Són unes veus cridaneres, intervencionistes, amenaçadores, res constructives. Causen angoixa. Flac favor a la veritable democràcia i a la convivència entre les nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades que formen Espanya. Un esparverat centralisme, en contra d’unes autonomies minvants i minvades. A Catalunya, una autonomia encotillada. Un règim mediocre i caduc en una Europa més democràtica i progressista que no accepta els autoritarismes.
Els representants Casado (Partido Popular) i Rivera (Ciudadanos) ho fan tant malament com poden. Dóna la sensació que han iniciat una campanya electoral general, abans d’hora, i que utilitzen als pacífics i sense violència independentistes i a la nació catalana, per aconseguir vots. Des de l’any 2006, el Partido Popular, amb la recollida instada de signatures pels territoris de les nacions que formen la denominació Espanya, contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, ratificat pel poble, que utilitzen aquest sistema per aconseguir vots. No és una pràctica que vetlli pel desenvolupament d’una veritable democràcia. Ens ha portat a la situació actual dels presos polítics catalans, empresonats ‘sine die’, i dels polítics catalans exiliats, ‘sine dia’, per diversos països d’Europa. Entre ells el 130 Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont i Casamajó.
Una altra arma electoral que va en contra de la mateixa democràcia electoral i que ens ha portat al problema i conflicte espanyol amb la nació catalana. Portar, per part del Partido Popular, la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, al Tribunal Constitucional espanyol no renovat. Un Estatut revisat pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovat pel Parlament de Catalunya, retallat i aprovat pel Congrés dels Diputats i el Senat, ratificat pel rei Juan Carlos I i pel poble de la nació catalana.
Continua, després de 12 anys, la crispació entre els polítics de Madrid i Catalunya i que els representants Casado (Partido Popular) i Rivera (Ciudadanos), segueixen impulsant amb els seus discursos tan poc conciliadors. Aquesta no és la pau i el progrés democràtic i social que haurien d’impulsar els representants polítics. Tampoc el diàleg constructiu i d’enteniment que haurien de protagonitzar. Aquesta és una qüestió d’humanitat i d’intel.ligència política, que els ciutadans de les nacions que formen Espanya -a l’hora de votar- haurien de tenir molt en compte.
Molts discursos de crispació política i social, però, els representants Casado (Partido Popular) i Rivera (Ciudadanos), ni una paraula sobre la injustícia fiscal que representa els 16 mil milions -un 8,5% del PIB català- que, cada any, surten dels impostos dels ciutadans de Catalunya i que no tenen retorn per part de l’Estat central i centralista. Així, l’ofec econòmic de la sanitat, l’educació, els serveis socials, les infraestrutures… a Catalunya, tantes vegades denunciat pels ciutadans, empresaris, representants i pels presos polítics sine die, i exiliats polítics sine die, desemboca cap a un clam de milions de ciutadans per la independència. Sense oblidar les innecessàries i tremendes càrregues policials a Catalunya, per un referèndum.
Tampoc els representants Casado i Rivera, fan referència a les seves constants intervencions del discursejar crispador, sobre les dotze Comunitats Autònomes, de les disset, que reben més del que aporten -per què?- Quines són les causes d’aquest greu desequilibri econòmic i social que afecta al creixement, la productivitat, l’atur, els ingressos fiscals? És que no paguen impostos? Què no paguen l’IVA? Les Comunitats que reben menys del que aporten, en són perjudicades. D’això no en parlen? O és que el negoci del Govern central -el Partido Popular ha governat els darrers sis anys- no consisteix en ajudar i procurar pel progrés econòmic i social? No aquest intervencionisme desaforat contra l’autonomia de la nació catalana. Sense unes autonomies veritables, lliures i fortes que siguin les que atorguin a l’Estat central el poder just que aquest ha de tenir, només queda l’autoritarisme i la mediocritat.
Adolfo Suárez: valentia, el deure i la glòria i servei al bé comú; Josep Tarradellas: 40 anys d’exili, valentia, continuar el treball per la dignitat de la nació catalana
——————————————————————
——————————————————————
ART*******7
La pel.lícula, les grans pel.lícules apartades de la gran pantalla
‘Set dies de maig’
‘Siete días de mayo’
‘Seven days of May’
Set dies de maig és una pel·lícula nord-americana de 1964, dirigida per John Frankenheimer. Protagonitzada per Burt Lancaster, Kirk Douglas, Fredric March, Martin Balsam i Edmond O’Brien en els papers principals, i Ava Gardner en un paper secundari.
La fotografia en blanc i negre, d’Ellsworth Fredericks, afegeix l’efecte dramàtic de la pel·lícula. Fletcher Knebel, un dels coautors del ‘bestseller’ homònim, que va estar en els primers llocs de vendes durant un any, va afirmar que la trama se li va ocórrer després d’entrevistar a l’antic cap de les forces aèries dels Estats Units, el general Curtis LeMay, que havia acusat el president John F. Kennedy de covardia per la seva gestió de la crisi desencadenada per la invasió de Badia de Cochinos(Cuba).
En plenaGuerra Freda, el President dels Estats Units, Jordan Lyman (Frederic March), un idealista, aconsegueix que el Congrés aprovi un important tractat de desarmament nuclear amb la Unió Soviètica. Molts no estan d’acord i li titllen de tou. El general James M. Scott (Burt Lancaster), que s’oposa al tractat, no està disposat a que la seva nació quedi indefensa i planeja l’enderrocament del president. Tots els esforços del president Lyman per desemmascarar, acaben en res. Un subaltern del general Scott, el coronel Martin ‘Jiggs’ Casey (Kirk Douglas), s’adona de les intencions del seu superior, i la seva consciència es debat entre la lleialtat al seu superior i la lleialtat al president Lyman.
La història es desenvolupa durant diversos dies durant la guerra freda entre els Estats Units i la Unió Soviètica, no gaire després d’un conflicte estancat a l’Iran similar a la Guerra de Corea (la novel·la se situa al maig de 1974, mentre que la pel·lícula només es refereix a una alineació de dates només possibles en 1969, 1975 o 1980 mentre que un mapa electrònic de bases militars actives mostra la data 9 de maig de 1970) enfront de l’amenaça d’una guerra nuclear, que garantiria la destrucció total mútua, el president dels EUA Jordan Lyman signa un tractat de desarmament nuclear amb la Unió Soviètica, segons el qual els dos països destruiran al mateix temps les seves armes nuclears sota inspecció internacional mútua. La ratificació del tractat produeix una onada de descontentament públic, especialment entre l’oposició al president i entre els militars, que creuen que els soviètics no són de fiar. (Wikipedia).
El Presidente Kennedy firma el Tratado de prohibición parcial de ensayos nucleares en la Sala de Tratados de la Casa Blanca. I-D: William Hopkins, Sen. Mike Mansfield, John J. McCloy, Adrian S. Fisher, Sen. John Pastore, W. Averell Harriman, Sen. George Smathers, Sen. J.W. Fulbright, Sec. de Estado Dean Rusk, Sen. George Aiken, Presidente Kennedy, Sen. Hubert H. Humphrey, Sen. Everett Dirksen, William C. Foster, Sen. Howard W. Cannon, Sen. Leverett Saltonstall, Sen. Thomas H. Kuchel, Vice-Presidente Johnson. Fotografía de Robert Knudsen, en la Biblioteca y Museo Presidencial John F. Kennedy, Boston. 7 de octubre de 1963.
La pel.lícula ‘Set dies de maig’, apartada de la gran pantalla, continuarà en el proper ‘post’
——————————————————————
La frase
“La presó és indispensable perquè el món obri els ulls i s’adoni de l’Estat al qual ens enfrontem”
Oriol Junqueras, pres polític, historiador, professor, Espanya, segle XXI
Oriol Junqueras, amb el seu progressisme humà, de justícia social i econòmic, a la presó. El gran fracàs d’Espanya nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni accepatdes
—————————————————————–
Un títol per descobrir
Estimar els llibres, estimar la lectura
“Estimar la lectura és baratar hores de tedi per hores d’inefable i deliciosa companyia” (President John F.Kennedy)
“Amar la lectura es trocar horas de hastío por horas de inefable y deliciosa compañía” (Presidente John F.Kennedy)
“To love reading is to exchange hours of boredom for hours of ineffable and delicious companionship” (President Kennedy)
Es tracta del repte d’endevinar el nom de l’autor i el títol del llibre al qual pertany el text que es reinscriu a continuació. (Apartat de comentaris)
Se trata del reto de adivinar el nombre del autor y el título del libro al cual pertenece el texto que se reinscribe a continuación. (Apartado de comentarios)
It is the challenge of guessing the name of the author and the title of the book to which the text that is rewritten then belongs. (comment section).
(Gràcies)
Una pista, a truck
L’1 de gener de 1818 es va publicar una modesta edició de la mítica novel·la
El 1 de enero de 1818 se publicó una modesta edición de la mítica novela
On January 1, 1818, a modest edition of the mythical novel was published
<< Vaig seguir endavant amb el meu viatge a través de les muntanyes de gel de l’oceà. Immenses i escarpades muntanyes de gel de l’oceà. Immenses i escarpades muntanyes de gel sovint em tallaven el pas; i, altres vegades, sentia els trons de la mar congelat, que amenaçaven destruir-me. Però ara, quan semblava que el tenia gairebé agafat, les meves esperances de cop i volta es van extingir, i vaig perdre tot rastre d’ell més completament que mai abans. El vent es va aixecar; el mar rugir; i, com amb una sacsejada poderosa d’un terratrèmol, la terra es va enfonsar i es va tallar amb un so enorme i aclaparadora. En uns minuts un mar tumultuós va arrasar entre el meu enemic i jo, i em vaig quedar a la deriva sobre un tros aïllat de gel. D’aquesta manera van passar moltes hores espantoses quan vaig veure el seu navili. Vaig romandre postrat diversos mesos, mentre el vaixell estava bloquejat pel gel. Els crits dels mariners em van despertar. Cridaven perquè aviat tornarien a Anglaterra … >>
<<Seguí adelante con mi viaje a través de las montañas de hielo del océano. Inmensas y escarpadas montañas de hielo del océano. Inmensas y escarpadas montañas de hielo a menudo me cortaban el paso; y, otras veces, oía los truenos del mar congelado, que amenazaban destruirme. Pero ahora, cuando parecía que lo tenía casi agarrado, mis esperanzas de repente se extinguieron, y perdí todo rastro de él más completamente que nunca antes. El viento se levantó; el mar rugió; y, como con una sacudida poderosa de un terremoto, la tierra se hendió y se rajó con un sonido enorme y aplastante. En unos minutos un mar tumultuoso arrasó entre mi enemigo y yo, y me quedé a la deriva sobre un pedazo aislado de hielo. De esta manera pasaron muchas horas espantosas cuando vi su navío. Permanecí postrado varios meses, mientras el barco estaba bloqueado por el hielo. Los gritos de los marineros me despertaron. Gritaban porque pronto volverían a Inglaterra…>>
<< I continued with my trip through the ice mountains of the ocean. Immense and rugged ice mountains of the ocean. Immense and rugged mountains of ice often blocked my way; and, at other times, I heard the thunder of the frozen sea, which threatened to destroy me. But now, when it seemed I had him almost caught, my hopes suddenly died down, and I lost all traces of him more completely than ever before. The wind rose;the sea roared; and, as with a powerful earthquake shake, the earth split and cracked with a huge and crushing sound. In a few minutes a tumultuous sea swept between my enemy and me, and I was adrift on an isolated piece of ice. In this way many horrible hours passed when I saw his ship. I remained prostrate for several months, while the ship was blocked by ice. The shouts of the sailors woke me up. They shouted because they would soon return to England … >>
Els presos polítics catalans tancats ‘sine die’,-ja fa més d’un any-, a presó provisional. L’hemisferi occidental i el món lliure romanen horroritzats davant unes acusacions, empresonaments i exilis que la Justícia europea ha dit que no. Tota Europa diu que no, i el Tribunal Europeu de Drets Humans dirà que no. I Espanya, nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades, forma part de la Comunitat Europea? Tan diferent a les democràcies de la Comunitat Europea? És Espanya i els espanyols tan i tan diferent al progressisme europeu? Què està passant? Veurem el judici i la sentència dels Tribunals de Drets Humans.
Els presos polítics catalans, que han fet? A qui han colpejat? A qui han empès? A qui han insultat? A qui han cridat? A qui han amenaçat? A qui han disparat? A qui han maltractat? A qui han negat la llibertat d’expressió? A qui han dit que no volien dialogar? A qui han dit que no volien parlar? A qui han dit que no volien treballar per l’enteniment? A qui han impedit parlar? Quan van anar a Madrid, per què no van ser escoltats? Gairebé ni local van aconseguir per manifestar-se en llibertat d’expressió. Quina violència han fet servir? Quina justícia han infringit? Quina injustícia han comès? Quines armes han fet servir? A qui han bombardejat? Són catalans. ¡A por ellos! criden. Per defensar la dignitat de la nació catalana. És la gran diferència entre la denominació Espanya i la nació catalana.
Tota la Justícia europea ha dit que no. No a la rebel.lió, no a la sedició, no a la malversació de fons i, sense cap violència. Sempre contra Catalunya. Amb ‘155’ o sense ‘155’. Catalunya paga i calla. Els presos polítics, els exiliats polítics no han fet res contra Espanya. Defensen la dignitat de la nació catalana tan menyspreada pels separadors, que van instar a signar per tots els territoris de les nacions que formen la denominació Espanya, contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya ratificada pel poble. El govern del poble, pel poble i per al poble.
Rebel.lió, rebel.lió armada, revolta, cop d’estat, sedició, guerra civil, guerra incivil, dictadura, venjança, misèria, odi…contra el Govern legítim de la República Espanyola
Rebel.lió, rebel.lió militar, revolta, sedició, cop d’estat, guerra civil, guerra incivil, dictadura, persecució, venjança, odi, bombardeig de Guernica, País Basc
La denominació Espanya formada per nacions immemorials constretes i amargades; no reconegudes ni accepatades, que donen l’esquena a una Espanya que hauria de ser per la seva història i pels seus pobles, el bressol del federalisme, més i millor que als Estats Units d’Amèrica.
L’excés i abús del poder del centralisme, porta a les nacions que formen Espanya, a un camí de convivència impossible i a un futur sense oportunitats de progrés humà i social.
L’abandonament deltreball polític i de la responsabilitat política per solucionar el problema i conflicte espanyol amb la nació catalana -no a cops sinó amb judici democràtic i treball polític que els representants polítics cobren grans sous i dietes-, porta a la contínua paràlisi i inestabilitat social i econòmica
El abandono del trabajo político y de la responsabilidad política para solucionar el problema y conflicto español con la nación catalana -no a golpes sino con juicio democrático y trabajo político que los representantes políticos cobran grandes sueldos y dietas-, lleva a la continua parálisis e inestabilidad social y económica
——————————————————————
EL DEURE I LA GLÒRIA
La Família de l’Home
<<La Família de l’Home pot sobreviure a les diferències de raça i religió. En contra de les asseveracions del senyor Kruschev, pot acceptar diferències d’ideologia, política i economia. Però no pot sobreviure, pel que fa a com nosaltres la coneixem, a una guerra nuclear …, ni tampoc pot suportar per molt més temps el gran abisme que s’obre entre rics i pobres. >> (JFK)
<< The Family of Man can survive the differences of race and religion. Contrary to Mr. Khrushchev’s assertions, he can accept differences of ideology, politics and economics. But it can not survive, as far as we know it, a nuclear war …, nor can it stand for much longer the great chasm between rich and poor. >> (JFK)
<< Els rics han d’ajudar als pobres. Les nacions industrialitzades han d’ajudar a les nacions subdesenvolupades. I els Estats Units, en companyia dels seus aliats, han de fer més -i no menys- pel seu programa d’ajuda a l’exterior; programa que ara està sent objecte d’intens debat al Senat dels Estats Units. >> (President John F. Kennedy, Consell Protestant de la Ciutat de Nova York, Nova York 8 de novembrede 1963).
<< The rich must help the poor.The industrialized nations must help the underdeveloped nations.And the United States, in the company of its allies, must do more – and not less – for its program of foreign aid;program that is now the subject of intense debate in the United States Senate. >> (President John F. Kennedy, Protestant Council of the City of New York, New York, November 8, 1963).
<< Masa freqüentment parlem de la necessitat d’ajudar a l’estranger només en termes del nostre propi interès econòmic. Cert; l’ajuda a l’exterior redunda en el nostre propi benefici.Proporciona més de mig milió de llocs de treball a cada Estat.Finanza un augment en les nostres exportacions i crea nous mercats per a tal exportació.Genera la compra d’equip militar i civil que realitzen altres governs en aquest país.Fa possible l’estacionament de tres milions i mig de soldats al llarg de la perifèria comunista i a un cost que s’aixeca a la desena part del que ens costaria mantenir un nombre comparable de soldats nord-americans.I ajuda a evitar la classe de caos o influència comunista, o atac comunista que segurament demanaria una costosa atenció per la nostra part … >>(President John F. Kennedy, Consell Protestant de la Ciutat de Nova York, Nova York, 8 de novembre de 1963).
<< Too often we talk about the need to help the foreigner only in terms of our own economic interest. True; foreign aid results in our own benefit. It provides more than half a million jobs in each State. Finance an increase in our exports and create new markets for such an export. It generates the purchase of military and civilian equipment that other governments carry out in this country. It makes possible the parking of three and a half million soldiers throughout the communist periphery and at a cost that rises to one tenth of what it would cost us to maintain a comparable number of American soldiers. And it helps to avoid the kind of chaos or communist influence, or communist attack that would surely demand expensive attention on our part … >>(President John F. Kennedy, Protestant Council of the City of New York, New York, December 8 November 1963).
<<Qui ha intentat trencar la convivència a Catalunya és “l’actuació de l’Estat espanyol contra els drets i llibertats i el fet que hi hagi presos polítics i dirigents a l’exili”. Els poders de l’Estat són els “màxims responsables” de la tensió als carrers>>
<<El 155 ha suposat una greu afectació dels serveis socials a Catalunya, que són els que garanteixen la cohesió social i la convivència al país>>
<<Tenim un camí per avançar si el diàleg és honest i hi ha voluntat de negociació. La solució no estarà en l’enfrontament ni l’ús de la força ni el codi penal sinó en la negociació política>>
Pere Aragonès, vicepresident del govern català i conseller d’Economia
Aquest escreix (creces), que Catalunya envia a Espanya, cada any, i que no retorna ni en forma de serveis ni d’infraestructures, és d’una gran magnitud ja que equival aproximadament al 50% del pressupost de la Generalitat, i és un import equivalent al que destina a salut, ensenyament, benestar social, habitatge, cultura i seguretat. Cas insòlit a les grans democràcies europees i estats federals fins i tot amb règim monàrquic. És evident que ens porten mig segle d’avançament. Això és el que van denunciar i denuncien els presos polítics catalans -ens recorden als presos polítics dels països comunistes-, i tancats en règim de presó provisional des de fa un any. Penós record històric:En el cas del President Companys, President de la Generalitat de Catalunya, -immemorial nació catalana- ja va ser comdemnat a mort abans de que el jutgessin. Sempre contra Catalunya. Catalunya, paga i calla.
L’anomenat espoli fiscal que pateix Catalunya i els ciutadans de Catalunya -els que més paguen en impostos- és el que denuncien, també, els exiliats polítics catalans, entre ells Carles Puigdemont i Casamajó, periodista, polític i el 130 President de la Generalitat de Catalunya. Home de Pau; homes i dones de Pau.
No hauria emergit amb tanta força el moviment independentista a Catalunya. Una de les causes ‘provocades’ pels separadors i una veritable llàstima que el Tribunal Constitucional i els fiscals no els paressin els peus. No s’hauria arribat a la situació actual
Sous i dietes enormes i puntuals, però, la responsabilitat política brilla per la seva absència
Ho afirmen destacats i responsables economistes. <<Si l’Estat espanyol hagués aplicat aquest escreix de finançament a finalitats que haguessin afavorit les empreses i els treballadors i ciutadans de tot l’Estat (infraestructures productives, recerca i desenvolupament, serveis administrats amb austeritat lligats a la cohesió social…), en lloc d’afavorir les inversions i el malbaratament d’unes elits extractives (lligades al poder financer, l’especulació immobiliària, la malversació de recursos públics al voltant de les inversions improductives i no sostenibles, la corrupció, el frau fiscal…) probablement avui Espanya no tindria gairebé 3 milions i mig de treballadors a l’atur i a Catalunya no hauria emergit amb tanta força el moviment independentista (que sorgeix de baix a dalt i que proposa per a Catalunya, de forma cívica i democràtica, un nou estat independent).
Davant de tota aquesta situació d’injustícia i afogament fiscal, és cada vegada més evident que els impostos dels ciutadans de Catalunya s’han de quedar a Catalunya, i respondre amb la solidaritat basada en un principi d’ordinalitat i que Catalunya no es vegi exposada a un permanent espoli fiscal.
Això és el que van denunciar i denuncien els presos polítics catalans, tancats i amb patiment per ells i les seves famílies en un empresonament provisional que ja fa gairebé un any que dura. Això és el que van denunciar i denuncien els exiliats polítics catalans. Això és el que denúncia la nació catalana.
“Voldria patir totes les humiliacions, totes les tortures, l’ostracisme absolut i fins a la mort, per impedir la violència” Reverend Martin Luther King.
“Quisiera sufrir todas las humillaciones, todas las torturas, el ostracismo absoluto y hasta la muerte, para impedir la violencia” Reverendo Martin Luther King.
“I would like to suffer all the humiliations, all the tortures, absolute ostracism and even death, to prevent violence.” Reverend Martin Luther King.
L’absència de comprensió, d’intel.ligència política i treball polític per part del Partido Popular i Ciutadans, ens ha portat a la situació vergonyosa actual. El Partido Popular i Ciutadans careixen dels líders polítics que demanden els moments actuals
Any 2006. Inici del problema i conflicte espanyol amb Catalunya
El gran error del Partido Popular, pendent encara de solució política, que va portar la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, ratificat pel poble, al Tribunal Constitucional espanyol no renovat
Discurs d’un home bo, de PAU, honest, honrat i un gran polític, a favor de la justícia social i d’una economia productiva, competitiva, justa, forta i que eviti les retallades, i augmenti l’ocupació en tots els sectors econòmics.Una economia i uns impostos justos a nivell europeu. Major justícia social i garantir les pensions i els llocs de treball
Empresonat polític amb presó provisional des de fa més d’un any
——————————————————————
El Deure i la Glòria
LA FAMÍLIA DE L’HOME
<< No vull que es digui de nosaltres el que T.S. Eliot va dir d’altres fa alguns anys:<< Aquestes eren gents decents. El seu únic monument: la carretera asfaltada i mil pilotes de golf perdudes >>. Crec que podem arribar a alguna cosa més que a això>>. (JFK).
<< I do not want it to be said of us what T.S. Eliot said of others a few years ago: << These were decent people. Its only monument: the asphalted road and a thousand lost golf balls >>. I think we can reach something more than that >>.(JFK).
<< Però hi ha altres dificultats que aclaparen a la Família de l’Home. Molts dels seus membres viuen en la pobresa, en la misèria i sumits en la més trista desesperació. De cada tres persones, una o potser més, d’acord amb la FAO,pateixen d’una mala nutrició o de fam …, alhora que una de cada deu persones viuen de pa i aigua …, o per veritable miracle . Dos de cada cinc adults d’aquest planeta, segons la UNESCO, són analfabets. Una de cada vuit persones pateixende tracoma o viuen en una zona on la malària és encara un perill real. Deu milions
d’éssers humans -gairebé tants homes, dones i nens com habiten en aquesta ciutat i a Los Angeles- encara pateixen de lepra; i incomptables més pateixen tuberculosi i altres malalties contagioses >>. (President John F. Kennedy, Consell Protestant de la Ciutat de Nova York, Nova York 8 de novembre de 1963).
<< But there are other difficulties that overwhelm the Family of Man. Many of its members live in poverty, in misery and mired in the saddest despair. Of every three people, one or maybe more, according to the FAO, suffer from poor nutrition or hunger …, while one in ten people live on bread and water … or by real miracle .Two out of every five adults on this planet, according to UNESCO, are illiterate.One in eight people suffer from trachoma or live in an area where malaria is still a real danger. Ten million human beings – almost as many men, women and children as they live in this city and in Los Angeles – still suffer from leprosy; and countless others suffer from tuberculosis and other contagious diseases >>. (President John F. Kennedy, Protestant Council of the City of New York, New York, November 8, 1963).
<<Doncs les benediccions de la vida no s’han distribuït imparcialment a la Família de l’Home. Les esperances de vida en aquesta afortunada nació han assolit un nivellsincerament satisfactori, però en les nacions menys desenvolupades d’Àfrica, Àsiai Amèrica Llatina, una immensa majoria, majoria aclaparadora de nens, mai esperen viure més enllà dels cinc anys d’edat. En aquests vasts continents més de la meitat dels nens que es troben en edat d’assistir al primer ensenyament es troben fora de l’escola. Més de la meitat de les famílies viuen en habitacions immundes. Més de la meitat de la gent viu amb ingressos inferiors a cent dòlars anuals. Dos de cada tres adults són analfabets >>. (President John F. Kennedy, Consell Protestant de la Ciutat de Nova York, Nova York 8 de novembrede 1963).
<< Well, the blessings of life have not been impartially distributed to the Family of Man. The hopes of life in this fortunate nation have reached a sincerely satisfactory level, but in the less developed nations of Africa, Asia and Latin America, an immense majority, overwhelming majority of children, never expect to live beyond five years of age. In these vast continents, more than half of the children who are of primary school age are out of school. More than half of the families live in filthy rooms. More than half of the people live on incomes below one hundred dollars per year. Two out of every three adults are illiterate >>. (President John F. Kennedy, Protestant Council of the City of New York, New York, November 8, 1963).
Les detencions injustes, l’empresonament injust, la provocació del sofriment a persones justes, honestes, honrades i a les seves famílies, obren les portes a la llibertat dels pobles i a les seves nacions.
Las detenciones injustas, el encarcelamiento injusto, la provocación del sufrimiento a personas justas, honestas, honradas y a sus familias, abren las puertas a la libertat de los pueblos y a sus naciones.
Catalunya: la marca internacional i universal del groc que il.lumina el sender de la llibertat d’expressió i cap a la llibertat dels presos polítics empresonats des de fa més d’un any, en presó provisional eterna ‘sine dia i per el retorn del exiliats polítics a la nació catalana
Catalonia: the international and universal brand of yellow color that illuminates the path of freedom of expression and the libertat of political prisoners imprisoned for more than a year in eternal provisional jail ‘sine dia’ and for the return of political exiles to the Catalan nation
Thank you very much, from Catalonia, for some visits of citizens of Louisville, Federal State and free of Kentucky, United States of America, to the Blog ‘The New Frontier’.Newspaper ‘EL PUNT AVUI’. Thank you.
——————————————————————
Molts milions d’anys han començat la migració des de les terres d’Àfrica.Encara no s’ha acabat. Som tots éssers humans.
Muchos millones de años comenzaron la migración desde las tierras de África.Aun no se ha terminado. Somos todos seres humanos.
Millions of years ago migration began from the lands of Africa. It is not over yet. We are all human beings.
——————————————————————
Els àngels, els alienígenes i els estels acompanyen, cantant, Montserrat, en el camí cap al cel i l’univers de la lírica
Un conegut que viatja sovint per terres de les nacions que formen la denominació Espanya, m’ha explicat que allà, tot són autovies. Existeixen tantes com vulguis. Fins i tot, hi ha construïdes al costat d’autopistes que no es paga. M’explica, que en aquestes autovies, circula un vehicle cada cinc minuts. Valgui Déu! Els ciutadans de Catalunya gairebé no saben que són les autovies i, amb les poques existents, d’escàs rrecorregut, col.lapsades. El mateix passa amb les carreteres i autopistes -pagar, pagar i pagar-, col.lapsades. La N-240 és un exemple desolador i d’injustícia social i fiscal.
EFE
Un vehículo circula por la autopista R5, Madrid-Navalcarnero. KIKE PARA
Las autopistas ‘condenadas’ sólo captan el 27% del tráfico previsto
El “despilfarro” de Villafría y la A-12
Aeropuerto de Villafría – Foto: Valdivielso
Un informe de la Asociación de Geógrafos Españoles denuncia un gasto de 81.000 millones de euros en infraestructuras innecesarias o infrautilizadas
El Plan de Infraestructuras, Transporte y Vivienda (Pitvi) 2012-2024, que el Ministerio de Fomento ha sometido a información pública esta semana, apuesta de nuevo por una enorme inversión pública en autovías y alta velocidad ferroviaria. Ecologistas en Acción se pregunta cómo es posible que el Gobierno siga apostando por una “política despilfarradora, sin justificación técnica y fuerte impacto ambiental”. “La burbuja de las infraestructuras, junto con la burbuja inmobiliaria, ha generado la tremenda deuda que se está haciendo pagar a la sociedad a base de recortes. Sin olvidar los escándalos de corrupción política ligados a estas grandes obras”, añade Ecologistas.
La carretera M-45 acabará constando más de 2.000 millones de euros. / Maps
Tres concesionarias de una autovía se embolsaron cerca de 192 millones de más con Cifuentes, González y Aguirre
Según las cuentas del grupo de Podemos en la Asamblea de Madrid, entre 2010 y 2016 las empresas han obtenido porcentajes de hasta un 49% de rentabilidad con el canon que les paga anualmente la Comunidad. En uno de los casos, la “rentabilidad razonable” en ese ejercicio rondaba el 5,72%, según el criterio del Constitucional y el Supremo, por lo que la empresa la habría rebasado en más de un 43%
La N-240 a Catalunya col.lapsada i amb 28 morts. Les poques autovies existents col.lapsades, mentre a les nacions que formen la denominació Espanya, nombroses autovies i amb una circulació ínfima
“Ja n’hi ha prou de paraules i promeses”, “Prou morts a la N-240”, “És vergonyós, no podem esperar més”… Aquesta és una altra de les continues reivindicacions, també, dels presos polítics catalans i dels exiliats polítics
La N-240 -molt perillosa, perillosíssima- registra un trànsit diari de 12.000 vehicles, dels quals un 30% són camions i des de 2009 ha registrat un total de 28 morts. “Ja n’hi ha prou de paraules i promeses”, “Prou morts a la N-240”, “És vergonyós, no podem esperar més”, demanden les autoritats i pobles de la zona, a Foment, de Madrid, perquè dugui a terme les obres per al desdoblament d’aquesta carretera. Una autovia, si us plau, com les que gaudeixen els espanyols!
Absurd falta de diàleg, entesa, immobilisme polític i menyspreu a l’autonomisme de Catalunya, immemorial nació catalana amb l’indesitjable record de la recollida de signatures per part del ‘Partido Popular’, contra la Llei Orgànica ‘de obligado complimiento‘ de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya ,i, sempre contra Catalunya
Principio de igualdad entre todos los españoles, diuen els dirigents del Partido Popular i Ciutadans. També els socialistes ho esmenten des del govern central i centralista. Hi ho repeteixen com a estratègia electoral. Roïndat electoral -sempre utilitzant Catalunya- i no al servei de la grandesa política, econòmica i social de les nacions que formen Espanya. La prova: 12 de les 17 Comunitats Autònomes -autònomes?- reben més del que aporten, amb el desequilibri social i econòmic -baixa productivitat, atur, menys recursos pel sistema de pensions, repercusió negativa per altres Comunitats- que tot això representa. Què ha fet el Partido Popular, durant els sis anys del seu mandat, per canviar la situació d’aquestes Comunitats? Què ha fet Ciutadans que li dóna suport? Només sempre contra Catalunya. Només la repressió de l’anomenat 155. Aquest article incomprensible a les democràcies del món lliure i que els dirigents del Partido Popular i Ciutadans, demanen de forma obsessiva la seva repetició que recau i repercuteix sobre els ciutadans d’una de les nacions que formen la denominació Espanya. Sempre contra Catalunya com a estratègia electoral per aconseguir més vots dels altres territoris, que es creuen tot el que els diuen contra Catalunya. Estratègia utilitzada des de l’any 2006 pel Partido Popular ,i, ja veiem com es troba la situació actual.
Etat espagnol-Catalogne. L’article 155 et la mise entre parenthèses de la démocratie
(Anti-K – 22-10-2017)
El Pais, le 7 juillet 2017 titrait:«Le PSOE affirme qu’il n’appuiera jamais l’article 155 en Catalogne»!
L’Hemisferi occidental contempla amb estupor a Catalunya i a l’Estat espanyol i espera el judici contra els presos polítics catalans, que romanen en presó provisional des de fa més d’un any. El nombre d’exiliats va en augment
Principio de igualdad entre todos los españoles. Menys pels ciutadans de Catalunya que aporten en impostos, cada any, 16.000 milions d’Euros un 8% del PIB català i que no tenen retorn per part de l’Estat central i centralista. Aquesta situació d’injustícia fiscal altera la posició dins de la classificació de renda per càpita de les comunitats autònomes ja que un cop feta la redistribució dels recursos, Catalunya passa de la tercera posició a nivell espanyol (inclós País Basc i Navarra) a la desena, molt al darrere d’algunes comunitats les quals Catalunya ajuda a finançar.
Un diàleg polític i enteniment buscat, ofert i no trobat. Grans sous, treball ‘zero’
(Continuarà en el següent ‘post’: Cas insòlit a les grans democràcies europees i estats federals, fins i tot, amb règim monàrquic).
———————————————————————–
EL DEURE I LA GLÒRIA
La família de l’home
<< Si la Família de l’Home no pot assolir una major harmonia i unitat, el mateix planeta que li serveix de llar pot descobrir que el seu futur està en perill >> (JFK).
<< En cada un d’aquests casos de conflicte enlloc es pot permetre el luxe de dedicar a aquestes innecessàries hostilitats les precioses fonts de riquesa que els seus respectius pobles necessiten. En gairebé cada un d’aquests casos, les parts en disputa tenen en comú, ètnica i ideològicament, molt més punts de contacte que la Unió Soviètica i els Estats Units …, però, i molt sovint, semblen menys capaços i menys desitjosos d’unir-se i negociar. En gairebé cada un d’aquests casos els seus continus conflictes conviden a la intervenció exterior i suposen una amenaça en una escala d’amplitud mundial … No obstant això, les grans potències veuen molt difícil posar un límit als esdeveniments que tenen lloc en aquestes zones> >. (President John. F. Kennedy, Consell Protestant de la Ciutat de NovaYork, Nova York, 8 de novembre de 1963).
Diciembre de 1961: John F. Kennedy inaugura el proyecto habitacional de “Ciudad Techo” junto al presidente colombiano Alberto Lleras.
<< In each of these cases of conflict no party can afford to devote to these unnecessary hostilities the precious sources of wealth that their respective peoples need.In almost every one of these cases, the parties to the dispute have in common, ethnically and ideologically, much more points of contact than the Soviet Union and the United States … however, and very often, they seem less capable and medos eager to join and negotiate. In almost every one of these cases their continual conflicts invite external intervention and pose a threat on a scale of global scope … However, the great powers see it very difficult to put a limit to the events that take place in these areas> > (President John F. Kennedy, Protestant Council of the City of New York, New York, November 8, 1963).
<< Com vaig dir fa poc a les Nacions Unides, fins i tot les guerres petites són perilloses en aquest món de l’època nuclear. La llarga tasca de la pau és empresa de tota nació gran o petita, i per a cada un dels membres de la Família de l’Home.<< En aquest esforç cap de nosaltres pot romandre apartat. Per a l’assolimentd’aquest objectiu ningú pot desfer-se del compromís >>. Si la Família de l’Home no pot assolir una major harmonia i unitat, el mateix planeta que li serveix de llar pot descobrir que el seu futur està en perill >>.(President John F. Kennedy, ConsellProtestant de la Ciutat de Nova York, Nova York 8 de novembre de 1963).
<< As I said recently at the United Nations, even small wars are dangerous in this world of the nuclear age. The long work of peace is the business of every great or small nation, and for every member of the Family of Man. << In this effort none of us can remain apart. No one can get away from the commitment to achieve this goal >>. If the Family of Man can not reach a greater harmony and unity, the same planet that serves as home can discover that his future is in danger >>. (President John F. Kennedy, Protestant Council of the City of New York, New York, November 8, 1963).
“Destrossar a la Família de l’Home és destruir la civilització humana” (EFC).
“Destruir a la Familia del Hombre es destruir la civilización humana” (EFC)
“Destroying the Family of Man is destroying human civilization” (EFC).
———————————————————————–
La frase
<<Tots els pobles tenen dret a l’autodeterminació i que els estats han de respectar aquest dret>>.
Amb presos polítics catalans a la presó ‘provisional’ des de fa més d’un any i polítics exiliats, la nació catalana demanda l’autodeterminació en un dolorós camí i pau exemplar
Con presos políticos catalanes en prisión ‘provisional’ desde hace más de un año y políticos exiliados, la nación catalana demanda la autodeterminación en un doloroso camino i paz ejemplar
With Catalan political prisoners in ‘provisional’ prison more than one year and exiled politicians, the Catalan nation demands self-determination in a painful path of exemplary peace
Les Nacions Unides van proclamar, el 16 de desembre de 1966, el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, que va entrar en vigor el 23 de març de 1976 i que ha estat signat i ratificat des d’aleshores per 168 estats. En l’article 1, aquest acord internacional afirma que tots els pobles tenen dret a l’autodeterminació i que els estats han de respectar aquest dret.
«
Tots els pobles tenen dret a l’autodeterminació. En virtut d’aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren també pel seu desenvolupament, econòmic, social i cultural.
Tots els pobles poden, per a les seves pròpies finalitats, disposar lliurement de llurs riqueses i de llurs recursos naturals sense perjudicar, però, cap de les obligacions que sorgeixen de la cooperació econòmica internacional basada en un principi de benefici recíproc, i també del dret internacional. En cap cas, un poble no pot ser privat dels seus mitjans de subsistència.
Els estats part en aquest pacte, incloent-hi aquells que tenen responsabilitat d’administrar territoris no autònoms, i territoris en fideïcomís, promouran l’exercici del dret a l’autodeterminació i respectaran aquest dret d’acord amb les disposicions de la Carta de les Nacions Unides.
Un món d’emigrants en un Planeta blau, en el que tots respirem el mateix aire i anhelem el benestar dels nostres fills, els nostres néts i les nostres famílies
A world of emigrants on a blue Planet, in which we all breathe the same air and long for the wellbeing of our children, grandchildren and our families
Això passava cap allà els anys 50, a Palamós i Sant Antoni de Calonge. En una Costa Brava que desprenia els aires, colors i paisatges del paradís d’unes platges silencioses i tranquil.les, que roben al cel el seu blau suau. D’aigües cristal.lines i platejades. Encara ningú o gairebé ningú, intuïa el gran canvi que se’ls acostava. Un terratrèmol a la seva vida. Un futur amb un canvi climàtic cada vegada més avasallador i sense que els alienígens en siguin els culpables.
El senyor Robert Ruark, natural de Wilmington, Carolina del Nord, anomenat ‘l’americà’, es trobava esplèndidament a la seva casa de la platja d’es Monestri, de Sant Antoni de Calonge, a trepitjar l’aigua, com aquell que diu. De tot aquell indret li havia parlat molt bé la gran estrella del cinema, Madelaine Carroll -reconeguda com una de les més belles actrius cinematogràfiques-, amiga i veïna seva resident des dels anys 30 a Torre Valentina, de Calonge i Sant Antoni.
La Cristina i la Carme Viu, de Palamós, el van ajudar en les tasques de la casa d’es Monestri. Els seus guisats a la casola eren fantàstics. D’això també en donava fe, el periodista i escriptor Truman Capote, estatunidenc, Nova Orleans (Louisiana) que, informat pel mateix Ruark, amic i col.lega, va venir a principis dels anys seixanta a Palamós per poder escriure amb pau i tranquil.litat -diguem-ho així-, la seva obra principal, In cold blood, A sang freda, de la qual es féu la pel.lícula homònima A sang freda, 1967. Algunes vegades, Capote, fou convidat per Ruark a sopar a la seva casa d’es Monestri.
Truman Capote, In cold blood, A sang freda, mentre les barques de pesca de Palamós començaven la seva enrenou a les cinc del matí. Un cop despertat, no tenia excusa per no començar a escriure.
De izquierda a derecha, Familia Clutter (Holcomb, Kansas), Dick Hickock y Perry Smith els seus assassins. 1959.
He sentit explicar, al llarg dels anys, moltes coses sobre ‘l’americà’. M’han quedat aquelles que parlen de la gran passió de Robert Ruark per l’Àfrica. Comunicador, escriptor, filmador, guionista cinematogràfic, explorador i acompanyant de safaris. Els seus articles, reportatges, imatges, ocupaven les planes de les més prestigioses revistes i rotatius nord-americans i del món. La seva participació en pel.lícules sobre l’Àfrica, així com una quinzena de llibres, deixen testimoni d’aquesta passió per la vida i la sabana africana.
Jo tenia uns 8 o 9 anys quan el meu pare, en Josep Figueras ‘en Pepito’, que era empleat del Banco Hispano Americano, a Palamós, m’explicava algunes aventures de l’Àfrica que escrivia i filmava ‘l’americano’. Al seu torn, el secretari del senyor Ruark, Alan Ritchie, que anava de tant en tant a la sucursal del Banco Hispano a recollir la correspondència de Ruark, -de vegades li portava el meu pare- li explicava algunes d’aquestes aventures que, a mi, em deixaven bocabadat. Recordo que amb els meus amics del carrer -en aquell temps vivíem a Sant Joan de Palamós- jugàvem a ser exploradors a l’Àfrica. En aquells anys, jugar al carrer, era una cosa molt important, gairebé com una norma educativa. Feies amics i vivies la vida del barri. Naturalment, amb el barret i el rifle sempre a punt. Múltiples aventures omplien la nostra imaginació infantil.
D’esquerra a dreta Lluís Prats i Ramonet, iniciador de la tasca d’informació i comunicació turística a Palamós (Costa Brava-Girona-Catalonia), a través del Centre d’Iniciatives i Turisme, precursor de l’actual Conselleria i Oficina d’Informació Turística. Al seu costat, Santiago Bañeras i Goday, músic i compositor de sardanes
En aquells dies, a Palamós, va gaudir d’especial protagonisme, el Centre d’Iniciatives i Turisme que seria el precursor de l’actual Oficina Municipal de Turisme i de la Conselleria del mateix nom. Sense una vasta i amable informació el sector turístic i el moviment econòmic que representa, volaria sense una ala. Ànima d’aquest centre va ser el recordat carter de Palamós, Lluís Prats i Ramonet que rebia sol·licituds d’informació turística i allotjament per part dels primers visitants de Palamós i de la Costa Brava. El senyor Prats contestava personalment i amb molta amabilitat a aquestes demandes d’informació, precursores del que seria anys a venir l’enorme arribada de visitants. També tenia cura de la correspondència de l’escriptor Truman Capote, al qual li portava personalment. Anys més tard el senyor Lluís Prats va ser homenatjat per l’Ajuntament de Palamós per la seva tasca al servei de la naixent informació turística.
El que no va ser imaginació, ben real, el coneixement i proximitat de Ruark sobre la lluita independentista dels pobles de l’Àfrica Oriental, com l’aixecament de Mau Mau. Un poble de camperols -els kikuyus- que treballaven sense drets en terres pròpies confiscades per colons europeus. Mau Mau, posteriorment, va ser el nom de l’organització guerrillera que va lluitar contra l’Imperi britànic durant el període 1952-1960. Encara que militarment l’aixecament Mau Mau va fracassar, va precipitar la independència keniana i va motivar la lluita contra les potències colonials en altres regions africanes. La rebel.lió no va tenir èxit militarment, però va ajudar a crear el clima que va portar a la independència de Kenya el 1963.
Nairobi, Kenia, 24 April, 1954, British invaders stand with guns over the Kikuyu oroMau Mau people of Kenia who organized to fight British oppression. The Kikuyuanti-colonial soldiers engaged the British army from 1952-1960 in what is known asthe Mau Mau Rebellion. It is estimated that over 20,000 Kikuyus were killed fightingagainst British colonialista.
Dues de les novel.les posteriors de Robert Ruark van tractar sobre aquesta lluita independentista. Something of Value és una d’aquestes novel.les sobre la qual el director, Richard Brooks, va rodar la pel.lícula del mateix nom l’any 1957, en un moment en què el doble problema de la descolonització a l’Àfrica i de la segregació racial als Estats Units d’Amèrica era ben viu.
Robert Ruark va morir de malaltia a Londres, el dia 1 de Juliol de 1965, a l’edat de 49 anys. Li van quedar moltes il.lusions i feina per realitzar, però, com solia dir el seu paisà John F.Kennedy: “Les exigències de la vida no sempre es presten a elecció.” Circumstància dolorosa pel propi president dos anys abans. Robert Ruark va ser enterrat en el cementiri de Palamós. Sobre la llosa de la seva tomba, en una placa, hi figura escolpit:
Photograph of the President, seated in a chair beside author Robert Ruark and another official, before a table of African souvenirs, Inscribed “To Bob Ruark, whose perceptive views of the world keeps [sic] us all on our toes, Lyndon B. Johnson”
Foto: Ramon Prats
Costa de Palamós des del paratge de La Fosca – Costa Brava – Catalonia
———————————————————————–
EL DEURE I LA GLÒRIA
La Família de l’Home
<< Si la nostra societat ha de promoure la Família de l’Home, donem-nos compte des d’ara mateix de la magnitud de la nostra tasca. És una destinació molt greu, perquè la Família de l’Home en el món d’avui està vivint molt malament >>.
(JFK)
<< If our society is to promote the Family of Man, let us realize from now on the magnitude of our task.It is a very serious destiny, because the Family of Man in the world today is living very badly >>.
<< Els membres d’una família han de portar-se bé amb els altres, però això no passa així; i les hostilitats no es limiten a les grans potències de l’Est o de l’Oest.Per contra, els Estats Units i la Unió Soviètica, bons coneixedors dels seus poders mútuament destructors i de les seves responsabilitats i obligacions d’extensió mundial, en certes ocasions han buscat introduir una major nota de precaució en la seva aproximació a zones de conflicte >>.
(President John F.Kennedy, Consell Protestant de la Ciutat de Nova York, Nova York, 8 de novembre de 1963).
<< The members of a family should get along well with each other, but this does not happen; and hostilities are not limited to the great powers of the East or the West. On the contrary, the United States and the Soviet Union, well aware of their mutually destructive powers and their responsibilities and obligations of global extension, have on certain occasions sought to introduce a greater note of caution in their approach to zones of conflict>>. (Protestant Council of the City of New York, New York, November 8, 1963).
Imágenes sobre la aplicación de programas de la Alianza en América Latina
(Fuente: Jeffrey Taffet, Foreing Aid as Foreing Policy. The Alliance for Progress in Latin America, Routledge, 2007)
Discurso de J. Kennedy en la Casa Blanca en el cual presenta la Alianza para el Progreso frente al cuerpo diplomático de América Latina el 13 de marzo de 1961.
Trip to Costa Rica: President Kennedy at a welcoming ceremony given by Costa Rican Christian Democratic Youth (Juventud Costarricense Demócrata Cristiana) at the United States Embassy Residence in San Rafael de Escazú
<< I tot i així, la pau entre l’Est i l’Oest no portaria la pau a la Família de l’Home.Durant el mes passat, el món ha estat testimoni d’hostilitats o amenaces en una dotzena o més de disputes independents de la lluita que es lliura entre el comunisme i el món lliure …; disputes entre africans i europeus a Angola; entre veïns nord-africans al Mogreb; entre dos Estats àrabs sobre el Iemen; entre l’Índia i el Pakistan; entre Indonèsia i Malàisia; Cambotja i Vietnam; Etiòpia i Somàlia, i molts més >>. (President John F. Kennedy, Consell Protestant de la Ciutat deNova York, Nova York 8 de novembre de 1963).
Ciudadanos sirios aguardan junto a la frontera turca.Kadir CelikcanReuters
Las heridas de Siria: 470.000 muertos y cinco millones de refugiados
(Any 2016)
<< And even so, the peace between the East and the West would not bring peace to the Family of Man. During the past month, the world has witnessed hostilities or threats in a dozen or more independent disputes over the struggle between communism and the free world … disputes between Africans and Europeans in Angola; between North African neighbors in the Mogreb; between two Arab States on Yemen; between India and Pakistan; between Indonesia and Malaysia;Cambodia and Vietnam; Ethiopia and Somalia, and many more >>. (President John F. Kennedy, Protestant Council of the City of New York, New York, November 8, 1963).
Un món d’emigrants. L’exemple dels Estats Units d’Amèrica, nació federal formada per Estats federals lliures que també són Estat i que els emigrants han convertit en un gran país lliure, acollidor i fort. La seva Constitució no és una roca fossilitzada, és una eina de progrés i llibertat.
Senator Ted Kennedy, defensor del poble, de la Família de l’Home i de la dignitat humana
Provisional en diuen d’aquesta classe de presó. El món lliure que es serveix del treball polític per solucionar els problemes polítics i socials, roman estupefacte del que succeeix a Espanya. Aquesta Espanya la qual la formen nacions immemorials, no reconegudes ni acceptades i això -gran error- és la causa de la depreciació i pèrdua del seu potencial humà, social i econòmic. La mediocritat de l’Estat centralista enfront d’unes nacions i autonomies encotillades que no poden desenvolupar una veritable autonomia: la facultat de governar-se per les pròpies lleis. La immemorial nació catalana, amb molt ben valorats representants polítics a la presó, constitueix un exemple i demanda la seva autodeterminació i independència. Així ho van demandar de forma democràtica i pacífica en un referèndum i abraçant les urnes de la democràcia. Tancats, empresonats ‘sine die’ per les acusacions de l’anterior president del Govern espanyol, Mariano Rajoy -fet fora per una moció de censura-, el Govern espanyol i el Partido Popular, amb el suport del partit Ciutadans.
Quin espectacle davant les democràcies europees i del món lliure!
Provisional en diuen d’aquesta presó. Gairebé 10 mesos empresonats. No entenem què fan aquí repeteixen una vegada i una altra els funcionaris de les presons. Són catalans. Els presos polítics tampoc ho entenen. Milions de ciutadans de Catalunya tampoc ho entenen. Milions de ciutadans europeus tampoc ho entenen. Els jutges d’Europa que ja no comparteixen les acusacions contra els presos polítics catalans, tampoc ho entenen. Segle XXI l’Estat espanyol retrocedeix als anys trenta. Les grans democràcies europees la deixen enrere.
MILES DE PERSONAS PIDEN LA LIBERTAD DE LOS PRESOS POLÍTICOS CATALANES Y CLAMAN POR LA INDEPENDENCIA
Pensem en els països comunistes i ens preguntem si Espanya, nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades té lloc a l’Europa actual que mira estranyada i amb recel -rara atracció turística- cap a les presons amb presos polítics catalans. No és rar, no és estrany que demanin i lluitin de manera pacífica i democràtica per l’autodeterminació i independència de la nació catalana. Són drets fonamentals i universals de la persona humana i de la Família de l’Home. Són drets civils. Més encara quan la política centralista del Partido Popular i el suport a Rajoy de Ciutadans els ha deixat tirats a la cuneta. I si no hi ha política que hi ha? Veurem que passa amb el progressisme del Partido Socialista Obrero Español.
Tancats des de fa gairebé deu mesos -presó provisional?- acusats d’una rebel-lió, sedició i malversació de fons que ningú veu, jutges europeus tampoc, quans milions d’éssers humans es preguntem, que han fet? A qui han colpejat? A qui han empès? A qui han insultat? A qui han cridat? A qui han amenaçat? A qui han disparat? A qui han maltractat? A qui han negat la llibertat d’expressió? A qui han dit que no volien parlar? A qui han dit que no volien dialogar? A qui han dit que no volien treballar per l’enteniment? A qui han impedit parlar? Quan van anar a Madrid, per què no van ser escoltats? Gairebé ni local van aconseguir per manifestar-se en llibertat d’expressió. Quina violéncia han fet servir? Quina justícia han infringit? Quina injustícia han comès? Quines armes han fet servir? Són catalans. És la gran diferència entre la denominació Espanya i Catalunya. Encara empresonats? Tota la Justícia de les democràcies europees està equivocada?
La seva permanència a la presó posa en evidència el fracàs polític del Govern espanyol. Fracàs humà, social i constitucional. La denominació Espanya, nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades, no sap resoldre la greu situació en la que els separadors han llançat la relació i l’enteniment entre Catalunya, immemorial nació catalana, i l’Estat espanyol.
Any 2012. Dia de la Hispanitat. Desfilada militar. Avís i enuig del rei Joan Carles I, per l’actuació del ministre Wert i del govern Rajoy a Catalunya. Un avís amb temps i desaprofitat. Supèrbia supina.
Des de l’any 2011, inici del govern del Partit Popular, que la situació es troba enfangada i sense responsabilitat ni treball adequat. Però, és que no cobren sous enormes i quantioses dietes per solucionar problemes polítics com en les democràcies europees? Ser responsables no entra en el sou que cobren gràcies als impostos que paguen els ciutadans? El prestigi de les nacions que formen Espanya, ha de caure encara més baix? Vergonya, senyors vergonya!
“Els rics han d’ajudar als pobres. Les nacions industrialitzades han d’ajudar a les nacions subdesenvolupades. I els Estats Units, en companyia dels seus aliats, han de fer més -i no menys- pel seu programa d’ajuda a l’exterior; programa que ara està sent objecte d’intens debat al Senat dels Estats Units “.
(President John F.Kennedy, Consell Protestant de la Ciutat de Nova York, Nova York, 8 de novembre del 1963)
“The rich must help the poor, the industrialized nations must help the underdeveloped nations, and the United States, in the company of its allies, must do more – and not less – for its foreign aid program, a program that is now being the subject of intense debate in the United States Senate. “
(President John F. Kennedy, Protestant Council of the City of New York, New York, November 8, 1963)
<< Crec que, fa unes dues setmanes, el << New York Times >> va publicar un article escrit pel senyor Bigart sobre la desesperant pobresa en què es troben sumits alguns sectors de l’est de Kentucky;escoles que no tenien finestres, i que així mateix estaven dirigides per professors ocasionals, i comtats sense mitjans per distribuir els excedents de menjar que nosaltres vam repartir. I el que és veritat en algunes de les velles zones mainaderes dels Estats Units, també és cert en les nostres ciutats, i ho veiem en algunes de les nostres estadístiques, en què figura un retard mental tres vegades superior al de Suècia, i en les que així mateix figura una mortalitat infantil molt més alta que a la meitat dels països europeus. En aquesta dècada tindrem uns vuit milions de nois i noies que hauran de deixar d’assistir a l’escola i una bona part d’aquests milions que no tindran feina. Aquest Consell i els dirigents religiosos dels jueus i els catòlics tenen gran responsabilitat no només pel que fa a la vida moral de la comunitat, sinó també pel que fa al benestar d’aquells que han quedat i quedaran enrere … >> (President John F.Kennedy, Consell Protestant de la Ciutat de Nova York, Nova York, 8 de novembre de 1963).
La comissió de ciutadans que funcionava sota la direcció del general Lucius Clay, al qual el president Kennedy havia nomenat per valorar de forma rigorosa el programa d’ajuda a l’exterior, havia informat al març de 1963 que l’ajuda a l’exterior <<era essencial per a la seguretat de la nació>>.
<< I think that, about two weeks ago, the << New York Times >> published an article written by Mr. Bigart about the desperate poverty in which some sectors of eastern Kentucky are mired; schools that lacked windows, and that were also run by occasional teachers, and counties with no means to distribute surplus food that we distributed. And what is true in some of the old nanking areas of the United States is also true in our cities, and we see it in some of our statistics, which shows a mental retardation three times that of Sweden, and in the that there is also a much higher infant mortality than in half of the European countries. In this decade we will have about eight million boys and girls who will have to stop attending school and a good part of those millions who will not have a job. This Council and the religious leaders of the Jews and Catholics have great responsibility not only in regard to the moral life of the community, but also in regard to the welfare of those who have remained and will be left behind … >> (President John F. Kennedy, Protestant Council of the City of New York, New York, November 8, 1963).
<< Vull parlar aquesta nit molt breument, però, sobre la Família de l’Home que està molt més enllà dels Estats Units. Perquè la Família de l’Home no es limita a una sola raça o religió, ni pot limitar-se tampoc a una sola ciutat o país. La Família de l’Home està formada per tres mil milions d’éssers humans. I és una família que viu a més de cent nacions. La majoria dels seus membres no són blancs. La majoria d’ells són cristians. La majoria d’ells no coneixen el significat d’expressions com ara << lliure empresa >>, << procés just >> o << papereta de vot >>. (President John F.Kennedy, Consell Protestant de la Ciutat de Nova York, Nova York, 8 de novembre del 1963).
<< I want to speak very briefly tonight, however, about the Family of Man that is far beyond the United States. Because the Family of Man is not limited to a single race or religion, nor can it be limited to a single city or country. The Family of Man is made up of three billion human beings. And it is a family that lives in more than one hundred nations. The majority of its members are not white. Most of them are Christians. Most of them do not know the meaning of expressions such as << free company >>, << fair process >> or << voting ballot >>. (President John F.Kennedy, Protestant Council of the City of New York, New York, November 8, 1963).
Discurs del president Kennedy sobre LA FAMÍLIA DE L’HOME en el Consell Protestant de la Ciutat de Nova York, Nova York 8 de novembre de 1963.
President Kennedy’s speech on THE FAMILY OF MAN in the Protestant Council of the City of New York, New York, November 8, 1963.
———————————————————————–
El naixement d’una nació. Què és Catalunya
Comtes de nominació carolíngia
801-820 Berà, comte de Barcelona i Girona. Partidari de la pau amb els musulmans, és acusat de traició i desterrat a Rouen. Aquest fet clou un primer període de domini carolingi, caracteritzat per l’assignació de càrrecs a nobles indígenes.
835-844 Bernat de Septimània. Acusat de rebel.lió, és executat a Tolosa.
844-848 Sunifred. Noble indígena, constitueix una excepció en el criteri d’elecció dels comtes de Barcelona. Pel que fa a d’altres comtats, però, existeixen nombrosos indígenes que ocupen càrrecs comtals: Alaric, comte d’Empúries; Sunyer, del Rosselló; Guifré, de Besalú; Salomó, d’Urgell i Cerdanya.
848-850 Guillem. Fill de Bernat de Septimània, fou comte intrús de Barcelona i Empúries.
850-852 Aleran. Mort durant una ràtzia musulmana que destrueix Barcelona.
878-897 Guifré I el Pelós, comte d’Urgell, Cerdanya i Conflent d’ençà del 870. El 878, rep els comtats de Barcelona i Girona. La seva elecció inicia un nou rumb del poder franc, consistent a substituir els dignataris francs per comtes del país fidels a la política dels francs.
En aquest període, comença el repoblament del Solsonès, Bages, Berguedà, Osona i Ripollès, i es restaura la seu de Vic. El 879, funda el monestir de Ripoll. (Ulisses 11).
“Sóc un home innocent! He passat 15 anys a la presó per una cosa que no vaig cometre. Vaig veure morir el meu pare en una presó britànica per alguna cosa que no va cometre, i aquest govern segueix dient que és culpable. Vull dir-los que fins que el meu pare sigui provat innocent, fins que les persones implicades en aquestcas siguin provades innocents, fins que els culpables siguin portats fins a la justícia, ¡seguiré lluitant! ‘en nom del meu pare i de la veritat! ” (Gerry Conlon).
“¡Soy un hombre inocente! He pasado 15 años en prisión por algo que no cometí. Vi morir a mi padre en una prisión británica por algo que no cometió, y este gobierno sigue diciendo que es culpable. Quiero decirles que hasta que mi padre sea probado inocente, hasta que las personas implicadas en este caso sean probadas inocentes, hasta que los culpables sean llevados hasta la justícia, ¡seguiré luchando! ¡En nombre de mi padre y de la verdad!” (Gerry Conlon).
“I am an innocent man, I have spent 15 years in prison for something I did not commit, I saw my father die in a British prison for something he did not commit, and this government keeps saying that he is guilty. be proven innocent, until the people involved in this case are proven innocent, until the guilty are brought to justice, I will continue fighting! On behalf of my father and the truth! ” (Gerry Conlon).
Acusats de delictes de rebel-lió, sedició i malversació de fons? Els jutges d’Europa diuen que no. Juristes, representants i ciutadans espanyols diuen que no.
¿Acusados de delitos de rebelión, sedición y malversación? Los jueces d’Europa dicen que no. Juristas, representantes y ciudadanos españoles dicen que no.
Accused of crimes of rebellion, sedition and embezzlement?The judges of Europe say no.
Spanish jurists, representants, and citizens say no.
Angeklagte Rebellion, Volksverhetzung und Unterschlagung angeklagt?Die Richter Europas sagen Nein.Spanische Juristen, representants i ciutadans und Bürger sagen Nein.
ENTITATS
(Llistat provinent del rotatiu EL PUNT AVUI, 25 de febrer del 2018)
Pro-independence Catalans, Catalanes, Catalans in prison
1.- Jordi Sáchez. Expresident de l’Assemblea Nacional Catalana, JxCat.
Interrogat per un segon delicte de sedició. Es manté la llibertat provisional i mesures: presentar-se cada 15 dies al jutjat, prohibició de sortir del territori estatal, retirada del passaport…
Ara, processats
EFE06 Abril, 2018 – 11:43h
El exjefe y el exdirector de los Mossos d’Esquadra, Josep Lluis Trapero y Pere Soler, respectivamente, recurrirán en los próximos días su procesamiento en la Audiencia Nacional por sedición y organización criminal en relación al asedio a la Conselleria de Economía y por el 1-O.
Según han informado a Efe fuentes jurídicas, ambos ex altos cargos de la policía autonómica recurrirán el auto de procesamiento que ayer dictó contra ellos la juez de la Audiencia Nacional Carmen Lamela, que también procesó al ex secretario general de Interior César Puig y a la intendente Teresa Laplana.
2.- Teresa Laplana.- (Intendent dels Mossos d’Esquadra).
Llibertat provisional amb mesures cautelars: presentar-se cada 15 dies al jutjat, prohibició de sortir del territori estatal, retirada del passaport, telèfon de contacte personal…Ara, processada.
Jutjat d’instrucció 13 de Barcelona
30 acusats de delictes de rebel.lió, sedició, malversació de fons, revelació de secrets, infidelitat a la custòdia de documents, prevaricació, desobediència al Tribunal Constitucional i contra la pau i independència de l’Estat.
1.- Josep Maria Jové.- Exsecretari general d’Economia. Ara diputat per ERC (aforat).
9.- David Franco.- Àrea TIC adscrita al Departament de Treball.
Detingut el 20 de setembre del 2017. Cap mesura cautelar.
10.- Rosa Maria Rodríguez.- Directora general T-Systems Ibèrica
Detinguda a Madrid el 20 de setembre del 2017. Sense mesures cautelars.
11. Joan Manel Gómez.- Coordinador a Cesicat.
Detingut el 20 de setembre del 2017. Cap mesura cautelar.
12. Natàlia Garriga.- Directora de serveis d’Economia.-
Detinguda el 20 de setembre del 2017.- Cap mesura cautelar.
13. Pau Furriols.- Advocat. Té una nau a Bigues i Riells, on troben paperetes.
Detingut el 20 de setembre del 2017. Cap mesura cautelar.
14. Josep Masolivé.- Responsable de l’àrea d’informàtica de la Fundació PuntCat. Cap mesura cautelar.
Detingut el 20 de setembre del 2017. Cap mesura cautelar.
15.- Josep Ginesta.- Secretari general del Departament de Treball.
Encausat policial.
16.- Mercedes Martínez.- Conductora d’un vehicle que va a la nau de Bigues i Riells.
Encausada policial.
17.- Jordi Cabrafiga.- Excap del gabinet de Governació i actual dirigent de ‘Junts per Catalunya’.
Declara al jutjat el 9 de febrer del 2018. Cap mesura cautelar.
18.- Lluís Domingo Anaya.- Adscrit a Governació.
Declara el 9 de febrer del 2018. Cap mesura cautelar.
19.- Valentin Arroyo.- Director corporatiu del CTTI.
Declara el 9 de febrer del 2018. Cap mesura cautelar.
20.- José María Reig.- Treballador del CTTI.
Declara el 9 de febrer del 2018. Cap mesura cautelar.
(més encausats)
Empresonats, encara?
Provisional, preventiva, en diuen d’aquesta classe de presó. Les acusacions les va fer l’anterior president del Govern espanyol, Mariano Rajoy. A ell l’han fet plegar però els presos polítics catalans segueixen empresonats. Són catalans. Gairebé 10 mesos empresonats, tancats, lluny de casa, de les seves famílies, fills petits, pares, llocs de treball…No entenem què fan aquí repeteixen una vegada i una altra els funcionaris d’aquelles presons llunyanes. Són catalans.
Els presos polítics tampoc ho entenen. Mesos i mesos de patiment en unes presons d’una nació de nacions que es proclama democràtica, moderna i progressista.Declaració Universal dels Drets Humans, Nacions Unides, Amnistia Internacional, Parlament Europeu… Milions de ciutadans de Catalunya tampoc ho entenen. Milions de ciutadans europeus tampoc ho entenen. Els jutges d’Europa que no comparteixen les acusacions contra els presos polítics catalans, tampoc ho entenen.
Segle XXI o anys trenta?. Pensem en els països comunistes i ens preguntem si Espanya, nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades, encaixa a l’Europa actual que observa estranyada i amb por -rara atracció turística- cap a les presons amb presos polítics catalans. Són catalans. No és rar, no és estrany que demanin i lluitin de manera pacífica i democràtica per l’autodeterminació i la independència de Catalunya, immemorial nació catalana.Són drets fonamentals i universals de la persona humana i de la Família de l’Home. Són drets civils. Més encara quan la política estatal els ha deixat tirats a la cuneta. I si no hi ha política, que hi ha?
Tancats des de fa gairebé deu mesos, acusats d’una rebel.lió que ningú ha vist ni constatat, a 1200 quilòmetres -anada i tornada- quans milions d’éssers humans es pregunten, que han fet? A qui han colpejat? A qui han empès? A qui han insultat? A qui han cridat? A qui han amenaçat? Que han trencat? A qui no han deixat passar? A qui han amenaçat? A qui han mal tractat? A qui han disparat? A qui han impedit votar?A qui han dit que no volien parlar? A qui han dit que no volien dialogar? A qui han dit que no volien treballar per l’enteniment? Quan van anar a Madrid a explicar, per què no van ser escoltats? A qui han impedit parlar? Són a la presons espanyoles per defensar de manera política, democràtica i pacíficament els interessos humans i socials dels ciutadans de Catalunya, immemorial nació catalana? Són a la presó per denunciar l’espoli fiscal que ofega Catalunya?
<<Fa dos mil cinc-cents anys, el poeta grec Alceu va establir el principi que millor defineix la grandesa de Xicago: << No són les cases ben techadas -va escriure-, ni les pedres dels murs ben construïts, no; ni els canals ni molls els que fan la ciutat…, sinó els homes que són capaços de fer ús de les seves oportunitats >>.
<<Chicago té la sort d’estar dirigida per tals homes, i la meva més fervent esperança és que els Estats Units d’Amèrica, en fer front a les necessitats d’aquesta dècada,siguin poblats també per << homes capaços de fer ús de les seves oportunitats >> (President John F.Kennedy, Dinar Cívic, Chicago (Illinois), 23 de març del 1963).
<<Two thousand and five hundred years ago, the Greek poet Alceo established the principle that best defines the greatness of Chicago: “It is not the well-roofed houses,” he wrote, “nor the stones of well-built walls, no; neither the canals nor docks that make the city …, but the men who are able to make use of their opportunities >>.
Chicago is lucky to be led by such men, and my most fervent hope is that the United States of America, when facing the needs of this decade, will also be populated by << men capable of making use of their opportunities >> . (President John F.Kennedy, Dinar Cívic, Chicago(Illinois), 23 març 1963).
<< Necessitem amb tota urgència un programa d’oportunitats d’ocupació per a la joventut, un programa que proporcioni a la gent jove formació i experiència en el treball en lloc de vagar pels carrers, sense treballar i sense esperances de fer-ho algun dia. Necessitem accelerar els nostres esforços per a acudir en ajuda de les zones deprimides i formar professionalment els aturats d’aquelles àrees on la depressió és crònica, i accelerar els nostres esforços també per donar més seguretat als nostres ancians, millorar les nostres vivendes i les nostres indústriesdel transport, i per descomptat, acabar d’una vegada i per sempre amb la cursa de la discriminació de races en l’educació i en l’ocupació, que, sens dubte, ajuda a incrementar la desocupació crònica dels grups minoritaris … >> (President John F.Kennedy, Dinar Cívic, Chicago (Illinois), 23 de març del 1963).
<< We urgently need a program of employment opportunities for youth, a program that provides young people with training and work experience instead of wandering the streets, without working and without hope of doing so one day.We need to accelerate our efforts to come to the aid of the depressed areas and professionally train the unemployed in those areas where depression is chronic, and accelerate our efforts also to give more security to our elderly, improve our homes and our transportation industries, andof course, to end once and for all the race of racial discrimination in education and employment, which undoubtedly helps to increase the chronic unemployment of minority groups … >>(President John F.Kennedy, Dinar Cívic, Chicago (Illinois), 23 de març de 1963).
———————————————————————–
La frase
“Estimo la llibertat de l’Amèrica més que la meva pròpia glòria, i per aconseguir-la no he estalviat sacrificis”
“Amo la Libertad de la América más que mi gloria propia, y para conseguirla no he ahorrado sacrificios”
“I love the freedom of the Americas more than my own glory, and to achieve it I have not saved sacrifices”
(El gran cinema amagat que ja no es pot veure ni a la gran pantalla)
La llei del silenci (títol original en anglès: On the Waterfront) és una pel.lícula dirigida per Elia Kazan l’any 1954. Va rebre 8 Oscars: a la millor pel.lícula, director, actor (Marlon Brando), actriu secundària (Eva Marie Saint), guió, fotografia, direcció artística i muntatge.
Kazan sembla justificar-se per la seva denúncia de companys davant del Comitè d’Activitats Antiamericanes -la caça de bruixes promuguda pel senador Joseph McCarthy- amb aquest esplèndid i oscaritzat drama sobre la delació. De fet, els sindicats portuaris que en l’època estaven controlats pels obrers d’esquerres apareixen en la pel.lícula sota el comandament de mafiosos, en una translació gens casual ni innocent. Davant de la por de tots els altres obrers, la figura del delator, Terry Malloy (Marlon Brando), lluny d’aparèixer com un ésser menyspreable s’eleva a nivells heroics.
La vida dels estibadors dels molls novaiorquesos és controlada per un mafiós anomenat Johnny Friendly. Terry Malloy, exboxejador a sou, que treballa per a ell, és testimoni i autor indirecte d’alguna de les seves malifetes. Quan coneix Edie Doyle, germana d’una víctima de Friendly, Terry es penedeix, i comença a sentir-se culpable de la vida que porta. Ella el presenta al pare Barrie, que l’anima a acudir als tribunals perquè hi expliqui tot el que sap…
Direcció: Elia Kazan. Protagonistes: Marlon Brando, Eva Marie Saint, Karl Malden, Lee J.Cobb, Rod Steiger. Producció: Sam Spiegel. Guió: Budd Schulberg. Música: Leonard Bernstein. Fotografía: Boris Kaufman. Muntatge: Gene Milford. Productora: Columbia Pictures. Lloc de rodatge: Nova Jersey.
1955: Oscar a la millor pel.lícula. 1955: Oscar al millor director per Elia Kazan. 1955: Oscar al millor actor per Marlon Brando. 1955: Oscar a la millor actriu secundària per Eva Maria Saint. 1955: Oscar al millor guió original per Budd Schulberg. 1955: Oscar a la millor fotografia per Boris Kaufman. 1955: Oscar a la millor direcció artística per Richard Day. 1955: Oscar al millor muntatge per Gene Milford. 1955: Globus d’Or a la millor pel.lícula dramàtica. 1955: Globus d’Or al millor director per Elia Kazan. 1955: Globus d’Or al millor actor dramàtic per Marlon Brando. 1955: Globus d’Or a la millor fotografia per Boris Kaufman. 1955: BAFTA al millor actor estranger per Marlon Brando. ( De Viquipèdia).
En defensa de la dignitat dels treballadors i dels drets fonamentals de la persona humana, no a la llei del silenci, un acte roí i covard
S’hagués pogut trobar una solució apropiada l’any 2006 –pau i concòrdia diu ara el president Rajoy- amb la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, però, el senyor Rajoy i el Partido Popular -ara amb el suport de Ciutadans i amb la negativa, ara, d’ajuda a Catalunya del Partido Socialista Obrero Español-van optar per la fatídica recollida de signatures per els territoris de les nacions immemorials que formen Espanya, contra la Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya ratificat pel poble. Després, recurso al Tribunal Constitucional no renovat i, quatre anys més tard, la pitjor de les sentències. L’Estatut que el poble no havia votat. Un panorama als ulls dels que estimen la democràcia d’enorme menyspreu cap als ciutadans, al Parlament i Institucions de la nació catalana. Va ser a partir d’aquest moment, d’una penositat separadora imcreïble, quan es va començar a enfonsar la unitat d’Espanya, nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades. Sense un gran federalisme i de gran democràcia -que li és com la seva pròpia existència- Espanya no podrà desenvolupar la força i el progrés de les nacions que la formen. El centralisme radical i autoritari sempre ha portat al fracàs social i econòmic a l’Espanya de la mediocritat. Catalunya ja no li aporta el 20% del PIB.
Bèlgica
Monarquia constitucional i Estat federal, el poble troba les seves aspiracions
Sense un gran federalisme i de gran democràcia -que li és com la seva pròpia existència- Espanya no podrà desenvolupar la força i el progrés de les nacions que la formen
És força estrany en una democràcia europea del segle XXI, que el Congrés de Representants, el Senat i el Govern del senyor Rajoy al qual, ara, dóna suport Ciutadans i després de 13 anys, no hagin atès, no hagin escoltat, no hagin fet cas i hagin fet oïdes sordes, oídos sordos, a les continuades demandes de diàleg i sentar-se a treballar per la solució del conflicte i problema espanyol amb Catalunya. Per aquest motiu, una i altra vegada, els presidents Mas i Puigdemont es van desplaçar a la Moncloa per intentar iniciar sessions de treball, tal com haguessin fet els dirigents, governs i Parlaments dels països de la Comunitat Europea, Unió Europea del segle XXI. La nació catalana té experiència en el treball del parlamentarisme, la negociació i el pacte. En el segle XI ja en el Parlament de Catalunya es parlava de PAU, abans molt abans del Parlament d’Anglaterra el qual establiment correspon al segle XII. La nació catalana -defensora de la democràcia- mai ha tingut por davant el treball de parlar i dialogar. Davant els representants empresonats, exiliats refugiats, inhabilitats, multats, embargats…, la nació catalana no té cap por de treballar per la pau i l’estabilitat social, política, econòmica…Europa i el món ho estan veient. Els possibles milions de visitants europeus i del món -la inestabilitat allunya els visitants i les inversions-, també ho veuen.
Rostres impenetrables, males cares, decepció popular, fracàs històric, no estar per la tasca, enfonsament d’una nació de nacions i, retratats per la història
* Sense l’alliberament dels representants polítics catalans -que fan a la presó? es pregunta la justícia europea i del món lliure i destacats juristes de les nacions d’Espanya-, bons polítics, bones persones, pares de família honestos, treballadors honrats pel benestar de tots els ciutadans de Catalunya -tant pels que són independentistes com pels que no ho són- tancats a la presó des del 2 de novembre de l’any 2017 de manera preventiva, provisional, a milers de quilòmetres de distància, l’estabilitat i la Pau tremolen i s’allunyen.
* Sense utilitzar la política pel treball de resoldre les aspiracions i demandes polítiques, l’estabilitat i la Pau tremolen i s’allunyen. El cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, veu “necessari i urgent” solucionar el conflicte amb Espanya “amb diàleg polític” i lamenta “els dolorosos empresonaments preventius” dels independentistes.
*Sense la restauració de la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, ratificat pel poble, l’estabilitat i la Pau tremolen i s’allunyen.
El Congreso aprueba el Estatuto catalán con 189 votos a favor y 154 en contra
CiU acusa al PP de haber abierto ‘heridas que tardarán en cicatrizar’
Des de l’any 2006, tretze anys d’una tragèdia penosa, vuitcentista, ruïnosa i que només serveix per utilitzar Catalunya com a arma electoral per aconseguir vots dels espanyols
* Sense la convicció de que la veritable autonomia és la facultat de governar-se per les pròpies lleis, l’estabilitat i la Pau tremolen i s’allunyen.
*Més de vint lleis socials demanades pels ciutadans i aprovades pels representants del Parlament de Catalunya, portades al Tribunal Constitucional espanyol per part del president Rajoy i del govern del Partido Popular, que governa amb el suport de Ciutadans d’Albert Rivera. Aquest jove i inexpert representant té una obsessió de pel.lícula per ser president del govern espanyol i una obsessió, també de pel.lícula en blanc i negre, d’un constant intervencionisme sobre la nació catalana i els milions d’independentistes que cada dia són més a Catalunya. Aquestes actituds separadores són les que generen més independentisme o, com diu cada dia el senyor Rivera, separatistas, (gràcies als separadors).
En el fons, tant Rajoy com Rivera, no coneixen, no saben, no comprenen, ignoren i son aliens al que és Catalunya, immemorial nació catalana. Tampoc saben el que és una veritable autonomia. Per aquest motiu suspenen continuament l’assignatura sobre que és Catalunya, que es Catalonia, quae est Catalaunia. I això no és gens aconsellable per uns representants que volen governar a Espanya, nació de nacions perjudicades per un centralisme lligador de mans. Ho confirmen les 23 lleis socials demanades pels ciutadans de Catalunya i portades per part del Gobierno español del Partido Popular, al Tribunal Constitucional. Sempre contra Catalunya, siempre contra Cataluña, paga i calla. Hic eventus.
L’injust sistema de finançament ofega el progrés de Catalunya, escampa la injustícia social i no respecta el principio de igualdad
* Mentre que els ingressos els recapta l’Estat, la gestió de la despesa recau, pel que fa a les competències transferides, en les comunitats autònomes. La dinàmica de repartiment fiscal que s’ha concretat entre els pressupostos de l’Estat a Catalunya ha donat un sistema finançament on Catalunya aporta un escreix de recursos impositius a l’Estat espanyol (diferència entre el que Catalunya aporta amb impostos i el que rep en forma de serveis i infraestructures) d’un 8 per 100 del Producte Interior Brut de Catalunya segons la metodologia de càlcul del flux monetari (5 per 100 segons el criteri del flux del benefici).
Aquest escreix, que Catalunya envia a Espanya cada any i que no retorna ni en forma de serveis ni d’infraestructures, és d’una gran magnitud ja que equival aproximadament al 50% del pressupost de la Generalitat, i és un import equivalent al que destina a salut, ensenyament, benestar social, habitatge, cultura i seguretat.
L’aportació neta de fons de Catalunya a l’Estat Espanyol correspon a 16.000 M Euros cada any. Aquesta quantitat se situa, segons el sistema de càlcul que s’empri, entre el 5% i el 8% del PIB català anualment, i altera la posició dins de la classificació de renda per càpita de les comunitats autònomes ja que un cop feta la redistribució dels recursos, Catalunya passa de la tercera posició a nivell espanyol (inclós País Basc i Navarra) a la desena, molt al darrere d’algunes comunitats les quals Catalunya ajuda a finançar.
———————————————————————–
El Deure i la Glòria
Com ocuparem a la nostra ma d’obra a l’atur?
¿Como ocuparemos a nuestra mano de obra en paro?
How will we occupy our workforce unemployed?
(JFK)
<< I aquest no és problema que afecta només a les classes obreres. Els empleats administratius també estan sent desplaçats pels computadors automàtics i per nous processos d’automatització. Aquesta Administració intenta fer avançarl’economia del Govern i de tota la nació, però també haurem de trobar en el campde l’economia privada treball per a tots aquells que vulguin treballar >>. (President John F.Kennedy, Dinar cívic, Chicago (Illinois), 23 de març de 1963).
<< And this is not a problem that affects only the working classes. Administrative employees are also being displaced by automated computers and by new automation processes. This Administration tries to advance the economy of the Government and of the whole nation, but we will also have to find in the field of private economy work for all those who wish to work >>.(President John F.Kennedy, Dinar cívic, Chicago (Illinois), March 23, 1963).
<< Tots aquests fenòmens que vostès han tingut ocasió de veure en aquesta ciutat i Estat: obrers desplaçats per l’automatització, nois i noies que han hagut d’abandonar els seus estudis i que ara deambulen pels carrers; homes que han deixat la granja buscant feina; que han deixat la mina, la fàbrica, el ferrocarril o la zona deprimida. També vostès tenen la seva part de negres, dones i homes grans sense feina, tot i que sota la direcció dura però eficaç de l’alcalde d’aquesta ciutat, Daley, s’estan creant nous llocs de treball amb més rapidesa que en qualsevol altra ciutat d’aquesta nació. El mateix pot dir-se en gran escala de tot el país. El nostre mercat laboral va augmentar en gairebé dotze milions de persones durant els últims quinze anys, però el nombre de llocs de treball només ho va fer en deu milions. En els últims cinc anys hem vist un increment anual de solament 175.000 llocs de treball, a part de l’agricultura, en comparació amb els set-cents mil habitats en cadascun dels anys precedents. La nostra total producció neta nacional va créixer a un ritme de només el tres per cent, mentre que la desocupació va romandre continu per sobre del cinc per cent. I la pèrdua d’hores-home de l’any passat, en termes d’aquells que volen però no poden trobar una feina fixa, va ascendir a la sorprenent xifra de mil milions de dies de treball, equivalent al que seria detenir la marxa del país sense producció , sense serveis i sense pagues durant tres setmanes >>. (President John F.Kennedy, Dinar cívic, Chicago (Illinois), 23 de març de 1963).
<< All these phenomena that you have had occasion to see in this city and state: workers displaced by automation, boys and girls who have had to abandon their studies and who now roam the streets; men who have left the farm looking for work; who have left the mine, the factory, the railway or the depressed area. You also have your share of blacks, women and older men without work, even though under the hard but effective leadership of the mayor of this city, Daley, new jobs are being created more quickly than in any other city in this nation. The same can be said on a large scale throughout the country. Our labor market increased by almost twelve million people during the last fifteen years, but the number of jobs only increased by ten million. In the last five years we have seen an annual increase of only one hundred and seventy-five thousand jobs, apart from agriculture, compared to the seven hundred thousand inhabited in each of the preceding years. Our total national net production grew at a rate of only three percent, while unemployment remained continuous above five percent. And the loss of man-hours last year, in terms of those who want but can not find a permanent job, amounted to a staggering one billion workdays, equivalent to what it would be to stop the country’s march without production , without services and without pay for three weeks >>. (President John F.Kennedy, Dinar cívic, Chicago (Illinois), March 23, 1963).
———————————————————————–
La frase
“La voluntat de càstig i venjança de l’Estat degrada la democràcia”
“La voluntad de castigo y venganza del Estado degrada la democrácia”
“The will of punishment and revenge of the State degrades democracy”
( Oriol Junqueras)
(Carta des de la presó d’Estremera (Madrid) -1.260 quilòmetres anada i tornada- d’Oriol Junqueras, representant i junt amb altres representants del poble de Catalunya, immemorial nació catalana, empresonat des del 2 de Novembre de l’any 2017, amb caràcter PREVENTIU i PROVISIONAL)
Empresonat des del 2 de novembre de l’any 2017 a la presó d’Estremera, Madrid, amb presó PREVENTIVA, PROVISIONAL. President d’Esquerra Republicana deCatalunya i vicepresident de la Generalitat de Catalunya. És llicenciat en Història,amb especialitat en Història Moderna i Contemporània, i doctor en Història del Pensament Econòmic per la Universitat Autònoma de Barcelona. És professor associat al departament d’Història Moderna i Contemporània de la UniversitatAutònoma de Barcelona. És autor, a més, dels llibres ‘Els catalans i Cuba’, ‘La batalla de l’Ebre’, ‘Manel Girona’, ‘El Banc de Barcelona i el Canal d’Urgell’,’Guerres dels catalans o Centres i Perifèries : Catalunya, Espanya, Cuba ‘.
Encarcelado desde el 2 de noviembre del año 2017 en la cárcel de Estremera, Madrid, en prisión PREVENTIVA, PROVISIONAL. Presidente de Esquerra Republicana de Catalunya y vicepresidente de la Generalidad de Cataluña. Es licenciado en Historia, con especialidad en Historia Moderna y Contemporánea, y doctor en Historia del Pensamiento Económico por la Universidad Autónoma de Barcelona. Es profesor asociado al departamento de Historia Moderna y Contemporánea de la Universidad Autónoma de Barcelona. Es autor, además, de los libros ‘Els catalans i Cuba’, ‘La batalla de l’Ebre’, ‘Manel Girona’, ‘El Banc de Barcelona i el Canal d’Urgell’, ‘Guerres dels catalans o Centres i perifèries: Catalunya, Espanya, Cuba’.
Imprisoned since November 2, 2017 in the prison of Estremera, Madrid, in PREVENTIVE, PROVISIONAL prison, president of Esquerra Republicana de Catalunya and vice president of the Generalitat of Catalonia.He has a degree in History, with a specialty in Modern and Contemporary History, and a PhD in History of Economic Thought from the Autonomous University of Barcelona.He is a professor associated with the Department of Modern and Contemporary History of the Autonomous University of Barcelona. He is also the author of the books’ Els catalans i Cuba ‘,’ La batalla de l’Ebre ‘,’ Manel Girona ‘,’ El Banc de Barcelona i el Canal d’Urgell ‘,’ Guerres dels catalans o Centers i perifèries : Catalunya, Espanya, Cuba. ‘
Des de l’any 2006, recollida de signatures pels territoris de les nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades que formen la denominació Espanya, per part del representant Rajoy i del ‘Partido Popular, després a l’oposició, i ara amb el suport d’Alberto Rivera i de’ Ciutadans ‘, contra la Llei Orgànica’ d’obligat compliment ‘del Estatut d’Autonomia de Catalunya, revisat pel Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Parlament de Representants, retallat i aprovat pel Parlament de Representants i el Senat de Madrid, ratificat pel rei i pels ciutadans de Catalunya, deien : ‘Signar contra Catalunya!’. Després el recurs del senyor Rajoy i del ‘Partit Popular’, davant del Tribunal Constitucional espanyol pendent de renovació, contra la Llei Orgànica ‘d’obligat compliment’ de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Intervencionisme constant sobre Catalunya i deixant a l’Autonomia constitucional -Estat de les Autonomies? – com una autonomia de pantomima. Des de l’any 2006, tretze anys amb un resultat horrorós i horrible, sense solucionar, treballar, parlar, dialogar, arribar a objectius positius -molt fàcils d’aconseguir amb treball i enteniment, al que Catalunya sempre s’ha volcado-, per aconseguir assolir bons resultats i bons negocis de progrés per part del que hauria hagut de ser un gran Govern intel·ligent. Tantmateix, els grans negocis socials i de progrés del govern, haurien de ser uns bons negocis per el poble. Després de tretze anys perduts i d’un enorme ridícul europeu i internacional el cistell buit del tot. I les pensions també.
Desde el año 2006, recogida de firmas por los territorios de las naciones constretes i amargadas; no reconocidas ni aceptadas que forman la denominación España, por parte del representante Rajoy i del ‘Partido Popular, después en la oposición, y ahora con el apoyo de Alberto Rivera y de ‘Ciutadans’, contra la Ley Orgànica ‘de obligado cumplimiento’ del Estatuto de Autonomia de Cataluña, revisado por el Consejo Consultivo de la Generalidad de Cataluña, aprovado por el Parlament de Representants, recortado y aprovado por el Parlamento de Representantes y el Senado de Madrid, ratificado por el rey y por los ciudadanos de Catalunya, decian: ‘¡Firmar contra Cataluña!’. Después el recurso del señor Rajoy y del ‘Partido Popular’, ante el Tribunal Constitucional español pendiente de renovación, contra la Ley Orgànica ‘de obligado cumplimiento’ del Estatuto de Autonomia de Cataluña. Intervencionismo constante sobre Cataluña i dejando a la Autonomia constitucional -Estado de las Autonomias?- como una autonomia de pantomima. Desde el año 2006, trece años con un resultado horroroso y horrible, sin solucionar, trabajar, hablar, dialogar, alcanzar objetivos positivos -muy fáciles de lograr con trabajo y entendimiento, a lo que Catalunya siempre se ha volcado-, para conseguir alcanzar buenos resultados y buenos negocios de progreso por parte de lo que habría tenido que ser un gran Gobierno inteligente y dialogante y no la mediocritat del inmobilismo centralista. Al fin y al cabo, los grandes negocios sociales y de progreso del gobierno, són unos buenos negocios para el pueblo. Después de trece años perdidos y de un enorme ridículo europeo y internacional, la cesta vacía del todo. I las pensiones también.
Since 2006, collection of signatures for the territories of constipated and bitter nations; not recognized or accepted that form the name Spain, by the representative Rajoy i of the Popular Party, later in the opposition, and now with the support of Alberto Rivera and of ‘Ciutadans’, against the Organic Law ‘of obligatory compliance’ of the Statute of Autonomy of Catalonia, revised by the Consultative Council of the Generalitat of Catalonia, approved by the Parliament of Representatives, cut and approved by the Parliament of Representatives and the Senate of Madrid, ratified by the King and by the citizens of Catalonia, said : ‘Sign against Catalonia!’ After the appeal of Mr. Rajoy and the ‘Popular Party’, before the Spanish Constitutional Court awaiting renewal, against the Organic Law ‘mandatory’ of the Statute of Autonomy of Catalonia. Constant interventionism on Catalonia and leaving the constitutional Autonomy – State of the Autonomous Regions – as a pantomime autonomy. Since 2006, thirteen years with a horrific and horrible result, without solving, working, speaking, dialoguing, achieving positive objectives -very easy to achieve with work and understanding, which Catalonia has always turned to-, to achieve good results results and good business progress on the part of what would have had to be a great intelligent and dialoguing government and not the mediocrity of centralist immobilism. After all, the great social business and government progress are good business for the people. After thirteen years lost and a huge European and international ridicule the empty basket completely. And pensions too.
Primera pregunta.- “És normal que hi hagi líders socials i polítics en presó preventiva acusats de rebel.lió i sedició quan Amnistia Internacional ha demanat la seva llibertat?”. (Josep Miquel Bausset, monjo benedictí encarregat de llegir el sermó a la basílica de Montserrat, 5 març 2018).
Comentari del Blog.- Presó preventiva des de fa sis mesos. Les seves dones, fills, pares i familiars han de recórrer 1200 quilòmetres, anada i tornada, per poder-los visitar. Rebel-lió i sedició: jutges d’importants països europeus, entre ells, la República Federal d’Alemanya, ja han proclamat que no s’ha comès rebel.lió ni sedició. Destacats juristes, polítics i entesos de les nacions que formen la denominació Espanya, ja han dit que no s’ha comès rebel.lió ni sedició.
Rebel.lió, sedició, revolta, insurrecció, alçament militar i bèl.lic, cop d’estat contra la República Espanyola, guerra civil i incivil, dictadura…
Rebelión, sedición, revuelta, insurrección, alzamiento militar y bélico, golpe de estado contra la República Española, guerra civil e incivil, dictadura…
Rebellion, sedition, revolt, insurrection, military and war uprising, coup d’etat against the Spanish Republic, civil and uncivil war, dictatorship …
Segona pregunta.-“Va ser normal la violència que es va produir l’1 d’octubre quan Amnistia Internacional també ha denunciat com a excessiva la força policial?” (L’homilia de Montserrat, 5 març 2018).
Comentari del Blog.- L’orígen dels fets ja ve de lluny. Els ciutadans de Catalunya -immemorial nació catalana- no oblidaran mai el tracte rebut per part del Partido Popular a l’oposició i durant el govern del president Rajoy. La recollida de signatures, l’any 2006, per tot el territori de les nacions immemorials que formen la denominació Espanya, contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya ratificat pel poble. Els ciutadans de Catalunya no han signat mai en contra de cap Estatut d’Autonomia, d’altres territoris que formen les nacions d’Espanya. ¡Firmar contra Catalunya! deien. Els impostos més elevats dels ciutadans de Catalunya fan possible que altres Comunitats autònomes -autònomes?-, rebin més del que aporten i ho rebin en subvencions que no s’acaben mai. Catalunya, paga i calla. La Catalunya pagadora molt mal finançada, injustament finançada. El Congrés de Representants i el Senat ja ho saben això, però callen i ho consenteixen. En el Ministeri d’Economia i Hisenda ja ho saben això, però callen i ho consenteixen. “El problema principal d’aquest países diu espoli fiscal”, remarca el president Puigdemont. El Govern espanyol del Partido Popular, que governa amb el suport de Ciutadans, ja ho saben això però callen i ho consenteixen.
Mòlts a pals, molidos a palos, ja ve de lluny. Després de la recollida de signatures per part del senyor Rajoy, mòlts a retallades, molidos a recortes de la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, revisat pel Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Parlament, retallat i aprovat pel Congrés de Representants i el Senat, ratificat pel rei i ratificat pels ciutadans de Catalunya. Després del mólts a signatures, molidos a firmas, recurs del senyor Rajoy i del Partido Popular contra la Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, davant del Tribunal Constitucional espanyol no renovat. Mòlts a retallades, molidos a recortes. Del 2006 al 2010, quatre anys de retallades i sentències. Finalment, la pitjor. Un Estatut d’Autonomia irreconeixible del que el poble havia ratificat. A partir d’aquí el desastre i l’obertura d’una doble via. La de la pressió constant de l’intervencionisme sobre l’autonomia de Catalunya per convertir-la en una autonomia de pantomima ,i, l’enorme augment de l’independentisme a Catalunya que ja supera l’independentisme existent en altres nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades, que formen la denominació Espanya i en altres països de l’hemisferi occidental.
Un passat pendent i viu, condiciona i paralitza el present
Recollida de firmes del PP contra l’Estatut del 2006. / FRANCESC MELCION
“Gracias, Tribunal Constitucional, contigo empezó todo” ( Carles Puigdemont 130 President de la Generalitat de Catalunya, exiliat i refugiat a la República Federal d’Alemanya)
Tercera pregunta.- “No és injust que una part del govern legítim de Catalunya, com va dir el bisbe de Solsona, estigui empresonat?”
Comentari del Blog.- No només és injust sinó que no es comprèn en el segle XXI. Molts ciutadans espanyols demòcrates, creients amb la llibertat d’expressió i els drets fonamentals, no ho comprenen ni ho accepten. Tampoc els ciutadans europeus, moltíssims dels quals visiten o visitaven Espanya, ho poden comprendre. O els Estats Units d’Amèrica gran nació d’Estats federals lliures. O el Canadà amb dos referèndums al Quebec per preguntar als votants si desitjaven separar-se de Canadà i convertir-se en un Estat independent. O a Escòcia. I sense crits, ni baralles, ni cops, ni autoritarisme, ni judicialització de la política, ni inhabilitats, castigats, multats, embargats, exiliats refugiats, amb representants polítics elegits pel poble honrats, honestos, bones persones, pares de família que van demanar i demanen diàleg, empresonats amb presó preventiva des de fa sis mesos en la llunyania extrema. Les nacions europees on els seus ciutadans es fan creus de tot el que està passant a Catalunya i Espanya. De les grans diferències amb els països europeus tal com s’està veient -entre altres actuacions- amb els òrgans judicials. La justícia espanyola i l’europea no s’assemblen en res.
Moltíssims joves catalans i espanyols treballen i estudien -les mateixes empreses els faciliten i ajuden en la seva formació- ja han dit que no pensen tornar a Espanya, on els pressupostos destinats a l’educació, estudis, formació, preparació són infinitament inferiors als de les grans nacions federals europees. Pel que fa a Catalunya, immemorial nació catalana, el pes econòmic està fent marxa enrere. L’anomenat ‘155’ ciento cincuenta y cinco, article d’una Constitució que no ha funcionat per protegir la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, ratificat pel poble, ha estancat Catalunya. Està paralitzant el progrés econòmic i social de Catalunya. “Los catalanes hacen cosas”, diu Rajoy. Els catalans feien coses, abans. Els tremends i injustos efectes de l’aplicació, per part del govern espanyol del ciento cincuenta y cinco, es començaran a notar amb força durant el 2019 i el 2020. Que Déu ens assisteixi! Sense diàleg polític, sense treball, sense enteniment i amb un PIB a la baixa a Catalunya. Los catalanes ya no hacen cosas.
Als peus de la Mare de Déu de Montserrat, el monjo benedictí Josep Miquel Bausset, va encoratjar l’Església a “no callar com si no passés res”: L’Església, com Jesús, no pot mirar cap a un altre costat i ha de denunciar la mentida, la injustícia i la corrupció.”
El monjo de Montserrat també va tenir un record per a la tragédia dels refugiats: “L’Església tampoc pot callar davant el drama dels refugiats que continuen morint al Mediterrani, mentre la Unió Europea, amb indiferència, mira cap un altre costat.”
———————————————————————-
El Deure i la Glòria
Com ocuparem a la nostra mà d’obra a l’atur?
¿Como ocuparemos a nuestra mano de obra en paro?
How will we occupy our workforce unemployed?
(JFK)
(segueix dels ‘posts’ anteriors)
<<No vull que em interpretin malament. Una productivitat creixent i
l’avanç en els mitjans tecnològics són essencials a la nostra capacitat de competir i progressar. Però també tenim l’obligació de trobar ocupació a gairebé dos milions de persones que han estat desplaçades per aquests avenços>>.
<<Finalment, i subratllant tot això, hi ha el tercer fenomen, alhora maleït i lloat, és a dir, l’avanç tecnològic conegut correntment sota el nom d’automatització. Durant els últims sis anys, la nació va augmentar la seva producció de fabricació en un vint per cent, però ho va fer amb vuit-cents mil obrers menys, i l’augment dels empleats d’oficina o professionals d’un altre tipus no va afectar per a res aquesta pèrdua a la mà d’obra. Des de la Segona Guerra Mundial, la veritable producció de l’economia privada es va elevar en un seixanta-set per cent amb només un tres per cent d’augment en l’hora-home>>. (President John F.Kennedy, Dinar Cívic, Chicago (Illinois), 23 de març de 1963).
<<Finally, and underlining all this, is the third phenomenon, both cursed and praised, that is, the technological advance commonly known as automation.During the last six years, the nation increased its manufacturing output by twenty percent, but it did so with eight hundred thousand fewer workers, and the increase in office workers or other professionals did not affect this loss at all. working. Since the Second World War, the true output of the private economy rose by sixty-seven percent with only a three percent increase in the man-hour>>. (President John F.Kennedy, Civic Lunch), Chicago (Illinois), March 23, 1963).
<< Aquesta ciutat no és aliena a cap d’aquests problemes. Vostès hauran vist que en els seus ferrocarrils desapareixien els maquinistes i fogoners a mesura que les locomotores Diesel constituïen el quinze per cent de les locomotores existents l’any 1947, fins arribar el noranta-set per cent d’avui dia. Hauran vist així mateix que en les mines de carbó d’aquest Estat desapareixien els obrers a mesura que apareixien noves màquines, que amb l’ajuda de quaranta-sis homes extreien el carbó que picaven cent homes al 1947. I també hauran estat vostès testimonis que en seus siderúrgiques avui només fan falta setanta homes per produir el mateix acer que produïen cent homes fa deu anys. Chicago, podria afegir jo entre parèntesis, és ciutat que pateix aquests problemes potser en major mesura que altres ciutats >>. (President John F.Kennedy, Dinar Cívic, Chicago (Illinois), 23 de març de 1963).
<< This city is not immune to any of these problems. You will have seen that in their railroads machinists and stokers disappeared as diesel locomotives constituted fifteen percent of the existing locomotives in 1947, until reaching ninety-seven percent today. You will also have seen that in the coal mines of this State the workers disappeared as new machines appeared, that with the help of forty-six men they extracted the coal that was stung by a hundred men in 1947. And you will also have witnessed that in Its steelmakers today only require seventy men to produce the same steel that a hundred men produced ten years ago. Chicago, I might add in parentheses, it’s a city that suffers from these problems, perhaps to a greater extent than other cities >>. (President John F.Kennedy, Civic Lunch, Chicago (Illinois), March 23, 1963).
Chicago Bears bench before the beginning of a game against the Pittsburgh Steelers on Nov, 25, 1963. The Bears bow their heads in memory of President John F. Kennedy. From left are: Bennie McRae (26), Bob Kilcullen, Joe Fortunato, Steve Barnett (73), Wetoska, Willie Galimore (28), Joe Marconi (34), and coach Phil Handler. — Chicago Tribune historical photo
El president Kennedy a l’ONU
“Ser responsables y trabajar sin descanso a favor de la libertad, la democrácia, la igualdad de oportunidades, el trabajo, la dignidad de la Família del Hombre y la Paz, no solo para hoy sinó para las futuras generaciones”
“Ser responsables i treballar sense descans a favor de la llibertat, la democràcia, la igualtat d’oportunitats, el treball, la dignitat de la Família de l’Home i la Pau, no només per avui sinó per a les futures generacions”
“Be responsible and work tirelessly in favor of freedom, democracy, equal opportunities, work, the dignity of the Family of Man and Peace, not only for today but for future generations”
———————————————————————————————————————————————–
La frase
“Vici intolerable és al jutge condescendir a tot el que li demanen, però també és gran extrem no fer res del que li preguen, perquè el bon jutge ha de ser sempre,en el quesentencia, just, i en el que li preguen, algun cop humà “. (Fray Antonio de Guevara).
“Vicio intolerable es en el juez condescender a todo lo que le piden, mas también es gran extremo no hacer nada de lo que le ruegan; porque el buen juez ha de ser siempre, en lo que sentencia, justo, y en lo que le ruegan, alguna vez humano”. (Fray Antonio de Guevara).
“Intolerable vice is in the judge to condescend to everything they ask, but it is also extreme to do nothing of what they beg, because the good judge must always be, in what sentence, fair, and what you pray, ever human. “ (Fray Antonio de Guevara).
No cal un debat sobre les pensions de les persones humanes jubilades. També s’hauria de fer un debat sobre les causes del perquè de les 17 Comunitats autònomes -autònomes?-, 12 reben més del que aporten i de la seva menor productivitat. No crec que a l’Europa que funciona a base de treballar amb democràcia, s’hagin fet o es fagin debats sobre les pensions. És normal en tot país normal i avançat que els jubilats cobrin una pensió digna. O és que els representants del Congrés de Representants i el Senat, no cobren sous i dietes més que suficients i puntuals? Els ciutadans jubilats que han estat els primers treballadors d’aquesta nació de nacions, són ara els últims? Molts d’ells en un país amb tant atur, fan mans i mànigues per poder ajudar a les seves famílies. I el govern central i centralista del Partido Popular amb el suport de Ciutadans, parla, parla i parla de recuperació econòmica? Per a qui?
És normal en tot país normal i avançat que que els jubilats cobrin una pensió digna
Brussel.les alerta de l’alt nivell de desigualtat i pobresa a Espanya, tot i a la recuperació econòmica. Greu injustícia social. Milions i milions d’euros, cada any, de beneficis de les grans empreses. Molt bé. En ascens el nombre de milionaris a Espanya. Molt bé. Més riquesa material, però, serveix aquesta per augmentar les oportunitats i benestar del poble?
I entre elles la nació catalana –l’1 d’Octubre molidos a palos, representants empresonats, exiliats refugiats, inhabilitats, embargats, l’article ‘155’…- aquesta nació que aporta, cada any, la xifra enorme de 16.000 milions d’euros procedents dels impostos dels ciutadans de Catalunya i que no tenen retorn per part del govern central del Partido Popular ni amb serveis ni amb infraestructures. Així, l’acció del govern espanyol dificulta la productivitat i competitivitat de l’economia catalana i de retruc les economies espanyola i europea, que veuen com l’Estat espanyol frena un dels seus principals motors econòmics. Si es frena l’economia es frena l’ocupació i les pensions.
Torpedes de pressió contra l’enteniment, en lloc de diàleg i treball polític
“Los catalanes hacen cosas”, diu Rajoy, però el plec del ‘155’ -ningú comprèn la seva aplicació-, i el tancament de les Delegacions Comercials, Turístiques i Culturals de Catalunya a l’exterior, anirà ofegant progressivamente el progrés social, econòmic, d’infraestructures, recerca i investigació, esperit d’emprenedoria, negocis i de ganes de fer coses dels ciutadans de Catalunya, immemorial nació catalana.
Com es veu cada dia i degut a la substitució del treball polític i d’enteniment per la judicialització de la política, la ruptura entre Catalunya i Espanya és un fet real i progressiu. Des de l’any 2006, per part del Partido Popular, sempre contra Catalunya, siempre contra Catalunya. Recollida de signatures per tots els territoris de les nacions que formen la denominació Espanya, en contra d’una Llei Orgànica de obligado cumplimiento -qui és que no compleix les lleis?,- de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya revisat pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovat pel Congrés dels Diputats, el Senat, ratificat pel rei i pel poble català tal com estableix la Constitució que actualment ha quedat desfasada ja que no serveix per resoldre el problema espanyol amb Catalunya o, s’ha fet servir molt malament. Posteriorment, per part del Partido Popular, portar l’esmentada llei orgànica al Tribunal Constitucional espanyol no renovat. Una llei orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya votat i ratificat pel poble i, quatre anys més tard, durament sentenciat. Sempre contra la Catalunya pagadora; siempre contra la Catalunya pagadora. Sempre articles ‘155’ trets del barret de copa de la gran comèdia espanyola.
Recollida de signatures contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Firmar contra Catalunya, deien!
No cal que facin debats sobre les pensions que cobren o no cobren les persones humanes jubilades. Cal que es preguntin quina ha de ser la preocupació, l’interès, la responsabilitat, les bones maneres, la capacitat de diàleg, treball polític, enteniment per resoldre les aspiracions dels ciutadans i no l’immobilisme com a resposta d’un governant i del seu govern.
No cal que facin debats sobre les pensions que cobren o no cobren les persones humanes jubilades. Cal que, com a representants del poble, es preguntin i reflexionin sobre el fet, entre molts d’altres, de que amb els diners que costa un sol caça Eurofighter -només d’aquesta marca la Força Aèria d’Espanya en disposa 60-, es podrien construir 25 nous col.legis segons explica Servei Civil Internacional.
Es podrien preguntar també els representants, pensar, reflexionar sobre les pensions que cobren els expresidents de les Comunitats Autònomes i els sous que també cobren com a membres del senat. O el cas del diplomàtic espanyol que segons ‘LA INFORMACIÓN’:
Moragas duplica su sueldo: 200.000 euros al año más casa en Manhattan
“Así, hasta ahora y según los últimos datos del Portal de Transparencia, Moragas cobró 119.622 euros en 2016, sin contar los gastos de representación asociados a su cargo. Sus funciones, hasta ahora, eran “facilitar al Presidente del Gobierno la información política y técnica que resulte necesaria para el ejercicio de sus funciones, asesorar al Presidente del Gobierno en aquellos asuntos y materias que éste disponga y conocer las actividades, programas y planes de los distintos Departamentos ministeriales”.
“A partir de ahora, Jorge Moragas percibirá 200.509 euros brutos cada año, al retomar su vida de diplomático, como representante español ante la ONU. Además de un sueldo ad hoc con el nuevo cargo, más alto que lo que se paga en la política nacional, Moragas y su familia podrán acomodarse en la casa que el Estado español tiene en la Gran Manzana adscrita a ese cargo. Eso quiere decir que, además del salario, el Estado correrá con los gastos que dispone el servicio y el mantenimiento de su residencia en todo lo que concierne a su labor como nuevo embajador ante la ONU, un coste que no es pequeño en un lugar como Manhattan, uno de los más caros del mundo para vivir”. No caldria revisar les despeses de les ambaixades?
Join the Leica Akadamie and Master Photographer Tom Grill for a workshop in Aerial Photography. Learn firsthand the techniques necessary to take great photographs of New York City at dusk from a door less helicopter.
És necessària una gran expansió empresarial en lloc d’una expansió funcionarial. Cal fomentar i ajudar l’esperit i força emprenedora. A major nombre d’empreses, més llocs de treball, menys atur i més cotitzacions a la Seguretat Social per garantitzar pensions dignes. Es parla de l’existència de molt frau, que cal combatre per part del govern central i centralista del Partido Popular, frau que malmesa les pensions. De les 17 Comunitats Autònomes, 12 reben més del que aporten i presenten nivells més baixos de productivitat i competitivitat, que no beneficien el sistema de pensions. La eficàcia i responsabilitat d’un govern es mostra i es defensa, ajudant a canviar aquestes situacions. No només, sempre contra la Catalunya pagadora. No solo, siempre contra la Catalunya pagadora. No només el ‘155’. Si no hi ha solució a les demandes plantejades per Catalunya davant el Govern de Rajoy, es tornarà allà mateix. Mediocritat i inestabilitat econòmica i social.
No cal un debat sobre les pensions. És perdre el temps.Actuïn amb eficàcia social, productiva i econòmica, en lloc d’un ‘155’ a Catalunya que ningú del món entén i que empitjora i no soluciona res. Expliquen sobre els autònoms:
La Inspección denuncia un fraude masivo con los “falsos autónomos”
La Seguridad Social sólo tiene registrados 10.000 de los 300.000 autónomos dependientes de un solo cliente y que, en realidad, actúan como asalariados.
La Inspección de Trabajo ha denunciado en el Congreso de los Diputados un “fraude masivo, de diversas modalidades”, a la Seguridad Social, y contra los derechos de los trabajadores, con los “falsos autónomos”. Es decir, son empleados obligados a hacerse autónomos, para que la empresa no pague la Seguridad Social. Son trabajadores que no están en la plantilla de la compañía, pero que operan como asalariados suyos, con una disciplina, horarios, jornadas y cometidos.Expansión
I les persones humanes jubilades, no poden cobrar una pensió digna?
Silicon Valley, Califòrnia, la grandesa de l’educació, l’expansió empresarial i emprenedoria, la investigació…en una nació d’Estats federals lliures que també són Estat i amb les seves pròpies lleis i el Dret a cada Estat
Pel que fa al problema i conflicte espanyol amb Catalunya, immemorial nació catalana, el problema no són les persones humanes independentistes -en molt menor número l’any 2012-,sinó l’actitud i el mal fer dels separadors. Mentre el president Rajoy romani a la Moncloa i governi el Partido Popular i Ciutadans, serà molt difícil trobar una solució justa i apropiada, que ja es va demanar l’any 2006 a la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, ratificat pel poble i, quatre anys més tard, sentenciat.
Temps perdut, diàleg perdut, treball perdut, enteniment perdut, progrés perdut, frustració política, obsessió, mutisme, trencament de dos nacions ben diferents i oposades en una Europa aliena i allunyada. El president Rajoy i la vicepresidenta Sáenz de Santamaria, haurien de començar a valorar la seva dimissió. Les nacions immemorials que formen Espanya, sortirien guanyant.
Donar la cara, explicar les coses, parlar, demanar diàleg, treball polític…per a tothom i lluny molt lluny de la violència
El Deure i la Glòria
De quina manera ocuparem a la nostra mà d’obra a l’atur?
¿Como ocuparemos a nuestra mano de obra en paro?
How will we occupy our workforce unemployed?
(JFK)
<<L’índex d’atur és sempre més alt entre els no qualificats. En la nostra moderna societat fins i tot els graduats en segon ensenyament descobreixen que, avui dia, els seus coneixements són insuficients o inadequats>>. (President John F.Kennedy, Dinar cívic, Chicago (Illinois), 23 de març de 1963).
State Archives of Florida Memory Project
<<A més, l’índex d’atur és sempre més alt entre els no qualificats. En la nostra societat moderna fins i tot els graduats en segona ensenyança descobreixen que, avui dia, els seus coneixements són insuficients o inadequats. Però el Departament de Treball, en les seves inspeccions, mostra que l’índex d’atur obrer és molt més baix entre els que acaben la segona ensenyança que entre aquells que han deixat els seus estudis a mig acabar. Les últimes inspeccions demostren també que els índex d’atur entre els graduats en col.legis superiors és molt més baix que el que es registra entre els graduats en la segona ensenyança. Però, desgraciadament, només un alumne de cada deu acaba els estudis superiors. En resum, per molt difícil que sigui trobar llocs de treball per aquests vint-i-sis milions de nous treballadors que entraran a formar part del mercat laboral en els anys seixanta, més difícil serà encara trobar ocupació pels set milions cinc-cents mil nois i noies que no acabarán els seus estudis de segona ensenyança, incloent a gairebé dos milions i mig que tampoc acabarán els seus estudis de vuitè grau>>. (President John F.Kennedy, Dinar Cívic, Chicago (Illinois), 23 de març de 1963).
<<Prego a vostès que anotin bé aquestes xifres perquè l’atur de la joventut porta com a conseqüència un dels problemes a resoldre més explosius tant social com econòmicament amb que ha d’enfrontar-se aquesta ciutat i aquesta nació. En l’última dècada, per exemple, la detenció de joves va augmentar en un vuitanta -sis per cent. ¿Quina serà la xifra de la pròxima dècada, quant l’augment net de joves treballadors potencials en el mercat laboral ascendeixi quinze vegades més ràpidament que en els anys cinquanta?(President John F.Kennedy, Dinar Cívic, Chicago (Illinois), 23 de març de 1963).
———————————————————————–
El discurs, les frases
What has been Catalonia?
———————————————————————–
La música
Catalunya, nació de Pau, acollidora, solidària, esforç i treball, demana solidaritat amb els seus representants polítics pares de familia, honestos, honrats, pacífics, elegits pel poble, tancats actualment en presons espanyoles allunyades, i que sempre han demanat el diàleg i el treball polític. Solidaritat, també, amb els seus exiliats i refugiats polítics i pel seu Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont.
Catalonia, nation of Peace, homely, solidarity, effort and work, asks for solidarity with its parents, honest and peaceful political representatives elected by the people, currently closed in distant Spanish prisons and who have always asked for the dialogue and the political work Solidarity, too, with his exiled and refugee politicians and for his Honorable President of the Generalitat of Catalonia, Carles Puigdemont, immemorial Catalan nation.
Allà on existeixen una gran i venerada llibertat, democràcia, justícia social i igualtat d’oportunitats, pel desenvolupament ple de les persones humanes i de la Família de l’Home, existeixen, també, els qui reben cops, cops, i més cops per defensar-les fins a les últimes conseqüències. Sense llibertat només hi ha lloc per la mediocritat, el patiment i la foscor (EFC)
.jpg?resize=550%2C361)
.jpg?resize=223%2C285)
