero i no s’haurien de fer tantes retallades. Mecanismes de solidaritat, parla el senyor Tomás Gómez? Fa centenars d’anys que Catalunya els coneix, els aplica i els pateix. Fins a l’asfixia econòmica i social i, quan d’aquesta solidaritat, s’en fa un abús permanent. No volem, de cap manera, que altres nacions d’Espanya, comunitats autònomes i ‘regiones’ -mentre no hi hagi un veritable i just Estat federal modern i progressista- visquin pitjor que Catalunya, però tampoc volem que a Catalunya es visqui pitjor degut a un excés i abús de solidaritat i a un manifest espoli fiscal. Catalunya amb nombroses i importants competències està mal finançada.

  (Fotografia: Xarxanet – Octubre 2011)

 I no només pateix una asfixia econòmica i social: l’informe titulat Dinàmica de la Pobresa a Catalunya publicat per els professors Sara Ayllón i Xavier Ramos, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), per la Fundació Jaume Bofill, conclou que “un 11% de la població catalana viu en situació de pobresa de caràcter permanent. És a dir, uns 650.000 catalans han viscut amb menys de 585 euros al mes”. Actualment una de cada cinc persones és pobre, és a dir, han de sobreviure amb menys de 640 euros al mes. La població de més de 65 anys és el col.lectiu més vulnerable amb una taxa de risc de pobresa del 25,1%, seguida dels menors de 16 anys, amb un 23,4%. Uns 36.800 catalans no disposen de vivenda o pateixen un allotjament inadequat. Les contínues retallades afecten a les persones més dèbils de la societat. El pressupost de la Generalitat cada vegada es veu més restringit com a conseqüència de l’espoli fiscal per part de l’Estat espanyol i del deute que manté amb Catalunya. Això són “ximpleries”?

   Sí, oi! Els 8.605 milions que deu l’Estat a Catalunya. El mes de març passat un informe elaborat pel govern del president Mas i que ja va avançar el diari ‘El Punt Avui’, estimava que l’Estat deu un total de 8.605 milions a Catalunya. La partida més gran correspon al deute d’infraestructures, reconegut pel mateix Ministeri de Foment i que puja a 5.700 milions. Després s’hi han de sumar altres greuges: els 1.450 milions del fons de competitivitat del 2011 i els 978 que pertanyen a les liquidacions d’inversions en infraestructures dels anys 2008 i 2009. Això són “ximpleries”?

    En tot país democràtic de veritat, on la democratització no és una comèdia per sortir a la foto, la transparència informativa, explicativa, entenedora i l’acció de replicar és, entre altres valors humans i socials, un pedestal de la sobirania del poble, per què l’Estat espanyol no fa públiques les balances fiscals?

   Hi ha tema per un altre ‘post’.

El vídeo

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:

   4gprtSykrXA

————————————————————————————-

                                 El Deure i la Glòria

“Jo vos demano que mireu en el vostres cors -no en busca de la caritat, perquè el Negre no vol ni necessita compassió- sinó en la busca d’aquesta  virtut sencilla, orgullosa i sense preu que ens uneix a tots els americans: el sentit de la Justícia” (JFK).

    <<…demano a cada membre del Congrés que deixi a un costat els llaços polítics o partidistes, i que consideri aquest assumpte sota el punt de vista de la nació. Jo vos demano que mireu en els vostres cors -no en la busca de caritat, perquè el Negre no vol ni necessita compassió- sinó en la busca d’aquesta virtut sencilla, orgullosa i sense preu que ens uneix a tots els americans: el sentit de la Justícia. En aquest any del Centenari de l’Emencipació, la Justícia ens exigeix assegurar les bendicions de la llibertat per a tots els americans i la seva posteritat -no només per raons d’eficiència econòmica, diplomàcia mundial i tranquilitat doméstica- sinó, per damunt de tot, perquè és just>>. (President John F. Kennedy, discurs davant els membres del Congrés dels Estats Units d’Amèrica, 19 Juny 1963).

   Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent:zWNhWANkq0Q

————————————————————————————- Qüestions per a WikiLeaks

   *   Per què el Govern federal dels EUA va decretar secret oficial, durant 75 anys, les proves sobre l’assassinat del president dels Estats Units d’Amèrica, John F. Kennedy?

————————————————————————————-

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

   * LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Alfons ‘el Franc’ o ‘el Liberal’ (1285-1291), hereu dels territoris continentals, manté com a vassalls els monarques de Mallorca i de Sicília, el primer son oncle i el segón son germà, sense aconseguir, però, llur entera submissió. El 1287, conquereix Menorca. (Ulisses).

 Alfons ‘el Franc’ o ‘el Liberal’ (1285-1291)

  * LA PREGUNTA de la setmana.- Després de la mort del rei Alfons ‘el Franc’, qui va esdevenir rei dels territoris catalano-aragonesos?

   * LA CITACIÓ de la setmana.- “La televisió és l’únic somnífer que es pren pels ulls”. Vittorio de Sica.

————————————————————————————-

   (Fotografia: http://www.turismedeltebre.com)

   El ministre d’Indústria, Energia i Turisme del govern central d’Espanya -nació de nacions constretes i amargades-, molt de turisme i molt poc d’indústria, va demanar als ciutadans que viatjin més per Espanya, que romanin ací a fer turisme. Va venir a dir que, en variades ocasions, en aquest país ja existeixen llocs, paisatges i divertiments tant o més atractius que fora. I, a vegades, en condicions no tant millors que ací. És un gest patriòtic. També ho podria ser, per part del ministre José Manuel Soria López, encoratjar i donar més suport als emprenedors industrials de les nacions d’Espanya; demanar a les grans empreses privades -que mouen milions d’euros- més ajuda i colaboració públic-privada amb els emprenedors, és a dir, més projecte comú.

Fer el cim, arribar a dalt de tot, anar cap a endavant tots junts. La força d’una gran nació.

   Així ho fan als Estats Units d’Amèrica i per això gaudeixen de centres com Silicon Valley. El govern federal dels EUA -nació d’estats lliures i confederats-, com més lluny de la mediocritat del centralisme millor, no suprimeix diners per a la recerca i investigació, els augmenten tal com succeeix a Alemanya i a altres països europeus. A major crisi més augment pressupostari per aquesta despesa que incideix de manera important en el creixement del país. També, el ministre Soria, podria demanar un canvi d’orientació del sector financer: involucrar-se més en la creació d’empreses -industrials em refereixo- que són les que el ministeri d’Indústria hauria d’estimular i vetllar per la seva creació. Des de fa uns mesos cada dia surten d’Espanya 1.000 milions d’euros, si es quedessin aqui podrien ajudar als emprenedors per la creació de noves empreses i en conseqüència augmentar els llocs de treball. El ministre Soria ho és també d’indústria no només de turisme, sector que per cert, rep gairebé 43 milions de turistes en el decurs de l’any. Per què no aplica l’impost turístic que fa cent anys que ja es cobra a tot Europa? A la fi, per tot el que estem veien, aquest país no és tant ric o és que existeix un mastodont frau fiscal. Consentit, per suposat. Per això els poderosos i els rics cada vegada ho són més i els pobres més pobres i més nombrosos, menyspreats i marginats. És la roïndat del poder absolut. 

   Saturació total. Un país modern i progressista no  pot avançar només amb el turisme.  

  I ja comença a ser hora que el turisme faci quelcom més positiu per l’actual situació econòmica del país. Menys xiringuitos, menys ‘la platja d’Europa’, menys turisme de borratgera, menys preus i menús de baixa estofa, menys vols a preus de saldo, menys desprestigi internacional, i més aportació a un turisme de qualitat europea. Un turisme amb un valor afegit -mitjançant la recerca i la investigació- superior a altres països europeus. Amb 43 milions de visitants cada any, romandre a la cua d’Europa junt amb Grècia i Portugal, no és gaire encoratjador. 

Silicon Valley, gent emprenedora. Voluntat, esforç, sacrifici, talent, confiança: creurenos-ho.

   Més confiança en les nostres pròpies forces: creurenos-ho. Talent i cultura de l’esforç: educació, instrucció, des de FP fins al visat científic. Visió global i internacional: emprendre per a abordar mercats globals. Productivitat, productivitat i més productivitat. Una taxa de l’atur a Espanya del 24% és una veritable vergonya. Cal que a les nacions d’Espanya es fabriquin gairebé tots els productes que consumeixen els ciutadans de l’Estat i que, a més a més, pel seu valor afegit es puguin vendre a l’exterior.

   Quan el president del govern espanyol rebrà als emprenedors de les nacions d’Espanya, creadors de noves empreses d’avui i del futur? Aquest país té que viure de rescats? Vergonya, senyors, vergonya!

   Més aviat que massa tard, seran necessàries unes eleccions generals.

El vídeo

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: HpUk3oAt9J8

————————————————————————————-

El Deure i la glòria

“Cent anys han transcorregut des de que el President Lincoln va alliberar els esclaus, i encara els seus descendents, els seus néts, no són totalment lliures. No estan encara lliures dels lligams  de la injustícia”. (JFK)

    <<Aquesta nació va ser fundada per homes de molts països i ambients. Va ser fundada sobre el principi de que tots els homes són iguals, i que s’atempta contra els drets de tots els homes quan són amenaçats els drets d’un sol home…Cent anys han transcorregut des de que el President  Lincoln va alliberar els esclaus, i encara els seus descendents, els seus néts, no són totalment lliures. No romanen encara lliures dels lligams de la injustícia. No romanen encara lliures de l’opressió social i econòmica. I aquesta nació, amb totes les seves esperances i ostentacions, no serà completament lliure fins que tots els seus ciutadans siguin lliures>>.

      <<Prediquem la llibertat arreu del món, i som sincers. I estimem la nostra llibertat ací, a casa. ¿Però hem de dir al món -i allò que és encara més important, a cada un de nosaltres- que aquesta és la terra dels lliures, excepte per els negres; que no tenim ciutadans de segona classe, excepte els negres; que no tenim sistema de classes o castes; ni guetos; ni raça superior excepte per allò que es refereix als negres?>>.

   <<Ha arribat el moment de que aquesta nació compleixi la seva promesa…Ens enfrontem, per tant, a una crisi moral com a país i com a poble. No es pot solucionar per l’acció repressiva de la policia. No es pot arranjar amb manifestacions cada vegada més nombroses al carrer. No es pot amainar amb paraules ni mesures a mitges. És el moment d’actuar en el Congrés, en les vostres institucions legislatives, locals i estatals, i per damunt de tot, en tots els aspectes de la nostra vida diària… La propera setmana demanaré al Congrés dels Estats Units que actuï, que es vinculi a un compromís que no s’ha posat del tot en marxa en aquest segle, que afirmi que el concepte de raça no té lloc en la vida o en la llei americana…>>. (President John F. Kennedy, Missatge dirigit a tota la nació. Despatx del president, La Casa Blanca, Washington, D.C., 11 juny 1963).

   Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent: 4cSrvqYKQH8

————————————————————————————

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

   * LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- El 1284, es desencadena, a Barcelona, una revolta popular dirigida per Berenguer Oller contra l’autoritat reial, l’eclesiàstica i l’oligarquia municipal. La Croada contra Catalunya iniciada el maig de 1285 i dirigida pel rei de França Felip III ‘l’Ardit’ és derrotada, el mateix any, per les forces catalanes. Per tal de castigar la col.laboració de Jaume II de Mallorca amb la croada, el rei Pere ‘el Gran’ ordena a l’infant Alfons l’ocupació de Mallorca. (Ulisses)

   El rei Jaume II de Mallorca  

 * LA PREGUNTA de la setmana.- Qui va conquerir Menorca, l’any 1287?

   * EL LEMA de la setmana.- “No hi ha cap línia més bella que la corba de vendes“. Raymond Lowy.

————————————————————————————- 

L’actor Sancho Gracia (q.e.p.d.), Madrid, 27 Setembre 1936-Madrid, 8 Agost 2012. Els seus treballs per la televisió el van fer molt popular, en especial la seva interpretació de ‘Curro Jiménez’ en la sèrie televisiva del mateix títol. Va prendre part en moltes pel.lícules en el decurs de la seva carrera d’actor així com en multitud d’obres de teatre. (Fotografia: http://www.rtve.es).

   Són paraules contundents del ciutadà andalús, diputat d’IU i batlle de Marinaleda, Juan Manuel Sánchez Gordillo. Fan referència al carregament -sense passar per la caixa, sense pagar- de carretons de menjar per portar-los a bancs d’aliments de la zona. Aquest fet, organitzat pel Sindicat Andalús de Treballadors (SAT), van tenir lloc recentment en un establiment de la cadena Mercadona a Écija (Sevilla) i un altre de Carrefour a Arcos de la Frontera (Cadis). En el cas d’Écija, on es van endur nou carretons, el diputat va declarar que es tractava d’una “expropiació d’aliments de primera necessitat”. No només són paraules, sinó també fets contundents que m’han fet pensar seguidament amb Curro Jiménez, andalús també, i que va interpretar per la televisió, d’una manera superior, l’actor que recentment ens ha deixat, Sancho Gracia (q.e.p.d.) junt amb altres coneguts artistes. No he pogut deixar de pensar amb Robin Hood, hàbil arquer, defensor dels pobres i dels oprimits. Són pensaments lliures, com la desitjada llibertat de molts ciutadans dels pobles i de les nacions d’Espanya, però, hi han els qui, endemés de pensar, actuen. Una justícia -demanem que protegida d’una manera estricte per la separació de poders- jutji aquests fets així com els protagonitzats pels líders del SAT, Diego Cañamero i Juan Manuel Sánchez Gordillo, durant l’ocupació d’una finca a Andalusia propietat del ministeri de Defensa. 

   I dels pensaments a les paraules, acertades o no, que romanen escrites -moltes vegades esculpides en la pedra- per el testimoni permanent de la història. Per exemple les del ministre espanyol de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, que va voler deixar clar que “en cap cas permetrà violar la llei perquè això seria la llei de la selva”. “Tots som conscients que la gent ho està passant malament, però la fi no justifica els mitjans”. Interior va ordenar la detenció dels responsables dels assalts als dos supermercats d’Andalusia.

   La resposta de Juan Manuel Sánchez Gordillo, segons que va informar el diari El Punt Avui (08/08/12), en defensa de la seva acció i que va titllar al titular d’Interior de “franquista” i va lamentar, després de conèixer aquesta ordre de detenció, que “amb l’arribada del PP el franquisme i el terrorisme estatal hagi tornat a Espanya”. L’alcalde de Marinaleda va assegurar que “no entén per què no es deté a Botin i a altres banquers, que roben milers de milions, o a molts peixos grossos dels partits que han robat a mans plenes”. Per aquesta raó, considera de despropòsit l’ordre de detenció contra ell, ja que “es deté al colom missatger, quan caldria detenir a molta gent”. El diputat va opinar a més que “ha de ser el jutje el que digui si hi ha indicis de delicte o no”. Sánchez Gordillo va assegurar que no té por ni consciència d’haver comès cap delicte, sinó una acció “activa no violenta, sense major trascendència” i va avançar que continuarà actuant “de la mateixa manera”. “No m’aturaran. Estaré orgullós d’anar a la presó totes les vegades que calgui per aquest tema”.

   I un pensa i veu coses, de la mateixa manera que ho veuen milions de ciutadans de les nacions d’Espanya i de l’estranger. L’habitual recurs a la catalanofòbia, cada vegada més present i visible, fins i tot per guanyar eleccions. La ignomínia d’enviar ‘tuits’ expressant alegria pels incendis de l’Empordà (Catalunya). No és delicte pronunciar-se en termes agressius a favor que cremi Catalunya i amb ella tots els catalans? No es pot esbrinar qui són els delinqüents i perseguir-los? Quina classe de gent és aquesta? També és una indecència -diari El Punt Avui (29/07/12)- que a les ‘chirigotas’ de Cadis cantin “a la mierda los catalanes” i que l’insult a Catalunya es retransmeti per la TV oficial i pública d’Andalusia i rebi el segon premi de l’Ajuntament. A Catalunya no es fan aquestes coses.

   Un 9 per cent del PIB català, 17 mil milions d’euros surten cada any dels impostos dels ciutadans de Catalunya i no tornen. Només amb la meitat d’aquests 17.000 milions hi hauria dèficit zero i Catalunya es podria haver estalviat algunes de les retallades. Quans d’aquests diners van a parar a Andalusia i a altres ‘regiones’ -dic ‘regiones’ perquè no es veuen capaces, preparades ni volen ser veritables autonomies, mai ho han estat- procedents dels impostos dels ciutadans de la nació catalana?, mentre Catalunya pateix una asfixia econòmica i social per part de l’Estat espanyol que no l’hi paga el deute de 8.605 milions d’euros. La Generalitat i els ciutadans de Catalunya demanen més justícia en el repartiment de les privacions i un sistema equitatiu de finançament que no sigui l’asfixia premeditada de l’economia catalana mitjançant el mecanisme permanent de l’espoli fiscal i l’atonia inversora sistemàtica i consistent a maltractar Catalunya.

   Posats a parlar de la llei de la selva, no voldria pas referirme a ‘Mogambo’ aquella famosa pel.lícula dirigida per John Ford, amb Clark Gable, Ave Gardner i Grace Kelly, sinó a fets més recents i propers ocorreguts a les nacions d’Espanya i que milions de ciutadans es pregunten per què? Què passa? Com ha acabat això? La justícia, és igual per a tothom? La justícia, és la virtut moral per la qual hom té com a guia la veritat, hom és inclinat a donar a cadascú el que li pertany i a respectar el dret? Descrèdit de les institucions postfranquistes? Desprestigi de la nova democràcia? Necessària i suficient transparència dels enriquiments obscens?  Necessària i més justícia en el repartiment de les privacions? Pèrdua de confiança generalitzada? Per què el 50% dels joves no troben feina? Quans enprenedors hi han a les nacions d’Espanya i quina ajuda necessiten? Ha parlat amb ells el president Rajoy o només parla amb el senyor Obama? Per què no es descabdella tota la troca de l’escàndol més indiscutiblement estel.lar i gravíssim de Bankia? Quina ha estat la causa que més del 50 per cent dels ciutadans de la nació catalana, volen decidir lliurement el seu futur polític? El dret dels pobles a l’autodeterminació. Per què la llengua catalana és menyspreada i perseguida a les Comunitats autònomes governades pel ‘Partido Popular’, amb poder absolut, i en les que es parla l’idioma català que és llengua oficial? Qui es beneficiarà de la situació dels treballadors sense feina, quan el govern central els tregui l’ajuda econòmica dels 400 euros? Per què l’Estat espanyol concedeix una amnistia als defraudadors de l’Hisenda pública? Per què no es cobra l’impost turístic que fa cent anys que s’aplica a tot Europa i en el món? Com és possible que la deute exterior de l’Estat espanyol respecte a les exportacions i importacions sigui de 900 mil milions? A algú li cau la cara de vergonya? Quan es gasta cada any l’Estat espanyol per la compra de míssils fabricats a l’estranger? I no donin més la culpa a les autonomies i a les nacions d’Espanya constretes i amargades, senyors del ‘Partido Popular’. Amb els seus pobles lliures i la seva gent treballadora, honesta i honrada, són les úniques que poden portar cap a endavat a aquesta nació de nacions.

   Allò que mai per mai els ciutadans dels pobles de les nacions d’Espanya han d’oblidar: l’Estat té que estar al servei del ciutadà, no el ciutadà al servei de l’Estat. Un factor essencial de la democràcia i de la llibertat és la possibilitat per els ciutadans d’acomiadar, de destituir als qui deurien servir-los i, en lloc d’això, tracten de servir-se d’ells.  

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:1RHF_FcxXWQ

————————————————————————————————— 

El Deure i la Glòria

   <<Una reducció d’impostos significa més ingressos per a totes les famílies, més moviment comercial i més equilibri per el pressupost federal>>. (JFK).

    <<Una reducció d’impostos significa més ingressos per a totes les famílies, més moviment comercial i més equilibri per el pressupost federal. Cada contribuent i la seva família disposarà de més diner, després d’haver pagat els seus impostos, per comprar un cotxe nou, una casa nova, noves comoditats per la seva llar, i més mitjans per millorar l’educació i realitzar inversions. Cada home de negocis podrà guardar en la seva caixa forta una part més gran dels seus beneficis, o invertir aquest diner en ampliar el seu negoci, i a mesura que els ingressos nacionals augmentin, el Govern federal anirà reduint les seves rendes públiques>>.

   <<La prosperitat és la veritable forma d’equilibrar el nostre pressupost. Els nostres índexs tributaris són avui dia tant elevats que el creixement de beneficis i dividends en aquest país ha quedat atrofiat. Disminuint els índexs tributaris, incrementant els llocs de treball i els ingressos monetaris, podem eixamplar les rendes públiques i, finalment, aconseguir l’equilibri del nostre pressupost; i per deixar una ajuda més eficaç a aquest esforç ja hem aconseguit agafar les brides en les despeses federals limitant els nostres dispendis a aquelles activitats que són essencials a la nació. Es controlaran les despeses i es reduirà el nostre dèficit.>> (President John F. Kennedy, Discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 18 setembre 1963).

   Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent: Ro5XO8rrCes

———————————————————————————–

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

   * LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Excomunicat, però, l’any 1283 pel papa, que confereix la corona catalano-aragonesa a Carles de Valois, fill segon del rei de França, Pere ‘el Gran’ reuneix corts a Barcelona, on concedeix les constitucions Una vegada a l’any, Volem, estatuïm i Atorguem encara -que suposen la consolidació del règim representatiu i del poder de l’oligarquia urbana-, així com el Recognoverunt proceres, que referma el règim municipal barceloní del Consell de Cent. (Ulisses).

  Arxiu de la Corona d’Aragó

 * LA PREGUNTA de la setmana.- El 1284, quina revolta popular es desencadena a Barcelona?

   * EL LEMA de la setmana.- “Si no vols crear cap controvèrsia, no aniràs gaire lluny”. Fred Zeder.

————————————————————————————-

———————————————————————————–

“Intelligenti pauca”, “A buen entendedor, pocas palabras bastan”, “Para o bo entendedor, poucas palabras bastan”, “A word to the wise is sufficient”, “A bon entenidor, poques paraules basten”. (Imatge: http://www.directe.cat/noticia).

  Ofegant la productivitat econòmica i social de Catalunya s’ofega Espanya, nació de nacions constretes i amargades. D’aquesta manera, amb la nació catalana ofegada econòmicament, no es podrien arribar a atendre les competències constitucionals i estatuàries que desenvolupa Catalunya des de la fi de la dictadura franquista i l’adveniment de la democràcia. No es tracta d’una autonomia nova ja que Catalunya tenia el seu Estatut abans de la guerra ‘incivil’ espanyola i, que li va ser trepitjat i arrabassat a sang i foc, primer per la dictadura del general Miguel Primo de Rivera i més tard per la del general Franco. Espanya és un país de dictadures i de poders absoluts. Les conseqüències, terriblement anòmales, romanen a la vista de tothom, de la gent de dins i la de fora. Espanya la darrera d’Europa i amb caiguda lliure. Des de que el ‘Partido Popular’ governa i el president Mariano Rajoy està aposentat en el Palau de la Moncloa, la Borsa espanyola no ha deixat de baixar, baixar i baixar fins a situar-se a nivells de dotze anys enrere. La ‘dictadura de risc’ no para de pujar, pujar i pujar i encara els hi donen més interès. Au!, vinga! home. I l’atur no ha parat de créixer: 4.714.000 persones.

   Com a conseqüència d’aquesta situació políticament perversa, una Catalunya ofegada no podria atendre les seves competències. Si això és així, el govern central amb poder absolut -tant admirador i entusiasta del centralisme franquista- podria treure per ‘decretazo’ -ara a Espanya es torna a  governar d’aquesta manera-  les competències a la Generalitat de Catalunya i, d’aquesta manera, la nació catalana torna una altra vegada a perdre la seva autonomia històrica i la seva llengua. Cada cop que la dreta i l’ultradreta, els conservadors i ultraconservadors governen Espanya amb poder absolut, el desastre ‘nacional’ està servit.

   En aquests moments, Catalunya ha començat a recuperar llocs de treball i un augment de les exportacions, però, quan més ajuda necessita per poder impulsar la seva economia, més i més encamellades; més i més espoli fiscal; més i més agressions contra la llengua catalana. Forma part de l’espectacle gens europeu i tant poc democràtic, provinent de la mediocritat del nacionalisme espanyol únic. Resultat: més d’un cinquanta per cent dels ciutadans de Catalunya volen decidir lliurament el seu futur polític. El dret dels pobles a l’autodeterminació.

  Per què tenen tanta por a publicar les balances fiscals? On és la transparència democràtica i europea? A on van a parar els 16.000 milions d’euros que aportan els ciutadans de Catalunya a l’Estat, i no tenen retorn? Catalunya ha de fer més i més retallades quan el seu dèficit seria zero només amb la meitat d’aquests 16.000 milions?    

   Escoltin!, des de l’any 2008 que el govern central de Madrid no ha publicat les balances fiscals. D’això s’en diu transparència democràtica? Saben per què? Doncs perquè cada any un 8 per cent del PIB català s’aporta a l’Estat i no té retorn. Uns 16 mil milions que paguen els ciutadans de Catalunya i no tenen retorn des de l’Estat. Només reconduint la meitat dels 16.000 milions anuals que ‘perd’ Catalunya hi hauria dèficit zero i no s’haurien de fer tantes retallades.

   I la situació s’agreuja de manera considerable quan l’Estat espanyol deu a Catalunya 8.605 milions d’euros. Així ho explica el diari El Punt Avui (29/7/12): <<El mes de març passat un informe elaborat pel govern d’Artur Mas i que va avançar aquest diari estimava que l’Estat deu un total de 8.605 milions a Catalunya. La partida més gran correspon al deute d’infraestructures, reconegut pel mateix Ministeri de Foment i que puja a 5.700 milions. Desprès s’hi han de sumar altres greuges: els 1.450 milions del fons de competitivitat del 2011 i els 978 que pertanyen a les liquidacions d’inversions en infraestructures dels anys 2008 i 2009″. Catalunya compleix amb l’Estat espanyol, però, l’Estat espanyol no compleix amb Catalunya. La situació és insostenible i la Comissió Europea hi hauria de prendre part abans que la situació ja no es pugui reconduir.

  No veu que ens prenen el pèl? Això és un Estat europeu?

 Així les coses, el Parlament de Catalunya -CiU, ERC i ICV-EU i A- han aprovat una resolució sobre un nou model de finançament que busca posar fi al brutal espoli fiscal que pateix Catalunya any rere any: un 8% del PIB català, és a dir, uns 16.000 milions que paguen els ciutadans de Catalunya i no tenen retorn des de l’Estat. Com va recordar Artur Mas en el ple, només amb la meitat d’aquests 16.000 milions hi hauria dèficit zero i Catalunya es podria haver estalviat algunes retallades.

   Ja n’hi ha prou!

El vídeo

   Si tenen a bé, poder puntejar l’adreça de vídeo següent: URS9t3sDFuk

   Catalunya: Els nens que es portin el dinar de casa a l’escola, en carmanyola, hauran de pagar 3 euros. Un euro per aquí, 2 euros per allà, 3 euros per un altre servei, i més retallades…

————————————————————————————-

————————————————————————————-  

  El Deure i la Glòria

  <Quina classe de pau busquem?>>

<<No una ‘Pax Americana’ imposada al món per les armes d’Amèrica. No la pau de la tomba ni la seguretat de l’esclau. Estic parlant de la pau veritable, la classe de pau que fa que valgui la pena viure a la Terra; la pau que permet als homes i a les nacions creure i confiar i construir una vida millor per els seus fills; no simplement pau pels americans, sinó pau per a tots els homes i dones; no simplement la pau per els nostres dies, sinó la pau per a tots els temps…<<Quan els camins de l’home agraden al Senyor -diuen les Escriptures- Ell fa que fins i tot els enemics estiguin en pau amb ell>>…Els Estats Units, com el món sap, no començaran mai una guerra. No volem la guerra. No esperem ara una guerra. Aquesta generació d’americans ha tingut ja suficient -més que suficient- de guerra, d’odi i d’opressió. Romandrem preparats si altres la desitjen. Estarem a l’aguait per tractar d’evitar-la. Però també contribuirem per construir un món en pau on els febles romanin segurs i els forts siguin justs. No estem sols davant aquesta tasca ni desesperançats del seu èxit. Confiats i sense por, continuarem treballant, no cap a una estratègia d’aniquilació sinó cap a una estratègia de pau>>. (President John F. Kennedy, Universitat Americana de Washington, 10 Juny 1963).

   Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent: UUjJa9jnynA

————————————————————————————-

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

   * LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- El 1282, arran de la revolta siciliana contra el domini francès -les Vespres Sicilianes-, Pere ‘el Gran’, hereter del cap i casal, pren la corona de Sicília, que deixa a son fill fadristern Jaume. (Ulisses).

Obertura de la tomba del rei Pere ‘el Gran’

   * LA PREGUNTA de la setmana.- Va ser excomunicat el rei Pere ‘el Gran’? 

   * EL LEMA de la setmana.- “La vida és en color, però la realitat és en blanc i negre“. Wim Wenders.

————————————————————————————-  

Ja n’hi ha prou de comèdia!

 Quan l’any 2006 els jerarques del ‘Partido Popular’ van portar la Llei Orgànica de Reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya -referendada pels ciutadans de Catalunya- davant el Tribunal Constitucional espanyol, caducat, el polític espavilat i intel.ligent -a Espanya nació de nacions constretes i amargades, dóna la sensació que no n’hi han gaires o romanen amagats- ja va veure que la dreta i l’ultradreta; els conservadors i ultraconservadors del nacionalisme únic espanyol, serien un greu problema per  la convivència i el desenvolupament normal de l’Estat autonòmic i constitucional. Més quan dins d’aquest Estat, hi han unes antigues i reconegudes nacions. Tot i que els del ‘Partido Popular’ mai han pogut veure, suportar i digerir l’autonomisme constitucional. Tot el que és progrés, modernitat i llibertat els hi va massa gros.

   De fet, la història per testimoni, la dreta mai per mai ha sabut governar Espanya. I, si ho han fet, ha estat mitjançant cops d’estat que no tenen perquè ser forçosament militars. Quan governa aquesta dreta autoritària tant escassament autonòmica, gens federal i europea per força, sempre acaba en desastre, en tragèdia. No deixen, com a en tota veritable i gran democràcia, que hi hagi una forta i exigent separació de poders: legislatiu, executiu, i judicial. La ‘branca legislativa’, responsable de crear les lleis i les alteracions o revocacions de les lleis existents; la ‘branca executiva’, responsable d’assegurar-se que les lleis es portin a terme, inclou la creació de polítiques i l’elecció de la manera en la qual les polítiques es realitzen –en el cas de la Llei Orgànica sobre la Reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, aprovada i referendada, el govern del PSOE s’en va desentendre- i la ‘branca judicial’ responsable d’interpretar la llei i aplicar-la en situacions específiques.

   No recordarem que va succeir -la història per testimoni- amb aquesta esmentada separació de poders, garantia del sistema democràtic, durant les darreres dictadures espanyoles: la del general i dictador Miquel Primo de Rivera y Orbaneja, del 1925 al 1930, i la del general i dictador Francisco Franco Bahamonde, del 1939 al 1975, només per anomanar-ne dues. Va ser en aquesta darrera dictadura quan Manuel Fraga Iribarne, ministre de Franco, va ser fundador del partit ‘Reforma Democràtica’, embrió de ‘Alianza Popular’ i, a la vegada, del actual ‘Partido Popular de España’. Unes arrels provinents d’un passat en el que la democratització no procedia d’una ferma convicció de la llibertat per a un país, sinó més bé, per sortir a la foto al costat d’una Europa que ens porta mig segle d’avançament. 

   I com s’està veient -un dels molts exemples- en el cas del Corredor del Mediterrani -motor econòmic incomparable-, l’actual govern espanyol manté aturada la seva modernització -sembla que per increïbles motius ideològics i de vertebració ‘radial’- així com la seva expansió cap a Europa tot i les contínues demandes dels presidents autonòmics dels territoris més directament afectats. També la Comissió Europea ho reclama i està disposada a ajudar. No veuen que la paralització davant les imprescindibles noves infraestructures del Corredor del Mediterrani, impedeixen el creixement de tot el país!!!  Es vol esprémer com a una llimona -tot el suc i la pela també- a algunes comunitats autònomes, com és el cas de Catalunya -la xifra de 20 mil milions d’euros que surten dels impostos dels ciutadans de Catalunya i no tornen, un 10 per cent del PIB català, un escandalós i vergonyós espoli fiscal per part de l’Estat espanyol, mentre Catalunya retalla, retalla i retalla des de fa ja molt temps. La nació catalana, com no podia ser d’una altra manera, ja ha dit prou! I el govern central haurà d’escoltar, actuar, sense tardança de manera responsable i democràtica i canviar aquesta situació anòmala. El poble català -tothom qui viu i treballa a Catalunya- ho demana. I si el govern central no vol escoltar la veu del Parlament de Catalunya, representant màxim de la sobirania del poble afectat, s’ahaurà d’anar cap a una consulta popular.

I encara no s’han acabat!: Catalunya o ‘Retallalandia’ 

   No diguin que l’Estat no disposa de mitjans econòmics. En tot cas els administra molt i molt malament. L’Estat central és qui provoca el dèficit. Quans milions costen aquests mastodons ministeris amb les seves competències traspassades a Comunitats Autònomes, principalment a la Generalitat de Catalunya, que les té en major nombre i en importància? Els diputats i els senadors, han de cobrar també un plus pels seus desplaçaments per Madrid? Quilòmetres i més quilòmetres de línies de tren d’alta velocitat, deficitàries,  sense passatgers; autopistes ‘radials’ duplicades gairebé sense trànsit; aeroports sense cap avió, quan costa tot això? Quan té que pagar cada any l’Estat espanyol per la compra de míssils fabricats a l’estranger? Què passa amb les pèrdues d’AENA? Per què el govern central no fa públiques les balances fiscals? Per què Catalunya hauria de demanar emprèstits a l’Estat espanyol, quan surten cada any 20 mil milions d’euros dels impostos dels ciutadans de Catalunya -un 10 per cent del PIB català- i no tornen? 

   Mentre, la sanitat i els medicaments, els serveis socials i la dependència, l’educació i l’ensenyament, les guarderies, l’accés a la universitat, tot el sistema públic que els ciutadans han pagat i paguen amb els seus impostos, cada vegada més costós i de difícil accés; la frenada al consum i al creixement econòmic, a la recerca i l’investigació i fins i tot a la cultura, ens porta cap a un endarreriment considerable d’una penosa època anterior en la que el poble sobirà no era res. El govern del ‘Partido Popular’ ens porta cap a enrere, cada vegada més allunyats del creixement i del progrés.

El vídeo

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:2JjU0bcv2HY

————————————————————————————-   

El Deure i la Glòria

“Una reducció en els impostos significa nova protecció contra una altra tràgica recessió” (JFK)

   Un excel.lent i responsable president de govern, un bon estadista, ha de tenir els millors coneixements sobre economia i no deixar-se enredar pels embolics d’uns pretesos ‘assessors’ econòmics que poden portar el país a la ruïna més absoluta.  

<<Una reducció en els impostos significa nova protecció contra una altra tràgica recessió. No vull dir que una recessió sigui inevitable sense una reducció en els impostos, o impossible si els reduïm, però, excloent els anys de la guerra, hem sofert per terme mitjà una recessió cada quaranta anys i dos mesos des de l’acabament de la Segona Guerra Mundial, o cada quaranta i quatre mesos des de la Primera Guerra Mundial, i en el proper mes de gener es compliran quaranta i quatre mesos des de que va tenir lloc la darrera d’aquestes persistents recessions. I aquestes depressions temporals signifiquen un elevat atur obrer i elevats dèficits en el pressupost. De totes les classes de malversació que existeixen aquesta és la pitjor. Necessitem una reducció d’impostos per mantenir el nostre desenvolupament sense que ens quedem sense combustible durant el camí.(President John F. Kennedy, Discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 18 Setembre 1963)

   Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent: gFTrTVTY4vo

————————————————————————————-

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

*   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- A la seva mort, Jaume I deixa Mallorca, el Rosselló, la Cerdanya i Montpeller a son fill Jaume, que inaugura la separació dinàstica del regne de Mallorca amb el nom de Jaume II.

 * LA PREGUNTA de la setmana.- Arran de la revolta siciliana contra el domini francès, que va fer el rei Pere ‘el Gran’?

 * EL LEMA de la setmana.- “Els homes s’assemblen més al seu temps que al seu pare“. Guy Debord.

————————————————————————————- 

 Els Arenys de la Noguera Pallaresa

(Fotografia: http://blocs.xarxanet.org)

  L’Ajuntament d’Areny de Noguera (Ribagorça Oriental) s’ha convertit en el primer de l’Aragó en votar a favor d’anomenar ‘català’ la llengua que es parla al municipi, enlloc d’aragonès oriental, com proposa el nou avantprojecte de la llei de Llengües que prepara el govern d’Aragó. El PSOE ha presentat una moció que ha estat rebutjada pel ‘Partido Popular’. La incomprensible, injusta, inútil i d’una mediocritat absoluta guerra del ‘Partido Popular’ contra la llengua catalana. Mentre, un 9 per cent del PIB català, 17 mil milions d’euros surten dels impostos dels ciutadans de Catalunya i no tornen. Un espoli fiscal, un abús de poder. Per què el govern del ‘Partido Popular’ no publica les balances fiscals? On és la transparència que ha d’imperar en tota veritable democràcia? Catalunya s’ha de veure greument  perjudicada a causa d’una excessiva i abusiva solidaritat ?

===================

 Areny de Noguera

 (Fotografia: Panoramio)

   A on està situat el municipi d’Areny? -En la comarca de la Ribagorça (Osca). Limita al Nord amb Bonansa i Santorens, al NE amb Sopeira, a l’E amb el riu Noguera Ribagorçana i Tremp (Pallars Jussà), al S amb Montanyana, al SE amb Monesma i Queixigar, a l’O amb Serradui i al NO amb l’actual municipi de Veracruz. La seva situació fronterera amb Catalunya li confereix la característica de ser bicultural i bilingüe i la llengua habitual és el català. La llengua catalana, no ‘l’aragonès oriental’.

   L’economia de la població, en què es basa? – En una agricultura i ramaderia bastant pròspera com a conseqüència de les terres fèrtils de la zona i una climatologia propícia i no excessivament dura que afavoreix abundants collites de cereal. I es complementa amb el turisme ja que la bellesa dels seus voltants ofereix un lloc ideal per a gaudir de la naturalesa i aprofitar l’hospitalitat de les seves gents.

   Com és el poble? -La població capçalera del municipi és Areny. El poble és obert, enclavat al sud d’una lloma allargada, que el defensa del vent del nord. El seu nucli antic va ser declarat Conjunt Històric Artístic l’1 de juliol de 1982 i atresora un abundant patrimoni cultural i històric.

   Què cal destacar-ne? -El traçat medieval dels seus carrers, els arcs, les restes del castell medieval, considerat el primer castell documentat del Comtat de Ribagorça (citat el 823, ‘in Castro Arinio’) en el qual durant les tasques de restauració van sortir a la llum les restes d’una necròpoli amb tombes antropomorfes, anteriors al segle IX. A destacar també l’església parroquial de Sant Martí, del segle XVIII, amb façana d’estil barroc o algunes cases notables com la Casa del Governador en la que es troba el Centre d’Interpretació de la Ribagorça o tot el patrimoni paleontològic descobert a la zona, restes fòssils de dinosaures, petjades…

(Fotografia: Panoramio)

 I els dinosaures, no s’ens menjaran? -Podria ser, cal anar en compte. Però, per trobar-los, cal seguir els panells informatius i arribar fins al Jaciment de dinosaures de Blasi (més o menys a una hora caminant, per l’antic camí d’Iscles), fent una primera aturada al nou Museu, al carrer Major. De camí al jaciment podem fer una parada a la Font Vella i l’antic safareig públic. Si tenim ganes de continuar coneixent coses sobre dinosaures podem visitar les icnites (petjades de dinosaure), es troben prop del Poliesportiu al paratge denominat Lo Mallet. Les senyalitzacions ens guiaran.

(Fotografia: Facebook)

   I les ermites? -Deixant la N-230 a l’altura del Km. 103, a uns 6 quilòmetres està Cornudella de Valiera i a la roureda de Transsàs trobarem els dòlmens i el menhir, una mica més amunt Soperuny, que també pertany al Terme Municipal d’Areny i al fons la Serra de Sis i Coll de Vent. A la part alta de Serra Crestada queden les ruïnes de l’església de San Pere que és d’estil romànic – llombard del segle XII.

   I l’ermita de Santa Llúcia, restaurada pels caçadors? -Encara podem continuar la visita pel municipi fins a Claravalls (per pista forestal) i Tresserra o cap a Berganui, Suerri i l’ermita de Santa Llúcia, restaurada pels caçadors. O pujar fins al km. 114 de la N-230 i desviar-nos fins a Betesa i visitar l’ermita de la Verge de Rigatell (per pista forestal), de la qual es conserva el frontal que representa la Verge de la Llet en el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) o l’ermita de Santa Eulàlia, coneguda en la zona com Santolària).

   I aprofitant l’estada per Areny de Noguera podem acostar-nos fins a paratges interessants, oi? -Podem acostar-nos fins a paratges interessants dels voltants com la Terreta, pertanyent a la comarca del Pallars Jussà i les rutes dels voltors, Sopeira i el monestir d’Alaó, un passeig per Montanyana i tot el seu conjunt històric antic, el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, el romànic de la Vall de Boi, la catedral de Roda, el monestir d’Obarra…o aprofitar per a la pràctica d’esquí, pesca, esports de muntanya o la recollida de bolets a la tardor…

   No diem adéu-siau a Areny de Noguera, sinó, a reveure. Vos desitjem el millor per a tots els vostres ciutadans. Llibertat, felicitat i progrés. Un dia nosaltres deixarem el nostre estimat país, la nostra sagrada Terra, però, la nostra estimada llengua catalana seguirà cap a endavant. Perdurarà pels segles dels segles gràcies a l’esforç de tots i el de les generacions venidores. No ens deixem perdre, mai per mai, la instrucció pública, l’educació pública i la cultura.  Visca Aragó i Catalunya! Visca els Països Catalans!

  El vídeo

 Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent:NXQMYZaB9Qg

—————————————————————————————————

 El Deure i la Glòria

“Urgència de la reducció d’impostos”

  <<Una reducció d’impostos significa més ingressos per a totes les famílies, més moviment comercial i més equilibri per el pressupost federal. Una reducció d’impostos significa nova protecció contra una altra i tràgica recessió. La prosperitat és la veritable forma d’equilibrar el nostre pressupost>> (President John F. Kennedy, Discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washhington, D.C., 18 de Setembre 1963>>.

‘Urgència de la reducció d’impostos’

   <<El projecte de llei que es votarà a la Cambra en la propera setmana és un projecte de llei profund i eficaç, que necessitem per moltes raons. Primera: una reducció dels impostos significa més llocs de treball per els obrers nord-americans; més poder de compra per els consumidors i els inversionistes; i això, a la vegada, vol dir més producció i llocs de treball que la nostra nació necessita. Simplement, per reduir l’atur fins a arribar a un nivell acceptable per els propers dos anys i mig, hem de crear més de deu mil llocs de treball tots els dies. No podem escometre amb eficàcia el greu problema de la delinqüència juvenil mentre tants dels nostres joves vaguen sense treball pels carrers. No podem resoldre el greu problema de la injustícia racial mentre segueixi essent alt l’índex d’atur. Tampoc podrem resoldre el problema que presenta l’automatització quan estem perdent cada any un milió de llocs de treball en favor de les màquines>>. (President John F. Kennedy, Discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 18 de Setembre 1963).

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: JrvW9owJIOM

————————————————————————————-

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

   * LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- A l’inici del seu regnat efectiu, el 1217, Jaume I reprèn la política expansionista: conquereix Mallorca (1229), Eivissa i Formentera (1235), València (1238) i Múrcia (1266) que lliura a son gendre Alfons X ‘el Savi’ de Castella-Lleó. El 1251, decreta els ‘Usatges’ com a únic text de dret, i signa, el 1258, el tractat de Corbeil amb Lluís IX ‘el Sant’ de França. (Ulisses).

El rei Jaume I ‘el Conqueridor’

   * LA PREGUNTA de la setmana.- A la seva mort, Jaume I, què deixa a son fill Jaume?

   * EL LEMA de la setmana.- “La violència és el darrer refugi de l’incompetent”. Isaac Asimov.

————————————————————————————-

————————————————————————————-

   (Fotografia: http://sobrearagon.com)

   Areny de Noguera, Comarca de la Ribagorça/Sobre Aragó. L’Ajuntament d’Areny de Noguera (Ribagorça Oriental) s’ha convertit en el primer de l’Aragó en votar a favor d’anomenar ‘català’ la llengua que es parla al municipi, enlloc ‘d’aragonès oriental’, com proposa el nou avantprojecte de llei de Llengües que prepara el govern d’Aragó(PP). Gràcies. El PSOE ha presentat una moció que ha estat rebutjada pel ‘Partido Popular’.

   Que jo sàpiga no hi ha hagut cap president de Mèxic -nació d’estats federals- que mai hagi dit o proposat una llei de Llengües, en la que es vulgui determinar que l’idioma majoritari que parlen els mexicans -també tenen les seves respectables llengües- sigui el mexicà i no pas l’espanyol. És un exemple que es podria aplicar als altres pobles del continent americà, per suposat també amb les seves llengües maternes i que mereixen especial protecció. Respectar la llengua d’un poble, d’un país, d’una nació és defensar i respectar la veritable democràcia enfront l’abús de poder.

   Una altra circumstància és que a molts pobles americans es valori més parlar amb l’idioma de la nació federal del dòlar i circular en cotxes nord-americans. A altres països del continent americà van més lluny i, fins i tot, s’apropien d’empreses catalanes i espanyoles. Per ara, la senyora presidenta de l’Argentina, amb llei de Llengües o per ‘decretazo’, no ha pas determinat que l’argentí és la llengua que es parla a l’Argentina i no pas l’espanyol. Però, com veiem, els governs amb poder absolut fan el que volen.

   A Espanya -nació de nacions no federals constretes i amargades- i amb un govern del ‘Partido Popular’ que menysprea les autonomies i el federalisme just i progressista, es fan lleis de Llengües com la del govern de l’Aragó (PP) -avantprojecte de llei- que determina que el català no és la llengua catalana, sinó l’inventada ‘llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental’, això és, el català de la Franja. Per els del ‘Partido Popular’ de l’Aragó, la llengua catalana parlada per més de 10 milions de persones i que s’ensenya a universitats del món, no existeix. El mateix fan a ses illes Balears i a València, governades pel ‘Partido Popular’, amb poder absolut, -enemics acèrrims de la llengua catalana. A València, fins i tot, i en contra d’una gran part del poble valencià, van prohibir un mitjà d’expressió plural i estimat com és TV3. Aquest és un fet que va en contra de la Constitució. Què passa amb l’Iniciativa Legislativa Popular (ILP) ‘Televisió sense Fronteres’, signada per 650 mil persones, i que demanen es reprenguin les emissions de TV3 al País Valencià? Escoltin bé, sense democràcia no hi haurà cap classe de recuperació econòmica. Ni molt menys si la nostra estimada llengua catalana no és respectada. Els ciutadans de Catalunya pateixen un espoli fiscal de més de 16 mil milions d’euros anyals -surten dels impostos de Catalunya per anar cap a altres ‘regiones’ i no tornen-, un 9 per cent del PIB català i a sobre, la llengua catalana és vilipendiada. Constantment Catalunya pateix una invasió de competències autonòmiques per part del govern central del ‘Partido Popular’. Ja n’hi ha prou!

   Qui estima la llengua, estima la democràcia, el progrés i la pau. El Ple d’Areny de Noguera (Ribagorça Oriental) va votar recentment la moció contra la denominació ‘d’aragonès oriental’ al català de la Franja de Ponent. Gràcies. Ho llegim al diari ‘El Punt Avui’: “L’Ajuntament d’Areny de Noguera (Ribagorça Oriental) s’ha convertit en el primer de l’Aragó en votar a favor d’anomenar ‘català’ la llengua que es parla al municipi, enlloc d’aragonès oriental, com proposa el nou avantprojecte de llei de Llengües que prepara el govern d’Aragó. El PSOE ha presentat una moció que ha estat rebutjada pel Partit Popular (PP)”. L’alcalde d’Areny, Miguel Gracia, ha alertat de la pèrdua que pot suposar la nova llei després de més de 25 anys d’escolarització en català”.

   No és ‘l’aragonès oriental’, és el català. En el nom de la fòbia contra Catalunya, els Països Catalans i la llengua catalana, es poden fer grans barbaritats. És propi del totalitarisme, l’autoritarisme i l’abús de poder. Barbaritats que, sense cap dubte, es corregiran. L’Ajuntament d’Areny de Noguera s’ha convertit en el primer de l’Aragó en votar a favor d’anomenar ‘català’ la llengua que es parla al municipi, enlloc d’aragonès oriental. Han votat a favor de preservar l’idioma català, han votat a favor de la ciència, la cultura, l’instrucció i l’educació. Han votat a favor de la veritat i de la dignitat de la nostra estimada llengua catalana. Gràcies per fer-ho!

   Areny de Noguera és un poble digne de ser visitat i admirat, i més ara de cara a les vacances. Els ciutadans de Catalunya i dels Països Catalans hi podem parlar en català. En el proper capítol d’aquest ‘post’ en parlarem més d’Areny de Noguera (Ribargorça Oriental), municipi de l’Aragó. 

El vídeo

   Si tenen a bé, poden puntejar les adreçes de vídeo següents: 48_yGM4e164,m-Kv0H8rvDI

————————————————————————————-

  El Deure i la Glòria

<<No existeix cap raó que aboni el fet de que un milió de joves nord-americans, sense escola i sense feina, hagin de seguir essent persones indesitjables i sense formació, que deambulin pels nostres carrers quan les seves energies podrien dedicar-se a un millor ús.>>(JFK).

 (Fotografia: http://www.kersaber.com)

      <<Necessitem enfortir la nostra nació realitzant inversions més grans a favor de la nostra joventut. El futur de qualsevol país dependent del desitg i prudència dels seus ciutadans es danya irreparablement quan algun dels seus petits no es educat en la mesura que requereixen els seus talents, tenint dificultats per passar de la primera ensenyança a la segona. Avui dia es calcula que quatre de cada deu estudiants de cinquè grau mai finalitzaran els seus estudis de segona ensenyança. I això és una pèrdua que no hem de tolerar. Cal afegir, a més a més, que no existeix cap raó que aboni el fet de que un milió de joves nord-americans, sense escola i sense feina, hagin de seguir essent persones indesitjables i sense formació, que deambulin pels nostres carrers quan les seves energies podrien dedicar-se a un millor ús.>>  (President John F. Kennedy, tercer missatge de l’estat de l’Unió, Washington, D.C., 14 Gener 1963).

El vídeo

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: KJWzalkpSPo

————————————————————————————-

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

   * LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- El cant a la reconquesta musulmana de València (1102), romasa a mans dels cavallers castellans de Rodrigo Díaz ‘el Cid’ d’ençà del 1904, va ser escrit pel poeta valencià Ibn Tâhir (segles XI-XII).

     Rodrigo Díaz ‘el Cid’ 

*LA PREGUNTA de la setmana.- Quan reprèn la política expansionista, Jaume I ‘el Conqueridor’?

        * EL LEMA de la setmana.- “Tot fracàs és el condiment que dóna sabor a l’èxit”. Truman Capote.

————————————————————————————-

(fotografia: http://jonkepa.wordpress.com)

Amb una resposta més ràpida -la justícia a les nacions no confederades d’Espanya és d’una lentitud extraordinària-, clara, contundent i amb penes exemplars de compliment immediat, es podria començar a recuperar el prestigi i confiança que Espanya ha perdut en el món, i, està perdent a passos de gegant. La lentitud del govern del ‘Partido Popular’ és desesperant i el seu rumb equivocat. Ho fan tot al revés, entorpint i posant pals a les rodes al desenvolupament i competències de les autonomies. Europa no ho té gens clar amb aquest govern espanyol amb poder absolut i sense oposició. En lloc d’agafar la direcció cap a l’illa de Manhattan, per posar un exemple de democràcia i progrés, van cap a aquella illa grega d’Ulisses, la del ciclop, un gegant amb un sol ull.

   I quan faig esment de recuperar la confiança perduda em voldria referir al cas -com els de València i les illes Balears governades per el ‘Partido Popular’- que causa horror a la bona gent honesta, treballadora, estalviadora i complidora de les nacions d’Espanya: el cas Bankia o la punta de l’iceberg de tot un despropòsit malèvol d’actuacions financeres i empresarials, que han enriquit a uns quants amb un despreci absolut cap a els seus compatriotes, i han arruïnat a un país sencer. La premsa ja fa temps que ha començat a divulgar els seus noms i, ara, amb l’actuació de la justícia que ja ha començat a demanar papers, es començen a veure més noms. Els volem conèixer a tots, els de dalt de tot i els de baix. Sense privilegis.

   Demanem una contundent actuació judicial dintre d’una extrema separació de poders -l’executiu i el judicial- com a en tota veritable democràcia. Demanem que les sessions judicials siguin públiques, transmeses per ràdio, televisió i, d’una manera especial, mitjançant els diaris en paper i digitals. Aquesta és una part important del seu paper en tota gran democràcia que defensi als seus ciutadans davant d’un possible abús de poder.

   Ens dol i forma part de l’actuació d’una democràcia de baixa qualitat, que no hagin estat el Congrés de Diputats i el Senat, representants de la sobirania del poble, els qui haguessin anomenat per votació una comissió parlamentària per descabdellar fins al final tota la troca del cas Bankia. Actuacions, responsabilitats, implicacions de dintre i de fora. La democràcia, el dret de les minories a existir, a expressar-se i a tractar de ser majories, el dret a no haber de demanar permisos i el dret a decidir qui compleix i qui no en el govern, i el dret a acomiadar a qui no compleixi, és quelcom que no pot ni ha d’identificar-se amb un sistema social o econòmic, sinó que ha d’identificar-se, al contrari, amb la persona i deu exigir-se en qualsevol sistema social o econòmic per evitar que, amb el pretexte de salvar-se s’engrilloni i que en el nom de protegir a la gent s’abusi del poder. 

El vídeo

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: D5JkDBiBjnc

————————————————————————————-

 El Deure i la Glòria

<<Un de cada deu treballadors que hagi abandonat els seus estudis elementals està sense feina en comparació amb un de cada cinquanta graduats en col.legis…>> (JFK).

   <<Aquesta combinació d’un grandiós augment de població dels nostres joves, amb la menor necessitat d’obrers o personal sense qüalificar i de menys feina apta per gent poc instruïda, constitueix un dels més greus problemes domèstics amb el que aquest país s’haurà d’enfrontar en els propers deu anys. Dels nord-americans que tenen divuit anys d’edat o més, passen de vint-i-tres milions els que posseeixen menys de vuit anys d’ensenyament  i una mica més de vuit milions posseeixen menys de cinc anys. ¿Quina classe de criteri, quina classe de resposta podem esperar d’un ciutadà que ha assistit a l’escola menys de cinc anys…, i tenim en aquest país més de vuit milions de joves que han anat a l’escola menys d’aquest temps? Com a resultat, gairebé no saben escriure ni llegir, o realitzar operacions elementals d’aritmètica. Són analfabets en aquest país ric i constitueixen el nucli del nostre atur obrer. No saben escriure una carta per a demanar una feina; repeteixo que, a vegades, gairebé no saben llegir. Un de cada deu treballadors que hagi abandonat els seus estudis elementals roman sense feina en comparació amb un de cada cinquanta graduats en els col.legis…(President John F. Kennedy, Universitat estatal de San Diego, San Diego (Califòrnia), 6 de juny 1963).

   Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent:ERJ0W1jUCuU

————————————————————————————- 

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

   * LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Més cap a la centúria següent, sant Vicent Ferrer (València, 1350-1419), tomista, fou un predicador celebèrrim, del qual ens ha arribat un conjunt de <<sermons>>, peces d’oratòria popular, de gran vivacitat i bell estil. En el vessant escolàstic crític i obert a l’humanisme, cal destacar Ramon Sibiuda, mort el 1436, que pretengué de formular una síntesi del pensament medieval amb una nova pedagogia antropocentrista i adreçada a un ampli públic. Llegit per Montaigne i per Pascal, la seva influència persistí fins al segle XVII. (Ulisses).

               Sant Vicent Ferrer

   * LA PREGUNTA de la setmana.-  Heus ací un fragment d’un cant a la reconquesta musulmana de València (1102), romasa a mans dels cavallers castellans de Rodrigo Díaz ‘el Cid’ d’ençà del 1094. ¿Quin poeta valencià va ser-ne el seu autor?  – <<La victòria ha tornat València a la llar nostra. Al.là la purifique de l’afront que va cobrir-la! – L’enemic ha cremat les millors de les cases i els senyals que ha deixat ara són cendra i plany. – Endolada de ferro, un fum negre per vels, du un mirar tot ell fosc i gemecs de tions al cor que li batega. – Encara té, però, el seu bell cos esvelt, i d’or les terres perfumades, amb jardins i un riu net>>. (Traducció Josep Piera) Ulisses.

   * EL LEMA de la setmana.- “Naixem amb una malaltia mortal que es diu vida“. Jeanne Moreau.

————————————————————————————-

    O ‘no saben ni la a’. És el pitjor mal d’aquesta nació de nacions no confederades i endarrerides: la manca d’instrucció, educació, recerca, investigació…,o, mantenir-les com a la ventafocs. Per què es pensen, doncs, que els maleïts empatolls de l’alta economia financera, dominada des de Madrid, -deu autopistes ‘radials’ duplicades que no serveixen per a res i en fallida- ha portat Espanya a l’enfonsament econòmic i social i a protagonitzar les desventures d’un Estat -no federal- pidolaire? Ha costat però a la fi, el govern del ‘Partido Popular’, amb poder absolut i sense oposició, ha demanat el rescat al govern d’Europa. Cada dia transcorregut sense fer la petició, ha enfonsat encara més els mercats borsaris -a nivells de principis de l’any 2000- i augmentat la prima de risc que gairebé ja és com ‘de la família’. I la resposta a la pregunta feta més a dalt: doncs, per manca d’instrucció i educació anem cap a enrere.

   I els qui van encara més enrere són els del govern del ‘Partido Popular’ de la ‘región’ d’Aragó. Els jerarques del ‘Partido Popular’ són partidaris de les ‘regiones’ de l’Estat franquista i menystenen les autonomies. Van enrere i a l’inrevés. Per ells el Diccionari General de la Llengua Catalana no va de la ‘a’ a la ‘z’, sinó de la ‘z’ a la ‘a’. I no en parlem del conjunt d’estructures morfològiques i sintàctiques pròpies de la llengua catalana. Els del govern d’Aragó no hi entenen res de res. Suspens total. Ridícul total. Fins i tot d’això s’en avergonyiran les futures generacions d’aragonesos. Ara resulta que per els del ‘Partido Popular’, amb poder absolut, la mil.lenària llengua catalana no és el català, sinó ‘l’aragonès oriental’. De  bogeria. La ciència que estudia el funcionament del llenguatge, per els del ‘Partido Popular’ no existeix i no serveix per res. Tampoc els filòlegs i els estudiosos com Pompeu Fabra i altres d’Aragó, Catalunya i de fora, així com la gent d’Aragó fidel a la seva llengua materna. Fidelitat i estimació cap a la llengua i cultura dels Països Catalans. No existeix democràcia ni llibertat allà on la llengua és perseguida. Ni molt menys una veritable autonomia. No cal que ho vulguin tapar amb fets vergonyosos com canviar el nom de l’idioma català per el ‘d’aragonès oriental’. Ja veiem el que estan fent els governs del ‘Partido Popular’ de les illes Balears i el de València en contra de la llengua catalana. Constitueix una veritable persecució i ens recorda les actuacions abominables del general i dictador Miguel Primo de Ribera, en contra de la nostra estimada llengua catalana. Diguem-ho alt, clar i fort i ja retruny a les sagrades montanyes de Montserrat: és la fòbia i l’odi contra la nació catalana, els ciutadans de Catalunya i l’idioma català. Que ho sàpiguen quan viatjin cap a l’Aragó.

  (Fotografia: Galeria de xcaballe-200). 

Esborrar el nom de la mil.lenària llengua catalana que es parla a l’Aragó, només podria provenir de l’autoritarisme, totalitarisme i abús de poder de quan la dreta conservadora i l’ultradreta governa tant malament Espanya. Mai han sabut governar. Naturalment que aquesta llei impulsada per la consellera aragonesa d’Educació, Universitats i Cultura, la ripollesa Dolors Serrat i Moré -pobre educació, pobres universitats i pobre cultura- serà canviada en honor a la veritat i a la dignitat de la llengua catalana i dels 10 milions de ciutadans que la parlen, molts d’ells emigrants d’altres països del món. Gràcies per fer-ho.

   D’aquesta manera ho escriu Miquel Riera en el diari El Punt Avui (23/6/12): <<No ho podia haver dit més clar i català l’altre dia el president Artur Mas en referir-se a la polèmica sobre la nova llei de llengües d’Aragó, que defineix la nostra llengua com a ‘aragonès oriental’. El català, va dir Mas, no és patrimoni només dels catalans. Ho és també dels aragonesos, dels valencians i dels balears, va considerar el president. I nosaltres hi afegiríem: i dels murcians, dels algueresos i dels catalans del nord. I tant que sí. Aquest és el veritable quid de la qüestió i no pas cap altre. Per què, doncs, si tot és tant senzill, des dels governs d’aquests territoris s’atia el foc contra la llengua? Pel rèdit electoral que el tema dóna en una població majoritàriament sotmesa en la ignorància i manipulada per uns mitjans de comunicació que ignoren la cultura i la llengua comunes. I també perquè hi ha una clara voluntat política d’imposar definitivament la llengua castellana arreu. El menyspreu cap a la llengua pròpia, el menysteniment d’aquesta, no donant-li el paper que hauria de tenir en la societat, són només el primer pas per destruir el català fora del Principat. I l’estratègia fa anys que s’està desenvolupant sota l’ampara del Partit Popular. Diguem-ho també ben clar i català>>.

   A fe de Déu que no ho aconseguiran ni que l’infern es congeli. Visca Catalunya i Aragó! Visca els Països Catalans! Visca la nostra estimada llengua catalana! 

 Jaume II de Catalunya-Aragó, el Just

El vídeo

   Si tenen a bé, poden puntejar les adreçes de vídeo següents:zXMzIBGrPEo, i15eFc_BCu4

————————————————————————————- 

El Deure i la Glòria

   Educació, instrucció, idiomes, coneixements, recerca, investigació…

   <<Cap país pot avançar, cap societat lliure pot perdurar, si no compte amb ciutadans educats les quals cualitats de la ment i el cor els permetin prendre part en les decisions complicades i cada vegada més embrollades que recauen no només sobre el president i el Congrés, sinó sobre els ciutadans que, en darrera instància, exerceixen el poder>>. (President John F. Kennedy, Universitat de l’Estat de Sant Diego, 6 de juny 1963).

   Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent: 3JHeAQ4rn9Q

————————————————————————————-

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

   * LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Dins el segle XIV, a l’inici de la ‘darrera escolàstica’, cal destacar Nicolau Eimeric (Girona, 1320-1399), teòleg oficial de la seu papal d’Avinyó, inquisidor general de Catalunya-Aragó, polemista contra lul.listes, astròlegs, alquimistes, joaquimistes, nigromàntics; Guiu de Terrena (Perpinyà, vers 1270-Avinyó, 1342), autor d’una summa contra heretges; Guillem Rubió, nat a Vilafranca del Penedès, mestre de teologia a París; Bernat Oliver (València, ?- Tortosa, 1348), comentarista de Pere Llombard, mestre de teologia a diversos indrets; Francesc Eiximenis (Girona, vers 1327-Perpinyà, 1409), escotista, membre d’una junta de teòlegs encarregada de cercar la fi del Cisma d’Occident, autor de ‘Lo Crestià’ i, segons Jill R. Webster, <<el darrer gran escriptor català de l’època medieval>>, interessant, sobretot, pel coneixement que ens aporta de la seva època. (Ulisses).

   Nicolau Eimeric, autor del Manual dels Inquisidors

 * LA PREGUNTA de la setmana.- Més cap a la centúria següent, excel.liren dos grans autors, un valencià…ens podrien dir els seus noms?

   * EL LEMA de la setmana.- “La fe, fins i tot la profunda, mai és completa”. Jean-Paul Sartre.

————————————————————————————-

(Fotografia: http://es.123 rf.com/photo_6986)

Una nació de nacions com és Espanya i que pretén avançar cap a el progrés econòmic, finançer i social europeu i que vol viure només del turisme, és un error exorbitant. Ja veiem els resultats de tants anys de turisme i la construcció per damunt de tot. Portugal, Grècia, Espanya, els pitjors països i els darrers d’Europa. És evident que la manca d’instrucció i educació ha portat a la situació actual. Cal canviar de rumb de forma immediata i anar cap a un Estat federal. Prou comèdia! 

Descrèdit, desànim, abatiment, angoixa, por. No són aquests, precisament, motius i emocions apropiats per ajudar als pobles de les nacions d’Espanya, a sortir del desastre de la ‘fiesta nacional’ i aixecar el cap. I quan em refereixo a aquesta ‘fiesta’, no precisament la d’en Ernest Hemingway, voldria significar que ho és pel ramat d’especuladors enemics acèrrims de tota economia productiva. Aquells que ho han esfondrat tot i han fet seguir al seu darrera a molts flamants titulats -làmines orlades- en enginyeria econòmica, junt a molts aprenents de polítics -aquells als qui els ciutadans mai haurien d’haver votat- que els hi han posat la catifa vermella, reservada per la gran ‘fiesta nacional’. Si fa o no fa com en els Oscar de Hollywood, però ací la pel.lícula no té un final agradable: l’enfonsament econòmic i social i el càstig. Pena, s’entén per els ciutadans que han complert amb el seu deure cívic i social. Pena, per els qui han practicat, per exemple, la virtut de l’estalvi. Pena, per els qui han cregut en una Espanya europea. Aquests són els qui han pagat, paguen i pagaran. No els veritables culpables de l’enfonsament de les nacions d’Espanya. La xifra: 62 mil milions d’euros, un Estat pidolaire. Veurem perquè serviran i qui els pagarà.

   Ho veiem amb la negativa del govern de dretes del ‘Partido Popular’, amb poder absolut, per formar una comissió investigadora parlamentaria en el Congrés de Diputats i el Senat, sobre el cas Bankia. És a dir, descabdellar la troca d’un cas que només és la punta de l’iceberg de tot un sistema econòmic i financer corcat que cal airejar i canviar el més aviat possible. Així ho demanem els ciutadans -la bona gent- de les nacions d’Espanya i, per damunt de tot, els Estats Units d’Europa que ha de socòrrer Espanya amb un rescat econòmic de proporcions gegantines. Per ara, i fins que no es demostri el contrari, Espanya és als ulls del món progressista i avançat com aquell que cau a l’aigua i pregunta, qui em vindrà a socòrrer? Facin vostès alguna cosa de la seva part perquè els poguem salvar, home!

   Digui el que vulgui el president Rajoy i el seu govern, el Congrés i el Senat han de votar una comissió parlamentaria amb poder suficient per descabdellar el cabdell del cas Bankia i traçar un nou rumb polític, financer, econòmic i social per evitar l’enfonsament total. Els jerarques del ‘Partido Popular’ van ser molt valents i esvalotadors quan, de forma injusta i equivocada, van portar la Llei Orgànica de reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya davant el Tribunal Constitucional espanyol, caducat. Reforma revisada pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovada pel Parlament de Catalunya, el Congrés de Diputats, el Senat, sancionada pel rei i referendada!!! pels ciutadans de Catalunya. Aquest fet, per part del ‘Partido Popular’, Catalunya no ho oblidarà mai per mai. Però, ara, són incapaços d’actuar com a en tota veritable democràcia: Que les cambres parlamentaries representatives de les aspiracions dels pobles de les nacions d’Espanya, coneguin els disbarats i greuges del cas Bankia i els terrenys pantanosos de les estructures econòmiques d’Espanya.

   I encara el govern del ‘Partido Popular’, amb poder absolut, estableix una amnistía del frau fiscal, però, què fan home! I Europa no hi té res a dir?

——————————–