ℑ   El càstig permanent del nomenat ‘155’ sembla una cosa estranya, aliena al segle de les llums i més empresonada als segles de la foscor política. Por, terror, pànic, persecució, tribunals i més tribunals, multes astronòmiques sense saber perquè, repressió, presos polítics catalans, exiliats polítics catalans…A cada moment contra la Catalunya ‘pagadora’. Notícia permanent a la premsa escrita, digital, en el món de la ràdio, televisions, cinema i en els recorreguts inacabables dels buhoners pels pobles perduts en els confins del planeta. Tothom sap això del ‘155’ i expliquen, com en l’informe del gran i influent ‘THE ECONOMIST’, que qualifica la democràcia espanyola com a ‘defectuosa’. Ens diuen des dels governs espanyols de Madrid que es fan les coses molt bé i, resulta, que des de les grans representacions polítiques, socials, econòmiques, judicials, de comunicació, etcètera, de l’Europa lliure, ens diuen que es fan malament.

   Maltractament manifest i comptabilitzat

   Una vegada realitzat el ‘Procés Participatiu’ -posteriorment perseguit, castigat, inhabilitat, multat com a les dictadures- i en el qual va quedar demostrat que milions de ciutadans de Catalunya (2.305.290 participants),es sentien i senten maltractats per l’Estat espanyol principalment pel que fa a l’obsolet, abusiu i injust sistema de finançament; atac constant contra la llengua catalana –Wert (‘Partido Popular’: ‘Nuestro interés es españolizar a los niños catalanes’-;un Estatut d’Autonomia que no és el que els ciutadans van ratificar…el després president Rajoy i el seu Govern del Partido Popular, suport Ciudadanos, ens mostren que no consideren a Catalunya part d’Espanya, per tant, perquè fer-li cas de les seves reivindicacions que demanen milions de ciutadans?

No a la negociació política, sí al repressiu ‘155’

 

   Així, doncs, no cal treballar pel diàleg, enteniment i altres conceptes que empara la democràcia i la política responsable, ja imposarem, d’una forma o una altra, l’anomenat ‘155’ o sigui la supressió d’allò que a Madrid en diuen l’autonomia, però que, en realitat, no té res a veure amb una veritable autonomia. És evident -podria ser la conclusió d’un treball de secundària- que sense diàleg ni negociació humana i política segueix ben viu el conflicte i problema espanyol amb Catalunya, immemorial nació catalana.

   Davant d’aquest desastre polític espanyol s’imposa, evidentment, la justa reivindicació d’amnistia, autodeterminació i  independència de la nació catalana. 

—————————————————–

EL DEURE I LA GLÒRIA

 

Urgència d’una millor educació

Urgencia de una mejor educación

Urgency for better education

 

<<…hem de prestar especial atenció a l’augment d’oportunitats i incentius perquè tots els nord-americans desenvolupin la seva intel·ligència fins al màxim, per completar la seva educació i perquè continuï el seu progrés al llarg de les seves vides. Això significa evitar l’abandonament dels estudis, la millora i l’expansió de serveis docents especials i també proporcionar millors mitjans educatius als ciutadans de barris baixos i zones rurals on els mitjans docents són desgraciadament escassos. Significa també augmentar les oportunitats per a aquells estudiants que desitja i són intel·lectualment capaços de continuar avançant en la seva educació matriculant-se a col·legis i universitats. Significa prestar molta més atenció a l’ensenyament tècnic i vocacional que des de fa temps és objecte de negligència en detriment dels nostres obrers i del nostre progrés tecnològic…>>

(President John F.Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, DC, 29 de gener de 1963).

<<…we must pay special attention to increasing opportunities and incentives for all Americans to develop their intelligence to the fullest, to complete their education, and to continue their progress throughout their lives. This means avoiding school dropouts, improving and expanding special educational services, and also providing better educational facilities for citizens in slums and rural areas where educational facilities are woefully scarce. It also means increasing opportunities for those students who are willing and intellectually capable to continue advancing their education by enrolling in colleges and universities. It means paying much more attention to technical and vocational education that has long been neglected to the detriment of our workers and our technological progress…>>

———————————————————————————————————-

 

 

ℵ  Saltant d’una notícia a l’altra a través del ‘déu’mòbil, telefonar és el de menys, -és per parar boig i potser és el que li ha passat al ‘tovarishch’ Putin-, vaig llegir que, segons un general retirat, un sector de la ultradreta de l’exèrcit espanyol ja tenia plans per actuar a Catalunya, fins i tot, abans de l’any 2017. És a dir, abans del referèndum democràtic i pacífic i de la inexistència de la independència de la nació catalana. No hi va haver cap declaració d’independència real perquè aquesta va quedar ‘sense efecte’, de moment. Però, el que no ha quedat sense efecte són el conflicte i problema espanyol amb Catalunya, origen de l’enorme demanda i esclat d’independència que defensen i mantenen milions de ciutadans de Catalunya, immemorial nació catalana. La contundència d’un poble que vol ser lliure.

No als servidors de la confrontació i la guerra

 

   Si a la valenta, heroica i independent Ucraïna hi hagués existit una taula de diàleg, negociació i treball, per part del Govern de Putin -governa des de l’any 1999- molt de temps per dialogar i treballar, les coses haurien anat d’una altra manera. L’educació, l’honestedat i la responsabilitat política són indispensables per governar. Per ser un gran i bon mandatari, s’ha de ser un bon i gran servidor públic, no un servidor de la guerra i la violència.

   Milions de ciutadans de Catalunya pensen i veuen les imatges d’Ucraïna i de Rússia. Milions de ciutadans de Catalunya pensen i veuen tot el que porta el conflicte i problema espanyol amb Catalunya. Els milers de ciutadans russos i ucraïnesos que viuen a Catalunya també ho veuen, i més els que fugen de la guerra i venen cap aquí. Europa també ho veu. El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, -el president sense la taula de treball pel diàleg i la negociació amb Catalunya-, ho veu tot això?

   El Govern de Rússia (atacant), Ucraïna (atacada): ‘through the looking glass’ , ‘a través del mirall’ i del futur d’un independentisme cada vegada més potent i amb raó.

El Guernica de Picasso paso a paso

 

—————————————————–

EL DEURE I LA GLÒRIA

 

URGÈNCIA D’UNA MILLOR EDUCACIÓ

URGENCIA DE UNA MEJOR EDUCACIÓN

URGENCY FOR A BETTER EDUCATION

 

<<Primer, hem de millorar la qualitat de la instrucció que es proporciona a totes les nostres escoles i col·legis. Hem d’estimular l’interès per l’estudi per reduir l’alarmant nombre d’alumnes que abandonen l’escola o no continuen ascendint a nivells d’educació més alts. Això requereix l’existència de més i millors professors…; professors que puguin ser atrets i retinguts a escoles i col·legis només si els sous reflecteixen més adequadament el valor dels serveis que presten. També cal que els nostres professors i instructors estiguin equipats amb el millor material d’ensenyament i informes professionals. Han de tenir a la seva disposició mètodes d’instrucció provats mitjançant una investigació científica acurada del procés d’ensenyament i mitjançant una acurada experimentació pràctica >>.

(President John F.Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, D.C., 29 de gener de 1963).

<<First, we must improve the quality of instruction provided in all our schools and colleges. We must stimulate interest in learning in order to reduce the alarming number of students who drop out of school or do not continue on to higher levels of education. This requires the existence of more and better teachers…; teachers who can be attracted and retained in schools and colleges only if salaries more adequately reflect the value of the services they provide. Our teachers and instructors are also required to be equipped with the best teaching material and professional reports. Methods of instruction tested by careful scientific investigation of the teaching process and by careful practical experimentation must be available to them.

(President John F. Kennedy, Special Message to Congress, Washington, D.C. January 29, 1963).

<<Segon, el nostre sistema docent s’enfronta amb un greu problema de quantitat: atendre les necessitats de la nostra creixent població i les esperances de rebre una bona educació que tots nosaltres, com a pares, desitgem per als nostres fills. Gairebé cinquanta milions de persones es trobaven matriculades a les nostres escoles i col·legis l’any 1962, la qual cosa representa un augment de més del cinquanta per cent des de l’any 1950. Per a l’any 1970 gairebé es duplicarà el nombre de matrícules a les escoles i la d’escoles secundàries augmentarà en un cinquanta per cent, categories en què el cost de l’educació és diverses vegades més alt que el de les escoles elementals…>>.

(President John F.Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, DC, 29 de gener de 1963).

Universidad de Tuskegee (Alabama)

Second, our educational system faces a serious problem of quantity: meeting the needs of our growing population and the hopes of receiving the good education that all of us, as parents, want for our children. Almost fifty million people were enrolled in our schools and colleges in the year 1962, which represents an increase of more than fifty percent since the year 1950. By the year 1970 the number of enrollments in colleges and the of secondary schools will increase by fifty percent, categories in which the cost of education is several times higher than that of elementary schools…>>.

(President John F. Kennedy, Special Message to Congress, Washington, D.C., January 29, 1963).

 

—————————————————-

LA FRASE

 

“Jo no ensenyo als meus alumnes, només els proporciono les condicions en què puguin aprendre”

 

Albert Einstein

—————————————————-

LA VEU DE LA MÚSICA IMMORTAL DEL VIOLÍ

   Les formacions musicals i conjunts acompanyats de la veu musical del violí, van més allà d’un espectacle cultural immens. Arriben al cor de la gent mitjançant l’esforç del violinista que ha hagut d’estudiar i aprendre un dels instruments més difícils per comunicar-se amb el públic. Un conjunt musical amb violí dóna un valor immens a l’esperit i passió per la música. 

—————————————————–

L’APOCALIPSI

Guerra de Crimea 1853-1856, Batalla de Chernaya, 16.8.1855, infanteria sarda i russa en el combat mà a mà, litografia, segle 19. 

 

El negoci de les armes, la guerra, l’horror, la mort, la bogeria del poder i milions d’éssers humans sacrificats a causa dels transtorns patològics dels dictadors.

—————————————————-

LA CATALUNYA, NACIÓ, CASTIGADA

   Resulta increïble que en el segle XXI puguin haver-hi, encara, representants polítics catalans exiliats a Europa des de fa gairebé 5 anys. El Govern d’Espanya, nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades, hi hauria de reflexionar sobre aquesta situació la qual els ciutadans de l’Europa lliure no poden creure ni acceptar. Tampoc en una veritable democràcia. El denominat ‘155’ permanent. Segons ‘THE ECONOMIST’, Espanya deixa de ser una “democràcia plena”.

 

—————————————————-

LES LLETRES HUMANES I IMMORTALS DELS LLIBRES

Miratges

(I)

<<No obstant, en confessar que tinc per costum anar-me’n al mar quan començo a tenir els ulls tèrbols i a percebre el fort respirar dels meus pulmons, no haureu de creure que ho faig com un viatger, doncs per fer-ho així es necessita una bona cartera , i una cartera no és més que un tros de pell si no hi ha res a dins. A més, un passatger corrent se sol marejar, se sent irritat, es passa la nit sense dormir i s’avorreix durant tot el temps que dura la travessia. No. Jo mai m’embarco com a passatger, ni tan sols, encara que sigui una mica marí, com a capità, oficial o cuiner. Deixo la glòria, les distincions i els càrrecs a aquells que els agraden. Jo detesto els treballs honorífics i respectables, igual que tota mena de ximpleries, siguin quines siguin. Tinc prou feina amb controlar-me a mi mateix per posar-me a capitanejar vaixells, fragates, corbetes, goletes o bergantins. Quant a fer de cuiner -i confesso que aquest lloc és de gran honor, ja que el cuiner és una mena d’oficial a bord- he de confessar…>>

El libro ‘Graphiclassic’ ahonda en el rodaje canario de ‘Moby Dick’ – La Provincia

 

—————————————————–

 

 

 

 

 

Ψ   Qina democràcia més rara aquella que no diu res de res quan a aquesta la qualifiquen d’una qualitat inferior, quan la nota és més baixa que altres vegades i quan baixa de l’escalafó. Insuficient, segur. Perquè això tracta dels drets humans i civils i de moltes altres coses que fan que les persones humanes puguin viure i desenvolupar plenament les seves aspiracions amb total llibertat. No només durant el carnestoltes, sinó per sempre.

   Els màxims representants de l’Estat espanyol, responsables d’un perfecte funcionament de la democràcia, alguna expressió haurien de fer acompanyada d’un parlament adient perquè, sinó, en lloc de democràcia es correspon amb una obra del ciutadà Shakespeare. I, en política, -la mala política- ja hi ha massa teatre.

Democràcia amb mala nota

 

   “Defectuosa”, segons ‘The Economist’ el setmanari londinenc més influent del món -1.500.000 exemplars l’any 2012-, qualifica a la democràcia espanyola com a “defectuosa” i afirma que <<Espanya deixa de ser una democràcia plena per la falta d’independència judicial>>. En el seu índex de valoració del 2021, perd 0’18 punts respecte a l’any anterior i cau fins a la posició 24 entre els països del món. La qualificació baixa des del 2017, a conseqüència de les actuacions per combatre l’independentisme, com el nomenat ‘155’ i la persecució de líders polítics i manifestants. En major grau contra els ciutadans pacífics que van anar a votar el Primer d’Octubre del 2017, per expressar el maltracte polític, econòmic i social rebut per part dels governs espanyols i amb un Estatut d’Autonomia que no és el que els ciutadans de Catalunya, immemorial nació catalana, van ratificar.

El Consell General del Poder Judicial, caducat des de l’any 2018, cas insòlit en una democràcia

 

   En les conclusions de “The Economist” d’ara, <<Es rebaixa la puntuació de la independència judicial a conseqüència de les divisions polítiques per triar els nous membres del Consell General del Poder Judicial, l’organisme que administra el sistema judicial i té la missió de garantir-ne la independència>>. Situació insòlita i greu en una democràcia en la qual des de l’any 2018 els 21 representants del Consell General del Poder Judicial tenen el seu mandat caducat i, malgrat la polèmica generada per aquesta situació, el Partido Popular i el Partido Socialista Obrero Español continuen sense acordar-ne la renovació.

<<Flawed democracy>>

 

   Democràcia ‘defectuosa’, <<Flawed democracy>>, escrit i comunicat al món amb la llengua anglesa parlada per uns dos mil milions de persones, que és molt i molt més l’efecte que causa que Espanya, nació de nacions, hagi perdut punts en el seu prestigi com a democràcia en l’hemisferi occidental. L’Estat i el Govern central en queden molt mal parats i, com no, els sentiments dels ciutadans de les nacions que formen Espanya. I, en major grau, els qui ho pateixen.

   Però, tot això, va més lluny. No es tracta només de l’enorme difusió de l’informe realitzat i publicat per <<The Economist>>, es tracta també de que a tots els despatxos de les grans corporacions mundials, els seus presidents i directors generals s’han trobat damunt la taula l’informe sobre l’índex més prestigiós a escala internacional.

   El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, està fent alguna cosa al respecte? El progressisme és important, però la responsabilitat encara ho és més.

 

Catalunya, immemorial nació catalana, sense l’Estatut d’Autonomia ratificat pel poble. La retallada per part del Tribunal Constitucional, a instàncies del Partido Popular, va marcar l’inici d’una democràcia defectuosa que després d’onze anys (2010-2021), encara pendent de solució i amb un independentisme ratificat per milions de ciutadans de Catalunya.

   Un gran error per part de l’anterior president Mariano Rajoy i del seu Govern del Partido Popular. Una bretxa entre Espanya i Catalunya produïda per la repressió, en lloc d’un treball de diàleg i d’enteniment que tantes vegades van demanar els presidents Artur Mas -jutjat, castigat, inhabilitat, multat- i Carles Puigdemont exiliat a Europa. Presos polítics catalans i exiliats polítics catalans. Una democràcia “defectuosa” segons ‘The Economist’, el setmanari londinenc més influent del món.

VAGA GENERAL: Manifestacions arreu de Catalunya contra la violència policial-Público

   Un referèndum pacífic, democràtic, útil i aclaridor. Milions de ciutadans de Catalunya, nació, van votar i demostrar -ja ho havien fet abans amb el Procés Participatiu i amb les manifestacions més multitudinàries d’Europa- que la nació catalana pateix un ofec fiscal, econòmic, d’infraestructures arcaiques, social, lingüístic… mai vist en una Europa democràtica i lliure. Resposta per part de l’Estat espanyol: 100 anys de presó, en conjunt, a representants polítics catalans. Bones persones, bons representants polítics, servidors públics d’una irreprotxable honestedat.    

—————————————————-

 

EL DEURE I LA GLÒRIA

URGÈNCIA D’UNA MILLOR EDUCACIÓ

URGENCIA DE UNA MEJOR EDUCACIÓN

URGENCY FOR A BETTER EDUCATION

<<A finals de segle només el deu per cent dels nostres adults havien assistit a l’escola de segon grau oa l’escola superior. Avui aquesta educació s’ha convertit en una autèntica necessitat per exercir un nombre creixent de llocs de treball. Tot i això, encara el quaranta per cent dels nostres joves deixen els seus estudis abans de graduar-se en el segon ensenyament; només el quaranta-tres per cent dels nostres adults han acabat el seu segon ensenyament; només el vuit per cent dels nostres adults han acabat els estudis superiors; i només el setze per cent dels nostres joves estan actualment acabant aquests mateixos estudis superiors. Segons ha informat el meu comitè assessor de ciència, una de les nostres més greus escasseses és la de graduats en enginyeria, ciències i matemàtiques; només la meitat de l’u per cent d’aquesta generació està aconseguint graduar-se en tots els camps…>>

(President John F. Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, DC, 29 de gener de 1963).

School integration in the United States 

<<At the end of the century only ten percent of our adults had attended second grade school or college. Today such education has become a real necessity to perform a growing number of jobs. However, 40% of our young people still leave their studies before graduating from high school; only forty-three percent of our adults have completed their secondary education; only eight percent of our adults have completed their higher education; and only sixteen percent of our young people are currently finishing those same higher education. As reported by my science advisory committee, one of our most serious shortages is for engineering, science, and math graduates; only one-half of one percent of this generation is graduating in all fields…>>

(President John F. Kennedy, Special Message to Congress, Washington, D.C., January 29, 1963)

On Aug 15, 1963: Virginia Students Released After Being Jailed For Protesting Segregated Schools

 

<<No dic que el Govern federal hagi de demanar per ell mateix la responsabilitat de l’educació. Però la seva participació sobre això sí que ha de ser selectiva, estimulant, i, quan sigui possible, transitòria.>>

(President John F.Kennedy, Missatge especial al Congrés, 29 de gener de 1963).

 

<<I am not saying that the federal government should take responsibility for education for itself. But their participation in this regard should be selective, stimulating, and, whenever possible, transitory.>>

(President John F. Kennedy, Special Message to Congress, January 29, 1963).

 

—————————————————-

LA FRASE

 

<<Si en aquell moment (2009-2018) el dèficit d’inversions calculat per la comissió d’Infraestructures de Foment del Treball era de prop de 28.000 milions, la xifra ha crescut 7.000 milions més en dos anys (2019-2020). L’informe de Foment, que ha fet el seguiment pressupostari d’algunes de les obres més significatives, recull que els comptes públics inclouen any rere any inversions que no s’executen i que es van repetint en els pressupostos successius. Per això, el volum pressupostat, reiteradament, és molt superior al que s’executa finalment…>>(EL PUNT AVUI)

Comissió d’Infraestructures de Foment del Treball

Sala Foment del Treball – Foment del Treball

 

ESCREIX QUE CATALUNYA ENVIA A ESPANYA CADA ANY I QUE NO RETORNA

 

      Mentre que els ingressos els recapta l’Estat, la gestió de la despesa recau, pel que fa a les competències transferides, en les comunitats autònomes. La dinàmica de repartiment fiscal que s’ha concretat entre els pressupostos de l’Estat i de Catalunya ha donat un sistema de finançament on Catalunya aporta un escreix de recursos impositius a l’Estat espanyol (diferència entre el que Catalunya aporta amb impostos i el que rep en forma de serveis i infraestructures) d’un 8 per cent del Producte Interior Brut de Catalunya segons la metodologia de cálcul del flux monetari (5 per cent segons el criteri del flux de benefici).

   Aquest escreix, que Catalunya envia a Espanya cada any i que no retorna ni en forma de serveis ni d’infraestructures, és d’una gran magnitud ja que equival aproximadament al 50% del pressupost de la Generalitat, i és un import equivalent al que destina a salut, ensenyament, benestar social, habitatge, cultura i seguretat.

(Economistes per la Independència)

—————————————————-

LA LECTURA I EL SENY EN L’OCI NOCTURN

LES LLETRES HUMANES I IMMORTALS DELS LLIBRES

Miratges

(I)

<<Per què vosaltres mateixos, quan vau fer el primer viatge com a passatgers, vau sentir un misteriós estremiment en prendre consciència que us trobàveu sobre una embarcació a alta mar? Per què els antics perses consideraven el mar com una cosa sagrada? Per què els grecs van arribar fins i tot a dedicar-li un déu particular: el mateix germà de Júpiter? Sens dubte tot això vol dir alguna cosa! Però el més bonic de tot això potser és aquesta història de Narcís qui, desesperat per la seva pròpia i inassequible imatge reflectida en una font, s’hi va llançar i es va ofegar. Aquest lliure reflex de nosaltres mateixos el podem veure a tots els rius i a tots els oceans. És l’inquiet fantasma de la vida. eus aquí la clau de tot!>>

—————————————————-

LA MÚSICA IMMORTAL, ESTUDI I ESFORÇ

   La música com a expressió humana de valor cultural i per sobre de les guerres i violències que degraden l’ésser humà. Una música que cal estudiar molt per fer-la arribar a la gent d’una forma harmonitzada i perfecta.

 

—————————————————–

L’APOCALIPSI

 

(Enciclopedia del Holocausto)

   Els esquelets dels reis, emperadors, tsars, dictadors salten sobre les tombes dels milions de persones assessinades i víctimes de tants horrors i patiments provocats per les dues guerres mundials. La paranoia de poder i més poder i més territoris, converteix en dictadors paranoics llançats a les escombraries de la història i que la intel.ligència humana no vol ni recordar.

 

—————————————————-

REPRESENTANTS POLÍTICS CATALANS EXILIATS A EUROPA

 

   Resulta increïble que en el segle XXI puguin haver-hi, encara, representants polítics catalans exiliats a Europa des de fa gairebé 5 anys. El Govern d’Espanya, nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades, hi hauria de reflexionar sobre aquesta situació la qual els ciutadans de l’Europa lliure no poden creure ni acceptar. Tampoc en una veritable democràcia.

—————————————————- 

ζ   A qui s’ha de castigar? A Catalunya! És el que sempre han fet i, en altres èpoques, a sang i foc. La història de les dictadures a Espanya en va plena d’aquests fets. Perquè, defensar la dignitat i la llibertat de les nacions que formen Espanya, pot costar molt car. Per això i cada vegada més l’essència de Catalunya és ser independent i lliure. És la lluita actual i qui més hi ha ajudat i ajuda són la dreta, l’extrema dreta i la ultradreta nacionalistes espanyoles. Les esquerres governamentals tampoc ajuden massa a la no confrontació constant i amb la seva manca de responsabilitat política, augmenten i allarguen el conflicte i problema espanyol amb Catalunya, immemorial nació catalana. Ara, i va en augment, aquesta situació segueix sent un greu problema europeu.

El que va demostrar i demostra el ‘Procés Participatiu’

   Una vegada realitzat el ‘Procés Participatiu’ en el qual va quedar demostrat que milions de ciutadans de Catalunya, es sentien i senten maltractats per l’Estat espanyol principalment pel que fa a l’obsolet i injust sistema de finançament, l’expresident Rajoy i el seu Govern del Partido Popular, suport Ciudadanos, dóna la sensació que no consideren a Catalunya part d’Espanya, per tant, per què fer-li cas de les seves reivindicacions que demanen milions de persones? No cal treballar pel diàleg, enteniment i altres conceptes que empara la democràcia i la política responsable, ja arribarem, d’una forma o una altra, a l’anomentat ‘155’ o sigui la supressió d’allò que a Madrid en diuen l’autonomia, però que, en realitat, no té res a veure amb una veritable autonomia. Davant d’aquest desastre polític espanyol s’imposa, evidentment, la independència de la nació catalana. I en això s’hi està.

L’evidència d’un espoli fiscal cada vegada més devastador

   El càstig permanent del ‘155’ del senyor Rajoy i del Partido Popular, suport Ciudadanos, un d’aquests càstigs permanents ve donat per l’injust i obsolet sistema de finançament -12 de les 17 comunitats autònomes contentíssimes- per part de l’Estat central i centralista, que ofega l’economia social i el pressupost de la Generalitat de Catalunya. Un finançament autònomic que posa en evidència un espoli fiscal que pateix la nació catalana i mentre 12 de les 17 comunitats autònomes -autònomes?- reben molt més del que aporten. Espoli fiscal que reafirma la necessària independència de Catalunya.

 

 

<<L’expresident de la Cambra de Comerç ha exposat via Twitter que cada mes uns “511 euros que una família paga d’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques no arriben a Catalunya” i tampoc “uns 192 euros d’Iva ni 65 d’especial”, per cada família. Per tot això, Canadell demana conscienciar del que s’està pagant a l’Estat espanyol i del que s’està deixant de contribuir a Catalunya: “Cada cop que cobreu la nòmina i pagueu qualsevol producte amb IVA i especials, penseu-hi”>>

Les dades de l’espoli fiscal d’Espanya a una família catalana, segons Canadell

   El ‘155’ permanent dels representants presos polítics catalans i exiliats polítics catalans a Europa que demostra a Europa i al món lliure, la justa reivindicació independentista de la nació catalana. 

“Las obras más inservibles de España bajo un despilfarro económico de escándalo”

“La España del despilfarro: 14 edificios polémicos por lo que costaron”

 

“Geografía del despilfarro en España: 81.000 millones de euros”

“El Estado ha “despilfarrado” más de 45.000 millones de euros en 20 años en infraestructuras innecesarias o infrautilizadas”

<<Geografía asturiana del despilfarro – La Nueva España>>

i així successivament…

   Mentre, l’enorme xifra de 16.800 milions d’Euros -ara ja es parla de 20.000 milions- ,un 8,2% del PIB català, que cada any surten dels impostos dels ciutadans de Catalunya, immemorial nació catalana, i que no tenen retorn per part de l’Estat central i centralista espanyol. Un ofec econòmic, humà i social de Catalunya. Que ningú s’estranyi de la ferma lluita per la independència i per defensar l’idioma català.

—————————————————- 

EL DEURE I LA GLÒRIA

 

URGÈNCIA D’UNA MILLOR EDUCACIÓ

URGENCIA DE UNA MEJOR EDUCACIÓN

URGENCY FOR A BETTER EDUCATION

 

<<It is vital for our national security, for our well-being and for the nation in general, that the quality and availability of education be increased. A free nation cannot rise above the level of excellence established in its schools and universities. Ignorance and illiteracy, unskilled workers and boys and girls who cannot finish their studies, are true failures, and there are still others, of our educational system, which in turn also bring tremendous failures in our economic system. and social, such as, for example, crime, unemployment, chronic dependency, the perennial waste of human resources, great loss in production, in purchasing power and an increase in general unrest. The loss of just one year’s earnings due to unemployment is more than the total cost of twelve years of education in secondary schools. Thus, the failure to improve our educational system is not only an indication of poor social policy, but also of poor economic policy…>>

President John F. Kennedy, Special Message to Congress, Washington, D.C., January 29, 1963.

 

—————————————————-

LA FRASE

“La lengua y la historia son los botines más preciados a la hora de someter a un pueblo” (Àngel Guimerà, dramaturgo, político y poeta en Lengua catalana).

 

“Language and history are the most precious spoils when it comes to subjugating a people “(Àngel Guimerà, playwright, politician and poet in the Catalan language).

 

—————————————————–

LA LECTURA I EL SENY EN L’OCI NOCTURN

   Presos polítics catalans i exiliats polítics a Europa, a l’Estat espanyol, una situació increïble en l’Europa i Estat espanyol del segle XXI. Això succeeix  des de l’any 2017 en que a Catalunya, immemorial nació catalana, es va celebrar el referèndum pacífic i democràtic per expressar de forma pacífica i democràtica la injustícia i malestar polític i social que pateix la nació catalana, augmentat de manera constant durant el mandat de l’expresident Mariano Rajoy. Situacions com l’ofec econòmic de Catalunya a causa d’un sistema de finançament injust i abusiu que porta a l’espoli fiscal, una autonomia que és una farsa amb un Estatut d’Autonomia que no és el que els ciutadans van ratificar, una llengua catalana i Escola Catalana oprimides segons es veu i en protesta cada dia, una repressió política constant, una judicialització de la política… confrontació constant que ha portat a un treball diari per la independència de Catalunya i així ho expliquen cada dia els més importants diaris de l’Europa lliure i de l’emisferi occidental.

—————————————————–

 

Ÿ    O pitjor, pel camí de la lava volcànica. Elaboradors conscients de l’actual situació per el problema espanyol a Catalunya, immemorial nació catalana, proclamen que volen tornar a governar, però, com sempre, ho fan des del camí de la lava volcànica a vesar i tornen a utilitzar Catalunya i la llengua catalana com a arma electoral. Raons polítiques, socials, de progrés, útils per la societat i del segle XXI, no en tenen cap? Sembla que tampoc disposen de cap líder de nivell de la política europea actual i deambulen mitjançant una catifa que no és màgica. 

   Això sí, una ràbia infinita contra Catalunya, els Països Catalans i la llengua catalana, perquè ells voldrien modelar-los a la seva manera. La de las nacions, comunitats autònomes -autònomes?-, ‘regiones’ que formen l’Espanya callada, silenciosa, obedient, que suporta, que reben molts més diners dels que aporten, com l’Espanya dels toros i incapaç de formar part d’una Europa moderna i progressista.

   Comdemnes en conjunt de 100 anys de presó. Presos polítics catalans, exiliats polítics catalans, inhabilitats, multats…per la seva col.laboració en un referèndum democràtic, pacífic i amparat amb la llibertat d’expressió del poble. En cap país lliure de l’hemisferi occidental i de l’Europa lliure hauria succeït una cosa així, amb semblant repressió que encara continua i un independentisme en auge.

El procés participatiu (llibertat d’expressió) de l’any 2014, castigat

   No hi havia prou amb paraules i més paraules. El senyor Rajoy no va entendre res de res. Parat com una estàtua i, així, el president Artur Mas no va tenir cap més remei que mostrar-los el malestar dels ciutadans de Catalunya que ja no poden esperar més. Hi ho va fer, junt amb el Govern de la Generalitat, mitjançant la llibertat d’expressió que empara la Constitució, però, que a Madrid s’interpreta d’una manera i a Catalunya d’una altre la qual cosa vol dir que aquesta Constitució no serveix per solucionar res. Com estem veient fins i tot empitjora les coses i no facilita l’enteniment. El problema i conflicte espanyol amb Catalunya, és una mostra. El món lliure en va ple.

 

Sí, 1.861.753 ciutadans

 

   La xifra de 2.305.290 ciutadans van anar a votar en el ‘Procés Participatiu’ sobre el futur polític de Catalunya de l’any 2014, exemple de democràcia, llibertat d’expressió i interès per un desenvolupament públic i polític just i progressista. Milions de ciutadans que creien en el concepte de justícia i amb un Estat espanyol capaç de respondre amb intel.ligència política i la democràcia pròpia d’una nació de nacions de la gran Europa lliure. Treballar pel diàleg i l’enteniment, però, treballar?

   Dos preguntes varen ser formulades als ciutadans de Catalunya mitjançant el ‘Procés Participatiu’. La primera, ‘Vol que Catalunya sigui un Estat? En cas afirmatiu, vol que aquest Estat sigui independent? La resposta a la primera pregunta per part de 2.305.290 ciutadans: Sí, 1.861.753. No, 232.182. En blanc, 22.466. La resposta a la segona pregunta: No, 104.772. En blanc, 12.986. Altres, 71.131.

Un gran error, la judicialització de la política i la por a conèixer la veritat

 

   La resposta per part del president Rajoy i del seu Govern del Partido Popular, suport Ciudadanos, va ser trista, penosa i decebedora: la judicialització de la política. El president Artur Mas que va voler fer entendre, mitjançant el ‘Procés Participatiu’, la greu situació i malestar a Catalunya, acusat, perseguit, jutjat, condemnat, inhabilitat, multat amb quantitats astronòmiques. Així també altres càrrecs de la Generalitat de Catalunya. Càstigs i més càstigs en lloc de diàleg i enteniment.

   Així, l’independentisme en augment i engrandir la greu situació del conflicte i problema espanyol amb Catalunya que segueix més viu que mai. Europa i el món lliure perplexos davant l’actuació a l’Estat espanyol i que cada vegada els esdeveniments es ferien més greus i difícils de gestionar mitjançant una justa política de democràcia, llibertat i enteniment. Però, Catalunya, immemorial nació catalana, -els fets ho demostren- no mereix ser tractada d’aquesta manera com la sínia forçosa d’Espanya nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades.

 

—————————————————-

EL DEURE I LA GLÒRIA

Per evitar el dèficit i la inflació, responsabilitat d’un president 

Para evitar el déficit y la inflación, responsabilidad de un presidente

To avoid deficits and inflation, the responsibility of a president

<<Aquest pressupost reflectirà, entre altres economies, una reducció en el dèficit postal de set-cents cinquanta milions de dòlars. Així mateix, reflectirà un estalvi de tres-cents milions de dòlars en els costos d’emmagatzematge dels excedents de gra (com a resultat de la llei de cereals de 1961, tindrem en magatzem dos terços menys del que altrament haguéssim tingut el gener de 1963). D’altra banda, també haurem estalviat uns sis-cents milions de dòlars com a resultat de la cancel·lació de la fabricació de sistemes d’armes poc pràctiques o que han quedat antiquades. El secretari McNamara està estudiant un programa de reducció en els costos que s’espera que produeixi un estalvi d’almenys tres mil milions anuals al Departament de Defensa, en suprimir la duplicació i les instal·lacions que no són essencials. Altres organismes del Govern han de fer el mateix>>.

(President John F.Kennedy, Club Econòmic de Nova York, Nova York, 14 de desembre de 1962).

Estados Unidos ya no puede almacenar más trigo

La reducción de la demanda y el aumento de la producción colapsan los silos de grano

Bill Signing – H.R. 12 Feed Grain Act, 4997:35PM. El Presidente John F. Kennedy (de pie en el escritorio) entrega un bolígrafo a la Secretaria de Agricultura, Orville Freeman, después de firmar la Ley de cereales para la Alimentación de 1963. De izquierda a derecha: Subsecretario de Agricultura, John P. Duncan, Jr. (Delante, entregando una caja al Secretario Freeman); Representante Graham Purcell (Texas); Representante W. R. Poage (Texas); Senador Allen J. Ellender (Louisiana); Presidente Kennedy; Presidente de la Organización Nacional de agricultores, Oren Lee Staley (en la parte posterior); Glen J. Talbott, del Sindicato Nacional de agricultores; Secretario Freeman; Ejecutivo V

 

Presentación de una carta abierta del Gobernador Edmund Gerald u0022Patu0022 Brown, Sr. de California al Presidente Kennedy. Presentación de una carta de gran tamaño del gobernador de California Edmund G. in0022Patu0022 Brown al presidente John F. Kennedy sobre los agricultores de California y la exportación de algodón. (L-R) Congresista D. S. Saund (California), no identificado, Senador Clair Engle (California), y Congresista B. F. Sisk (California). Fish Room, Casa Blanca, Washington, D.C.

<< This budget will reflect, among other economies, a reduction in the postal deficit of 750 million dollars. It will also reflect a savings of $ 300 million in storage costs for surplus grain (as a result of the 1961 Grain Act, we will have two-thirds less in stock than we would have otherwise had in January 1963). On the other hand, we will also have saved some six hundred million dollars as a result of canceling the manufacture of impractical or outdated weapon systems. Secretary McNamara is studying a cost reduction program that is expected to save at least $ 3 billion annually at the Defense Department by eliminating duplication and nonessential facilities. Other government agencies should do the same >>.

(President John F. Kennedy, Economic Club of New York, New York, December 14, 1962).

 

—————————————————–

LA FRASE

 

El Tri­bu­nal d’Apel·lació de Gant va dene­gar  l’entrega a les auto­ri­tats espa­nyo­les perquè supo­sa­ria vul­ne­rar els drets del raper, de 28 anys.

 

“Els drets fona­men­tals d’aquesta per­sona, inclòs el dret a la lli­ber­tat d’expressió, serien vio­lats si se l’entregués [per injúries a la corona]”

(Tri­bu­nal d’Apel·lació de Gant)

 

“A l’Estat espanyol, avui hi ha rapers condemnats a presó, i sento molta impotència, perquè no hi puc fer res i perquè veig com un estat membre europeu no està respectant un dret fonamental com és la llibertat d’expressió”

(Valtònyc)

Tomba les injúries

Valtònyc

 

Josep Miquel Arenas Beltran, més conegut pel seu nom artístic Valtònyc, és un raper mallorquí conegut internacionalment per haver estat condemnat a l’Estat espanyol a 3 anys i 6 mesos de presó per les lletres de les seves cançons. Actualment viu exiliat a Brussel·les.

 

—————————————————-

LA LECTURA I EL SENY EN L’OCI NOCTURN

LES LLETRES HUMANES I IMMORTALS DELS LLIBRES

Miratges

(I)

<<Però seguiu mirant… Arriben més homes, que avancen directament cap al mar, com si volguessin capbussar-s’hi. Resulta estrany! Tota aquesta gent podria estar passejant sota els pòrtics dels molls, allà baix, però això no en té prou. Pel que sembla, res no els satisfà si no és l’extrem límit de la terra. Necessiten estar el més a prop possible de l’aigua, exposats a caure-hi. I aquí els teniu, cobrint amb les seves siluetes llegües i llegües de costa. Són gent de l’interior, de terra endins, que han vingut dels senders, dels camins, dels carrers i de les avingudes, des del nord, l’est, el sud i l’oest, per unir-se fraternalment. Què és el que passa aleshores? És que se senten atrets per la mateixa força magnètica que les agulles de les brúixoles?

<<Prosseguir mirant… Esteu al camp, a qualsevol alta regió poblada de llacs. Pes bé, preneu qualsevol sender, el que vulgueu, i nou de cada deu us portarà a un carrer, al costat del petit mirall d’un rierol. Sembla cosa de màgia! Trieu el més somiador dels somiadors, planteu-lo sobre els seus peus…i us portarà amb tota seguretat a l’aigua si l’aigua existeix en aquest país. Què esteu morint-vos de set enmig del gran desert americà? Intenteu igualment l’experiment, sobretot si hi ha a l’expedició un professor de metafísica. Sí! Tothom sap que l’aigua i la meditació s’entenen bé.!>>

HERMAN MELVILLE 

MOBY DICK

(Editorial Bruguera)

 

—————————————————-

LA MÚSICA IMMORTAL

 

Quan el violí, la seva música i cultura, transmet la pau i serenor als cors de les persones que anhelen un món millor, més just i amb oportunitats per als més desfavorits. 

 

 

—————————————————–

L’APOCALIPSI

 

 

 

En defensa de la llibertat d’expressió – Front Nacional de Catalunya – FNC

Es comença nomenant i menyspreant la llengua de Catalunya, immemorial nació catalana, pel ‘lapao, -llei de llengües d’Aragó- (Partido Popular), i s’acaba en una dictadura.

 

—————————————————–

<<Sota el lema Canviem presents, construïm futurs, el nou Pla Estratègic preveu concentrar l’acció de l’entitat al voltant de tres grans eixos estratègics: àmbit social, investigació i educació i cultura>>.

 Isidro Fainé y Jaume Giró, Fundación Bancaria la Caixa – NAVARRA INFORMACIÓN

navarrainformacion.es

Bajo el lema Cambiamos presentes, construimos futuros, el nuevo Plan Estratégico prevé concentrar la acción de la entidad en torno a tres grandes ejes estratégicos: ámbito social, investigación, y educación y cultura.

—————————————————

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

♠   Crits i més crits com si es tractés d’un manicomi. Mentides, insults, amenaces, acusacions… Tot això en seus parlamentàries i fora, sobre fets inexistents. Irrealitats supines. Sobretot a la premsa de Madrid. Que si als ciutadans de Catalunya que no parlin català se’ls posarà un braçalet al braç, que si als nens de les escoles catalanes que no parlin català no se’ls deixa anar al lavabo i se’ls omple la motxilla de pedres, que si l’apartheid lingüístic de Catalunya, que si no sé que d’ETA, que si no sé que de nazisme…

   Unes barbaritats de tal magnitud, algunes de les quals manifestades pel representant del Partido Popular, Pablo Casado, i que fan enrogir a persones, lectors i votants de les nacions que formen Espanya. De veritat diuen que volen tornar a governar? ¡Pobre Espanya! En quin lloc de l’Europa democràtica, lliure i avançada la volen col.locar? La seva única finalitat política és l’odi contra Catalunya i els catalans?

Una arma electoral contra una grandiosa convivència 

   Utilitzar la llengua i l’Escola catalanes com a arma electoral és una mesquinesa. Sempre contra Catalunya, immemorial nació catalana i els catalans (tothom que viu i treballa a Catalunya) i les seves institucions pròpiament catalanes. No les poden suportar. Queda vist, així, que Catalunya no té res a veure amb Espanya i que ja es viu la independència. Almenys aquest és el gran i copiós esforç per part de la dreta, extrema dreta i ultradreta. Tot el món ho ha vist i ho veu. Tota la premsa mundial ho explica i, la gran massa d’habitants del planeta Terra pregunta al món lliure, com és que Catalunya nació, encara no és independent? La resposta seria que la dreta, extrema dreta i la ultradreta ja ho han perdut tot. A la llista de l’enteniment polític, social i d’estabilitat per progressar i anar cap endavant, veiem que no hi figuren. Ho tornem a mirar i tampoc els trobem. Estan cremant les seves pròpies naus?

   Catalunya, però, llaura per una independència plena. És el seu camí. El sempre contra Catalunya, dóna els seus fruits. Pel que fa al senyor Pablo Casado, diputat al Parlament de Madrid i president del Partido Popular, en qualsevol país de l’Europa democràtica i lliure, ja hauria presentat la seva dimissió. És una qüestió de responsabilitat.

—————————————————-

 

⊕   Aquest text és una continuació de l’anterior ‘post’ titulat, ‘Invictus’, malgrat l’opressió constant contra Catalunya’ i que recorda la constant desgràcia de l’actuació governamental espanyola contra Catalunya, immemorial nació catalana. Som diferents, doncs, existim.

L’hecatombe i les seves conseqüències

   L’hecatombe de la recollida de signatures pels territoris de les nacions, comunitats autònomes -autònomes?-, regiones que formen Espanya contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. La sentència del Tribunal Constitucional -quatre anys per ser emesa- contra aquesta Llei Orgànica d’un Estatut aprovat, ratificat i ja retallat. Sempre contra Catalunya. Qui més paga menys rep. Arma electoral. Conseqüències.

Contra Catalunya, tot si val

   Però no és només les signatures i la sentència. Contra Catalunya, tot si val. Un ofec econòmic i social mai vist en l’hemisferi occidental. La xifra gegantina de 16.800 milions d’euros -ara ja es parla de 20.000-, un 8’2% del PIB català que, cada any, surten dels impostos dels ciutadans de Catalunya es van cap a Madrid i no tenen retorn per part de l’Estat central i centralista. Només el 18% de les inversions imprescindibles i establertes per part de l’Estat espanyol a Catalunya. Això sí, a Madrid, el 100% i a sobre no volen pagar impostos. Si ja els paguen els ciutadans de Catalunya, per què els han de pagar a Madrid i a altres indrets dels territoris de les nacions, comunitats i regiones que formen la denominació Espanya? Això sí, ones de funcionaris castellans i escassetat d’emprenedors i nous empresaris.

(

(Foment del Treball)

La independència, una necessitat de justícia

   Els ‘Economistes per la Independència’ expliquen en doctes treballs que <<Espanya no ajuda Catalunya ni amb serveis ni amb infraestructures, amb la qual cosa l’acció del govern espanyol dificulta la productivitat i competitivitat de l’economia catalana i de retruc les economies espanyola i europea, que veuen com l’Estat espanyol frena un dels seus principals motors econòmics>>. Certament, la independència és una necessitat de justícia.

   Mentre que els ingressos els recapta l’Estat, la gestió de la despesa recau, pel que fa a les competències transferides, en les comunitats autònomes. La dinàmica de repartiment fiscal que s’ha concretat entre els pressupostos de l’Estat i Catalunya ha donat un sistema de finançament on Catalunya aporta un escreix de recursos impositius a l’Estat espanyol (diferència entre el que Catalunya aporta amb impostos i el que rep en forma de serveis i infraestructures) d’un 8 per cent del PIB de Catalunya segons la metodologia de càlcul del flux monetari (5 per cent segons el criteri del flux del benefici).

   Segons s’explica en ‘l’Estudi dels Economistes per la Independència’, aquest escreix, que Catalunya envia a Espanya i que no torna ni en forma de serveis ni d’infraestructures, és d’una gran magnitud ja que equival aproximadament al 50% del pressupost de la Generalitat, i és un import equivalent al que destina a salut, ensenyament, benestar social, habitatge, cultura i seguretat.

El Punt Avui

Petició i diàleg no correspost, origen d’un conflicte irresolut

   El Molt Honorable 129è President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, va intentar arribar a un acord amb el president Rajoy per treballar, dialogar sobre un Pacte Fiscal en el marc d’un Estat democràtic i modern. Una i una altra vegada va demanar per trobar-se amb Rajoy. A Madrid, a Barcelona allà on calgués, amb informes, documentacions que mostren l’ofec econòmic i social d’una Catalunya molt mal finançada. Una injustícia que evidència un espoli fiscal i un sistema de finançament absolet. El govern de Rajoy ja ho sabia tot això, però, sempre contra Catalunya. Qui més paga menys rep. La sínia d’Espanya, nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades.

Rajoy i el seu govern del PP ho van fer molt i molt malament

EL PAÍS

      El president Artur Mas va explicar al president Mariano Rajoy, el creixent augment del malestar social i de l’independentisme a Catalunya, que va anant creixent a marxes forçades així com les manifestacions de llibertat d’expressió per part dels ciutadans. La Generalitat, el Parlament, els Ajuntaments, nombroses institucions polítiques i econòmiques es feien ressò del maltracte a Catalunya. Com es pot tractar d’aquesta manera a una nació immemorial que aporta el 20% al PIB espanyol i que segons les dades publicades pel Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme, Catalunya ha estat la nació d’Espanya que més ha contribuït al creixement de les exportacions al conjunt de l’Estat, amb una quota del 25’9%?

  El president Rajoy i el seu govern del Partido Popular ho van fer molt i molt malament. Actuacions polítiques i judialització de la política que no es correspon a un país lliure europeu del segle XXI. Inhabilitacions, càstigs, multes i el gran desastre espanyol que va deixar astorat al món lliure, encara tenia que arribar.

   Mentre, la Catalunya dels cops de porra del ‘Primer d’Octubre de 2017’, del càstig del nomenat 155, dels representants presos polítics catalans i els exiliats polítics encara actuals, ha proporcionat contra el virus infernal, una vacuna catalana al món desenvolupada per la farmacèutica Hipra, d’Amer (Girona). Educació, investigació, empreses, empresaris, emprenedors i ganes de treballar.

   Desprès del desastre polític, econòmic i social ocasionat per la mala política del Partido Popular, suport Ciudadanos, a Catalunya, immemorial nació catalana, -2006/2017-, encara el Partido Popular volen tornar a governar?

 

   (En el proper ‘post’ en parlarem, perquè, després de 15 anys del desastre, el conflicte del problema espanyol amb Catalunya segueix vigent. Cas obert).

—————————————————-

   EL DEURE I LA GLÒRIA

 

PER EVITAR EL DÈFICIT I LA INFLACIÓ, RESPONSABILITAT D’UN PRESIDENT

PARA EVITAR EL DÉFICIT Y LA INFLACIÓN, RESPONSABILITAT DE UN PRESIDENTE

TO AVOID DEFICIT AND INFLATION, RESPONSIBILITY OF A PRESIDENT

 

<<Aquesta no és una tasca fàcil. Durant els nou anys passats, les despeses civils domèstiques del Govern nacional van augmentar en una mitjana de més del set i mig per cent. Les despeses dels governs locals van augmentar en un índex anual del nou per cent. Les despeses del Govern de l’Estat de Nova York, per exemple, han augmentat en anys recents fins a un deu per cent anual. En una època en què necessàriament l’escala de sous del Govern ha augmentat -i cito Nova York com a exemple- i en què la nostra població i altres factors augmenten alhora que també ho fan la demanda de serveis i ajuda estatal, proper pressupost federal, que manté les despeses domèstiques al seu nivell actual, representarà un important esforç en el control de despeses.

(President John F.Kennedy, Club Econòmic de Nova York, Nova York, 14 de desembre de 1962).

 

(Diariomotor)

<< This is not an easy task. During the past nine years, the national government’s domestic civil expenditures increased by an average of more than seven and a half percent. Local government expenditures increased at an annual rate of nine percent. New York State government spending, for example, has increased in recent years by as much as 10 percent per year. At a time when the government salary scale has necessarily increased – and I cite New York as an example – and when our population and other factors are increasing as the demand for state aid and services is increasing, the The next federal budget, which maintains household spending at its current level, will represent a major spending control effort.

(President John F. Kennedy, Economic Club of New York, New York, December 14, 1962).

<<Aquest pressupost reflectirà, entre altres economies, una reducció en el dèficit postal de set-cents cinquanta milions de dòlars. Així mateix, reflectirà un estalvi de tres-cents milions de dòlars en els costos d’emmagatzematge dels excedents de gra (com a resultat de la llei de cereals de 1961, tindrem en magatzem dos terços menys del que altrament hauríem tingut el gener de 1963). D’altra banda, també haurem estalviat uns sis-cents milions de dòlars com a resultat de la cancel·lació de la fabricació de sistemes d’armes poc pràctiques o que han quedat antiquades. El secretari McNamara està estudiant un programa de reducció en els costos que s’espera que produeixi un estalvi d’almenys tres mil milions anuals al Departament de Defensa, en suprimir la duplicació i les instal·lacions que no són essencials. Altres organismes del Govern han de fer el mateix>>.

(President John F.Kennedy, Club Econòmic de Nova York, Nova York, 14 de desembre de 1962).

(Wikiwand.com)

<< This budget will reflect, among other economies, a reduction in the postal deficit of 750 million dollars. It will also reflect a savings of $ 300 million in storage costs for surplus grain (as a result of the 1961 Grain Act, we will have two-thirds less in stock than we would have otherwise had in January 1963). On the other hand, we will also have saved some six hundred million dollars as a result of canceling the manufacture of impractical or outdated weapon systems. Secretary McNamara is studying a cost reduction program that is expected to save at least $ 3 billion annually at the Defense Department by eliminating duplication and nonessential facilities. Other government agencies should do the same >>.

(President John F. Kennedy, Economic Club of New York, New York, December 14, 1962).

—————————————————–

LA FRASE

   

   <<El Consell d’Europa considera que el “caràcter generalitzat” dels maltractaments a les presons de l’Estat és de “greu preocupació”. “Segueix existint un patró” d’abusos a les presons de l’Estat i reclama a les autoritats espanyoles un “missatge contundent” contra aquests abusos…>>

(Comitè Europeu per a la prevenció de la Tortura del Consell d’Europa)

Consell d’Europa

—————————————————-

LA LECTURA I EL SENY EN L’OCI NOCTURN

LES LLETRES HUMANES I IMMORTALS DELS LLIBRES

Miratges

(I)

<<Mireu la vostra ciutat a l’illa de Manhattan, envoltada de molls com un escull de corall. El comerç l’envolta com si fos escuma. A dreta i esquerra, tots els carrers desemboquen al mar. El punt extrem dels barris baixos és la <<Bateria>>, la noble avançada de la qual és banyada per les onades i refrescada per les brises que, tot just unes hores, no sabien què és la terra. Mireu tota aquesta multitud de gent que sent el desig del mar!…>>

   Passegeu pels voltants de la ciutat en una somnolenta tarda dominical. Aneu des de Corlears Hooks fins a Coenties Slip. I des d’allà, passant per Whitehall, cap al nord. Què és el que veieu? Sentinelles silenciosos, milers d’homes immòbils, que somien amb el mar. Alguns s’acoden a les estaques o s’asseuen als extrems de les esculleres, mentre que altres, per sobre dels parapets, contemplen els vaixells que vénen de la Xina. I n’hi ha també que s’enfilen als pals, com si volguessin veure més lluny del que es veu des de terra. Gairebé cap, però, són mariners. Es tracta d’homes que es passen la setmana tancats entre quatre parets de guix, clavats als tamborets, lligats als taulells o reblats als seus despatxos. Per què són aquí? Potser no hi ha belles praderies per a ells? Què és el que fan davant del mar?>>

HERMAN MELVILLE 

MOBY DICK

(Editorial Bruguera)

El Periódico de Aragón

Herman Melville

(Nueva York; 1 de agosto de 1819—ibíd.; 28 de septiembre de 1891)​ fue un escritor, novelista, poeta y ensayista estadounidense).

—————————————————–

LA MÚSICA IMMORTAL

SONDHEIM: Smiles Of A Summer Night- The Orchestra in rehearsal

El compositor y letrista Stephen Sondheim, conocido por obras como ‘West Side Story’ o ‘Gypsy’ y considerado una de las mayores leyendas de Broadway, murió este viernes a los 91 años en la localidad de Roxbury, en Connecticut, informó el New York Times.

 

Vola, Stephen, cap al cel acompanyat d’un gran núvol de músics, actors i cançons

—————————————————-

L’APOCALIPSI

FEMP

Es correspon a una situació incomprensible; a un planeta llunyà i inhumà. Apagat, fosc, tenebrós, sinistre… Això passa a la Terra, el planeta blau, el de la llum, el color, la vida… Escenes i fets terribles de maltractaments, en aquest cas, a les dones. Mares, esposes, àvies, companyes… capaces de forjar una vida nova i treballar per oferir felicitat i benestar. Mai la violència contra les dones es correspondrà a la civilització humana i a l’entesa i el comportament educacional del valor humà, sigui quina sigui la pressió d’una societat tan bona i alhora tan cruel.

EL PAÍS

Marie Curie (1867-1934, premio Nobel de Física en 1903), en su laboratorio parisiense en los primeros años del siglo XX.

Fue la moderna heroína de principios del siglo XX. Un icono científico que saltó en vida del laboratorio a los libros de texto. Marie Curie obtuvo el Nobel de Química de 1911 por su descubrimiento del radio. Años antes, en 1903, había logrado ya el preciado galardón en la modalidad de Física de forma conjunta con su marido, Pierre Curie, y el profesor Henri Becquerel por sus investigaciones sobre la radiactividad.

—————————————————-

 

Diari de Girona

IrsiCaixa confirma que la immunitat cel·lular protegeix les persones que no generen anticossos d’una covid-19 greu

El centre demostra que les cèl·lules T tenen una resposta efectiva contra el virus, que evita una inflamació excessiva

 

—————————————————–

 

 

∃   L’idioma i llengua llatina l’hauria de saber tothom. No només perquè venim de Roma, del seu Imperi, i tot el conglomerat de saviesa ens ve dels escriptoris de la Roma erudita i de les seves grans construccions. També, perquè el seu afany de victoriam, encara roman esculpit a les seves grandioses edificacions urbi et orbi.

 

 

Mitra o Deus do sol invictus – Rogertour’s travel and cultural wine tours

 

   I d’aquest record romà agafem la paraula ‘invictus’. Coneguda a través de tota la seva història de treball i lluita, per Catalunya, Catalonia, immemorial i invicta nació catalana. Més forta que mai. Ens ho fa present, precisament ara, Lluís Companys, el president màrtir, afusellat pel franquisme. I tants d’altres empresonats i exiliats. Invictus, perquè Catalunya segueix impulsant l’independentisme. Un independentisme per exercir la facultat de governar-se per les pròpies lleis, no mitjançant una autonomia que és una farsa.

La catàstrofe encara vigent de les signatures del ‘Partido Popular’

   Invictus, sí,  davant el disbarat polític i menyspreador de la democràcia comés, l’any 2006, per Mariano Rajoy (Partido Popular) amb el suport de (Ciudadanos) a l’instar a signar contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Un Estatut revisat pel Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Parlament, retallat i aprovat pel Congrés dels Diputats, el Senat, ratificat pel rei i pels ciutadans de Catalunya. Encara avui s’estan pagant les conseqüències per aquell error garrafal. L’independentisme mai havia estat tan fort com ara. Catalunya roman invictus.

El Tribunal Constitucional, una oportunitat perduda

   Després del desastre polític de la recollida de signatures per part de Mariano Rajoy (Partido Popular) suport (Ciudadanos)  contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, el gran salt cap al precipici. Portar-lo al Tribunal Constitucional. Allà, al tractar-se d’una Llei Orgànica ratificada pel poble i pel rei, es podia haver trobat un camí per una actuació més justa i de gran valor democràtic. Però, com s’ha anat veient durant els darrers quinze anys, la decisió i sentència del Tribunal Constitucional va ser equivocada. La pitjor de les sentències redactades després de quatre anys (2006-2010) d’incertesa, i sense poder desplegar una veritable autonomia emparada amb un Estatut d’Autonomia ratificat pel poble. Un Estatut encara més retallat -ja ho va fer el Congrés dels Diputats- i gran quantitat de pàgines ratllades i censurades. Un menyspreu cap als ciutadans de Catalunya, la Generalitat, el Parlament i la democràcia. Però Catalunya roman invictus en el seu camí cap a la independència. 

Catalunya, l’Estatut, les signatures, el Tribunal Constitucional…utilitzats com a arma electoral

   El senyor Rajoy, el Partido Popular suport Ciudadanos que van portar l’Estatut d’Autonomia de Catalunya al Tribunal Constitucional, es van lluir. L’any 2010 el Tribunal Constitucional dicta la pitjor sentència -quatre anys per fer-ho- i l’any següent el candidat Rajoy guanyava les eleccions generals. Una enorme opinió generalitzada, va destacar que s’havia utilitzat l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i les signatures com a arma electoral. I això ja es va agafar com a costum. Anar sempre contra Catalunya donava els seus rèdits electorals. Un molt mal precedent polític i democràtic que posava en evidència les conseqüències del mal tracte a Catalunya i desenterrava la força de l’independentisme.

   Rajoy va guanyar les eleccions, però, només posar el peu a La Moncloa començava el pitjor conflicte entre Catalunya i Espanya que va posar en evidència el problema espanyol amb la nació catalana. El govern de Rajoy, envoltat per nombrosos casos de corrupció, no va saber romandre a l’alçada de les circumstàncies i el conflicte amb Catalunya va anant creixent com una bola de neu. Bola que, avui dia, encara roda.

Més intel.ligència i responsabilitat política i menys repressió

   Als Governs d’Espanya, nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades, li és molt difícil seure a dialogar, parlar, conversar sobre qüestions polítiques i autonòmiques. Contínuament mostren la seva supèrbia, altivesa i arrogància. Es pensen que Madrid és la capital del món. Es creuen que són infal.libles. El cas de Catalunya és una mostra i evidència de, fins a quin punt, fan les coses malament. Més intel.ligència i responsabilitat política i menys repressió.

   Certament, cap a una Catalunya Invictus.

El 10-J marca un abans i un després en la mobilització | Ivan Vila | Barcelona | Política | El Punt Avui

 

(En el proper ‘post’ d’aquest Blog hi haurà una continuació sobre aquesta situació política única a l’Europa lliure i que fa 15 anys que dura).

 

—————————————————–

EL DEURE I LA GLÒRIA

 

Per evitar el dèficit i la inflació, responsabilitat d’un president

Para evitar el deficit y la inflación, responsabilidad de un presidente

To avoid deficits and inflation, the responsibility of a president

(In Catalan language)

<<Al mateix temps que sigui presentat al Congrés al mes de gener el nostre programa d’impostos, també ho serà el pressupost federal per a l’any 1964. Les despeses de l’espai i la defensa necessàriament hauran d’augmentar, a fi de portar a la pràctica tots aquells programes que són necessaris a la nostra pròpia seguretat i que han estat autoritzats al Congrés pels membres dels dos partits mitjançant una majoria absoluta. També augmentaran lleugerament les càrregues fixes sobre el deute. Però puc dir-vos ara mateix que el total de totes les altres despeses combinades es mantindrà aproximadament en el seu nivell corrent >>.

(President John F.Kennedy, Club Econòmic de Nova York, Nova York, 14 de desembre de 1962).

 

<< At the same time that our tax program is presented to Congress in January, so will the federal budget for 1964. Space and defense expenditures will necessarily have to increase, in order to put all of them into practice. those programs that are necessary for our own security and that have been authorized in Congress by members of both parties by an absolute majority. Fixed charges on debt will also increase slightly. But I can tell you right now that the total of all other expenses combined will remain roughly at its current level. ‘

(President John F. Kennedy, Economic Club of New York, New York, December 14, 1962).

 

—————————————————–

LA FRASE

<<…el marc normatiu en vigor, igual que la seva aplicació, “encara no s’ajusten a la Convenció de les Nacions Unides”. Per això insta a l’Estat espanyol a aprovar “ràpidament” la llei de memòria democràtica, de la qual el govern espanyol va presentar el projecte al juliol…>>

(El Punt Avui)

(Comitè contra la Desaparició Forçada de l’ONU)

El relator de l’ONU exigeix a Espanya que jutgi els crims del franquisme

—————————————————

LA LECTURA EN L’OCI NOCTURN

LES LLETRES HUMANES I IMMORTALS DELS LLIBRES

Miratges

(I)

<<Suposem que em dic Ishmael. Fa alguns anys, sense precisar-ne quants, trobant-me apenes sense diners i no tenint res a fer a terra, vaig sentir desitjos de navegar novament i de tornar a veure el món de l’aigua. És la meva manera de curar-me de l’avorriment i de purgar-me la sang. Quan sento que se’m formen uns plecs amargs al voltant de la boca, quan la meva ànima es converteix en un plujós i humit novembre, quan em sorprenc absort davant l’aparador d’una botiga de pompes fúnebres o seguint els enterraments que trobo al meu pas, i sobretot quan el tedi s’apodera de mi fins a l’extrem de veure’m obligat a fer esforços sobrehumans per no baixar al carrer i emprendre’l a cops de mà amb els barrets de la gent, llavors, m’adono que ha arribat l’hora de marxar. Això reemplaça en mi el suïcidi. El filòsof Catón va necessitar un gran valor per llançar-se sobre la seva espasa. A mi, però, en tinc prou d’embarcar-me. Tots els homes, en alguna època de la seva vida, han tingut la mateixa set d’oceà que jo…>>

HERMAN MELVILLE 

MOBY DICK

(Editorial Bruguera)

—————————————————–

El violí exalta la grandesa musical del conjunt

—————————————————–

L’APOCALIPSI

 

85 años del golpe de estado fascista y aún nos disparamos con la memoria histórica | El HuffPost

 

—————————————————–

 

 

IrisiCaixa valida la tecnología ‘IonFlow’ para neutralizar virus tipo SARS

IrsiCaixa certifica la eficacia de la tecnología ‘IonFlow’ para neutralizar y destruir el virus SARS-CoV-2 

—————————————————–

 

 

 

 

 

β   Es van a altres nacions, a altres països, cap a altres exemples d’estudi, treball i d’investigació. Els investigadors no perden el temps perquè es perdre el futur. Aquí, festes i més festes, ponts festius, per les nits els càntirs d’alcohol i gresca sense fre i sense fi. També situacions d’atropellaments a bens públics. Els Premis Nobel, exemple d’educació, coneixements i responsabilitat passen de llarg en una nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades i en els que els índex de lectura són els més baixos d’Europa. No podria ser que en el denominat oci nocturn les Biblioteques Públiques mantinguessin un horari de nits? Seria això una revolució?

Això si, l’Acció Exterior de Catalunya, perseguida i castigada

   Mai l’han pogut suportar. Sempre contra Catalunya i per això sempre la independència. Si se la miren bé, veuran que Catalunya, immemorial nació catalana, ja no té res a veure amb la denominació Espanya. A passos de gegant com els del ‘El Gat amb botes’.

   Mentre els Premis Nobel passen de llarg, una Espanya arruïnada si no fos per l’Acció Exterior de la Generalitat de Catalunya. Una Espanya el qual deute públic s’ha disparat el 125,3% del PIB. I encara a sobre l’Estat espanyol castiga el treball d’aquesta acció exterior, amb multes milionàries que porten a embargar el patrimoni dels representants (jutjats, castigats, empresonats, presos polítics catalans, exiliats polítics catalans, inhabilitats, multats…) i dels seus fills, que havien portat a terme aquesta tasca d’acció exterior. Un Estat espanyol que ha apostat per una repressió a Catalunya, sense fre i sense sentit.

   Per això els Premis Nobel passen de llarg de les nacions que formen Espanya. ¡Que inventen ellos! els deia Miguel de Unamuno. I ja veiem el resultat: un deute públic espanyol del 125,3% del PIB. A Catalunya, però, cada vegada més a prop de la independència, com a Escòcia.

Premi Nobel 

 

—————————————————–

EL DEURE I LA GLÒRIA

 

Per evitar el dèficit i la inflació, responsabilitat d’un President

Para evitar el déficit y la inflación, responsabilidad de un Presidente

To avoid deficits and inflation, the responsibility of a President

 

<< Repeteixo: la nostra elecció més pràctica no rau en decidir-nos entre un dèficit de reducció d’impostos i un excedent pressupostari. Està entre dues classes de dèficits: un dèficit crònic, d’inèrcia, com a resultat no deseable d’inadequats ingressos i economia restringida, o un dèficit temporal de transició resultant d’una reducció d’impostos designada a ajudar a l’economia, augmentar les rendes públiques i aconseguir – i crec que això pot fer-se- un futur excedent pressupostari. El primer tipus de dèficit és senyal de debilitat i malbaratament. El segon reflecteix una inversió per al futur >>.

(President John F. Kennedy, Club Econòmic de Nova York, Nova York, 14 d desembre de 1962).

<< I repeat: our most practical choice is not to decide between a tax reduction deficit and a budget surplus. It is between two kinds of deficits: a chronic, inertial deficit, as an undesirable result of inadequate incomes and a restricted economy, or a temporary transition deficit resulting from a tax cut designed to help the economy, increase public revenues, and achieve – And I think this can be done – a future budget surplus. The first type of deficit is a sign of weakness and waste. The second reflects an investment for the future >>.

(President John F. Kennedy, Economic Club of New York, New York, December 14, 1962).

History | Steel Valley Trail Council

<< No obstant això, tal com va assenyalar el senyor Mills, president de el Comitè de Mitjans i Arbitris de la Cambra, en aquesta mateixa setmana, el volum de el dèficit és cosa que caldrà observar amb certa preocupació, i la reducció d’impostos ha de anar acompanyada, com ell diu, d’<< un creixent control dels augments de despeses >>. I aquest és precisament el camí que pensem seguir en l’any 1963 … >>

(President John F. Kennedy, Club Econòmic de Nova York, Nova York, 14 de desembre de 1962).

<< However, as pointed out by Mr. Mills, president of the House Ways and Means Committee, this week, the volume of the deficit is something that will have to be observed with some concern, and the reduction of taxes has to be accompanied, as he puts it, by “a growing control of spending increases.” And that is precisely the path we plan to follow in 1963 … >>

(President John F. Kennedy, Economic Club of New York, New York, December 14, 1962).

 

—————————————————–

LA FRASE

 

<<El Comitè contra la Desaparició Forçada de l’ONU ha criticat la llei d’amnistia del 1977, que està donant cobertura a tots els botxins del franquisme, ja siguin autors de desaparicions o de judicis sumaríssims. El comitè considera aquesta llei un “obstacle” per investigar les desaparicions forçades de la guerra del 1936 i de la dictadura franquista i demana que es castigui els autors de delictes “d’acord amb la gravetat dels seus actes>>.

(El Punt Avui)

 

Comitè contra la Desaparició Forçada de l’ONU

Comité sobre Desaparición Forzada de la ONU : La Comuna – Presos del franquismo y represaliadxs del franquismo

 

—————————————————–

ELS COLORS DEL MÓN

Lladres de cadàvers de fa 3.500 anys 

 

Emparats per la foscor de la nit, els sacerdots de l’antic Egipte recorrien els camins de la vall en que jeien enterrats els faraons. Amb el major sigil, obrien els sepulcres llaurats a la roca i extreien els cadàvers dels seus taüts.

Uns després altres transportaven els seus lúgubres càrregues per una senda que abandonava la vall, per sobre de la divisòria de les muntanyes, fins a un nou i secret lloc de descans.

Saqueadores de tumbas, un oficio peligroso

Era el darrer intent dels sacerdots per eludir els lladres, que durant segles van assaltar les tombes plenes de riqueses dels grans emperadors egipcis.

Fins a les piràmides millor concebudes havien estat desvalisades. Per aquest motiu, els egipcis van deixar de construir-les cap a l’any 1500 abans de J.C. i, al seu lloc, van practicar galeries a l’interior dels penya-segats de la Vall dels Reis, a Tebes. Es coneixen avui com el temple de Luxor, els accessos van ser enginyosament amagats.

 

Religió – Egipte

(READER’S DIGEST)

—————————————————–

EL VIOLÍ EN ELS CORS

   Ja sigui en un carreró de Nova York o en un conjunt que valora la bona música mitjançant el so del violí, aquest instrument imprescindible amb la seva deliciosa melodia, transmet el desig d’escoltar i que el poble gaudeixi d’uns moments inoblidables estimant la música del violí i la cultura.

—————————————————–

L’APOCALIPSI

 

Sonrojo internacional: ‘The New York Times’ denuncia cómo España tapa los crímenes del franquismo | Diariocrítico.com

 

<<Hancox denuncia que en nuestro país todavía hay más de 100.000 desaparecidos del régimen de Franco sin identificar, cuyos restos mortales siguen sin ser exhumados. Son “los fantasmas que España intenta ignorar”, asegura, recordando cómo el juez Baltasar Garzón fue apartado de manera fulminante en la cuestión de los crímenes de la dictadura que desde el final de la Guerra Civil que él impulsó duró hasta 1975, año de su muerte. También el artículo recuerda que la ONU afeó a Mariano Rajoy y su gobierno la falta de implicación en asunto y que este organismo internacional ya dudó de la Justicia española en cuanto a parcialidad en este grave asunto>>.

Por Diariocrítico

(Lunes 12 de diciembre de 2016)

—————————————————-

Tratar con Remdesivir inmediatamente después del diagnóstico de COVID-19 reduce el riesgo de hospitalización y muerte en pacientes vulnerables por enfermedad grave en un 87%

L’estudi internacional es presentarà a la conferència internacional IDWeek i compta amb la participació de 562 persones no vacunades

 

—————————————————–

 

   ♥ 

   Mentre el Molt Honorable 130è President de la Generalitat de Catalunya, immemorial nació catalana, Carles Puigdemont, es juga la seva seguretat, llibertat i la salut -d’una presó a una altra- predicant per terres de l’Europa lliure el que costa defensar la dignitat de la nació catalana de l’opressió constant de l’Estat espanyol -idioma, econòmica, fiscal, judicial-, milers de joves i no tant joves, estudiants o no, menyspreen la pau i la llibertat dels seus conciutadans. Menyspreen la salut dels seus conciutadans, familiars, veïns i la seva pròpia, emplenant-se el cos d’alcohol i practicant una destrucció desenfrenada de mobiliari urbà públic i privat. Els càntirs d’alcohol. També es parla de consum d’altres drogues i que han produït nombroses intoxicacions, ateses principalment a l’Hospital del Mar, de Barcelona.

Menyspreu a la democràcia, l’educació i la responsabilitat

   Deixen el coneixement, els llibres, la saviesa, el progrés humà i la responsabilitat en un munt d’escombraries. Una trista i penosa manca de valentia i confiança per defensar el seu futur i el progrés de la seva terra i de la gran nació catalana. Fer-se un mateix a base d’estudi, treball i sacrifici. No creuen en res. Les destrosses que la premsa  explica i ensenya, són un menyspreu a la democràcia i cap els seus conciutadans que paguen impostos perquè ells puguin estudiar i adquirir coneixements en centres docents i Universitats.

   Ho explica la premsa. Parlen de 40, 30 mil participants en alguns llocs de Barcelona (Capital cultural?) en aquestes festes dels càntirs d’alcohol durant la Mare de Déu de la Mercè. Pobre Mare de Déu! Parlen de 40 ferits, atacs amb arma blanca, 20, 30 detinguts i destrosses urbanes públiques considerables. Atracament en un restaurant, agressions i robatoris. També expliquen fets succeïts en altres indrets.

 

Una força desaprofitada

 

   Una força tan sana de la juventut pel progrés de la nació catalana i del seu propi, desaprofitada d’aquesta manera! Els educadors, els pares,  no hi tenen res a dir? I els avis – quin disgust per a ells!- que tanta ajuda han donat i donen no hi tenen res a dir?

   Els respecte a les persones i a la Pau és una constant de l’actuació democràtica. Moltes persones han sofert i entregat la seva vida per defensar-la. Menys càntirs d’alcohol,  drogues i festes sense fi i més educació, responsabilitat i ocupació.

   Ho deia el President dels Estats Units d’Amèrica, John F.Kennedy, el president màrtir:

<<Els nostres problemes són fets per l’home; per tant, poden ser resolts per l’home.Cap problema de la destinació humana està més enllà dels éssers humans>>.

Universitat, educació, coneixements, igualtat d’oportunitats, responsabilitat…

 

—————————————————————————–

EL GRAN CINEMA APARTAT DE LA GRAN PANTALLA 

 

Crítica de ‘Rebelde sin causa’. VEU Revista Cultural de la Universidad de Alicante

 

  ¤   Rebel sense causa (Rebel Without a Cause) és una pel.lícula de Nicholas Ray estrenada el 1955 i doblada al català.

 

   Jimmy Stark (James Dean), estudiant d’institut, és un noi particularment difícil: confús i desorientat, es veu freqüentment embolicat en baralles i conflictes, a conseqüència dels quals la seva família (és fill únic), es veu obligada a un permanent pelegrinatge d’una ciutat a l’altra…

 

   Arribat a una nova localitat, en la qual també trobarà nous sentiments fins llavors desconeguts, l’amor de Judy (Natalie Wood) i l’amistat admirativa de ‘Platón’ Crawford (Sal Mineo), un noi encara més jove que ell, no triga a sostenir el seu enèsim enfrontament, encara que, en aquesta ocasió, les conseqüències seran molt més terribles…

   L’escena de la baralla amb ganivets va ser realitzada pels actors amb ganivets de veritat. Només una cota de malles els va protegir dels cops perduts. Frank Mazzola, que havia estat membre d’una banda de Hollywood, va ensenyar a James Dean com manejar un ganivet.

    La pel.lícula es va estrenar un mes després de la defunció del seu actor principal, James Dean, per a qui es tractava només de la segona pel.lícula. La primera va ser A l’est de l’edèn. El tercer i últim film de l’actor, rodat l’any de la seva mort, el 1955, és Gegant.

(Viquipèdia)

 

   James Dean va ser ferit al puny en l’escena del quarter de la policia on picava fort amb el puny sobre el taulell. Va agafar a més la malària en el rodatge…

   Una escena de petó entre Plato i Jim en el guió original va ser censurada.

      Al principi, en la primera temptativa d’adaptació del llibre, la Warner havia pensat en Marlon Brando al paper principal. No serà fins alguns anys més tard que la pel.lícula es farà. Va ser Elia Kazan, que acabava de rodar A l’est de l’edèn, qui va fer que Nicholas Ray tries el jove James Dean pel paper de Jim Stark.

   Direcció: Nicholas Ray

   Protagonistes: James Dean, Natalie Wood, Sal Mineo, Jim Backus: el pare     de Jim, Ann Doran: la mare de Jim. 

   Producció: David Weisbart

   Guió: Nicholas Ray, Irving Shulman

   Música: Leonard Rosenman

   Fotografia: Ernest Haller 

   Estrena: 1955

   Rodatge: Los Angeles i Santa Mònica

   Nominacions

   Oscar al millor actor secundari per Sal Mineo

   Oscar a la millor actriu secundària per Natalie Wood

   Oscar al millor guió original per Nicholas Ray

   BAFTA per la millor pel.lícula

   BAFTA al millor actor estranger per James Dean

(Viquipèdia)

—————————————————————–

EL DEURE I LA GLÒRIA

 

Per evitar el dèficit, responsabilitat d’un President

Para evitar el déficit

To avoid deficit

(Catalan language)

 

<< En resum, és una veritat paradoxal que els impostos siguin avui excessivament alts i els ingressos per contribucions siguin massa baixos, així com que la forma més sana d’elevar els ingressos de l’erari sigui reduir ara els impostos. L’experiència en certs països europeus aconsella això. I la pròpia experiència d’aquest país amb la reducció d’impostos efectuada l’any 1954 també ho aconsella. I la raó és que només una total supressió de l’atur obrer és el que pot equilibrar el pressupost, i la reducció d’impostos del que pot fer transitable aquest camí cap a un total ocupació. El propòsit de reduir ara els impostos no és incórrer en un altre dèficit, sinó aconseguir una economia més pròspera que doni lloc a un excedent en el pressupost … >>

(President John F. Kennedy, Club Econòmic de Nova York, Nova York, 14 d desembre de 1962).

 

Septima Clark, la “arquitecta” de la lucha contra la discriminación racial en EE.UU. a quien Martin Luther King y Rosa Parks admiraron – BBC News Mundo

 

<< In summary, it is a paradoxical truth that taxes are today excessively high and income from contributions are too low, as well as that the healthiest way to raise the income of the treasury is to reduce taxes now. Experience in certain European countries advises this. And the own experience of this country with the reduction of taxes carried out in 1954 also advises it. And the reason is that only a total abolition of workers’ unemployment is what can balance the budget, and the reduction of taxes what can make the path to full employment passable. The purpose of reducing taxes now is not to run another deficit, but to achieve a more prosperous economy that results in a budget surplus … >>

(President John F. Kennedy, Economic Club of New York, New York, December 14, 1962)

 

—————————————————————–

LA FRASE

 

“Les pido un esfuerzo para conocer y reconocer lo que nos ha llevado hasta aquí. No somos unos delincuentes, no somos unos locos, no somos unos abducidos ni unos golpistas. Somos gente normal que quiere expresarse”

 

“La represión policial y las inhabilitaciones han sido la respuesta del estado español ante una demanda pacífica”

 

 

“Desde el punto de vista del autogobierno los últimos siete años han sido los peores de las últimas cuatro décadas. Ha habido una laminación de competencias y un menosprecio estremecedor contra la lengua, la cultura y el modo de vivir en Catalunya”

 

El Periódico

Carles Puigdemont

ELS COLORS DEL MÓN

 

La maledicció dels faraons

 

(és una continuació del ‘post’ anterior)

 

   …Però hi va haver un home que mai va donar crèdit a la llegendària maledicció dels faraons, precisament qui hagués tingut més motius per témer-la. Va ser Howard Carter, que va morir al març de 1939 per causes naturals.

   No obstant això, quan el govern egipci va acordar enviar els tresors de Tutankamen a una exposició, organitzada a Paris el 1966, Mohammed Ibraham, director d’Antiguitats, va somiar que es veuria amenaçat per mals terribles si permetia que sortissin de país. Va lluitar tenaçment contra la decisió, però va haver d’accedir en l’últim encontre al Caire davant les autoritats corresponents. Quan sortia de la reunió va ser atropellat per un automòbil i va morir dos dies després.

(READER’S DIGEST)

Howard Carter

 

—————————————————————————-

L’APOCALIPSI

 

La persecució de la llengua catalana | Franquisme

 

Cronologia de la repressió del català de 1560 fins a 2016 | l’Unilateral

 

La lògica i autèntica naturalesa i raó de Catalunya, immemorial nació catalana, en el seu camí cap a la independència

 

The logic and authentic nature and reason of Catalonia, an immemorial Catalan nation, on its way to independence

 

—————————————————————————-

PIANO,VIOLÍ I MÚSICA IMMORTAL PER UNA SOCIETAT DE CULTURA I PAU

 

—————————————————————————-

 

IrisiCaixa valida la tecnología ‘IonFlow’ para neutralizar virus tipo SARS

 

L’Institut d’Investigació de la SIDA IrsiCaixa ha realitzat un informe que mostra que la tecnologia IonFlow, de la firma sueca LightAir, neutralitza els virus que imiten la SARS–CoV–1 i SARS–CoV-2 en forma de gota sobre superfícies.

 

 

—————————————————————————–