∃   L’idioma i llengua llatina l’hauria de saber tothom. No només perquè venim de Roma, del seu Imperi, i tot el conglomerat de saviesa ens ve dels escriptoris de la Roma erudita i de les seves grans construccions. També, perquè el seu afany de victoriam, encara roman esculpit a les seves grandioses edificacions urbi et orbi.

 

 

Mitra o Deus do sol invictus – Rogertour’s travel and cultural wine tours

 

   I d’aquest record romà agafem la paraula ‘invictus’. Coneguda a través de tota la seva història de treball i lluita, per Catalunya, Catalonia, immemorial i invicta nació catalana. Més forta que mai. Ens ho fa present, precisament ara, Lluís Companys, el president màrtir, afusellat pel franquisme. I tants d’altres empresonats i exiliats. Invictus, perquè Catalunya segueix impulsant l’independentisme. Un independentisme per exercir la facultat de governar-se per les pròpies lleis, no mitjançant una autonomia que és una farsa.

La catàstrofe encara vigent de les signatures del ‘Partido Popular’

   Invictus, sí,  davant el disbarat polític i menyspreador de la democràcia comés, l’any 2006, per Mariano Rajoy (Partido Popular) amb el suport de (Ciudadanos) a l’instar a signar contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Un Estatut revisat pel Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Parlament, retallat i aprovat pel Congrés dels Diputats, el Senat, ratificat pel rei i pels ciutadans de Catalunya. Encara avui s’estan pagant les conseqüències per aquell error garrafal. L’independentisme mai havia estat tan fort com ara. Catalunya roman invictus.

El Tribunal Constitucional, una oportunitat perduda

   Després del desastre polític de la recollida de signatures per part de Mariano Rajoy (Partido Popular) suport (Ciudadanos)  contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, el gran salt cap al precipici. Portar-lo al Tribunal Constitucional. Allà, al tractar-se d’una Llei Orgànica ratificada pel poble i pel rei, es podia haver trobat un camí per una actuació més justa i de gran valor democràtic. Però, com s’ha anat veient durant els darrers quinze anys, la decisió i sentència del Tribunal Constitucional va ser equivocada. La pitjor de les sentències redactades després de quatre anys (2006-2010) d’incertesa, i sense poder desplegar una veritable autonomia emparada amb un Estatut d’Autonomia ratificat pel poble. Un Estatut encara més retallat -ja ho va fer el Congrés dels Diputats- i gran quantitat de pàgines ratllades i censurades. Un menyspreu cap als ciutadans de Catalunya, la Generalitat, el Parlament i la democràcia. Però Catalunya roman invictus en el seu camí cap a la independència. 

Catalunya, l’Estatut, les signatures, el Tribunal Constitucional…utilitzats com a arma electoral

   El senyor Rajoy, el Partido Popular suport Ciudadanos que van portar l’Estatut d’Autonomia de Catalunya al Tribunal Constitucional, es van lluir. L’any 2010 el Tribunal Constitucional dicta la pitjor sentència -quatre anys per fer-ho- i l’any següent el candidat Rajoy guanyava les eleccions generals. Una enorme opinió generalitzada, va destacar que s’havia utilitzat l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i les signatures com a arma electoral. I això ja es va agafar com a costum. Anar sempre contra Catalunya donava els seus rèdits electorals. Un molt mal precedent polític i democràtic que posava en evidència les conseqüències del mal tracte a Catalunya i desenterrava la força de l’independentisme.

   Rajoy va guanyar les eleccions, però, només posar el peu a La Moncloa començava el pitjor conflicte entre Catalunya i Espanya que va posar en evidència el problema espanyol amb la nació catalana. El govern de Rajoy, envoltat per nombrosos casos de corrupció, no va saber romandre a l’alçada de les circumstàncies i el conflicte amb Catalunya va anant creixent com una bola de neu. Bola que, avui dia, encara roda.

Més intel.ligència i responsabilitat política i menys repressió

   Als Governs d’Espanya, nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades, li és molt difícil seure a dialogar, parlar, conversar sobre qüestions polítiques i autonòmiques. Contínuament mostren la seva supèrbia, altivesa i arrogància. Es pensen que Madrid és la capital del món. Es creuen que són infal.libles. El cas de Catalunya és una mostra i evidència de, fins a quin punt, fan les coses malament. Més intel.ligència i responsabilitat política i menys repressió.

   Certament, cap a una Catalunya Invictus.

El 10-J marca un abans i un després en la mobilització | Ivan Vila | Barcelona | Política | El Punt Avui

 

(En el proper ‘post’ d’aquest Blog hi haurà una continuació sobre aquesta situació política única a l’Europa lliure i que fa 15 anys que dura).

 

—————————————————–

EL DEURE I LA GLÒRIA

 

Per evitar el dèficit i la inflació, responsabilitat d’un president

Para evitar el deficit y la inflación, responsabilidad de un presidente

To avoid deficits and inflation, the responsibility of a president

(In Catalan language)

<<Al mateix temps que sigui presentat al Congrés al mes de gener el nostre programa d’impostos, també ho serà el pressupost federal per a l’any 1964. Les despeses de l’espai i la defensa necessàriament hauran d’augmentar, a fi de portar a la pràctica tots aquells programes que són necessaris a la nostra pròpia seguretat i que han estat autoritzats al Congrés pels membres dels dos partits mitjançant una majoria absoluta. També augmentaran lleugerament les càrregues fixes sobre el deute. Però puc dir-vos ara mateix que el total de totes les altres despeses combinades es mantindrà aproximadament en el seu nivell corrent >>.

(President John F.Kennedy, Club Econòmic de Nova York, Nova York, 14 de desembre de 1962).

 

<< At the same time that our tax program is presented to Congress in January, so will the federal budget for 1964. Space and defense expenditures will necessarily have to increase, in order to put all of them into practice. those programs that are necessary for our own security and that have been authorized in Congress by members of both parties by an absolute majority. Fixed charges on debt will also increase slightly. But I can tell you right now that the total of all other expenses combined will remain roughly at its current level. ‘

(President John F. Kennedy, Economic Club of New York, New York, December 14, 1962).

 

—————————————————–

LA FRASE

<<…el marc normatiu en vigor, igual que la seva aplicació, “encara no s’ajusten a la Convenció de les Nacions Unides”. Per això insta a l’Estat espanyol a aprovar “ràpidament” la llei de memòria democràtica, de la qual el govern espanyol va presentar el projecte al juliol…>>

(El Punt Avui)

(Comitè contra la Desaparició Forçada de l’ONU)

El relator de l’ONU exigeix a Espanya que jutgi els crims del franquisme

—————————————————

LA LECTURA EN L’OCI NOCTURN

LES LLETRES HUMANES I IMMORTALS DELS LLIBRES

Miratges

(I)

<<Suposem que em dic Ishmael. Fa alguns anys, sense precisar-ne quants, trobant-me apenes sense diners i no tenint res a fer a terra, vaig sentir desitjos de navegar novament i de tornar a veure el món de l’aigua. És la meva manera de curar-me de l’avorriment i de purgar-me la sang. Quan sento que se’m formen uns plecs amargs al voltant de la boca, quan la meva ànima es converteix en un plujós i humit novembre, quan em sorprenc absort davant l’aparador d’una botiga de pompes fúnebres o seguint els enterraments que trobo al meu pas, i sobretot quan el tedi s’apodera de mi fins a l’extrem de veure’m obligat a fer esforços sobrehumans per no baixar al carrer i emprendre’l a cops de mà amb els barrets de la gent, llavors, m’adono que ha arribat l’hora de marxar. Això reemplaça en mi el suïcidi. El filòsof Catón va necessitar un gran valor per llançar-se sobre la seva espasa. A mi, però, en tinc prou d’embarcar-me. Tots els homes, en alguna època de la seva vida, han tingut la mateixa set d’oceà que jo…>>

HERMAN MELVILLE 

MOBY DICK

(Editorial Bruguera)

—————————————————–

El violí exalta la grandesa musical del conjunt

—————————————————–

L’APOCALIPSI

 

85 años del golpe de estado fascista y aún nos disparamos con la memoria histórica | El HuffPost

 

—————————————————–

 

 

IrisiCaixa valida la tecnología ‘IonFlow’ para neutralizar virus tipo SARS

IrsiCaixa certifica la eficacia de la tecnología ‘IonFlow’ para neutralizar y destruir el virus SARS-CoV-2 

—————————————————–

 

 

 

 

 

β   Es van a altres nacions, a altres països, cap a altres exemples d’estudi, treball i d’investigació. Els investigadors no perden el temps perquè es perdre el futur. Aquí, festes i més festes, ponts festius, per les nits els càntirs d’alcohol i gresca sense fre i sense fi. També situacions d’atropellaments a bens públics. Els Premis Nobel, exemple d’educació, coneixements i responsabilitat passen de llarg en una nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades i en els que els índex de lectura són els més baixos d’Europa. No podria ser que en el denominat oci nocturn les Biblioteques Públiques mantinguessin un horari de nits? Seria això una revolució?

Això si, l’Acció Exterior de Catalunya, perseguida i castigada

   Mai l’han pogut suportar. Sempre contra Catalunya i per això sempre la independència. Si se la miren bé, veuran que Catalunya, immemorial nació catalana, ja no té res a veure amb la denominació Espanya. A passos de gegant com els del ‘El Gat amb botes’.

   Mentre els Premis Nobel passen de llarg, una Espanya arruïnada si no fos per l’Acció Exterior de la Generalitat de Catalunya. Una Espanya el qual deute públic s’ha disparat el 125,3% del PIB. I encara a sobre l’Estat espanyol castiga el treball d’aquesta acció exterior, amb multes milionàries que porten a embargar el patrimoni dels representants (jutjats, castigats, empresonats, presos polítics catalans, exiliats polítics catalans, inhabilitats, multats…) i dels seus fills, que havien portat a terme aquesta tasca d’acció exterior. Un Estat espanyol que ha apostat per una repressió a Catalunya, sense fre i sense sentit.

   Per això els Premis Nobel passen de llarg de les nacions que formen Espanya. ¡Que inventen ellos! els deia Miguel de Unamuno. I ja veiem el resultat: un deute públic espanyol del 125,3% del PIB. A Catalunya, però, cada vegada més a prop de la independència, com a Escòcia.

Premi Nobel 

 

—————————————————–

EL DEURE I LA GLÒRIA

 

Per evitar el dèficit i la inflació, responsabilitat d’un President

Para evitar el déficit y la inflación, responsabilidad de un Presidente

To avoid deficits and inflation, the responsibility of a President

 

<< Repeteixo: la nostra elecció més pràctica no rau en decidir-nos entre un dèficit de reducció d’impostos i un excedent pressupostari. Està entre dues classes de dèficits: un dèficit crònic, d’inèrcia, com a resultat no deseable d’inadequats ingressos i economia restringida, o un dèficit temporal de transició resultant d’una reducció d’impostos designada a ajudar a l’economia, augmentar les rendes públiques i aconseguir – i crec que això pot fer-se- un futur excedent pressupostari. El primer tipus de dèficit és senyal de debilitat i malbaratament. El segon reflecteix una inversió per al futur >>.

(President John F. Kennedy, Club Econòmic de Nova York, Nova York, 14 d desembre de 1962).

<< I repeat: our most practical choice is not to decide between a tax reduction deficit and a budget surplus. It is between two kinds of deficits: a chronic, inertial deficit, as an undesirable result of inadequate incomes and a restricted economy, or a temporary transition deficit resulting from a tax cut designed to help the economy, increase public revenues, and achieve – And I think this can be done – a future budget surplus. The first type of deficit is a sign of weakness and waste. The second reflects an investment for the future >>.

(President John F. Kennedy, Economic Club of New York, New York, December 14, 1962).

History | Steel Valley Trail Council

<< No obstant això, tal com va assenyalar el senyor Mills, president de el Comitè de Mitjans i Arbitris de la Cambra, en aquesta mateixa setmana, el volum de el dèficit és cosa que caldrà observar amb certa preocupació, i la reducció d’impostos ha de anar acompanyada, com ell diu, d’<< un creixent control dels augments de despeses >>. I aquest és precisament el camí que pensem seguir en l’any 1963 … >>

(President John F. Kennedy, Club Econòmic de Nova York, Nova York, 14 de desembre de 1962).

<< However, as pointed out by Mr. Mills, president of the House Ways and Means Committee, this week, the volume of the deficit is something that will have to be observed with some concern, and the reduction of taxes has to be accompanied, as he puts it, by “a growing control of spending increases.” And that is precisely the path we plan to follow in 1963 … >>

(President John F. Kennedy, Economic Club of New York, New York, December 14, 1962).

 

—————————————————–

LA FRASE

 

<<El Comitè contra la Desaparició Forçada de l’ONU ha criticat la llei d’amnistia del 1977, que està donant cobertura a tots els botxins del franquisme, ja siguin autors de desaparicions o de judicis sumaríssims. El comitè considera aquesta llei un “obstacle” per investigar les desaparicions forçades de la guerra del 1936 i de la dictadura franquista i demana que es castigui els autors de delictes “d’acord amb la gravetat dels seus actes>>.

(El Punt Avui)

 

Comitè contra la Desaparició Forçada de l’ONU

Comité sobre Desaparición Forzada de la ONU : La Comuna – Presos del franquismo y represaliadxs del franquismo

 

—————————————————–

ELS COLORS DEL MÓN

Lladres de cadàvers de fa 3.500 anys 

 

Emparats per la foscor de la nit, els sacerdots de l’antic Egipte recorrien els camins de la vall en que jeien enterrats els faraons. Amb el major sigil, obrien els sepulcres llaurats a la roca i extreien els cadàvers dels seus taüts.

Uns després altres transportaven els seus lúgubres càrregues per una senda que abandonava la vall, per sobre de la divisòria de les muntanyes, fins a un nou i secret lloc de descans.

Saqueadores de tumbas, un oficio peligroso

Era el darrer intent dels sacerdots per eludir els lladres, que durant segles van assaltar les tombes plenes de riqueses dels grans emperadors egipcis.

Fins a les piràmides millor concebudes havien estat desvalisades. Per aquest motiu, els egipcis van deixar de construir-les cap a l’any 1500 abans de J.C. i, al seu lloc, van practicar galeries a l’interior dels penya-segats de la Vall dels Reis, a Tebes. Es coneixen avui com el temple de Luxor, els accessos van ser enginyosament amagats.

 

Religió – Egipte

(READER’S DIGEST)

—————————————————–

EL VIOLÍ EN ELS CORS

   Ja sigui en un carreró de Nova York o en un conjunt que valora la bona música mitjançant el so del violí, aquest instrument imprescindible amb la seva deliciosa melodia, transmet el desig d’escoltar i que el poble gaudeixi d’uns moments inoblidables estimant la música del violí i la cultura.

—————————————————–

L’APOCALIPSI

 

Sonrojo internacional: ‘The New York Times’ denuncia cómo España tapa los crímenes del franquismo | Diariocrítico.com

 

<<Hancox denuncia que en nuestro país todavía hay más de 100.000 desaparecidos del régimen de Franco sin identificar, cuyos restos mortales siguen sin ser exhumados. Son “los fantasmas que España intenta ignorar”, asegura, recordando cómo el juez Baltasar Garzón fue apartado de manera fulminante en la cuestión de los crímenes de la dictadura que desde el final de la Guerra Civil que él impulsó duró hasta 1975, año de su muerte. También el artículo recuerda que la ONU afeó a Mariano Rajoy y su gobierno la falta de implicación en asunto y que este organismo internacional ya dudó de la Justicia española en cuanto a parcialidad en este grave asunto>>.

Por Diariocrítico

(Lunes 12 de diciembre de 2016)

—————————————————-

Tratar con Remdesivir inmediatamente después del diagnóstico de COVID-19 reduce el riesgo de hospitalización y muerte en pacientes vulnerables por enfermedad grave en un 87%

L’estudi internacional es presentarà a la conferència internacional IDWeek i compta amb la participació de 562 persones no vacunades

 

—————————————————–

 

   ♥ 

   Mentre el Molt Honorable 130è President de la Generalitat de Catalunya, immemorial nació catalana, Carles Puigdemont, es juga la seva seguretat, llibertat i la salut -d’una presó a una altra- predicant per terres de l’Europa lliure el que costa defensar la dignitat de la nació catalana de l’opressió constant de l’Estat espanyol -idioma, econòmica, fiscal, judicial-, milers de joves i no tant joves, estudiants o no, menyspreen la pau i la llibertat dels seus conciutadans. Menyspreen la salut dels seus conciutadans, familiars, veïns i la seva pròpia, emplenant-se el cos d’alcohol i practicant una destrucció desenfrenada de mobiliari urbà públic i privat. Els càntirs d’alcohol. També es parla de consum d’altres drogues i que han produït nombroses intoxicacions, ateses principalment a l’Hospital del Mar, de Barcelona.

Menyspreu a la democràcia, l’educació i la responsabilitat

   Deixen el coneixement, els llibres, la saviesa, el progrés humà i la responsabilitat en un munt d’escombraries. Una trista i penosa manca de valentia i confiança per defensar el seu futur i el progrés de la seva terra i de la gran nació catalana. Fer-se un mateix a base d’estudi, treball i sacrifici. No creuen en res. Les destrosses que la premsa  explica i ensenya, són un menyspreu a la democràcia i cap els seus conciutadans que paguen impostos perquè ells puguin estudiar i adquirir coneixements en centres docents i Universitats.

   Ho explica la premsa. Parlen de 40, 30 mil participants en alguns llocs de Barcelona (Capital cultural?) en aquestes festes dels càntirs d’alcohol durant la Mare de Déu de la Mercè. Pobre Mare de Déu! Parlen de 40 ferits, atacs amb arma blanca, 20, 30 detinguts i destrosses urbanes públiques considerables. Atracament en un restaurant, agressions i robatoris. També expliquen fets succeïts en altres indrets.

 

Una força desaprofitada

 

   Una força tan sana de la juventut pel progrés de la nació catalana i del seu propi, desaprofitada d’aquesta manera! Els educadors, els pares,  no hi tenen res a dir? I els avis – quin disgust per a ells!- que tanta ajuda han donat i donen no hi tenen res a dir?

   Els respecte a les persones i a la Pau és una constant de l’actuació democràtica. Moltes persones han sofert i entregat la seva vida per defensar-la. Menys càntirs d’alcohol,  drogues i festes sense fi i més educació, responsabilitat i ocupació.

   Ho deia el President dels Estats Units d’Amèrica, John F.Kennedy, el president màrtir:

<<Els nostres problemes són fets per l’home; per tant, poden ser resolts per l’home.Cap problema de la destinació humana està més enllà dels éssers humans>>.

Universitat, educació, coneixements, igualtat d’oportunitats, responsabilitat…

 

—————————————————————————–

EL GRAN CINEMA APARTAT DE LA GRAN PANTALLA 

 

Crítica de ‘Rebelde sin causa’. VEU Revista Cultural de la Universidad de Alicante

 

  ¤   Rebel sense causa (Rebel Without a Cause) és una pel.lícula de Nicholas Ray estrenada el 1955 i doblada al català.

 

   Jimmy Stark (James Dean), estudiant d’institut, és un noi particularment difícil: confús i desorientat, es veu freqüentment embolicat en baralles i conflictes, a conseqüència dels quals la seva família (és fill únic), es veu obligada a un permanent pelegrinatge d’una ciutat a l’altra…

 

   Arribat a una nova localitat, en la qual també trobarà nous sentiments fins llavors desconeguts, l’amor de Judy (Natalie Wood) i l’amistat admirativa de ‘Platón’ Crawford (Sal Mineo), un noi encara més jove que ell, no triga a sostenir el seu enèsim enfrontament, encara que, en aquesta ocasió, les conseqüències seran molt més terribles…

   L’escena de la baralla amb ganivets va ser realitzada pels actors amb ganivets de veritat. Només una cota de malles els va protegir dels cops perduts. Frank Mazzola, que havia estat membre d’una banda de Hollywood, va ensenyar a James Dean com manejar un ganivet.

    La pel.lícula es va estrenar un mes després de la defunció del seu actor principal, James Dean, per a qui es tractava només de la segona pel.lícula. La primera va ser A l’est de l’edèn. El tercer i últim film de l’actor, rodat l’any de la seva mort, el 1955, és Gegant.

(Viquipèdia)

 

   James Dean va ser ferit al puny en l’escena del quarter de la policia on picava fort amb el puny sobre el taulell. Va agafar a més la malària en el rodatge…

   Una escena de petó entre Plato i Jim en el guió original va ser censurada.

      Al principi, en la primera temptativa d’adaptació del llibre, la Warner havia pensat en Marlon Brando al paper principal. No serà fins alguns anys més tard que la pel.lícula es farà. Va ser Elia Kazan, que acabava de rodar A l’est de l’edèn, qui va fer que Nicholas Ray tries el jove James Dean pel paper de Jim Stark.

   Direcció: Nicholas Ray

   Protagonistes: James Dean, Natalie Wood, Sal Mineo, Jim Backus: el pare     de Jim, Ann Doran: la mare de Jim. 

   Producció: David Weisbart

   Guió: Nicholas Ray, Irving Shulman

   Música: Leonard Rosenman

   Fotografia: Ernest Haller 

   Estrena: 1955

   Rodatge: Los Angeles i Santa Mònica

   Nominacions

   Oscar al millor actor secundari per Sal Mineo

   Oscar a la millor actriu secundària per Natalie Wood

   Oscar al millor guió original per Nicholas Ray

   BAFTA per la millor pel.lícula

   BAFTA al millor actor estranger per James Dean

(Viquipèdia)

—————————————————————–

EL DEURE I LA GLÒRIA

 

Per evitar el dèficit, responsabilitat d’un President

Para evitar el déficit

To avoid deficit

(Catalan language)

 

<< En resum, és una veritat paradoxal que els impostos siguin avui excessivament alts i els ingressos per contribucions siguin massa baixos, així com que la forma més sana d’elevar els ingressos de l’erari sigui reduir ara els impostos. L’experiència en certs països europeus aconsella això. I la pròpia experiència d’aquest país amb la reducció d’impostos efectuada l’any 1954 també ho aconsella. I la raó és que només una total supressió de l’atur obrer és el que pot equilibrar el pressupost, i la reducció d’impostos del que pot fer transitable aquest camí cap a un total ocupació. El propòsit de reduir ara els impostos no és incórrer en un altre dèficit, sinó aconseguir una economia més pròspera que doni lloc a un excedent en el pressupost … >>

(President John F. Kennedy, Club Econòmic de Nova York, Nova York, 14 d desembre de 1962).

 

Septima Clark, la “arquitecta” de la lucha contra la discriminación racial en EE.UU. a quien Martin Luther King y Rosa Parks admiraron – BBC News Mundo

 

<< In summary, it is a paradoxical truth that taxes are today excessively high and income from contributions are too low, as well as that the healthiest way to raise the income of the treasury is to reduce taxes now. Experience in certain European countries advises this. And the own experience of this country with the reduction of taxes carried out in 1954 also advises it. And the reason is that only a total abolition of workers’ unemployment is what can balance the budget, and the reduction of taxes what can make the path to full employment passable. The purpose of reducing taxes now is not to run another deficit, but to achieve a more prosperous economy that results in a budget surplus … >>

(President John F. Kennedy, Economic Club of New York, New York, December 14, 1962)

 

—————————————————————–

LA FRASE

 

“Les pido un esfuerzo para conocer y reconocer lo que nos ha llevado hasta aquí. No somos unos delincuentes, no somos unos locos, no somos unos abducidos ni unos golpistas. Somos gente normal que quiere expresarse”

 

“La represión policial y las inhabilitaciones han sido la respuesta del estado español ante una demanda pacífica”

 

 

“Desde el punto de vista del autogobierno los últimos siete años han sido los peores de las últimas cuatro décadas. Ha habido una laminación de competencias y un menosprecio estremecedor contra la lengua, la cultura y el modo de vivir en Catalunya”

 

El Periódico

Carles Puigdemont

ELS COLORS DEL MÓN

 

La maledicció dels faraons

 

(és una continuació del ‘post’ anterior)

 

   …Però hi va haver un home que mai va donar crèdit a la llegendària maledicció dels faraons, precisament qui hagués tingut més motius per témer-la. Va ser Howard Carter, que va morir al març de 1939 per causes naturals.

   No obstant això, quan el govern egipci va acordar enviar els tresors de Tutankamen a una exposició, organitzada a Paris el 1966, Mohammed Ibraham, director d’Antiguitats, va somiar que es veuria amenaçat per mals terribles si permetia que sortissin de país. Va lluitar tenaçment contra la decisió, però va haver d’accedir en l’últim encontre al Caire davant les autoritats corresponents. Quan sortia de la reunió va ser atropellat per un automòbil i va morir dos dies després.

(READER’S DIGEST)

Howard Carter

 

—————————————————————————-

L’APOCALIPSI

 

La persecució de la llengua catalana | Franquisme

 

Cronologia de la repressió del català de 1560 fins a 2016 | l’Unilateral

 

La lògica i autèntica naturalesa i raó de Catalunya, immemorial nació catalana, en el seu camí cap a la independència

 

The logic and authentic nature and reason of Catalonia, an immemorial Catalan nation, on its way to independence

 

—————————————————————————-

PIANO,VIOLÍ I MÚSICA IMMORTAL PER UNA SOCIETAT DE CULTURA I PAU

 

—————————————————————————-

 

IrisiCaixa valida la tecnología ‘IonFlow’ para neutralizar virus tipo SARS

 

L’Institut d’Investigació de la SIDA IrsiCaixa ha realitzat un informe que mostra que la tecnologia IonFlow, de la firma sueca LightAir, neutralitza els virus que imiten la SARS–CoV–1 i SARS–CoV-2 en forma de gota sobre superfícies.

 

 

—————————————————————————–

 

 

 

  ∗ Els milions d’estrangers i d’altres contrades que van a Catalunya, immemorial nació catalana i amb el català com a idioma ancestral ,i, en uns moments de tanta pandèmia pel virus ‘infernal’, amb onades de calor interplanetari, no obren bones perspectives per a la salut de les persones. A jutjar per les investigacions dels treballadors savis en aquesta matèria, les coses corren a pitjor i a unes gambades més ràpides que en ‘El gat amb botes’. El planeta comença a girar al revés.

Massificació i destrucció

 

   Per un costat la massificació humana de tants i tants estrangers (gent d’altres terres que ho arrasa tot. Les seves terres, però, molt ben cuidades i tractades). Així ho exclamen nombrosos alcaldes desesperats i que demanen socors per salvar platges, parcs locals, espais naturals i municipis. Pot ser els óssos els podrien ajudar com passa als Estats Units d’Amèrica, Alaska… i a altres grans parcs naturals del món.

   Per l’altre costat, la salut. Que ho expliquin els dermatòlegs el panorama en el qual s’estan trobant. Caldrà posar ordre amb tot això i fer servir la matèria cerebral per cercar perspectives apropiades pel futur, i perquè les generacions venidores puguin viure en pau. Perspectives intel.ligents. No noves i més pistes d’aterratge en llocs reservats a la vida de les persones, els animals, les plantes, els arbres i tota la natura que protegeix un entorn que forma part de la humanitat. És el que hi ha i no hi ha cap més. També els principals aeroports d’Europa volien més grandària de pistes i no se’els ha permès. Però, allà, hi ha més democràcia, educació i responsabilitat.

Per a una millor salut i economia productiva

 

   Anivellar la balança econòmica i de les oportunitats de treball perquè no tota l’economia, hagi de ser suportada per només un sector que fa baixar massa la balança cap a un costat. La patacada pot ser molt forta amb un contrapés com el d’aquesta pandèmia del virus ‘infernal’. En poden venir d’altres i ja veiem la seva capacitat destructiva. El nombre de morts ho confirma, i un dels aguants del progrés humà i social és la salut. Oblidar aquest fonament educacional, de cultura i de responsabilitat humanes, és com el desastre del ‘Titànic’. Uns s’ho miraven i els altres s’enfonsaven.

 

Sort de la Michirin Spain, S.L.U.

 

   En definitiva i per una qüestió d’enteniment, per què antany a Palamós hi funcionaven molt bé 30 factories de la industria surera (com en altres llocs de l’Alt i el Baix Empordà), i ara, com és el cas de Palamós, no en queda ni una?

   Sort de la Michirin Spain, S.L.U.! de Palamós provinent de la històrica fàbrica Vincke que va arribar a donar feina a gairebé 800 empleats.

Factoria Michirin Spain, S.L.U. de Palamós

 

 

Independitzar-se de la ‘marca Espanya’ – El Temps

La platja de Benidorm (Marina Baixa) és una de les estampes que il·lustra la marca Espanya, basada en el sol, la platja i la massificació turística.

Barcelona vol evitar “massificació turística” a la Rambla | betevé

BALEARS: Milers de persones es manifesten a Palma contra la massificació turística | Público

Cal un canvi radical per evitar un desastre com el del ‘Titànic’. Uns s’ho miraven i els altres s’enfonsaven

 

 

 

—————————————————————–

EL DEURE I LA GLÒRIA

JFK

 

PER EVITAR EL DÈFICIT I LA INFLACIÓ 

PARA EVITAR EL DÉFICIT I LA INFLACIÓN

TO AVOID THE DEFICIT AND THE INFLATION

 

<< … La nostra veritable elecció no ha de ser feta entre la reducció d’impostos, d’una banda, i l’evitació de grans dèficits federals per una altra. És evidentment clar, sense que importi quin partit estigui al poder, mentre la nostra seguretat nacional precisi anar augmentant a poc a poc, el fet que una economia embarassada per índexs d’impostos restrictius mai produirà suficients ingressos per equilibrar el nostre pressupost, a l’igual que tampoc produirà suficients llocs de treball ni prou beneficis … >>.

(Catalan language – Catalonia)

(President John F. Kennedy, Club Econòmic de Nova York, Nova York, 14 de desembre de a 1962.)

<< … Our true choice is not to be made between reducing taxes, on the one hand, and avoiding large federal deficits on the other. It is evidently clear, no matter which party is in power, as long as our national security needs to increase little by little, the fact that an economy pregnant by restrictive tax rates will never produce enough revenue to balance our budget, and neither will it. will produce enough jobs and not enough benefits … >>.

(President John F. Kennedy, Economic Club of New York, New York, December 14, 1962.)

(Catalan language – Catalonia)

<< … Segurament la lliçó de l’última dècada demostra que els dèficits de l’pressupost no són causats per optimistes malgastadors, sinó més aviat per un lent creixement econòmic i periòdiques recessions, fins al punt, que cada nova recessió sembla crear un nou precedent pel que fa a sobrepassar tots els dèficits pressupostaris … >>

(President John F. Kennedy, Club Econòmic de Nova York, Nova York, 14 d desembre de 1962).

JFK Working Man Speech

 

<< … Surely the lesson of the last decade shows that budget deficits are not caused by profligate optimists, but rather by slow economic growth and periodic recessions, to the point where each new recession seems to set a new one. precedent in terms of exceeding all budget deficits … >>

(President John F. Kennedy, Economic Club of New York, New York, December 14, 1962).

 

——————————————————————

LA FRASE

 

“qualsevol vulneració de drets fonamentals és un atemptat contra la democràcia arreu del planeta. Els 50 signants del Manifest ‘Dialogue for Catalonia”, denuncien una vegada més l’incompliment del dret internacional per part de l’Estat espanyol. La greu anomalia d’un Estat de la Unió Europea que, per tal de negar el dret a l’autodeterminació de Catalunya continua ignorant l’ONU i les principals organitzacions de drets humans del món”.

Jordi Cuixart

President d’Òmnium Cultural

 

En el Judici al procés independentista català fou condemnat pel Tribunal Suprem de l’estat espanyol, l’octubre de 2019, a 9 anys de presó i d’inhabilitació pel delicte de sedició. El càstig aplicat per aquest delicte de sedició no s’aplica a cap lloc de les grans nacions modernes i lliures d’Europa i del món. 

——————————————————————

ELS COLORS DEL MÓN

 

 LA MALEDICCIÓ DELS FARAONS 

segueix del ‘post’ anterior)

 

 

EL VIOLÍ QUE ACOMPANYA ALS GRANS MÚSICA I CONJUNTS

 

——————————————————————

L’APOCALIPSI

Abusos sexuales, malos tratos y explotación: Los internados durante el franquismo | Público

Abusos sexuales, malos tratos y explotación: Los internados de la dictadura y el posfranquismo

 

Los periodistas Montse Armengou y Ricard Belis publican la obra ‘Los internados del miedo’, una investigación aterradora que destapa el calvario que sufrieron miles de niños en los internados religiosos y del Estado durante el franquismo y parte de la democracia

 

——————————————————————

Els exiliats polítics catalans a Europa

Los exiliados políticos catalanes en Europa

Catalan political exiles in Europe

 

Exiliats des de l’any 2017

 

Les raons contundents i permanents per a la independència de Catalunya, immemorial nació catalana

——————————————————————

IRSICAIXA

 

IrsiCaixa, un modelo de colaboración entre una entidad pública y una privada

 

El Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa, impulsado mediante un modelo de financiación público-privada, cuenta con el apoyo continuado de la Obra Social «la Caixa» y la Generalitat de Catalunya. IrsiCaixa es líder internacional en este ámbito de investigación y el COVID-19.

 

The IrsiCaixa AIDS Research Institute, promoted through a public-private financing model, has the continued support of Obra Social «la Caixa» and the Generalitat de Catalunya. IrsiCaixa is an international leader in this field of research and COVID-19.

 

——————————————————————

 

⊗   D’Espanya, nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades. Res a veure amb la nació federal dels Estats Units d’Amèrica, formada per Estats federals lliures que també són Estat. Sí, 50 estrelles. No, la farsa autonòmica que ha portat a que Catalunya, immemorial nació catalana, vulgui votar per l’autodeterminació segons la Declaració Universal dels Drets Humans.

I encara a sobre es castiga…

 

   Sí, una Espanya arruïnada, si no fos per l’Acció Exterior de la Generalitat de Catalunya. Una Espanya el qual deute públic s’ha disparat el 125’3% del PIB. I encara a sobre es castiga el treball d’aquesta acció exterior, amb multes milionàries que porten a embargar el patrimoni dels  representants (jutjats, castigats, empresonats, inhabilitats, multats…) i dels seus fills, que havien portat a terme aquesta tasca d’acció exterior. Un Estat espanyol que ha apostat per una repressió a Catalunya, sense fre i sense sentit.

El Mobile World…

   Es pensen que el ‘Mobile World Congress’, de Barcelona, forma part del ‘mannà’ que, per segons qui, cau del cel? Un impacte de gairebé 500 milions d’euros en l’economia i desenes de milers de llocs de treball. No, és gràcies a l’Acció Exterior de la Generalitat de Catalunya.

   Més de 10.000.000 m2 per allò que més prefereix el sector professional. Més de 200 congressos durant l’any transformen Barcelona en la ciutat que registra major nombre de participants a nivell mundial i ocupa el primer lloc en nombre de delegats de reunions. Tot això és possible mitjançant la intervenció, la col.laboració i el treball de l’Acció Exterior de la Generalitat de Catalunya.

Qui més aporta menys rep…

 

   L’enorme xifra de 16.800 milions d’euros -ara ja es parla de 20 mil milions-, un 8’2% del PIB català, que, cada any, surten dels impostos dels ciutadans de Catalunya, es van cap a Madrid i no tenen retorn per part de l’Estat central i centralista.

   Mentre, 12 de les 17 Comunitats Autònomes -autònomes?-, reben molt més del que aporten. Es venten de que gairebé no paguen impostos i a sobre tenen superàvit. Injustícia fiscal que ratlla amb l’espoli fiscal de Catalunya.

   És clar que l’Estat espanyol no vol ni sentir a parlar de referèndums per l’autodeterminació i la independència de Catalunya! Demandes que els mateixos governs de l’Estat espanyol han impulsat amb la seva desastrosa i injusta política contra Catalunya.

   Doncs, milions de ciutadans de Catalunya, sí que en volen parlar. Democratia, annon?

   No és la ‘La Trump Tower’, de Nova York, ni els caríssims i sumptuosos edificis oficials de Madrid, però, per una banda, representa la promoció exterior industrial, comercial i el progrés humà i social exterior de la nació catalana. Per l’altra, l’educació, la investigació, la promoció exterior de l’idioma, la cultura i la dignitat de Catalunya, immemorial nació catalana. 

   Fa dos mil cinc-cents anys, el poeta grec Alceu va establir el principi que millor defineix la grandesa d’una nació, d’una ciutat…: <<No són les casas bé amb sostre -va escriure–, ni les pedres dels murs ben construïts, no; ni els canals ni els molls els que fan la ciutat…, sinó els homes que són capaços de fer ús de les seves oportunitats>>.

   L’Acció Exterior de la Generalitat de Catalunya vol fer ús de les seves oportunitats, malgrat la persecució i el càstig per part de l’Estat espanyol que no fa ni deixa fer.

   Pel que fa a l’acció exterior d’altres nacions, comunitats autònomes o ‘regiones’ que formen Espanya, no ho sé…Com que, como de costumbre, reben per part del Estado molt més del que aporten, no sé si els cal realitzar aquesta acció exterior…

 

—————————————————————–

EL DEURE I LA GLÒRIA

Xoc racial a Birmingham

Choque racial en Birmingham

 Racial shock in Birmingham 

 

<< Els dirigents negres han anunciat la suspensió de les seves manifestacions, i quan el nou alcalde, que ha indicat evidents desitjos de resoldre aquests problemes, s’hagi fet càrrec del seu lloc, la ciutat de Birmingham es dedicarà de bona gana, i així ho espere, a continuar progressant en aquest aspecte … >>

(President John F. Kennedy, Conferència de Premsa 8 de maig de 1963).

<< The black leaders have announced the suspension of their demonstrations, and when the new mayor, who has indicated an obvious desire to solve these problems, has taken office, the city of Birmingham will gladly dedicate itself, and so will I hope to continue making progress in this regard … >>

(President John F. Kennedy, Press Conference, May 8, 1963).

<< Tot i que encara queda molt per fer abans que la situació es resolgui satisfactòriament, esperem que les tensions cedeixin i que aquest cas històric, que fins ara no ha desembocat fatalment en la violència, recordi a tots els altres estats, a cada comunitat i a cada ciutadà la urgència que com més aviat s’enderroquin les barreres que impedeixen gaudir a la gent de color dels mateixos drets i igualtat d’oportunitats que gaudeixen els homes de pell blanca >>.

(President John F. Kennedy, Conferència de Premsa 8 de maig de 1963).

<< Although there is still much to do before the situation is satisfactorily resolved, we hope that tensions will subside and that this historic case, which so far has not fatally led to violence, will remind all other States, each community already every citizen the urgency that as soon as possible the barriers that prevent people of color from enjoying the same rights and equal opportunities enjoyed by men with white skin are broken down >>.

(President John F. Kennedy, Press Conference, May 8, 1963).

 

——————————————————————

LA FRASE

 

<<Recórrer a la judicialització per intentar resoldre una “crisi política” ha portat a “una repressió creixent i cap solució”. La sentència del 14 d’octubre de 2019 del Tribunal Suprem espanyol que condemna dos activistes de la societat civil i set representants polítics entre nou i tretze anys de presó, en total cent anys, només agreuja el conflicte…>>

Del Manifest internacional ‘Dialogue for Catalonia’

 

El 10-J marca un abans i un després en la mobilització | Ivan Vila 

 

—————————————————————–

ELS COLORS DEL MÓN

 

La maledicció dels faraons

The curse of the pharaohs

 

(capítol segon)

 

L’esperit del faraó mort, deien les gents supersticioses, havia deixat caure la seva maledicció sobre els qui van violar la seva tomba. Cinc mesos més tard, lord Carnarvon, que llavors tenia 57 anys d’edat, va rebre una picada de mosquit a la galta esquerra. La picada se li va infectar i, afeblit per una septicèmia, va emmalaltir de pneumònia. A la 1,55 de la matinada va morir en un hotel del Caire, i en aquell instant es van apagar tots els llums de la ciutat. Simultàniament, a Anglaterra, en la seva mansió de Hampshire, el seu gos va udolar … i va morir. Potser el més estrany de tot va ser que, a l’examinar la mòmia de Tutankamen, els metges van trobar una depressió en forma de cicatriu sobre la galta esquerra, en correspondència amb la picada de Carnarvon.

   Durant els mesos següents de 1923 es va atribuir a la mateixa maledicció les morts d’altres persones que van visitar la tomba. Aubrey Herbert, germanastre  de Carnarvon, va morir de peritonitis.

(READER’S DIGEST)

EL VIOLÍ, L’INSTRUMENT CONVIDAT I ADMIRAT QUE ENALTEIX EL CONJUNT

 

——————————————————————

L’APOCALIPSI

30 assassins de dones sota la lupa | Catalunya | EL PAÍS Catalunya

 

La manca d’educació, cultura i responsabilitat humana en un pais en el que menys es llegeix d’Europa

 

—————————————————————

IRSICAIXA

 

Los infectados de COVID que no generan anticuerpos también están protegidos | SER Catalunya | Cadena SER

 

Los infectados de COVID que no generan anticuerpos también están protegidos

Un estudio de IrsiCaixa indica que les cubre la inmunidad celular de los linfocitos T

 

——————————————————————

 

 

♣  El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez (Partido Socialista Obrero Español), no ha entès res sobre el conflicte i problema espanyol amb Catalunya, immemorial nació catalana. Per entendre-ho cal estudiar, treballar molt i treure bones notes. No hi ha prou amb els títols penjats a la paret. Cobren uns emoluments importants i puntuals.

Robert McNamara

 

   L’any 1961 el president màrtir John F.Kennedy va escollir Robert McNamara com a Secretari de Defensa. El jove president volia reorganitzar i racionalitzar econòmicament el Pentàgon. Robert McNamara que era president de la Ford Motor Company, ni tan sols formava part del partit polític de Kennedy, el Partit Demòcrata. Era afiliat al Partit Republicà. Però Kennedy va escollir McNamara pels seus èxits al front de la Ford, per la seva capacitat de treball i per la seva vàlua. No perquè fos del seu propi partit o d’un altre; no perquè fos demòcrata o republicà ni polític. Sinó per la seva eficiència -que va quedar demostrada- quan va posar ordre en el laberint del Pentàgon. Robert McNamara va acceptar l’encàrrec del president Kennedy i va realitzar un gran treball, tot i que, com a president de la Ford Motor Company cobrava un sou tres vegades més elevat que el de Secretari de Defensa. Fidelitat al President Kennedy i als Estats Units d’Amèrica. Fidelitat a l’educació i a la responsabilitat. La grandesa d’una gran nació federal formada per Estats federals lliures que també són Estat. A Espanya, nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades, tot al contrari. Mediocritat política i social.

Rajoy, suspès

 

   L’anterior president, Mariano Rajoy (Partido Popular), i del 155, tampoc va actuar de manera federal com Robert McNamara. No només no va entendre res, sinó que amb el seu centralisme tancat, nacionalisme espanyol del temps de María Castaña i un immobilisme propi del planeta Mart, va enfonsar tots els ponts amb una Catalunya més que productiva, lligada de mans, farta d’esperar i amb un espoli fiscal creixent.

   Per més indignació i encara per més augment de l’independentisme, sense l’Estatut d’Autonomia que el poble va ratificar i, en conseqüència, amb una autonomia que és una farsa.

Vacances abans que els deures, una irresponsabilitat

   Sembla normal a Espanya, nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades. I així van les coses. Resulta indignant que a hores d’ara, encara no hagin començat els treballs -treballar?- per la taula de solucions entre el Govern espanyol i el Govern de Catalunya. Començar les vacances d’estiu sense haver-se iniciat aquests treballs d’enteniment polític, és una irresponsabilitat i creure que els ciutadans de la nació catalana són ximples.

   Deixin Catalunya en pau i li donin allò que demana, necessita i per justícia es mereix. Sempre ho ha tornat amb escreix. Tot el que sempre arriba de Madrid és immobilisme, farsa autonòmica i repressió. D’aquí aquest independentisme creixent.

 

Fiscalitat injusta

 

——————————————————–

 

El DEURE I LA GLÒRIA

 

XOC RACIAL A BIRMINGHAM 

CHOQUE RACIAL EN BIRMINGHAM

RACIAL SHOCK IN BIRMINGHAM

<< El fiscal general adjunt, Burke Marshall, representant al fiscal general i a mi en el lloc dels fets, ha realitzat tot el possible per posar fi a un espectacle que danyava tant a la reputació de Birmingham com a la nació. Avui, com a resultat dels esforços de sincera conciliació duts a terme per part dels dirigents blancs i negres durant les últimes setanta-dues hores, la laboriosa comunitat de Birmingham ha respost en forma constructiva i realment encomiable, prometent al mateix temps que es prendrien les necessàries mesures per fer front a les justificades necessitats de la comunitat negra >>.

(President John F. Kennedy, Conferència de Premsa 8 de maig de 1963).

 

<< Assistant Attorney General Burke Marshall, representing the Attorney General and myself at the scene, has done everything possible to end a spectacle that was damaging to both Birmingham’s reputation and the nation. Today, as a result of sincere conciliation efforts by black and white leaders over the past seventy-two hours, the hard-working Birmingham community has responded constructively and truly commendable, while promising that they would take the necessary measures to face the justified needs of the black community >>.

(President John F. Kennedy, Press Conference, May 8, 1963).

<< The black leaders have announced the suspension of their demonstrations, and when the new mayor, who has indicated an obvious desire to solve these problems, has taken office, the city of Birmingham will gladly dedicate itself, and so will I hope to continue making progress in this regard … >>.

(President John F. Kennedy, Press Conference, May 8, 1963).

 

——————————————————————-

LA FRASE

 

<<La millor forma de resoldre els conflictes polítics d’aquesta naturalesa és fer-ho amb l’instrument més propi dels sistemes democràtics: votar…>>

 

Del manifest Dialogue for Catalonia, que reclama l’amnistía per a tots els represaliats pel procés independentista català com a primer pas per entaular un “diàleg sense condicions”.

—————————————————————————

ELS COLORS DEL MÓN

 

 

THE CURSE OF THE PHARAOHS

 

When Howard Carter and Lord Carnarvon opened the tomb of Tutankamen, a series of mysterious events occurred. Several people associated with the discovery died violently or uncommonly, victims, according to legend, of the Pharaoh’s curse. The ominous omens had their origin in unconfirmed accounts of a chilling chain of events that began the day the two archaeologists and their team first crossed the threshold of the tomb, in November 1922. It is said that when the Last man returned to the surface a sandstorm arose, particularly intense at the entrance of the cave. Then a falcon, the royal emblem of ancient Egypt, flew over the tomb and headed west, towards the mysterious “other world” of Egyptian beliefs …

(READER’S DIGEST)

 

(This story will continue in the next ‘post’ of this Blog)

 

————————————————————————-

 

—————————————————————————

 

The WHO includes the IrsiCaixa and Grifols vaccine among the candidates to face the new coronavirus

 

—————————————————————————

 

(El present ‘post’ segueix de l’anterior que mostren les desagradables i pèssimes relacions entre Madrid i Barcelona, Catalunya i Espanya, malgrat aquest nou tren -no de rodalies- que diuen vol portar tantíssima gent de Catalunya a Madrid i a veure no se sap que. Pot ser a parar l’altra galta). 

∝ Els elevats emoluments que cobrava el senyor Rajoy, anterior president del Govern espanyol, i els que cobra ara el president Pedro Sánchez, mouen a treballar i a complir amb el deure de fer les coses ben fetes i amb responsabilitat. Catalunya, immemorial nació catalana, segueix esperant el seny per part de Madrid i que Catalunya existeix. Creure que la nació catalana no existeix o que existeix només a l’hora del ‘Catalunya, paga i calla’ i ‘qui més paga menys rep’, és empènyer cap a l’independentisme creixent a Catalunya. Cap a el dret a l’autodeterminació dels pobles que contempla la Declaració Universal dels Drets Humans que el Cristianisme -seguidors de Crist- té per bandera i norma de compliment. 

   Catalunya segueix esperant el seny per part de Madrid i per part d’Espanya, nació de nacions. No als presos polítics catalans condemnats en conjunt a 100 anys de presó, no als exiliats polítics catalans ni, tampoc, als 2.850 represaliats. Ja ho explicava en el seu dia el Diari de Barcelona: 

<<Aquest matí s’ha celebrat l’acte d’Òmnium Cultural en homenatge als represaliats, en el que s’ha disposat una multitud de cadires buides davant Arc de Triomf com a símbol dels afectats. En declaracions al Diari de Barcelona, Marcel Mauri, vicepresident de l’organització, ha admès que es tracta d’una jornada atípica per la situació de la covid-19 però també per la repressió viscuda, assegurant que hi ha 2.850 represaliats “pel sol fet de ser independentistes”. Òmnium Cultural no ha fet crides per a què la gent surti al carrer, pensant en posar al centre de tot la seguretat i la salut de les persones, “però igualment serà una Diada on no deixarem de reivindicar aquests drets i aquestes llibertats”, ha afegit Mauri>>.

   Deixar de repetir tantes eleccions a Madrid, que costen tants diners i deixar millor els assumptes polítics i públics, no pitjor. Anar cap a endavant, mai enrere. No van aprendre res del bo i recordat President Adolfo Suárez. Un president amb coratge per començar a canviar peces d’una maquinària que grinyolava i que avui torna a grinyolar. 

   L’actual creixement de l’independentisme és la gran prova del malament que es van fer les coses durant el mandat del president Rajoy (Partido Popular) i que encara es va pel mateix camí. Si s’haguessin fet d’una altra manera possiblement, Mariano Rajoy, encara seria president del Govern espanyol i les relacions amb Catalunya, immemorial nació catalana, serien molt diferents. Però, no hi hagut cap bon director (Woody Allen) per repetir l’escena.

   El que si hi va haver és una molt mala direcció per fer coses irresponsables pròpies d’una democràcia feble, d’aprenents i sense donar-li el veritable valor que la democràcia representa en el món lliure. En els fets citats en el ‘post’ anterior aquests afegits cal fer-los constar per comprendre la situació actual i la que s’acosta.

   (…segueix del ‘post’ anterior…)

   * Més de trenta lleis socials, moltes demanades per la societat civil, portades per part de l’expresident Rajoy i pel seu govern al Tribunal Constitucional espanyol. Sempre contra Catalunya. Lleis aprovades pel Parlament de Catalunya el qual, davant d’aquesta constant intervenció de l’Estat centralista, posa en evidència a una autonomia que és una farsa. Ara el ‘Partido Socialista Obrero Español’ ho torna a fer.

   * La xifra de 16.800 milions d’Euros -un 8,2% del PIB català- procedents dels impostos dels ciutadans de Catalunya que, cada any, es van cap a Madrid i no tenen retorn per part del govern central i centralista espanyol. Així es veu el perquè en altres nacions i regiones que formen Espanya, en prou feines paguen impostos o són tan baixos. Aquesta injustícia fiscal amb Catalunya provoca que estigui mal finançada, pateixi un ofec econòmic i social que ratlla amb l’espoli fiscal.

   * El menyspreu cap a Catalunya i al Molt Honorable President de la Generalitat, Artur Mas, quan una vegada i una altra va fer patent davant el president Rajoy aquesta situació d’injustícia fiscal i d’ofec econòmic. Artur Mas li va demanar les converses i diàleg per fer possible un pacte fiscal que era possible i viable. Catalunya, que aporta el 20% del PIB espanyol, es mereixia aquest diàleg i poder arribar a un acord. Però, per part de Rajoy i del seu govern, res de res. Només immobilisme i actuar per empitjorar les coses. Així s’ha arribat a la situació actual. La situació entre Catalunya i Espanya necessita intel.ligència política i ganes de treballar. No la judicialització de la política i  repressió i més repressió. 

   * Conseqüències. No les de la Pau, no, no, aquestes no. L’aplicació del nomenat 155 innecessari, injust, repressiu, propi d’un Estat autoritari i d’una democràcia encotillada. Un nomenat 155 -nombres frets i sinistres- per ofegar la ja farsa d’autonomia de Catalunya. Un nomenat 155 per castigar Catalunya i als seus ciutadans. Un nomenat 155 imposat per l’expresident Rajoy (Partido Popular), el seu govern i amb el suport de (Ciudadanos) i el vist i plau del Partido Socialista Obrero Español. Cada vegada més lluny d’una actuació política pròpia d’Europa.

   (Com a les aventures del recordat ‘Capitán Trueno’ continuarà en el següent ‘post’. Però no aventures sinó les desventures  entre Catalunya i Espaya, nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades i tan llunyana d’Europa com la distància entre la Terra i el Sol).

 

———————————————————

EL DEURE I LA GLÒRIA

 

XOC RACIAL A BIRMINGHAM

CHOQUE RACIAL EN BIRMINGHAM

RACIAL SHOCK IN BIRMINGHAM

(Alabama)

   

<< A la ciutat de Birmingham, fa algun temps, el Departament de Justícia va dur a terme una investigació per comprovar l’existència de discriminació en el camp electoral. I, conseqüentment, va recolzar un atac al Tribunal Suprem, contra les pràctiques segregacionistes de la ciutat. Més a més, hem estat testimonis de l’actual controvèrsia entaulada per descobrir qualsevol violació dels drets civils federals o d’una altra classe d’estatuts. En absència de tal violació, hem dirigit els nostres esforços perquè les dues parts es posin pacíficament d’acord i acabin d’una vegada per sempre els abusos que fins ara han estat objecte els ciutadans negres d’aquella comunitat … >>.

(President John F. Kennedy, Conferència de Premsa 8 de maig de 1963)

<< In the city of Birmingham, some time ago, the Department of Justice carried out an investigation to verify the existence of discrimination in the electoral field. And consequently, he supported an attack in the Supreme Court, against the segregationist practices of the city. In addition, we have witnessed the current controversy to uncover any violation of federal civil rights or other statutes. In the absence of such a violation, we have directed our efforts so that both parties peacefully reach an agreement and end once and for all the abuses that the black citizens of that community have been subjected to until now … >>.

(President John F. Kennedy, Press Conference, May 8, 1963)

Durant uns dies, a principis del mes de maig de 1963, Birmingham va ser l’escenari d’uns disturbis que van commoure a la nació i al món sencer. Els negres manifestant-se pacíficament mitjançant unes ben organitzades desfilades en els que així mateix figuraven molts nens, van protestar contra la indignitat i desigualtat a què estaven sent sotmesos; les autoritats van emprar gossos policies i mànigues d’incendis per dissoldre aquestes manifestacions.- (Alan Nevins).

For a few days, at the beginning of May 1963, Birmingham was the scene of riots that shook the nation and the entire world. The blacks, demonstrating peacefully through well-organized parades in which many children also appeared, protested against the indignity and inequality to which they were being subjected; the authorities used police dogs and fire sleeves to dissolve these demonstrations.- (Alan Nevins).

 

———————————————————

ELS COLORS DEL MÓN

 

<El coixinet humà>

A Anglaterra, fa alguns anys, la petita Elizabeth Andrews es va veure afectada d’un inflor a les cames que els seus pares i el metge van atribuir a reumatisme infantil. Però la inflor va persistir i es va agreujar. Pocs mesos després els metges van examinar la nena amb raigs X i van trobar que tenia trencats diversos ossos del maluc. Elizabeth no havia notat res quan se’ls va trencar. Elizabeth és una de les onze úniques persones al món (registrades en els últims 50 anys) que molt rares vegades, i en alguns casos mai, s’han sentit dolor. Si és el cas altres persones manifestarien greu angoixa, però Elizabeth es trobava tan tranquil·la com si res li hagués ocorregut.

(Reader’s Digest)

 

El maluc

 

———————————————————

LA MÚSICA EXPRESSIÓ DE LA CULTURA I LA LLIBERTAT

 

Que la prestigiosa Escola de Música ‘Adrià Sardó’ de Calonge i Sant Antoni, amb més de 30 anys de funcionament, i amb 140 alumnes vocacionals que cada any entren al Conservatori, no hagi de tancar les seves portes després de tants esforços i sacrifici per aprendre i mantenir viva, tants anys, la flama de la música i la cultura. Perquè l’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni, mantingui el seu suport a l’Escola de Música ‘Adrià Sardó’.

 

 

———————————————————

LA FRASE

 

<<…entaular un diàleg sense condicions per trobar una solució política que permeti a la ciutadania de Catalunya decidir el seu futur polític. Perquè el diàleg sigui un èxit la repressió ha d’acabar i és necessària una amnistia per a les persones represaliades…>>

(del manifest ‘Dialogue for Catalonia’

Entre els signants hi ha quatre premis Nobel de la Pau, l’expresidenta del Brasil Dilma Roussef o la cantant Yoko Ono.

 

———————————————————

Ω   Per més trens ràpids, supersònics, d’última generació o com els vulguin anomenar -els de rodalies els trens petits d’una altra època-, la distància entre Catalunya, immemorial nació catalana, i Madrid, és enorme. La distància entre Catalunya i les altres nacions i regions que formen la denominació Espanya, és encara més enorme. No existeix una aproximació possible. Estem a anys llum. I amb la mania constant d’instar a signar, firmar contra Cataluña, deien, del Partido Popular, com una mania persecutòria encara la distància és més llunyana. Com de la Terra a Saturn. Mai he entès que hi van a fer a Madrid. Si, es pot entendre, que viatgin a Viena, París, Roma o a Brusse.les…Catalunya té vocació europea.

Des de Madrid, les prohibicions, les amenaçes, els càstigs…

   Parlem idiomes diferents. Aquí el català, allà el castellà. Durant molts anys no podíem parlar ni escriure en català. Se’ns castigava si ho fèiem. Des de Madrid ens ho van prohibir. <<Si eres español, habla español>>, <<Hablad en cristiano>>, <<Hable bien, sea Patriota no sea bárbaro…>>, <<Viva España y la disciplina y nuestro idioma cervantino>>. I ,així més, i més, i més…Catalunya i els seus ciutadans només existeixen a l’hora del paga i calla.

<<Siguis qui siguis, vinguis d’on vinguis…>>

   A Catalunya, immemorial nació catalana, som diferents. Pensem diferent. Fem les coses diferent. <<Siguis qui siguis, vinguis d’on vinguis, pensis com pensis, benvingut siguis>>. Hi afagiria, ara, <<parlis com parlis>> que, de fet, ja ho vol significar. No hauríem mai instat a signar contra l’Estatut d’Autonomia legal, constitucional i ratificat pel poble de qualsevol altra Comunitat Autònoma. No hauríem portat mai al Tribunal Constitucional espanyol, l’Estatut d’Autonomia legal i constitucional de cap altra Comunitat Autònoma. No hauríem portat mai al Tribunal Constitucional espanyol, cap de les lleis socials demanades pel poble i aprovades pel seu Parlament. No hauríem mai desatès una petició de diàleg i d’enteniment per tal de tractar sobre un pacte fiscal per evitar l’ofec econòmic i social de una altra Comunitat Autònoma. El president Artur Mas si li va demanar una vegada i una altra, per activa i per passiva, a Mariano Rajoy. Catalunya si que ajuda a les altres comunitats autònomes i pateix un pèssim finançament. Catalunya, paga i calla. Quien más aporta, menos recibe. Greu injustícia fiscal.

…què et passa? Què tens? Quins són els problemes? Seiem i parlem…

    Catalunya mai prohibiria per la força a una altra Comunitat Autònoma, que el seu poble votés en un referèndum el seu dret a decidir el seu futur polític. Abans, però, s’asseuria a treballar pel diàleg, l’enteniment i per totes les possibilitats per aconseguir una solució justa per a tothom. Catalunya, d’acord amb la dignitat humana, la democràcia, la llibertat, la cultura…preguntaria què et passa? Què tens?Quins són els problemes? Seiem i parlem…

   Aquesta és la Catalunya, immemorial nació catalana, que no prendria l’autonomia a cap Comunitat Autònoma mitjançant la repressió de l’anomenat 155. Un desastre polític d’envergadura i per la democràcia. No ha solucionat res tot està pendent i pitjor. Un fracàs total que reforça a un independentisme superior.

Només, pel paga i calla

   Dos Molt Honorables Presidents de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas i Quim Torra, castigats, inhabilitats, multats…un altre, Carles Puigdemont, exiliat a Brussel.les. Fets impropis d’una nació de nacions que vol ser Europea, democràtica i del segle XXI. No, no, Catalunya no hagués tancat mai a la presó a representants presos polítics i altres exiliats polítics. Aquesta no és la manera de tractar el conflicte i problema espanyol amb Catalunya a l’Europa del segle XXI. A Catalunya només se la vol retenir pel paga i calla i per la seva aportació del 20% al PIB espanyol.

Una única alternativa: referèndum de Pau i de democràcia

   Mai Catalunya, immemorial nació catalana, tancaria a la presó -ja fa gairebé quatre anys que hi són- a representants polítics, pares de família, bones persones, honestos, treballadors i amb una gran vocació de servei públic per la seva participació en fer possible un referèndum de Pau i llibertat d’expressió, en el qual hi van participar milions de ciutadans de Catalunya. Defensors de la dignitat de Catalunya davant l’immobilisme recalcitrant per part del govern central i centralista del Partido Popular presidit per Mariano Rajoy, quan el govern de la Generalitat de Catalunya donava a conèixer, una vegada i una altra, l’ofec econòmic i social de Catalunya així com un atac constant a la seva autonomia i un injust sistema de finançament que ratlla l’espoli fiscal.

No a una autonomia emmordassada

   Catalunya no hagués fet res de tot això contre altres nacions i regions que formen Espanya. La seva gran bandera la democràcia, la llibertat, l’enteniment, el pactisme, la cultura, l’educació, el coneixement, el treball…No a una autonomia emmordassada; si a una veritable autonomia. Portar les lleis aprovades pel Parlament de Catalunya y demanades per la societat civil al Tribunal Constitucional, no és una veritable autonomia és una farsa.

 

La mediocritat i el fracàs polític com a bandera

Espanya, nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades

 

Españoles a garrotazo limpio

 

Los españoles y el eterno dilema de las dos Españas. Por Nacho Rodríguez Márquez – La Paseata

 

 

———————————————————

EL DEURE I LA GLÒRIA

 

XOC RACIAL A BIRMINGHAM

CHOQUE RACIAL EN BIRMINGHAM

RACIAL SHOCK IN BIRMINGHAM

(In the language of the Catalan/Catalonia nation)

<< Em satisfà molt notar el progrés realitzat per negres i blancs per posar fi a una lletja situació a Birmingham (Alabama). Vaig manifestar molt clarament, des que em vaig fer càrrec de la presidència, que empraria tots els mitjans possibles per protegir els drets humans i mantenir la llei d’aquest país. Mitjançant la persuasió i la negociació, i, quan cregui que aquests dos mitjans han fracassat, mitjançant demandes judicials i intervenció dels tribunals, hem intentat fer front a les nostres responsabilitats en aquest difícil terreny sempre que les ordres dels tribunals federals han estat ignorades o violades. Hem dedicat tot el poder de el Govern federal a assegurar el respecte i l’obediència a les decisions dels tribunals de justícia i a les lleis d’aquesta nació … >>

(President John F. Kennedy, Conferència de Premsa 8 de maig de 1963).

<< I am very pleased to note the progress made by blacks and whites to end an ugly situation in Birmingham, Alabama. I have stated very clearly, since I took over as president, that I would use all possible means to protect human rights and uphold the law of this country. Through persuasion and negotiation, and, when I believe that these two means have failed, through lawsuits and court intervention, we have tried to meet our responsibilities in this difficult terrain whenever federal court orders have been ignored or raped. We have dedicated all the power of the Federal Government to ensure respect and obedience to the decisions of the courts of justice and the laws of this nation … >>

(President John F. Kennedy, Press Conference, May 8, 1963).

 

——————————————————–

 

 

 

 

∏   El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez (Partido Socialista Obrero Español), no ha entès res sobre el conflicte i problema espanyol amb Catalunya, immemorial nació catalana. Amagar el cap sota l’ala. L’anterior president, Mariano Rajoy (Partido Popular), tampoc. No només no va entendre res, sinó que amb el seu centralisme tancat, nacionalisme espanyol del temps de María Castaña i un immobilisme inapropiat, va enfonsar tots els ponts amb una Catalunya més que productiva, lligada de mans, farta d’esperar i amb un espoli fiscal creixent. Per què a Madrid han de pagar impostos si ja els paguen els ciutadans de Catalunya?

   Per més indignació i encara un major augment de l’independentisme, sense l’Estatut d’Autonomia que el poble va ratificar i en conseqüència amb una autonomia que és una farsa. Tampoc amb un Parlament lliure (parlar, parlamentar, discutir, exposar, expressar, contradir…) i per utilitzar el seu més gran fonament de representació del poble lliure: la llibertat d’expressió. Per part de Madrid, ja ho veiem. Judicis i més judicis, càstigs, multes, inhabilitacions, presos polítics catalans, exiliats polítics catalans, Repressió Òmnium Cultural xifra en més 2.500 els represaliats a Catalunya per “motius polítics” des del 20 de setembre de 2017 …i, davant de tot això, lògicament, l’independentisme cada vegada més fort.

   Una trista i penosa democràcia en una nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades.

   (En el següent ‘post’ hi haurà la continuació de l’actual. Uns fets tristos i penosos que posen en evidència a una democràcia raquítica i on el conflicte i problema espanyol amb Catalunya, és cada vegada més gran i insalvable).

 

Un camí erroni

   1. Instar a signar pels territoris que formen la denominació Espanya,nació de nacions, per part de Mariano Rajoy (Partido Popular) suport (Ciudadanos), contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, ratificat pel poble. Disbarat polític que va portar a l’inici de l’independentisme i més fort cada vegada més.

   2. Utilitzar Catalunya i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya), per part de Mariano Rajoy (Partido Popular) com a arma electoral de cara a les eleccions. Transformar signatures en vots i mal camí per la democràcia en una Espanya en conflicte permanent. 

   3.- Després del disbarat polític d’instar a les signatures, portar l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, al Tribunal Constitucional espanyol. Un Estatut revisat pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovat pel Parlament de Catalunya, retallat i aprovat pel Congrés dels Diputats, ratificat pel rei i pels ciutadans de Catalunya. Mentre, un independentisme en creixement.

   4. Aquest nombre i apartat, que correspon a una trista i penosa història humana i política, l’explicarem en un ‘post’ següent i mentre l’independentisme a Catalunya, immemorial nació catalana, és cada vegada més fort amb presos polítics catalans i exiliats polítics catalans. El resultat de quan l’autonomia és una farsa.

    

EL DEURE I LA GLÒRIA

Vot, educació, ocupació justa i altres drets

Voto, educación, empleo justo y otros derechos

Voting, education, fair employment and other rights

(In Catalan language/Catalonia)

<< En aquesta i altres formes, el Govern federal continuarà estimulant i donant suport a totes les accions legals dels  Estats i comunitats per assegurar  al públic en general l’accés a llocs que abans estaven reservats exclusivament als blancs. No es pot permetre el luxe de fer menys que això un país la qual Constitució << no distingeix colors >>, un país sense castes o classes entre els seus ciutadans >>.

(President John F. Kennedy, Missatge Especial al Congrés, Washington, D.C., 28 de febrer de 1963).

<< In this and other ways, the Federal Government will continue to stimulate and support all legal actions of the States and communities to ensure the general public access to places that were previously reserved exclusively for whites. A country whose Constitution does not distinguish colors, a country without castes or classes among its citizens, cannot afford to do less than this>>.

(President John F. Kennedy, Special Message to Congress, Washington, D.C., February 28, 1963).

———————————————————

LA FRASE

Pablo Iglesias

Secretari general de Podem

———————————————————

ELS COLORS DEL MÓN

La princesa xinesa Tou Wan va morir l’any 104 abans de J.C. i va ser enterrada amb aquest abillament de jade perquè aconseguís la immortalitat. També el seu espòs, mort nou anys abans, va ser sepultat amb un vestit anàleg, i la parella va descansar en unes immenses tombes llaurades a la falda rocosa d’una muntanya. Les seves restes, descoberts l’any 1968, van provocar sensació per la sorprenent riquesa de les 2.800 ofrenes funeràries que els envoltaven. El més espectacular de tot van ser les vestidures de jade, cadascuna formada per més de 2.000 plaques minúscules d’aquesta noble pedra, unides entre si amb fil d’or. Es creia en aquella època que l’or i el jade, immunes a l’efecte de el temps, atorgaven la immortalitat. Però encara que l’or i el jade van perdurar, el cadàver de la princesa, per la conservació tant es lluités, s’havia convertit en pols.

(Reader’s Digest)

 

——————————————————–

L’APOCALIPSI

 

Una guerra civil i incivil sense fi, inacabable…

———————————————————

 

Atalayar

Los anticuerpos protectores contra la COVID-19 se mantienen durante un mínimo de seis meses

Un nuevo estudio liderado por IrsiCaixa demuestra que los niveles de anticuerpos neutralizantes se mantienen a lo largo de los seis meses que ha durado el estudio

———————————————————

 

 

ζ   Lluitadors mundials, sacrificats per la llibertat, l’Onu, amnistíes, drets civils i humans -la veu del món lliure- demanen a l’Estat i Govern espanyols, de Madrid, una actuació pròpia d’un sistema just i democràtic -així no va succeir amb el Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra-, que faci córrer la Pau i l’enteniment, en lloc de la repressió sense cap sentit. El gran mur, la gran barrera que porta la repressió. A l’Espanya, nació de nacions del segle XXI, no hi caben respostes dels segles XIX i XX. En el record, efectivament, dels representants elegits pel poble presos polítics catalans i exiliats polítics catalans a Europa. El silenci no és la grandesa pròpia de l’enteniment humà. Ja ho deia Miguel de Unamuno que ben present roman.

“A veces, permanecer en silencio es mentir, ya que el silencio puede interpretarse como asentimiento”.

   És el que pateixen – ho sent també el món lliure- els representants polítics catalans membres del Govern de la Generalitat de Catalunya, immemorial nació catalana, empresonats i exiliats. Aquells que no van empènyer ni un sol contenidor. No van amenaçar a ningú. No van colpejar a ningú. No van insultar a ningú. No van cridar a ningú. No van obligar a ningú. No van enderrocar a ningú. En conjunt 100 anys de presó per una declaració d’independència sense efecte, després de la col.laboració en l’organització d’un referèndum en el qual milions de ciutadans de Catalunya van expressar la seva disconformitat amb la mala política immobilista d’ofec econòmic i social, per part del Govern central, centralista i nacionalista espanyol de l’anterior president Mariano Rajoy (Partido Popular). Un referèndum multitudinari, democràtic i pacífic per part dels ciutadans de la nació catalana. Tothom sap que Catalunya té per bandera la democràcia, l’honor, l’enteniment, el diàleg, el pactisme, el treball…i amb aquell slògan famós: ‘Cataluña, paga i calla’. ‘Qui més paga, menys rep’. I pel que fa al diàleg amb l’Estat i Govern espanyols, “El més calent és a l’aigüera”. Una altra de Miguel de Unamuno.

 

“Deberíamos tratar de ser los padres de nuestro futuro en lugar de los descendientes de nuestro pasado.”

   Només van fer possible l’organització d’un referèndum pacífic, democràtic i basat en la llibertat d’expressió de la Declaració Universal dels Drets Humans i del Tribunal Europeu dels Drets Humans, el qual, hi haurà d’emetre el seu veredicte al respecte. Es tracta de representants polítics elegits pel poble, bones persones, honestedat irreprotxable,treballadors incansables,bons polítics, servidors públics defensors de la dignitat de la nació catalana i creients amb Europa. Romanen 4 anys tancats als calabossos. La situació és tan greu que bé mereix un veredicte, una resposta no tardana per part del Tribunal Europeu dels Drets Humans.

   Un referèndum pacífic i democràtic en el qual va quedar demostrat mitjançant les urnes, el rebuig i disconformitat per part de milions de ciutadans de Catalunya amb la política immobilista i equivocada -així els temps ho ha anat confirmat-, de l’anterior president del Govern espanyol, Mariano Rajoy (Partido Popular) suport (Ciudadanos). Una molt mala política d’assetjament autonòmic, intervencionisme contra el Parlament, social i ofec econòmic que pateix Catalunya. Tothom ho sap que la nació catalana pateix un mal i injust finançament propi d’un continuat espoli fiscal.

   Tampoc l’actual president del Govern espanyol, Pedro Sánchez (Partido Socialista Obrero Español), s’arramanga les mànigues i treballa amb afany per solucionar el problema i conflicte espanyol amb Catalunya. L’exemple i coratge del valent i   recordat President Adolfo Suárez, no s’ha estès. Així li van les coses a Espanya, nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades.

Any 2017

Ja van 4 anys de presó

Ya van 4 años de carcel

It’s been 4 years in jail 

Canal HISTORIA

L’exemple i coratge del valent i recordat President Adolfo Suárez, tan necessari avui dia

 

———————————————————

EL DEURE I LA GLÒRIA

 

Vot, educació, ocupació justa i altres drets

Voto, educación, empleo justo y otros derechos

Voting, education, fair employment and other rights

Text in Catalan (Catalonia)

<< La discriminació racial als llocs de treball és especialment injuriosa tant per les seves víctimes com perjudicial per a l’economia nacional. Porta com a resultat un enorme malbaratament d’energies humanes, i alhora crea seriosos problemes comunitaris. És a més oposada a el principi democràtic de que a cap home se li pot negar treball adecuadoi a la seva capacitat a causa de la seva raça, credo o ascendència >>.

(President John F. Kennedy, Missatge especial a Congrés, Washington, D.C. 28 de febrer de 1963).

Chief In State – My New Orleans

<< Racial discrimination in jobs is especially injurious to both its victims and damaging to the national economy. It results in a huge waste of human energy, and at the same time creates serious community problems. It is further opposed to the democratic principle that no man can be denied work suitable to his ability because of his race, creed or ancestry. ‘

(President John F. Kennedy, Special Message to Congress, Washington, D.C., february  28, 1963).

 

Text in Catalan (Catalonia)

<< Els parcs nacionals, boscos i altres llocs d’esbarjo i esplai, així com el districte de l’Stadium de Columbia, es troben oberts a tothom sense distinció de color. S’estan celebrant a més en tots aquells hotels i restaurants que no practiquen la segregació, reunions apadrinades pel Govern federal; reunions en què parlen constantment persones nomenades pel mateix Govern. El Departament de Justícia ha demanat a l’Tribunal Suprem que anul·li les sentències dictades contra aquells negres detinguts per pretendre ser admesos en llocs on abans es practicava la segregació, i que així mateix es faci complir la llei mitjançant els seus agents per protegir a aquelles persones que tracten de suprimir la segregació en els seus mitjans de transport >>.

(President John F. Kennedy, Missatge Especial a Congrés, Washington, D.C. 28 de febrer de 1963).

<< National parks, forests and other places of recreation and recreation, as well as the Stadium District of Columbia, are open to everyone without distinction of color. In addition, meetings sponsored by the federal government are being held in all those hotels and restaurants that do not practice segregation; meetings in which people appointed by the government itself speak constantly. The Justice Department has asked the Supreme Court to vacate the sentences passed against those blacks detained for seeking admission to places where segregation was formerly practiced, and to also enforce the law through its agents to protect those who seek to eliminate segregation in their means of transport >>.

President John F. Kennedy, Special Message to Congress, Washington, D.C., February 28, 1963).

Abraham Lincoln

 

———————————————————

LA FRASE

 

<<…és el moment del diàleg i d’un enfocament responsable d’ambdues parts. Cal entaular un diàleg sense condicions per trobar una solució política que permeti a la ciutadania de Catalunya decidir el seu futur polític. Perquè el diàleg sigui un èxit la repressió ha d’acabar i és necessària una amnistia per a les persones represaliades>>.

 

(Del manifest internacional Dialogue for Catalonia)

 

———————————————————

LA MÚSICA IMMORTAL PER LA PAU, LA LLIBERTAT, LA DEMOCRÀCIA I L’ENTENIMENT, UN EXEMPLE DE CATALUNYA, IMMEMORIAL NACIÓ CATALANA

 

———————————————————

ELS COLORS DEL MÓN

EL FOC ETERN

 

Durant milers d’anys un foc inextingible devora una muntanya australiana. El fet ocorre a 25 quilòmetres a nord de Scone a Hunter Valley (Nova Gal·les del Sud). Els primers exploradors van pensar que la columna de fum procedia d’un volcà, però a la fi es va comprovar que a 150 metres de profunditat es cremava una veta d’carbó. Es creu que fa uns 2.000 anys algun arbre, potser incendiat per un llamp, va caure sobre una zona de la veta de carbó, exposada a la intempèrie. El foc va calar en el carbó i en el transcurs dels segles la lenta combustió s’ha propagat al llarg de la veta. Una altra teoria explica que la veta es va calar a causa de la calor engendrat per l’oxidació de pirites. Els aborígens recelen d’aquell paratge, encara que ho associen amb Bhaiami, el creador, i amb Turramulan, el seu mediador en la Terra, que parla a través de fum.

(Reader’s Digest)

THE ETERNAL FIRE

 

For thousands of years an unquenchable fire devours an Australian mountain. The event occurs 25 kilometers north of Scone in Hunter Valley (New South Wales). The first explorers thought that the smoke column came from a volcano, but in the end it was found that 150 meters deep a coal seam was burning. It is believed that some 2,000 years ago some tree, perhaps set on fire by lightning, fell on an area of the coal seam, exposed to the elements. The fire started in the coal and over the centuries the slow combustion has spread along the vein. Another theory explains that the vein was ignited by the heat generated by the oxidation of pyrites. The aborigines are suspicious of that place, although they associate it with Bhaiami, the creator, and with Turramulan, their mediator on Earth, who speaks through smoke.

(Reader’s Digest)

——————————————————–

L’APOCALIPSI

 

El terror nazi anomenat la Gestapo

   Quan les portes de l’infern s’obren de bat a bat, mai se sap quan es tornaran a tancar-se. Es poden obrir per qualsevol ximpleria o descuit. Per qualsevol fet o blasfèmia. Per qualsevol insult o bufetada. Per qualsevol injustícia o patiment causat. Les portes de l’infern s’obren de bat a bat, per la manca de compassió pels menys afortunats…Es comença per situacions de consentiment i tolerància amb el mal i el patiment humà, i, es transforma amb la més espantosa de les dictadures infernals.

——————————————————–

 

Xavi Jurio

‘La Vanguardia’

Esfuerzo científico. Investigadores en el laboratorio de Bioseguridad de IrsiCaixa, donde estudian la eficacia in vitro de la vacuna.

———————————————————