Missa de 6

Discòrdia en lloc de democràcia

 

 

 El talió (38-42:cf. Lc 6, 29-30)

 

-(38) Sabeu que es va dir: <<Ull per ull i dent per dent”.(39) Doncs, jo us dic: Res de plantar cara al dolent. Al contrari. Un et pega a la galta dreta? Para-li també l’altra. (40) ¿Què et vol posar un plet per prendre’t la camisa? Deixa-li l’abric i tot. (41) Què t’obliga a fer un quilòmetre amb ell? Fes-n’hi dos. (42) Dóna a qui et demana, i no et giris d’esquena al qui et vulgui manllevar res. (Mateu 5,27-42).

 

La ferida provocada a la nació catalana per portar davant el Tribunal Constitucional espanyol, no renovat,  la Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, d’obligat compliment, -retallat, aprovat, ratificat, referendat pel poble, sabotejat i sentenciat-, això és complir la Llei? roman més oberta que mai. Els ciutadans de la mil.lenària nació catalana i el govern de la Generalitat de Catalunya, fan tot el que poden i més per anar tancant aquesta ferida, però, el govern de dretes, radical, centralista, nacionalista espanyol i amb poder absolut del ‘Partido Popular’, fa tot al contrari. Més llenya al foc. Ara, com que saben que a Catalunya, no només no podran guanyar les eleccions autonòmiques i les generals, sinó que quedaran en molt mala situació i a la cua, han fet, fan i faran tot el que puguin perquè el Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, no es pugui presentar a les properes eleccions. A les democràcies -veritables democràcies i no de pantomima-, les eleccions, els vots,  la participació i expressió de la voluntat dels ciutadans és el camí natural i digne per defensar el treball de la política. A Espanya i amb el govern del ‘Partido Popular’, que vol representar a Espanya davant el món, pel que veiem el camí és el de la discòrdia. I, segons la història: en un país de dictadures.

 ***********************************************

Mariano Rajoy y Soraya Sáenz de Santamaría. El govern espanyol va portar el decret llei sobre pobresa energètica de la Generalitat de Catalunya al Tribunal Constitucional, segons el qual prohibeix tallar el subministrament de gas i electricitat durant els mesos de novembre a març, per impagament, a la gent sense recursos. I el TC n’ha suspès cautelarment el decret i, per tant, de moment, queda sense efecte. Resulta increïble una situació com aquesta i resulta impossible d’acceptar per part de milions de ciutadans. És evident que a les properes eleccions autonòmiques i generals, serà el torn del poble. (Imatge: www.elsingular.cat).

Resulta increïble que en una nació de nacions amb un règim que es venta de ser democràtic, el govern central, centralista, nacionalista espanyol i amb poder absolut del ‘Partido Popular’, hagi presentat recurs davant el Tribunal Constitucional espanyol, com en el cas de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya ‘referendat’ pel poble,i, com en el cas de la Llei de Consultes, contra la llei catalana que prohibia a les companyies riques i poderoses tallar la llum i el gas als pobres. Així, el Tribunal Constitucional -sempre contra Catalunya?- ha suspès cautelarment el decret llei de la Generalitat que prohibeix tallar el subministrament de llum i gas -entre els mesos de novembre i març- a les persones mancades de recursos econòmics. 

El president del Tribunal Constitucional espanyol, Francisco Pérez de los Cobos i el president Mariano Rajoy. La tensió entre les autonomies (Estat Autonòmic) i el Govern central, ha estat la causa que durant el 2013 es van registrar en el Tribunal Constitucional 44 recursos d’inconstitucionalitat contra lleis de l’Estat i 21 contra lleis de les Comunitats Autònomes. Un fre al progrés autonòmic i de les nacions d’Espanya. (Imatge: www.lacelosia.com).

 

El senyor Francisco Pérez de los Cobos Orihuel (Múrcia, 1962), va ser militant del ‘Partido Popular’. El ja president del Tribunal Constitucional espanyol va admetre aquest fet que no havia revelat en la seva compareixença anterior al Senat. El març de 2014 el Parlament de Catalunya va demanar la recusació de Pérez de los Cobos per les seves diverses declaracions públiques sobre Catalunya.

 

Davant una flagrant manca de compassió, de justícia social i de voler anar sempre contra l’autonomia de Catalunya, el govern de Mariano Rajoy ha presentat aquest recurs que el Tribunal Constitucional ha admès a tràmit. Com en el cas de la consulta del 9-N, s’obre un període de quinze dies perquè el Parlament de Catalunya i el Govern puguin presentar les seves al.legacions; i en un termini de cinc mesos el Constitucional haurà de ratificar o aixecar la suspensió. Aquesta té efectes des del 24 de setembre de 2014, que és el dia que el govern espanyol va presentar el recurs.

També s’estableix com s’ha d’ajornar el deute que les famílies tenen amb les empreses i la possibilitat de satisfer el deute pendent de manera íntegra o fraccionada entre l’abril i l’0ctubre següents.

Escoltin!, com en una situació tant greu com aquesta el Tribunal Constitucional ho té que resoldre en un termini de cinc mesos? No veuen que les famílies i persones consumidores amb una mancança de recursos econòmics ja estaran congelats. En un Estat que es creu democràtic i de dret, com pot passar això? De veritat formem part de la Comunitat Europea? Com és possible que el govern espanyol del ‘Partido Popular’, hagi presentat recurs a una llei que prohibia tallar la llum i el gas als pobres? Com és possible que el Tribunal Constitucional espanyol l’hagi acceptat a tràmit?

El Tribunal Constitucional espanyol hauria de decidir, abans del fred hivernal, sobre el recurs presentat pel govern de Mariano Rajoy contra la llei catalana que prohibia tallar la llum i el gas als pobres. (Imatge: www.ara.cat).

No hi ha dubte de que les altres Comunitats Autònomes d’Espanya, nació de nacions, que així ho necessitin i segons la situació dels ciutadans, poden redactar una Llei com la catalana sobre aquest tema i, fins i tot, millorar-la. La democràcia al servei de la dignitat humana.  

Un fons de solidaritat energètica

 

 

Empresa i Ocupació va recordar, segons que explica el rotatiu ‘El Punt Avui’, que coincidint amb el recurs del govern espanyol al Tribunal Constitucional (TC) que deixava en suspens el decret català contra la pobresa energètica, va anunciar la creació d’un fons de solidaritat energètica en una reunió amb les entitats l’Aliança Contra la Pobresa Energètica, CCOO, la UGT i la Taula del Tercer Sector. “Un cop estigui elaborada la proposta, es donarà a conèixer a la Taula”, van subratllar. I hi va afegir que “la Generalitat parla amb entitats, institucions i companyies subministradores perquè la suspensió del decret no perjudiqui les famílies vulnerables aquest hivern”.

 

(Imatge: rac1.org) – (Foto: La Vanguardia)

Les entitats socials avisen

Les entitats socials, però, no ho veuen gens clar i avisen que més de 320.000 famílies no poden pagar  la llum i el gas, mentre que augmenten “de manera estratosfèrica” els beneficis de les subministradores. Endesa, per exemple, va obtenir 579 milions d’euros el primer trimestre d’aquest any; Gas Natural va guanyar 676 milions de la venda de gas a l’Estat el primer semestre i Agbar va ingressar 432 milions l’any 2012.

 

L’aposta és que les companyies assumeixin aquests rebuts

Amb aquests beneficis, les entitats consideren que les companyies podrien assumir les factures i els rebuts impagats. Recorden que el dret aprovat fa un any  i actualment suspès només significava una moratòria de pagament per a les famílies sense recursos i reclamen que es vagi més enllà i que es condoni el deute quan es demostri  la situació de vulnerabilitat. En definitiva, l’aposta és que les companyies assumeixin aquests rebuts.

 

<<Si la creació del fons de solidaritat energètica vol dir que es treuen diners destinats a resoldre unes necessitats socials perquè acabin garantint els beneficis multimilionaris d’aquestes empreses no té cap sentit”. (Eloi Badia, Aliança Contra la Pobresa Energètica).

 

 

(Imatge: manresa.cup.cat)

Així les coses i mirant cap a Madrid, no hi ha dubte que cal una resposta urgent per part del Tribunal Constitucional espanyol.

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:

qmmJva1NJ7k

 

—————————————-

El Deure i la Glòria

 

 

<<…Govern, del poble, pel poble i per al poble…>>

Abraham Lincoln

(Gettysburg, 1863)

 

Anunci del tractat de prohibició de proves nuclears

 

 

<<Parlo a tots vostès aquesta nit amb esperit d’esperança. Fa divuit anys l’adveniment de les armes nuclears va canviar el curs del món, així com el de la guerra. De llavors ençà, la Humanitat ha estat lluitant per fugir de l’ombrívola perspectiva d’una destrucció en massa sobre aquesta Terra que habitem. En una època en la que ambdues parts han arribat a posseir suficient força nuclear com per destruir a la raça humana vàries vegades, el món del comunismo i el món de l’elecció lliure han quedat tancats en un cercle viciós d’interessos i ideologies en conflicte. Cada augment de tensió ha produït un increment en les armes; i cada increment en les armes ha produït, al mateix temps, un augment de tensió.>>   (President John F.Kennedy, Discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 26 Juliol de 1963).

 

Signatura i parlament del president Kennedy en el decurs de l’acte de la signatura del Tractat de Prohibició de Proves Nuclears. Octubre,7, 1963. Al president l’hi quedaven dos mesos de vida. (Imatge: ca.wikipedia.org).

 

Pau, Paz, Peace

 

<<Ahir, un raig de llum va penetrar a la foscor. S’han acabat a Moscou les negociacions per firmar un tractat de prohibició de proves nuclears a l’atmosfera, a l’espai exterior i sota l’aigua. Per primera vegada s’ha arribat a un acord perquè les forces de destrucció nuclear es subjectin a un control internacional…, objectiu ja buscat a l’any 1946, quan Bernard Baruch va presentar un pla de control devant les Nacions Unides>>. (President John F.Kennedy, Discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 26 juliol 1963).

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden puntejar les adreces de vídeo següents:

 T-xEcChFC6I

99W4Vywe3zg

———————————————————

 Suárez, forjador d’una anhelada democràcia que,ara, cada dia recula més

 

La crisi política creada rere la legalització del Partit Comunista d’Espanya sembla ocasió perquè els diaris que considerem correcta l’actuació del Govern, i realitzada dintre les seves facultats, amb estricte respecte a la legalitat i al mandat popular del referèndum, expressem també units la nostra postura.

Creiem que es deu denunciar l’atac de sectors antidemocràtics contra el Govern legítim de la Nació i contra el procés polític en curs. D’una manera premeditada s’ha volgut provocar als militars i crear un ambient de perill nacional. (Editorial conjunta dels rotatius ‘Arriba’, ‘Diario 16’, ‘El País’, ‘Informaciones’, ‘Pueblo’ i ‘Ya’). Abril, 1977.

 

 Comitè Central del Partit Comunista, abril 1977

(Imatge: nuevoclaridad.es)

 

-Me parece un grave error político y una farsa jurídica. Sobre lo primero no he de extenderme por ser bien conocido el punto de vista de Alianza Popular: bastantes problemas tiene la reforma política en España para añadirle innecesariamente la legalización del partido más antidemocràtico y que se presenta con las mismas figuras de 1936. El único país de Europa en que el comunismo ha sido derrotado es España: ahora se le entrega la legalidad sin contrapartida. (Fraga Iribarne, secretario general de Alianza Popular).

   

 Santiago Carrillo i Manuel Fraga Iribarne

(Imatge: vozpopuli.com)

 

 L’almirall Pita da Veiga, que va renunciar de forma irrevocable al càrrec de ministre de Marina arran de la legalització del Partit Comunista Espanyol. (Imatge: www.servidor2dm.com).

 ———————————————————————————–

 

 Art*******7

 

 

‘L’obsessió’

 

(L’enterrament prematur)

‘L’obsessió’ (1962) és una pel.lícula estadounidenca de terror produïda per American International Pictures i dirigida per Roger Corman. Està protagonitzada per Ray Milland, Hazel Court, Alan Napier, Heather Angel i Richard Ney. El guió és de Charles Beaumont i Ray Russell, basat en el conte ‘L’enterrament prematur’ escrit per Edgar Allan Poe. Va ser la tercera de les vuit adaptacions d’obres de Poe dirigides per Corman per American International.

Sinopsi

 

Situada en els anys 1830 o 1840 de la fosca era victoriana, senyala a Guy Carrell, que està obsessionat amb la por a la mort. Està més obsessionat amb la por a ser enterrat viu. A pesar de que la seva promesa Emily  li diu que no té res a témer, segueix pensant que serà enterrat viu. Així enganyat, busca l’ajuda d’algunes persones, incloent a la seva germana, però encara segueix posseït per la por a la mort i la sensació de que algú proper el volia mort. (De Wikipèdia).

 

Fitxa tècnica

 

Direcció: Roger Corman. Ajudant de direcció: Francis Ford Coppola. Guió: Charles Beaumont, Ray Russell. Segons la novel.la d’Edgar Allan Poe. Música: Ronald Stein. Fotografia: Floyd Crosby. Protagonistes: Ray Milland, Hazel Court, Alan Napier, Heather Angel.

 

La pel.lícula

 

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent:

 

w8vRcINEACY

———————————————————-

 

 

 

 

 

 

 

El Tribunal Constitucional -sempre contra Catalunya?-, suspèn la llei catalana que prohibia tallar la llum i el gas als pobres

 

 

  (Imatge: plaenergiaparticipatiu.cat)

 

Mentre cada any, surten 16.000 milions d’euros -un 8% del PIB català- dels imposts dels ciutadans de la nació catalana i no tenen retorn per part del govern central del ‘Partido Popular’; mentre Catalunya aporta un 20% al PIB espanyol; mentre els 3 espanyols més rics tenen el mateix que els 9 milions d’espanyols més pobres; mentre les vint persones més riques a Espanya posseeixen una fortuna similar als ingressos del 30 per cent més pobre de la població (gairebé 14 milions de persones); mentre en l’últim any, les vint majors fortunes espanyoles van augmentar la seva riquesa en 15.450 milions de dòlars; mentre, en el seu conjunt, les vint persones més riques a Espanya van arribar el març d’aquest any a una riquesa de 115.400 milions de dòlars; mentre la reforma fiscal espanyola perpetua un sistema fiscal injust en el qual les grans empreses paguen cada vegada menys, les PIMES paguen molt i les famílies són les que més paguen; mentre la miserable corrupció ho assola tot, mentre les companyies elèctriques obtenen majors beneficis, a Catalunya, segons l’Institut d’Estadística, un 11% de les llars catalanes, és a dir, 300.000 famílies, tindran problemes aquest hivern per mantenir casa seva a una temperatura adequada i el 60% de les llars passen dificultats per arribar a final de mes. La tasca de risc de pobresa creix (23%) sobretor entre els menors de 16 anys (25%). Un 14% dels catalans són pobres, malgrat tenir una feina. Es paguen sous miserables.

Baixada de torxes a Girona a favor de la Marató per la pobresa

(Imatge: www.ara.cat /ACN)

No només es tracta d’aquesta situació de patiment, sinó que va acompanyada d’una immensa amargura per la pèrdua dels llocs de treball del pare i la mare i de no trobar feina. Dos, tres o més fills al seu càrrec, alguns malalts o també els seus pares i que han d’atendre despeses per a la subsistència de la família. No és només l’angoixa de no poder pagar els rebuts d’aigua, llum, gas, sinó també pagar el rebut per poder viure sota un sostre amb els fills; un sostre per la dignitat de la persona humana en un país que sempre s’ha proclamat cristià i catòlic. I no parlem només de caritat -benvinguda sigui!-, parlem de justícia social en un país que l’any 2012 es va situar entre els cinc més grans del món en consum de cigarretes per habitant.

Així, atenent a les demandes d’institucions, sectors socials i milers de ciutadans de Catalunya, el govern de la Generalitat hi va donar suport mitjançant el decret llei que prohibeix tallar el subministrament de llum i gas entre els mesos de novembre i març a les persones mancades de recursos econòmics. Doncs mirin per on i així van les coses a Espanya, nació de nacions constretes i amargades, els més vulnerables no podran tenir els beneficis que preveia el decret de la pobresa energètica que va aprovar l’any passat la Generalitat. El Tribunal Constitucional espanyol -sempre, sempre, sempre contra Catalunya?- ha suspès la reforma de la llei del Codi de Consum de Catalunya, ja que ha admès a tràmit el recurs del govern espanyol -sempre, sempre, sempre, contra Catalunya?que argumenta que envaeix competències estatals en matèria de regulació energètica.

La pobresa s’enquista

(Imatge: retalls.seminaritaifa.org)

   Escoltin!, és el govern central, dreta radical, centralista, nacionalista espanyol i amb poder absolut, qui envaeix competències autonòmiques d’una autonomia constitucional que, al menys en el cas de la nació catalana, no vol ser una autonomia de pantomima. I molt més quan aquesta competència de Catalunya és per donar suport, ajudar i respectar la dignitat humana a les persones consumidores amb una mancança de recursos econòmics, als més pobres. A tots aquells ciutadans que necessiten ajuda del govern i de la societat.

  <<Totes les nostres riqueses materials ens serviran de molt poc si no les utilitzem per acréixer les oportunitats del nostre poble.” (JFK)

 La pobresa augmenta a Barcelona

(Imatge: www.ara.cat)

El Tribunal Constitucional espanyol suspèn la llei catalana que prohibia tallar la llum i els gas als pobres. Com en el cas de la consulta del 9-N, ara s’obre un període de quinze dies perquè el Parlament de Catalunya i el Govern puguin presentar les seves al-legacions; i en un termini de cinc mesos -ja estaran congelats- el Constitucional haurà de ratificar o aixecar la suspensió que té efectes des del 24 de setembre de 2014, que és el dia que el govern espanyol va presentar el recurs.

El decret llei del Govern 6/2013 de 23 de desembre modifica la llei 22/2010 de 20 de juliol del Codi de Consum de Catalunya. Aquest decret llei introduïa una modificació a l’article 11 en el qual es defineix que són les persones consumidores amb una mancança de recursos econòmics.

També modifica l’article 252 del Codi de Consum que regula els talls de subministrament de llum i gas a persones en situació de vulnerabilitat econòmica i es regula les condicions que s’han de complir per tenir aquesta qualificació i expressament es diu que que les famílies en situació de vulnerabilitat “restaran protegides de tall de subministrament entre els mesos de novembre i març, ambdós inclossos”.

També s’estableix com s’ha d’ajornar el deute que les famílies tenen amb les empreses i la possibilitat de satisfer el deute pendent de manera íntegra o fraccionada entre l’abril i l’octubre següents.

 

895 famílies

 

En definitiva, i, un cop més per desgràcia, el Tribunal Constitucional suspèn el decret de pobresa energètica català. Ara, les 895 famílies que s’havien acollit a les garanties ofertes pel decret, s’exposen que els tallin la llum o el gas a l’hivern en cas d’impagament.

El Tribunal Constitucional suspèn també el decret de pobresa energètica a Catalunya. (Imatge: laccent.cat)

El president Rajoy en les seves prèdiques apocalíptiques en contra del sagrat i democràtic dret a decidir dels ciutadans de la nació catalana -9-N-, diu que el que ha de fer el president Mas és legislar. Però que diu ara home! No veu que totes les lleis que emanen del Parlament de Catalunya, el ‘Partido Popular’ les porta al Tribunal Constitucional. Això és democràcia? Això és una veritable autonomia?

Vaja, mira que bé! la senyora María Dolores de Cospedal, secretària general del ‘Partido Popular’, va dir recentment en el Fórum Europa que “la democràcia és el sistema en virtut del qual tots els ciutadans fem les lleis i les fem per complir-les tots”. Ja ho veuen el que passa amb les lleis que emanen del Parlament de Catalunya, acollint les aspiracions dels ciutadans de la nació catalana: el ‘Partido Popular’ les porta al Tribunal Constitucional espanyol.

Mai per mai podrem oblidar la Llei Orgànica -d’obligat compliment- de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, any 2006, projecte revisat pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovat pel Parlament de Catalunya, retallat i aprovat pel Congrés dels Diputats i el Senat, ratificat pel rei i ‘referendada’ pels ciutadans de Catalunya. Va ser aquesta Llei Orgànica complerta pel ‘Partido Popular’? No diu la senyora Cospedal que les lleis s’han de complir? Quines lleis, només les que dicta el ‘Partido Popular’ mitjançant cascades de decrets llei?

Només un prec al Tribunal Constitucional espanyol -divisió de poders-, no suspenguin la llei catalana que prohibia tallar la llum i el gas als pobres.

Només un prec a les nacions d’Espanya, facin mitjançant els seus Parlaments autonòmics, una Llei sobre Pobresa Energètica com la redactada i aprovada a Catalunya. I si la volen fer millor, tant de millor! en nom de la justícia social.

 

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:

 

WXUUB7xQa5E

———————————————————-

El Deure i la Glòria

 

<<…govern, del poble, pel poble, i per al poble…>>

Abraham Lincoln

(Gettysburg, 1863)

 

<<…doncs podem buscar un relaxament en les tensions sense que per això tinguem que abandonar la nostra guàrdia. I, per la nostra part, no tenim la més mínima necessitat de fer servir les amenaces per demostrar la nostra decisió. No necessitem recórrer a emissions de ràdio en llengua estrangera per demostrar temença de que la nostra fe pot debilitar-se. No volem imposar el nostre sistema als pobles que no ho desitjen, però si desitjem i som capaços de competir pacíficament amb qualsevol nació d’aquest planeta…>>. (President John F. Kennedy, Universitat Americana, Washington, D.C., 10 juny 1963).

 

 El president Kennedy amb el secretari general de l’ONU, U Thant, el dia del seu parlament per la pau en el món. (Imatge: www.un.org).

 

<<No volem imposar el nostre sistema als pobles que no ho desitjen, però si desitjem i som capaços de competir pacíficament amb qualsevol nació d’aquest planeta>>.(JFK).

 

 

<<…Mentrestant, busquem reforçar les Nacions Unides, ajudar a resoldre els seus problemes financers, a fer que siguin un instrument eficaç per assolir la pau, i perquè siguin un veritable sistema de seguretat per la pau mundial…, un sistema capaç de resoldre les disputes sobre la base de la llei, un instrument que pugui garantitzar la seguretat dels grans i dels petits, i de crear condicions sota els quals, finalment, puguin ser abolits els armaments.>> (President John F.Kennedy, Universitat Americana, Washington, D.C., 10 juny 1963).

 

El vídeo

Si tenen a bé, poden veure els vídeos següents:

pKLjSudFY_8

 

XQZlWknfvMY

———————————————————-

 

El naixement d’una nació.Què és Catalunya

 

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- La conversió dels infidels eren idees esgrimides encara en una altra obra, del 1514, ‘De la venguda de l’Anticrist e de les coses que se han de seguir en la Spanya alta/baxa. Ab una reprobació de la secta mahomètica’, de Joan Alemany, que anunciava la vinguda d’un <<Encobert>> per salvar tots els cristians i destruir tots els musulmans i jueus i conversos o <<tornadiços>>; afirmava que serien en tan gran nombre els que voldrien ésser batejats, que no hi hauria prou clergues i <<sols seran batejats per escampament d’aygua damunt lo cap>>. (Ulisses, 11).

* LA PREGUNTA.- Les Germanies foren, primer de tot, una revolta?

 * LA CITACIÓ.- “La diferència entre una democràcia i una dictadura consisteix en que en la democràcia pots votar abans d’obeir les ordres”. Charles Bukowski.

 

Charles Bukowski

(Imatge: www.babelio.com)

 

———————————————————-

Els colors del món

 

 

 Els llops aguaiten

 

 

Vagin en compte les nits de lluna plena perquè hi són. Representen el terror en persona i, creguin, no hi ha lloc per l’escapada. Més que còrrer, salten i la seva força és sobrenatural. Quan escoltin el seu udolar en una d’aquestes nits de més claror i que esllangueix la foscor més pavorosa, intentin, si poden, trobar refugi segur perquè sinó cauran com a preses d’uns ullals i urpes sense pietat.

(Imatge: www.fondos21.com)

Com el vampir planeja sobre Transilvania, així l’home llop neguiteja a l’Europa del nord i a occident. Les llegendes de l’home llop es remunten potser als mites dels déus nòrdics que adquirien l’aparença d’animals com el llop i l’ós.

Més endavant, en el segle XVI, es va deslligar la persecució contra les bruixes, i es va estendre la creença de que es convertien en llops. Fins aquell moment les bruixes només havien agafat forme de gripaus, gats i llebres.

 

(Imatge: www.taringa.net)

 

En figura humana, no és fàcil distingir un home llop d’un vampir, ja que comparteixen nombroses característiques. Entre elles figura l’entrecella llarga, orelles petites quelcom punxegudes, mans amb ungles en forma d’urpes i pèl a les palmes. Però existeix una subtil diferència: a cada mà, els dits índex i cor són de la mateixa llargària.

  

(Imatge: www.elartedelaestrategia.com)

Realitzada la seva transformació, l’home llop apareix, bé com un llop de gran tamany que camina a quatre potes, bé com un ser erecte molt vellós, que conserva urpes a les mans i faccions humanes repulsives. En qualsevol d’ambdues metamorfosi esquinça la gola de les seves víctimes, ja siguin homes o animals, i després devora la carn crua. 

 

(Imatge: www.wattpad.com)

 

**************************************************************

Però mai al llarg de la seva història, Washington havia viscut una representació com la que s’esdevingué el 28 d’agost de 1963 que pogués rivalitzar amb les altres en grandesa i esplendor. Entre les quasi dues-centes cinquanta mil persones que aquell dia es traslladaren a la nostra capital, s’hi trobaven moltes autoritats i celebritats; tot i així la font de més gran emoció fou la multitud de gent senzilla que eren allà en majestuosa dignitat per a donar testimoni de la seva resolució unànime de guanyar la veritable democràcia aquí i ara… La immensa multitud no era més que el cor bategant vivament d’un moviment noble de cap a cap. Era un exèrcit sense armes, però no sense força. Era un host on ningú havia estat reclutat sota coacció. Desfilaren conjuntament blancs i negres, gent de totes les edats… Era un exèrcit combatent i tot i així ningú podia adonar-se que la seva arma més poderosa era l’amor. 

<<Marxa sobre Washington>>, l’agost del 1963

 

Era un exèrcit sense armes, però no sense força. Era un host on ningú havia estat reclutat sota coacció. Desfilaren conjuntament blancs i negres, gent de totes les edats…Era un exèrcit combatent i tot i així ningú podia adonar-se que la seva arma més poderosa era l’amor. (Imatge: blogs.elpunt.cat).

La <<Marxa sobre Washington” havia d’aportar la prova que la població negra d’Amèrica estava disposada i capacitada per a formular les seves peticions no violentament. Els tòpics negatius, plens de prejudicis, havien de ser corregits. Entre d’altres, el projecte legal hagué de ser aprovat per insistència del president Kennedy. Entre més d’un quart de milió de persones, s’hi trobaven seixanta mil blancs. Desfilaren des del monument a Washington fins al monument a Lincoln. Llavors la cantant Camilla Williams inicià la manifestació que durà tres hores. Seguiren A.Philip Randolph, el sindicalista, el pastor Fred Shuttlesworth, Roy Wilkins (NAACP), John Lewis (SNCC) i altres. Mahalia Jackson cantà i reuní els presents amb la força de la seva poderosa veu. Sota una calor despietada, esperaren pacientment, en la consciència d’estar participant en un esdeveniment històric.

El reverend Martin Luther King Jr.

<<Majestuosa dignitat de la multitud per a donar testimoni de la seva resolució unànime de guanyar la veritable democràcia aquí i ara…>>(Gerd Presler).

(Imatge: comunidades.diarioinformacion.com)

 

A. Philip Randolph presentà llavors King Jr. com a <<líder moral de la nació>>. King començà a parlar, es deixà anar al cap de poques frases del text que duia escrit i s’abandonà al moment de la inspiració immediata, <<mentrestant s’aixecà una veu poderosa sobre la multitud i eixí cap al món. En aquest dia per a tots nosaltres fou -en arribar les seves paraules d’un lloc elevat-, com si parlessin a través d’ell i passessin a la multitud extasiada que tenia davant. El cel es féu present i tots nosaltres semblàrem canviats>>, contà Coretta King. (Gerd Presler a Martin Luther King). 

<<mentrestant s’aixecà una veu poderosa sobre la multitud i eixí cap al món…>>. (Imatge: directa.cat).

 

<<M’alegro de prendre part amb vosaltres en un esdeveniment que passarà a la història del nostre país com la més gran manifestació per la llibertat. Fa cent anys un gran americà, sota l’ombra simbòlica del qual som avui aquí, signà la proclamació de l’emancipació. Aquest significatiu decret fou un senyal d’esperança per a milions d’esclaus negres, que foren marcats per les flames de la injustícia destructura. Arribà com una joiosa albada després de la llarga nit  de la seva captivitat. Però cent anys més tard el negre no és lliure encara. Cent anys més tard la vida dels negres és encara mutilada per les manilles de la segregació racial i les cadenes de la descriminació. Cent anys més tard, el negre viu en l’illa solitària de la pobresa enmig  d’un gran oceà de riquesa material. Cent anys més tard el negre llangueix encara al marge de la societat americana i es troba a l’exili a la seva pròpia terra. Per això hem vingut avui aquí per dramatitzar una situació vergonyosa. En un sentit estricte, hem vingut a la capital del nostre país per cobrar un xec. Quan els arquitectes de la nostra república escrigueren les grandioses paraules de la Constitució i de la Declaració de la Independència, signaren un pagaré que tots els americans haurien d’estar autoritzats a cobrar. Aquest pagaré té la promesa que tots els homes -sí, els negres igual com els blancs- tenen garantits els drets inalienables a la vida, la llibertat i la recerca de la felicitat. És evident avui que Amèrica no ha satisfet els seus compromisos pel que fa als ciutadans negres. En comptes de complir els seus deures sagrats, Amèrica ha donat als negres un xec que ha retornat amb la nota: “Sense fons.” Però refusem de creure que el banc de la justícia estigui en bancarrota. Refusem de creure que no hi ha prou diners a les caixes de cabals de l’oportunitat…>>.(segueix el parlament). (Reverend Martin L.King, 28 agost 1963).

Tots junts, units

 

(Imatge: www.pressenza.com)

 

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden puntejar les adreces de vídeo següents:

 CU0opfi2avM

 l49N8U3d0Bw

———————————————————-

 

El Deure i la Glòria

<<…govern, del poble, pel poble, i per al poble…>>

Abraham Lincoln

(Gettysburg, 1863)

 

<<Les nostres forces militars només tenen per objectiu mantenir la pau>>. (President Kennedy).

<<…per assegurar aquests extrems, les armes de Nord-Amèrica no són armes provocatives; estan perfectament controlades i dissenyades per a dissuadir, i capacitades per fer d’aquestes un ús selectiu. Les nostres forces militars només tenen per objectiu mantenir la pau i saben reprimir-se perfectament. Els nostres diplomàtics han rebut tota classe d’instruccions per evitar innecessaris frecs i irritacions i evitar així mateix tota hostilitat purament retòrica…>>. (President John F.Kennedy, Universitat Americana, Washington, D.C., 10 juny 1963).

Pau, Paz, Peace

 

Desembre 1961: John F.Kennedy inaugura el projecte habitacional de ‘Ciudad Techo’ a Colòmbia, al costat del president colombià Alberto Lleras. Justícia social en lloc de bombardeigs. (Imatge: www.bbc.co.uk).

 

 Ciutat Kennedy: la més gran petja de JFK a Amèrica Llatina. El record de John F.Kennedy a Bogotà s’estén per quasi 4.000 hectàrees i és la llar d’aproximadament 1,5 milions d’habitants. (Imatge: www.flickr.com).

El vídeo

Si tenen a bé, poden veure els vídeos següent:

 

TnYTLqhrZEs

GoKzCff8Zbs

 

———————————————————-

 Suárez, temps d’una anyorada i volguda democràcia

 

Reculada de l’autonomia constitucional a Espanya nació de nacions constretes i amargades, sobretot a Catalunya i amb els governs del ‘Partido Popular’

<<…El problema de les nacionalitats i regions espanyoles no es pot resoldre ni en una, ni en dos, ni en tres generacions i també hi ha que insistir en que no només és un problema de descentralització…>>. (Professor Juan José Linz, en el Col.legi d’Advocats de Barcelona, març 1977).

 

 

 Tarradellas junt al president Adolfo Suárez en una de les seves reunions a favor de la democràcia i del progrés social i econòmic de Catalunya i Espanya. Temps d’enteniment, raciocini, grandesa, pau i Estatut d’Autonomia. No pas temps de portar l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, referendat pel poble, a un Tribunal Constitucional no renovat. (Imatge:especiales.tiempodehoy.com).

Santiago Carrillo i el president Adolfo Suárez

(Imatge: www.elcorreo.com) 

 

 

Any 1977. El president del Govern Adolfo Suárez i els líders polítics -Enrique Tierno, Santiago Carrillo, Josep Maria Triginer, Joan Reventós, Felipe González, Juan Ajurriaguerra, Manuel Fraga, Leopoldo Calvo Sotelo i Miquel Roca- signants dels Pactes de la Moncloa. Temps de diàleg, de pacte, de democràcia i d’allunyament del poder absolut. (Imatge:www1.seg-social.es).

 Com s’ha arribat a aquesta situació?

 Independentisme a Catalunya any 2012: 29% (govern del ‘Partido Popular’). Independentisme a Catalunya any 2014: 86,4% (govern del ‘Partido Popular’). (Imatge: www.lavanguardia.com).

 

<<En las aguas agitadas de los meses preelectorales, una cuestión emergía repetidamente: ¿España es una, España es varia? La cuestión era antigua. Puesto que el Estado español, como la mayoría de los estados, se formó históricamente por integración de pueblos con personalidades propias más o menos acusadas. La singularidad de España, y en aquellos meses de manifestaba de manera retumbante, era que no se había encontrado aún la forma jurídica e institucional adecuada a la realidad.

El régimen del general Franco había optado rigurosamente por la unidad con desprecio de la pluralidad. Las consecuencias fueron previsibles: las pluralidades menospreciadas y oprimidas se reafirmaron más en su identidad, y no fueron ya las nacionalidades o pueblos con lengua propia y mayor personalidad diferenciada, Catalunya i el País Vasco, las que reclamaran en declaraciones de partidos, pintadas en paredes, y voces en manifestaciones su deseo de ser ellas mismas, sino que otro pueblo también con lengua propia, Galicia, aun cuando con personalidad menos afirmada, lo hizo. Y, más aún, regiones que habían mostrado poca tendencia a reivindicar su peculiaridad ante el centralismo, como Andalucia, empezaron a manifestarla con mayor fuerza. Y Canarias, con viejos problemas económicos agravados por las reivindicaciones pesqueras de Marruecos. Y el País Valenciano, dividido entre los que miraban hacia Barcelona y los que miraban hacia Madrid, y Baleares y Asturias. Y Aragón. Y Extremadura, desde su subdesarrollo. E incluso Castilla, donde había quienes pensaban que el centralismo sólo favorecía a Madrid y no a las tierras mesetarias…>>, any 1977. (Difusora Internacional S.A.)

———————————————————

Els colors del món

 

 

 

 (Imatge: www.vigoalminuto.com)

 

 

 (Imatge: www.ecorepublicano.es)

 

Dany, l’immigrant camerunés colpejat per agents de la Guàrdia Civil a Melilla, ha perdut un ronyó i roman paralitzat de la meitat del seu cos, segons informació de l’ONG Prodein. Una vegada més, la Comissió Europea demana explicacions a Espanya per la violència utilitzada.

 

***********************************************

 

El Tribunal Constitucional, que ha admès a tràmit el recurs que va presentar el govern Rajoy (‘Partido Popular’), suspèn cautelarment la llei catalana que prohibeix tallar la llum i gas a l’hivern en casos de pobresa energètica. Els ciutadans de Catalunya ja vàren demanar l’any 2013 que les administracions públiques donin solucions per a les famílies en risc de pobresa energètica i que “s’acabin els abusos de les companyies”. (Imatge: www.btv.cat).

 

Els 7.600.000 ciutadans de Catalunya i moltíssims d’Espanya -nació de nacions constretes i amargades- no poden acceptar de cap manera que un grup de dirigents polítics governants del ‘Partido Popular’ puguin plasmar aquest menyspreu no només vers el Parlament de la nació catalana, sinó cap a ciutadans de Catalunya. El fet és d’una gravetat extraordinària i posa en evidència, un cop més, la manca de sensibilitat per part dels governants del ‘Partido Popular’ cap a les persones més pobres que pateixen, com a conseqüència de la manca de recursos econòmics. I, en aquest cas, -entre altres- les famílies en situació de vulnerabilitat que no podran restar protegides del tall de subministrament de llum i gas entre els mesos de novembre i març. Un menyspreu que no es pot acceptar envers les persones i famílies consumidores amb una mancança de recursos econòmics.

Les entitats socials de Catalunya demanen mesures preventives per l’hivern davant l’increment de pobresa energètica. Gairebé l’11% de les llars catalanes no poden mantenir una temperatura adequada, el doble que a l’inici de la crisi. (Imatge: www.elpuntavui.cat). 

   Per què, tot això? Doncs perquè els més vulnerables no podran tenir l’ajuda que preveia el decret de pobresa energètica que va aprobar l’any passat la Generalitat de Catalunya. El Tribunal Constitucional espanyol -una altra vegada, una altra, una altra i una altra i ja en van…-, ha suspès cautelarment la reforma de la llei del Codi de Consum de Catalunya, ja que ha admès a tràmit el recurs -un altre recurs, un altre, un altre i un altre; no fan ni deixen fer i que una veritable autonomia pugui funcionar-, que va presentar el govern de Rajoy contra la modificació del codi esmentat.

   Una notícia important que explica un fet important s’ha d’entendre, i, no només pel fet de llegir-la, comentar-la perquè no es pot acceptar aquesta situació. D’una manera rebladora: <<El Constitucional suspèn cautelarment la llei catalana que prohibeix tallar la llum i gas a l’hivern en casos de pobresa energètica>>. <<El Tribunal Constitucional suspèn la llei catalana que prohibia tallar la llum i el gas als pobres>>. <<El Constitucional suspèn el decret català de pobresa energètica…>>. Així, segueix tot un reguitzell de titulars a la premsa.

L’executiu de Mariano Rajoy (‘Partido Popular’), argumenta que el decret de pobresa envaeix competències estatals en matèria de regulació energètica. Com sempre, el pur i dur centralisme del govern del ‘Partido Popular’. Un intervencionisme pesant i ofegador sobre Catalunya i d’una veritable autonomia que no ho vol ser de pantomima: ‘facultat de governar-se per les seves pròpies lleis’. Ah! I el que, en aquests moments, estan passant els ciutadans de les illes Canàries davant la consulta proposada pel president canari, Paulino Rivero. El govern espanyol del ‘Partido Popular’ considera que també és inconstitucional que els canaris decideixin si volen prospeccions petrolíferes a les illes. El consell de ministres va aprovar recòrrer -una altra vegada!!!- al Tribunal Constitucional la consulta proposada pel president canari. Quina democràcia més estranya! S’en recorden de la Llei Orgànica, d’obligat compliment, de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya? Revisat pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovat pel Parlament de Catalunya, retallat i aprovat pel Congrés i el Senat, ratificat pel rei i ‘referendat’ pels ciutadans de Catalunya. Cap al Tribunal Constitucional no renovat, any 2006, i amb el ‘Partido Popular’ a l’oposició que va presentar recurs sobre una Llei Orgànica. Quina democràcia més estranya!

La normativa catalana prohibia a les companyies tallar la llum i el gas durant els mesos d’hivern a les persones amb pocs recursos. Ara, les 895 famílies que s’havien acollit a les garanties ofertes pel decret s’exposen que els tallin la llum o el gas a l’hivern en cas d’impagament. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya, un 11% de les llars catalanes, és a dir, 300.000 famílies, tindran problemes aquest hivern per mantenir casa seva a una temperatura adequada. També s’estableix com s’ha d’ajornar el deute que les famílies tenen amb les empreses i la possibilitat de satisfacer el deute pendent de manera íntegra o fraccionada entre l’abril i l’octubre següents.

L’Aliança contra la Pobresa Energètica

(Imatge: www.eldiario.es)

 El Tribunal Constitucional ha admès el recurs de l’executiu de Rajoy, que argumenta que envaeix competències estatals en matèria de regulació energètica. Doncs que el govern del ‘Partido Popular’ faci una llei com aquesta, que és la que ha fet la Generalitat i el Parlament de Catalunya donant suport als ciutadans. I si aquesta llei catalana no els hi agrada, que la millorin i que instin a que les Comunitats Autònomes que consideren que necessitin una llei com aquesta, que la portin a terme. Però, home, si us plau! no portin al Tribunal Constitucional la llei catalana que prohibia tallar la llum i el gas als pobres. Tot això ens recorda allò que es diu de que “Eres como el Perro del Hortelano, que ni come ni deja comer”…persones per quan ‘ni fan’ una cosa ‘ni’ deixen que els altres les facin. 

 La CUP presenta una moció proposada per l’Aliança contra la Pobresa Energètica. (Imatge: manresa.cup.cat).

 

———————————————————-

 

 

El Deure i la Glòria

 

<<…govern, del poble, pel poble, i per al poble…>>

 

Abraham Lincoln

(Gettysburg, 1863)

 

<<…En tercer lloc examinem la nostra actitud cap a la guerra freda, recordant que no estem en una sessió de debat buscant amuntegar temes per a la discussió. No estem aquí distribuint acusacions o senyalant amb el dit de la justícia a ningú. Devem tractar amb el món tal i com és i no com podria haver estat si la història dels darrers divuit anys hagués estat una altra…>>. (President John F.Kennedy, Universitat Americana, Washington, D.C., 10 juny 1963).

 

Donar-se la mà, per la pau i no per la guerra. Diàleg per la pau i no per la guerra. Parlar per la pau i no per la guerra. Afavorir la justícia social, per la pau. Ser homes de veritat i no de pantomima, per la pau i no per la guerra. Kruschev i Kennedy a Viena, juny 1961, per dialogar sobre la pau no per la guerra. (Imatge: tigrepelvar4.wordpress.com).

 

<<…Per tant, devem perseverar en la recerca de la pau, amb l’esperança de que es produeixin canvis constructius dintre del bloc comunista, que a la vegada donin lloc a solucions que ara semblen haver quedat molt allunyades de nosaltres. Devem dirigir els nostres assumptes de tal forma com perquè els interessos dels comunistes portin cap a un acord de veritable pau. Sobretot, encara quan defensem els nostres propis interessos vitals, les potències nuclears deuen evitar a tot preu aquestes confrontacions que obliguen a un adversari a elegir bé una humiliant retirada o recórrer a una guerra nuclear. Adoptar aquest darrer extrem en una era atòmica només evidenciaria una fallida de la nostra política o un desig col.lectiu de mort per tot el món…>>. (President John F.Kennedy, Universitat Americana, Washington, D.C., 10 juny 1963).

 

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden veure els vídeos següents:

 

VaFTVR-hZqg

 

Poble, Senat, democràcia, justícia, Estat de dret, separació de poders als EUA

RGNsZgI0MA0

———————————————————-

 

 El naixement d’una nació. Què és Catalunya

 

 

 * LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Dues obres sembla que formen la base ideològica de la germania: el ‘Dotzè del Crestià’, de Francesc Eiximenis -a jutjar per l’afirmació del cronista valencià Miquel Garcia-, i en especial un seu passatge que conté una profecia atribuïda a Lactanci:<<D’aquí avant no hi haurà reis, ne ducs, ne comtes, ne nobles, ne grans senyors, ans d’aquí avant a la fi del món regnarà per tot lo món la justícia popular e tot lo món per consegüent serà partit en comunes…>> Tot s’havia de complir en una època benaurada, anunciada per Joaquim de Fiore, que duraria mil anys, fins a la fi del món, i durant la qual regnaria la justícia i la pau i el descans en el treball. Altres profecies aportades per Eiximenis afirmaven la necessitat de la conversió dels infidels. (Ulisses, 11).

 

 (Imatge: blogs.ua.es)

 

* LA PREGUNTA.- En quina altra obra, del 1514, eren idees esgrimides la conversió dels infidels? 

 

* LA CITACIÓ.- “La llibertat mai és voluntàriament atorgada per l’opressor; deu ser exigida per qui està essent oprimit”.Martin Luther King.

El reverend Martin Luther King i el senador per Nova York, Robert F. Kennedy. (Imatge: discursosparalahistoria.wordpress.com)

 

———————————————————-

Els colors del món

 

 Un tercer ull

 

(Imatge: animalesimpactantes.blogspot.com)

 

Les profundes obertures entre els ulls vermells d’aquesta vibra del bambú de Formosa són òrgans sensibles al calor. Detecten en les tenebres preses de sang calenta. Vàren ser observades, per primera vegada el 1952, en la serp cascavell per un neuròleg estatunidenc.

L’any 1952, T.H. Bullock, neuròleg de la Universitat de Califòrnia, va advertir que les serps de cascavell posseeixen un tercer ull. Va comprovar que aquest rèptil, amb els dos ulls embenats, caçava ratolins amb asombrosa precisió. Semblava orientar-se mitjançant dos clotets situats un a cada costat del cap entre els ulls i el musell. En ells es van observar unes cèl.lules sensibles al calor que de nit detectaven les preses, així com el tamany de les mateixes pel calor emès.

 

Les serps deuen menjar aproximadament el 10% del seu pes

(Imatge: www.ophidia.es)

 

***********************************************

Sí, precisament cap allà on un invencible naufragi, any 1588, va engollir a una gran flota espanyola, l’anomenada <<Grande i Felicísima Armada>> -‘l’Armada Invencible’, segons un terme d’origen anglés-, i on les turbulentes condicions meteorològiques en el mar van portar cap al naufragi 35 vaixells dels 122 que vàren penetrar al Canal de la Mànega. Tanmateix, 87 naus, unes tres quartes parts, van tornar cap a Espanya sense haver complert la seva missió de derrotar les forçes angleses.

La Girona era un dels 122 vaixells que composaven l’Armada Invencible que Espanya va enviar contra Anglaterra. (Imatge: es.gizmodo.com).

 

Sí, miri cap al nord, “més enllà de la mar”, president Rajoy, li ha dit l’Agència Bloomberg LP, fundada l’any 1981 per Michael Bloomberg (anterior alcalde de Nova York) i que representa el principal servei d’informació econòmica a escala mundial. Sí, miri cap a al nord, president Rajoy, per no cometre un altre error com van fer, l’any 2006, amb l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, ‘referendat’ pel poble, i que el ‘Partido Popular’ vàren portar, de manera injusta, innecessària i escassament democràtica, devant el Tribunal Constitucional espanyol, no renovat. L’agència Bloomberg -així ho explica el rotatiu ‘El Punt Avui’- considera un error no deixar votar els catalans com ho van fer els escocesos i aplana el camí a Rajoy “per evitar una espiral potencial de desobediència civil o fins i tot violència”. És evident que no, per part de la democràcia i participació exemplar dels ciutadans de la nació catalana que demanen poder fer ús del seu sagrat i democràtic dret a decidir i anar a votar a la consulta -no referèndum! no referèndum! no referèndum! president espanyol Rajoy, el proper dia 9 de novembre, Sant Teodor.

Bloomberg critica la prohibició de la consulta als ciutadans de Catalunya

(Imatge: www.directe.cat)

Bloomberg, en el seu editorial publicat i dirigit al món econòmic i financer de tot el món, aconsella al dirigent popular que miri cap al nord, “més enllà de la mar”; que prengui nota de David Cameron, i que negocïi amb Catalunya per dotar-la de més autonomia i “més control dels propis impostos”. Bloomberg hi insisteix: “Hauria d’estar obert també a una reforma constitucional que hauria de descentralitzar els poders…”

El contundent editorial de l’agència d’informació econòmica Bloomberg sobre els errors comesos pel govern espanyol en relació a la consulta no es pas una excepció.

(Imatge: www.catnouestat.cat)

Tot al contrari del que fa l’Administració del president Rajoy que ha provocat un enfrontament amb Catalunya, mai vist des de la recuperació de la democràcia fa 38 anys i després dels 40 anys de la dictadura franquista i feixista del general Franco. Abans, però, també va haver-hi anteriors dictadures. Això provoca actuacions provinents d’unes arrels autoritàries i de poder absolut -dreta radical, un centralisme que de cap manera pot quadrar amb l’autonomisme constitucional, nacionalisme espanyol extrem i un intervencionisme sobre el desenvolupament autonòmic injust i innecessari creat per ofegar les aspiracions dels ciutadans de la nació catalana i del Govern de la Generalitat de Catalunya. Les conseqüències -només ens trobem en el seu inici- a la vista estan.

En el decurs de la darrera visita del president Artur Mas a La Moncloa (dia 30 de juliol) i ja en van…, va fer entrega a Mariano Rajoy de 23 demandes, la majoria d’ordre econòmic. El president espanyol tenia una mínima oportunitat de fer, almenys, un gest de bona voluntat de cara a Catalunya. Podria haver atès alguna de les 23 demandes i demostrar que el procès de la consulta no té per qué comportar cap càstig a la població catalana. Un any més, els pressupostos generals de l’Estat castiguen Catalunya, la situen a la cua de la inversió per càpita i percentualment fins i tot baixen respecte a l’any passat. Així, es passa d’una inversió equivalent al 9,6% del PIB al 9,5%, el percentatge més baix dels últims 17 anys. Cal ressaltar que l’Estatut d’Autonomia fixava que la inversió per el període 2008-2014 havia de ser l’equivalent al pes del PIB de Catalunya en el conjunt de l’Estat, que és de gairebé el 19%, una previsió que només es va complir els tres primers anys. És, doncs, exactament la meitat, i lluny del percentatge de pes poblacional, que és del 15%.

 Només un fet econòmic descoratjador i perjudicial pel poble estalviador i l’inversionisme empresarial progressista. Tot just les crítiques i consideracions de l’agència Bloomberg sobre el govern del ‘Partido Popular’, la Borsa espanyola va registrar la seva segona major caiguda anyal i cedeix la cota dels 10.000 punts. Davant d’una situació com aquesta cal pensar en les pròximes eleccions autonòmiques i generals, en les quals el poble té la facultat d’acomiadar a uns polítics i elegir a uns altres. En aquest sentit, podríem recordar la frase: ‘the economy, stupid’. <<L’economia, estùpid>>. Va ser una frase molt utilitzada en la política estadounidenca durant la campanya electoral de Bill Clinton en 1992 contra George H.W. Bush (pare), que el va portar a convertir-se en president dels Estats d’Units. Després la frase es va popularitzar com <<és l’economia, estùpid>> i l’estructura de la mateixa ha estat utilitzada per destacar els més diversos aspectes que es consideren essencials.

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:

 

v1tUX1O40GY

 

(noves Balances Fiscals -molt criticades- publicades el 2014)

——————————

 El Deure i la Glòria

 

<<…govern, del poble, pel poble, i per al poble…>>

Abraham Lincoln

(Gettysburg, 1863)

 

<<En resum, tant els Estats Units i els seus aliats com la Unió Soviètica i els seus, tenim mutu i profund interès en que arribi a regnar una autèntica pau i en que es pari aquesta absurda carrera d’armaments. Un acord per aquest fi servirà tant als interessos soviètics com a els nostres, i, fins i tot, les nacions més hostils han d’acceptar i mantenir les obligacions inherents als tractats, perquè això redundarà en benefici dels seus propis interessos>>. (President John F.Kennedy, Universitat Americana, Washington, D.C., 10 juny 1963).

(Imatge: www.lac.ox.ac.uk)

 El president dels Estats Units, John Fitzgerald Kennedy, i el president de Colòmbia, Alberto Llera Camargo, a Colòmbia l’any 1961. A la placa es destaca ‘La Alianza para el Progreso’ per ajudar al desenvolupament social i econòmic de les famílies, de les persones. Per ajudar a la pau i no a la guerra.                                         (Imatge: www.ariadnatucma.com.ar).

 

Pau, Paz, Peace

 

<<…Així, doncs, no tenquem els ulls davant les nostres diferències, i prestem atenció als nostres interessos comuns i als mitjans més idonis mitjançant els quals es puguin resoldre tals diferències. I si ara mateix no les podem resoldre, almenys podrem ajudar a que el món es senti segur al mig de les seves divergències. Doncs en un anàlisi final, el nostre enllaç bàsic i comú és que tots habitem en aquest mateix planeta; tots respirem el mateix aire; tots desitjem el millor pel futur dels nostres fills. I tots som mortals>>. (President John F.Kennedy, Universitat Americana, Washington, D.C., 10 juny 1963).

El vídeo

Si tenen a bé, poden veure els vídeos següents:

LrJ6Q5avdRc

Vigorós, democràtic, transparent i  responsable control del Senat en nom del poble dels Estats Units d’Amèrica

Mv7LrnGglGE

———————————————————-

<<Una nació de

nacions amb una vella vocació federal>>

 

-España es una comunidad de pueblos, una nación compleja, una nación de naciones formadas por varios pueblos, ninguno de los cuales es más ni menos español que los restantes…Españolas son igualmente todas las lenguas que se hablan en España, y caso de hacer algún distingo tendríamos que afirmar que el vascuence es la más española de todas porque se hablaba en la península antes que ninguna otra.

Euskadi

(Imatge: aberriberri.com)

 

Nationalfeiertag von Katalonien

(Imatge: lleureioci.wordpress.com)

 

Bandera de Galícia

(Imatge: confidencial.e-noticies.es)

Bandera d’Andalusia

(Imatge: elpuertoactualidad.es)

-Si hay alguna nación en el mundo llamada a ser políticamente en forma federal, ninguna más que España…El federalismo es la forma política que los pueblos de España venían construyendo pacíficamente a lo largo de la historia… La tradición federal española es viejísima, como también es desgraciadamente vieja, aunque importada, la tradición imperial – unitaria-romano-visigòtica-trastámara-austroborbónica-falangista. (Anselmo Carretero, federalista castellano, ‘Cuadernos para el Diálogo).

El PSOE i el PSC diuen que cal canviar la Constitució per arribar a un Estat federal, (com a Europa i els Estats Units d’Amèrica),  què fan per aconseguir-ho?

Estats Units d’Amèrica nació d’Estats federals que també són Estat. Taxa d’atur: 6,1%. Taxa d’atur a Espanya: 24,5%. (Imatge: www.enciclopedia.cat)

 

———————————————————-

 Art*******7

 

‘Notorius’

 

Cary Grant and Ingrid Bergman in ‘Notorius’ (1946). Directed buy Alfred Hitchcock. (Imatge: en.wikipedia.org). 

‘Notorius’ és una pel.lícula estatunidenca dirigida per Alfred Hitchcock i estrenada l’any 1946, protagonitzada per Ingrid Bergman i Cary Grant.

Va estar nominada a l’Oscar al millor guió original (Ben Hecht) i al millor actor secundari (Claude Rains), així com al Gran Premi del Festival de Canes (Alfred Hitchcock).

Alfred Hitchcock

(Imatge: semioticas1.blogspot.com)

 

Argument

Alicia Huberman es fa famosa quan el seu pare, un espia nazi, és condemnat per traïció als Estats Units després de la Segona Guerra Mundial. Poc després, ella dóna una festa en la qual apareix un atractiu estrany anomenat Devlin. Després d’un enfrontament d’enginy i temperament, Devlin revela a Alícia que ell és en realitat un agent de la CIA estatunidenc i li demana que l’ajudi a atrapar el cervell dels nazis Alexander Sebastian. Atès que s’ha enamorat perdudament de l’atractiu agent, Alicia accedeix i es guanya la simpatia de Sebastian. Però a mesura que es va implicant més i més en la seva tasca, Alicia s’adona que està posant la seva vida en perill.(De Viquipèdia).

Direcció: Alfred Hitchcock. Guió: Ben Hecht. Música: Roy Webb. Fotografia: Ted Tetzlaff. Muntatge: Theron Warth. Protagonistes: Ingrid Bergman, Cary Grant, Claude Rains.

 

El vídeo

Si tenen a bé, poden veure els vídeos següents:

 

n0wFV6D3-2E

u3MJjoQivRM

 

6OQZeoYBFdY

 

B1dc9Y614Ao

 

PD6N93bWpuA

 

B6w-mPky7WE

 

CMtOj4y0SlE

 

jsaFQYOSXTo

***********************************************

 

Ignacio González, president de la Comunitat de Madrid, amb la secretària general del ‘Partido Popular, María Dolores de Cospedal, la qual el va presentar en un recent esmorzar informatiu del Fòrum Europa. Cospedal va assegurar, referint-se al president Artur Mas, “que un polític mai es pot posar sobre la llei perquè si ho fa no creu en la democràcia…”. Caldria recordar-li i fer-li palès quan els dirigents del PP, després a l’oposició, any 2006, vàren portar davant el Tribunal Constitucional, no renovat, la Llei Orgànica -d’obligat compliment- de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, ‘referendat’ pel poble. (Imatge: www.publico.es).

La secretària general del ‘Partido Popular’, presidenta de Castella-la Manxa, presidenta de la Junta de Comunitats de Castella-la Manxa, presidenta del ‘Partido Popular’ de Castella-la Manxa, senadora a Corts Generals d’Espanya, diputada a les Corts de Castella-la Manxa, advocada de l’Estat, María Dolores Cospedal García, 48 anys, i que segons la portaveu del PSOE de Castella-la Manxa, Cristina Maestre, “la presidenta regional cobró más que el presidente del Gobierno, el presidente del Congreso, el del Senado, el Rey o el Príncipe” (Gener, 2013), ha assegurat recentment i referint-se al Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, que “un polític mai es pot posar sobre la llei perquè si ho fa no creu en la democràcia, i per això ha demanat no actuar amb passivitat davant “l’atac” a la democràcia del president de la Generalitat, Artur Mas”.

Escoltin! una vegada més i com la història interminable, davant Espanya, Catalunya, Europa i el món, el president Mas no s’ha posat sobre la llei, ell manté tot el respecte pel marc legal amparat per la llei de consultes aprovada pel Parlament autonòmic de Catalunya amb 106 vots a favor, dels diputats de CiU, ERC, ICV-EUiA, la CUP, el PSC i el diputat no adscrit, Joan Ignasi Elena. Els vots en contra -28- van ser els del ‘Partido Popular’ i Ciutadans. Més democràcia i menys autoritarisme. Perquè en tota veritable autonomia, no una autonomia de pantomima, i això és el que no vol ser Catalunya, ‘l’autonomia és la facultat de governar-se per les seves pròpies lleis’. Més democràcia i menys autoritarisme.

El president Mas no s’ha posat sobre la llei, ell manté tot el respecte pel marc legal amparat per la Llei de Consultes aprovada pel Parlament autonòmic de Catalunya amb 106 vots a favor, dels diputats de CiU, ERC, ICV-EUiA, la CUP, el PSC i el diputat no adscrit, Joan Ignasi Elena. Els vots en contra -28- van ser els del ‘Partido Popular’ i Ciutadans. L’únic que demanen els ciutadans -1.800.000 a la darrera manifestació de l’Onze de Setembre, Diada Nacional de Catalunya- és votar, més democràcia i seguir l’exemple d’Escòcia i el Regne Unit, que han donat una lliçó sobre com es resolen els conflictes polítics. (Imatge: www.publico.es) (Reuters).

Nació. Digui el que digui la senyora Cospedal, Espanya és una nació de nacions, constretes i amargades, però, nacions. Catalunya és una nació mil.lenària. L’any 988, Borrell II (927-992) es va negar a renovar el vassallatge amb el rei franc. Aquest fet va comportar el naixement de Catalunya. Com a nació que roman formada per un conjunt de persones que tenen una comunitat d’història, de costums, d’institucions, d’estructura econòmica, de cultura i de llengua, un sentit d’homogeneïtat i de diferència respecte a la resta de comunitats humanes, i una voluntat d’organització i de participació en un projecte polític que pretén arribar a l’autogovern i a la independència política.

Barcelona, 2014, Diada Nacional de Catalunya, 1.800.000 participants. (Imatge: www.huffingtonpost.es). 

Tot demòcrata que creu i vol viure en una veritable democràcia, sap que quan més del 80 per cent dels ciutadans de Catalunya demanen, demanen i demanen poder anar a votar, en una societat lliure aquells que posseeixen el poder de governar, forçosament han de respondre a aquells que posseeixen el dret a votar. Més democràcia i menys autoritarisme.

La secretària general del ‘Partido Popular’ i presidenta de Castella-la Manxa, María Dolores de Cospedal, va assegurar “que un polític mai es pot posar sobre la llei perquè si ho fa no creu en la democràcia…”. Escoltin! “Qui no té memòria que mengi cues de pansa”. (‘Quien no tenga memoria que coma rabos de pasa’). Caldria recordar i fer palès a la senyora Cospedal quan els dirigents del ‘Partido Popular’, després a l’oposició, any 2006, vàren portar davant el Tribunal Constitucional, no renovat, la Llei Orgànica -d’obligat compliment- de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Primera llei de la nació catalana. Fet injust, innecessàri i d’escàs esperit democràtic que va ser l’origen, junt amb la sentència quatre anys més tard del Tribunal Constitucional no renovat, de la situació actual entre Catalunya i els governants del ‘Partido Popular’. Mai, mai desde la restauració de la democràcia, havia succeït a Espanya una situació tan greu com l’actual. La dreta nacionalista espanyola, centralista, autoritària, radical i conservadora, mai ha sabut governar a Espanya. Conflicte assegurat. Conflictes assegurats un rere l’altre.

Sí, una Llei Orgànica que, a més a més, va ser ‘referendada’ pel poble, pels ciutadans de Catalunya i el qual projecte de llei havia estat revisat pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovat pel Parlament de Catalunya, retallat i aprovat pel Congrés dels Diputats, el Senat, ratificat pel rei i ‘referendat’ pels ciutadans de Catalunya.

Segons la senyora María Dolores de Cospedal, “…la democràcia és el sistema en virtut del qual tots els ciutadans fem les lleis i les fem per complir-les tots”. Ei, ei, ei…les lleis no les fan els ciutadans sinó els representants elegits pel poble i que, en moltes ocasions, reben fortes influències per part dels totpoderosos ‘lobbies’ (‘cabildeos’). Són col.lectius amb interessos comuns que realitzen accions dirigides a influir davant l’Administració Pública per promoure decisions favorables als interessos d’aquest sector concret de la societat. Volen tenir la paella pel mànec i el mànec també.

Ep! Ep!…no només són el Parlament o les cambres legisladores els qui fan les lleis. També el poder executiu les emet, o quelcom semblant a la pràctica: decrets, ordres executives, reglaments. Ep! Ep!…però no només tenen origen en els poders legislatiu i executiu, també pot fer quelcom semblant el poder judicial, quan crea jurisprudència o interpreta lleis en judicis o qualifica la constitucionalitat de lleis. Els tres poders tenen d’una manera o altra la capacitat per emetre ordres d’aplicació universal en el país, ja es diguin pròpiament lleis o no. Aquesta realitat s’oposa a la divisió del poder, segons la qual l’emissió de lleis deu correspondre només a un poder, no a l’executiu ni al judicial. La democràcia ha d’evitar els abusos de poder.

(Imatge: www.elperiodico.com.do)

 

Com va escriure el reverend Martin L. King: <<Aquest és el problema de les lleis injustes, és a dir, de les que no coincideixen amb la moral que és superior a la llei, aquelles que estan ‘fora d’harmonia’ amb l’elevació del ser humà>>.

———————————————————-

El Deure i la Glòria

 

<<…govern, del poble, pel poble, i per al poble…>>

Abraham Lincoln

(Gettysburg, 1863)

<<Avui dia, si la guerra esclatés de nou en algun moment, sense importar ara com, els nostres dos països serien les principals víctimes. És un fet veritablement irònic, però, cert, que les dues potències més fortes siguin les que corrin més perill de ser devastades. Tot allò que hem construït, tot allò pel que hem treballat tant, seria destruït en les primeres vint-i-quatre hores…>>. (President John F.Kennedy, Universitat Americana, Washington, D.C., 10 juny 1963).

‘Golpe de Mujeres por la Paz’ porten pancartes davant la seu de les Nacions Unides a Nova York, on el Consell de Seguretat tracta sobre la crisi dels míssils de Cuba en una reunió especial el 23 d’octubre de 1962. (Imatge: www.taringa.net).

 

El President John F.Kennedy acomiada als voluntaris del Cos de la Pau a la Casa Blanca el 28 d’agost de 1961. (Imatge: www.voanoticias.com).

 Pau, Paz, Peace

 

Ordenant més i més bombardeigs, sentat des del The Oval Office de la Casa Blanca, mai s’aconseguirà la pau

 

<<…i fins i tot en la guerra freda, que porta com a conseqüència tantes càrregues i perills a molts països, incloent als aliats més propers a nosaltres, els nostres dos països són els que suporten les càrregues més pesades. Doncs ambdós estem dedicant fantàstiques quantitats de diners a la fabricació d’armes, diner que podria ser millor dedicat a combatre la ignorància, la pobresa i les malalties. Ambdues nacions estem dintre d’un cercle viciós i terriblement perillós, en el que les sospites d’una part desperten les de l’altra, i la creació de noves armes obliga a idear altres de noves que contrarresten a les primeres…, i així successivament>>. (President John F.Kennedy, Universitat Americana, Washington, D.C., 10 juny 1963).

 

El vídeo

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent:

 

Q0CsrirjrLo

————————————————————————————————————

El naixement d’una nació.Què és Catalunya

 

‘Encobert de Xàtiva’

 * LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Profecies i cobles eren recitades per carrers i places i àdhuc a les esglèsies. La inquisició perseguí després aquells predicadors, el cas més cèlebre dels quals fou l’anomenat ‘Encobert de Xàtiva’, o l’Home de la Bèrnia, que és donà a conèixer públicament, el 21 de març de 1522, a la plaça de la Seu de Xàtiva. Era foraster, parlava castellà, es feia passar per príncep de sang reial descendent dels ‘Reis Catòlics’ i fou escoltat com a rei, ‘el Rei Encobert’. Pel testimoni d’un prevere domer de la Seu de Xàtiva en un procés inquisitorial, sabem que el denominaven <<senyor don Enric>>. ‘L’Encobert’ es presentà com un profeta enviat de l’Esperit Sant per implantar la justícia. Afirmà que seria fet papa i capità per recuperar Terra Santa i reformar l’Esglèsia. Prometé que els seus seguidors no tindrien necessitat de treballar i propugnà l’ajuda a la germania amb el tresor de l’Església i els béns dels mascarats. El poble de Xàtiva el considerà <<messies esperat>>, un àngel, un sant que guaria malalts. Fou tanmateix traït i mort quan intentava entrar amb gent armada a València, el 18 de maig. (Ulisses, 11). 

 * LA PREGUNTA.- Quines dues obres sembla que formen la base ideològica de la germania?

 

* LA CITACIÓ.- 

“Quan la injustícia es converteix en llei la rebel.lió es converteix en deure”

Thomas Jefferson

——————————

Els colors del món

 

 

El 1969 les restes del príncep Liu Sheng i la seva esposa, la princesa Tou Wan, van ser retirats de dues cambres llaurades a la falda d’un turó a 150 quilòmetres de Pequín. Jeien allà desde l’any 104 abans de J.C. Els arqueòlegs van recuperar també 2.800 ofrenes funeràries que acompanyaven als prínceps en el seu viatge cap a l’altre món.

Vell abillament d’una princesa

(Imatge: sdartinspiration.blogspot.com)

<<afegides entre sí amb fil d’or>>

La princesa xina Tou Wan va morir a l’any 104 abans de J.C. i va ser enterrada amb aquest abillament de jade perquè arribés a la immortalitat. També el seu espòs, mort nou anys abans, va ser sepultat amb un vestit anàleg, i la parella va descansar en unes immenses tombes llaurades a la falda rocosa d’una montanya. Les seves restes, descobertes l’any 1968, van provocar sensació per l’astoradora riquesa de les 2.800 ofrenes funeràries que les rodejaven. Però allò més espectacular de tot van ser els abillaments de jade, cadascuna formada per més de 2.000 plaques minúscules d’aquesta noble pedra, afegides entre sí amb fil d’or. Es creia en aquella època que l’or i el jade, immunes als efectes del temps,  atorgaven la immortalitat. Però encara que l’or i el jade van perdurar, el cadàver de la princesa, per la qual conservació tant es va lluitar, s’havia convertit en pols.

 

 

(Imatge: www.flickr.com)

 

————————————————————————————

El bisbe de Solsona, Mons. Xavier Novell, defensa el dret a decidir. Novell assegura que el dret a votar “és anterior i superior a l’ordenament jurídic vigent”. En la seva glossa (03-09-2014), Novell assegura que “quan s’afirma que Catalunya no té dret a l’autodeterminació i que seria il.legal la consulta, s’està usant la llei per a impedir un dret fonamental que és anterior i superior a l’ordenament jurídic vigent”. Segons ell, “malgrat que en els darrers segles són molts els episodis històrics en què s’ha intentat eliminar o limitar la seva identitat nacional, aquest poble no ha deixat mai de defensar-la i, avui més que mai, vol exercir els drets que li corresponen”. (Foto: (Arxiu)  Ramon Estany).

 

Dóna la sensació, així ho veiem en les prèdiques apocalíptiques i de continuada campanya electoral del president espanyol Mariano Rajoy, que tot el que fa el ‘Partido Popular’ es correspon a la seva democràcia. Però, tot allò que als seus dirigents no els hi agrada i al president tampoc, ja no és democràcia. Així, no és democràcia, que el Parlament de Catalunya (nació sense Estat, però, dintre d’un Estat Autonòmic) hagi aprovat la Llei de Consultes, amb un ampli consens de 106 vots a favor dels diputats de CiU, ERC, ICV-EUiA, la CUP, el PSC i el diputat no adscrit, Joan Ignasi Elena. Va haver-hi en contra del projecte 28 vots, els del ‘Partido Popular’ i Ciutadans. Això, segons el ‘Partido Popular’, no és democràcia.

 Aquesta Llei de consultes populars ‘no referendàries i no vinculant’, que ja es va començar a redactar la pasada legislatura, és una bona llei de participació i una eina perquè Catalunya pugui “millorar la qualitat democràtica” i que tant servirà per al 9-N com per preguntar sobre altres qüestions d’interès. Una de les principals novetats és que podran votar els majors de 16 anys.

 

El Parlament Autonòmic de Catalunya va aprovar la Llei de Consultes, amb un ampli consens de 106 vots a favor i 28 en contra. El marc legal ja hi és. L’únic que demanen els ciutadans és votar, més democràcia i seguir l’exemple d’Escòcia i del Regne Unit, que han donat una lliçó sobre com es resolen els conflictes polítics. Com va passar l’any 2006 amb l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, el govern del ‘Partido Popular’ ha impugnat la Llei de Consultes al Tribunal Constitucional. (Imatge: www.anoiadiari.cat).   

 Aquesta Llei, correspon al bon desig i aspiració d’una veritable autonomia, és a dir: facultat de governar-se per les seves pròpies lleis. Ho ampliarem perquè els dirigents del ‘Partido Popular’ encara no han entès el concepte i aplicació d’un Estat Autonòmic constitucional. Autònom: que es governa per les seves pròpies lleis. Autonomisme: doctrina que defensa els principis de l’autonomia política i administrativa. Catalunya no vol ser una autonomia de pantomima i quan s’ha vist intervinguda de manera ferotge per l’Administració del president Rajoy, vostès ja coneixen la resposta. I és que no n’hi podria haver cap altra, desprès de 9 anys de pressió per part del ‘Partido Popular’ i tot amb finalitat electoral. A més pressió i ofec contra Catalunya, més vots dels espanyols. Cras error. Gran equivocació. Ja veuen el resultat. Tot Europa i el món ho veuen.

 Segons que explica el rotatiu ‘El Punt Avui’, Mariano Rajoy acudia al recent ple del Senat amb la suspensió cautelar de la llei de consultes i el decret del 9-N després que el Tribunal Constitucional admetés a tràmit els dos recurso que hi va presentar el govern espanyol. I la va exhibir a tort i a dret. Sobretot per advertir al president número 129 de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, que no pot ignorar el que digui l’alt tribunal. “Aquí no es tracta de votar o no votar, sinó que tots els governants tenen l’obligació de complir la llei i de no atemptar contra els drets dels ciutadans. Si no hi ha llei, no hi ha democràcia”, alertava Rajoy. La seva democràcia. L’estranya democràcia del ‘Partido Popular’.

Els ajuntaments catalans fan pinya per demanar la consulta. Alcaldes i regidors de 920 consistoris entreguen al president Mas les mocions en favor de votar el 9 de novembre. Xavier Trias, alcalde de Barcelona, encapçala la comitiva de representants municipals.(Imatge: www.elperiodico.cat).  

 Escoltin!, quan el senyor Rajoy fa referència “a que tots els governants tenen l’obligació de complir la llei i de no atemptar contra els drets dels ciutadans”, i quan rebutja les afirmacions del senador de CiU, Josep Lluís Cleries, lamentant “veure en un Parlament democràtic que alguns diguin que el que s’ha de fer és incomplir la llei i que la primera obligació d’un governant és complir-la”, caldria recordar i fer palès al president Rajoy quan els dirigents del ‘Partido Popular’ vàren portar davant el Tribunal Constitucional, no renovat, la Llei Orgànica -d’obligat compliment- de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Sí, una Llei Orgànica -Llei, Llei i Llei- que a més a més, va ser ‘referendada’ pel poble, pels ciutadans de Catalunya i el qual projecte de llei va ser revisat pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovat pel Parlament, retallada i aprovada pel Congrés dels Diputats i el Senat, ratificada pel rei i ‘referendada’ pels ciutadans de Catalunya.

Una democràcia estranya quan el govern i governs del ‘Partido Popular’ governen mitjançant una cascada de decrets llei. Una estranya democràcia quan Rajoy diu que el president Mas el que ha de fer és legislar, però, resulta que les lleis aprovades pel Parlament Autonòmic de Catalunya les porten al Tribunal Constitucional. Una democràcia estranya quan, cada any, 16.000 milions d’euros -un 7,5% del PIB català-, surten dels imposts dels ciutadans de Catalunya i no tenen retorn per part del Govern de l’Estat i que com a conseqüència Catalunya pateix un greu ofec social i econòmic. Una estranya democràcia en la que la llengua catalala, que la Constitució protegeix, està en el punt de mira del ‘Partido Popular’. No és només la llei de llengües d’Aragó, amb l’absurditat de canviar-li la denominació a la llengua catalana pel llarg nom que deriva en l’acrònim Lapao, sinó també la llei de la funció pública del govern balear, que fulmina el català com a requisit per treballar a l’administració, i el decret de llengües del mateix José Ramón Bauzá, que posa fi a gairebé trenta anys d’immersió lingüística a les Illes i que tant éxit ha desenvolupat, essent alabat i posat com a exemple per les institucions europeas. El malestar i revolució per la llengua és, cada dia, devastador a ses Illes.

Una estranya democràcia en la que la llengua catalana, protegida per la Constitució, no és només l’obsessió de Rudi i Bauzà, convertits en alumnes avantatjats d’un ‘Partido Popular’ que en aquesta legislatura ha obert la caixa dels trons i malestar molt greu amb la llei orgànica de millora de la qualitat de l’educació (Loqme), que vol eliminar el català com a llengua vehicular a l’escola. La ‘Loqme’, més coneguda com la llei Wert, és una norma estatal feta i aprovada amb un ull mirant a Catalunya. El seu promotor, el ministre d’Educació i Cultura, José Ignacio Wert, ho va dir clarament al Congrés dels Diputats: “El nostre interès és espanyolitzar els nens catalans”. Una estranya democràcia. La plataforma pel diàleg amb els 21 punts que el president Artur Mas va presentar al president Mariano Rajoy, durant la seva darrera visita -30 de juliol passat- a La Moncloa, de que s’en ha fet? …

Montesquieu

<<Una cosa no és justa pel fet de ser llei. Deu ser llei perquè és justa>>

(Imatge: es.wikipedia.org)

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:

 http://bcove.me/a73sopkq

———————————————————-

El Deure i la Glòria

 

<<…govern, del poble, pel poble, i per al poble…>>

Abraham Lincoln

(Gettysburg, 1863)

 

<<Cap Govern o sistema social és tan malvat com per arribar a pensar que el seu poble pot està mancat de virtuts. Com a nord-americans, pensem en el comunisme com quelcom que ens repugna a tots, com quelcom que nega tota dignitat i llibertat personal. Però encara hem d’admirar al poble rus pels seus molts aconseguiments en els camps de la ciència i de l’espai exterior, en el desenvolupament cultural i econòmic, en la cultura i en molts actes d’indubtable valor>>.

(President John F.Kennedy, Universitat Americana, Washington, D.C., 10 juny 1963).

 L’any 1963 el president Kennedy va començar a moure fitxes per a restablir les relacions diplomàtiques amb Cuba, rompudes durant l’Administració del president Eisenhower, anterior a JFK. En 51 anys transcurreguts, cap altre president dels EUA, ha fet res per a restablir-les. La pau sempre relegada, la guerra sempre a primer terme.  (www.prensalibre.com).

Pau, Paz, Peace

<<Entre els molts trets comuns que destaquen dels nostres dos pobles, cap és més senyalat que el nostre mutu horror a la guerra. Com cas únic entre les grans potències: mai hem guerrejat entre nosaltres. I cap nació, en la història militar, ha sofert tan com la Unió Soviètica durant la Segona Guerra Mundial. Almenys, Rússia va perdre vint milions de vides. Incomptables milions de llars i granjes van ser incendiats i saquejats. Una tercera part del territori de la nació, incloent quasi les dues terceres parts de les seves zones industrials, va quedar convertit en un veritable munt de runes…, pèrdua equivalent a la devastació d’aquest país a l’est de Xicago>>.

    (President John F.Kennedy, Universitat Americana, Washington, D.C., 10 juny 1963). 

El vídeo

Si tenen a bé, poden veure els vídeos següents:

  cIMHxtkDwsU

 lqJtGj4GmtI

———————————————————

 

Suárez

 

 “los consideraban como intrínsecamente perversos”

El Partido Comunista protagonizó el último pleno de las Cortes. Su exclusión, expresa o tácita, estaba presente en todos los debates. Muchos de los que ocupaban el hemiciclo habían participado en lo que se calificó como <<Cruzada Anticomunista>> y fue precisamente su intervención en la guerra civil lo que les sirvió de trampolín político. Resulta por ello psicológica e históricamente explicable su actitud.

Muchos de los procuradores asistentes a la sesión se habían pronunciado en èpocas no muy lejanas contrarios a los partidos políticos -los consideraban como intrínsicament perversos- y a las funestas consecuencias de la <<democracia liberal>>.  

(Xavier Vinader, ‘Mundo’)

 

Temps de diàleg, de pacte, de democràcia, de llibertat. Temps d’estadistes. El 9 d’abril de 1977 en una maniobra previament pactada entre el Secretari General del PCE -Santiago Carrillo- i el President del Govern Espanyol -Adolfo Suárez- es va procedir a la legalització del Partit Comunista d’Espanya. (Imatge: almaleonor.wordpress.com).

———————————————————-

Art *******7

 

 

 ‘El miracle d’Anna Sullivan’

 

‘The Miracle Worker’ és una pel.lícula dels Estats Units d’Arthur Pen estrenada el 1962. Ha estat doblada al català. Oscar a la millor actriu per Anne Bancroft. Oscar a la millor actriu secundària per Patty Duke. ‘Bafta’ a la millor actriu estrangera per Anne Bancroft.

 

(Imatge: www.bebesymas.com)

Argument.- Els pares d’una noia cega, sorda i muda, criden a una institutriu especialitzada, ella mateixa mig cega. Helen Keller (Patty Duke) no hi sent, no hi veu i no parla, no li queda més que el tacte principal dominant d’una estructura completament enderrocada i sense esperança.

(Imatge: equipoagora.es)

Anne Sullivan (Anne Bancroft), educadora de mètodes revolucionaris que no té en principi cap afinitat amb Helen, considerada només com una eina de treball, ha d’exercir el seu ofici provant sentiments per a aquesta nena tancada en un món tancat. La competició és doble, ajudar a Max Helen per la seva feina i vèncer les seves reticències als sentiments.

 (Imatge: integracioncurricular3.blogspot.com)

 

La lluita s’acarnissa, en un principi Helen es nega a cooperar, els pares que no veuen cap progrés són hostils envers Annie que s’ha de barallar dur per conservar la confiança d’un cercle cada vegada més escèptic. Annie manté el seu poder dominant, tot l’equilibri relacional tendeix en aquesta pressió fortament mantinguda per una educadora incitada a no deixar res a una petita minusvàlida rebel que a poc a poc abandona els seus instints de resistència per finalment sotmetre’s a una llei, la del saber per la voluntat d’aprendre i d’obrir-se al món. Finalment els primers resultats ecoratjadors arriben. Helen es desperta, la transformació és fulminant. Els combats finalment acaben, una llarga pressió final unirà aquests dos esperits finalment apaivagats. (De Viquipèdia).

(Imatge: www.deseretnews.com)

 Direcció: Arthur Penn. Producció: Fred Coe. Guió: William Gibson, adaptació de la seva obra, inspirat en ‘La història de ma vida’ de Helen Keller. Música: Laurence Rosenthal. Fotografia: Ernesto Caparrós. Muntatge: Aram Avakian.

 

La pel.lícula

Si tenen a bé, poden veure cada dia una part en pantalla ampliada:

mU2OdxtMscE

 

1yBYJeWC05k

 

 HbgBhKrR_bk

 

7I-wbqVSbig

 d7ldMZtbOi8

jviZUqjKGDc

 GbO3W18ndZY

 WOIrnq8f-y0

———————————————————-

El moment de la firma

l5R7Qgm9_Tw

Mas es dirigeix a Catalunya,  Espanya i al món

uVZvttwhJdo

El Decret de convocatòria per la Consulta democràtica, i, demanada per milions de ciutadans de la nació catalana, ja està signat. L’estadista i president número 129 de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, ja ha signat el Decret de Consulta amparat per l’Autonomia constitucional, pels ciutadans de la nació catalana i per una majoria del Parlament de Catalunya -una de les més grans de la història-, 106 vots a favor de la llei de consultes i vint-i-vuit en contra. A favor: CiU, ERC, ICV-EUiA, la CUP, el PSC i el diputat no adscrit, Joan Ignasi Elena. En contra: ‘Partido Popular’ i Ciutadans. La consulta es celebrarà el diumenge 9 de novembre, Sant Teodor.

Autonomia: Facultat de governar-se per les seves pròpies lleis. Catalunya vol ser una veritable autonomia, no una autonomia de pantomima. (Imatge: www.antena3.com).

 

Escoltin bé: En una societat lliure, aquells que posseixen el poder de governar -poder absolut-,forçosament han de respondre a aquells que posseixen el dret a votar i més quan ho demanen 7.600.000 ciutadans de la nació catalana. I més quan el govern central, centralista, nacionalista espanyol i amb poder absolut del ‘Partido Popular’, no vol escoltar i roman en l’immobilisme més sorrut. Així no es pot governar en una nació europea del segle XXI i que forma part del Parlament Europeu. En aquests països, el govern Rajoy ja hauria hagut de presentar la seva dimissió.

Encara hi són a temps de fer-ho -la dimissió- pel bé d’Espanya i Catalunya. S’han equivocat. Des de l’any 2006 -després a l’oposició i ara en el govern-, no han parat de cometre errors colossals contra l’autonomia de Catalunya. Un intervencionisme ferotge que va començar amb un menyspreu absolut cap a la Llei Orgànica, d’obligat compliment, de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Portar-lo davant el Tribunal Constitucional espanyol, no renovat, després d’una campanya per tot el territori d’Espanya, nació de nacions constretes i amargades. “A firmar contra Catalunya” n’hi havia que declaraven; boicot contra productes catalans, altres. I tot, tot i tot, per aconseguir més i més vots, un empatx de vots. 

En el futur s’hauria de veure -ara es veu- el preu que, de vegades, s’ha de pagar per voler aconseguir una majoria absoluta i poder absolut a costa de Catalunya que forma part dels Països Catalans per la seva història, llengua i cultura. El candidat Rajoy i els dirigents del ‘Partido Popular’ vàren cometre una equivocació enorme. Un error rere altre. Tot i les vegades que el president Artur Mas ha anat a La Moncloa, cap intent seriós d’enteniment i diàleg així com l’inici d’una plataforma de converses, per part del president Rajoy. I els 21 punts que Artur Mas l’hi va presentar en la seva darrera visita? Han anat a la paperera?

Com és possible que un Tribunal Constitucional no renovat, acceptés a tràmit el recurs contra la Llei Orgànica, d’obligat compliment, de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya el qual projecte ja havia estat revisat pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovat pel Parlament de Catalunya, retallat i aprovat pel Congrés dels Diputats i el Senat, ratificat pel rei i referendat pels ciutadas de Catalunya. Precisament, per ser una Llei Orgànica  ‘referendada’, el Tribunal Constitucional ho tenia molt bé per no acceptar a tràmit el recurs presentat pel ‘Partido Popular’. Ja hem vist les conseqüències. Davant la Llei de Consultes no referendària i no vinculant aprovada pel Parlament de Catalunya, es tornarà a equivocar el Tribunal Constitucional?

 

Comunicat de Jordi Pujol i Soley, més vigent que mai, i, sobre un tema estrictament privat i familiar

 

<<No he estat un polític corrupte>>

 

El Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol i Soley, dóna la cara.

(Imatge: www.gironanoticies.com)

Davant de les informacions aparegudes des de fa quasi dos anys al voltant dels membres de la meva família més directa i de les insinuacions escrites sobre l’origen dels seus mitjans econòmics, em veig en l’obligació de posar de manifest els següents extrems:

– El meu pare, en Florenci Pujol i Brugat, va disposar com a darrera voluntat específica que uns diners situats a l’estranger -diferents dels compresos en el seu testament-, rendiment d’una activitat econòmica de la qual ja s’ha escrit i comentat, i que no estaven regularitzats en el moment de la seva mort, el setembre del 1980, fossin destinats als meus set fills i a la meva esposa, ja que ell considerava errònia i d’incert futur la meva opció per la política en lloc de seguir en el món de l’activitat econòmica. I encara més, perquè, havent viscut de prop l’època difícil dels anys 30 i 40, tenia por del que podia passar, i encara més del que li podia passar, a un polític molt compromès.

– La sobtada mort del meu pare va tenir lloc a escassament cinc mesos de la meva presa de possessió com a president.

– En aquell moment, la minoria d’edat de la pràctica totalitat dels meus fills em convertia en responsable legal de qualsevol decisió, i malgrat que la meva consciència i el meu càrrec m’empenyien a rebutjar aquesta herència, la darrera voluntat del meu pare, juntament amb la seva opinió i els dubtes sobre la meva opció vital per la política pesaven encara més, i finalment vaig decidir encarregar la seva gestió i regularització a una persona de màxima confiança del meu pare i també meva, gestió de la qual no vaig voler saber mai més el més mínim detall, fins que, arribats a la majoria d’edat tots els meus fills, es va decidir que aquesta persona cedís aquesta gestió a un dels meus fills. És en aquests moment que el meu error original va contaminar directament els meus fills i la meva esposa.

(Imatge: www.324.cat)

– Lamentablement, no es va trobar mai el moment adient per regularitzar aquesta herència, com sí que han pogut fer-ho la resta de persones que estaven en una situació similar en tres ocasions excepcionals al llarg de més de trenta anys de vigència de l’actual sistema tributari.

– Finalment ha hagut de ser en aquests darrers dies que els membres de la meva família han regularitzat aquesta herència, amb les conseqüències del nou marc legal aprovat per incentivar la darrera regularització excepcional del novembre del 2012 i per penalitzar extremadament les regularitzacions posteriors.

– Dels fets descrits i de totes les seves conseqüències en sóc l’únic responsable, i vull manifestar-ho de manera pública, amb el meu compromís absolut de comparèixer davant les autoritats tributàries, o, si s’escau, davant les instàncies judicials, per acreditar aquests fets i d’aquesta manera posar fi a les insinuacions i els comentaris.

– Exposo tot això amb molt de dolor, pel que significa per a la meva família i per a mi mateix, però sobretot pel que pot significar per a tanta gent de bona voluntat que poden sentir-se decebuts en la seva confiança, a la qual demano perdó. I també els demano que sàpiguen destriar les falles d’una persona -per molt significativa que hagi estat- i que aquesta declaració sigui reparadora en el que sigui possible del mal i d’expiació per a mi mateix.  

———————————————————————————————————-   

El Deure i la Glòria

 

<<…govern, del poble, pel poble, i per al poble…>>

Abraham Lincoln

(Gettysburg, 1863)

 

<<Així, doncs, perseverem. La pau no deu ser considerada com impracticable, i la guerra no deu ser tinguda com a inevitable. Definint més clarament el nostre objectiu, fent-lo semblar més sencill i menys remot, podrem fer que tots els pobles ho vegin, que mitjançant ell s’aconsegueixin esperances i que irresistiblement tots els humans es moguin en la seva direcció…>>. (President John F.Kennedy, Universitat Americana, Washington, D.C., 10 juny 1963).

 El president John F.Kennedy, Robert McNamara, Secretari de Defensa, el general Maxwell Taylor, president de la Junta de Caps d’Estat Major, en una reunió a la Casa Blanca. El presidente Kennedy es va negar a enviar tropes de combat a Vietnam del Sud. Mai hagués enviat mig milió de soldats nord-americans a apuntalar el corrupte i trontollós règim de Vietnam del Sud. (Imatge: www.jfklibrary.org).

<<…En segon lloc, examinem novament la nostra actitud cap a la Unió Soviètica. És evidentment desolador que els seus dirigents puguin creure realment allò que escriuen els seus propagandistes. És desconsolador llegir un recent text soviètic sobre estratègia militar i trobar en ell, pàgina rere pàgina, reivindicacions increïbles i mancat de base…, com, per exemple, aquest al.legat: <<Els cercles imperialistes nord-americans s’estan preparant per emprendre diferents tipus de guerra>>… I aquests altres: <<Hi ha una veritable amenaça de guerra preventiva per part dels imperialistes nord-americans contra la Unió Soviètica>>, <<Els objectius polítics dels imperialistes nord-americans es basen en esclavitzar econòmicament als països europeus i a altres nacions capitalistes>>, <<…i desitjen dominar mundialment…>>, <<mitjançant guerres agressives…>>.

Veritablement que és trist llegir aquestes declaracions soviètiques i donar-se compte del gran abisme que s’obre entre nosaltres. Però també és una saludable advertència…, una advertència al poble nord-americà perquè no caigui en la mateixa trampa en la que han caigut els soviets; una advertència per no veure només a la part que està a l’altre costat d’aquest abisme un panorama deformat, falsejat, desesperat, per no considerar els conflictes com alguna cosa inevitable, per no pensar que és impossible tot aconduïment, i per no opinar en el sentit de que tota comunicació entre ambdues parts hagi de ser forçosament un constant intercanvi d’amenaces>>.  (President John F.Kennedy, Universitat Americana, Washington,D.C., 10 juny 1963).

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden puntejar les adreces de vídeo següents:

OZpmRd0_oHw

SCAulj5Pmzw

———————————————————————————————————– 

El naixement d’una nació.Què és Catalunya

 * LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Entre els agermanats glatia un esperit de croada, fomentat per cert nombre de clergues, principalment franciscans, que predicaven amb un crucifix a la mà. Com a distintiu, els agermanats portaven creus vermelles, l’una cosida al pit i l’altra a l’esquena. La junta revolucionària dels Tretze era inspirada en Jesucrist i els dotze apòstols. En la seva darrera fase, el moviment agermanat accentuà el caire profètic, d’arrels joaquimites i mil.lenaristes en les contrades valencianes, més profanes, polítiques, a la manera de les profecies d’Anselm Turmeda, a Mallorca. (Ulisses, 11).

 (Imatge: www.escriptors.cat)

* LA PREGUNTA.- A què es refereix quan parlem de ‘l’Encobert de Xàtiva’?

 

*LA CITACIÓ.- 

Paul Auster

(Imatge: javiermarcosangulo.blogspot.com)

 

***********************************************************************************************

Els colors del món

 

<<sense fòsfor no hi ha pensament>>

 

(Imatge: severitorres.org)

El peix és bo pel cervell. Cap aliment particular repercuteix de manera específica en el cervell ni en cap altra part del cos. Els teixits agafen allò que necessiten dels materials absorbits per la corrent sanguínia després de la digestió. Una dieta equilibrada satisfarà totes les exigències de les cèl.lules, encara que la falta de certs aliments pugui causar deficiències.

La creença de que el peix és bo pel cervell data del segle XIX. El filòsof i físic alemany Friedrich Büchner (1824-1899), al saber que el cervell contenia fòsfor, va declarar que <<sense fòsfor no hi ha pensament>>. El químic francès Jean Dumas (1800-84) va confirmar que el peix és rica font de fòsfor. Jean Louis Agassiz (1807-1873), naturalista suís, va relacionar ambdues idees i va concloure que el peix és bo pel cervell. En realitat, degut a la seva abundància en minerals, la majoria dels aliments ofereixen fòsfor en quantitats diverses.   

(Imatge: imeoobesidad.com)

 

***********************************************

 

 

 

(Imatge: sidubtosoc.blogspot.com)

Any 2010. La manifestació del 10-J a Barcelona en contra de la resolució del recurs d’inconstitucionalitat, presentat pel ‘Partido Popular’, efectuat pel Tribunal Constitucional espanyol ‘no renovat’, sobre el l’Estatut de Catalunya.

 

Any 2010. Suport a l’independentisme de Catalunya:

25,2%

   Any 2011. Suport a l’independentisme de Catalunya:

 

28,2%

 

     Any 2012. Suport a l’independentisme de Catalunya:

Amb el govern a Madrid del ‘Partido Popular’

44,3%

 

Any 2013. Suport a l’independentisme de Catalunya:

Amb el govern a Madrid del ‘Partido Popular’

54,7%

 

Any 2014. Suport a l’independentisme de Catalunya:

Amb el govern a Madrid del ‘Partido Popular’

Mes de gener, 67%

Mes de setembre, 83,8%

 

 

Desaprofitat, malbaratat, malgastat… o, com vostès li vulguin dir. Sense diàleg, sense converses, sense pacte fiscal -no demanar més diners- només tractar sobre un pacte fiscal solidari, sense resposta a la plataforma dels 21 punts presentats pel president català Artur Mas en el decurs de la seva darrera visita al president espanyol Mariano Rajoy.

El que més importa és la realitat inamovible, després, però apta per ara rectificar. No s’ha fet. Sense la fatídica mediocritat de l’immobilisme que, com a cromos repetits, ja no s’enganxen a l’àlbum de la col.lecció dels trens perduts. Grècia, Portugal, Espanya, països de dictadures passades recents i, els darrers d’Europa. Sense diàleg, amb menyspreu i un ferotge intervencionisme sobre Catalunya, per part del govern central, centralista, nacionalista espanyol i amb poder absolut del ‘Partido Popular’, que aporta la Catalunya ‘pagadora’el 20% al PIB espanyol. Així com 18.000 milions d’euros, cada any, un 7,5% del PIB català, dels imposts dels ciutadans de Catalunya i que no tenen retorn per part del govern central.

Això sí, mentre s’esperona l’independentisme i el conflicte injust contra Catalunya, una taxa de desocupació a Espanya, nació de nacions constretes i amargades, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística, del 21,05% finals any 2011, inici del govern del ‘Partido Popular’. Any 2012, mateix govern, 26,02%. Any 2013, mateix govern del ‘Partido Popular’, 26,03%… Any 2014, mateix govern i amb poder absolut, més de 6 milions de persones a l’atur… bé! ‘senyors’ cap a on ens volen portar? I una dada descomunal pel que fa al neguit i preocupació dels ciutadans espanyols, el 55% dels menors de 25 anys es troben a l’atur. Només un altre país europeu en aquesta situació: Grècia, 27,4%. Això sí, tan a Espanya com a Grècia, el turisme vessa pels quatre costats com la desgràcia i subdesenvolupament de l’atur, ja ho veuen. Fins quan? Afortunadament i per acomiadar als polítics governants, els ciutadans disposen de les eleccions autonòmiques i generals.

 

Això sí, la Llei Orgànica, d’obligat compliment, l’Estatut d’Autonomia de Catalunya ‘referendat’, al Tribunal Constitucional, ‘no renovat’

 

L’independentisme a Catalunya: Gradual, progressiva i manifesta responsabilitat del ‘Partido Popular’

(Imatge: blogs.elpunt.cat)

Tot al Tribunal Constitucional

Tot al Tribunal Constitucional

(Imatge: cultura.elpais.com)

Les ‘solucions’ del ‘Partido Popular’

Catalunya: autonomia ‘0’

(Imatge: www.alertadigital.com)

 

La manifestació <<Som una nació.Nosaltres decidim (també anomenada del 10-J) va ser una demostració col.lectiva en contra de la resolució del recurs d’inconstitucionalitat efectuat pel Tribunal Constitucional d’Espanya (no renovat) sobre el text de l’Estatut de Catalunya -Llei Orgànica-, realitzada a Barcelona el 10 de juliol del 2010 sota el lema <<Som una nació.Nosaltres decidim>> amb el suport de la majoria dels partits polítics representats al Parlament de Catalunya (excepte PPC i C’s), així com dels sindicats i prop de 1.600 entitats.

La manifestació, la més multitudinària de la història de Catalunya fins aquella data, va aplegar entre 1,1 milions de persones segons la Guàrdia Urbana i 1,5 segons Òmnium Cultural i va ser un clam per la independència i el dret del poble de Catalunya a decidir el seu futur.

Setembre, 11, 2014 – Diada Nacional de Catalunya

 

(Imatge: grupo-capital.com)

1.800.000 persones

 

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:

87crl0a9vKs

———————————————————-

El Deure i la Glòria

 

<<…govern, del poble, pel poble, i per al poble…>>

Abraham Lincoln

 

(Gettysburg, 1863)

 

<<No m’estic referint a l’absolut i infinit concepte de pau mundial i bons desitjos amb que somnien alguns fanàtics i excessivament imaginatius. Jo no nego el valor de les esperances i dels somnis, però, si els convertim en el nostre més immediat i urgent objectiu, no farem altra cosa més que simplement convidar al descoratjament i a la incredulitat>>. (President John F.Kennedy, Universitat Americana, Washington, D.C., 10 juny 1963).

 

File: Kennedy greeting Peace Corps volunteers, 1961

(Imatge: commons.wikimedia.org)

 

<<La pau és un procés mensual, setmanal, diari, canviant de forma gradual opinions, erosionant lentament les velles barreres, la construcció de noves estructures en silenci>>.

Pau, Paz, Peace

 

<<Amb tal pau encara hi haurà disputes i conflictes d’interessos, de la mateixa manera que hi són dintre el si de les famílies i de les nacions. La pau mundial, tan com la pau de la comunitat, no precisa que cada home estimi al seu veí, requereix només que visquin junts tolerant-se de forma mútua i sometent les seves disputes cap a solucions justes i pacífiques. I la Història ens ensenya que l’enemistat entre les nacions, tan com entre els individus, és una cosa que no dura eternament. Perquè, per molt fort que siguin els nostres gustos o disgusts, les marees del temps i dels aconteixements tot sovint porten amb ells canvis sorprenents en les relacions de veïns i nacions>>. (President Jonh F.Kennedy, Universitat Americana, Washington, D.C., 10 juny 1963).

 

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:

 jOIb_F84aCg

***********************************************************************************************

“Pues sí, señor Suárez…”

 

Pues sí, señor Suárez, en nuestra casa hay profesores que pueden enseñar química nuclear y cualquier otra materia científica en catalán. Y nos limitamos a esta lengua porque es la que nos afecta primordialmente, aunque es de justicia precisar que si en vasco no los hay -en el caso de que no existan- no es culpa de Euzkadi, sino de los que la han tenido a pan y agua y, a menudo, hasta sin pan y sin agua.

Pues sí, señor Suárez, en la Universitat Catalana d’Estiu, cada año se explican en catalán toda clase de asignaturas, asignaturas que muchas veces son difíciles de encontrar en los planes de estudios de las universidades del Estado español. Pues sí, señor Suárez, el Institut d’Estudis Catalans hace casi setenta años que está trabajando para que no exista el vacío que usted, con demasiada ligereza señala.

Pues sí, señor Suárez, el catalán, como demuestra entre muchas otras cosas nuestro periódico, es una lengua apta y preparada para todas las funciones de la lengua y de la creación. Pues sí, señor Suárez; cierto que todo esto no lo debemos ni al Gobierno que usted preside ni a los que le han precedido, y esto quizás explique la falta de información del presidente del Consejo de Ministros, pero, visto y debatido, solamente tiene razón en una cosa y es cuando pide seriedad. Pues sí, señor Suárez, seamos serios, sea serio y antes de hablar -antes de hablar para lectores de tan lejos de Madrid- infórmese.

(Editorial de ‘Avui’)

Suárez, president de l’Estat espanyol; Tarradellas, president de Catalunya: estadistes.

 Temps d’enteniment, diàleg, raciocini i grandesa de Catalunya i Espanya

(Imatge: lamentable.org)

Adolfo Suárez, Felipe González, Santiago Carrillo

 La força del diàleg, de la paraula, de la pau i de la democràcia

(Imatge: enlucha.org)

 

 Jordi Pujol, Adolfo Suárez

(Imatge: www.elperiodico.cat)

 

El vídeo

 

El debat de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya no és un debat tancat. És un debat molt mal tancat. Més obert que mai. Avui i després de 9 anys del recurs i 4 anys de la sentència, veiem les conseqüències del recurs  del ‘Partido Popular’, injust, innecessari i tan poc democràtic contra la Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, d’obligat compliment, revisat i retallat pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovat pel Parlament de Catalunya, retallat i aprovat pel Congrés i el Senat, ratificat pel rei Joan Carles I,i, per damunt de tot,  referendat  pels ciutadans de la nació catalana que,ara, després de nou anys del recurs i quatre de la sentència per part d’un Tribunal Constitucional ‘no renovat’ i amb el debat de l’Estatut encara obert, volen anar a votar a la  consulta democràtica del proper 9 de novembre. Quatre anys durant el quals el Govern de la Generalitat de Catalunya ha intentat trobar una solució amb el Govern central del ‘Partido Popular’ mitjançant el diàleg, -no- converses  -no-per un just i solidari pacte fiscal així com una plataforma amb 21 punts presentada al president Rajoy per part del president Mas. Sense resposta. Bé, la resposta, sí, la dels ciutadans de Catalunya en la Diada Nacional de l’Onze de Setembre i el proper 9 de novembre dia de la consulta.

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent:

iDD5CkixmvA

 

***********************************************************************************************

 Art *******7

 

 

 (Imatge: entretenimiento.latino.msn.com)

 ‘Rebecca’

La primera pel.lícula que Alfred Hitchcock va rodar als Estats Units. Dos Oscars i nou nominacions.

 

‘Rebecca’ és una pel.lícula dirigida per Alfred Hitchcock l’any 1940, i és la seva primera pel.lícula rodada als Estats Units. Està basada en la novel.la del mateix nom de Daphne du Maurier. Va guanyar dos Oscars, a la millor pel.lícula i a la millor fotografia en blanc i negre, i va obtenir unes altres nou nominacions, incloent-hi les de millor director, millor actriu principal (Joan Fontaine), millor actor principal (Laurence Olivier) i millor actriu secundària (Judith Anderson).

Direcció: Alfred Hitchcock. Producció: David O. Selznic. Guió: Novel.la original: Daphne du Maurier. Adaptació: Philip MacDonald, Michael Hogan. Guió: Joan Harrison, Robert E. Sherwood. Música: Franz Waxman. Fotografia: George Barnes. Muntatge: W.Donn Hayes.

 Repartiment: Laurence Olivier, Joan Fontaine, George Sanders, Judith Anderson, Nigel Bruce… (De Viquipèdia).

Si tenen a bé, poden ampliar la pantalla i veure, una part cada dia, la pel.lícula:

 

7cf0-GsXDzI

***********************************************************************************************