Per tot el que es mou, pels sentiments de milions d’éssers humans que conviuen i formen la immemorial nació catalana, l’anunciat judici de Madrid recaurà sobre, no només dels que estan convençuts de que no pertoca aquest judici, sinó, a més, sobre milions d’ancians, dones, homes, joves, nens, que senten com la seva pàtria, la seva terra, el seu país no és tractat com hauria de merèixer i correspondre.
Treball polític, no judicial
I no pertocaria aquest judici perquè, milions de persones que estimen la llibertat i la democràcia, creuen fermament que el conflicte i problema espanyol amb Catalunya, l’ha de resoldre, l’havia d’haver resolt el treball, l’esforç i l’enteniment polític. No només per Catalunya, sinó també pel prestigi de les nacions que formen la denominació Espanya; pel prestigi del treball polític expressat en el Congrés de Diputats, la Generalitat, el Parlament de Catalunya i en el govern, en aquest cas, del senyor Rajoy (Partido Popular).
Instar a signar, desastre d’envergadura
Però no va ser així. No ha estat així. El gran error polític, el desastre majúscul -Espanya és un país de desastres d’envergadura-, de la recollida de signatures per part del Partido Popular i per tots els territoris de les nacions que formen Espanya, contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Estatut revisat pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovat pel Parlament, el Congrés dels Diputats, el Senat, ratificat pel rei i pels ciutadans de Catalunya en un referèndum. Per la seva actitud separadora i de menyspreu cap a Catalunya i a l’autonomisme constitucional, el Partido Popular es va cobrir de glòria. Per la seva desproporcionada ambició electoral, va utilitzar Catalunya i la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia, com a arma electoral. Aquí va néixer el conflicte amb la nació catalana, i que encara perdura. Conflicte que porta cap a la inestabilitat política, social, econòmica… que afecta malament al creixement econòmic, social, menys ocupació, sistema de pensions…
Al Tribunal Constitucional, error polític de gran calibre
El Partido Popular es va voler cobrir de glòria, també, portant la Llei Orgànica de obligado cumplimiento al Tribunal Constitucional espanyol no renovat. Pendent de renovació. Utilitzar Catalunya i el seu Estatut d’Autonomia com a arma electoral. Ara, amb el plec del 155 encara ho fan, deixant la Constitució no apta per solucionar el conflicte i problema espanyol amb Catalunya. Segueix la inestabilitat social, política i econòmica. Espanya, nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades, no té res a veure amb la manera com funciona Europa.
1.500.000 ciutadans de Catalunya surten als carrers, el 10-J, per mostrar la seva indignació per la sentència. Cap violència
Quatre anys, 2006-2010, per emetre la pitjor de les sentències emeses contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, amparat per una Llei Orgànica de obligado cumplimiento. Resposta unànime i multitudinària, 1.500.000 ciutadans de Catalunya surten als carrers per mostrar la seva indignació per la sentència contra l’Estatut legal, aprovat i ratificat pel poble. L’augment de l’independentisme es fa notar. Creix com una bola de neu. La nefasta política dels separadors, aviva l’independentisme i el malestar polític i social augmenta. Catalunya continua sent utilitzada com a arma electoral. La roïndat de la mala política i el vici del poder. Presos polítics empresonats a la presó provisional des de fa més d’un any i exiliats polítics catalans. Moltíssims ciutadans de les nacions d’Espanya i els tribunals europeus, no han vist, no veuen en aquests presos polítics catalans i exiliats polítics, cap de les horribles acusacions que a Espanya se’ls atribueix.
(En el proper ‘post’, intervencionisme constant contra l’autonomia de la nació catalana. Mai han pogut suportar les autonomies. Sempre contra Catalunya).
——————————————————–
EL DEURE I LA GLÒRIA
ELS GRANGERSILA VIDA ALESGRANGES
THE FARMERS AND LIFE IN THE FARMS
<<I elsbeneficisdel nostreprogrésagrícolaencara necessitentraduir-se enuna millorad’ingressosper a lesfamíliescamperoles,apreusmésbaixos per alsconsumidorsd’alimentsifibres,enuna exportaciómajori a reduirles despesesdelsprogramesd’ajuda alspreus>>.(President JohnF. Kennedy,Missatgeespecial alCongrés,Washington,D.C., 31 de generde 1963).
<< And the benefits of our agricultural progress still need to translate into an income improvement for rural families, lower prices for food and fiber consumers, a greater export and to reduce the expenses of the aid programsprices >>.(President John F. Kennedy, Special Message to Congress, Washington, D.C., January 31, 1963).
<< Uno de los principales factores que han estado en todo momento en nuestra mente para el futuro económico de nuestra nación es el manejo adecuado y el empleo de nuestras fuentes de alimentos y fibras. Tanto la necesidad fiscal como el sentido común. Nuestra capacidad de producción todavía excede el aumento de la demanda doméstica y extranjera en lo que se refiere a los alimentos y las fibras. Nuestra abundancia debe ser controlada de tal forma que llegue a un equilibrio mejorando el abastecimiento y la demanda. Y los beneficios de nuestro progreso agrícola todavía se traducen en una mejora de los ingresos de las familias campesinas, en los precios más bajos en los beneficios de los alimentos y las fibras, en los resultados de los programas de ayuda a los precios> >. (Presidente John F. Kennedy, Mensaje especial al Congreso, Washington, D.C., 31 de enero de 1963).
<< One of the main factors that must be at all times in our mind to shape the economic future of our nation is the proper management and use of our food sources and fibers. Both the fiscal need and the economic common sense require that we advance far beyond what has been achieved in the last two years. Our production capacity still exceeds the increase in domestic and foreign demand in terms of food and fiber. Our abundance must be controlled in such a way that supply and demand are better balanced. And the benefits of our agricultural progress still need to translate into improved incomes for peasant families, lower prices for food and fiber consumers, greater export and reduced costs of price support programs> > (President John F. Kennedy, Special Message to Congress, Washington, D.C., January 31, 1963).
<<No obstant això, els dos últimsanys hanestattestimonisde substanciosesmilloresen elsingressosagrícoles,d’unadisminucióen elsdipòsitsgovernamentals deproductesagrícoles,id’unareduccióde costos per alcontribuentque transporta elsexcedentsagrícolessenseaugmentar lescàrregues delconsumidor>>.(President JohnF.Kennedy,Missatgeespecial alCongrés,Washington,D.C., 31 de generde 1963).
<< However, the last two years have witnessed substantial improvements in agricultural incomes, a decrease in government deposits of agricultural products, and a reduction in costs for the taxpayer that transports the agricultural surpluses without increasing theconsumer >>(President John F. Kennedy, Special Message to Congress, Washington, D.C., January 31, 1963).
—————————————————————————-
LA FRASE
“Els miserables ho seran per sempre. Ells, els seus editors, els seus finançadors, els amics del rei … tot es coneixerà”
“Los miserables lo serán para siempre. Ellos, sus editores, sus financiadores, los amigos del rei…todo se sabrá”
“The miserable will be forever. They, their publishers, their financiers, the friends of the king … everything will be known”
(Carles Puigdemont, MOLT HONORABLE PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA A L’EXILI)
Carles Puigdemont, VERY HONORABLE PRESIDENT OF THE GENERALITAT OF CATALONIA TO EXILE
El número de soldados estadounidenses muertos en Iraq excede al de muertos en Vietnam Según el Departamento de Asuntos para los Veteranos, en Iraq han caído 73.000 soldados estadounidenses
Gary Vey Viewzone Magazine (www.viewzone.com) 16 de junio de 2011
Traducción Paloma Valverde para IraqSolidaridad.wordpress
Sense cap argument polític i deixant malmesa la democràcia i els drets humans, no saben fer res més que exigir l’engalzament del repressor 155. Un abús de poder contra la pròpia Constitució. Un plec contra l’autonomia de Catalunya; un plec contra l’autonomisme. Els que ho demanen una vegada i una altra, no poden suportar l’Estat de les autonomies. Tot i ser encotillades, mai l’han pogut suportar. La nació catalana és una autonomia encotillada, reprimida i amb espoli fiscal i si diuen que no és així, ho demostrin mitjançant el treball polític i no amb la repressió del 155. Plec que s’hauria d’aplicar als quals ho demanen, els separadors.
Negar treball i diàleg
Un plec que posa de manifest el fracàs de la Constitució espanyola i l’emmarca dins del quadre dels objectes inamovibles plens de polç. Un precipici cap al buit, en lloc d’un pont cap a l’enteniment. Un precipici cap al buit, en lloc de la resposta democràtica i assenyada a la demanda de diàleg positiu per part de la Generalitat de Catalunya i que ja va plantejar durant els sis anys de govern del Partido Popular del senyor Rajoy. Una apel.lació inútil a un treball d’intel.ligència política, el qual immobilisme ha portat a la situació actual de gran desgràcia, pròpia de la foscor i solitut històrica d’Espanya nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades.
El plec del 155 com a arma i propaganda per aconseguir vots i no solucionar res
Els representants Casado (Partido Popular) i Rivera (Ciudadanos), demanen i demanen el 155 perquè menyspreen la política i l’autonomia com a eines de progrés amb llibertat i democràcia. La seva recepta és l’immobilisme i mediocritat de l’Estat centralista. Res més nociu pel progrés d’una nació de nacions que formen Espanya. Demanen i demanen el repressor 155 com a arma electoral per obtenir més vots de molts ciutadans d’Espanya que, pèssimament informats, es creuen tot el que diuen contra Catalunya i els catalans. Com que els d’una cantonada ho demanen, demanem-ho nosaltres també no fos que perdessin l’arma electoral per veure qui oprimeix més Catalunya. Ja ho va dir la presidenta andalusa Susana Díaz, quan va culpar del seu mal resultat electoral per no haver explotat més el filó de tots contra Catalunya. Quina mala pràctica política! Espanya, és europea?
Solidaritat, menys per Catalunya
Exigeixen solidaritat, però, que quan Catalunya la necessita tothom practica oídos sordos i el con la puerta en las narices. Sense solidaritat davant la demanda d’un sistema just de finançament que Catalunya necessita. No l’espoli fiscal. Sense solidaritat per les grans persones i pares de família, innocents i pacífics presos polítics catalans, empresonats en presó provisional des de fa més d’un any, i els exiliats polítics que Europa ha acollit. La Justícia europea no ha vist cap de les horribles acusacions que a Espanya s’atribueixen als innocents, honrats i honestos exiliats polítics catalans. El mateix es pot dir dels empresonats des de fa més d’un any, amb caràcter provisional.
Drets Humans, Human Rights
Els Tribunals de Defensa dels Drets Humans, hauran de jutjar aquesta situació insòlita en una nació de nacions que es diu democràtica i pertànyer a Europa. Perquè si del que es tracta, com veiem en aquest empresonament provisional de més d’un any, és la venjança, l’escarment i la crueltat, la independència de la nació catalana és cada vegada més a prop. I, el tant i tant demanat plec del 155, per part dels representants Casado (Partido Popular) i Rivera (Ciudadanos), fa la sensació de desprendre odi contra Catalunya, immemorial nació catalana. La veritable i gran política com a servei al poble, és una altra cosa.
El treball iprogrés de Catalunya,immemorialnació catalana,malmèsper lesdictadures,autoritarismesidiscursosapocalípticsa l’Estat espanyol
—————————————————————————–
EL DEURE I LA GLÒRIA
LA FAMÍLIA DE L’HOME
<<Aquest Congrésja hareduït elpressupostd’ajudad’aquest anyen sis-centsmilionsde dòlarsper sota de laquantitatrecomanadaper laComissióClay.És queaquestanació estàdeclarantobertament queno es pot permetregastarsis-centsmilionsde dòlarsmésper ajudar lesnacionsnecessitades delmóna ser mésforts,méslliuresimésindependents…,quantitatinferior a la despesaanual d’aquestpaísen barres decarmí,crema per lacara igomade mastegar?És queestemdeclarantsolemnement quenopodemajudaradicinueveveïns necessitatsa AmèricaLlatinaifertantper ellscomel bloc comunistaestàfentper Cuba?>>(President JohnF. Kennedy, ConsellProtestantde la Ciutat deNova York, Nova York, 8 de novembre de 1963).
<< This Congress has already reduced this year’s aid budget by six hundred million dollars below the amount recommended by the Clay Commission.Is this nation openly declaring that it can not afford to spend six hundred million dollars more to help the needy nations of the world to be stronger, freer and more independent … less than this country’s annual spending on barscarmine, face cream and chewing gum?Are we declaring solemnly that we can not help the needy neighbors in Latin America and do as much for them as the communist bloc is doing for Cuba? >> (President John F. Kennedy, Protestant Council of the City of New York).
<<Ambtotaseguretat, elsnord-americans delsanysseixantapodencomportar-setanbé omillor queels delsanyscinquanta.Ambtotaseguretat noanem allançarper la bordatotes les nostresesperancesimitjansd’aconseguirun pacíficprogrésdavant unesclatd’irritacióifrustració.No desitjoque es digui denosaltres el queT.S.Eliotva dird’altresfaalgunsanys:<<Aquesteserengentsdecents.El seu únicmonument:la carreteraasfaltadai milpilotes degolfperdudes>>.Crec quepodemarribar a alguna cosamés que això>>.(President JohnF. Kennedy, ConsellProtestantde la Ciutat deNovaYork, NovaYork8 de novembrede1963).
<< Surely, the Americans of the sixties can behave as well or better than those of the fifties.We are certainly not going to throw away all our hopes and means of achieving peaceful progress in the face of an outburst of irritation and frustration.I do not want it to be said of us what T.S.Eliot said of others a few years ago: << These were decent people.Its only monument: the asphalted road and a thousand lost golf balls >>.I think we can reach something more than that >>.(President John F. Kennedy, Protestant Council of the City of New York, New York, November 8, 1963).
<<Amicsnord-americans,espero que ensdeixaremguiarpels nostresinteressos.Esperoreconeguemque la lluitade cap maneraha acabat;que ésessencialque no solamentcontinuemamb el nostreesforç,sinó quetambéperseverem;que no solamentaguantem, citantparaulesdel senyorFaulkner,sinó quetambéprevalem.En resum,ésessencialque delsllavisdelsEstatsUnitssorgeixila paraula quearribi a tots elsinteressats en ella, a tots elsinteressats enel futur de laFamíliade l’Home,ique asseguri quenosaltresno estemcansatsde fer el bé.Iconfio,simantenimla pau,en quèen el moment oportúrecolliremuna bona collitarepresentada a laclassede món queesmereixtotala Humanitat>>.(President JohnF. Kennedy, ConsellProtestantde la Ciutat deNovaYork, NovaYork8 de novembrede1963).
<< North American friends, I hope we will be guided by our interests.I hope we recognize that the struggle is by no means over;that it is essential that we not only continue with our effort, but also persevere;that we not only endure, quoting Mr. Faulkner’s words, but that we also prevail.In short, it is essential that from the lips of the United States the word comes to all who are interested in it, to all those interested in the future of the Family of Man, and who assures us that we are not tired of doing good.And I trust, if we maintain peace, that in due time we will collect a good harvest represented in the kind of world that all Humanity deserves >>.(President John F. Kennedy, Protestant Council of the City of New York, New York, November 8, 1963).
<<Tenir a la presó líders de la societat civil per fer ús del seu dret a la manifestació i llibertat d’expressió és un intent de criminalitzar la mobilització pacífica popular, i no es pot permetre perquè hipoteca aquest dret i el dret de protesta a les generacions futures>>.
<< No crec que els nostres adversaris estan cansats; i no puc creure que els Estats Units d’Amèrica, l’any 1963, estiguin cansats. >> (President John F. Kennedy, Consell Protestant de la Ciutat de Nova York, Nova York 8 de novembrede 1963).
<< I do not think our adversaries are tired; and I can not believe that the United States of America, in the year 1963, is tired. >> (President John F. Kennedy, Protestant Council of the City of New York, New York, November 8, 1963).
<< Només el conflicte coreà, deixant a part als milers de nord-americans que van perdre les seves vides, va costar quatre vegades més la quantitat a què pot ascendir el nostre pressupost d’aquest any dedicat a l’ajuda exterior. Però l’ajuda a l’estranger no només redunda en benefici dels interessos econòmics nord-americans. Perquè l’abisme entre pobres i rics que divideix la Família de l’Home també és una invitació a la presència dels agitadors professionals, a la subversió i a l’agressió. Anima les ambicions d’aquells que desitgen dominar el món;ambicions que amenacen la pau i la llibertat detots nosaltres >>. (President JohnF. Kennedy, Consell Protestant de la Ciutat de Nova York, Nova York 8 de novembre de 1963).
<< Only the Korean conflict, leaving aside the thousands of Americans who lost their lives, cost four times more the amount that this year’s budget dedicated to foreign aid can raise. But foreign aid does not only benefit American economic interests. Because the gap between rich and poor that divides the Family of Man is also an invitation to the presence of professional agitators, to subversion and aggression. It animates the ambitions of those who wish to dominate the world;ambitions that threaten peace and the freedom of all of us >>. (President John F. Kennedy, Protestant Council of the City of New York, New York, November 8, 1963).
<< Mai he tingut cap dubte -va manifestar recentment el president Eisenhower-, quant a la necessitat d’un programa d’ajuda militar i econòmica a l’estranger per evitar que les nacions lliures siguin atropellades pels comunistes. La cosa és ben simple >>. (President John F. Kennedy, Consell Protestant de la Ciutat de NovaYork, Nova York 8 de novembre de 1963).
“I have never had the slightest doubt,” President Eisenhower recently said, “as to the need for a program of military and economic aid abroad to prevent free nations from being run over by the Communists. The thing is simple >>. (President John F. Kennedy, Protestant Council of the City of New York, New York, November 8, 1963).
<<Alguns diuen que estan cansats de la seva tasca. Estem cansats dels problemes mundials i dels seus complexitats. Estem cansats d’escoltar aquells que reben la nostra ajuda i no estan d’acord amb nosaltres. Però, estem cansats de viure en un món lliure? O potser esperem que aquest món que ens desagrada esdevingui en vint-i-quatre hores en una nació com els Estats Units? Anem a aturar-nos simplement perquè no hem aconseguit un èxit complet? (President Jonh F. Kennedy, Consell Protestant de la Ciutat de Nova York, Nova York 8 de novembrede 1963).
<< Some say they are tired of their homework. We are tired of the global problems and their complexities. We are tired of listening to those who receive our help and do not agree with us. But are we tired of living in a free world? Or maybe we hope that the world we dislike becomes twenty-four hours in a nation like the United States? Are we going to stop simply because we have not achieved complete success? (President John F. Kennedy, Protestant Council of the City of New York, New York, November 8, 1963).
Cecil Stoughton. White House Photographs. John F. Kennedy Presidential Library and Museum, Boston
Pau, Paz, Bakea, Peace, Frieden, Fred, la Paix, Pace,平和,
Pacem, Vrede, शांति, Kedamaian, Sìth, мир, barış, 和
平, Мир…
——————————————————————
La frase
Al seu torn, Laura Masvidal, la parella de l’exconseller Quim Forn, va llegir una altra carta on l’exconseller d’Interior assevera que els presos aniran al judici amb la “cara ben alta”. Forn també hi demana “esperança” a la ciutadania: “El nostre sacrifici no haurà estat en va”.
Conseller d’Interior de la Generalitat de Catalunya des de 14 juliol 2017 al 28 d’octubre de 2017. Empresonat polític ‘sine die’, presó provisional des de fa 1 any.
Tant el representant Quim Forn, com els seus companys representants elegits pel poble, van realitzar actuacions polítiques i de treball, pacífiques, sense violència per tal d’aconseguir el que és lo més normal als països democràtics europeus, és a dir, dialogar amb el Govern central i centralista de Madrid. Dialogar i acordar unes sessions de treball per tal d’aconseguir avançar en unes demandes per millorar l’autonomia de Catalunya i sortir de l’ofec econòmic i social degut al mal i pèssim finançament que rep Catalunya, immemorial nació catalana. Les protestes dels ciutadans de Catalunya, eren i són cada vegada més grans. Les més grans d’Europa. Es tot el que demanaven els representants polítics catalans empresonats ‘sine die’ i els exiliats polítics. Sis anys de demandes. Sis anys de portes tancades i oïdes sordes per part del senyor Rajoy i del seu govern del Partido Popular amb el suport de Ciutadans (Ciudadanos). El Partido Popular que l’any 2006 va instar a la recollida de signatures pels territoris de les nacions que formen Espanya, contra la Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya ratificat pel poble. El Partido Popular que va portar aquesta Llei Orgànica de obligado cumplimiento, al Tribunal Constitucional espanyol no renovat. El Partido Popular que va menysprear i minvar l’autonomia de Catalunya, portant al Tribunal Constitucional -sempre el TC i no al diàleg ni solucions polítiques- més de 30 lleis socials, la majoria demandades pels ciutadans i aprovades pel Parlament de Catalunya. Immobilisme i intervencionisme constant per part de Rajoy i del seu govern. Indignació creixent dels ciutadans i del govern de Catalunya. Augment enorme de l’independentisme. Referèndum pacífic i sense violència -mai els ciutadans de Catalunya l’han utilitzada. Es deixa sense efecte el resultat del referèndum, s’insta, per part del govern de Rajoy, a la sortida d’empreses, càrregues policials, el repressor i vuitcentista 155, empresonaments ‘sine die’. Més d’un ay amb presó provisional a presos polítics elegits pel poble, exiliats polítics elegits pel poble entre ells el Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont. Presos i exiliats polítics amb acusacions exorbitants i incomprensibles -cap aixecament armat-, que cap nació i Justícia europea accepta. Lliures a Europa, empresonats a Espanya. Europa cada vegada més llunyana. Espanya, és Europa? Espanya, és europea?
Això sí. Catalunya paga i calla. Diàleg i treball per solucionar el conflicte i problema espanyol amb Catalunya, no. Diners de Catalunya, sí. Els ciutadans de la nació catalana aporten en impostos, cada any, 16 mil milions d’euros -un 8,5% del PIB català-, que no tenen retorn per part del govern central i centralista de Madrid. Aquest escreix, que Catalunya envia a Espanya cada any i que no retorna ni en forma de serveis ni d’infraestructures, és d’una gran magnitud ja que equival aproximadament al 50% del pressupost de la Generalitat, i és un import equivalent al que destina a salut, ensenyament, benestar social, habitatge, cultura i seguretat. La Catalunya que més aporta és la que menys rep. Un sistema de finançament injust i nefast. A Madrid, ja ho saben. Però callen i ho consenteixen. Mentre, 12 de les 17 comunitats autònomes -autònomes?- reben més del que aporten. Las cuentas del Gran Capitán.
Moncho,un home bo,gran cantantdel poble i que, mésenllàde les estrelles,seguiremsentintla seva veui les seves cançons de bolero
—————————————————————–
UN TÍTOL PER DESCOBRIR
Estimar els llibres, estimar la lectura
“Estimar la lectura és baratar hores de tedi per hores d’inefable i deliciosa companyia” (President John F. Kennedy).
“Amar la lectura es trocar horas de hastío por horas de inefable y deliciosa compañía” (President John F.Kennedy).
“To love reading is to exchange hours of boredom for hours of ineffable and delicious company” (President John F. Kennedy).
Es tracta del repte d’endevinar el nom de l’autor i el títol del llibre al qual pertany el text que es reinscriu a continuació. (Anotar en apartat de comentaris).
Se trata del reto de adivinar el nombre del autor y el título del libro al cual pertenece el texto que se reinscribe a continuación. (Anotar en apartado de comentarios).
It is the challenge of guessing the name of the author and the title of the book to which the text that is rewritten then belongs. (Write in comments section).
Unes pistes
Some tracks
Publicat l’11 de març de 1818, l’autora és anglesa i el seu nom Mary. L’autora i el seu marit, tenien amistat amb Lord Byron. L’obra té com a subtítol ‘El modern Prometeu’.
Publicado el 11 de marzo de 1818, la autora es inglesa y su nombre Mary. La autora y su marido, tenian amistad con Lord Byron. La obra tenia como subtítulo ‘El moderno Prometeo’.
Published on March 11, 1818, the author is English and her name is Mary. The author and her husband were friends with Lord Byron. The work had as subtitle ‘The modern Prometheus’.
<< Vaig seguir endavant amb el meu viatge a través de les muntanyes de gel de l’oceà. Immenses i escarpades muntanyes de gel sovint em tallaven el pas; i, altres vegades, sentia els trons de la mar congelat, que amenaçaven destruir-me. Però ara, quan semblava que el tenia gairebé agafat, les meves esperances de cop i volta es van extingir, i vaig perdre tot rastre d’ell més completament que mai abans. El vent es va aixecar; el mar rugir; i, com amb una sacsejada poderosa d’un terratrèmol, la terra es va enfonsar i es va tallar amb un so enorme i aclaparadora.En uns minuts un mar tumultuós va arrasar entre el meu enemic i jo, i em vaig quedar a la deriva sobre un tros aïllat de gel. D’aquesta manera van passar moltes hores espantoses quan vaig veure el seu navili. Vaig romandre postrat diversos mesos, mentre el vaixell estava bloquejat pel gel. Els crits dels mariners em van despertar. Cridaven perquè aviat tornarien a Anglaterra >>.
<<Seguí adelante con mi viaje a través de las montañas de hielo del océano. Inmensas y escarpadas montañas de hielo a menudo me cortaban el paso; y, otras veces, oía los truenos del mar congelado, que amenazaban destruirme. Pero ahora, cuando parecía que lo tenía casi agarrado, mis esperanzas de repente se extinguieron, y perdí todo rastro de él más completamente que nunca antes. El viento se levantó; el mar rugió; y, como con una sacudida poderosa de un terremoto, la tierra se hendió y se rajó con un sonido enorme y aplastante. En unos minutos un mar tumultuoso arrasó entre mi enemigo y yo, y me quedé a la deriva sobre un pedazo aislado de hielo. De esta manera pasaron muchas horas espantosas cuando vi su navío. Permanecí postrado varios meses, mientras el barco estaba bloqueado por el hielo. Los gritos de los marineros me despertaron. Gritaban porque pronto volverían a Inglaterra>>.
<< I continued with my trip through the ice mountains of the ocean. Immense and rugged mountains of ice often blocked my way; and, at other times, I heard the thunder of the frozen sea, which threatened to destroy me. But now, when it seemed I had him almost caught, my hopes suddenly died down, and I lost all traces of him more completely than ever before. The wind rose; the sea roared; and, as with a powerful earthquake shake, the earth split and cracked with a huge and crushing sound. In a few minutes a tumultuous sea swept between my enemy and me, and I was adrift on an isolated piece of ice. In this way many horrible hours passed when I saw his ship. I remained prostrate for several months, while the ship was blocked by ice. The shouts of the sailors woke me up. They shouted because soon they would return to England >>.
gràcies
Thank you
——————————————————————
ART*******SET
A mesura que el debat continua, un oficial de l’Pentàgon, el coronel del Cos de Marines Martin ‘Jiggs’ Casey, s’adona de l’existència d’una conspiració encapçalada pel carismàtic general de la Força Aèria James Mattoon Scott de l’Estat Major Conjunt ( JCS). A més descobreix un impactant secret: Scoot i els seus companys del JCS, juntament amb els seus aliats al Congrés dels Estats Units, encapçalada pel senador Prentice i la influència dels mitjans de comunicació manejats per Harold McPherson, estan planejant dur a terme un cop d’estat per enderrocar el president Lyman i el seu gabinet d’aquí a set dies, durant un exercici de defensa. En un procediment conegut com ECOMCON (un pla d’emergència de control de comunicacions), les infraestructures de telèfon, ràdio i televisió de tot el país van a ser capturades per una unitat secreta de l’exèrcit creada per Scoot amb seu a prop de Fort Bliss, Texas . Des de la seva seu en un gran refugi subterrani nuclear anomenat ‘Muntanya Trueno’ (basada en l’existència real d’una instal·lació del govern dels EUA, en Berryville, Virginia), el general utilitzarà el poder dels mitjans de comunicació i els militars per evitar l’aplicació del tractat i convertir-se en president. (Wikipedia).
A les recents eleccions autonòmiques d’Andalusia, s’ha parlat molt de Catalunya. Més que parlat, menyspreat. Contra la nació catalana que pateix grans líders polítics insultats i empresonats ‘sine die’, des de fa més d’un any en presó diuen provisional, tot si val. La mala educació. La mala política. La crueltat.Contra la nació catalana, amb el president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, i altres grans representants polítics exiliats, excel.lents persones, tot si val. Catalunya paga i calla.
Doncs mirin, tant de pagar, pagar i pagar -16 mil milions d’Euros cada any, un 8% del PIB català i que no tenen retorn- els seus ciutadans demanen que siguin recaptats i redistribuïts per Catalunya. Hi ho demanen en contínues manifestacions com les dels professionals de la sanitat i educació públiques, entre d’altres. Manifestacions pacífiques que no són com les de París. Hi ho van demanar els presos pacífics i exiliats polítics catalans davant d’un finançament pèssim i injust. Aquesta és la qüestió, els diners. L’espoli fiscal. A major malestar social, major independentisme.
A les altres nacions d’Espanya, silenci total. Un gran finançament a la seva mida. Hi ha 12 comunitats autònomes -autònomes?- de les 17 existents, que reben més del que aporten. Baixa productivitat. Per què? A les recents eleccions de la nació andalusa, no es va parlar d’això? Sembla que els representants Casado i Rivera -sense cap més argument-, només discursejaven sobre Catalunya, immemorial nació catalana i del Molt Honorable President Carles Puigdemont, exiliat.
No falta expansió empresarial a Andalusia? I dels latifundis, jornalers i atur agrícola, no en parlen aquests representants polítics? De la baixa productivitat, del 34,23% d’atur, un de cada tres andalusos majors de 16 anys que vol treballar, no pot fer. No en parlen d’això? De la reindustrialització que no arriba, tampoc en parlen aquests representants polítics? Què no cobren puntualment cada mes uns sous i dietes considerables? No, no, no, no saben parlar de res més que no sigui contra Catalunya. Mala educació. Mala política. La crueltat.
Més de160.000personessignenen suport a lavagade fam dels dos dels 10presos políticscatalans,SàncheziTurull, tancatsa la presó provisionaldes de famésd’un any.
Más de 160.000 personas firman en apoyo a la huelga de hambre de los dos, de los 10 presos políticos catalanes, Sànchez y Turull, en prisión provisional encerrados desde hace más de un año
More than 160,000 people sign in support of the hunger strike of the two of the 10 Catalan political prisoners, Sànchez and Turull, who have been provisional imprisoned for more than a year.
———————————————————-
EL DEURE I LA GLÒRIA
La Família de l’Home
<<Fa dosanys, la meva donaijovam visitarBogotà, Colòmbia, on unvastprojectede construcciód’habitatgesa càrrecde l’Aliançaper al Progrésestava en marxa.A principisd’aquest anyvaig rebreuna carta delprimerresidentd’aquestes novesmildos-cents habitatges.<<Ara-deia-tenimdignitatillibertat>>.(President JohnF. Kennedy, ConsellProtestantde la Ciutat deNovaYork, NovaYork8 de novembrede1963).
<< Almost two years ago, my wife and I visited Bogotá, Colombia, where a vast housing construction project by the Alliance for Progress was underway.Earlier this year I received a letter from the first resident of these new one thousand two hundred homes.<< Now, he said, we have dignity and freedom >>.(President John F. Kennedy, Protestant Council of the City of New York, New York, November 8, 1963).
CORNELL CAPA
<< Però sí dic que és un instrument essencial en la creació d’un món millor i més pacífic. Asseguro que ha substituït la debilitat per la força en molts punts del globus; estimulant a les nacions a lluitar per ser capaços de caminar soles … I per a aquells que asseguren que ha estat un fracàs, no estaria de més que mesuressin acuradament nostre èxit davant la recuperació econòmica de catorze nacions d’Europa occidental, de Japó, de Espanya, del Líban, on la nostra ajuda econòmica, després d’haver acabat la seva finalitat, ha cessat; per la negativa total, excepte un sol cas, de cinquanta membres de les Nacions Unides que van rebutjar seguir les rutes del comunisme; per la reducció de la malària a l’Índia, per exemple, des de 75 milions de casos a 2.000, i per les 18.000 escoles i els quatre milions de llibres de text que porten l’ensenyament a la Amèrica Llatina sota els nous auspicis de l’Aliança per al Progrés >>. (President John F. Kennedy, Consell Protestant de la Ciutat de Nova York, Nova York 8 de novembre de 1963).
<< But I do say that it is an essential instrument in the creation of a better and more peaceful world. I assure that it has replaced weakness by force in many parts of the globe; stimulating nations to fight to be able to walk alone … And for those who claim that it has been a failure, it would not hurt to carefully measure our success in the economic recovery of fourteen nations in Western Europe, Japan, Spain, of Lebanon, where our economic aid, having finished its purpose, has ceased; for the total refusal, except for a single case, of fifty United Nations members who refused to follow the routes of communism; for the reduction of malaria in India, for example, from 75 million cases to 2,000, and for the 18,000 schools and the four million textbooks that take education to Latin America under the new auspices of the Alliance for Progress >>. (President John F. Kennedy, Protestant Council of the City of New York, New York).
<<Dignitatillibertat:aquestesparaulessón elfonament,comho han estatdes de l’any1947,del programa de seguretatmútua.Doncsla dignitatila llibertatde tots els homeslliures,d’un móndiversonla balançadel poders’inclinaevidentmenta favor de lesnacionslliures,ésessencial a laseguretatdelsEstatsUnits.Iafeblirinegaraquest programa,confondre iconfiar la sevaflexibilitatambrígidesrestriccionsiexclusions,no solamentperjudicaràla nostraeconomia:posarà enperillla nostra seguretat.Esmalgastaranles nostresinversionsi, sobretot,esincompliranles nostresobligacionsambels nostresgermans delmónsencer;obligacions queemanende la nostrariquesai de la nostraforça, de la nostradevocióper la llibertatide la nostraassociacióa la Famíliade l’Home>>.(PresidentJohnF. Kennedy, ConsellProtestantde la Ciutat deNovaYork, NovaYork8 de novembrede1963).
<< Dignity and freedom: these words are the foundation, as they have been since 1947, of the mutual security program.For the dignity and freedom of all free men, of a diverse world where the balance of power evidently inclines in favor of free nations, is essential to the security of the United States.And weakening and flooding this program, confusing and entrusting its flexibility with rigid restrictions and exclusions, will not only harm our economy: it will endanger our security.Our investments will be wasted and, above all, our obligations to our brothers and sisters worldwide will be violated;obligations that emanate from our wealth and our strength, from our devotion to freedom and our association to the Family of Man >>.(President John F. Kennedy, Protestant Council of the City of New York, New York, November 8, 1963).
——————————————————————
Més enllà d’un món impredictible, l’escalfament augmenta
El Sol, està classificat com nana groga, és a dir, a mig camí entre les estrelles majors i menors, i entre les blanc-blaus més calents i les vermelles més fredes. Per exemple, Rigel és de 25.000 a 50.000 vegades més lluminosa, i la freda Antares, supergegant vermella, és de 27 milions de vegades més gran.Les reaccions químiques que permeten al Sol seguir brillant suposen cada segon una pèrdua de massa de quatre milions de tones. Però, donat el seu enorme volum, no es preveu que pugui erigir-se en gegant vermella, almenys fins d’aquí a 8.000 milions d’anys. Quan això passi, es produirà una terrible expulsió de calor, i a la Terra, si encara existeix, no podrà seguir la vida tal com avui la coneixem. Tot i que els habitants terrestres d’aquest moment aconseguissin protegir-se de la calor, els seus descendents haurien enfrontar-se al fred extrem que provocarà la transformació del Sol en una nana blanca. El gran desastre, però, s’està avançant a marxes forçades.
<<L’Estat s’organitza territorialment en municipis, províncies i comunitats autònomes que es constitueixin.Totes aquestes entitats gaudeixen de autonomia per a la gestió dels seus respectius interessos>>.
Article 137 de la Constitució espanyola de 1978
<<La facultat de governar-se per les pròpies Lleis>>
Autonomia, en termes generals, és la condició, l’estat o la capacitat d’autogovern o de cert grau d’independència. Alguns sinònims d’autonomia serien sobirania, autogovern, independència, emancipació i potestat. Mentre que antònims són dependència i subordinació.
Referit a municipis, regions o organitzacions, l’autonomia, en tèrmits generals, és la Condició, L’Estat o la capacitat d’autogovern o de cert grau d’independència. Uns quants sinònims d’autonomia serien sobirania, autogovern, independència, emancipació i potestat. Mentre que antònims són Dependència i subordinació.
La gran equivocació del Tribunal Constitucional espanyol, no renovat, i l’inici del problema i conflicte espanyol amb Catalunya. Tot, encara, per solucionar, en el marc d’una nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptadas
——————————————————————
LA CANÇÓ
——————————————————————
“La majorpartde la gent ésbona,és normal,ambleslògiquesdebilitatshumanes.Detestoals qualshumilien elsmésfeblesim’irritaprofundament quealgunsbolquinles seves irescontra elsimmigrantscom a causantsdelsproblemes quepatim.Em fa malque no tinguem unmínimde memòriaper recordar el quehemestat elsespanyols…“MiguelÁngel Revilla.
“La mayor parte de la gente es buena, es normal, con las lógicas debilidades humanas. Detesto a los que humillan a los más débiles y me irrita profundamente que algunos vuelquen sus iras contra los inmigrantes como causantes de los problemas que padecemos. Me duele que no tengamos un mínimo de memoria para recordar lo que hemos sido los españoles…” Miguel Ángel Revilla.
Són unes veus cridaneres, intervencionistes, amenaçadores, res constructives. Causen angoixa. Flac favor a la veritable democràcia i a la convivència entre les nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades que formen Espanya. Un esparverat centralisme, en contra d’unes autonomies minvants i minvades. A Catalunya, una autonomia encotillada. Un règim mediocre i caduc en una Europa més democràtica i progressista que no accepta els autoritarismes.
Els representants Casado (Partido Popular) i Rivera (Ciudadanos) ho fan tant malament com poden. Dóna la sensació que han iniciat una campanya electoral general, abans d’hora, i que utilitzen als pacífics i sense violència independentistes i a la nació catalana, per aconseguir vots. Des de l’any 2006, el Partido Popular, amb la recollida instada de signatures pels territoris de les nacions que formen la denominació Espanya, contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, ratificat pel poble, que utilitzen aquest sistema per aconseguir vots. No és una pràctica que vetlli pel desenvolupament d’una veritable democràcia. Ens ha portat a la situació actual dels presos polítics catalans, empresonats ‘sine die’, i dels polítics catalans exiliats, ‘sine dia’, per diversos països d’Europa. Entre ells el 130 Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont i Casamajó.
Una altra arma electoral que va en contra de la mateixa democràcia electoral i que ens ha portat al problema i conflicte espanyol amb la nació catalana. Portar, per part del Partido Popular, la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, al Tribunal Constitucional espanyol no renovat. Un Estatut revisat pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovat pel Parlament de Catalunya, retallat i aprovat pel Congrés dels Diputats i el Senat, ratificat pel rei Juan Carlos I i pel poble de la nació catalana.
Continua, després de 12 anys, la crispació entre els polítics de Madrid i Catalunya i que els representants Casado (Partido Popular) i Rivera (Ciudadanos), segueixen impulsant amb els seus discursos tan poc conciliadors. Aquesta no és la pau i el progrés democràtic i social que haurien d’impulsar els representants polítics. Tampoc el diàleg constructiu i d’enteniment que haurien de protagonitzar. Aquesta és una qüestió d’humanitat i d’intel.ligència política, que els ciutadans de les nacions que formen Espanya -a l’hora de votar- haurien de tenir molt en compte.
Molts discursos de crispació política i social, però, els representants Casado (Partido Popular) i Rivera (Ciudadanos), ni una paraula sobre la injustícia fiscal que representa els 16 mil milions -un 8,5% del PIB català- que, cada any, surten dels impostos dels ciutadans de Catalunya i que no tenen retorn per part de l’Estat central i centralista. Així, l’ofec econòmic de la sanitat, l’educació, els serveis socials, les infraestrutures… a Catalunya, tantes vegades denunciat pels ciutadans, empresaris, representants i pels presos polítics sine die, i exiliats polítics sine die, desemboca cap a un clam de milions de ciutadans per la independència. Sense oblidar les innecessàries i tremendes càrregues policials a Catalunya, per un referèndum.
Tampoc els representants Casado i Rivera, fan referència a les seves constants intervencions del discursejar crispador, sobre les dotze Comunitats Autònomes, de les disset, que reben més del que aporten -per què?- Quines són les causes d’aquest greu desequilibri econòmic i social que afecta al creixement, la productivitat, l’atur, els ingressos fiscals? És que no paguen impostos? Què no paguen l’IVA? Les Comunitats que reben menys del que aporten, en són perjudicades. D’això no en parlen? O és que el negoci del Govern central -el Partido Popular ha governat els darrers sis anys- no consisteix en ajudar i procurar pel progrés econòmic i social? No aquest intervencionisme desaforat contra l’autonomia de la nació catalana. Sense unes autonomies veritables, lliures i fortes que siguin les que atorguin a l’Estat central el poder just que aquest ha de tenir, només queda l’autoritarisme i la mediocritat.
Adolfo Suárez: valentia, el deure i la glòria i servei al bé comú; Josep Tarradellas: 40 anys d’exili, valentia, continuar el treball per la dignitat de la nació catalana
——————————————————————
——————————————————————
ART*******7
La pel.lícula, les grans pel.lícules apartades de la gran pantalla
‘Set dies de maig’
‘Siete días de mayo’
‘Seven days of May’
Set dies de maig és una pel·lícula nord-americana de 1964, dirigida per John Frankenheimer. Protagonitzada per Burt Lancaster, Kirk Douglas, Fredric March, Martin Balsam i Edmond O’Brien en els papers principals, i Ava Gardner en un paper secundari.
La fotografia en blanc i negre, d’Ellsworth Fredericks, afegeix l’efecte dramàtic de la pel·lícula. Fletcher Knebel, un dels coautors del ‘bestseller’ homònim, que va estar en els primers llocs de vendes durant un any, va afirmar que la trama se li va ocórrer després d’entrevistar a l’antic cap de les forces aèries dels Estats Units, el general Curtis LeMay, que havia acusat el president John F. Kennedy de covardia per la seva gestió de la crisi desencadenada per la invasió de Badia de Cochinos(Cuba).
En plenaGuerra Freda, el President dels Estats Units, Jordan Lyman (Frederic March), un idealista, aconsegueix que el Congrés aprovi un important tractat de desarmament nuclear amb la Unió Soviètica. Molts no estan d’acord i li titllen de tou. El general James M. Scott (Burt Lancaster), que s’oposa al tractat, no està disposat a que la seva nació quedi indefensa i planeja l’enderrocament del president. Tots els esforços del president Lyman per desemmascarar, acaben en res. Un subaltern del general Scott, el coronel Martin ‘Jiggs’ Casey (Kirk Douglas), s’adona de les intencions del seu superior, i la seva consciència es debat entre la lleialtat al seu superior i la lleialtat al president Lyman.
La història es desenvolupa durant diversos dies durant la guerra freda entre els Estats Units i la Unió Soviètica, no gaire després d’un conflicte estancat a l’Iran similar a la Guerra de Corea (la novel·la se situa al maig de 1974, mentre que la pel·lícula només es refereix a una alineació de dates només possibles en 1969, 1975 o 1980 mentre que un mapa electrònic de bases militars actives mostra la data 9 de maig de 1970) enfront de l’amenaça d’una guerra nuclear, que garantiria la destrucció total mútua, el president dels EUA Jordan Lyman signa un tractat de desarmament nuclear amb la Unió Soviètica, segons el qual els dos països destruiran al mateix temps les seves armes nuclears sota inspecció internacional mútua. La ratificació del tractat produeix una onada de descontentament públic, especialment entre l’oposició al president i entre els militars, que creuen que els soviètics no són de fiar. (Wikipedia).
El Presidente Kennedy firma el Tratado de prohibición parcial de ensayos nucleares en la Sala de Tratados de la Casa Blanca. I-D: William Hopkins, Sen. Mike Mansfield, John J. McCloy, Adrian S. Fisher, Sen. John Pastore, W. Averell Harriman, Sen. George Smathers, Sen. J.W. Fulbright, Sec. de Estado Dean Rusk, Sen. George Aiken, Presidente Kennedy, Sen. Hubert H. Humphrey, Sen. Everett Dirksen, William C. Foster, Sen. Howard W. Cannon, Sen. Leverett Saltonstall, Sen. Thomas H. Kuchel, Vice-Presidente Johnson. Fotografía de Robert Knudsen, en la Biblioteca y Museo Presidencial John F. Kennedy, Boston. 7 de octubre de 1963.
La pel.lícula ‘Set dies de maig’, apartada de la gran pantalla, continuarà en el proper ‘post’
——————————————————————
La frase
“La presó és indispensable perquè el món obri els ulls i s’adoni de l’Estat al qual ens enfrontem”
Oriol Junqueras, pres polític, historiador, professor, Espanya, segle XXI
Oriol Junqueras, amb el seu progressisme humà, de justícia social i econòmic, a la presó. El gran fracàs d’Espanya nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni accepatdes
—————————————————————–
Un títol per descobrir
Estimar els llibres, estimar la lectura
“Estimar la lectura és baratar hores de tedi per hores d’inefable i deliciosa companyia” (President John F.Kennedy)
“Amar la lectura es trocar horas de hastío por horas de inefable y deliciosa compañía” (Presidente John F.Kennedy)
“To love reading is to exchange hours of boredom for hours of ineffable and delicious companionship” (President Kennedy)
Es tracta del repte d’endevinar el nom de l’autor i el títol del llibre al qual pertany el text que es reinscriu a continuació. (Apartat de comentaris)
Se trata del reto de adivinar el nombre del autor y el título del libro al cual pertenece el texto que se reinscribe a continuación. (Apartado de comentarios)
It is the challenge of guessing the name of the author and the title of the book to which the text that is rewritten then belongs. (comment section).
(Gràcies)
Una pista, a truck
L’1 de gener de 1818 es va publicar una modesta edició de la mítica novel·la
El 1 de enero de 1818 se publicó una modesta edición de la mítica novela
On January 1, 1818, a modest edition of the mythical novel was published
<< Vaig seguir endavant amb el meu viatge a través de les muntanyes de gel de l’oceà. Immenses i escarpades muntanyes de gel de l’oceà. Immenses i escarpades muntanyes de gel sovint em tallaven el pas; i, altres vegades, sentia els trons de la mar congelat, que amenaçaven destruir-me. Però ara, quan semblava que el tenia gairebé agafat, les meves esperances de cop i volta es van extingir, i vaig perdre tot rastre d’ell més completament que mai abans. El vent es va aixecar; el mar rugir; i, com amb una sacsejada poderosa d’un terratrèmol, la terra es va enfonsar i es va tallar amb un so enorme i aclaparadora. En uns minuts un mar tumultuós va arrasar entre el meu enemic i jo, i em vaig quedar a la deriva sobre un tros aïllat de gel. D’aquesta manera van passar moltes hores espantoses quan vaig veure el seu navili. Vaig romandre postrat diversos mesos, mentre el vaixell estava bloquejat pel gel. Els crits dels mariners em van despertar. Cridaven perquè aviat tornarien a Anglaterra … >>
<<Seguí adelante con mi viaje a través de las montañas de hielo del océano. Inmensas y escarpadas montañas de hielo del océano. Inmensas y escarpadas montañas de hielo a menudo me cortaban el paso; y, otras veces, oía los truenos del mar congelado, que amenazaban destruirme. Pero ahora, cuando parecía que lo tenía casi agarrado, mis esperanzas de repente se extinguieron, y perdí todo rastro de él más completamente que nunca antes. El viento se levantó; el mar rugió; y, como con una sacudida poderosa de un terremoto, la tierra se hendió y se rajó con un sonido enorme y aplastante. En unos minutos un mar tumultuoso arrasó entre mi enemigo y yo, y me quedé a la deriva sobre un pedazo aislado de hielo. De esta manera pasaron muchas horas espantosas cuando vi su navío. Permanecí postrado varios meses, mientras el barco estaba bloqueado por el hielo. Los gritos de los marineros me despertaron. Gritaban porque pronto volverían a Inglaterra…>>
<< I continued with my trip through the ice mountains of the ocean. Immense and rugged ice mountains of the ocean. Immense and rugged mountains of ice often blocked my way; and, at other times, I heard the thunder of the frozen sea, which threatened to destroy me. But now, when it seemed I had him almost caught, my hopes suddenly died down, and I lost all traces of him more completely than ever before. The wind rose;the sea roared; and, as with a powerful earthquake shake, the earth split and cracked with a huge and crushing sound. In a few minutes a tumultuous sea swept between my enemy and me, and I was adrift on an isolated piece of ice. In this way many horrible hours passed when I saw his ship. I remained prostrate for several months, while the ship was blocked by ice. The shouts of the sailors woke me up. They shouted because they would soon return to England … >>
Els presos polítics catalans tancats ‘sine die’,-ja fa més d’un any-, a presó provisional. L’hemisferi occidental i el món lliure romanen horroritzats davant unes acusacions, empresonaments i exilis que la Justícia europea ha dit que no. Tota Europa diu que no, i el Tribunal Europeu de Drets Humans dirà que no. I Espanya, nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades, forma part de la Comunitat Europea? Tan diferent a les democràcies de la Comunitat Europea? És Espanya i els espanyols tan i tan diferent al progressisme europeu? Què està passant? Veurem el judici i la sentència dels Tribunals de Drets Humans.
Els presos polítics catalans, que han fet? A qui han colpejat? A qui han empès? A qui han insultat? A qui han cridat? A qui han amenaçat? A qui han disparat? A qui han maltractat? A qui han negat la llibertat d’expressió? A qui han dit que no volien dialogar? A qui han dit que no volien parlar? A qui han dit que no volien treballar per l’enteniment? A qui han impedit parlar? Quan van anar a Madrid, per què no van ser escoltats? Gairebé ni local van aconseguir per manifestar-se en llibertat d’expressió. Quina violència han fet servir? Quina justícia han infringit? Quina injustícia han comès? Quines armes han fet servir? A qui han bombardejat? Són catalans. ¡A por ellos! criden. Per defensar la dignitat de la nació catalana. És la gran diferència entre la denominació Espanya i la nació catalana.
Tota la Justícia europea ha dit que no. No a la rebel.lió, no a la sedició, no a la malversació de fons i, sense cap violència. Sempre contra Catalunya. Amb ‘155’ o sense ‘155’. Catalunya paga i calla. Els presos polítics, els exiliats polítics no han fet res contra Espanya. Defensen la dignitat de la nació catalana tan menyspreada pels separadors, que van instar a signar per tots els territoris de les nacions que formen la denominació Espanya, contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya ratificada pel poble. El govern del poble, pel poble i per al poble.
Rebel.lió, rebel.lió armada, revolta, cop d’estat, sedició, guerra civil, guerra incivil, dictadura, venjança, misèria, odi…contra el Govern legítim de la República Espanyola
Rebel.lió, rebel.lió militar, revolta, sedició, cop d’estat, guerra civil, guerra incivil, dictadura, persecució, venjança, odi, bombardeig de Guernica, País Basc
La denominació Espanya formada per nacions immemorials constretes i amargades; no reconegudes ni accepatades, que donen l’esquena a una Espanya que hauria de ser per la seva història i pels seus pobles, el bressol del federalisme, més i millor que als Estats Units d’Amèrica.
L’excés i abús del poder del centralisme, porta a les nacions que formen Espanya, a un camí de convivència impossible i a un futur sense oportunitats de progrés humà i social.
L’abandonament deltreball polític i de la responsabilitat política per solucionar el problema i conflicte espanyol amb la nació catalana -no a cops sinó amb judici democràtic i treball polític que els representants polítics cobren grans sous i dietes-, porta a la contínua paràlisi i inestabilitat social i econòmica
El abandono del trabajo político y de la responsabilidad política para solucionar el problema y conflicto español con la nación catalana -no a golpes sino con juicio democrático y trabajo político que los representantes políticos cobran grandes sueldos y dietas-, lleva a la continua parálisis e inestabilidad social y económica
——————————————————————
EL DEURE I LA GLÒRIA
La Família de l’Home
<<La Família de l’Home pot sobreviure a les diferències de raça i religió. En contra de les asseveracions del senyor Kruschev, pot acceptar diferències d’ideologia, política i economia. Però no pot sobreviure, pel que fa a com nosaltres la coneixem, a una guerra nuclear …, ni tampoc pot suportar per molt més temps el gran abisme que s’obre entre rics i pobres. >> (JFK)
<< The Family of Man can survive the differences of race and religion. Contrary to Mr. Khrushchev’s assertions, he can accept differences of ideology, politics and economics. But it can not survive, as far as we know it, a nuclear war …, nor can it stand for much longer the great chasm between rich and poor. >> (JFK)
<< Els rics han d’ajudar als pobres. Les nacions industrialitzades han d’ajudar a les nacions subdesenvolupades. I els Estats Units, en companyia dels seus aliats, han de fer més -i no menys- pel seu programa d’ajuda a l’exterior; programa que ara està sent objecte d’intens debat al Senat dels Estats Units. >> (President John F. Kennedy, Consell Protestant de la Ciutat de Nova York, Nova York 8 de novembrede 1963).
<< The rich must help the poor.The industrialized nations must help the underdeveloped nations.And the United States, in the company of its allies, must do more – and not less – for its program of foreign aid;program that is now the subject of intense debate in the United States Senate. >> (President John F. Kennedy, Protestant Council of the City of New York, New York, November 8, 1963).
<< Masa freqüentment parlem de la necessitat d’ajudar a l’estranger només en termes del nostre propi interès econòmic. Cert; l’ajuda a l’exterior redunda en el nostre propi benefici.Proporciona més de mig milió de llocs de treball a cada Estat.Finanza un augment en les nostres exportacions i crea nous mercats per a tal exportació.Genera la compra d’equip militar i civil que realitzen altres governs en aquest país.Fa possible l’estacionament de tres milions i mig de soldats al llarg de la perifèria comunista i a un cost que s’aixeca a la desena part del que ens costaria mantenir un nombre comparable de soldats nord-americans.I ajuda a evitar la classe de caos o influència comunista, o atac comunista que segurament demanaria una costosa atenció per la nostra part … >>(President John F. Kennedy, Consell Protestant de la Ciutat de Nova York, Nova York, 8 de novembre de 1963).
<< Too often we talk about the need to help the foreigner only in terms of our own economic interest. True; foreign aid results in our own benefit. It provides more than half a million jobs in each State. Finance an increase in our exports and create new markets for such an export. It generates the purchase of military and civilian equipment that other governments carry out in this country. It makes possible the parking of three and a half million soldiers throughout the communist periphery and at a cost that rises to one tenth of what it would cost us to maintain a comparable number of American soldiers. And it helps to avoid the kind of chaos or communist influence, or communist attack that would surely demand expensive attention on our part … >>(President John F. Kennedy, Protestant Council of the City of New York, New York, December 8 November 1963).
<<Qui ha intentat trencar la convivència a Catalunya és “l’actuació de l’Estat espanyol contra els drets i llibertats i el fet que hi hagi presos polítics i dirigents a l’exili”. Els poders de l’Estat són els “màxims responsables” de la tensió als carrers>>
<<El 155 ha suposat una greu afectació dels serveis socials a Catalunya, que són els que garanteixen la cohesió social i la convivència al país>>
<<Tenim un camí per avançar si el diàleg és honest i hi ha voluntat de negociació. La solució no estarà en l’enfrontament ni l’ús de la força ni el codi penal sinó en la negociació política>>
Pere Aragonès, vicepresident del govern català i conseller d’Economia
Aquest escreix (creces), que Catalunya envia a Espanya, cada any, i que no retorna ni en forma de serveis ni d’infraestructures, és d’una gran magnitud ja que equival aproximadament al 50% del pressupost de la Generalitat, i és un import equivalent al que destina a salut, ensenyament, benestar social, habitatge, cultura i seguretat. Cas insòlit a les grans democràcies europees i estats federals fins i tot amb règim monàrquic. És evident que ens porten mig segle d’avançament. Això és el que van denunciar i denuncien els presos polítics catalans -ens recorden als presos polítics dels països comunistes-, i tancats en règim de presó provisional des de fa un any. Penós record històric:En el cas del President Companys, President de la Generalitat de Catalunya, -immemorial nació catalana- ja va ser comdemnat a mort abans de que el jutgessin. Sempre contra Catalunya. Catalunya, paga i calla.
L’anomenat espoli fiscal que pateix Catalunya i els ciutadans de Catalunya -els que més paguen en impostos- és el que denuncien, també, els exiliats polítics catalans, entre ells Carles Puigdemont i Casamajó, periodista, polític i el 130 President de la Generalitat de Catalunya. Home de Pau; homes i dones de Pau.
No hauria emergit amb tanta força el moviment independentista a Catalunya. Una de les causes ‘provocades’ pels separadors i una veritable llàstima que el Tribunal Constitucional i els fiscals no els paressin els peus. No s’hauria arribat a la situació actual
Sous i dietes enormes i puntuals, però, la responsabilitat política brilla per la seva absència
Ho afirmen destacats i responsables economistes. <<Si l’Estat espanyol hagués aplicat aquest escreix de finançament a finalitats que haguessin afavorit les empreses i els treballadors i ciutadans de tot l’Estat (infraestructures productives, recerca i desenvolupament, serveis administrats amb austeritat lligats a la cohesió social…), en lloc d’afavorir les inversions i el malbaratament d’unes elits extractives (lligades al poder financer, l’especulació immobiliària, la malversació de recursos públics al voltant de les inversions improductives i no sostenibles, la corrupció, el frau fiscal…) probablement avui Espanya no tindria gairebé 3 milions i mig de treballadors a l’atur i a Catalunya no hauria emergit amb tanta força el moviment independentista (que sorgeix de baix a dalt i que proposa per a Catalunya, de forma cívica i democràtica, un nou estat independent).
Davant de tota aquesta situació d’injustícia i afogament fiscal, és cada vegada més evident que els impostos dels ciutadans de Catalunya s’han de quedar a Catalunya, i respondre amb la solidaritat basada en un principi d’ordinalitat i que Catalunya no es vegi exposada a un permanent espoli fiscal.
Això és el que van denunciar i denuncien els presos polítics catalans, tancats i amb patiment per ells i les seves famílies en un empresonament provisional que ja fa gairebé un any que dura. Això és el que van denunciar i denuncien els exiliats polítics catalans. Això és el que denúncia la nació catalana.
“Voldria patir totes les humiliacions, totes les tortures, l’ostracisme absolut i fins a la mort, per impedir la violència” Reverend Martin Luther King.
“Quisiera sufrir todas las humillaciones, todas las torturas, el ostracismo absoluto y hasta la muerte, para impedir la violencia” Reverendo Martin Luther King.
“I would like to suffer all the humiliations, all the tortures, absolute ostracism and even death, to prevent violence.” Reverend Martin Luther King.
L’absència de comprensió, d’intel.ligència política i treball polític per part del Partido Popular i Ciutadans, ens ha portat a la situació vergonyosa actual. El Partido Popular i Ciutadans careixen dels líders polítics que demanden els moments actuals
Any 2006. Inici del problema i conflicte espanyol amb Catalunya
El gran error del Partido Popular, pendent encara de solució política, que va portar la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, ratificat pel poble, al Tribunal Constitucional espanyol no renovat
Discurs d’un home bo, de PAU, honest, honrat i un gran polític, a favor de la justícia social i d’una economia productiva, competitiva, justa, forta i que eviti les retallades, i augmenti l’ocupació en tots els sectors econòmics.Una economia i uns impostos justos a nivell europeu. Major justícia social i garantir les pensions i els llocs de treball
Empresonat polític amb presó provisional des de fa més d’un any
——————————————————————
El Deure i la Glòria
LA FAMÍLIA DE L’HOME
<< No vull que es digui de nosaltres el que T.S. Eliot va dir d’altres fa alguns anys:<< Aquestes eren gents decents. El seu únic monument: la carretera asfaltada i mil pilotes de golf perdudes >>. Crec que podem arribar a alguna cosa més que a això>>. (JFK).
<< I do not want it to be said of us what T.S. Eliot said of others a few years ago: << These were decent people. Its only monument: the asphalted road and a thousand lost golf balls >>. I think we can reach something more than that >>.(JFK).
<< Però hi ha altres dificultats que aclaparen a la Família de l’Home. Molts dels seus membres viuen en la pobresa, en la misèria i sumits en la més trista desesperació. De cada tres persones, una o potser més, d’acord amb la FAO,pateixen d’una mala nutrició o de fam …, alhora que una de cada deu persones viuen de pa i aigua …, o per veritable miracle . Dos de cada cinc adults d’aquest planeta, segons la UNESCO, són analfabets. Una de cada vuit persones pateixende tracoma o viuen en una zona on la malària és encara un perill real. Deu milions
d’éssers humans -gairebé tants homes, dones i nens com habiten en aquesta ciutat i a Los Angeles- encara pateixen de lepra; i incomptables més pateixen tuberculosi i altres malalties contagioses >>. (President John F. Kennedy, Consell Protestant de la Ciutat de Nova York, Nova York 8 de novembre de 1963).
<< But there are other difficulties that overwhelm the Family of Man. Many of its members live in poverty, in misery and mired in the saddest despair. Of every three people, one or maybe more, according to the FAO, suffer from poor nutrition or hunger …, while one in ten people live on bread and water … or by real miracle .Two out of every five adults on this planet, according to UNESCO, are illiterate.One in eight people suffer from trachoma or live in an area where malaria is still a real danger. Ten million human beings – almost as many men, women and children as they live in this city and in Los Angeles – still suffer from leprosy; and countless others suffer from tuberculosis and other contagious diseases >>. (President John F. Kennedy, Protestant Council of the City of New York, New York, November 8, 1963).
<<Doncs les benediccions de la vida no s’han distribuït imparcialment a la Família de l’Home. Les esperances de vida en aquesta afortunada nació han assolit un nivellsincerament satisfactori, però en les nacions menys desenvolupades d’Àfrica, Àsiai Amèrica Llatina, una immensa majoria, majoria aclaparadora de nens, mai esperen viure més enllà dels cinc anys d’edat. En aquests vasts continents més de la meitat dels nens que es troben en edat d’assistir al primer ensenyament es troben fora de l’escola. Més de la meitat de les famílies viuen en habitacions immundes. Més de la meitat de la gent viu amb ingressos inferiors a cent dòlars anuals. Dos de cada tres adults són analfabets >>. (President John F. Kennedy, Consell Protestant de la Ciutat de Nova York, Nova York 8 de novembrede 1963).
<< Well, the blessings of life have not been impartially distributed to the Family of Man. The hopes of life in this fortunate nation have reached a sincerely satisfactory level, but in the less developed nations of Africa, Asia and Latin America, an immense majority, overwhelming majority of children, never expect to live beyond five years of age. In these vast continents, more than half of the children who are of primary school age are out of school. More than half of the families live in filthy rooms. More than half of the people live on incomes below one hundred dollars per year. Two out of every three adults are illiterate >>. (President John F. Kennedy, Protestant Council of the City of New York, New York, November 8, 1963).
Les detencions injustes, l’empresonament injust, la provocació del sofriment a persones justes, honestes, honrades i a les seves famílies, obren les portes a la llibertat dels pobles i a les seves nacions.
Las detenciones injustas, el encarcelamiento injusto, la provocación del sufrimiento a personas justas, honestas, honradas y a sus familias, abren las puertas a la libertat de los pueblos y a sus naciones.
Catalunya: la marca internacional i universal del groc que il.lumina el sender de la llibertat d’expressió i cap a la llibertat dels presos polítics empresonats des de fa més d’un any, en presó provisional eterna ‘sine dia i per el retorn del exiliats polítics a la nació catalana
Catalonia: the international and universal brand of yellow color that illuminates the path of freedom of expression and the libertat of political prisoners imprisoned for more than a year in eternal provisional jail ‘sine dia’ and for the return of political exiles to the Catalan nation
Thank you very much, from Catalonia, for some visits of citizens of Louisville, Federal State and free of Kentucky, United States of America, to the Blog ‘The New Frontier’.Newspaper ‘EL PUNT AVUI’. Thank you.
——————————————————————
Molts milions d’anys han començat la migració des de les terres d’Àfrica.Encara no s’ha acabat. Som tots éssers humans.
Muchos millones de años comenzaron la migración desde las tierras de África.Aun no se ha terminado. Somos todos seres humanos.
Millions of years ago migration began from the lands of Africa. It is not over yet. We are all human beings.
——————————————————————
Els àngels, els alienígenes i els estels acompanyen, cantant, Montserrat, en el camí cap al cel i l’univers de la lírica
Un conegut que viatja sovint per terres de les nacions que formen la denominació Espanya, m’ha explicat que allà, tot són autovies. Existeixen tantes com vulguis. Fins i tot, hi ha construïdes al costat d’autopistes que no es paga. M’explica, que en aquestes autovies, circula un vehicle cada cinc minuts. Valgui Déu! Els ciutadans de Catalunya gairebé no saben que són les autovies i, amb les poques existents, d’escàs rrecorregut, col.lapsades. El mateix passa amb les carreteres i autopistes -pagar, pagar i pagar-, col.lapsades. La N-240 és un exemple desolador i d’injustícia social i fiscal.
EFE
Un vehículo circula por la autopista R5, Madrid-Navalcarnero. KIKE PARA
Las autopistas ‘condenadas’ sólo captan el 27% del tráfico previsto
El “despilfarro” de Villafría y la A-12
Aeropuerto de Villafría – Foto: Valdivielso
Un informe de la Asociación de Geógrafos Españoles denuncia un gasto de 81.000 millones de euros en infraestructuras innecesarias o infrautilizadas
El Plan de Infraestructuras, Transporte y Vivienda (Pitvi) 2012-2024, que el Ministerio de Fomento ha sometido a información pública esta semana, apuesta de nuevo por una enorme inversión pública en autovías y alta velocidad ferroviaria. Ecologistas en Acción se pregunta cómo es posible que el Gobierno siga apostando por una “política despilfarradora, sin justificación técnica y fuerte impacto ambiental”. “La burbuja de las infraestructuras, junto con la burbuja inmobiliaria, ha generado la tremenda deuda que se está haciendo pagar a la sociedad a base de recortes. Sin olvidar los escándalos de corrupción política ligados a estas grandes obras”, añade Ecologistas.
La carretera M-45 acabará constando más de 2.000 millones de euros. / Maps
Tres concesionarias de una autovía se embolsaron cerca de 192 millones de más con Cifuentes, González y Aguirre
Según las cuentas del grupo de Podemos en la Asamblea de Madrid, entre 2010 y 2016 las empresas han obtenido porcentajes de hasta un 49% de rentabilidad con el canon que les paga anualmente la Comunidad. En uno de los casos, la “rentabilidad razonable” en ese ejercicio rondaba el 5,72%, según el criterio del Constitucional y el Supremo, por lo que la empresa la habría rebasado en más de un 43%
La N-240 a Catalunya col.lapsada i amb 28 morts. Les poques autovies existents col.lapsades, mentre a les nacions que formen la denominació Espanya, nombroses autovies i amb una circulació ínfima
“Ja n’hi ha prou de paraules i promeses”, “Prou morts a la N-240”, “És vergonyós, no podem esperar més”… Aquesta és una altra de les continues reivindicacions, també, dels presos polítics catalans i dels exiliats polítics
La N-240 -molt perillosa, perillosíssima- registra un trànsit diari de 12.000 vehicles, dels quals un 30% són camions i des de 2009 ha registrat un total de 28 morts. “Ja n’hi ha prou de paraules i promeses”, “Prou morts a la N-240”, “És vergonyós, no podem esperar més”, demanden les autoritats i pobles de la zona, a Foment, de Madrid, perquè dugui a terme les obres per al desdoblament d’aquesta carretera. Una autovia, si us plau, com les que gaudeixen els espanyols!
Absurd falta de diàleg, entesa, immobilisme polític i menyspreu a l’autonomisme de Catalunya, immemorial nació catalana amb l’indesitjable record de la recollida de signatures per part del ‘Partido Popular’, contra la Llei Orgànica ‘de obligado complimiento‘ de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya ,i, sempre contra Catalunya
Principio de igualdad entre todos los españoles, diuen els dirigents del Partido Popular i Ciutadans. També els socialistes ho esmenten des del govern central i centralista. Hi ho repeteixen com a estratègia electoral. Roïndat electoral -sempre utilitzant Catalunya- i no al servei de la grandesa política, econòmica i social de les nacions que formen Espanya. La prova: 12 de les 17 Comunitats Autònomes -autònomes?- reben més del que aporten, amb el desequilibri social i econòmic -baixa productivitat, atur, menys recursos pel sistema de pensions, repercusió negativa per altres Comunitats- que tot això representa. Què ha fet el Partido Popular, durant els sis anys del seu mandat, per canviar la situació d’aquestes Comunitats? Què ha fet Ciutadans que li dóna suport? Només sempre contra Catalunya. Només la repressió de l’anomenat 155. Aquest article incomprensible a les democràcies del món lliure i que els dirigents del Partido Popular i Ciutadans, demanen de forma obsessiva la seva repetició que recau i repercuteix sobre els ciutadans d’una de les nacions que formen la denominació Espanya. Sempre contra Catalunya com a estratègia electoral per aconseguir més vots dels altres territoris, que es creuen tot el que els diuen contra Catalunya. Estratègia utilitzada des de l’any 2006 pel Partido Popular ,i, ja veiem com es troba la situació actual.
Etat espagnol-Catalogne. L’article 155 et la mise entre parenthèses de la démocratie
(Anti-K – 22-10-2017)
El Pais, le 7 juillet 2017 titrait:«Le PSOE affirme qu’il n’appuiera jamais l’article 155 en Catalogne»!
L’Hemisferi occidental contempla amb estupor a Catalunya i a l’Estat espanyol i espera el judici contra els presos polítics catalans, que romanen en presó provisional des de fa més d’un any. El nombre d’exiliats va en augment
Principio de igualdad entre todos los españoles. Menys pels ciutadans de Catalunya que aporten en impostos, cada any, 16.000 milions d’Euros un 8% del PIB català i que no tenen retorn per part de l’Estat central i centralista. Aquesta situació d’injustícia fiscal altera la posició dins de la classificació de renda per càpita de les comunitats autònomes ja que un cop feta la redistribució dels recursos, Catalunya passa de la tercera posició a nivell espanyol (inclós País Basc i Navarra) a la desena, molt al darrere d’algunes comunitats les quals Catalunya ajuda a finançar.
Un diàleg polític i enteniment buscat, ofert i no trobat. Grans sous, treball ‘zero’
(Continuarà en el següent ‘post’: Cas insòlit a les grans democràcies europees i estats federals, fins i tot, amb règim monàrquic).
———————————————————————–
EL DEURE I LA GLÒRIA
La família de l’home
<< Si la Família de l’Home no pot assolir una major harmonia i unitat, el mateix planeta que li serveix de llar pot descobrir que el seu futur està en perill >> (JFK).
<< En cada un d’aquests casos de conflicte enlloc es pot permetre el luxe de dedicar a aquestes innecessàries hostilitats les precioses fonts de riquesa que els seus respectius pobles necessiten. En gairebé cada un d’aquests casos, les parts en disputa tenen en comú, ètnica i ideològicament, molt més punts de contacte que la Unió Soviètica i els Estats Units …, però, i molt sovint, semblen menys capaços i menys desitjosos d’unir-se i negociar. En gairebé cada un d’aquests casos els seus continus conflictes conviden a la intervenció exterior i suposen una amenaça en una escala d’amplitud mundial … No obstant això, les grans potències veuen molt difícil posar un límit als esdeveniments que tenen lloc en aquestes zones> >. (President John. F. Kennedy, Consell Protestant de la Ciutat de NovaYork, Nova York, 8 de novembre de 1963).
Diciembre de 1961: John F. Kennedy inaugura el proyecto habitacional de “Ciudad Techo” junto al presidente colombiano Alberto Lleras.
<< In each of these cases of conflict no party can afford to devote to these unnecessary hostilities the precious sources of wealth that their respective peoples need.In almost every one of these cases, the parties to the dispute have in common, ethnically and ideologically, much more points of contact than the Soviet Union and the United States … however, and very often, they seem less capable and medos eager to join and negotiate. In almost every one of these cases their continual conflicts invite external intervention and pose a threat on a scale of global scope … However, the great powers see it very difficult to put a limit to the events that take place in these areas> > (President John F. Kennedy, Protestant Council of the City of New York, New York, November 8, 1963).
<< Com vaig dir fa poc a les Nacions Unides, fins i tot les guerres petites són perilloses en aquest món de l’època nuclear. La llarga tasca de la pau és empresa de tota nació gran o petita, i per a cada un dels membres de la Família de l’Home.<< En aquest esforç cap de nosaltres pot romandre apartat. Per a l’assolimentd’aquest objectiu ningú pot desfer-se del compromís >>. Si la Família de l’Home no pot assolir una major harmonia i unitat, el mateix planeta que li serveix de llar pot descobrir que el seu futur està en perill >>.(President John F. Kennedy, ConsellProtestant de la Ciutat de Nova York, Nova York 8 de novembre de 1963).
<< As I said recently at the United Nations, even small wars are dangerous in this world of the nuclear age. The long work of peace is the business of every great or small nation, and for every member of the Family of Man. << In this effort none of us can remain apart. No one can get away from the commitment to achieve this goal >>. If the Family of Man can not reach a greater harmony and unity, the same planet that serves as home can discover that his future is in danger >>. (President John F. Kennedy, Protestant Council of the City of New York, New York, November 8, 1963).
“Destrossar a la Família de l’Home és destruir la civilització humana” (EFC).
“Destruir a la Familia del Hombre es destruir la civilización humana” (EFC)
“Destroying the Family of Man is destroying human civilization” (EFC).
———————————————————————–
La frase
<<Tots els pobles tenen dret a l’autodeterminació i que els estats han de respectar aquest dret>>.
Amb presos polítics catalans a la presó ‘provisional’ des de fa més d’un any i polítics exiliats, la nació catalana demanda l’autodeterminació en un dolorós camí i pau exemplar
Con presos políticos catalanes en prisión ‘provisional’ desde hace más de un año y políticos exiliados, la nación catalana demanda la autodeterminación en un doloroso camino i paz ejemplar
With Catalan political prisoners in ‘provisional’ prison more than one year and exiled politicians, the Catalan nation demands self-determination in a painful path of exemplary peace
Les Nacions Unides van proclamar, el 16 de desembre de 1966, el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, que va entrar en vigor el 23 de març de 1976 i que ha estat signat i ratificat des d’aleshores per 168 estats. En l’article 1, aquest acord internacional afirma que tots els pobles tenen dret a l’autodeterminació i que els estats han de respectar aquest dret.
«
Tots els pobles tenen dret a l’autodeterminació. En virtut d’aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren també pel seu desenvolupament, econòmic, social i cultural.
Tots els pobles poden, per a les seves pròpies finalitats, disposar lliurement de llurs riqueses i de llurs recursos naturals sense perjudicar, però, cap de les obligacions que sorgeixen de la cooperació econòmica internacional basada en un principi de benefici recíproc, i també del dret internacional. En cap cas, un poble no pot ser privat dels seus mitjans de subsistència.
Els estats part en aquest pacte, incloent-hi aquells que tenen responsabilitat d’administrar territoris no autònoms, i territoris en fideïcomís, promouran l’exercici del dret a l’autodeterminació i respectaran aquest dret d’acord amb les disposicions de la Carta de les Nacions Unides.
Un món d’emigrants en un Planeta blau, en el que tots respirem el mateix aire i anhelem el benestar dels nostres fills, els nostres néts i les nostres famílies
A world of emigrants on a blue Planet, in which we all breathe the same air and long for the wellbeing of our children, grandchildren and our families
Això passava cap allà els anys 50, a Palamós i Sant Antoni de Calonge. En una Costa Brava que desprenia els aires, colors i paisatges del paradís d’unes platges silencioses i tranquil.les, que roben al cel el seu blau suau. D’aigües cristal.lines i platejades. Encara ningú o gairebé ningú, intuïa el gran canvi que se’ls acostava. Un terratrèmol a la seva vida. Un futur amb un canvi climàtic cada vegada més avasallador i sense que els alienígens en siguin els culpables.
El senyor Robert Ruark, natural de Wilmington, Carolina del Nord, anomenat ‘l’americà’, es trobava esplèndidament a la seva casa de la platja d’es Monestri, de Sant Antoni de Calonge, a trepitjar l’aigua, com aquell que diu. De tot aquell indret li havia parlat molt bé la gran estrella del cinema, Madelaine Carroll -reconeguda com una de les més belles actrius cinematogràfiques-, amiga i veïna seva resident des dels anys 30 a Torre Valentina, de Calonge i Sant Antoni.
La Cristina i la Carme Viu, de Palamós, el van ajudar en les tasques de la casa d’es Monestri. Els seus guisats a la casola eren fantàstics. D’això també en donava fe, el periodista i escriptor Truman Capote, estatunidenc, Nova Orleans (Louisiana) que, informat pel mateix Ruark, amic i col.lega, va venir a principis dels anys seixanta a Palamós per poder escriure amb pau i tranquil.litat -diguem-ho així-, la seva obra principal, In cold blood, A sang freda, de la qual es féu la pel.lícula homònima A sang freda, 1967. Algunes vegades, Capote, fou convidat per Ruark a sopar a la seva casa d’es Monestri.
Truman Capote, In cold blood, A sang freda, mentre les barques de pesca de Palamós començaven la seva enrenou a les cinc del matí. Un cop despertat, no tenia excusa per no començar a escriure.
De izquierda a derecha, Familia Clutter (Holcomb, Kansas), Dick Hickock y Perry Smith els seus assassins. 1959.
He sentit explicar, al llarg dels anys, moltes coses sobre ‘l’americà’. M’han quedat aquelles que parlen de la gran passió de Robert Ruark per l’Àfrica. Comunicador, escriptor, filmador, guionista cinematogràfic, explorador i acompanyant de safaris. Els seus articles, reportatges, imatges, ocupaven les planes de les més prestigioses revistes i rotatius nord-americans i del món. La seva participació en pel.lícules sobre l’Àfrica, així com una quinzena de llibres, deixen testimoni d’aquesta passió per la vida i la sabana africana.
Jo tenia uns 8 o 9 anys quan el meu pare, en Josep Figueras ‘en Pepito’, que era empleat del Banco Hispano Americano, a Palamós, m’explicava algunes aventures de l’Àfrica que escrivia i filmava ‘l’americano’. Al seu torn, el secretari del senyor Ruark, Alan Ritchie, que anava de tant en tant a la sucursal del Banco Hispano a recollir la correspondència de Ruark, -de vegades li portava el meu pare- li explicava algunes d’aquestes aventures que, a mi, em deixaven bocabadat. Recordo que amb els meus amics del carrer -en aquell temps vivíem a Sant Joan de Palamós- jugàvem a ser exploradors a l’Àfrica. En aquells anys, jugar al carrer, era una cosa molt important, gairebé com una norma educativa. Feies amics i vivies la vida del barri. Naturalment, amb el barret i el rifle sempre a punt. Múltiples aventures omplien la nostra imaginació infantil.
D’esquerra a dreta Lluís Prats i Ramonet, iniciador de la tasca d’informació i comunicació turística a Palamós (Costa Brava-Girona-Catalonia), a través del Centre d’Iniciatives i Turisme, precursor de l’actual Conselleria i Oficina d’Informació Turística. Al seu costat, Santiago Bañeras i Goday, músic i compositor de sardanes
En aquells dies, a Palamós, va gaudir d’especial protagonisme, el Centre d’Iniciatives i Turisme que seria el precursor de l’actual Oficina Municipal de Turisme i de la Conselleria del mateix nom. Sense una vasta i amable informació el sector turístic i el moviment econòmic que representa, volaria sense una ala. Ànima d’aquest centre va ser el recordat carter de Palamós, Lluís Prats i Ramonet que rebia sol·licituds d’informació turística i allotjament per part dels primers visitants de Palamós i de la Costa Brava. El senyor Prats contestava personalment i amb molta amabilitat a aquestes demandes d’informació, precursores del que seria anys a venir l’enorme arribada de visitants. També tenia cura de la correspondència de l’escriptor Truman Capote, al qual li portava personalment. Anys més tard el senyor Lluís Prats va ser homenatjat per l’Ajuntament de Palamós per la seva tasca al servei de la naixent informació turística.
El que no va ser imaginació, ben real, el coneixement i proximitat de Ruark sobre la lluita independentista dels pobles de l’Àfrica Oriental, com l’aixecament de Mau Mau. Un poble de camperols -els kikuyus- que treballaven sense drets en terres pròpies confiscades per colons europeus. Mau Mau, posteriorment, va ser el nom de l’organització guerrillera que va lluitar contra l’Imperi britànic durant el període 1952-1960. Encara que militarment l’aixecament Mau Mau va fracassar, va precipitar la independència keniana i va motivar la lluita contra les potències colonials en altres regions africanes. La rebel.lió no va tenir èxit militarment, però va ajudar a crear el clima que va portar a la independència de Kenya el 1963.
Nairobi, Kenia, 24 April, 1954, British invaders stand with guns over the Kikuyu oroMau Mau people of Kenia who organized to fight British oppression. The Kikuyuanti-colonial soldiers engaged the British army from 1952-1960 in what is known asthe Mau Mau Rebellion. It is estimated that over 20,000 Kikuyus were killed fightingagainst British colonialista.
Dues de les novel.les posteriors de Robert Ruark van tractar sobre aquesta lluita independentista. Something of Value és una d’aquestes novel.les sobre la qual el director, Richard Brooks, va rodar la pel.lícula del mateix nom l’any 1957, en un moment en què el doble problema de la descolonització a l’Àfrica i de la segregació racial als Estats Units d’Amèrica era ben viu.
Robert Ruark va morir de malaltia a Londres, el dia 1 de Juliol de 1965, a l’edat de 49 anys. Li van quedar moltes il.lusions i feina per realitzar, però, com solia dir el seu paisà John F.Kennedy: “Les exigències de la vida no sempre es presten a elecció.” Circumstància dolorosa pel propi president dos anys abans. Robert Ruark va ser enterrat en el cementiri de Palamós. Sobre la llosa de la seva tomba, en una placa, hi figura escolpit:
Photograph of the President, seated in a chair beside author Robert Ruark and another official, before a table of African souvenirs, Inscribed “To Bob Ruark, whose perceptive views of the world keeps [sic] us all on our toes, Lyndon B. Johnson”
Foto: Ramon Prats
Costa de Palamós des del paratge de La Fosca – Costa Brava – Catalonia
———————————————————————–
EL DEURE I LA GLÒRIA
La Família de l’Home
<< Si la nostra societat ha de promoure la Família de l’Home, donem-nos compte des d’ara mateix de la magnitud de la nostra tasca. És una destinació molt greu, perquè la Família de l’Home en el món d’avui està vivint molt malament >>.
(JFK)
<< If our society is to promote the Family of Man, let us realize from now on the magnitude of our task.It is a very serious destiny, because the Family of Man in the world today is living very badly >>.
<< Els membres d’una família han de portar-se bé amb els altres, però això no passa així; i les hostilitats no es limiten a les grans potències de l’Est o de l’Oest.Per contra, els Estats Units i la Unió Soviètica, bons coneixedors dels seus poders mútuament destructors i de les seves responsabilitats i obligacions d’extensió mundial, en certes ocasions han buscat introduir una major nota de precaució en la seva aproximació a zones de conflicte >>.
(President John F.Kennedy, Consell Protestant de la Ciutat de Nova York, Nova York, 8 de novembre de 1963).
<< The members of a family should get along well with each other, but this does not happen; and hostilities are not limited to the great powers of the East or the West. On the contrary, the United States and the Soviet Union, well aware of their mutually destructive powers and their responsibilities and obligations of global extension, have on certain occasions sought to introduce a greater note of caution in their approach to zones of conflict>>. (Protestant Council of the City of New York, New York, November 8, 1963).
Imágenes sobre la aplicación de programas de la Alianza en América Latina
(Fuente: Jeffrey Taffet, Foreing Aid as Foreing Policy. The Alliance for Progress in Latin America, Routledge, 2007)
Discurso de J. Kennedy en la Casa Blanca en el cual presenta la Alianza para el Progreso frente al cuerpo diplomático de América Latina el 13 de marzo de 1961.
Trip to Costa Rica: President Kennedy at a welcoming ceremony given by Costa Rican Christian Democratic Youth (Juventud Costarricense Demócrata Cristiana) at the United States Embassy Residence in San Rafael de Escazú
<< I tot i així, la pau entre l’Est i l’Oest no portaria la pau a la Família de l’Home.Durant el mes passat, el món ha estat testimoni d’hostilitats o amenaces en una dotzena o més de disputes independents de la lluita que es lliura entre el comunisme i el món lliure …; disputes entre africans i europeus a Angola; entre veïns nord-africans al Mogreb; entre dos Estats àrabs sobre el Iemen; entre l’Índia i el Pakistan; entre Indonèsia i Malàisia; Cambotja i Vietnam; Etiòpia i Somàlia, i molts més >>. (President John F. Kennedy, Consell Protestant de la Ciutat deNova York, Nova York 8 de novembre de 1963).
Ciudadanos sirios aguardan junto a la frontera turca.Kadir CelikcanReuters
Las heridas de Siria: 470.000 muertos y cinco millones de refugiados
(Any 2016)
<< And even so, the peace between the East and the West would not bring peace to the Family of Man. During the past month, the world has witnessed hostilities or threats in a dozen or more independent disputes over the struggle between communism and the free world … disputes between Africans and Europeans in Angola; between North African neighbors in the Mogreb; between two Arab States on Yemen; between India and Pakistan; between Indonesia and Malaysia;Cambodia and Vietnam; Ethiopia and Somalia, and many more >>. (President John F. Kennedy, Protestant Council of the City of New York, New York, November 8, 1963).
Un món d’emigrants. L’exemple dels Estats Units d’Amèrica, nació federal formada per Estats federals lliures que també són Estat i que els emigrants han convertit en un gran país lliure, acollidor i fort. La seva Constitució no és una roca fossilitzada, és una eina de progrés i llibertat.
Senator Ted Kennedy, defensor del poble, de la Família de l’Home i de la dignitat humana
Provisional en diuen d’aquesta classe de presó. El món lliure que es serveix del treball polític per solucionar els problemes polítics i socials, roman estupefacte del que succeeix a Espanya. Aquesta Espanya la qual la formen nacions immemorials, no reconegudes ni acceptades i això -gran error- és la causa de la depreciació i pèrdua del seu potencial humà, social i econòmic. La mediocritat de l’Estat centralista enfront d’unes nacions i autonomies encotillades que no poden desenvolupar una veritable autonomia: la facultat de governar-se per les pròpies lleis. La immemorial nació catalana, amb molt ben valorats representants polítics a la presó, constitueix un exemple i demanda la seva autodeterminació i independència. Així ho van demandar de forma democràtica i pacífica en un referèndum i abraçant les urnes de la democràcia. Tancats, empresonats ‘sine die’ per les acusacions de l’anterior president del Govern espanyol, Mariano Rajoy -fet fora per una moció de censura-, el Govern espanyol i el Partido Popular, amb el suport del partit Ciutadans.
Quin espectacle davant les democràcies europees i del món lliure!
Provisional en diuen d’aquesta presó. Gairebé 10 mesos empresonats. No entenem què fan aquí repeteixen una vegada i una altra els funcionaris de les presons. Són catalans. Els presos polítics tampoc ho entenen. Milions de ciutadans de Catalunya tampoc ho entenen. Milions de ciutadans europeus tampoc ho entenen. Els jutges d’Europa que ja no comparteixen les acusacions contra els presos polítics catalans, tampoc ho entenen. Segle XXI l’Estat espanyol retrocedeix als anys trenta. Les grans democràcies europees la deixen enrere.
MILES DE PERSONAS PIDEN LA LIBERTAD DE LOS PRESOS POLÍTICOS CATALANES Y CLAMAN POR LA INDEPENDENCIA
Pensem en els països comunistes i ens preguntem si Espanya, nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades té lloc a l’Europa actual que mira estranyada i amb recel -rara atracció turística- cap a les presons amb presos polítics catalans. No és rar, no és estrany que demanin i lluitin de manera pacífica i democràtica per l’autodeterminació i independència de la nació catalana. Són drets fonamentals i universals de la persona humana i de la Família de l’Home. Són drets civils. Més encara quan la política centralista del Partido Popular i el suport a Rajoy de Ciutadans els ha deixat tirats a la cuneta. I si no hi ha política que hi ha? Veurem que passa amb el progressisme del Partido Socialista Obrero Español.
Tancats des de fa gairebé deu mesos -presó provisional?- acusats d’una rebel-lió, sedició i malversació de fons que ningú veu, jutges europeus tampoc, quans milions d’éssers humans es preguntem, que han fet? A qui han colpejat? A qui han empès? A qui han insultat? A qui han cridat? A qui han amenaçat? A qui han disparat? A qui han maltractat? A qui han negat la llibertat d’expressió? A qui han dit que no volien parlar? A qui han dit que no volien dialogar? A qui han dit que no volien treballar per l’enteniment? A qui han impedit parlar? Quan van anar a Madrid, per què no van ser escoltats? Gairebé ni local van aconseguir per manifestar-se en llibertat d’expressió. Quina violéncia han fet servir? Quina justícia han infringit? Quina injustícia han comès? Quines armes han fet servir? Són catalans. És la gran diferència entre la denominació Espanya i Catalunya. Encara empresonats? Tota la Justícia de les democràcies europees està equivocada?
La seva permanència a la presó posa en evidència el fracàs polític del Govern espanyol. Fracàs humà, social i constitucional. La denominació Espanya, nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades, no sap resoldre la greu situació en la que els separadors han llançat la relació i l’enteniment entre Catalunya, immemorial nació catalana, i l’Estat espanyol.
Any 2012. Dia de la Hispanitat. Desfilada militar. Avís i enuig del rei Joan Carles I, per l’actuació del ministre Wert i del govern Rajoy a Catalunya. Un avís amb temps i desaprofitat. Supèrbia supina.
Des de l’any 2011, inici del govern del Partit Popular, que la situació es troba enfangada i sense responsabilitat ni treball adequat. Però, és que no cobren sous enormes i quantioses dietes per solucionar problemes polítics com en les democràcies europees? Ser responsables no entra en el sou que cobren gràcies als impostos que paguen els ciutadans? El prestigi de les nacions que formen Espanya, ha de caure encara més baix? Vergonya, senyors vergonya!
“Els rics han d’ajudar als pobres. Les nacions industrialitzades han d’ajudar a les nacions subdesenvolupades. I els Estats Units, en companyia dels seus aliats, han de fer més -i no menys- pel seu programa d’ajuda a l’exterior; programa que ara està sent objecte d’intens debat al Senat dels Estats Units “.
(President John F.Kennedy, Consell Protestant de la Ciutat de Nova York, Nova York, 8 de novembre del 1963)
“The rich must help the poor, the industrialized nations must help the underdeveloped nations, and the United States, in the company of its allies, must do more – and not less – for its foreign aid program, a program that is now being the subject of intense debate in the United States Senate. “
(President John F. Kennedy, Protestant Council of the City of New York, New York, November 8, 1963)
<< Crec que, fa unes dues setmanes, el << New York Times >> va publicar un article escrit pel senyor Bigart sobre la desesperant pobresa en què es troben sumits alguns sectors de l’est de Kentucky;escoles que no tenien finestres, i que així mateix estaven dirigides per professors ocasionals, i comtats sense mitjans per distribuir els excedents de menjar que nosaltres vam repartir. I el que és veritat en algunes de les velles zones mainaderes dels Estats Units, també és cert en les nostres ciutats, i ho veiem en algunes de les nostres estadístiques, en què figura un retard mental tres vegades superior al de Suècia, i en les que així mateix figura una mortalitat infantil molt més alta que a la meitat dels països europeus. En aquesta dècada tindrem uns vuit milions de nois i noies que hauran de deixar d’assistir a l’escola i una bona part d’aquests milions que no tindran feina. Aquest Consell i els dirigents religiosos dels jueus i els catòlics tenen gran responsabilitat no només pel que fa a la vida moral de la comunitat, sinó també pel que fa al benestar d’aquells que han quedat i quedaran enrere … >> (President John F.Kennedy, Consell Protestant de la Ciutat de Nova York, Nova York, 8 de novembre de 1963).
La comissió de ciutadans que funcionava sota la direcció del general Lucius Clay, al qual el president Kennedy havia nomenat per valorar de forma rigorosa el programa d’ajuda a l’exterior, havia informat al març de 1963 que l’ajuda a l’exterior <<era essencial per a la seguretat de la nació>>.
<< I think that, about two weeks ago, the << New York Times >> published an article written by Mr. Bigart about the desperate poverty in which some sectors of eastern Kentucky are mired; schools that lacked windows, and that were also run by occasional teachers, and counties with no means to distribute surplus food that we distributed. And what is true in some of the old nanking areas of the United States is also true in our cities, and we see it in some of our statistics, which shows a mental retardation three times that of Sweden, and in the that there is also a much higher infant mortality than in half of the European countries. In this decade we will have about eight million boys and girls who will have to stop attending school and a good part of those millions who will not have a job. This Council and the religious leaders of the Jews and Catholics have great responsibility not only in regard to the moral life of the community, but also in regard to the welfare of those who have remained and will be left behind … >> (President John F. Kennedy, Protestant Council of the City of New York, New York, November 8, 1963).
<< Vull parlar aquesta nit molt breument, però, sobre la Família de l’Home que està molt més enllà dels Estats Units. Perquè la Família de l’Home no es limita a una sola raça o religió, ni pot limitar-se tampoc a una sola ciutat o país. La Família de l’Home està formada per tres mil milions d’éssers humans. I és una família que viu a més de cent nacions. La majoria dels seus membres no són blancs. La majoria d’ells són cristians. La majoria d’ells no coneixen el significat d’expressions com ara << lliure empresa >>, << procés just >> o << papereta de vot >>. (President John F.Kennedy, Consell Protestant de la Ciutat de Nova York, Nova York, 8 de novembre del 1963).
<< I want to speak very briefly tonight, however, about the Family of Man that is far beyond the United States. Because the Family of Man is not limited to a single race or religion, nor can it be limited to a single city or country. The Family of Man is made up of three billion human beings. And it is a family that lives in more than one hundred nations. The majority of its members are not white. Most of them are Christians. Most of them do not know the meaning of expressions such as << free company >>, << fair process >> or << voting ballot >>. (President John F.Kennedy, Protestant Council of the City of New York, New York, November 8, 1963).
Discurs del president Kennedy sobre LA FAMÍLIA DE L’HOME en el Consell Protestant de la Ciutat de Nova York, Nova York 8 de novembre de 1963.
President Kennedy’s speech on THE FAMILY OF MAN in the Protestant Council of the City of New York, New York, November 8, 1963.
———————————————————————–
El naixement d’una nació. Què és Catalunya
Comtes de nominació carolíngia
801-820 Berà, comte de Barcelona i Girona. Partidari de la pau amb els musulmans, és acusat de traició i desterrat a Rouen. Aquest fet clou un primer període de domini carolingi, caracteritzat per l’assignació de càrrecs a nobles indígenes.
835-844 Bernat de Septimània. Acusat de rebel.lió, és executat a Tolosa.
844-848 Sunifred. Noble indígena, constitueix una excepció en el criteri d’elecció dels comtes de Barcelona. Pel que fa a d’altres comtats, però, existeixen nombrosos indígenes que ocupen càrrecs comtals: Alaric, comte d’Empúries; Sunyer, del Rosselló; Guifré, de Besalú; Salomó, d’Urgell i Cerdanya.
848-850 Guillem. Fill de Bernat de Septimània, fou comte intrús de Barcelona i Empúries.
850-852 Aleran. Mort durant una ràtzia musulmana que destrueix Barcelona.
878-897 Guifré I el Pelós, comte d’Urgell, Cerdanya i Conflent d’ençà del 870. El 878, rep els comtats de Barcelona i Girona. La seva elecció inicia un nou rumb del poder franc, consistent a substituir els dignataris francs per comtes del país fidels a la política dels francs.
En aquest període, comença el repoblament del Solsonès, Bages, Berguedà, Osona i Ripollès, i es restaura la seu de Vic. El 879, funda el monestir de Ripoll. (Ulisses 11).
“Sóc un home innocent! He passat 15 anys a la presó per una cosa que no vaig cometre. Vaig veure morir el meu pare en una presó britànica per alguna cosa que no va cometre, i aquest govern segueix dient que és culpable. Vull dir-los que fins que el meu pare sigui provat innocent, fins que les persones implicades en aquestcas siguin provades innocents, fins que els culpables siguin portats fins a la justícia, ¡seguiré lluitant! ‘en nom del meu pare i de la veritat! ” (Gerry Conlon).
“¡Soy un hombre inocente! He pasado 15 años en prisión por algo que no cometí. Vi morir a mi padre en una prisión británica por algo que no cometió, y este gobierno sigue diciendo que es culpable. Quiero decirles que hasta que mi padre sea probado inocente, hasta que las personas implicadas en este caso sean probadas inocentes, hasta que los culpables sean llevados hasta la justícia, ¡seguiré luchando! ¡En nombre de mi padre y de la verdad!” (Gerry Conlon).
“I am an innocent man, I have spent 15 years in prison for something I did not commit, I saw my father die in a British prison for something he did not commit, and this government keeps saying that he is guilty. be proven innocent, until the people involved in this case are proven innocent, until the guilty are brought to justice, I will continue fighting! On behalf of my father and the truth! ” (Gerry Conlon).
