Primera pregunta.- “És normal que hi hagi líders socials i polítics en presó preventiva acusats de rebel.lió i sedició quan Amnistia Internacional ha demanat la seva llibertat?”. (Josep Miquel Bausset, monjo benedictí encarregat de llegir el sermó a la basílica de Montserrat, 5 març 2018).
Comentari del Blog.- Presó preventiva des de fa sis mesos. Les seves dones, fills, pares i familiars han de recórrer 1200 quilòmetres, anada i tornada, per poder-los visitar. Rebel-lió i sedició: jutges d’importants països europeus, entre ells, la República Federal d’Alemanya, ja han proclamat que no s’ha comès rebel.lió ni sedició. Destacats juristes, polítics i entesos de les nacions que formen la denominació Espanya, ja han dit que no s’ha comès rebel.lió ni sedició.
Rebel.lió, sedició, revolta, insurrecció, alçament militar i bèl.lic, cop d’estat contra la República Espanyola, guerra civil i incivil, dictadura…
Rebelión, sedición, revuelta, insurrección, alzamiento militar y bélico, golpe de estado contra la República Española, guerra civil e incivil, dictadura…
Rebellion, sedition, revolt, insurrection, military and war uprising, coup d’etat against the Spanish Republic, civil and uncivil war, dictatorship …
Segona pregunta.-“Va ser normal la violència que es va produir l’1 d’octubre quan Amnistia Internacional també ha denunciat com a excessiva la força policial?” (L’homilia de Montserrat, 5 març 2018).
Comentari del Blog.- L’orígen dels fets ja ve de lluny. Els ciutadans de Catalunya -immemorial nació catalana- no oblidaran mai el tracte rebut per part del Partido Popular a l’oposició i durant el govern del president Rajoy. La recollida de signatures, l’any 2006, per tot el territori de les nacions immemorials que formen la denominació Espanya, contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya ratificat pel poble. Els ciutadans de Catalunya no han signat mai en contra de cap Estatut d’Autonomia, d’altres territoris que formen les nacions d’Espanya. ¡Firmar contra Catalunya! deien. Els impostos més elevats dels ciutadans de Catalunya fan possible que altres Comunitats autònomes -autònomes?-, rebin més del que aporten i ho rebin en subvencions que no s’acaben mai. Catalunya, paga i calla. La Catalunya pagadora molt mal finançada, injustament finançada. El Congrés de Representants i el Senat ja ho saben això, però callen i ho consenteixen. En el Ministeri d’Economia i Hisenda ja ho saben això, però callen i ho consenteixen. “El problema principal d’aquest países diu espoli fiscal”, remarca el president Puigdemont. El Govern espanyol del Partido Popular, que governa amb el suport de Ciutadans, ja ho saben això però callen i ho consenteixen.
Mòlts a pals, molidos a palos, ja ve de lluny. Després de la recollida de signatures per part del senyor Rajoy, mòlts a retallades, molidos a recortes de la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, revisat pel Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Parlament, retallat i aprovat pel Congrés de Representants i el Senat, ratificat pel rei i ratificat pels ciutadans de Catalunya. Després del mólts a signatures, molidos a firmas, recurs del senyor Rajoy i del Partido Popular contra la Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, davant del Tribunal Constitucional espanyol no renovat. Mòlts a retallades, molidos a recortes. Del 2006 al 2010, quatre anys de retallades i sentències. Finalment, la pitjor. Un Estatut d’Autonomia irreconeixible del que el poble havia ratificat. A partir d’aquí el desastre i l’obertura d’una doble via. La de la pressió constant de l’intervencionisme sobre l’autonomia de Catalunya per convertir-la en una autonomia de pantomima ,i, l’enorme augment de l’independentisme a Catalunya que ja supera l’independentisme existent en altres nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades, que formen la denominació Espanya i en altres països de l’hemisferi occidental.
Un passat pendent i viu, condiciona i paralitza el present
Recollida de firmes del PP contra l’Estatut del 2006. / FRANCESC MELCION
“Gracias, Tribunal Constitucional, contigo empezó todo” ( Carles Puigdemont 130 President de la Generalitat de Catalunya, exiliat i refugiat a la República Federal d’Alemanya)
Tercera pregunta.- “No és injust que una part del govern legítim de Catalunya, com va dir el bisbe de Solsona, estigui empresonat?”
Comentari del Blog.- No només és injust sinó que no es comprèn en el segle XXI. Molts ciutadans espanyols demòcrates, creients amb la llibertat d’expressió i els drets fonamentals, no ho comprenen ni ho accepten. Tampoc els ciutadans europeus, moltíssims dels quals visiten o visitaven Espanya, ho poden comprendre. O els Estats Units d’Amèrica gran nació d’Estats federals lliures. O el Canadà amb dos referèndums al Quebec per preguntar als votants si desitjaven separar-se de Canadà i convertir-se en un Estat independent. O a Escòcia. I sense crits, ni baralles, ni cops, ni autoritarisme, ni judicialització de la política, ni inhabilitats, castigats, multats, embargats, exiliats refugiats, amb representants polítics elegits pel poble honrats, honestos, bones persones, pares de família que van demanar i demanen diàleg, empresonats amb presó preventiva des de fa sis mesos en la llunyania extrema. Les nacions europees on els seus ciutadans es fan creus de tot el que està passant a Catalunya i Espanya. De les grans diferències amb els països europeus tal com s’està veient -entre altres actuacions- amb els òrgans judicials. La justícia espanyola i l’europea no s’assemblen en res.
Moltíssims joves catalans i espanyols treballen i estudien -les mateixes empreses els faciliten i ajuden en la seva formació- ja han dit que no pensen tornar a Espanya, on els pressupostos destinats a l’educació, estudis, formació, preparació són infinitament inferiors als de les grans nacions federals europees. Pel que fa a Catalunya, immemorial nació catalana, el pes econòmic està fent marxa enrere. L’anomenat ‘155’ ciento cincuenta y cinco, article d’una Constitució que no ha funcionat per protegir la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, ratificat pel poble, ha estancat Catalunya. Està paralitzant el progrés econòmic i social de Catalunya. “Los catalanes hacen cosas”, diu Rajoy. Els catalans feien coses, abans. Els tremends i injustos efectes de l’aplicació, per part del govern espanyol del ciento cincuenta y cinco, es començaran a notar amb força durant el 2019 i el 2020. Que Déu ens assisteixi! Sense diàleg polític, sense treball, sense enteniment i amb un PIB a la baixa a Catalunya. Los catalanes ya no hacen cosas.
Als peus de la Mare de Déu de Montserrat, el monjo benedictí Josep Miquel Bausset, va encoratjar l’Església a “no callar com si no passés res”: L’Església, com Jesús, no pot mirar cap a un altre costat i ha de denunciar la mentida, la injustícia i la corrupció.”
El monjo de Montserrat també va tenir un record per a la tragédia dels refugiats: “L’Església tampoc pot callar davant el drama dels refugiats que continuen morint al Mediterrani, mentre la Unió Europea, amb indiferència, mira cap un altre costat.”
———————————————————————-
El Deure i la Glòria
Com ocuparem a la nostra mà d’obra a l’atur?
¿Como ocuparemos a nuestra mano de obra en paro?
How will we occupy our workforce unemployed?
(JFK)
(segueix dels ‘posts’ anteriors)
<<No vull que em interpretin malament. Una productivitat creixent i
l’avanç en els mitjans tecnològics són essencials a la nostra capacitat de competir i progressar. Però també tenim l’obligació de trobar ocupació a gairebé dos milions de persones que han estat desplaçades per aquests avenços>>.
<<Finalment, i subratllant tot això, hi ha el tercer fenomen, alhora maleït i lloat, és a dir, l’avanç tecnològic conegut correntment sota el nom d’automatització. Durant els últims sis anys, la nació va augmentar la seva producció de fabricació en un vint per cent, però ho va fer amb vuit-cents mil obrers menys, i l’augment dels empleats d’oficina o professionals d’un altre tipus no va afectar per a res aquesta pèrdua a la mà d’obra. Des de la Segona Guerra Mundial, la veritable producció de l’economia privada es va elevar en un seixanta-set per cent amb només un tres per cent d’augment en l’hora-home>>. (President John F.Kennedy, Dinar Cívic, Chicago (Illinois), 23 de març de 1963).
<<Finally, and underlining all this, is the third phenomenon, both cursed and praised, that is, the technological advance commonly known as automation.During the last six years, the nation increased its manufacturing output by twenty percent, but it did so with eight hundred thousand fewer workers, and the increase in office workers or other professionals did not affect this loss at all. working. Since the Second World War, the true output of the private economy rose by sixty-seven percent with only a three percent increase in the man-hour>>. (President John F.Kennedy, Civic Lunch), Chicago (Illinois), March 23, 1963).
<< Aquesta ciutat no és aliena a cap d’aquests problemes. Vostès hauran vist que en els seus ferrocarrils desapareixien els maquinistes i fogoners a mesura que les locomotores Diesel constituïen el quinze per cent de les locomotores existents l’any 1947, fins arribar el noranta-set per cent d’avui dia. Hauran vist així mateix que en les mines de carbó d’aquest Estat desapareixien els obrers a mesura que apareixien noves màquines, que amb l’ajuda de quaranta-sis homes extreien el carbó que picaven cent homes al 1947. I també hauran estat vostès testimonis que en seus siderúrgiques avui només fan falta setanta homes per produir el mateix acer que produïen cent homes fa deu anys. Chicago, podria afegir jo entre parèntesis, és ciutat que pateix aquests problemes potser en major mesura que altres ciutats >>. (President John F.Kennedy, Dinar Cívic, Chicago (Illinois), 23 de març de 1963).
<< This city is not immune to any of these problems. You will have seen that in their railroads machinists and stokers disappeared as diesel locomotives constituted fifteen percent of the existing locomotives in 1947, until reaching ninety-seven percent today. You will also have seen that in the coal mines of this State the workers disappeared as new machines appeared, that with the help of forty-six men they extracted the coal that was stung by a hundred men in 1947. And you will also have witnessed that in Its steelmakers today only require seventy men to produce the same steel that a hundred men produced ten years ago. Chicago, I might add in parentheses, it’s a city that suffers from these problems, perhaps to a greater extent than other cities >>. (President John F.Kennedy, Civic Lunch, Chicago (Illinois), March 23, 1963).
Chicago Bears bench before the beginning of a game against the Pittsburgh Steelers on Nov, 25, 1963. The Bears bow their heads in memory of President John F. Kennedy. From left are: Bennie McRae (26), Bob Kilcullen, Joe Fortunato, Steve Barnett (73), Wetoska, Willie Galimore (28), Joe Marconi (34), and coach Phil Handler. — Chicago Tribune historical photo
El president Kennedy a l’ONU
“Ser responsables y trabajar sin descanso a favor de la libertad, la democrácia, la igualdad de oportunidades, el trabajo, la dignidad de la Família del Hombre y la Paz, no solo para hoy sinó para las futuras generaciones”
“Ser responsables i treballar sense descans a favor de la llibertat, la democràcia, la igualtat d’oportunitats, el treball, la dignitat de la Família de l’Home i la Pau, no només per avui sinó per a les futures generacions”
“Be responsible and work tirelessly in favor of freedom, democracy, equal opportunities, work, the dignity of the Family of Man and Peace, not only for today but for future generations”
———————————————————————————————————————————————–
La frase
“Vici intolerable és al jutge condescendir a tot el que li demanen, però també és gran extrem no fer res del que li preguen, perquè el bon jutge ha de ser sempre,en el quesentencia, just, i en el que li preguen, algun cop humà “. (Fray Antonio de Guevara).
“Vicio intolerable es en el juez condescender a todo lo que le piden, mas también es gran extremo no hacer nada de lo que le ruegan; porque el buen juez ha de ser siempre, en lo que sentencia, justo, y en lo que le ruegan, alguna vez humano”. (Fray Antonio de Guevara).
“Intolerable vice is in the judge to condescend to everything they ask, but it is also extreme to do nothing of what they beg, because the good judge must always be, in what sentence, fair, and what you pray, ever human. “ (Fray Antonio de Guevara).
No cal un debat sobre les pensions de les persones humanes jubilades. També s’hauria de fer un debat sobre les causes del perquè de les 17 Comunitats autònomes -autònomes?-, 12 reben més del que aporten i de la seva menor productivitat. No crec que a l’Europa que funciona a base de treballar amb democràcia, s’hagin fet o es fagin debats sobre les pensions. És normal en tot país normal i avançat que els jubilats cobrin una pensió digna. O és que els representants del Congrés de Representants i el Senat, no cobren sous i dietes més que suficients i puntuals? Els ciutadans jubilats que han estat els primers treballadors d’aquesta nació de nacions, són ara els últims? Molts d’ells en un país amb tant atur, fan mans i mànigues per poder ajudar a les seves famílies. I el govern central i centralista del Partido Popular amb el suport de Ciutadans, parla, parla i parla de recuperació econòmica? Per a qui?
És normal en tot país normal i avançat que que els jubilats cobrin una pensió digna
Brussel.les alerta de l’alt nivell de desigualtat i pobresa a Espanya, tot i a la recuperació econòmica. Greu injustícia social. Milions i milions d’euros, cada any, de beneficis de les grans empreses. Molt bé. En ascens el nombre de milionaris a Espanya. Molt bé. Més riquesa material, però, serveix aquesta per augmentar les oportunitats i benestar del poble?
I entre elles la nació catalana –l’1 d’Octubre molidos a palos, representants empresonats, exiliats refugiats, inhabilitats, embargats, l’article ‘155’…- aquesta nació que aporta, cada any, la xifra enorme de 16.000 milions d’euros procedents dels impostos dels ciutadans de Catalunya i que no tenen retorn per part del govern central del Partido Popular ni amb serveis ni amb infraestructures. Així, l’acció del govern espanyol dificulta la productivitat i competitivitat de l’economia catalana i de retruc les economies espanyola i europea, que veuen com l’Estat espanyol frena un dels seus principals motors econòmics. Si es frena l’economia es frena l’ocupació i les pensions.
Torpedes de pressió contra l’enteniment, en lloc de diàleg i treball polític
“Los catalanes hacen cosas”, diu Rajoy, però el plec del ‘155’ -ningú comprèn la seva aplicació-, i el tancament de les Delegacions Comercials, Turístiques i Culturals de Catalunya a l’exterior, anirà ofegant progressivamente el progrés social, econòmic, d’infraestructures, recerca i investigació, esperit d’emprenedoria, negocis i de ganes de fer coses dels ciutadans de Catalunya, immemorial nació catalana.
Com es veu cada dia i degut a la substitució del treball polític i d’enteniment per la judicialització de la política, la ruptura entre Catalunya i Espanya és un fet real i progressiu. Des de l’any 2006, per part del Partido Popular, sempre contra Catalunya, siempre contra Catalunya. Recollida de signatures per tots els territoris de les nacions que formen la denominació Espanya, en contra d’una Llei Orgànica de obligado cumplimiento -qui és que no compleix les lleis?,- de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya revisat pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovat pel Congrés dels Diputats, el Senat, ratificat pel rei i pel poble català tal com estableix la Constitució que actualment ha quedat desfasada ja que no serveix per resoldre el problema espanyol amb Catalunya o, s’ha fet servir molt malament. Posteriorment, per part del Partido Popular, portar l’esmentada llei orgànica al Tribunal Constitucional espanyol no renovat. Una llei orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya votat i ratificat pel poble i, quatre anys més tard, durament sentenciat. Sempre contra la Catalunya pagadora; siempre contra la Catalunya pagadora. Sempre articles ‘155’ trets del barret de copa de la gran comèdia espanyola.
Recollida de signatures contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Firmar contra Catalunya, deien!
No cal que facin debats sobre les pensions que cobren o no cobren les persones humanes jubilades. Cal que es preguntin quina ha de ser la preocupació, l’interès, la responsabilitat, les bones maneres, la capacitat de diàleg, treball polític, enteniment per resoldre les aspiracions dels ciutadans i no l’immobilisme com a resposta d’un governant i del seu govern.
No cal que facin debats sobre les pensions que cobren o no cobren les persones humanes jubilades. Cal que, com a representants del poble, es preguntin i reflexionin sobre el fet, entre molts d’altres, de que amb els diners que costa un sol caça Eurofighter -només d’aquesta marca la Força Aèria d’Espanya en disposa 60-, es podrien construir 25 nous col.legis segons explica Servei Civil Internacional.
Es podrien preguntar també els representants, pensar, reflexionar sobre les pensions que cobren els expresidents de les Comunitats Autònomes i els sous que també cobren com a membres del senat. O el cas del diplomàtic espanyol que segons ‘LA INFORMACIÓN’:
Moragas duplica su sueldo: 200.000 euros al año más casa en Manhattan
“Así, hasta ahora y según los últimos datos del Portal de Transparencia, Moragas cobró 119.622 euros en 2016, sin contar los gastos de representación asociados a su cargo. Sus funciones, hasta ahora, eran “facilitar al Presidente del Gobierno la información política y técnica que resulte necesaria para el ejercicio de sus funciones, asesorar al Presidente del Gobierno en aquellos asuntos y materias que éste disponga y conocer las actividades, programas y planes de los distintos Departamentos ministeriales”.
“A partir de ahora, Jorge Moragas percibirá 200.509 euros brutos cada año, al retomar su vida de diplomático, como representante español ante la ONU. Además de un sueldo ad hoc con el nuevo cargo, más alto que lo que se paga en la política nacional, Moragas y su familia podrán acomodarse en la casa que el Estado español tiene en la Gran Manzana adscrita a ese cargo. Eso quiere decir que, además del salario, el Estado correrá con los gastos que dispone el servicio y el mantenimiento de su residencia en todo lo que concierne a su labor como nuevo embajador ante la ONU, un coste que no es pequeño en un lugar como Manhattan, uno de los más caros del mundo para vivir”. No caldria revisar les despeses de les ambaixades?
Join the Leica Akadamie and Master Photographer Tom Grill for a workshop in Aerial Photography. Learn firsthand the techniques necessary to take great photographs of New York City at dusk from a door less helicopter.
És necessària una gran expansió empresarial en lloc d’una expansió funcionarial. Cal fomentar i ajudar l’esperit i força emprenedora. A major nombre d’empreses, més llocs de treball, menys atur i més cotitzacions a la Seguretat Social per garantitzar pensions dignes. Es parla de l’existència de molt frau, que cal combatre per part del govern central i centralista del Partido Popular, frau que malmesa les pensions. De les 17 Comunitats Autònomes, 12 reben més del que aporten i presenten nivells més baixos de productivitat i competitivitat, que no beneficien el sistema de pensions. La eficàcia i responsabilitat d’un govern es mostra i es defensa, ajudant a canviar aquestes situacions. No només, sempre contra la Catalunya pagadora. No solo, siempre contra la Catalunya pagadora. No només el ‘155’. Si no hi ha solució a les demandes plantejades per Catalunya davant el Govern de Rajoy, es tornarà allà mateix. Mediocritat i inestabilitat econòmica i social.
No cal un debat sobre les pensions. És perdre el temps.Actuïn amb eficàcia social, productiva i econòmica, en lloc d’un ‘155’ a Catalunya que ningú del món entén i que empitjora i no soluciona res. Expliquen sobre els autònoms:
La Inspección denuncia un fraude masivo con los “falsos autónomos”
La Seguridad Social sólo tiene registrados 10.000 de los 300.000 autónomos dependientes de un solo cliente y que, en realidad, actúan como asalariados.
La Inspección de Trabajo ha denunciado en el Congreso de los Diputados un “fraude masivo, de diversas modalidades”, a la Seguridad Social, y contra los derechos de los trabajadores, con los “falsos autónomos”. Es decir, son empleados obligados a hacerse autónomos, para que la empresa no pague la Seguridad Social. Son trabajadores que no están en la plantilla de la compañía, pero que operan como asalariados suyos, con una disciplina, horarios, jornadas y cometidos.Expansión
I les persones humanes jubilades, no poden cobrar una pensió digna?
Silicon Valley, Califòrnia, la grandesa de l’educació, l’expansió empresarial i emprenedoria, la investigació…en una nació d’Estats federals lliures que també són Estat i amb les seves pròpies lleis i el Dret a cada Estat
Pel que fa al problema i conflicte espanyol amb Catalunya, immemorial nació catalana, el problema no són les persones humanes independentistes -en molt menor número l’any 2012-,sinó l’actitud i el mal fer dels separadors. Mentre el president Rajoy romani a la Moncloa i governi el Partido Popular i Ciutadans, serà molt difícil trobar una solució justa i apropiada, que ja es va demanar l’any 2006 a la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, ratificat pel poble i, quatre anys més tard, sentenciat.
Temps perdut, diàleg perdut, treball perdut, enteniment perdut, progrés perdut, frustració política, obsessió, mutisme, trencament de dos nacions ben diferents i oposades en una Europa aliena i allunyada. El president Rajoy i la vicepresidenta Sáenz de Santamaria, haurien de començar a valorar la seva dimissió. Les nacions immemorials que formen Espanya, sortirien guanyant.
Donar la cara, explicar les coses, parlar, demanar diàleg, treball polític…per a tothom i lluny molt lluny de la violència
El Deure i la Glòria
De quina manera ocuparem a la nostra mà d’obra a l’atur?
¿Como ocuparemos a nuestra mano de obra en paro?
How will we occupy our workforce unemployed?
(JFK)
<<L’índex d’atur és sempre més alt entre els no qualificats. En la nostra moderna societat fins i tot els graduats en segon ensenyament descobreixen que, avui dia, els seus coneixements són insuficients o inadequats>>. (President John F.Kennedy, Dinar cívic, Chicago (Illinois), 23 de març de 1963).
State Archives of Florida Memory Project
<<A més, l’índex d’atur és sempre més alt entre els no qualificats. En la nostra societat moderna fins i tot els graduats en segona ensenyança descobreixen que, avui dia, els seus coneixements són insuficients o inadequats. Però el Departament de Treball, en les seves inspeccions, mostra que l’índex d’atur obrer és molt més baix entre els que acaben la segona ensenyança que entre aquells que han deixat els seus estudis a mig acabar. Les últimes inspeccions demostren també que els índex d’atur entre els graduats en col.legis superiors és molt més baix que el que es registra entre els graduats en la segona ensenyança. Però, desgraciadament, només un alumne de cada deu acaba els estudis superiors. En resum, per molt difícil que sigui trobar llocs de treball per aquests vint-i-sis milions de nous treballadors que entraran a formar part del mercat laboral en els anys seixanta, més difícil serà encara trobar ocupació pels set milions cinc-cents mil nois i noies que no acabarán els seus estudis de segona ensenyança, incloent a gairebé dos milions i mig que tampoc acabarán els seus estudis de vuitè grau>>. (President John F.Kennedy, Dinar Cívic, Chicago (Illinois), 23 de març de 1963).
<<Prego a vostès que anotin bé aquestes xifres perquè l’atur de la joventut porta com a conseqüència un dels problemes a resoldre més explosius tant social com econòmicament amb que ha d’enfrontar-se aquesta ciutat i aquesta nació. En l’última dècada, per exemple, la detenció de joves va augmentar en un vuitanta -sis per cent. ¿Quina serà la xifra de la pròxima dècada, quant l’augment net de joves treballadors potencials en el mercat laboral ascendeixi quinze vegades més ràpidament que en els anys cinquanta?(President John F.Kennedy, Dinar Cívic, Chicago (Illinois), 23 de març de 1963).
———————————————————————–
El discurs, les frases
What has been Catalonia?
———————————————————————–
La música
Catalunya, nació de Pau, acollidora, solidària, esforç i treball, demana solidaritat amb els seus representants polítics pares de familia, honestos, honrats, pacífics, elegits pel poble, tancats actualment en presons espanyoles allunyades, i que sempre han demanat el diàleg i el treball polític. Solidaritat, també, amb els seus exiliats i refugiats polítics i pel seu Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont.
Catalonia, nation of Peace, homely, solidarity, effort and work, asks for solidarity with its parents, honest and peaceful political representatives elected by the people, currently closed in distant Spanish prisons and who have always asked for the dialogue and the political work Solidarity, too, with his exiled and refugee politicians and for his Honorable President of the Generalitat of Catalonia, Carles Puigdemont, immemorial Catalan nation.
Allà on existeixen una gran i venerada llibertat, democràcia, justícia social i igualtat d’oportunitats, pel desenvolupament ple de les persones humanes i de la Família de l’Home, existeixen, també, els qui reben cops, cops, i més cops per defensar-les fins a les últimes conseqüències. Sense llibertat només hi ha lloc per la mediocritat, el patiment i la foscor (EFC)
Tornem al molidos a palos, paraules profètiques del representant Gabriel Rufián, portaveu adjunt d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) al Congrés de Representants. “Nos molieron a palos, nosotros les moleremos a votos”. “Ens van moldre a pals, nosaltres els molerem a vots”. Imatges d’aquí, no de Veneçuela que també apareixen a la premsa mundial.Però hi ha qui ho va passar molt pitjor. El testimoni de Roger Español, el ciutadà que ha perdut la visió d’un ull per l’impacte d’una pilota de goma disparada per la policia espanyola l’1 d’octubre de l’any passat a Barcelona. Girona ja ha canviat el nom de la plaça de la Constitució per la de l’1’octubre.
Els ciutadans d’Europa i del món han quedat estupefactes davant un fet tan terrible. False news. Fake news. Paraula de l’any del Diccionari Oxford. Entre els 4.500 milions de paraules que van considerar els editors dels Diccionaris d’Oxford, en els últims 12 mesos, les paraules que més van augmentar en ús (un 365%) aquest any van ser la combinació “fake news” (notícies falses), paraula de l’any 2017.
El mateix Roger Español, músic de professió, ho va explicar així: “Després d’aquesta experiència, sobretot vull que ningú més l’hagi de passar. Perquè no és gens agradable. A part de la qüestió mèdica, en l’àmbit vital és molt incòmode. No m’hi acabo d’acostumar, a tenir la visió d’un sol ull. Jo espero que les bales de goma no es facin servir més”. Un material prohibit a la nació catalana d’ençà del 2014. Un fet terrible propi d’altres temps terribles, foscos i penosos de la Història de la denominació Espanya nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades.
Eren votacions pacífiques on es pretenia expressar la llibertat d’expressió i tractar els resultats dintre del diàleg polític, treball i enteniment. En tot moment, el president Carles Puigdemont, 130 President de la Generalitat de Catalunya, exiliat a Brussel.les, va apel.lar al diàleg amb el Govern espanyol. La demanda d’aquest diàleg i de treball polític no judicial amb el president Rajoy, es remunta a l’any 2012 sota la presidència a Catalunya del president Artur Mas, avui jutjat, inhabilitat, multat, embargat, castigat i com exemple d’apartar, fer fora als adversaris polítics elegits pel poble que creuen amb el diàleg, treball polític, el progrés, la democràcia i la pau. La imatge d’Espanya cau en picat. El progrés social i econòmic, també. Entre els darrers d’Europa.
Mentre la dreta radical, centralista, anti autonomista, nacionalista espanyola i amb poder absolut del Partido Popular, governi a Espanya, nació de nacions, amb el suport de ‘Ciutadans’, el conflicte i problema espanyol amb Catalunya no es podrà solucionar i anirà a pitjor.
El Síndic cree que el ‘no’ del TS a Sànchez vulnera derechos de “toda la ciudadanía”
(elEconomista.es)
El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha defendido este viernes que la decisión del Tribunal Supremo (TS) de denegar el permiso al candidato a la Presidencia de la Generalitat, Jordi Sànchez (JxCat), para salir de prisión y acudir al pleno de investidura del próximo lunes vulnera sus derechos de participación política como diputado y los de “toda la ciudadanía de Catalunya”.
BARCELONA, 9 (EUROPA PRESS)
En una rueda de prensa, Ribó ha recordado que el Estatuto de Catalunya establece que, para ser presidente de la Generalitat, hay que ser diputado del Parlament y que “solamente” el presidente de la Cámara puede organizar el debate de investidura después de las consultas a los grupos parlamentarios.
“El poder judicial no puede sustituir de ninguna manera esta función democrática”, ha sentenciado, y ha rechazado que el magistrado del TS Pablo Llarena haga consideraciones de carácter institucional y político que, según ha dicho, no pertenecen al ámbito judicial.
Ha asegurado que la juridisprudencia europea permite modulaciones de los derechos políticos de las personas pero que, en el caso de Sánchez, el TS no hace esta modulación, sino que “afecta al derecho de millones de ciudadanos de Catalunya que ejercieron su voto el 21 de diciembre”.
Ha considerado desproporcionado calificar de rebelión o sedición los hechos relacionados con el 1 de octubre y las medidas de prisión provisional que “a veces se ha basado en la ideología de las personas”.
Ha concluido que hay motivos suficientes para interponer recursos ante la Sala Penal del TS, pedir amparo al Tribunal Constitucional (TC) o llegar a interponer una demanda ante el Tribunal Europeo de Derechos Humanos (TEDH) “solicitando medidas cautelares”.
También se ha comprometido a recoger las quejas de los ciudadanos y a comunicarlas a las más altas instancias internacionales de defensa de los derechos humanos de la Unión Europea y de Naciones Unidas.
———————————————————————–
ElDeure i la Glòria
¿Com ocuparem a la nostra mà d’obra a l’atur?
How do we occupy our workforce in unemployment?
(JFK)
La preocupació constant del President Kennedy per l’economia, els seus compatriotes i joves sense ocupació i a l’atur
<<A més, l’índex d’atur és sempre més alt entre els treballadors no qualificats. A la nostra moderna societat fins i tot els graduats en segon ensenyament descobreixen que els seus coneixements avui dia són insuficients o inadequats…>> (President John F.Kennedy, Dinar cívic, Chicago (Illinois), 23 de març de 1963).
<<El nombre de nens de la post guerra ha superat en molt a la capacitat de les nostres escoles elementals i secundàries, i ara estan a punt d’irrompre en el mercat laboral. Per exemple, l’any passat, dos milions vuit-cents mil joves nord-americans van aconseguir l’edat de setze anys. Aquest any, tres milions vuit-cents mil joves entraran en aquesta edat a formar part del mercat laboral. I en total, en els anys seixanta hi haurà vint-i-sis milions de nous joves, de nous obrers, que formaran part d’aquest mercat, un augment del quaranta per cent sobre els anys cinquanta i un nombre moltíssim més gran del que aquest país ha hagut de absorbir i formar en tota la nostra història>>.(President John F.Kennedy, Dinar cívic, Chicago (Illinois), 23 de març de 1963).
<<Ja els treballadors amb menys de vint-i-cinc anys d’edat, encara que constitueixin menys de la cinquena part de tota la nostra mà d’obra, formen la tercera part del nostre contingent d’aturats. L’últim any, l’índex d’atur pels homes de vint -i- cinc anys o una mica més era d’un quatre coma quatre per cent. Però per aquells que comptaven de vint a vint-i-quatre anys, l’índex era del nou per cent, i pels de catorze a dinou anys ascendia ja a un tretze per cent. Encara que la joventut d’avui dia roman més temps a l’escola que en el que van romandre els seus pares, l’índex de nois i noies que no estudien -quatre de cada deu-, es massa alt, alhora que disminueixen les oportunitats de traball pels obrers sense qualificar en les factories, mines, granges, ferrocarrils, a la construcció i en els serveis>>. (President John F.Kennedy, Dinar Cívic, Chicago (Illinois), 23 de març de 1963).
<<Nosotros los catalanes somos personas pacíficas y valientes. Tenemos en mente a nuestros hijos cuando nos enfrentamos al castigo por defender la libertad de Catalunya. El Gobierno español nos quiere de rodillas, sumisos, pero nos encontrará de pie>>.
(Oriol Junqueras, empresonat a la presó d’Estremera (Madrid) en règim de presó preventiva, preventiva, provisional des del mes de novembre de l’any 2017.
El representant Oriol Junqueras és president d’Esquerra Republicana de Catalunya, vicepresident de la Generalitat de Catalunya. És llicenciat en Història, especialitat en Història Moderna i Contemporànea, i doctor en Història del Pensament Econòmic per la Universitat Autònoma de Barcelona
Nombrosos juristes de les nacions immemorials que formen la denominació Espanya, d’Europa i del món, no poden comprendre de cap manera que hi fa el representant Junqueras tancat amb presó preventiva a la presó d’Estremera (Madrid). Tampoc poden comprendre que hi fan tancats tots els altres representants catalans
Les imatges de les càrregues de la policia espanyola a Catalunya, immemorial nació catalana, no agraden gaire als milions de visitants procedents de tots els continents del món que ho van veure per la premsa de gran envergadura. El govern de la Generalitat de Catalunya amb col.laboració amb el sector turístic i les Delegacions catalanes a l’exterior, -promocionals de l’economia i tancades ara per l’aplicació governamental del que anomenen 155-, van aconseguir l’any passat 19,1 milions de turistes estrangers. L’últim trimestre, que inclou el Primer d’Octubre, va ser el pitjor. De fet, tot va a pitjor des de l’aplicació d’aquest 155 que el senyor Rajoy va pregonar per la premsa a tot el món i després del Primer d’Octubre de 2017, referèndum aprovat pel Parlament de Catalunya per tal d’aconseguir abans i després del referèndum, un diàleg i sessions de treball amb el govern del president Mariano Rajoy, per atendre les demandes urgents plantejades a la llei orgànica de l’Estatut legal d’Autonomia de Catalunya, aprovat, ratificat pel poble i sentenciat pel Tribunal Constitucional espanyol no renovat, degut al recurs presentat pel Partido Popular. Gran error, craso error. Tot això després de la campanya de recollida de signatures pert tots els territoris de les nacions que formen Espanya, contra la llei orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya aprovat pel Parlament, Congrés dels Diputats i el Senat, ratificada pel rei i pels ciutadans de Catalunya.
La senyora María Soraya Sáenz de Santamaría Antón i el senyor Federico Trillo-Figueroa y Martínez-Conde, van ser els portadors del recurscontra la llei orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya davant el Tribunal Constitucional espanyol pendent de renovació. Gran error, craso error. Un gran menyspreu cap a Catalunya, immemorial náció catalana -nacionalitat reconeguda a la Constitució- i que donaria pas al creixement de l’independentismea Catalunya. Cas obert, caso abierto iencara pendent de solució.
El Tribunal Constitucional, no renovat, admite a trámite el recurso del PP contra el Estatuto catalán (Llei Orgànica de obligado cumplimiento, ratificada pel poble)
Any 2006. Inici de l’actual conflicte i problema espanyol del Partido Popular amb Catalunya, immemorial nació catalana, -nacionalitat reconeguda per la Constitució espanyola. Recollida de signatures contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut legal d’Autonomia de Catalaunya, aprovat pel Parlament, el Congrés dels Diputats, el Senat, ratificada pel rei i tornada a ratificar pels ciutadans de Catalunya. Anar sempre contra Catalunya, els fa riure. Més. Sáenz de Santamaria i Federico Trillo, porten la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, al Tribunal Constitucional no renovat. Quatre anys després, 2010, la pitjor de les sentències. Any 2011, Eleccions Generals. Majoria absoluta del Partido Popular. Intervencionisme constant sobre Catalunyaque és utilitzada des de l’any 2006, com a estratègia electoral. Desestabilització política, social i econòmica cada vegada més forta. Amb l’aplicació de l’article 155, els efectes socials i econòmics més greus, es començaran a notar a partir del 2019. Mentre Rajoy i Soraya Sáenz de Santamaria governin, no hi haurà cap enteniment ni solució per el conflicte i problema espanyol del Partido Popular amb Catalunya. “Después de mí,el diluvio” .
Des de l’any 2006, els separadors fan créixer la independència de Catalunya. Boicot a l’economia, a la lliure empresa, al progrés i, segons es veu cada dia, augmenta la ruptura amb Espanya
És evident que tot aquest embolic i maremàgnum polític, no agrada als milions de ciutadans de la Catalunya pagadora que amb el seu esforç i impostos, fan –feien possible, hacian posible- l’aportació del 20% al PIB espanyol. Tampoc agrada als milions de turistes que ens visiten o ens haurien de visitar.
1.000 milions d’euros cap enrere
Podrien ser molts més mentre duri aquest estrany plec de l’article 155 propi del segle XIX. El desànim és total. S’enfonsa tot. Dóna la sensació que ja és el que volien. El ministre d’Economia Luis de Guindos, ha calculat en uns 1.000 milions d’euros el cost econòmic de la crisi política a Catalunya. En una entrevista a la Cadena Ser, De Guindos va argumentar que en el quart trimestre del 2017, el creixement econòmic de Catalunya s’ha desaccelerat de manera important passant del 0,91% trimestral al 0,4-0,5%. Així doncs, segons els càlculs del ministre d’Economia, aquestes quatre dècimes del PIB que s’han perdut corresponen a uns 1.000 milions d’euros tenint en compte que cada dècima suposa uns 200.000 milions. També hauriem de conèixer les dades econòmiques de mà de tots els sectors econòmics de la nació catalana, presentades pel conseller d’Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya. De totes maneres amb l’aplicació d’aquest anomenat article 155 i el tancament de les Delegacions Exteriors de la Generalitat, impulsores d’inversions i plans econòmics i socials, turisme, cultura, relacions públiques i publicitat, visites comercials, fires i mercats internacionals, etcètera, tot ha quedat estancat parat. La il.lusió i l’empenta van quedant reduïdes a cendres. El centralisme és la via cap a la mediocritat. A falta d’un acord entre Rajoy i la Generalitat de Catalunya, la ruptura amb Espanya flota en tots els ambients. Molts sous i dietes elevats i puntuals, però, sessions de treball per solucionar el conflicte, res de res. Sessions que s’esperen des de l’any 2012 en que el president Artur Mas va anar a la Moncloa a parlar amb el president Mariano Rajoy. Ara, Artur Mas, inhabilitat, multat, embargat. Cap resultat necesari ni positiu. Bo, si, els resultats actuals. Un negoci excel.lent. Un negocio excelente.
El professor Oriol Junqueras, representant polític, president d’Esquerra Republicana de Catalunya, vicepresident de la Generalitat de Catalunya, cessat per Mariano Rajoy, és llicenciat en Història, especialitat en Història Moderna i Contemporània, i doctor en Història del Pensament Econòmic per la Universitat Autònoma de Barcelona.
Empresonat a Estremera (Madrid), en règim de presó provisional, des del mes de Novembre de 2017
Locked in the prison of Estremera (Madrid), in provisional prison regime, from the month of November of 2017
<<Ja els treballadors amb menys de vint-i-cinc anys d’edat, encara que constitueixen menys de la cinquena part de tota la nostra mà d’obra, forma la tercera part del nostre contingent d’aturats. Això ens porta a la segona i creixent marea de la mà d’obra: els joves de la nostra nació>>. (President John F.Kennedy, Dinar cívic, Chicago (Illinois), 23 de març de 1963).
<<Doncs ara un granger pot produir els aliments i fibres que necessiten vint-i-cinc nord-americans en comparació amb el que podia produir només per a set a últims del segle passat. Nous fertilitzants, insecticides, la investigació i altres recursos han fet que aquest sigui un dels miracles més productius de la Història -un dels grans miracles aconseguits pels Estats Units en contrast amb els fracassos dels nostres adversaris-, però és un fet que des de 1947 les nostres granges han augmentat la seva producció en un trenta per cent, alhora que les hores-home treballades en aquestes granges es reduïen a la meitat>>.
<<…l’ocupació agrícola durant aquest període va disminuir en tres milions, una mitjana de dos-cents mil llocs de treball a l’any, quantitat comparable a tots els habitants de la població d’Akron (Ohio), quedant-se sense feina cada dotze mesos. Només en els dos últims anys, l’ocupació en el camp va baixar al mig milió de llocs de treball, mentre que la producció i els ingressos agrícoles augmentaven ostensiblement. Es calcula que, encara que pot semblar terrible, només un de cada deu nois que es crien a les granges dels Estats Units podrà trobar un mitjà de vida en l’agricultura.(President John F.Kennedy, Dinar Cívic, Chicago (Illinois), 23 de març de 1963).
Born, February 3, 1943 Fairfield, Alabama, U.S. Origin, Detroit, Michigan, U.S. Died, February 1, 2018 (aged 74) Chicago, Illinois, U.S. Singer. Vocals, piano.
Dennis Edwards was an American soul and R&B singer, notably a lead singer in The Temptations, on Motown Records. Edwards joined the Temptations in 1968, replacing David Ruffin and sang with the group from 1968 to 1976, 1980 to 1984 and 1987 to 1989. In the mid-1980, he attempted a solo career, scoring a hit in 1984 with “Don’t Look Any Further” (featuring Siedah Garrett). Until his death, Dennis was the lead singer of The Temptations Review featuring Dennis Edwards, a Temptations splinter group. (De Viquipèdia).
Una part de la gran música soul americana del Sud dels Estats Units d’Amèrica -música negre i americana- es va amb el músic i cantant Denis Edwards mort recentment. Una part es va amb ell, una altra part es queda, perquè, aquesta, no morirà mai. Continuarà sonant als Estats Units d’Amèrica i en altres llocs del planeta Terra. La música és vida, diuen, però, és que sense música la vida en aquest món seria molt més dominada per la penombra i la tristesa. El músic Denis ha viscut i ha mort en el país de la gran nació anticentralista formada per Estats federals lliures i on la llibertat d’expressió, mou les rodes de la grandesa de tot el que passa en un país primer i poderós, gràcies a la llibertat i a la igualtat d’oportunitats. Denis Edwards també va tenir la seva oportunitat acompanyada de patiment, esforç i treball. Que la música estimada l’acompanyi en aquest viatge, i, que descansi en pau Denis Edwards.
Home Mundo FOTOS SENSIBLES: Orangután muere tras recibir 130tiros y numerosas puñaladas en Indonesia. Mundo. 8 febrero, 20188 febrero, 2018 By Redacción. 0 0 .
Més hauria valgut que aquests 87 milions d’euros -¿cal afegir el cost de la denominada Operación Cataluña?- els haguessin proporcionat a la Sanitat Pública catalana, que no rep l’ajuda econòmica que necessita i que tots els representants del Congrés dels Diputats i del Senat, saben perfectament que aquesta Sanitat Pública catalana i Catalunya, pateixen un finançament injust i insolidari causa primeríssima de l’actual problema i conflicte espanyol amb Catalunya. No s’entén com encara es poden atendre tants pacients vinguts d’altres nacions d’Espanya, i, si s’entén que no pugui dedicar a la investigació i recerca els mitjans econòmics que necessita. Bo si, amb molt d’esforç, treball i dedicació, retallats ara, amb l’aplicació d’aquest article 155 de la Constitució espanyola, que ningú sap que vol dir, que representa i a quin segle correspon de la penosa història d’Espanya. Nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades i a les quals es priva de la grandesa del federalisme modern i progressista.
“Espanya no ajuda Catalunya ni amb serveis ni amb infraestructures”
Si, 87 milions d’euros que ha valgut tenir 6.000 policies desplaçats a Catalunya i que, entre les grans dades, destaquen els 43 milions d’euros de dietes per als agents i els 28 milions que ha costat llogar els vaixells per acollir-los. És a dir, cada policia va costar a les arques públiques 190 euros al dia. Destaca el fet de que segons un estudi redactat per economistes i professionals de la Sectorial d’Economia de l’Assemblea Nacional Catalana, expliquen que “Espanya no ajuda Catalunya ni amb serveis ni amb infraestructures, amb la qual cosa l’acció del govern espanyol dificulta la productivitat i competitivitat de l’economia catalana i de retruc les economies espanyola i europea, que veuen com l’Estat espanyol frena un dels seus principals motors econòmics”.
87 milions d’euros, i, els més necessitats, gairebé oblidats
Aquesta xifra podria significar, segons que explica Laura Pelay a ‘El Nacional.cat’ ,i, per els ciutadans que més ho necessiten, tres mesos de pressupost del Govern de la Generalitat per a la renda mínima d’inserció. O molt més que el pressupost del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya per fer polítiques per als aturats i aturades de més de 45 anys (1,7 milions d’euros). També podem afirmar que el cost del desplegament dels policies a Catalunya va triplicar el pressupost de la Generalitat en Ajuda Oficial al Desenvolupament. I si ho mirem d’una altra forma, amb els 87 milions d’euros podríem haver pagat vora de 88.600 prestacions de renda garantida de ciutadania a famílies de quatre membres que en aquests moments estan en la pobresa a Catalunya.
La trista i penosa Història d’Espanya, nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades, s’accentua quan la dreta radical, centralista, nacionalista espanyola governa amb poder absolut
Mentre que els ingressos els recapta l’Estat, la gestió de la despesa recau, pel que fa a les competències transferides, en les comunitats autònomes. Catalunya aporta un escreix de recursos impositius a l’Estat espanyol que no són retornats ni en forma de serveis ni d’infraestructures
La dinàmica de repartiment fiscal que s’ha concretat entre els pressupostos de l’Estat i de Catalunya ha donat un sistema de finançament on Catalunya aporta un escreix de recursos impositius a l’Estat espanyol (diferència entre el que Catalunya aporta amb impostos i el que rep en forma de serveis i infraestructures) d’un 8 per 100 del Producte Interior Brut de Catalunya segons la metodologia de càlcul del flux monetari ( 5 per 100 segons el criteri del flux del benefici). Aquest escreix, que Catalunya envia a Espanya cada any i que no retorna ni en forma de serveis ni d’infraestructures, és d’una gran magnitud ja que equival aproximadament al 50% del pressupost de la Generalitat, i és un import equivalent al que destina a salut, ensenyament, benestar social, habitatge, cultura i seguretat.
Llibertat d’expressió, demanda continuada i incansable de diàleg al president del Govern espanyol, sense fructificar, i només espai per un únic camí: la vía cap a una Catalunya Estat Federal o la independència
Eren unes votacions pacífiques i on es pretenía expressar la llibertat d’expressió i les demandes dels ciutadans de Catalunya. També es pretenia, com ja es va veure, tractar els resultats dintre del diàleg polític, treball i enteniment. De manera pacífica, al menys pel que fa a la Generalitat de Catalunya. Sempre i en tot moment, el president Carles Puigdemont va voler apel.lar al diàleg. Sempre i en tot moment. També ho va fer, des de l’any 2012, l’anterior president Artur Mas. Però per part del Govern central, centralista, antiautonomista, nacionalista espanyol i amb poder absolut del Partido Popular que governa amb el suport de Ciudadanos i del Partido Socialista Obrero Español -molt poc socialista i molt poc obrero-, no hi ha diàleg que valgui. I així estan les coses:Judicialitzades i amb absència total de treball polític.
Junqueras, Puigdemont i Mas, sis anys demanant diàleg i sessions de treball entre el Govern de Rajoy i la Generalitat de Catalunya. Avui, Junqueras (empresonat), Puigdemont (exiliat), Mas (inhabilitat, multat, embargat)
Sis anys sense diàleg ni sessions de treball entre Govern central i la Generalitat de Catalunya, quan així ho estableix l’Estatut d’Autonomia. Liquidacions econòmiques pendents que el Govern central encara no ha transferit a la Generalitat i que afecta a les institucions i ciutadans de la Catalunya pagadora. Catalunya paga i calla.
En qüestió d’hores el president Rajoy va formar la comissió de 27 senadors per aplicar l’article 155 que ho ha empitjorat tot i deixar Catalunya sense autonomia. Aplicació sobre la qual representants del Congrés dels Diputats han presentat recurs davant el Tribunal Constitucional. En canvi, durant 6 anys, Rajoy no ha format cap comissió per atendre les demandes reiterades del Govern de la Generalitat de Catalunya, Parlament, representants i ciutadans. La Catalunya que només és visible a l’hora de pagar. La Catalunya, nació immemorial, que només es té en compte a l’hora de pagar els impostos per part dels seus ciutadans. La xifra de 16 mil milions d’Euros cada any, un 8,5% del PIB català.
El resultat del constant intervencionisme sobre Catalunya: Mil milions d’Euros, sense objectius, desànim econòmidc i social i enfonsament progressiu total
Luis de Guindos (ministre d’Economia), Sáenz de Santamaría (vicepresidenta del Gobierno espanyol del Partido Popular), Mariano Rajoy (presidente del Gobierno espanyol) i Cristóbal Montoro (ministre d’Hisenda), errors constants pel que fa a l’intervencionisme desaforat sobre Catalunya
La majoria d’escons democràtics representants dels resultats les eleccions del 21-D al Parlament de Catalunya, proposa al diputat votat i representant Carles Puigdemont, com a president de la Generalitat de Catalunya vist el resultat electoral i la presentació del candidat esmentat. El respecte pels resultats de les eleccions és imprescindible i bàsic per la supervivència de la democràcia, l’enteniment i del progrés econòmic i social que garanteix el representant Puigdemont
De moment, Catalunya, 1.000 milions d’euros enrere,que afecten a l’economia de les nacions que formen la denominació Espanya i a Europa
El ministre d’Economia, Luis de Guindos, ha calculat en uns 1.000 milions d’euros -cada dia que passa són més- el cost econòmic de la crisi política -problema i conflicte espanyol amb Catalunya-, a Catalunya. En una entrevista a la Cadena SER, De Guindos ha argumentat que en el quart trimestre del 2017, el creixement econòmic de Catalunya s’ha desaccelerat “de manera important” passant del 0,91% trimestral al 0,4-0,5%. Així doncs, segons els càlculs del ministred’Economia, aquestes quatre o cinc dècimes del PIB que s’han perdut, corresponen a uns 1.000 milions d’euros tenint en compte que cada dècima suposa uns 200.000 milions. El Govern espanyol roman molt atent pel que fa a aquesta qüestió econòmica, però, molt poc atent, gens atent, a les demandes del Govern de la Generalitat i dels representants i ciutadans de Catalunya, amb una Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia ratificat pel poble i portat pel senyor Rajoy i el Partido Popular, davant el Tribunal Constitucional espanyol pendent de renovació i que el va sentenciar quatre anys més tard. Cas obert. Caso abierto.
<<Fa dos mil cinc-cents anys, el poeta grec Alceo va establir el principi que millor defineix la grandesa de Chicago: <<No són les cases bé en sostre -va escriure-, ni les pedres dels murs ben construïts, no; ni els canals ni els molls els que fan la ciutat…,sinó els homes que són capaços de fer ús de les seves oportunitats. Chicago té la sort d’estar dirigida per tals homes, i la meva més fervent esperança és que els Estats Units d’Amèrica, en fer front a les necessitats d’aquesta dècada, siguin poblats també per <<homes capaços de fer ús de les seves oportunitats>>. (President John F.Kennedy, dinar cívic, Chicago (Illinois), 23 de març de 1963).
President John F. Kennedy speaks at a dedication ceremony at O’Hare International Airport on March 23, 1963. “Among airports, it is first in nation, like so many other things about Chicago,” he said. Mayor Richard J. Daley is on the left. — Chicago Tribune
Eager hands reach toward President John F. Kennedy as he walks from the O’Hare International Airport terminal building with Mayor Daley, right, on March 23, 1963. Approximately 5,000 people gathered at the airport to catch a glimpse of the president. A secret service agent is at Kennedy’s right. — Chicago Tribune
In 1963 President Kennedy lays a wreath on a monument dedicated to Lt. Comdr. Edward “Butch” O’Hare. The wreath was handed to him by O’Hare’s nephews, Philip Tovrea III and Edward Palmer, right. — Steve Lasker, Chicago American
<<La dificultat d’avui dia consisteix en que hi ha una desmesurada demanda de treball que excedeix a la existència de llocs de treball. Però ara, com llavors, tots nosaltres hem de realitzar l’esforç necessari per reforçar l’economia i poder trobar feina per la gent que ho sol.licita. I això es relaciona, no només amb Chicago en aquest país, sinó amb la nostra posició dirigent en el món. El senyor Kruschev va dir que la porta de la Història es mouria sobre les seves frontisses quan ell fos capaç de demostrar que el seu sistema podria ser més productiu que el nostre. I aquesta porta de la Història es mourà si no podem trobar treball pel nostre poble, no només durant les recessions, sinó també durant els períodes de prosperitat. Considero això com el problema número u en què ens anem a enfrontar en aquest país en aquests propers anys. És prou greu com per merèixer acurada atenció per part de tots nosaltres i fer-nos comprendre que no pot solucionar-se mitjançant esperances i trivialitats, alhora que estar segurs de que es farà sentir aquí, a Chicago, Illinois, i a tota la nació. Hi ha tres raons per això: primer, està la mà d’obra en atur que ha produït la revolució de la tecnologia agrícola. L’agricultura és el patró més poderós d’aquesta nació; un patró que proporciona treball a molta més gent que la indústria siderúrgica, la dels automòbils, la de fabricació d’estris domèstics i la dels transports, totes elles reunides>>. (President John F.Kennedy, Dinar cívic, Chicago (Illinois), 23 de març de 1963).
https://vimeo.com/6289117
Senador Edward M. Kennedy
———————————————————————–
La frase
<<Notemes ni a la presó, ni a la pobresa, ni a la mort. Tem a la por >>
<<No temas ni a la prisión, ni a la pobreza, ni a la muerte. Teme al miedo>>
<< Do not fear the prison, nor poverty, nor death. Fear of fear >>
Vaig escoltar a la representant Inés Arrimadas en una recent entrevista a Catalunya Ràdio, efectuada per Mònica Terribas. Tot i les seves constants diatribes en contra dels independentistes i el Govern de la Generalitat de Catalunya -empresonats, exiliats, inhabilitats, castigats, multats, propietats embargades…- el tinter va quedar ple. Els independentistes que hi ha a Catalunya i arreu del món són persones normals que treballen per una causa que creuen és justa. Els milions de ciutadans que els voten també ho creuen així. Molts demòcrates ho pensen així. Els Estats Units d’Amèrica van ser fundats pels indis i pels emigrants independentistes. És bó i productiu treballar amb independentistes catalans perquè, així, s’aprenen moltes coses sobre Catalunya, immemorial nació catalana, sobre la democràcia i sobre una autonomia que vol ser veritable i no de pantomima i encotillada. Tot i que, ara, parlar d’autonomia sembla que ja no tingui sentit. Catalunya vol, pot i es mereix ser Estat. Per a tots els catalans que viuen i treballen a Catalunya. Sempre ha estat així, sense excepcions.
Quan els independentistes governen i demanen un merescut i just sistema de finançament -no un que actua com a espoli fiscal-, ho fan tant per afavorir a les famílies i treballadors dels independentistes com pels que no ho són. I com que des del govern central i centralista només es respon amb recursos davant els tribunals i no amb el treball polític apropiat, als independentistes no els queda més remei que treballar amb la independència que milions de ciutadans voten i demanen. I com que, des del govern central i centralista, tampoc volen treballar per un referèndum constitucional i pactat, el conflicte continuarà fins que l’infern es congeli.
Un quiròfan del Hospital de Can Ruti, obert a l’estiu
La xifra de 16.000 milions, un 8,5% del PIB català, que anualment surten dels impostos dels ciutadans de Catalunya i no tenen retorn per part del Govern central, afecta greument la sanitat pública catalana. El president Carles Puigdemont, exiliat a Brusel.les, i el vicepresident, Oriol Junqueras, tencat a la presó d’Estremera des del 2 de Novembre de 2017, ja demanaven continuament al president Rajoy obrir un diàleg i sessions de treball per parlar del finançament injust que afecta als ciutadans de Catalunya. De fet, es demana des de l’any 2006, a la llei orgànica de l’Estatut d’Autonomia, ratificat pel poble i després sentenciat. Catalunya paga i calla.
Ni el Partido Popular ni Ciudadanos són, en aquests moments, representacions polítiques capaços de comprendre, entendre i governar a Catalunya. No han entès res. I amb el desplegament d’aquest estrany article 155 que menysprea el valor, funcions, objecte i tasca d’una Constitució, no solucionaran res. El poder de governar neix de baix a dalt i no de dalt a baix.
Si. Van deixar molta tinta al tinter. Perquè, les actuacions dels inefables separadors no les van parlar, ni escriure amb tinta invisible. Actuació errònia i disparatada del senyor Rajoy i dels jerarques del Partido Popular, -any 2006 acció pròpia dels separadors- quan van endegar una campanya de recollida de signatures per tots els territoris de les nacions immemorials que formen Espanya, per instigar a signar contra la llei orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, ratificat pels ciutadans. Si, aquí va començar tot. Actuació errònia i disparatada del senyor Rajoy i dels jerarques del Partido Popular, quan van portar la llei orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, ratificat pel poble, al Tribunal Constitucional espanyol no renovat. Fins quatre anys més tard, l’any 2010, la pitjor de les sentències contra l’Estatut d’Autonomia.
Cas obert
Caso abierto
Open case
Sempre contra Catalunya, una obsessió dels separadors. Fins i tot, una altra campanya. En aquest cas va afectar a la lliure empresa, com va ser la campanya del Partido Popular contra la compra ‘d’Endesa’ -companyia procedent de l’antiga catalana ‘Fecsa’ i amb la gran majoria dels seus clients a Catalunya-, per part de Gas Natural. ‘Antes alemana que catalana’, cridaven ,i, finalment, ‘Antes italiana que catalana’. Actualment, un 70% ‘d’Endesa’ és propietat de la italiana ‘Enhel’.
La Voz de Galícia
El Gobierno y Gas Natural recurren la paralización de la opa sobre Endesa
El Constitucional admite el recurso del PP contra la ampliación de las atribuciones de la CNE El Ejecutivo insiste ante el Supremo en que su decisión no es lesiva para la competencia
Un furibund intervencionisme per part del president Rajoy i del Govern espanyol, contra una veritable autonomia de Catalunya: la facultat de governar-se per les pròpies lleis. L’anti autonomisme dels separadors que ens ha portat a la situació actual. Gairebé 30 lleis demanades per la societat civil a favor de la justícia social, els serveis socials, l’economia, els drets civils…, aprovades pel Parlament de Catalunya i que Rajoy i el seu govern del Partido Popular, han presentat recursos davant el Tribunal Constitucional. A Espanya, a diferència d’Europa, el diàleg, l’enteniment, les sessions de treball polític, la coalició per un millor servei als ciutadans, no existeixen. Només tribunals, tribunals i més tribunals. Que prop d’Europa i que lluny al mateix temps! Una enorme expansió funcionarial en lloc d’una necessària expansió empresarial. El deute d’Espanya: gairebé el 99% del PIB.
Autonomia de pantomima
Més tinta dins el tinter a l’entrevista amb la representant i cap de l’oposició, Inés Arrimadas. Catalunya aporta un escreix de recursos impositius a l’Estat espanyol (diferència entre el que Catalunya aporta amb impostos i el que rep en forma de serveis i infraestructures) d’un 8 per 100 del Producte Interior Brut de Catalunya segons la metodologia de càlcul del flux monetari (5 per 100 segons el criteri del flux del benefici). Aquest escreix, que Catalunya envia a Espanya cada any i que no torna -16.000 milions, un 8,5% del PIB català- procedents dels impostos dels ciutadans de la nació catalana i que no tornen ni en forma de serveis ni d’infraestructures, és d’una gran magnitud ja que equival aproximadament al 50% del pressupost de la Generalitat, i és un import equivalent al que destina a salut, ensenyament, benestar social, habitatge, cultura i seguretat.
Catalunya greument perjudicada en tots els sectors, per un dèficit fiscal com a conseqüència d’un finançament equivocat, pèssim i injust
Catalunya, immemorial nació catalana, ha de sortir constantment al carrer en defensa dels seus drets socials, econòmics i de justícia social. La nació, de les que formen la denominació Espanya, que més contribueix al PIB espanyol i la que menys rep. Per això passa tot el que està passant ,i, sense treball de solució per part de l’Estat central i centralista.
És evident que, tot això, una representant i cap de l’oposició, en aquest cas, Inés Arrimadas, ho ha de conèixer i oferir una resposta de solució no, només, de campanya electoral. També ha de conèixer que ja l’any 2012 el president Artur Mas, va anar a la Moncloa per trobar, mitjançant el diàleg i una possible tanda de sessions de treball, una solució justa per millorar el finançament de Catalunya. Altres vegades hi va tornar, altres vegades es van veure, però, sempre el mateix, un immobilisme total per part del president Rajoy. Con la puerta en las narices. L’any 2014 una altra vegada. Un altre president de la Generalitat, Carles Puigdemont, per intentar dialogar i trobar un camí de treball constructiu, circumstància normal a les democràcies europees. Immobilisme total per part del president Rajoy. Trobades posteriors. Intents i més intents de cridar al diáleg. Res de res. L’ofec econòmic i social que pateix Catalunya cada vegada s’eixampla més.
Ara, només 3 representants del Partido Popular al Parlament de Catalunya
El president Rajoy encara no ha entès res sobre la nació catalana
El Partit Popular de Xavier Garcia Albiol ha recollit en aquesta nit electoral del 21 de desembre del 2017 els pitjors resultats de la seva història a Catalunya. La formació conservadora, artífex de l’aplicació de l’article 155 que ha permès destituir el govern de Carles Puigdemont, ha baixat dels 11 diputats que va obtenir el 2015 a 3, xifra que no li permet tenir grup propi al Parlament. Dels 349.193 vots d’aleshores ha passat a 183.793 amb el 99,75% escrutat. El gran beneficiat del declivi del PP ha estat el guanyador de les eleccions, Ciutadans, que ha passat de 25 a 37 diputats.
El govern central i centralista de Madrid, no fa cas de res. Dóna la sensació de voler portar al govern de la Generalitat i a Catalunya cap a una situació límit. Gairebé 30 lleis aprovades pel Parlament de Catalunya i que el Partido Popular, com si repartís segells, porta al Tribunal Constitucional. Un menyspreu cap al Parlament de Catalunya i a milers de ciutadans que demanen als seus representants aquestes lleis socials. Un menyspreu cap a una veritable autonomia: la facultat de governar-se per les pròpies lleis. Catalunya és una nació immemorial. El Partido Popular i Ciudadanos no han entès res. El seu constant centralisme desaforat i un intervencionisme econòmic i en tots els camps, demostra que no han entès res sobre Catalunya. Si pretenen governar bé, amb justícia social, pau, estabilitat i equanimitat, hauran d’aprendre, si cal, a governar amb els independentistes.
Merkel i l’SPD acorden una reunió per discutir la tornada a una gran coalició de govern a Alemanya
Governar en coalició: entendre i viure la democràcia i la política al servei dels ciutadans
Ja ho crec que la senyora Angela Merkel governaràen coalició! Ja ho crec que a les democràcies i Estats federals europeus es governa en coalició! Ja ho crec que els ciutadans de les nacions i Estats federals que formen una Europa democràtica i progressista, no consentirien molts dels disbarats que succeeixen aquí. Com aquesta aplicació de l’article 155 que ha deixat a la Constitució espanyola, no apta per solucionar un conflicte i problema espanyol amb Catalunya iniciat l’any 2006 -Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya ratificada pel poble- i que cada vegada s’ha anat fent més gran. Representants polítics inhabilitats, multats, embargats. Representants polítics i d’entitats associatives tancats a la presó. Representants polítics i del Govern de la Generalitat de Catalunya, exiliats a Brussel.les…El tinter ple i el més calent és a l’aigüera.
A la presó des del 2 de Novembre de 2017
En la cárcel desde el 2 de Noviembre del 2017
In jail since November 2, 2017
Oriol Junqueras i Vies. Historiador i polític català, Vicepresident del Govern de Catalunya i titular del Departament d’Economia i Hisenda. Representant elegit pel poble, cessat pel president Rajoy, el Govern espanyol i el Senat, segons aplicació del 155 i que ja han recorregut diversos partits polítics i el Parlament de Catalunya, davant el Tribunal Constitucional
———————————————————————
El Deure i la Glòria
“Només una Amèrica que practiqui allò que predica sobre els drets d’igualtat i justícia social serà respectada per aquells que la seva elecció afecti al nostre futur” (President John F.Kennedy).
<<Finalment, crec que per ara ja ha d’estar més que aclarit el fet de que una nació no pot ser més forta a l’estranger del que és a casa. Només una Amèrica que practiqui allò que predica sobre els drets d’igualtat i justícia social serà respectada per aquells que la seva elecció afecti al nostre futur. Només una Amèrica que ha educat perfectament als seus ciutadans és capaç de resoldre els complexes problemes i percebre els ocults perills del món en que vivim. I només una Amèrica que està creixent i prosperant econòmicament podrà sostenir les grans defenses mundials de la llibertat alhora que demostra a tots els interessats les oportunitats del nostre sistema i societat…>> (President John F.Kennedy).
———————————————————————————————
La Terra en extinció
“És cert que no sabem del cert què va provocar que aquest animal morís de gana, però del que estem segurs és que si no reduïm les emissions de CO2, el gel marí continuarà desapareixent i molts altres ossos polars moriran de gana” (Paul Nicklen).
No cal explicar tantes vegades les coses sobre la supervivència de la Terra perquè s’entenguin. De vegades cal actuar. Quan el mur que hi ha davant no deixa escoltar ni veure res, cal tirar el mur a baix. Com el mur de Berlín. Ja ho crec que el van esfondrar! La gent l’enderrocava a cops de martell! I això ho han de fer els milions d’éssers humans que estimen la Terra, la naturalesa i la vida. La pròpia i la dels altres. La pròpia i la dels seus fills i néts. La de les futures generacions. Per sobre dels trilions de dòlars o euros de beneficis hi ha la conservació de la vida i de la Terra: el Planeta Blau. Menys CO2, més bicicletes, menys contaminació. A la Xina, 16 milions de bicicletes. Marco Polo, viatjava amb avió? La indústria és judici, inventar i intel.ligència, doncs, deixin de contaminar d’una vegada! En lloc de pensar amb tants i tants milions, bilions i trillons de diners, poden pensar que els éssers vius de la Terra han de respirar? De què serveix haver anat a les Universitats, a les famosíssimes Universitats i estudiar gran carreres, si en lloc de salvar la vida en el planeta Blau, aquesta vida pateix un ofec constant? En lloc de comprar i veure pujar tantes accions de les grans Borses mundials, comprin i facin pujar les accions per treballar a salvar la vida del planeta Terra, del planeta Blau. Ja ho deia el president John F.Kennedy: “Si una societat lliure no pot ajudar als seus molts pobres, tampoc podrà salvar als seus pocs rics”. I tant als uns com als altres ens ha tocat viure en un planeta Blau a salvar. Els que ara neixen a la Terra, fins quan podran respirar? I la força del vent a Catalunya, no veuen el que està passant? I als Estats Units d’Amèrica i a tantes parts del planeta?
———————————————————————
La frase
“Sostinc que qui infringeix una llei perquè la seva consciència la considera injusta, i accepta voluntàriament una pena de presó, per tal que s’aixequi la consciència socialcontra aquesta injustícia, fa gala, en realitat, d’un respecte superior pel dret.” (Martin Luther King).
“Sostengo que quien infringe una ley porque su conciencia la considera injusta, y acepta voluntariamente una pena de prisión, a fin de que se levante la conciencia social contra esa injusticia, hace gala, en realidad, de un respeto superior por el derecho.”(Martin Luther King).
“I argue that whoever violates a law because his conscience considers it unjust, and voluntarily accepts a prison sentence, in order to raise the social conscience against that injustice, shows, in reality, a superior respect for the law.(Martin Luther King).“
El 21-D canvi de rumb i de pista en la que, amb el no desitjat i imposat 155, ens volen fer córrer només cap enrere. En tots els camps del desenvolupament humà, social i econòmic. No és com ara ens volen fer creure des de Madrid –gobierno central, Partido Popular, Ciudadanos- que són els independentistes els que estrenyen l’accelerador de marxa enrere, no, no. Són els separadors, separadores, els que l’estrenyen des de fa 11 anys. Polítics ‘savis’, “sabios”, que van dur a terme una campanya, -electoralista abans d’hora-, d’instigació a signar contra la llei orgànica de obligado cumplimiento contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Hi havia que deien firmar contra Catalunya, per tots els territoris de les nacions que formen Espanya. Després, recurs del Partido Popular i quatre anys més tard -2010-, la pitjor de les sentències contra l’Estatut d’Autonomia ratificat pel poble. I anant estrenyent l’accelerador per part dels separadors -11 anys-, fins al gran somni: fer fora l’autonomia de Catalunya, immemorial nació catalana.
Pel plec del 155, inestabilitat, intranquil-litat, enfonsament. La Comissió Europea -més que farta- empitjorava fins al 3,5% -ara més- el dèficit d’Espanya i alertava -ara més- dels <<signes de desacceleració>>. Des de Brussel.les indiquen que, amb aquest dèficit -ara més-, el govern espanyol es desviarà molt més dels objectius marcats. L’apocalipsi i el 155 es donen la mà.
Una nació paralitzada
Ministers: (L-R), Interior Minister Joaquim Forn, Foreign Affairs Minister Raul Romeva, Labour Minister Dolors Bassa, Government Presidency Councillor Jordi Turull, Justice Minister Carles Mundo, Sustainable Development Minister Josep Rull and Culture Minister Meritxell BorrasREUTERS
A les nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades que formen la denominació Espanya, és urgent una expansió d’emprenedoria i empresarial en lloc d’una expansió funcionarial. Són nacions immemorials importants, frenades i encotillades per la mediocritat del centralisme. Ja poden riure perquè, de veritat, la seva política, millor dit, la seva manca de política eficient respecte a Catalunya, no només és per riure, és penosa, patètica i buida de contingut.
El Congrés avala el 155 un mes després de la seva aprovació amb el suport del bloc constitucionalista – Regió7 :: El Diari de la Catalunya Central
45.000 catalans criden a Brussel·les: “Desperta, Europa”
Els carrers de la capital belga s’omplen d’estelades i pancartes demanant la llibertat dels presos polítics
———————————————————————–
El Deure i la Glòria
<<Uns catorze milions de nord-americans van patir atur parcial en l’any 1962, i el vint-i-vuit per cent dels aturats de l’any passat van estar sense treballar quinze setmanes o més. El quinze per cent van estar sense fer-ho durant sis mesos o més. Em sembla que aquesta nació es mereix alguna cosa millor que tot això…>>(President John F.Kennedy, Dinar cívic, Chicago (Illinois), 23 març 1963).
<<…Però, crec que existeix la tesi fonamental de que en aquest país ens enfrontem amb greus problemes, o, millor dit, que ens enfrontarem en la propera dècada si hem de seguir mantenint dit progrés; i em vull referir-me a un d’aquests problemes perquè també crec que ens concerneix a tota la ciutat, al Govern d’aquest Estat, al Govern nacional, al camp de la indústria i del treball i a tots nosaltres com a ciutadans. Opino que la preocupació domèstica número u dels Estats Units va ser el problema dels llocs de treball…, treball per l’onada d’homes i dones que han d’envair el nostre mercat laboral en els propers cinc anys. És i serà un problema que requereix un esforç conjunt per part de tots nosaltres. Algunes persones poden creure que és estrany que els llocs de treball, que van ser el gran problema dels anys trenta, quan ens trovàbem sumits en una depressió econòmica, tornin a ser-ho en els anys seixanta, quan disfrutem un període de relativa prosperitat econòmica. La dificultat dels anys trenta va consistir en que existia una desmesurada manca de llocs de treball pels homes i dones que volien treballar>>. (President John F.Kennedy, Dinar cívic, Chicago (Illinois), 23 Març 1963).
“No dic que totes les imatges siguin falses, però algunes ho són. Aquí hi ha hagut molts fets alternatius i “fake news” i, si és que hi va haver cert ús de la força, no va ser un ús de la força deliberat, sinó provocat.” (Alfonso Dastis).
Són paraules del ministre espanyol d’Afers Exteriors, Alfonso Dastis, davant de la britànica BBC dins de l’espai i entrevista de ‘Marr Show’. Hagués estat molt millor que el ministre parlés sobre expansió empresarial, emprenedoria i inversions del Regne Unit a les nacions que formen la denominació Espanya, però no, aquest no és el tema de modernitat i de progrés social i econòmic apte i que s’hauria de parlar en un país d’actuacions normals del segle XXI. Com el tancament forçat de les Delegacions Comercials catalanes a l’exterior. Així es tanca les possibilitats de tractes comercials, negocis, informació empresarial i cultural, arts i progrés en tots els camps de la vida d’un país. Al menys per reduir la manca d’ocupació i tenir la seguretat de cobrar sous dignes i merescuts així com les pensions.
Part del tema en una important televisió mundial: moltes de les imatges que mostren com la policía i la Guàrdia Civil van colpejar gent a les escoles de la nació catalana l’1 d’octubre i que el senyor Dastis qualifica de “fake”. Ara, el món sencer ho va poguer veure. Des de Sibèria, al Congo, Manhattan i fins l’infinit. Aquesta és l’Espanya del segle XXI?
Inaudit, inaudit, inaudit…L’Espanya del segle XXI, panorama dantesc. Nacions immemorials constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades. Unes autonomies encotillades, principalment Catalunya, que vol ser una veritable autonomia amb la facultat de governar-se per les pròpies lleis. No una autonomia de pantomima -30 lleis al Tribunal Constitucional-, un sistema de finançament nefast i injust que deriva cap a l’espoli fiscal. Catalunya paga i calla.
És evident que els ciutadans de la Catalunya pagadora -colpejats-, no ho poden reviure d’aquesta manera perquè van ser ells els colpejats i molidos a palos. Mòlts a pals. El representant Gabriel Rufián i Romero va dir en el Congrés dels Diputats, que, ara, la resposta dels ciutadans de Catalunya a les eleccions impuestas, imposades del 21 de desembre, hauria de ser molidos a votos. Mòlts a vots.
El hombre que perdió la visión de un ojo el 1 de octubre, Roger Español
Tornem al molidos a palos, però hi ha qui ho va passar molt pitjor. El testimoni de Roger Español, el noi que ha perdut la visió d’un ull per una bala de goma l’1 d’octubre. Els ciutadans d’Europa i del món han quedat estupefactes davant un fet tan terriblea Espanya. País format per nacions immemorials no reconegudes i on milions d’aquests ciutadans hi passen les seves vacances.
Així ho va explicar ell mateix a ‘Vila Web’. “Després d’aquesta experiéncia, sobretot vull que ningú més l’hagi de passar. Perquè no és gens agradable. A part la qüestió mèdica, en l’àmbit vital és molt incòmode. Jo espero que les bales de goma no es facin servir més”. Un material prohibit a Catalunya d’ençà del 2014. Així parla Roger Español, músic de professió, que va perdre la visió d’un ull durant l’1-O per l’impacte d’una pilota de goma disparada per la policia espanyola.
SER CATALUNYA on Twitter: “La @policia dispara pilotes de goma a l’escola Ramon Llull de BCN.Companys periodistes com @aitor_alvarez en són testimonis.
“…ha passat un mes, suposo que és molt aviat, però no m’hi acabo d’acostumar, a tenir la visió d’un sol ull…”
Un grup de 26 eurodiputats, de sis dels vuit grups polítics de l’Eurocambra, han constituït aquest dimecres la Plataforma de Diàleg Unió Europea-Catalunya.
…
(segueixen les demandes de diàleg)
El ‘no’ al diàleg és la ruïna humana, democràtica, social i econòmica, dimissió i d’un penediment futur
Eren unas votacions pacífiques i on es pretenia expressar la llibertat d’expressió. També es pretenia, com ja es va veure, tractar els resultats dintre del diàleg polític, treball i enteniment. De manera pacífica, al menys pel que fa a la Generalitat de Catalunya. Sempre i en tot moment el president Puigdemont va voler apel.lar al diàleg. Sempre i en tot moment. També ho va fer, des de l’any 2012, l’anterior president Artur Mas (avui inhabilitat, multat, castigat). Però per part del Govern central, centralista, anti autonomista, nacionalista espanyol i amb poder absolut del Partido Popular no hi ha diàleg. Al menys, pel que fa a Catalunya. Sis anys sense diàleg i sessions de treball entre Govern central i la Generalitat de Catalunya, quan així ho estableix l’Estatut d’Autonomia. Liquidacions econòmiques pendents que el Govern central encara no ha transferit a la Generalitat, i que afecta a les institucions i ciutadans de Catalunya.
En qüestió d’hores…
El president Rajoy va formar la comissió de 27 senadors per aplicar l’article 155 i deixar Catalunya sense autonomia. Aplicació sobre la qual representants del Congrés dels Diputats han presentat recurs davant el Tribunal Constitucional. En canvi, durant 6 anys, Rajoy no ha format cap comissió per atendre les demandes reiterades del Govern de la Generalitat de Catalunya, Parlament, representants i ciutadans.
<<Espanya no ajuda Catalunya…>>
Economistes expliquen en aquest document -resposta al president Rajoy- que Espanya no ajuda Catalunya ni amb serveis ni amb infraestructures, amb la qual cosa l’acció del govern espanyol dificulta la productivitat i competitivitat de l’economia catalana i de retruc les economies espanyola i europea,que veuen com l’Estat espanyol frena un dels seus principals motors econòmics.
Mentre que els ingressos els recapta l’Estat, la gestió de la despesa recau, pel que fa a les competències transferides, en les comunitats autònomes. La dinàmica de repartimeny fiscal que s’ha concretat entre els pressupostos de l’Estat i de Catalunya ha donat un sistema de finançament on Catalunya aporta un escreix de recursos impositius a l’Estat espanyol (diferència entre els que Catalunya aporta amb impostos i el que rep en forma de serveis i infraestructures) d’un 8 per cent del Producte Interior Brut de Catalunya segons la metodologia de càlcul del flux monetari (5 per 100 segons el criteri del flux del benefici).
<<…i que no retorna ni en forma de serveis ni d’infraestructures…>>
Tren de Rodalies descarrilat al febrer de l’any passat a l’estació de França de Barcelona, en un dels incidents que sovintegen a la xarxa Foto: QUIM PUIG.
Nuevo accidente ferroviario en Catalunya. El tercero en tres semanas. Los usuarios de los trenes de Cercanías de Barcelona asisten atónitos a un carrusel de incidentes ferroviarios. El último se produjo ayer en Mataró. Un tren chocó con el tope de la vía. A consecuencia del incidente se produjeron diez heridos. La sucesión de accidentes tiene ya consecuencias. La próxima semana tendrá lugar una reunión entre el conseller Lluis Recoder, la ministra Ana Pastor y los responsables de Renfe y Adif.
El ministre de Foment descobreix en directe els retards de Rodalies
Aquest escreix, que Catalunya envia a Espanya cada any i que no retorna ni en forma de serveis ni d’infraestructures, és d’una gran magnitud ja que equival aproximadament al 50% del pressupost de la Generalitat, i és un import equivalent al que destina a salut, ensenyament, benestar social, habitatge, cultura i seguretat. (Els Economistes…).
El finançament de les comunitats autònomes es va acordar mitjançant un sistema pel qual totes elles, excepte el País Basc i Navarra per motius històrics, es regeixen per la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes(LOFCA). Aquest sistema reparteix fons de les comunitats amb més renda per càpitaa les que inicialment en tenen menys. Aquest sistema ha estat acceptat en succesives ocasions per Catalunya com a mecanisme de solidaritat intern, però també n’ha demanat canvis com a conseqüència del fet que la magnitud d’aquestes aportacions netes de fons té efectes negatius tant per la població com per al desenvolupamentde l’economia catalana.
Catalunya demana aquests canvis des de l’any 2006. Demana un canvi del sistema de finançament o correccions que evitin l’ofec econòmic i social que pateix. Demana que aquella solidaritat que tant aporta Catalunya, ara, quan més ho necessita, també li sigui concedida. Ho ha demanat de totes les maneres possibles, però, sempre, el president Rajoy i el govern central, centralista, anti autonomista, nacionalista espanyol i amb poder absolut del Partido Popular, li han tancat totes les portes. Ciudadanos, encara hi posa més tancaments. Peraixò mateix som on som. Governar de la manera que ho fa el Partido Poular, està molt mal fet. I el senyor Rajoy no actua com a interventor, actua com a interruptor. Està molt mal fet.
Lamanifestació independentista d’aquest dijous a Brussel·les ha tenyit de groc el barri europeu de la capital d’Europa. Milers de persones, més de 45.000 segons la policia belga, s’han aplegat a l’esplanada del Parc del Cinquantenari, punt d’inici de la marxa que amb l’eslògan «Desperta, Europa» ha desfilat per davant de la Comissió Europea, el Consell Europeu i el Parlament.
“Millors eines a favor dels sectors productius i de reactivació de l’economia, investigació, recerca innovació i l’ensenyament”
———————————————————————–
El Deure i la Glòria
Discurs que el President John F.Kennedy anava a pronunciar davant l’Ajuntament, Cos Legislatiu i Centre d’Investigació Graduada de Dallas, 22 de novembre del 1963
Speech that President John F.Kennedy was going to deliver before the City Council, Legislative Corps and the Dallas Graduate Research Center, November 22,1963
<<…Això és pel que la nostra Agència d’Informació ha duplicat la potència de les emissions d’ona curta de la <<Veu d’Amèrica>>, i ha augmentat les hores d’emissió en un trenta per cent; augmentant així mateix les emissions en llengua espanyola per a Cuba i Amèrica Llatina d’una a nou hores diàries; augmentant set vegades els tres milions i mig d’exemplars de llibres nord-americans traduïts i publicats pels lectors de l’Amèrica Llatina, i adoptat infinitat de mesures més per portar fins a l’últim racó del món el nostre missatge de llibertat i de veritat…>> (President John F.Kennedy, discurs que anava a pronunciar a Dallas, 22 novembre 1963).
<<I és per això per el que també hem tornat a recuperar la iniciativa en l’exploració de l’espai exterior, realitzant un esforç superior anual a tots els fets en els anys cinquanta amb respecte a tals activitats, llançant més de cent trenta vehicles orbitals, fent funcionar valuosos satèl.lits de comunicacions i registradores del temps, i demostrant clarament a tot el món que els Estados Unidos d’Amèrica no tenen la menor intenció d’acabar en un segon lloc la carrera espacial>>(President John F.Kennedy, discurs que anava a pronunciar a Dallas, 22 novembre 1963).
<<Aquest esforç és costós; però té les seves compensacions quan implica beneficis per Amèrica i per la llibertat. Doncs ja no existeix en el món el temor que una hegemonia comunista en l’espai exterior es converteixi en una permanent asseveració de supremacia i en la base d’una superioritat militar. Ja no hi ha cap dubte sobre la força i capacitat de la ciència nord-americana, de la indústria nord-americana, de l’educació nord-americana i del sistema de lliure empresa nord-americà. En resum, el nostre esforç nacional en l’ordre espacial representa una gran victòria, i en cert sentit a nostra força nacional…i tant Texas com els texans estan contribuint en gran manera a aquest esforç>>. (President John F.Kennedy, discurs que anava a pronunciar a Dallas, el 22 de novembre de 1963).
1967. Lanzamiento en Cabo Kennedy del Saturno V, el cohete espacial más grande y con mayor potencia, capaz de sacar a la nave Apolo y el módulo lunar de la órbita terrestre. / REUTERS
———————————————————————-
Robert Chester Ruark, Jr
(29 de desembre de 1915 a Wilmington, Carolina del Nord – 1 de juliol de 1965 a Londres, Anglaterra). Descansa en pau en el cementiri de Palamós. Va ser un columnista i autor nord-americà. La seva gran passió: la vida a l’Àfrica
“El millor de la caça i la pesca”, va dir l’ancià, “és que no heu de fer-ho per gaudir-ne”. Podeu anar a dormir cada nit pensant en la diversió que tenia fa vint anys, i tot torna clar com a la llum de la lluna “.
Robert Ruark descansa en pau en el cementiri de Palamós
‘Something of Value’
‘Una mica de valor’
‘Algo de valor’
Novel.la homònima de Robert C. Ruark
Something of Value és una pel.lícula estatunidenca dirigida per Richard Brooks el 1957, per a la Metro-Goldwyn-Mayer.
El 1945, a Kenya, el jove Kimani, negre, s’adona que el seu amic d’infantesa Peter, blanc, forma part d’un “altre món”. Participa en un robatori d’armes amb amics i després, fugen a les bardisses. Set anys després, són organitzats al si d’un grup rebel anomenat “Mau Mau”. Els camins de Kimani i Peter es creuran de nou…
Richard Brooks ha tingut el mèrit de rodar aquesta pel.lícula el 1957, en un moment en què el doble problema de la descolonització a l’Àfrica i de la segregació racial als Estats Units era ben viu. (De Viquipèdia).
Protagonista gens bo. Dolent, ineficaç. Una pèrdua de temps que es cobrarà uns interessos quantiosos. Signe d’un poder absolut i autoritari que, des de fa sis anys, no escolta ni treballa pel diàleg i l’enteniment. El Govern central, centralista, anti autonomista, nacionalista espanyol i amb poder absolut del Partido Popular, ho ha desfet tot. Catalunya, immemorial nació catalana, ho demostra amb el constant intervencionisme autonòmic. De la Catalunya ‘pagadora’, aviat passarà a ser la Catalunya ‘rebedora’. Igual com les 12 de les 17 Comunitats Autònomes -autònomes?- que reben, mitjançant subvencions permanents i d’aquí la seva escasa productivitat, molt més del que aporten. Només 5 Comunitats aporten molt més del que reben -un finançament injust i un dèficit fiscal desestabilitzador. La nació catalana aviat ja no figurará entre les ‘pagadores’. Són avantatges de l’anomenat 155 i dels boicots contra els productes catalans. Un signe gens democràtic, gens progressista, ineficaç i d’una baixa intel.ligència nacional.
Com la campanya -any 2006, inici del desastre- dels milions de signatures demanades i avivades pel senyor Rajoy, després cap de l’oposició, i els jerarques del Partido Popular pels territoris de les nacions que formen la denominació Espanya, contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, i, ja veuen les conseqüències. Com el recurs presentat pel senyor Rajoy i els jerarques del Partido Popular contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, aprovat i ratificat pel poble, davant un Tribunal Constitucional espanyol pendent de renovació. Ja veuen les conseqüències. Com la pitjor de les sentències -quatre anys més tard- per part del Tribunal Constitucional espanyol no renovat, contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya aprovat, i ratificat pels ciutadans de la nació catalana. Ja veuen les conseqüències. Segurament, tant els dóna.
L’aplicació d’aquest article 155, una barbaritat pròpia d’un segle llunyà, fosc i tenebrós. Endarreriment en tots els sentits. L’article 155 d’una Constitució que s’utilitza com una obstrucció, paralització, sedimentació de tot. Principalment de l’avenç de la Catalunya pagadora. Pagadora? Fins quan?
L’Agència Europea dels Medicaments és una prova palpable. Practicament ja era a Barcelona. Havia de situar-se a Barcelona. Però l’aplicació del 155 per part del president Rajoy, ho ha desballestat tot. Sense Parlament, sense President de la Generalitat, sense Govern -empresonats i exiliats- sense autonomiai molidos a palos l’1 d’Octubre -panorama dantesc- l’Agència s’ha anat cap a Holanda. País avançat, estable, assossegat i on el diàleg forma part del treball polític. Això només és el principi de tot el que s’acosta. El president Rajoy i els jerarques del Partido Popular, no han entès mai res. Mentre el gran moviment funcionarial judicial i policial -caríssim-, sembla que va més enllà de la seva comesa, el progrés econòmic, social i vida de les persones pateix una inestabilitat i intranquil.litat manifesta. Per no dialogar. Per supèrbia. Per ignorància.Camins tancats. Camins enlloc. El sainete continúa.
Representants i adversaris polítics democràtics, apartats de la via política
Rostres impenetrables i sense enteniment. President Artur Mas -intentar des de l’any 2012 una i altra vegada el diàleg-, inhabilitació, càstig, multes a dojo. Un adversari i representant democràtic, que no es podrà presentar a les eleccions
Somriures i llàgrimes. Molt lluny de la tasca política i d’enteniment de les grans democràcies europees. President Carles Puigdemont, cessat del seu càrrec de President de la Generalitat de Catalunya, exiliat a Brussel.les (Bèlgica). Un altre adversari i representant polític democràtic apartat i exiliat. El president Puigdemont encara demana, demana i demana entrevistar-se, parlar, dialogar i sessions de treball polític amb el president Rajoy
Ousted Catalan leader Carles Puigdemont has described the imprisonment of several of his former Cabinet members in a probe over the region’s push for independence as
Basta con escuchar a Oriol Junqueras ejerciendo nuevamente de historiador un solo minuto para comprobar que el vicepresidente del país echa de menos las aulas…
Actuació policial, l’1 d’Octubre, per evitar la supervivència de les
urnes i anar a votar, per sobre del diàleg polític, enteniment i sessions de treball -pagades amb els elevats sous que es cobren a Madrid-, i que els governs de la Generalitat de Catalunya demanen des de fa sis anys. El president Puigdemont ho ha tornat a demanar des de Brusel.les, però el president Rajoy i el seu Govern central i centralista de Madrid, no escolten. No han volgut escoltar mai. Per això som on som.
L’1 d’octubre començava, al barri de Fort Pienc de Barcelona, amb una desproporcionada càrrega de la Policia Nacional contra els votants de l’Escola Ramon Llull de Barcelona. Gent arrossegada per terra, urnes requisades i pilotes de goma. Un cas paradigmàtic del que va passar a molts col·legis electorals de Catalunya.
Càrregues policials a l’InsTarragona i la plaça Imperial Tàrraco. 1
El camí de retorn cada més tortuós, difícil i complicat. Sense diàleg no hi ha voluntat per a res. Només la mediocritat i el fracàs
———————————————————————–
El Deure i la Glòria
Discurs que el president John F.Kennedy anava a pronunciar davant l’Ajuntament, Cos Legislatiu i Centre d’Investigació Graduada de Dallas, el 22 de novembre de 1963
Speech by the President John F.Kennedy was going to pronounce before the City Council, Legislative Corps and the Dallas Graduate Research Center, on November 22, 1963
<<…He parlat de força en termes de la dissuasió i resistència d’agressió i atac. Però en el món d’avui es pot perdre la llibertat sense que es dispari un sol tret; es pot perdre mitjançant les paperetes de votació com amb les bales…>> (President John F.Kennedy).
Don Jorge Paz Rojas junto a Jacobo Libermann en una cordial y animada charla con el Presidente de los Estados Unidos de Norte América John Fitzgerald …
<<Però el poder nord-americàno ha i no necessita romandre sol front a les ambicions del comunisme internacional. La nostra seguretat i força, en una última anàlisi, depèn de la seguretat i força dels altres aliats, i aquesta és la raó per la qual la nostra ajuda econòmica i militar exerceix tan important paper en capacitar a aquells que viuen a la perifèria del món comunista a mantenir la seva llibertat d’elecció. La nostra ajuda a aquestes nacions pot ser penosa, arriscada i molt costosa, com ho està siguent avui en el sud-est d’Àsia. Però no ens està permès aburrir-nos o cansar-nos en aquesta tasca. Doncs la nostra ajuda fa possible l’estacionament de tres milions i mig de soldats aliats al llarg de les fronteres comunistes a un cost que ascendeix només a la desena part del que suposaria mantenir en aquestes mateixes posicions a un equivalent nombre de soldats nord-americans. Una victoriosa penetració comunista en aquestes zones que precisés d’una intervenció directa dels Estats Units ens costaria diverses vegades més que tot el nostre programa complet d’ajuda a l’exterior…, i així mateix pagaríem un alt preu en vides nord-americanes.>> (President John F.Kennedy, discurs no pronunciat a Dallas, 22 novembre 1963).
“…i dir-los algunes paraules sobre alguns assumptes que em preocupen com a president, i espero que els preocupin a vostès com a ciutadans…”
“…and to say a few words about some issues that concern me as president, and I hope you care about them as citizens…”
———————————————————————–
Què és Catalunya. El naixement d’una nació
Aquesta desclosa primarenca o esperit català novell abraçà l’exercici científic, les arts i tot l’obrar col.lectiu. Durant la segona meitat del segle X, hom desenvolupà una tasca intensiva de fundació i ampliació d’esglésies, monestirs i cases religioses, centres d’estudi i d’explotació agrària, de repoblament, etc., impulsada per comptes i bisbes, presidits per la nissaga del Pelós, entre la qual Borrell II (947-992), <<comte i marquès per la gràcia de Déu>> o bé <<príncep, duc de Gòtia>> -denominació que comprenia la província Narbonesa i el nord-est de la Tarraconense- i encara esmentat amb altres títols. L’arquitectura, l’escultura, la pintura mural i sobre còdex, la música, foren objecte de nova inspiració. Les formes del neixent art romànic es feren paleses. (Ulisses, 11).
La nau romànica també té planta rectangular. Està coberta amb volta de canó fetes amb pedres petites unides amb abundant morter.
Les naus amb volta de pedra foren una aportació trascendental, com remarca A. Cirici Pellicer, de l’Alta Catalunya a l’arquitectura europea. La penombra de la volta, romput el límit de la coberta plana, responia a la recerca d’infinitud espiritual i de plenitud interior.
Els primers exemples de la nova arquitectura romànica aparegueren a la regió de Tramuntana i dins una àrea compresa entre les valls de la Tet i del Tec. En el curs del segle X, hi esdevingueren abundoses i es van estendre devers ponent, a la Garrotxa i el Ripollès. En destaquem Sant Llorenç de Sous (922), Sant Quirze de Colera (reconstrucció del 935), Santa Maria de Roses (reconstrucció del 940), Sant Pere d’Albanyà (957), Sant Esteve de Banyoles (957), nova església de Sant Genís de les Fonts (981). L’església del monestir de Ripoll, del 888, fou reconstruïda en 935 i novament en 977, concebuda en estil romànic, de cinc absis i cinc naus cobertes amb voltes. Esment a part mereix Sant Pere de Roda, exemplar primerenc i singular, d’una importància cabdal en la gènesi del nou estil. (Ulisses, 11).
Per les seves obres i per la seva memòria, queda reflectida la péssima actuació de Mariano Rajoy que ha portat a l’actual situació del problema i conflicte espanyol amb Catalunya, immemorial nació catalana. Ho sap tan bé el president Rajoy, el seu Govern, els jerarques del Partido Popular, com les seves ànsies de deixar Catalunya sense autonomia. Sempre ho han volgut i desitjat. Mai han pogut suportar l’Estat autonòmic -autonòmic?- i les autonomies -autonomies? Sempre han tingut el poder absolut per fer-ho. I ara, amb el suport del Partido Socialista Obrero Español – PSC i Ciudadanos. Sempre han volgut engegar-ho tot, dirigir-ho tot, manar-ho tot des de Castilla la Nueva. Les nacions immemorials que formen la denominació Espanya, no compten per a res. Nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades.
Rajoy junto a Pío García Escudero a su llegada al Senado (Dani Duch)
<<El señor Fraga se mostró partidario de que España se constituya como una nación, una y varia, desde cuyo presupuesto se establezcan autonomías verdaderas, partiendo de la existencia de un único Estado que no comparte la soberanía con otras supuestas naciones. En cambio rechazó el concepto de nación de naciones y reiteró su oposición al término nacionalidades>> (El País).
<<En respuesta al voto particular de Alianza Popular, el socialista Txiki Benegas -consejero del Interior del Consejo General Vasco- dejó sentado que los socialistas al contrario que Alianza Popular, consideran que la unidad del Estado español resulta favorecida a través de la máxima libertad y autonomía para cada uno de los pueblos de España.
El señor Benegas aludió al esfuerzo histórico que estaban realizando la mayoría de los grupos parlamentarios para llegar a una solución del tema autonómico. Respecto a la posición de Alianza Popular señaló que este grupo incapaz de defender el centralismo que en su día promovieron sus actuales diputados, ha pasado ahora a defender el regionalismo del miedo, por temor a la libertad de las comunidades autónomas.
Rechazó el intento de Alianza Popular de introducir al Congreso en la falsa polémica de contraponer la libertad de los pueblos de España con la unidad del Estado. Declaró que los socialistas hacían el planteamiento contrario, introduciendo además la solidaridad entre todos los pueblos de España.
Txiki Benegas recordó que el general que a lo largo de cuarenta años más habló de la inquebrantable unidad de España fue quien más cerca estuvo de romperla en la practica y en la conciencia de muchos españoles. Rechazó el intento de poner como ejemplo revolucionarlo los recientes sucesos del País Vasco, cuando el propio Gobierno ha terminado reconociendo la mala actuación de la policía. Asimismo refutó el argumento de que el orden público sea indelegable, cuando en Estados Unidos coexisten numerosas policías locales con las federales.>>
<<El señor Benegas expuso el concepto socialista de nación y nacionalidad como ideas no estáticas, sino dinámicas, y en las que un elemento importante es la conciencia colectiva de sentirse naciones por parte de sus cludadanos. integrados en un Estado plurinacional. Manifestó que la pacífica convivencia de las diferentes pueblos acentúa la integración de la nación española. mientras que la opresión provoca sentimientos de diferenciación. Señaló que Telesforo Monzón decía que el renacimiento nacionalista vasco se debía tanto a Sabino Arana como a Franco. Añadió que los socialistas valoran la autonomía como elemento importante para la democratización, al acercar el poder el pueblo.>> (El País).
Si una nació de nacions ha de ser exemple i progressisme en la seva formació com Estats federals, Espanya seria la màxima representació i solució dels seus actuals problemes territorials. Si una nació de nacions immemorials ha de ser cridada a ser Estat federal, aquesta és Espanya que no pot continuar sent un territori format per nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades.
En la formació d’una nación de nacions formada per Estats federals moderns i progressistes, podria trobar-se la solució per la immemorial nació catalana que té la vocació, força, aspiració i capacitat per ser Estat
Al este de Bélgica se encuentra una tercera comunidad de habla alemán. Los neerlandófonos, los francófonos y los germanófonos forman las tres comunidades …
La democràcia, llibertat, progrés i éxit dels Estats federals, front a un Estat centralista amb unes autonomies històriques encotillades, debilitades i amb un injust finançament que provoca dèficit fiscal a les que aporten més del que reben
Des de l’oposició i des de l’inici del seu govern -de pitjor en pitjor-, han revifat tot allò que la democràcia s’esforçava deixar enrere, després de quaranta anys de dictadura militar imposada del pla sediciós, rebelió i cop d’estat del general Franco, contra la República Espanyola. Actualment, el president Rajoy es manté en el poder, gràcies al suport del Partido Socialista Obrero Español, que també li dóna tot el seu suport amb relació al problema i conflicte espanyol amb la Catalunya pagadora. Catalunya, paga i calla!
<<Qui no té memòria que mengi cues de pansa>>
Rajoy diu que “no soy culpable de todo esto que pasa en Catalunya”. Any 2006, recollida de signatures arreu de les nacions que formen la denominació Espanya, contra la llei orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Un Estatut revisat pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovat pel Parlament de Catalunya, retallat i aprovat pel Congrés dels Diputats, el Senat, ratificat pel rei i ratificat en referèndum pels ciutadans de Catalunya. Tot dintre la legalitat i la Constitució.
¡Firmar contra Catalunya! Deien molts dels signants. “Una firmita contra los catalanes” demanaven altres. En algun magatzem dels afores de Madrid, llogat pel Congrés, s’hi amaga una de les raons -hi ha moltes més- que expliquen la multiplicació dels independentistes i el vigor de l’actual procés sobiranista.
Dos concejales de Girona se niegan a recoger firmas contra el Estatuto. Los dos representantes del Partido Popular se han solidarizado con el concejal de Lloret del Mar, expulsado del partido tras criticar…
4 milions de signatures i l’equilibri territorial de les nacions que formen Espanya, esfondrat
Des de l’any 2006 i posterior pitjor sentència, quatre anys més tard, contra la llei orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya -sempre contra Catalunya-, onze anys durant els quals la maquinària separadora del constant intervencionisme autonòmic sobre Catalunya del Partido Popular, ha portat no només a una confrontació que el món contempla bocabadat, sino a un independentisme a gran escala que ha obert un camí ampli a la independència. Milions de ciutadans de la nació catalana no eren independentistes, però, l’actitud constant d’esquerdar, foradar l’autonomia històrica de Catalunya per part del govern central, centralista, antiautonomista, nacionalista espanyol i amb poder absolut del Partido Popular, ha portat a la revolució actual. Tampoc el Partido Socialista Obrero Espanyol i el PSC -poc socialista i poc obrero- ha fet res per ajudar i fer maniobrar a Rajoy cap a un rumb que porti cap al mar de la calma, la serenor, les sessions de treball, l’enteniment, la concòrdia, la pau, el diàleg productiu que sempre ha demanat Catalunya. L’actuació policial del primer d’octubre ho ha desballestat tot.
<<…estratègia electoral i assetjar Zapatero sense treva…>>
Ho explicava, en el seu dia, Jaume Clotet, en un article a ‘l’ara.cat’. <<En algun magatzemdels afores de Madrid, llogat pel Congrés, s’hi amaga una de les raons que expliquen la multiplicació dels independentistes i el vigor de l’actual procés sobiranista. Són 4.028.396 firmes, amuntegades dins de 876 caixes, que el ‘Partido Popular’ va recollir durant el debat estatutari català. La campanya de recollida de firmes va començar el 31 de gener del 2006>>.
<<Malgrat la gesticulació, el nou Estatut era aigua beneïda per als populars. Rajoy havia perdut les eleccions del 2004 contra Zapatero, en bona part a causa de la pèssima gestió dels atemptats de l’11-M. En plena travessia del desert, el debat estatutari era l’oportunitat idònia per recuperar terreny. D’una banda, li permetia assetjar Zapatero sense treva i acusar-lo de claudicar davant del nacionalisme. A més, el conflicte territorial permetia al ‘Partido Popular’ mantenir tensionades les seves bases electorals. Tot plegat, ben embolcallat per alguns diaris i ràdios de Madrid que havien convertit l’anticatalanisme en la seva marca distintiva>>.
<<…arma política contra el ‘Partido Socialista Obrero Español’ i la Generalitat de Catalunya. No importava la finalitat, sinó la campanya en si mateixa…>>
Després d’onze anys ens trobem allà mateix, però, molt pitjor
<<Aviat va quedar clar que l’objectiu del ‘Partido Popular’ no era la celebració de cap consulta, sinó la instrumentalització d’aquesta mobilització com a arma política contra el ‘Partido Socialista Obrero Espanyol’ i la Generalitat. No importava la finalitat, sinó la campanya en si mateixa. Per això, les firmes no van comptar amb cap supervisió ni van ser validades per cap organisme judicial, tal com passa amb les firmes per donar suport a una iniciativa legislativa popular. Es va comprovar que hi havia firmes a nom de l’ànec Donald, de Mickey Mouse i, fins i tot, d’Isabel la Catòlica. El ‘Partido Popular’ tampoc no va fixar cap límit temporal per recollir-les i va acabar la campanya quan va superar els quatre milions de rúbriques, una xifra que va considerar amb la suficient càrrega política per desestabilitzar el procés>>.
Federico Trillo y Soraya Sáenz de Santamaría, en el Registro General del Tribunal Constitucional, presentant recurs contra la Llei Orgánica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, ratificat pel poble
Joan Tardà: “El Tribunal Constitucional tuvo la desfachatez de dinamitar un Estatut refrendado”
El diputado de ERC Joan Tardà explica en ARV el proceso de desconexión. Destaca que es un acto legal porque “es la voluntad de Cataluña expresada en las urnas el 27 de septiembre y materializada en el Parlament”.
Una mayoría aplastante del Senado vota a favor de aplicar el 155 en Cataluña
El càstig del govern central, centralista, anti autonomista, nacionalista espanyol i amb poder absolut del Partido Popular, de l’aplicació de l’article 155 contra l’autonomia de la Catalunya pagadora, immemorial nació catalana. De fet, una autonomia de pantomima. D’aquí ha vingut tot, d’una autonomia encotillada amb més de trenta lleis aprovades pel Parlament de Catalunya i presentació de recursos per part del Govern espanyol del Partido Popular, davant del Tribunal Constitucional. També degut a la supressió de l’autonomia i empresonament del Govern de Catalunya. Una crisi humana, social, econòmica i democràtica molt gran que, fins i tot, mourà els fonaments polítics d’Europa. Els fonaments de la denominació Espanya, nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades, ja fa temps que trontollen. El president Rajoy que en qüestió d’hores va formar una comissió de 27 senadors per aplicar l’article 155 i suprimir l’autonomia de Catalunya -immemorial nació catalana-, no ha tingut temps en sis anys per atendre al diàleg demanat en nombroses ocasions pel president Artur Mas, avui inhabilitat per l’Estat espanyol, i posteriorment pel president Puigdemont, avui perseguit i exiliat a Bèlgica nació acollidora formada per Estats federals. En sis anys no ha tingut temps per formar una comissió de sessions de treball -Govern espanyol i Generalitat de Catalunya-, demanada per nombroses persones de tots els àmbits de la societat civil i política d’Espanya, Catalunya, Europa, l’ONU, els Estats Units d’Amèrica i el món. Encara ho estan demanant. L’acció funcionarial judicial i de la policia, com a resposta, no és el camí apropiat en una Espanya -nació de nacions- del segle XXI. Mentre, els ciutadans de la Catalunya pagadora, -també una greu injustícia fiscal- tampoc tenen l’Estatut d’Autonomia legal que van votar i ratificar.
D’aquesta manera, una autonomia històrica no pot funcionar. No fan ni deixen fer. Un Parlament democràtic escollit pel poble lligat de peus i mans. Uns representants que no poden treballar. Per això ens trobem, es troben, a la situació actual. No és estrany, doncs, que milions de ciutadans hagin demanat, demanin i seguiran demanant i reclamant la independència. Fins i tot aquells que no eren independentistes i el senyor Rajoy que, segons afirma ell no té la culpa de res, els hi ha fet tornar. Si us plau, president Rajoy, plegui perquè vostè això ja no ho pot arreglar, cada vegada ho fa malbé més.
El encarcelamiento del vicepresidente Oriol Junqueras y de los conseller ha llegado a la escena internacional. No sólo los medios de todas partes se han hecho eco de la noticia, también lo han hecho varios políticos europeos que han criticado la decisión judicial y han pedido una solución al caso catalán que no pase por los tribunales. Algunos también han asegurado que se trata de “presos políticos” y han pedido la acción de la Unión Europea.
Una de estas voces es la de la co-presidenta del grupo de los Verdes europeos, Ska Keller, que ha asegurado que el “encarcelamiento no soluciona nada, sólo escala”. La eurodiputada también ha interpelado al presidente español, Mariano Rajoy, y le ha preguntado “Cuándo entenderá Rajoy que esta es una crisis política, no judicial?”.
ALBERT GEA (REUTERS)
———————————————————————
El Deure i la Glòria
Discurs que el president Kennedy anava a pronunciar davant de l’Ajuntament, Cos Legislatiu i Centre d’Investigació Graduada de Dallas, el 22 de novembre de 1963
Speech that President Kennedy was going to pronounce before the Town Hall, Legislative Body and Dallas Graduate Research Center, November 22, 1963
<<Amics meus i conciutadans, cito aquests fets i xifres per aclarar d’una vegada per sempre que Amèrica avui és més forta que mai. Els nostres adversaris no han abandonat les seves ambicions; els nostres perills no han disminuït; la nostra vigilància no pot descuidar-se. Però ara disposem de la força militar, científica i econòmica suficient per fer allò que cal fer en nom de la conservació i promoció de la llibertat>>
El presidente John F. Kennedy despide a los voluntarios del Cuerpo de Paz en la Casa Blanca
<<M’adono de que aquesta nació tendeix freqüentment a identificar les crisis en els assumptes mundials amb els grans discursos que els han precedit. Però no va ser la doctrina de Monroe el que va allunyar a Europa d’aquest hemisferi; va ser la força de la flota britànica i l’amplada de l’oceà Atlàntic. No va ser el discurs del general Marshall a Harvard el que va allunyar el comunisme de l’Europa occidental; va ser la força i l’estabilitat que van establir allí els seus reals mitjançant la nostra ajuda econòmica i militar…>>(President Kennedy, November, 22, 1963)
<<En aquesta Administració també ha estat necessari, de vegades, dictar advertiments específics…, advertiments de que no podíem romandre amb els braços creuats i veure com els comunistes conquerien Laos per la força, o intervenien al Congo, o s’empassaven a un Berlín occidental, o mantenien emplaçament de míssils ofensius a Cuba. Però mentre els nostres objectius s’assolien al menys temporalment en aquests i altres casos, la nostra victoriosa defensa de la llibertat es va deure no a les paraules que fem servir sinó a la força que estàvem disposats a fer servir en nom dels principis que en tot moment defensarem>>(President Kennedy, November, 22, 1963)
centellesosso.blogspot.com
www.barcelonas.com
